Corpus scriptorum historiae Byzantinae: Historia politica et patriarchica Constantinopoleos. Epirotica [Reprint 2022 ed.] 9783112672228, 9783112672211


230 16 69MB

Latin, Multiple languages Pages 151 [300] Year 1849

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD PDF FILE

Table of contents :
HISTORIA POLITICA CONSTANTINOPOLEOS
PATRIARCHICA CONSTANTINOPOLEOS HISTORIA
ΗΠΕΙΡΩΤΙΚΑ
HISTORIA EPIRI A MICHAELE NEPOTE DUCE CONSCRIPTA
INDEX HISTORICUS
Recommend Papers

Corpus scriptorum historiae Byzantinae: Historia politica et patriarchica Constantinopoleos. Epirotica [Reprint 2022 ed.]
 9783112672228, 9783112672211

  • 0 0 0
  • Like this paper and download? You can publish your own PDF file online for free in a few minutes! Sign Up
File loading please wait...
Citation preview

CORPUS SCRIPTORUM HISTORIAE BYZANTINAE. EDITIO EMENDATIOR ET COPIOSIOB, CONSILIO

B. G. N I E B U H R I I C. F. I N S T I T U T

A,

AUCTORITATE ACADEMIAE LITTERARUM REGIAE BORUSSICAE CONTINUATA.

H I S T O R I A P O L I T I C A ET P A T R I A R C H I C A CONSTA N T I N O P O L E O S .

EPIROTICA.

BONNAE IMPENSIS

ED. W E B E R 1

MDCCCXLIX.

H

I

S

T

O

R

I

A

POLITICA ET PATRIARCHICA CONSTANTINO

POLEOS.

E P I R O T I C A.

RECOGNOVIT IMMANUEL

BEKKERUS.

BONNAE IMPENSIS

ED.

MDCGCXLIX.

WEBERI

I2T0PIA

TIO AIT

IKH

K&N2TANTINOmOAE£l2.

Hist. pol.

CP.

1

/

H

T

0

P

I

A

KQN DNO TOV AR?«'

I

I

O

A

I

T

I

K

H

2TANT1JS0TII0AEQ2 EWJ TOV

HISTORIA

aAIrjcpSivtat, Totg avi OLÌ èveyòfitvov, 6 i'äiog natfjQ dnsxztivt, ziiicogrjodftsvog xuì ovrog ròv TOIOVTOV Tijg xóXf.irjg. 5 KazunXtvouvzog Ss TOV ßaaiXscog TOV'TOV xuì tìg ,IzaXi'av dntXdóvzog xuì noXXà Seq&évzog, vnia/tio /¡lèv avziZ o ze nùnag xai ol XOIJIOÌ òovvai ßoq&ttav , ovx eäwxav äs wg zù TSXSI säsi£s , nQocpaaiadfitvoi ozi o ßaoiXtvg ovzog èv fttù TCOV ÌOQZISV ov xaztäs^azo ngooxwijoai zò vno/uävixov Zijg 10 óf'^iàg TOV xwQsmaxÒTiov, vcpuvziàg È n ùveo xoafiov fievoli TT\V tixòva XQIOZOV. o&tv o ndnag Xaßrjg zv%còv eygaìps nàau. xoìg 'IxaXotg ilßuaiX(t 'Pcofiat'oov, firj xuradi^aftsvoì nQoaxvvijAAT Ttjv sixóva XQLOIOV, Song ßotjd'^aei, sazat dovy/ojQijzog.'" rà Toiavra óè svcoziad/usvog 6 fieyàXaig TQSaXijv noXi/.imv xai (A.IJ xaxaàt%àfisvog oÀto; àovXto&ijpat. avvìi ané&avov àè avtw xai aXXoi agyovxsg. TOVTO àè éióX/uqoav oi 'Ayagrjvoi àyvortaavTSi; ozi ó ßaaiXevg ¿¡v • ti yàg syvaiaav, ovx av , oi/uai, iqtòvsvaav avxòv àlXà twvxa èniaaav, avXXaßövTtg 7iavT0i0xgÓ7itagf xai ngooéo10 ßov/.isvov TOV aovXxävov fiì\ nmg èv xotg ì^woiv sari xai no~ svgov xijv xt(paXt]v avxov xai gtvdeig xo^iiofl Tivù ßoijdstav, dvsyvwgiaav avx/jv 0 tt MdfiaXig xai sxtgoi dgyovxsg, xai ovxcog è'navae TOV tpößov. TrjV äs yagùv tjvneg sa/tv o ai&svTtjg TOTS 0 aovXxà15 vog, TIG dtjjyijotrai; saiga yàg OTI iyèvsxo xvgtog xotovxov xùaxgov fisyàXov xai negißotjxov xai èxXèxxov, xai ßaaiXevg cP(Ofiaia)V, xvgtog àvaToXijg xai àvatcog ovx òXtyrjg.' IlageX&óvxmv àè r^ugwv névxe yéyovs ^xqotg ¡.uyàXaav dgyòvrmv • xai xuTuXaßovxig TOV fièyav àovxav, TOV fièyav 20 àofiéoTtxov, TOV ngaioorgÙTOga, viòv liavTaxovfyvov TOV fisaaì^ovtog, xai aXXovg noXXovg ìxXtxxovg ugyovxag evysveìglS dnexetpdXioav avxovg. TOV àè fuyàXov àovxòg Toìg viovg ruerunt, q u a parte S. R o m a n i porta e s t , o b i b a t m o e n i a , ipse et a l i i p r o c e r e s , i n s p i c i e n d i causa, t u n c obviam facti hostes pugnano c o m jinserunt, in qua c a p u t ei praecistim est pugnanti et n e u t i q u a m servitutem s u b i r e v o l e n t i , o c c u b u e r u n t una et alii n o b i l e s p r i m a r i i q u e viri, id factum i n d e q u o d ignorarunt imperatorem b a r b a r i , a l i o q u i n , ut inea fert o p i n i o , haud i n t e r f e c t u r i , sed, .quoquo modo p o l u i s s e n t , vivimi in p o t e s t a t e m redacturi et suo regi adducturi. p o s t e rius vero diligenti i n q u i s i t i o n e facta ( m e t u e n t e v i d e l i c e t sultano n e forte adirne in vivis esset p r o f e c t u s q u e auxiliis a l i c u n d e adductis b e l lum renovaret") i n v e n e r u n t caput e i u s , a Marnale aliisque p r o c e r i b u s agiiitum. t u n c a m e t u i l l e destitit. Q u a n t a m autem laetitiain e victoria tam illustri b a r b a r u s c e p e r i t , quis verbis e l o q n a t u r ? v i d e b a t is se t a n t a u r b e , tam u b i q u e clara et n o b i l i , tam e x i m i a , p o t i t u m ; iam regem R o m a n u m a c d o m i num O r i e n t i s n e c parvae partis Occidentis factum esse. Post q u i n q u e dies q u a e s i t i sunt viri i l l u s t r e s , comprehensus est magnus dux et magnus domesticus et p r o t o s t r a t o r , i m p e r a t o r i ! c u r a toris Cantacuzeni filius, a l i i q u e c o m p l u r e s , amplissimo g e n e r e et virtute d i g n i t à t e q u è eximia conspicui v i r i , qui capitis supplicio affecti sunt, magni autem ducis Glios in c o n s p e c t u ipsius iugulariint.' uni tantum, qui

24

HISTORIA

ea(fa%av èvmntov avtov • ftôvov âè TOV vitóispov viòv avxov 'laaàxiov eßalsv èv xoïç ßaoilei'oig, èv iw aaçayi'w avtov, oç di] xai èv òfo'yw ùneSça xai èyèvtxo ¿(pavtjÇ. vaxeçov âè •qxovoïh] ort èv 'Pcófty tvçèS'ri, onov qv xai fj dâilcprj avxov, rjv o nax¡¡g snt/xxfts nçô xijç ùXwoecoç /XBXÙ nlovxov noXXov. 5 TOVÇ tpôvovç âè xcôv xoiovxwv ctQxòviwv nâvxaç èv /nia qfièça énoi'ijaev. tïxa xù vsxçà ocófiuxa, oaa qoav xtifitva èv nv. Xatç, xai è'vâov xai sy.xoç, dvûxpavTsg nvçxuïàv èv fisa m Xyvgiov.

dnoxTtZvai

20[lOVTnuai'ag. sìaòórj^iu. 9óvT0g

avróv

SGTSQT)OS o&tv

xai

ÌXÙOTOV

TU ngòg

07i0v

ós

UVTOV

ij/SovXtTO,

rrjv

fxfi Inntvtiv

óè ''Aaàv

TUVTU fiufroòv

ino

altxrtv

oXoog,

aXX'

qoSsvijas

xarà

xuì

vnqvTijoev

/

ótanozov

av-

óiazQOiprjV rj

òèanotvu.

sv TW

nuTQiaQ-

15

etog TOV VVV. snogsv&i] [itrà

ò

dwufittog

avagidfiijTOV.

OOVXTÙnXti-20 ifta-

mentls eiliderunt p e c u l a l u m ile sententia despotae factum esse, p a r l i n o n e mimmorum inter ipsos facta. ob id capitis ipsurn afficere s u p p l i c i o sultanus v o l u i t : sed obstitit Maliumuta Bassa, attamen v e c t i g a l i salinarum et olimi r e l i q u o reditu privavit. quo factum est u t aula ipsius d i f U u x e r i t , s i n g u l i s , q u o voluntas ferret, abeuntibus, non s u p p e d i t a n t e amplhis' a d victum c u l l u m q u e facilitate. eidein, p o s t q u a m Ailrianopolin venisset , facultas equitandi prorsus adempta est, ingloriam v i l a m degere coacto. Asan autem his perceptis p r a e animi a e g r i t u d i n e in morbum incidit, q u o et extinctus est ; e v e s t i g i o q u e filia ipsius eodem m o d o , a p p r o p i n q u a n t e sultani in Adriani u r b e m ingressu egressus est inde miser ìIle p e d e s , e i q u e obvius f a ctus est. quern sultanus conspicatus misericordiam c e p i t . iussit àgi— t u r ei unum de eximiis equum adduci ; q u o conscenso sullanum e q u i tans praecessit. accepit et e x i g u u m , nescio q u i d , a n u o n a e , atl s u stentationem d u u t a x a t vitae. nec longo inde i n t e r v a l l o temporis v i tam cuin m o r i e conimutavit ; nec ipse m o d o , verum ipsa etiain i l e s p o e n a , u x o r eius. filiae autem ipsius niundus muliebris in p a t r i a r cheum Hiatus e s t ; ex q u o et vetus pontificia v e s t i i (saccum n o m i n a n t ) est, in hunc usque diem. T e m p o r e quo Ioasaplius patriarcham a g e b a t , sultanus Mechemeta i n a i i m o exercitu et validissimo, terra m a r i q u e , T r a p e z u n t e m i n v a s i t ;

37

POLITICA. Gitevi

Ss èxtf

Kofivrjvmv &vv,

xaì

vrjoev.

o xvgtog ¿/a(3t'S, ègftwftevog og iSmv

xijv xoiavxijv

¡xrj òvvuftevóg avxov

snoìqoev.

eìye

ì^ovv yuadvrjv rgeig,

¿5 w

xw Tevgi^n ngsofieig

10fiepaicood/uevog fiexà (pilo;,

dneSé'^uxo

nov eìg

Siógcov

Sè avt/jv

StaxgoipìjV

avxov

xaì xùg xXetg sni/.iìptv, 1 5 aìxtjoeig.

èxvgievas

ìj noiéf.i(ov, axga

xaì xaì

20 qvsyxov rgìxov xòv

avxov

xaì

èxil

Sè Tganfì^ovvxog

ovx

Si'

Sia-

(fiXotpgóvmg.

xéXog

Tganetovvxog

io-

avxov •

o&ev

xov aovXxùvov

ènoitjas

^topij

xàg xòntav



xòv

ndvxug

sXafttv

xò Ss 'èxegov 21

¿v Ktovoxuvxivov, dXX'

xdXaòv

xò /iiìv '¿V f.iégog vnqgeoi'av,

svSov

xaì

ècpo-

xwv ogi'mv 'Ifi/](¡tag,

xaì

(nagoìxovg) oìxuv

ovSév

dXXà

ènagyi'av

no/da.

avxov

Ovviovg

èvuvxiog

oixeimv

axèg^avxog

eìg /utGIÒIA XQIU.

aovgyovviSag

ovx

xaì

xwv

f-ié/gi

nXijih]

oi (leyiaxàveg

drp/jy.tv

fiaotXsa

xaì

¡.lègog

xòv

xfjv /.iijxéga,

fiaoiXevg

Ss xtjv xoouviqv

dnò Idfiioovvtog ycógag

Tganeì^ovvxog avxòg

dafiévcog re

xaì

noXXtòv on

ovxog o xaXatnoogog

xaì avxijg

dXX' evgev

sne/uipe

xaì xìjV

è'yovoav

, og éyévvrjoev

n\tj-

ngooexv.

Xdfty

vxéayno

&vyaiéguv,

fiorjduuv.

od tv xaì

eCijxtjoe xaì

a òfj xaì

exègav

fonile

¡jetco ydg.



oniog

xwv

xaì

xui axcov

ì^ijxrt/.iuxa , xaì

eìg yvvalxa Sè xaì èv

sXtvoiv

xi Siujiga£uo9ai,

èì^tjiTjoe Sé xiva

5 d'vyaxsga

ex TOV yèvovg

ddgòuv

t"£a> xàv

xaì



xciytòv.

xovg ùgyovxug

èfi-

cuius r e i erat Davides , Comnenia stirpe oriundus. Ilio t a m s u b i t o lantarum copiarum adventu perterritus, rum viribus resistendi destil u e r e t u r , se, q u a n t u u i v i s invitila , submisit. postulavit quaedam ab eo sultanus ; q u o r u m u n u m erat ut iiliam eius d u c e r e t u x o r e m ; q u a e ille aunuit et ex parte fecit, b a b e b a t e t a l t e r a m filiam, c u m U z u c a s a u e iu u r b e T a u r i s n u p t a m , qui ex ea s u s t u l e r a t lìlios tres. inde a u x i l i u m s p e r a b a t , s e d f r u s t r a : m e t u eiiim p e r c u l s u s U z u c a s a n e s l e . gatos (inter q u o s et inatrem) ad sultanum misit, confìrmans niultis c u m d o n i s se n o n e s s e i p s i a d v e r s a r i u m s e d a m i c u m . accepit niulierem benigne sultanus et a m a n l e r ad extremuin miser T r a p e z u n t ù i s r e x lociiin s i b i a T u r c a d a r i p e t i i t , i n u l e a l i m e n t a p r o s e et. f a r n i l i a glia h a b e r e p o s s e t , p e t i t i o n e cura s u l t a n u s a c q u i e v i s s e t , i n i s s a e s u n t a b ilio ac traditae claves. ita tantam p r o v i n c i a m a b s q u e l a b o r e ac p r a e liis adeptus e s t ; q u a e a b A m i s u n l e initium capiens usque ad l b e r i a e (hodie G e o r g i a n a m a p p e l l a n t ) lines porrigitur, oppidis urbibus h o m i nibus frequens et numerosa, cives T r a p e z u n t i o s trifariam partitus est. _ u n a m p a r t e m i p s e s i b i a c p u r p u r a t i s s u i s in m i n i s t r o s s u m p s i t , a l t e r a m in u r b e i n C o n s t a n t i n i c o l o n o s d e d u x i t , t e r t i a i n i l l i c in p a t r i a liabitare i u s s i t , non quidera intra urbein, sed extra inoeuia. ipsum regem Trapezuntiuin et ouines eius pritnores , in naves coniectos,

38

HISTORIA

ßißäaag xòv

iv

nXoìoig

tjvtyxtv

xaì

näoav

xr¡v yevsàv

ngcoxoßeaxiuQiov,

xavxa

ènoirjasv.

xòv

vnrtQys

SVQS äs dog inißovXog xijg

Ayag

xaì

xo'£evtiv

vlovg

xaì

xov

inoír¡aav.

vnia/exo,

yàgag avxov

xòv /ór^iav aat

'AyaQr¡vr¡v

ßaatjg avxov

xov

Tgam^ovvxog.

¿x

, ciXX' säcoxtv og noXXà

Xuoàvrj,

äs

xòv

al'xiov

xovg xovxov

Tgans^ovvxog,

mg sintv

xtopñ

oàftuxog,

xìjg "Ayag.

avxov.

o&sv xaì

sx

s/ußaXövxsg,

nXtjai'ov 2sggcov,

óóXov ává'$iog.

xàXXtt

TCÒV

äs xm ugyovxt

dnéxitivt xò

ugyijg

xi¡xf¡v noXXqv

xò aagáyiov

ifävvi)9>],

Ov^ovv

og äia

agytov

dògatog

Ka-

dog

xrjv äs &v- 10 avxìjv

/.ioy$f¡aag

sywgi'odi]

ngòg noirj-

avxìjg.

tt/s

vaxsgov

äs fiàyqg

avfi-

/néXXcov

noQtv&tjvai

xaXat'ntogov

ovòeìg

/nu&iìv

xax'15

ugyovxa

nozs

ijävvr/dq,

nXijv

r¡v.

'Ev

dè xotg xaigotg

xov d'góvov yúgiv

äs

ogto ^cotjg avxìjg.

ànoaxst'lag

f

vnoxpta

xaì

sXaßsv

ovx

xov 'Idyagt,

tog ovótìg tig

sä axe

ovx

xòv /uéyav

0 èxtl

fig äiaxgocpqv

è(f

fisxà

fieaaì^ovxa,

qv

(äiödaxuXov)

äs oixqgsaiov

xòv

avxov,

0 iiQaxoßsaxiagiog naaiä.

tlòcàg agtaxa,

'Ayagrjvóv

xr¡v Kmvaxavxívov,

è'yyovov

äs xaì

äs xov 'A/A,vQovi£r¡

yaxiga

tig

o 'laúautf

xòv (lèyav oxt ovx

¿xet'voig , oí

¿xxXijaiágytjv fòsXfjaav

s%tßXrj9't} sx xov

xf¡v noXiùv sXvnqos

äovvai

ääsiav

anéxoxjjsv ayjaag

xijv

naxgiagyi. ò av9svxtjg, giva

¿xxXr¡aiaoTixí¡v

avxov, Xaßeiv

C o n s t a n t i n o p o l i n d e p o r t a v i t , C a b a z i t e n , i n q u a m , cum tota stirpe, e t m a g n u m mesazontem , a t q u e p r o t o v e s t i a r i u u i , Iagari n e p o t e m ; cuius •franile n e g o t i u m c o n f e c t u m e r a t , f u e r a t autem princeps ille imperio i n d i g n u s . «eterniti p r o t o v e s t i a r i u s , ut mali architectus, magnum h o n o r e m a p u d Agarae progeniein i p s u m q u e bassam invenit, e r a t ille corporis f o r m a d i g n i t a t e q u e p r a e s t a n s ; tanta m i t t e n d i sagittas peritia p r a e d i t u s u t peritissimis huius artis T u r c i s a n t e f e r r e t u r . Ameruntzam T u r c a e , filiis eius in arcem sultani c o n t r u s i s , Agarenicae religioni« f e c e r u u t . d e d i t p o r r o s u l t a n u s regi T r a p e z u n t i o ex promisso regionem et o p p i d a , victus v e s t i t u s q u e n o m i n e , iuxta Serras. filiam eius ex pacto n o n duxit, sed doctori seu p r a e c e p t o r i suo m a t r i m o n i o i u n xit : qui multimi laboravit u t S a r a c e n a m faceret, sed f r u s t r a , ideo e t repudiavit ipsam ; q u a e victum, q u o a d vixit, p e r p e t u u m h a b u i t . p o s t e a bello contra Uzucasanem orto, c u m adversus eum s u l t a n u s p r o f e c t i o nem s u s c i p e r e t , afflictuin i l i u m , q u o n d a m T r a p e z u n t i s imperatore™, d e medio sustulit. causa r e r a a neinine cognosci p n t u i t : sed suspicio tantum f u i t . Ilio tempore patriarcliico solio deiectus f u i t Ioasaphus , e i q u e canos praecidit s u l t a n u s ; sed et magno ecclesiarchae iratus nasum fidit, p r ó p t e r e a q u o d n o l u i s s e n t ecclesiastica p o t e s t a t e p e r m i t i e r e p r o .

20

POLITICA.

39

tòv ngcorofieoTidgiov yvvutxct xrjv d-vycaiga ^drj/xrjxgt'ov xov 'sJaav, rftv yvvaìxa TOV ag/ovxog 'A&tjvmv, xuXXn vixmaav uXXuq yvvaìxag, oxi ì^wau rtv aj vófxt/xog ailxov yvvq. nagaxaXovftèvcov ds xaì ut-iov[iévtav nagd xov UV&SVTOV TOVTO 5 jioir/otu xaì Sovvui aò'siav, ozi ovx eSmxav, ènei ¿ftua jj £ c ò f f a yvvrj xaì T)V nagdvofxov, ovxmg enad'ov, mg tinofitv, ògyjj TOV ¡¡uotXiwg xaì /nàXXov TOV naatà, nagaytvófitvog èyèvtxo vnoTaxrtxòg Mdgxov'Ecptaov TOV evytvixov, oi xai ènuiÒtv9rj xqv /xovaSixtjv nohzcLuv xai àgtTqv. fiirù óè xrjv ulcooiv tXußov av15 TOV eti/FTÀÌLCOTOV, xai ijyógaaev avxòv Xg taxi avo g zig èv 'ASgtavovnóXti. èx dì xrtg ¿gsxijg.avxovf mg èv òktyw, yèyovt xai (ttjrganoXixTjg QiXtnnovnóktoog, fìta, eo£ figliai, xai naxgtàgytp;. xovxov óè evtxa àia xi axàvSa'kòv Ttvtg yatgèxaxoi óttr/i/juiaav nagà xcòv 'lo/uaqkixwv iav ntgièoyw on sari nsgiTtx/xqftévog 20 avxòv dovXov* o9ev avvóóov avyxgoxrj9tla/]g,nagòvr(av nulliSp xai èntaxòntav xai f.irjTgono'kixtàv xai navxòg tìntiv TOV x\qgov, dttßeßaiovxo avxotg ori ovxocpavxiu xai ov/i disfai» o

reorura ad regem a b i ì t . q u a m rem ipse conspieatus i n q u i t " q u i d h o c est, m a t e r ? " infit Jiaec "afferò p e t i t i o n e m q u a n d a m ad maiestatein tuain ; q u a e est ut quendain m o n a c h u m m e u m continues patriarchal» ; ut, dum alii duo i n t e r se a l t e r c a n l u r , tertius i n t e r v e n i e u s exislat p r i m u s . " rex s u b l a t a a u r o i n q u i t " h a h a , ago tibi gratias, mea m a t e r . fac q u o d vis." ita ergo in patriarchicam sedem evectus f u i t b o n u s Dionysius edicto imperatoria. t u n c Syineon recessit in m o n a s t e r i u r a S t e n i n i a c h i , Marcus vero Achridano a r c h i e p i s c o p a t u p o t i t u s est ; iu q u o obiit, post a l i q u a n t o , die in s u u m . Dionysius a n n i s octo in m u n e r e p a t r i a r c h i o exactis u r b e e x c e s sit, i n t e r v e n t u talis olfensionis, q u a e s e q u i t u r . erat is e P e l o p o n n e s o oriundus. i n d e Byzantium p r o f e c t u s se m i n i s t r u m s u b d i d i t Marco Eugenico , Ephesi antistiti ; a quo etiarn ad monastica»! disciplinain v i r l u l e n i q u e i n f o r m a t u s est. urbe e x p u g u a t a c a p t u s f u i t ; e u m q u e Christianus quispiam Adrianopoli emit. e m i n u i t t u n c ita virtus eins u t brevi adinodum t e m p o r e m e t r o p o l i t a P h i l i p p o p o l e o s factus s i t j q u o gradu in sublimem p a t r i a r c h i c a e a d m i n i s t r a t i o n s dignitatem, liti d i x i i n u s , ascendi). i a m , quia v e n u n d a t u s f u e r a t , quidam h o m i n i s maligni ei malum struentes, bue causa arrepta vulgo dictitarunt ipsum a b I s i n a e l i t i s , a q u i b u s captus et p r o servo vonditus e r a t , circuuici-

43

HISTORIA

Xéystai . ènei äs ovx inet'dovto ol avxocpùvTut, dvioTtj tig t o (iéoov xai inavattivai rù xqäaneäu TCÒV tftaricov avzov è'v xaiyyópqoav, a M ' i'äei'^sv eavróv vnò t¡¡g àaxtjaetog còg aaufjxov tintìv y.afragov it xai nuQ&évov • iffàvtj5 yag TI ftóvov òéouu , OÌJ/LUÌOV dnSQiTftrjxov dväQÖg. alayyv&SVT6g ovv ol tinóvTsg ntnxmxaaiv tlg TOvg nóóag avrov tov avy/copijaai Tijv aätxi'av xai avxoqiavTtav, ìjv ngòg avxòv èn0irtaavT0. naotxùlovv äs avtòv xuì nàvTtg ot dg/iegeìg xai nàg 6 Xaòg avy/WQÌjaai avTOig xui /¿èveiv èv Tip nargiag- IO y_it'(p. avTÒg äs ovò' o)>cog ot'äs xav dxovaai rj&ékqotv, àXXà aia&tìg nagQtjaia yrpógiae xai xari^gàaazo zoìg avxocpàvzuig^ xai sv&éiog zijg noÀtoig /uerà Ttjg negiovaiug ndatjg avrov. xai nogsv&eig wxrjaev èv T f j fiovjj Ttjg KoaivìrL^g, xai ènoirjosv dvaxzrjottg xai xaXkiegyei'ag ovx o'Xiyag. e/ut t ve 15 äs èv T f j avrjj ftovij ^wv èv tÌQqvrj. 'Aveßißaaav äs nùXtv tlg TOV nazgiagyixov SQOVOV TOV XVQIOV 2v(.i((öva. ov yàg r.&éXrjatv o ztvztvzsQrjg Xaßetv 24 (pXcagia yJXia , ori svQs&tjoav yeygafifisva yiXiaätg ävo TOV ¿Jiovvoi'ov TOiavxTjV yÙQ scovai %'rjvoyvq&eiav, ivu ¿Xazzov 20 ov ygatpfj fitj t^qrmoiv, dXXù xai nksov. s u m f u i s s e . p r o i n d e c o n c i l i o i n d i c t o , c u m e o c o n v e n i s s e t m a g n a vis e p i s c o p o r u m m e t r o p o l i t a n u m e t t o t i u s f e r m e e c c l e s i a s t i c i ortlinis , i l l e eis c o n l i r m a b a t d e l a t i o n e m i l l a m n u l l a v e r i t a t e a i t i , seil falsimi c r i m e n esse, c u m fitlem c a l u m n i a t o r i b u s n o n face r e t , s t e t i t in m e dio s y n o d i , v e s t e q u e s u b l a t a g e n i t a l e n i o n s t r a v i t . res m i r a c u n ctis v i s a : n u l l a e n i m a p p a r u i t n o t a c r i m i n i s c o m p r o b a t r i x , seti a perpetua coutinentiae exercitatione ipse p r o p e carnis expertem et v i r g i n a l i c a s t i t a t e p u r u m se c o n c i l i o p r o b a v i t . tantum enim cutis quaeilani a p p a r u i t , testans incircumcisum h o m i n e m confusi pudore a d v e r s a r i i ail p e d e s e i u s a c c i i l e r u n t , v e n i a m i n i n s t i s s i i n a e a d v e r s u s ipsuni c r i m i n a t i o n i s e t c a l u m n i a e o r a n t e s . i n t e r c e d e b a n t p r o eis o m n e s e t i a m sacri a n t i s t i l e s , u n a q u e p o p u l u s l o t u s : i g n o s c e r e t i p s i s , e t m a u e r e t in p a t r i a r c h a t u . i l l e rie e x t r e m i s q u i d e m a u r i c u l i s s u s t i n e r e preces, sed stans clara voce exclusit c o m m u n i o n e ecclesiae et execrat u s est s y c o p l i a n t a s ; u r b e q t i e e x t e m p l o e x i v i t c u m suis r e b u s o m n i b u s , et in m o n a s t e r i u m C o s i n i t z a e se c o n t u l i t . ubi n o n panca sunt q u a e s u m p t u s u o i n s t a u r a v i t e t ile n o v o p u l c h r e f e c i t , m a n s i t i n e o loco, cum pace olioqtie vivens. P a t r i a r c h i c o solio i t a v a c u o r e l i e t o S y n i e o n e m in id r e i l u x e r u n t , d a t i s p r o m i n i e r e bis m i l l e a u r e i s . noluerat enim regius q u a e s t o r u n o m i l l e c o n t e n l n s esse, eo q u o d in r a t i o u i b u s suis d u o m i l i a i n v e n i r e t adscripta Dionysio h a e c e n i m illis c o n ^ u e t i i d o e s t , u t m i n u s q u a m s c r i p t u m e x t e t n o n e x i g a n t , seil p o t i u s p l u s .

POLITICA.

43

'Ev Ss xoTg xaigoìf èxeivoig snootvfrq 6 av9èvrrjg èv xfj TLtQai'a. ysvoftévtjg /nu/tjg fltxà xov Ov£ovv Xaoàvq, àntXdà» ué/j)i noxufiov EvtfQÙxov xai avvaìf/ag nó'ksfiov pitz av'xov. èv Ss Tri) noXifim xovxm dntxxàvdtj xai è yùg Blovgäxfjg, 6 5 nQWTOaTQÙtiOQ xijg dvaxoXìjg, 6 naif' avxotg Xiyó/xsvog /ineyXtQfinitg, Saug ìjv vìòg IlakaioXóyov xov riàov. o Mov/ov/uovxnaoiàg Ss qv ftntyXiQfins'ig xijg Svattog , xai ovx sßoq9tjatv avrà èv xw nolè/xw • ètp&óiei yùg uviw. o&tv xai o av&èvxtjg mgyta&tj uvtm, xai èv im vnoaxgèif/ai èx xov aqX, 0Q[iOQivrjaev dcpogtafiov dno&uvovarjg

dvcTpóf, ivgé&i]

xòv

dneX&wv (pavigcòativ

Sttcpijfitas

naxgidgyov

(ir) dnofiaXovoa xai

og óì]

qg çi0v xuì depr^av /.lôvov 'Ayuçrjvovç (pv'KÙixtiv uvxb. xàç âs èvuno/^tivaauç yvvuîxaç xaì xu nui— 5 . Mo&iùv>is A l i o c l o c o e t s u p r a su ri e s s e n t , c o n s p e c t a e s u n t q u o d a m e i u s t e n i p o r i s d i e n a v e s a V e neta urbe v e n i e n t e s , ferentes comrneatum arma niilitem salutis o b sessorum causa, q u i b u s o p p i d a u i visis c u n c t i i o l i t t u s a d s a l u t a n d u m e x c i p i e u d u m q u e d e c u r r e r u u t , i d q u e s u m m o i n a n e . Amareni ex a l t e r a p a r t e c o n s p i c a t i s u p e r i o r a m o e n i a p r o p u g u a t o r i l m s n u d a t a , ipsi , q u i b u s p a r t i b u s m i n u s altitudinis e r a t , scalis a d m o t i s u n c i s q u e ferreis impactis a s c e u d e r u n t , in primis iauizari. ibi ilefixis vexillis suis victoriani m o r e suo conclainarunt. maglia iain h i n c m u l t i t u d o i n gressa, f e m i u a e puerique rapii. tiimultu ad illos qui iu liltus des c e i u l e r a n t e x i r r u p t i o n e h o s ti s p e r i a t o , c o n t i n u o i p s i i n s u p e r i o r a u r b i s r e c u r r e r e , i g n e m i u b a r b a r o s i a c u l a r i , riiliï 1 d e n i q u e a d d e t e n sionein omettere. veruni snperior res A g a r e n a f u i t , u r b e q u e polita est. dehiuc, q u i c q u i d mariiim a d u o d e c i m o a e t a l i s a n n o , aiit aliq u a n t o s u p e r b i s i'uil, in u n u m l o c u m c o i u l u c l u m e s t e t c a p i t a l i s u p plicio sublatum. H a e c tristissima c u m ad cives C o r o n a e aliata e9sent, pavore e x t e r r i t i s p o n t e s u a c l a v e s o p p i d i sui m i s e r u n t , s i m i l e a se d e p r e c a n t e » exitium. hoc modo conservati sunt, rililla i n i u r i a a c c e p t a nisi h a c , q n o d e p a t r i a e x t e r i n i n a t i s soli A g a r e n o g e n e r i in c u s t o d i a i n c o m m i s sum oppiduin. inulieres a u t e m et pueri, qui Methonae remanserant,

58

HISTORIA

ÓIA TIÒV TMofhaviut'utv

Sièonuguv

sv

ÀVUTOLY

xut

¿vati

cu-

yfxuktoiu. 'En ooatxvvrjrrs rxpti

xei'fievov,

ds

'EnuitX&óvxog 3 3 fiyijitvtv

è ni /.isiù

xaì

xaì

o xvgiog dnò

èv olg

vnàgyaJV

xirjadfltvog de

tìg

òs

qv

(pQOvgiov,

RFJ sv

e/av

sv 5

Koovaiavti'vov,

do&evet'a xaì

fifyuljj

axtov

ènot'rjas

òè ifjv

xaì ootpóg,

, à(psìg

Tovg

Xeyofiévip

dnrjiJts,

xaì

èv /¿ovaorqgttp

èn'

4. BUQÌVOS xò nàlai (f cioiov Xfyó/xevov cajitivorum condicionem dispersi sunt.

yovftg

xaì

rig

avàga

,

évófiaTi

sv

ooei sxit.

sxxlrj-

è

Qsaoa-

uXKog TWV XUT'

dfi^avog

loyi'wg naxéou

nenuiòtvfiévov,

iig no&ijoag

rjovyal^ev

HùXos,

sn'

x¡¡v TWV

TOV "¿43wvog finov

Ti/uwf.iér(p

TCÒV 1 0 Xóyiog

xpijqiovg

flelonovvrjoiog,

P m f i a i ' u v è| tvyevwv.

xaì dvfjg

nuzgiug/it'ov

sì'neg

óiòayjxg

nXovaiov

sxvif.irjfrt].

¿JuvirjX,

noiqouvisg

&

èv

(pvkaxfj

xavxa

awi/zt'if,

yivtóaxovxog

óè

dnixoifjav

fièv

xaì

oixoi/ofujaavxa

o &>¡otY.o/.ieiot, xai ùnoy.xetvòfifvot. xui TJV iàtTv uvxovg /Ltsgadiaig òisonuQ(A.évovg • èv OYEAI xai ontjXuiotg xai xutg ònaìg xìjg ytjg, yvfxvovg dónXovg ù & X i o v g , ovg onov tvgioxov oi èvtóniot èxàvovxt; xai Stiva noiovv-10 ttg rjoav. 'O Ss aovXrùv ovrog 2tXi'/.tqg (ptvyiov xai Sicoxó/utvog xaièùXiat Sè nav- 15 rag xovg ¡.ityiaxùvug xuì ngwxovg, ovg ènìuatv èie xcòv TOV viov uvioii axgaxtvftuxog. tira snsgaatv è 2tXt'[iqg tv x.

,

avcßtßua!}/]

tìxa

nvèg

qn'Xoi rov xai

4 0 xaxeóé'^axo

xäv tha

ßißao&F] &tov

rtjg

cptgo/iteva

ogàv

dXXà avxoìg J.isvog

sftovXsvoaxo xai

tovro

a/tòhv

nXijaiaaavxsg

davvijdcov. tù

i7i7ioi

oì èvxiniot,

Xsyovxsg

Tjnsig oiiis

ol nuxsQsg

Mexù

9avatov

xai

ÌÌSWQ

xaì



fisxà

yàq

na-

xòaov

XQIÌUV

XOIUVXTJV

fiq 5

ènpooxvvfjoav {leyaXy.

ugav-

xaxrjvxrjoav o

sig

aovXiùv

noXv

nXìjSog

xcòv

èxXexxoxsQav.

xov 10

nXrftog

Xaòv

'Agùfiwv,

sia tv àvò'Qttoi rj ¡xèvov-

xov

Xoinù.

si xai

xòv xov aovXxavov xai

sxsT xònoig

t,wu xai

oxi

av-

Svofiaxov

ècpXéyovxo

ino

èxst yivofisvov,

Ss av&Qconot- xovxo

xai

èyÓQxaaav

xénov

si Ss

xavpaxog

xàf.irjXoi

ovxwv sv xoiovxotg yàXrj xai

xotg

¡xsyùXov

xai

xaxaXsirptj

ov yàq

òtj

ov fióvov

(¡eòa,

axgaxia

nogsvaqxai

aXXoi.

ovóev •

xov

xò xov

^niaxavxo

xai

Teg.

Si'xfjt]g xai

xai

ènoi'/jasv

o. t ì XariQiinsig

Ss

onmg

xai xmv innwv, Sq

èv xooavxrj

9uq.

xaì èSìSov

ofiwg

STIOQSVOVxo xr^v Aìyvnxov,

dè èxsì&sv

dfxf.iat3rj

ènoirjosv

ovv èv xfj Ja(iaaxw,

&sXrjOuvxtov xwv ènei sv&ùg npooxwijaai,

TI yaQ xai

ó va^ara,

xòv xòaov Xaòv ov eì/s.

enua/ov,

rijg 15 ovxwv

dXXà

OQU SS xQi/.taxa s^ovxsg,

EFIYE'^A (¡QO/RJ

av&Qwnoi. fÌQoyjv

ovx

s9avfxaaav il'Sw/.tsv

xaì 9sov. (xsós 20 ovxt

rj(iwv. Ss

TOV ila^cofuov

snaxQiaQ/svasv

O

p l e n a , a q u a e e x p e r t i a e s s e n t , n e t a n t a s , q u a s seciun h a b e b a t , p e r d e r e i copias. confisus i t a q u e v e r b i s e i u s c o n s i l i i s q u e f r e t u s d u c e m iti— neris fecit, ut illorum locorum peritum, et omnibus deliberationibus a d h i b u i t . p o s t q u a m D a m a s c u m p e r v e n i t , cives n o n c o n t i n u o q u i d e m illi , a t t a n d e m ipsura i n u r b e m o b e d i e n t e r r e c e p e r u n t : q u o m o d o 1 5 1 6 e n i i n tanto exercitui restitissent? castris inde promotis-in Aegyptum descensum est, Alcairum versus, difficultate loci perspecta, consilium iuiit S e l i m e s maioris partis peditatus et equitatus relinquendae et c u m d e l e c t a t a n t u m manti p r o i l c i s c e n d i . ita fecit, n e c male, notum e n i i n A e g y p t i i s u l t a n i p o p u l u m , q u a l i s i n b e l l o esset, C h a e r b e i u s e t alii h a b e b a n t . q u o d s i etiam m u l t o s A r a b e s h a b e r e t , e o s p r o p e p r o niliilo p u t a b a n t : non enim ita fortes v i r i , n e c comminus pugnando constante«, p o s t q u a m illis l o c i s a p p r o p i n q u a r u n t , a r d e b a n t siti e t m a x i m o ibi aestu, ferendo non assneli. n e c h o m i n i b u s m o d o id a c c i d e b a t , sed e t i a m i u m e n t i s , e q u i s c a m e l i s e t a l i i s . sed e c c e m i r a ciilum dei. c u m t a n t i s difficultatibus p r e m e r e n t u r e t a q u a e p e n u r i a l a b o r a r e n t , ingens pluvia decidit, qua recreati sunt et homines et i u rnenta. e a res a d m i r a t i o n i i n d i g e n t s f u i t , « I i c e n t i b u s n e q u e sua n e que patrum suorum memoria talem pluviam visam esse. Mortuo Pachomio patriarchatum Theoleptus excepit,

Ioanninorum

77

POLITICA. Qfókymog

o 'Itoavviveov

aovXxàv è

2efo'fi?is,

aovXxàv

èyévovxo

eira

ov

xaì

o vvv

nQÓtSQOV.

^sXi/irjg,

roti

exovg

xàgiov 15 yiav

ov

o TOV

avxov xaì

X)](7£v,

iva

¿'rivide

dxxtò

ròv

Mjioyùavi'av. o

xaì

ftaaiXtvg

2eXi'/,t>jg.

xaì

/¿ìjvag

ròv xò

xgeìg,

nXovxov yj)£og

wv

è xaì

aovXxàv sort

xvyievwv

vswaxì ori

xòv ¡¿éyav

TIOQBXa-

dij/uoaia

o avxòg

vvv ano

-qvcoxXqos

avrov

snì

éyévsxo

Aaqìaai]g

Movgdxijg,•

néfiipag

2ovov

xaì

'Isgtfiiag,

KUVTUXOVÌLTJVÒV, xaì

av&ig

èxiXsvxrjasv

aovXràv

o c ¿y

'legs-

'Iwàoatp,

ó M/jxQOcpuvijg, xi>Qiog

xioouqà-

o aovXxàv

aovXxàv

o

òj'qx&l

QeóXrjnxov

¿ni&avev

naTQtaQ/svovTog ìxt]

xaì

XQÓVOVQ xòv

Un tua

avxov

nuQuìitjoiv

avxov

Cny\

Xùfit]

¡.isxà

/liovvaiog,

ayicóxaxog

vlòg

èxeXeihtjosv

nóXecog.

ftaoiXevoavxog

o vlòg

òrj

fiaotXevoag

fìaoiXevtov

xijg

7iaxQiaQ%Evoi>xog

ènoiqoe

naxQidgxqg 10 xò

ov

xaì

èyèvtxo

T/jg (iaaiXtiaq

nax^tap/svovTog tpìxog

TIUXQIUQ/UI.

'Icoavvi'xiog

MtjzQOipavqg, Is'i/uavijg

ov

2ovXtì/ndvtjg,

Y.OVTU enxà 5 fit'ug,



fiaoilsvg

èncJ-

è%Qtwaxsi,

ole

Xèytxui. nQOCéfhjxe omvxivov

©iodoatoj

rpa,

XVQCOV

xaxà

óóyafiiy,

Maiio

6 ZvyofiaXag,

TiQioxovoxagios, MaQrlvov

xò\ xov

ano

naiQiaQxixòs

ro raea parte v i r i l i , anno conditi urbis 7087, Christi v e r o 1578, die Maii 20.

nATPIAPXIKH K

&

N

2

T

A

N

T

I

N

0

I 2 T O P I

T

I

1

0

A

E

&

2

A

dnò toy avvi' scog TOV atpoij è'xovg Xqtaxov. P A T R I A R C H I C A

CONSTANTINOPOLEOS HISTORIA a 1454 usque ad 1578 annum Christi, E VULGARI LINGUA GRAECA IN LATIN AM A MARTINO CRUSIO TYBING. PROFESS. TRADUCTA.

JL (jj xaiprìi ixsi'vrii òitov snoXéftTjatv o aovXxùv IUsye/Lihtjg ®raec,jQ7 xavxrp) xtjv KmvaxavxivovnoXiv, yoav /gòvoi dnò XQIOXOV YEV»'qoeiog yiXioi xsxgaxoaioi nev/jvxa xgstg, Mafy tìxooxrj èv-

p. T u r c o -

*) Tifai TÙJ v 7icci(ticiQyojv ÒJIOV ènazQictQytvaav tv RJJ xa&oXixf,F fiiyàXy txxX/joirt lavirjs Ttfff K tot* ai avi tv ov no Itoti fiera io Xaßelv ravrijv aovXràv Mf/i/itz>]V, xaì riva ytyàvaaiv tv tip ixàotov xcno(j>, xaì nolos io Xeyófievov ntaxéaiov xaì tò ^aqui^iov nQtöxov uiiä SéStaxi, xaì rig x¡jy av^aiv, ¡¡rig vnàq/f.i tojg iov vvy, tnou'joaro, xaì tv noiov oovXictvov xatQqi radia yeyövaaiy. Sriva tfieieyXiorrlaS-tjaav tlg xoivijv y ntiaiv nag' tfioij MANOTHA MAAASOT toü UeXonovviaiaxou XVQW MaQiivp Z Kqovahp iv irti »(pol? fiijvì ànqiXhp.

I l i o tempore quo T u r c i c u j rex Mechemeta liane urbem Constantini expugnavit, numerabantur a^ni a nato Christo mille quadringenti quinquaginta t r e s , ipsa urbe 2 9 die Maii , feria tertia (die Marlis)

HISTORIA PATRIARCHICA.

79

vàri], y/Lisça TÇI'TTJ. OUWÇ fêtvçsv, OTI jidôç ol 'Pm/.tatoi è'yovv nuxQiÙQ/tjv nâvTOTf, ôiôri éâ'cô f t ; Trjv nóXtv sy.a¡xs TOV nXéov xaigôv, nçiv và rr¡v ènàçrj, saovraç, ÒNOV d(psvrtvev o natfçaç avrov oovXidv MOVQUTIJÇ, siç rr¡v lAâçtuvovnoXiv. xai 5 rfêsvQt tà 'Ptofiaïxà xaXXà xaì XemóraTa, xai lùç TaÇeiç TWV cPw uaimv. Xoinòv id'avfiaas ntâç âsv vni¡ysv o TtuTQiàQyrjç % và TOV éitgorjv.vvr¡ot] cog àfèvTìj, xaì èfh>f.iw&q noXXà, xaì iavXXoytÇeio TÍ svai r o r r o , xaì sv ici! Sua sugale TOVÇ xXt¡çtxovg, xai tins • nov è'vai o naTgiâgyrjç aaç, xai âèv qX&e 10 va fis TiQoaxvvi¡or¡, cèç ¡üuoiXsav ; ôiàxi avxôç o aovXrávog èns&v/A.a noXXa và o/niXi} fitrà TOV nuTgiàgyov negi nîoTSwç xai và ¿ÇCOTÛ xai và (Â.av&ávr¡ rà TOV &eov. o/.tcoç tinav avrov ol xi.rjgtjxoi ort ànò noívv xutçôv nuxgiugyijv ôèv sycoftsv, ènsiâtj o naTçiùgyqç, onov rtTOv, &eXq/uaTixdiç Çoôr15 TOÇ TOV u(pr¡xs TO axafivi TOV, xaì ànò rorí uXXov âèv sxáfiafit. xai dxovoaç TOVTO O oovXzàvoç ênav(^v ànò TOV 9V(.IOV onov tiys, xai &éXt¡[¿a TOVÇ è'âwxt, xai TOVÇ sine, onoiov xai TOVTO onov 9sXovv và xàfiovv xaxà r j j i » niaxiv TOVÇ. einev o aovXràvoç, OTI và xà/uovv nargidgytjv, TO i'xa/xe fxe 20 xéyvijv âià và dxovovv ol Xgiavtavoi OTI e/ovv nargidg/qv, xai và xgèyovv tiç Tr¡v nokiv.

c a p t a , t u n c i l l e s c i v i t R o m a n i s sen G r a e c i s s e m p e r f u i s s e p a t r i a r c h a m , p r o p t e r e a q u o d l i a c in u r b e , a n t e q u a m e a m c e p i s s e t , i p s e m a i o r e m t e m p o r i s p a r t e m e x e g e r a t , p â t r e ipsiiis M u r a t a A d r i a n o p o l i d o m i n a n t e , n o r a t ita que res R o m a n a s e t o r d i n e s g u b e r n a t i o n e m q u e R o m a n o r u m p r o b e et exacte, proinde mirabatur quid.causae esset quod patriarcha non ven i r e t ad se s u p p l i c i t e r h o n o r i s c a u s a , p r o d o m i n o a g n o s c e n s ; i r a q u e c o m m o t u s c o g i t a b a t q u i d h o c rei e s s e t . a c c o n t i n u o accitis e c c l e s i a s t i c i s viris d i x i t " u b i est q u i p a t r i a r c h a e m u n u s g e s s i t ? quare non accessit, ut m i h i t a n q u a m regi r e v e r e n t i a m d e b i t a m e x h i b e r e t ? " haec sultanus : magna enim eius animimi incesserat cupido videndi patriarcham et cum e o d e r e l i g i o n e c o l l o q u e n d i , u t e x e o q u a e r e n s res d i v i n a s c o g n o s c e r e t . t u n e r e s p o n d e r u n t ei c l e r i c i i l l i " i a m a l o n g o t e m p o r e n o n li.-ibemus p a t r i a r c h a m . q u i e n i m p a t r i a r c h a f u i t , sua s p o n t e , a d h u c v i v e n s , s e d e m suam r e l i q u i t ; e t a b e o t e m p o r e n u l l u m a l i u m s u f f e cimus" h o c r e x a u d i t o c e s s a v i t a b ira q u a m c o n c e p e r a t , s u a q i i e v o l ú n t a t e p o t e s t a t e m eis c r e a n d i d é d i t , d i c e n s " v o s vero f a c i t e p a t r i a r cham, quemeunque v o l e t i s , ex praescripto religionis vestrae." hoc a u t e m , q u o d ita de f a c i e n d o p a t r i a r c h a d i x i t , n o n a m o r e religioni^ a b e o d i c t u m f u i t , sed c a l l i d e v o l u i t s c i l i c e t ut C h r i s t i a n i s u b i q u e d i s p e r s i s i n n o t e s c e r e t i t e r u m p r a e e s s e p a t r i a r c h a m ; q u o s i c ad c o n « ferendum se in urbem a l l i c e r e n t u r .

80

HISTORIA Aotnbv

savvu%uv vofiévqç yiov

ot

eiç

1 0 8 vnijyev yiav,

iàç

ròv

o

çrjxoi

avvoôov, àyiwxuTOç

sâwxav

aviov

xò fiixçôv

, xeXtiwç

âia o

av'xòv

¿v TTO vaw

Xuôç

oXoç

revvâSiov

xai

avTOv

ó 'HçaxXitaç TWV ùyiwv

¿nrj/js

và ol

[isxù

xui

xaì



avtòv

ov'âè xaì '

uXXtov noXXwv

onov

sxxias

TOV /.isyùXov

'lovai

iviuiov

và ot

êxafiav

fijjvv/xa.

ànooTÒXwv,

coç

éxàf.tovv

TOV

âè dçyiiQeîç aviov

rENNAJIOl

O 2X0

NÇWTOÇ

A

AP102

NATQTÙQYQÇ

o £iç

aviòv èyeiQOxôdçyieçitov

Oeoâwga TOV

TO 10

xXrj-

tj fia- 15 fîuoiXécoç,

oocpwTuioç. TÎJV

Kœvoiaviivov-

A c c e p t a i g i t u r h a c f a c i l i t a t e c i f r i c i ile m a n d a t o regis c o n g r e g a r i m t c e r t o s q u o s d a m , qui i n vicinia e r a i i t , s a c r o r u m a n t i s t i t e s . hoc m o d o s y n o d o coacta e l e g e r u n t una inerite e t voce d o c t i s s i i n u m e t prudentissimum viruin, Georgium Scholariuin, qui stante a d h u c i m p e r i o R o m a n o , in iudicio i m p e r a t o r i o i u d i c e i n e g e r a t . ac q u o t e m p o r e r e x l o a n n e s P a l a e o l o g u s in I t a l i a n i p r o f e c t u s f u e r a t , u b i octava s y n o d u s f a c t a e s t , seenni illuni i n t e r alios d u x e r a t u t e r u d i t i o n e praestanti praeditmn. e r a t p o r r o i d e m p i e t a t e s a n c t i t a t e q u e insignia v i r . u t autein s i g u i f i c a t i o n e m , s i c u t iu p a t r i a r c l i a r u m c r e a t i o n e fieri soleliat, niinoreni , qtiue a p p e U a t u r , illi d e d e r u n t , u t scilicet i p s u m c o n s t i t u è r e n t p a t r i a r c h a m , n u l l o m o d o earn a u d i r e v o l u i t n e c a c q u i e s c e r e i l l o r u m suffragiis, u t p a t r i a r c l i a fieret. p o n t i f i c e s v e r o e t clerici e t p o p u l u s t o t u s etiain i n v i t u m e t r e l u c t a n t e i n c r e a r u n t , d a t a q u o q u e altera, quae maior vocatur, suae voluntatis significatione. ordinans r e n u n t i a v i t e u m H e r a c l e a e a n t i s t e s , p r a e s c n t i b u s aliis p o n t i l i c i b u s m u l t i s , i n t e m p i o s a n c t o r u m a p o s t o l o r u m , q u o d olim a r e g i n a T h e o dora, lustiniani magni coniuge, conditura fuerat ; eique G e n n a d i u m disere nomen. I.

P A T R I A R C H A GENNADITJS S C H O L A R 1 U S , v i r d o c t i s s i m u s .

Hic fuit primus in urbe

5

Qyay-

evXa^éaxaTOç.

TO uxovarj,

TO fièyu

orav

TÎJV

xui

axavixwç xai

xoi-

xui

wvôfiaçav.

TOV

syive

tiç

FIR]WJXA âià

rjttsXe

naiçtÙQyrjç.

âwaavTeç

y ofiôÇvyoç

TOVTO(

âsv

và ysvy

o JlaXaioXôyoç

avâyaç

yi/tcóp-

§otaiXtxijç

TWV 'PW/ÀUÌWV,

âè

tjTOv

avvóòov xvçiv

XQITI)Ç Tijç

T/jv òydóqv

xui

aiXusau,

qrop

TWV ¡iaoiXéav

aovXxàvov

TOÌ' xaì

aoffàxatov

sxa/zuv

naxQiaçyqv, vijasv

'tòv

'Iwàvvrjç

nuvQiàçyjjv oiéy'Çt],

vQia/xòv

dçyieyfïç.

{¡uaiXtvç

onov wç

è onotoç

^IBQUÇ

aotj>wiuxov. xaì

xarà

è'xXe'Çav 0X01 o/xoywvax;

TÒV oyoXÙQiov,

asmç

xai

xXtjçixoi

/HBQIXOVÇ TOÎIÇ nXtjai'ov

nostra Cpoli patriarcha, p o s t q u a m

eius

PATRIARCHICA. noXiv,

dtp ov é/SairiXtvaev avtrjv è avxòg aovXxàvog,

ìpufitv.

xai

àaàv

ÙQXUQÌZÌ; xai

xòv

xai

ènQooxvvrjae xXrjQixovg

xòv fin

aav, xai tinuv

ori,

èvóvfitòv

xa/iovg,

naxQiuQ/rjV,

oi ngmxoi

avxòv

xov

lòxovg

xov

xai èxa^aXixsvsv

xàvog,



xai

xà ònota rjydnrjae

¿'ócoxé xov xai

xai

è/agiì^e

de noXXà xòv

xai

exit,

ini7-

s'StSs xov 6 o

xò sòtoxsv tig



oXa

sxtZva

evtgysaiuv

naxgidgy^v

dnò

o

oovX-

ijxov aoqxóxaxog xai ev'Xa^g xòv

(*loftijd-rj f.isyav (pófiov,

dnò xrjv avvoòìuv naxgtagyeiov

oi

xai

xai xai

sxufte ~naxgiagytZov.

ì^txov ò naxgidgyijg, 20 y/tévog. xai

de

cogioe,

iiyav

saovxag và /na&i] ori

dnooxóXmv,

lPa>-

dntxgìdìj-

xov

avxó,

avxqv,

dixavi'xt.

xov xò dixavixi,

naxgidgyov.

fiaoiXtZg.

tjgwxtjot

XW

xovxoi

oi

vnìjye,

èxeì

oxav rj&eXs ysvei naxQidgyijg,



bnov ti'nafis,

xai

¡xs xòv xa/xov/òiv, xai fuavdrj /.tè xovg

aovXxavog fis xò yégi %ègi

xai

xai

10 yevs yvQwdsv xijg nóXecog, xai tvXóyn (tè

iygu-

ei%av oi {¡aaiXtZg xàv

naxQidfiytjv.

xai aXoyov aangov,

fiaaiXtvg

(¿g

xòv èntjgav

xov Xaovf

oovXxdvov.

xi avvrjdeiuv

FTAI'mv, oxav sxa(xvav xanaoiov

sxafiav

oi xXrjQixoi xai

òxoìig

Sgag.

81

exit,

svag

iva fiij

av-

vaòv xcòv onov

dyiav sxa&é-

uv>onog

Jto'rt oXog S xónog yvga&ev

qxov sgrj/xog, eoovxag,

ònov

acpa-

acpa^ovv avxòv u.vd'Qwnot àèv

tj xov

èxa-

rex extitit M e c h e m e t a , ut diximus. e urn statini, ut patriarchae d i g n i tatem acceperat, pontifices et clerici priraoresque p o p u l i ad sultauum deduxerunt, quein etiam i 1 Le adoravit. turn clericos interrogavit sultanus, ecquam c o n s u e t u d i n e ! « habuissent Romani imperatores in c r e a ti OD e alicuius patriachae. responderunt ¡Ili, quoties aliquis futurus esset patriarcha, donasse imperatorem ei pretiosum pileum cum v e l a m e n t o sub pileo, p a l l i u m item undulatum, nec non album equum ; cui p a triarcha insidens, circumiens urbem, huic fausta precatus sit. datum praeterea esse manu imperatoris ei pedum , insigne curae pastorali» in gregem piuni. ita sultanus his audilis pedum manu sua a c c e p i t j idque in manum patriarchae d e d i t ; maudatoque eiusdem sultani omnia ¡Ila m o d o d i c t a , quae patriarchae honoris h e n e f i c i i q u e causa ab iinperatoribus accipere soliti fuerant, rite administrata sunt, dementia porro et b e n e v o l e n t i a magna idem hunc patriarcham p r o secutus e s t , quod cognovisset sapientia p i e t a t e q u e siugulari p r a e ditum esse, concessit q u o q u e eidem celeberrimum sanctorum a p o stolorum templum ; in q u o hic patriarchicam sedern locavit. in eo loco d e i n , ubi patriarcha r e s i d e b a t , nocte quadam inventus est homo quispiam occisus. unde ingens metus aninium patriarchae incessi!, ne vel sibi v e l alicui suorum familiarium idem ibi accideret,

Hist. fair.

(TP.

6

HISTORIA 109 toi'xovv exti", on soiQae rade, ri maieóeie ifitls ol %Qiatiavol ; anoXQI&eìs à nazQiaQxie tliev aÙTqi. niaievouev P 17. ozi èli &ió s lazi P 18. ile zò tìvai add P E o tempore idem sultanus ipsemet intravit patriarcheum ; cumque i n templura Paramacaristae v e n i s s e t , in sacellum eius ingressus est (quo in loco armarium rerum sacrarum est) et cum patriarciia G e n nadio clementer sermones coutulit. tunc omni metu posito u n i v e r sam ei patriarcha veritatem fidei Christianae aperuit, scripsitque pro numero quaestionum eius capita vigiliti ; quae singula inferius ordine sequuntur, sententiaque eorum perspicitur ; quae e t dedit ipsi s u l tano. eorum capitum inscriptio initiumque sic h a b e t . Sapientissimi et doctissimi v i r i , domini Gennadii Scholarii, patriarcliae C o n s t a n t i n o p o l e o s , novae R o i n a e , serniocinatio habita de recta et inculpata Christianorum fide, interrogatus enim ab imperatore Mechemeta " q u i d creditis vos C h r i stian! ? " respondit ei ad hunc qui sequitur mollimi. Crediinus esse deum, qui omnia quae usquam sunt, cum non e s sent, fecerit. hic quippe n e c corpus est nec corpore indutus, sed actu intelligendi v i v i t ; et est mens optima perfectissima et sapientissima. nihil in eo compositi reperitur, nullum principini», finis n u l lus. est in mundo et supra mundum. non est in ullo loco, et t a -

84

HISTORIA.

uxeXfvxqxog. soiiv

iv

saxiv sv x(ji xoofitp

idiiofiara

xov

avxov,

xai

xai

vnsg

Tonij), xai saxiv sv navxi

ovdsvi

&eov,

di'

aXXa ofioia

Mixsykcoxxtad'/]

wv ytoQittxai xovxoig

xbv xoofiov.

xono). and

xwv

tioiv

xxia/ndxav

sioi'v.

ds tig xrtv

TovfjxougufloyXwoou

xaddij BtQQOt'ag, xov naxqbg

*Ayjisx,

ovx

xavxa

xov 5

vno

Ma/ov/.iovx

TCt-

Xt/nni xov avuyQOXpioog. ()',

"Eaxt

deiu.

xai

oocpog xai

/ufQio/isvcog., xuvxag

s/ti

avxog

xag xtkfioxqxag

avibg

J/dcoai xavxag

¿toxl

aocpog ,

ofiaia

¿'yovoi Sioxi

uxiva

iSimf-iuxcov

tioiv

uftoiwftarce

3.

oxt

vtptjXoxtQOv

xai

avxov,

Sioxi

uya&d tioi •

alrj&ij.

xu

alia

xd Ss

xxi-

xai

avxu,

E%ti

f.uxai 10

xqonov.

avxov.

XVQI'U>g

avxoaXqavxov

xu xxiofiaxu

aXij&iig,

15

tioiv

wantQ

avxov.

xai

syovoiv.

Jliaxivoixtv

fiaxa,

dkij&ivog

xa noiqftaxa

xotg xxtofiuaiv

b fisv &tog

oxI

xaxu /.uxoyjjv y.

s/ovat jiibvog

xai

aoq>d'

nkijv

OFloicog.

dya&og xai

Sou 7i(toxegijfiaxa

xui

sv xw &eqi alia

dgyai

xai nijyai

Jid xovxtov 4 . ouota

P

iSiw-

XQI'U

ndvxmv xwv alXwv

xwv zQtwv iSiw/xaxtov Cij

p o s t tioiv

5. jiavxa

P

Sou

xetpalata inovxai fjtieyi.ionlo&'joav fie *>jv xovQxoaQa^ixijV yituaoav 7iaQa TOU ¿Xfiei xaiftj heQQoias xov narQos /xa^/xovi r£ekini) TOU ayayQatfiuis. xai OUT toe inoviai ia xetpakata xata za$iv. P 9 . xai a d i l P 12. tiya&a tloi o m P . p r a e m i t t e u d u m : Siou yctQ aviis ionv aya&Csm e j i est

in

omii! loco.

quas c o n d i d i t

Iiaec s u n t p r o p r i e t a t e s

ipse distinguitur; quibus

notae propriae

est

liaec

cpnfessio

in

Acbmale,

Berrhoeae

praetore;

qui M a c h u m u t a e

sapiens

commodorum et haec

et

et

i d ipse

pater

bonus;

omue

commoda ,

quibus

piens

est, liae s a p i e n t e s

eodemque

dat.

se

verus

atque

singulae

contiuet,

perficiuntur, eaedemque

ipsa

verilas.

quicquid

sublimiore quodam habent

bonae

sunt,

et creaturae et

ipsius,

quia ipse

sunt; quia ipse vera*, hae veritatem

Hactenus secundum et

proprietatibus

esse a l i a s

lia-

modo. sa-

habent.

in c e t e r i s m o d o , i l l o d u n t a x a t d i s c r i m i n e , q u o d in d e o

C r e d i m u s in d e o

ab

corn-

ipsijus c r e a t u r a e seorsim

e t p r o p r i e sunt, i n r e b u s v e r o creatis

principium

linguam Zelebi

caput.

est

solus in

i p s e eis h a e c

Turcarabicam

fuit.

praerogativae

quod

priino

rebus

eiusdem

accedunt.

Hactenus primuin

beiit,

dei , quibiis a aliae generis

Translata

mentariensis Est

etiam

haec

participations.

caput. Ires p r o p r i e t a t e s , q u a e sunt

f o n s o m n i u m aliaruin

eius

deus

i n se i p s o , e t i a m

aeternnm vivit

proprietatum.

tanquam

liisce

antequam

tribus con-

PATRIARCHICA. ò

9còg

d'iStmg

iv

luvzZ

rov

TOV

xóofiov,

xui

xai

Sici

TOVTCOV

xvfitQvà

Cvo(.iùt,o(itv S uv'lù

TQtZg

TU

ovot'uv ia) v

TOV

&£QFZT].

e%ei

OVTCO

9tòg Xòyog

vaftiv, TOV,

zavzu

s'ozi

in'

av-

9tòg eioi

xóoftov,

TQI'U

r «

TQI'U

iSimfiaza

nQoamna.

TT^V fUaV

ovx

xui

nvtvfiu, sari TU

kóyov

MANSQ

-nui

xai

Xtti

(Sórtili

Unlovazùzfjv

xai

fit TU

zQttq

&eoit

tig

ZQI'U

ilai

vìòv

9eov uvzoti,

TO yswijuu

13. O-éQfiì] p r i m u m ]

si

ZCSV

iò i callà-

xu9còg

TIT>ÈG

uviov

fiiu

ipv/q

òvOfià'Qofiev ótózi TÌjg

sazi q>vaicog

sv

tpeo-

avzò

XÓOflOV

FJQUV 5

TU

t f j ¡.uà 9sXqijig

èntiòq

vovg

ipv/ij

TOV

voqzq,

zqv

ovot'av.

aoipiuv

tov

9tov

TOV

zijg

dv9Qwnov

o

TQI'A,

xuiù

yévvijfiu

io

9 so fit]

q>vaixui\

xai

xai

TO

TI

V(.img

zuvzu

WONTQ

dvazék] RQV dvfrgconsi'av (fvaiv, iva, cog /uev aiftQwnog, opiX^ati uv9qo37 1 0 1 5 , cog de Xöyog TOV 9toti xai 9tov oocpt'a, äiäd'^ti rovg 10 dv9gänovg niarsveiv tlg TOV sva dXi]9i} 9töv xai noXirevso9at xara top vöftov ov avrog e'dcoxe. xai ndXiv, tag fisv uv&Q Tqg ocorqgiag TOB Tigoasxuvovv] dvd-Qmnivqv P

2.

¿xeiyovg P 6 . avrov om P 14. TOV &soi> om P 17. züos om P

TIQOS

8.

lege Mosis, reliquus omnis terrarum orbis c o l e b a t dei creaturas. h o m i n e s i t e m m u l t o s d e o s , q u i n o n s u n t , p r o u n o s o l o v e r o (leo a d o r a liüiit. v i v e b a n t d e n i q u e s e c u n d u m s u a s s i n g u l i c o n c u p i s c e n t i a s , n o n s e c u n d u m a l i q u ä m dei l e g e m . Hactenus

quintum

caput.

T u n c d e n s taleru e f f o r m a t i o n e m h u m a n a e g e n e r i s p e r l o g u m p e r que sanctum spiritum suum fecit. idcirco logus dei induit h u m a n a m n a l u r a m , ut, q u a h o m o e s s e t , v e r s a r e t u r c u m h o m i n i b u s , q u a a u t e m logus dei et sapientia dei, doceret h o m i n e s c r e d e r e in h u u c unum e t verum deum et vivere secundum legem, q u a m ipse dedisset. rursus, q u a h o m o , ut m o r e s v i t a m q u e s u a m e x e m p l u m d a r e t d o c t r i n a e s u a e : p r i m u s eniin i p s e s e r v a v i t l e g e m , q u a m h o m i n i b u s d e d e r a t . q u a v e r o l o g u s dei e t p o t e n t i a , p o s s e t i l l u d t o t i m u n d o s a l u t a r e b o n u m , c u i u s c a u s a v e n e r a t , c o n f i c e r e , q u i a fieri n o n p o t e r a t u t s i m p l i c i s h o m i n i s v i r i b u s a d d e u m c o n v e r t e r e t u r Orbis t e r r a r u m . ita logo quidem suo s e m i n a v i t o m n i p o t e n s i l l e e t o c u l o r u m elFugiens o b t u t u i n d e u s v e r i tatem H i e r o s o l y m i s ; spiritu autem suo illuminavit et roboravit a p o -

8 8

HISTORIA.

xoofiov, xaiA TO nagdSeiy/na TOV 'Iqaov, SOTIQ txovat'cog uns&avs yarä TO UVSQWIIIVOV VZIBQ TOV aco&ijvm tov xoo/xov. OVT(O niaxivofxtv i j / U f f j TOV sva 9Sov sv TQiddt, TIUTSQU vibv xai nvtvfia aytov, xu&cbg eäi'äa&v o ^iQimnq f^mv 'Iqoovg XGIGTOG. xai SIOTI eou'v U^Q&IJG, niarevofisv, ort sari xai avroaXtj&eg. xai ol (la&tjTai AVTOV ovrcog sSiSa'^av fytag n\aTvrSQOv. ovrco voovfuv , xai and tijg dwuptrng rijg aoqiiag. Hiarsvof-tev oil o Xoyog TOV 9tov, xai o ctv&Qconog, xai rj fiev ov svtöv&rj o Xoyog TOV &SOV, eariv o Xgiorog. £ a > j j TOV XQIOTOV SV rJJ auqxi avtov rtv £co/j dv^Qtonov vntguyi'ov, ij ¡s níaitujs r¡/xiüy avviófxms- P fecere;

quod profecto,

si vcritati

haec

fides

adversaretur,

non

fuisset.

turn

S e x t o , q t i i c q u i d a b a l i q u i b i u a d v e r s u s l i a n e fidem facile turn v e r i t a t i c o n g r u e n t e r s o l v e r e p o s s u m u s .

Hactenus

decimura

Hactenus Postremo dibus

reges

et

multitudinem diti erant, in

hunc

reperiet facile

fidem

scilicet deorum

earn.

diem

Chrislo

Tunc etiam

gloria,

totam

quae

sultanus,

acceptis,

gnitionem

deo nos hisce

esse v e r i s s i m a m ,

sua,

dei

318

sed eluctata

fuisset

evanuisset.

cae-

annis,

quorum cultui

dominus,

iuvante ex

ore

vicit

quando

liaec

ipsi

vicesimum

fides

lit defides,

venerit, fundata,

huic domino

no-

admiratus

est

eius

dolum,

sed

breviter

auditis

et

illius divinarum

religióne non

caput.

sentimus,

patriarcliae

certusque de

mysteria

subesse

etiam

de religione nostra

magnopere

his

volúntate

id

amen.

et sapientiarn;

rifica ; n u l l u m

sed et

suppliciis et

terrarum,

profecerunt,

nebula, dissoluta

Hactenus Haec sunt

in

multis

suorum et ¡dola

hilum

affertur,

caput.

per orbem

permanens.

quodnisi

velut

nonum

eorum,

tuerentur; nec

tunc,

stro lesu

deciinum

caput.

liane olim o p p u g n a r u n t

praesides

usque

octavum

secuturum

modo

puritate

in

dicta. scripto

rerum

co-

factus

est,

vera sed etiam

mi-

Christiana

et splendore

vincere

94

HISTORIA

120 vn£Q IO XQvoùq»]. dyùntjae Sè noXXà TÒ yévog iòìv Xgiariavmv, xaì tßXtns xaXtög. xaì ègia/xòv eSrnxt, xaì sxuftt xaì ¿itydXag (pnßegag tig sxeìvovg ó n o t J và nijgà^ovv ìj SiaßuXXovv uva TWV Xgiariaväv, và naidtvovrai ßagstog' xat ovyì [MÒVOV ó o o v X t d v o g àyùna rovg Xgianavovg, dfiq xaì oXoi o I fiovoovX/udroi evtxtv TOV opto fi ov TOV dg0avvr)v, saonag và ysvj] TOIOVTOV ytvovg av&évrtjg xaì ßaaiXèag.

5

' 0 às naxgiàgyijg xvgig TswäSiog sxafttv tig TOV VIF/TJXóiarov naTgiagytxòv Sgòvov Ttjg uytcoTdTtjg TOV XQIOTOV fit- 10 yàXrjg sxxXijaiag ygóvovg nsvxe, xaì fifjvag. xaì dnò TU noXXà xaì fitydXa òxdvàaXa, ònov qoav, sxdXtat avvoàov dgyitgswv xaì xXijgixmv xaì dgyóvTcov xaì ndvzmv TWV XgiaTiavvòv, xaì sxafis nagaiTtjaiv TOV naiQiagyixov &góvov. oi às dgyitgecg inagtxàXtaav aviòv, xaì ol xXijgtxoì xaì oXog 6 Xaóg, àia và 15 àtafisìvj] ' d/xrj àsv ifòèXtjos xtXei'cog và TO' dxovatj. ¡xóvov è'ygaips t/jv nagat'rtjoiv avrov fig TOV xccàixa T>jg (ityàXrjg èxxXrjai'ag , xaì Xaßcov TU ngdyfiaxa avxov, ì^zoi av eiytv, vnìjytv èv TCÌÌ afta tig TO fiovaat^giov TOV &tt'ov ngoàgofiov, tov iv TW ogti Mtvoixtcag, nXt)oìov tig ràg Ssggag, xaì éxtì20 dnéd'avev tigijrixtäg xaì ìfxtztjKXué,tv dvtì TOV xóafiov TOVTOV Ttjv ovgdviop ßuoiXtt'uv TOV dtov.

anrum. hinc a m o r e prosecutus est gentem Christianam , b e n i g n o q u e aspexit vultu. h a c d e c a u s a e d i c t o p r o p o s i t o gravia m i n a t u s est i l l i s , quicimqtie molestarent ant c a l u m n i a r e n t u r aliquem Christi.inorum, in e o s q u e graviter a n i m a d v e r t i iussit. n e c ipse solum sultanus diligebat C h r i s t i a n o s : s e d c u n c t i e t i a m T u rea e ( q u i i p s o r u m l i n g u a M u s u l m a n i , h o c e s t c i r c u m c i s i , a p p e l l a n t u r ) p r o p t e r e d i c t u m regiura, enimvero magno gaudebat o p e r e o b l e c t a b a t u r q u e s u l t a n u s , quod se talis n a t i o n i s d o m i n u m r e g e m q u e fieri c o n t i g i s s e t . Ceterum patriarcha Gennadius in sublimi magnae sanctissimaeque Christi ecclesiae throno annos q u i n q u e et aliquot menses egit. tunc t n u l t i s m a g n i s q u e dissidiis e x o r t i s c o n c i l i u m c o n v o c a v i t p o n t i ß c u m c l e r i c o r u m o p t i m a t u m c u n c t o r u m q u e C h r i s t i a n o r u m , in q u o s e p a t r i a r c h i o m u n e r e a b d i c a v i t . a d l i o r t a b a n t u r q u i d e m p o n t i f i c e s ipsum e t e c c l e s i a s t i c i viri p o p u l u s q u e c u n c t u s a d m a n e n d u m : sed p r o r s u s i p s e n o l u i t a u d i r e , v e r u m a b d i c a t i o n e m s u a m in c o d i c e m a g u a e e c c l e s i a e inscripsit. d e i n r e b u s suis a c c e p t i s , r e c t a se in m o n a s t e r i u m D . P r o d r o m i , in m o n t e M e n o e c e i prope Serras situm, contulit, ihique b o n a p a c e m o r t u u s c u m h o c c a d u c o m u n d o c a e l e s t e dei r e g n u m c o r n ili u t a v f t .

95

PATRIARCHICA.

Kadt^o/ncvtjS óè exit ttjg avvóSov tig RIJV àytanàzrjV TOV dtov [tsyù'krjV ¿xxXtjoi'av, iva exXe^coaiv uXXov nuiQtuQyrjV, xai ofiofwpcog exXe£av. I2Izi£ÌP0N

isQoitóvayov xai

nvtvfxaxixóv.

5

Tovxog qzov nvevfiatixòg oXtjg xijg nòXig • xaì uno Tqv dgexrjv avxov, IPQo[IT¡D-I-¡ouv (pofíov f.isyav, xai ngog TOV &tóv okoipv)rcog eSeijd'ijoav, Iva XVTGWAR¡ avTOvg sx T?jg TOiavxTjg (pofiegüg j(pio9eiç nuTQiàçyrjÇ xai Xajiwv TA /UQVVFIATA, 124 io fiixQÒv xai TO fiéya, nuTgiuçyqv TOV êytiQOTÔvTjaav, xai TFJV èxxltjoiuv TOV XÇIOTOV 'slafìe TOV noifiaivsiv aviqv. 15 tjTOV 6s q naTQÎôa TOV an' uvTrjv T/JV KwvoTavuvovnoXiv, uv&Qwnog noXlà XoyicôraTOç. sxa/ns ôè o'Xi'yov xaiçôv siç TOV naTQiaoyixbv &çôvov • xai èysvvrftrjoav xai ¿[¡XâoTtjaav noXXà oxâvâaka ànò TOVÇ xXtjçixovç xaT UVTOV tov naTQiâçxov) ORI ovâsvaç âèv TOV ùyàna.

P e r i a t a a d s u l t a n u m et b a s s a m s u b i t a et t e r r i b i l i i l l a p r o t o v e s t i a r i i m o r t e , a d m i r a t i o e o r u m a n i m o s i n v u s i t ; et c o g n o v e r u n t esse i u s t o d e i iudicio factam ultionem, disriplinae c a u s a , contristatique sunt. t u n e i g i t u r , p o s t q u a m a d m a n d a t u m b a s s a e , cjuod is a s u l t a n o a c c e p e r a t , e s o l i o s u o p a t r i a r c h a e x c e s s i s s e t et p l a n e e x t e r m i n a t u s e s s e t , p o n t i f i c e s f r é q u e n t e s c o n v e n e r u n t , in c o n s i l i o q u e c l e r i c o s m a g n a e e c c l e s i a e sibi a d h i b u e r u n t . bac synodo collecta de patriarcha i d o n e o c o n s t i t u e n d o c o n s u l t a t u m est. i n d e una m e n t e a c v o c e s u f f r a g i a o m n i u m in u n o X y l o c a r a b e c o n c u r r e r u n t .

IV.

P. M A R C U S I I I E R O M O N A C H U S , c o g n o m i n e

Xylocarabes.

S u f f r a g a t o n e h u i u s p e r a c t a , u t r a q u e ei i n d i c a t i o n e f a c t a , m i n o r e et m a i o r e , p a t r i a r c h a r e n u n t i a t u s est e c c l e s i a m q u e C h r i s t i , o b p a s c e n dum o v e s h u i u s , a c c e p i t . p a t r i a e i u s ipsa C o n s t a n t i n i u r b s e r a t ; i p s e vir eruditione longe praestantissimus. s e d cuin a d m o d i c u m t e m p u s patriarcliicain s e d e n i t e n n i s s e t , c o o r t i s u n t , i n u l t i s v a r i i s q u e dissidiis et o d i i s n a t i s , e c c l e s i a s t i c i h o m i n e s i n ipsuin ; q u o r u m n e m i n e m i a venisses ipsi amicuin.

102

HISTORIA oî

TOVTOI

'loïâaoo'ç

y o

ôœaovv eiç

Çty

ó ßaaiXtvg

xùv

tpu^itv eiç

¿nov

xuvèva

xai1

,



TOV

ofxoiôçxov

xai

xai tiyuv

sniùvtxov

to/'J, oi

TçuntÇôvxioi, TOVÇ

âcôoa

xai

novv

xaxà

nmç

i'xafisv va

evyrxkovv



ós vlovç

[isoot

xqv

nÓQxav

avTOv,

tiç

TOVÇ

xai

aviovç lèv

xai

xaxfjv

èniaaav

zavxijv xai eiç

vofiqv tjjv

xqv woàv

xai

Tifiàç

TRJV

tiç NOQXA

/.is

avxàv,

fityt'ika

¿xxXqvtav

TOV

avêât-

ïva

ovxo(pavxiav, Tijv

fit-

ovo/ua 15

âtà TOVTO.

aviovç

xù-

aagây/j

TO

o/xooç

sxaftav ftti'

av-10



NATÇIUQYRJV,

tiç tiç



(.itnolXâ.

oïl

aovkrûvov.

-xai

Sfiotpwvqoav

naxçiâgyov ntaxéaiov

tiç

vò/,u(.iov

tîyav

¡.UT'

svaç ¡¡\9ev

(pilôÇevoç

(pilo'^evîav

TOV

èygà-5

ó OJIOIOÇ

xai

Tqv

TU

sxtivtg

èxuxotxrjaiv

èxaxtaxtvaaav

xXqçixovç,

açy^v ôi'âei

egeo tig

o kôyoç

xolaxti'uç TOV

tiç

èyùçi-

savftßovXtv&tjaav

naQQtjaîav

avTÔiv

fyœdrjauv

xai

Mùoxov.

XVQIV

OOVXTUVOV

yùXaç,

xai

Tçant^ôvxioi

xu&côç

xuiyip

TçansÇôvTioç,



onov

xu&mç

âè xfi

¿¡TOV J « yQijaif.imxaxoç

av TOV naxçiâgyijv

tßaXs,

qrov

o

/OJOIÇ

è'yivav,

'P¡ayüßijg,

TOV jtaTQiûgyov

uvw9tv

yùXtjv

TOV

xai

rijç ßuaitei'ug

XUIQOV

ieyofiôvayoç

fiovv

ziaaaQOt

TOV aovXiûvov

xai

èâœ

uvad'tv 'Iwùautp

tioxi 20 xai

aovkxûvov,

Horum q u a t u o r hactenus c o m m e m o r a t o r u m patriarcliarnm (qui suut, S c h o l a r i u s , I s h l o r n s , I o a s a p l i u s , et X y l o c a r a b e s ) q u i s q u e ita creatns f u i t : ut o m n i n o n u l l u m s u l t a n o domini aiFerret: secl l i b e r e f a c t i sunt, siciit olim sub i m p e r a t o r i b u s R o m a n i s : quo tempore i m p e r a l o r miniera patriarcliis d a b a t : sicut h o c s u p r a diserte scripsimus. fuit i l i o t e m p o r e q u i d a m h i e r o m o n u c h u s , n o m i n e S y m e o n , patria T r a p e zuntius , q u i veniens hue C p o l i n h a b i t a v i t in magna ecclesia, homo m a x i m e utilis, et tanta h o s p i t a l i t a t i s l a u d e conspicuus ut, qui hoc g e n e r e Cum ipso coniparari posset, iiiveuiretiir n e m o , i n d e T r a p e z u n tii c o n s i l i u m i n i r e ilium creandi p a t r i a r c h a m , v e r o patriarcha Marco a sede a b d u c t o . q u o d eis eo f a c t u p r o c l i v i u s e r a t , quod filios l i a b e b a n t in castro sultani et alios extra magni s h o n o r i b u s a u e t o s ; q u i biiscum patres l i b e r e agere p o t e r a u t , o p e r a q u e illorum v e r b a e o r u m ad snltanum perferebantur. tunc ergo T r a p e z u i i t i i p r a e p a r a t i o n e m a d h i b u e r u n t , hoc q u o d dicam . f a c i e n t e s . p r e h e n s a r u n t êcclesiasticos h o m i n e s , et magnis donis multisque' b l a u d i t i i s sibi c o n c i l i a r u n t ; ac p a c t u m cum eis inierunt de c a l n m n i a n d o p a t r i a r c h a : eum i m p r o b i g r a v a m i n i s in ecclesiam auctorem et iiitrodiictorem e x t i t i s s e , de a u r e i s m i l l e pescesii n o m i n e , sen initii patriarchatus, fisco sultani i n f e r e n d i s . i d e o eum non tantum dignitate summi hoiioris e x u e n d u m esse, v e r u m e l i a i n , s i c u t veteres h a e r e t i c o s patria'rehas, a n a t h e m a t e f e r i e n d u u i et

103

PATRIARCHICA..

q>XwQÌa yi'Xiu. xaì,

xaì

xovxog

eòaùy xovg naXaiovg

de/.iuzt'oovv xavèvu

xaì



ròv

ovxt

avxòg i

onov

avxòg

(puìTt'av,

aovXrúvog

èrtoti tìnav

10 d~¡ígovv xaì xijv xaxfjv avxòg

và xòv

xaì

15 pò»' tvayyéXiov,

rai,

ósv

xaì

20 ai'av xaì

q§tvQr¡

oxi

vaiov

xaì

¡.ISQIXOÌ

xaì

dnò

TTJV

adixov

tj^sX^at

rovro,

ort xov

vù ¿nt&ávt¡,

xaì

ri]V

tig xò &ttov &éXsi tpavì)

dXX' oi iy&goì

avrcòv

dsv xov

dXi]9mg eßaXs xaì

&Q6VOV,

àgyovreg

ruvrijv

nógxav

áxovaag tìg

, ovài

cojuocpogiov,

aviov,

èutaxtvav

xaì

ó'iù xovxo

y &r¡oav noXìxui,

itors

ori

avxocpàv-

dfir¡



và ròv

oí T(¿aníL,óvxioi ìovva%av

sßtixxXi¡-

tvyúko/utv

a'giog xa&aigéatwg xaì

Isori

ol

xaxt]V dgyj¡v tig xíjv

oxi evai

exa-

nwg exaf.it

tpoßeyovg

xovrov

ovxo-

vù xbv

negì

sxì^a sfiatò

uXXoi

ovxs

civxov,

an'

.xaì

ì'ó'caxs ntaxèaiov.

ròv naxgiagyixòv

aovXxá-

/Lisxù snixgayijXi'ov

sòmxs.

aXXoi fisr'

óitoy/.iov, xaì

xaì

nsaxéatov

ßat'covav, uno

naxQiÚQyr¡g,

xov i'òcoxtv,

Kmvaxavxivovno-

UVX/JV

Xéyovitg

dvu-

naxQiùgyai

, q&éXqaav

tú/nr¡ o avròg

oyiatv

OTuv dnò

TO fiéyu

riva

xvyig

¿JIOVLOIOV

vxpqXoTÙTM

degvévTCOV

vòv Xóyov,

15 Jilo

iw

(DiXinnovnóXítog.

avròg

XVQIV

xuì

nXéov

aovXxàvog óvo

o

uvtbv

TOV

fi.iy.Qov

aav 10 xuì

jhv TTtuqg

u^tug. ¿ I I 0 N T I I 0 2 fiqTQOTfOh'zijS

5

, tvyaXav

nuTutuyytxijg

xuì

vnr¡ytv

Múyxog T¡¡g

i'Xuße ovvòdov,

ùné9avs. o

nuTQiú(jyr¡c,

ex a f i e

XQ°~

" f a c , mea m a t e r , i s t u J q u o d vis." cumqiie m a n d a t u m s u l t a n u s misisset, a b d u c t u s est e t h r o n o S y m e o n , p a t r i a r c h i c o h o n o r e et d i g n i tate spoliatus. VI.

P. DIONYSIUS m e t r o p o l i t a Philippopoleos.

Exacto ad h u n c mo dun) S y m e o n e , patriarch,un sull'ragiis c r e a r u n t proceres sacri Dionysium, p r i m o minus ei d a n t e s indicium, d e i n etiara imiius post vespertinum cantini). timi in excelsissirna magni p a t r i a r il) i ci tlironi luce c o l l o c a r u n t . n e c p o t e r a t rem i m p e d i r e Symeon a u t quicquam c o n t r a facere, quia tota sultani m a n d a t o gesta est. in h o c Veritas proverbii c o m p r o b a t a f u i t : " a l i q u o pari c e r t a n t e vincit t e r . tius." cuius s e n t e n t i a e s t : d n o b u s i n t e r se c o n t e n d e n t i b u s e t d e f a tigatione a c e r t a n d o d e s i s t e n t i b u s , si quis s u p e r v e n i a t t e r t i u s , e u m lieri primum, p r o p t e r e a quod illos inveniat illa d e c e r t a t i o n e defessos et iam ad" resistendum inválidos, hoc e q u i d e m praediclis accidit p a triarebis. quocirca Symeon d i s c e s s i t , Stenimachi c o e n o b i u m i n g r e diens, Marcus autem a p u d Achridenses archiepiscopi sedein a synodi p a t r i b u s a c c e p i t ; cui m u n e r i cum ad b r e v e t e m p u s p r a e f u i s s e t , d i e m s u u m obiit. E u i m v e r o D i o n y s i u s , illorum

successor,

octo a n u o s

patriarchal»

108

IHSTORIA

vovg

Ixxm

natQiÙQX^i'

TleXonóvvqaov

tjyovv

V naxgida ànò

rtjv KoavcnavxivbVTio'kiv t w v Mayydìicov,

TOV Mogat'uv

f.uxgòv

xuì syivsv

Aiya> TOV 'Erpéoov.

tov

xai

fiovuaxixTjv Siàxov

nolutiav

xai

UVTOV,

ftijas

xvgtv

ycav òvófittTi rgonoXn^g

xai

¿hovvaiov,

ònov

xai

ei/ev

(DiXinnovnòXsag,

xokaglov.

tha

XUTÙOTUOIV

sanstgs

èavx0(fàvT0vv

siysv

TOV

UVTOV

xai

ònov

èScò, -

aXXoov noXXwv nuiSi'mv.

xvgig

axùvSuXu

enoXs-

/hovvoiog

óe

svag

UQ-

xai

/hovvaiog,

d syßgog TOV

ànò sytvs

TOV

waòtv

xuì noXéftiog T(5v

Tijv sigìjvtjv Xgiaxov, svui

TQVLÒ

fitj-

naTgiag-

xuì xai xai

sig xoìtg xXfjgixovg, ori

io

Xpt-

àyoguos

sysvsTO.

¿g oXrjg %ijg ^coi^g

xsigOTOvrj&sig nugù

xai

sig TOV nuTgiagxjxòv

XgiOTiavdiv,

TOV

ò avtòg

TOV

aòvlTcivog

xai

e ig rijv

Mugxov

o avxòg xai

[ISTU

sig

TOV sS£äu%e xui TT)V xai

UVTOQ

yvvaixwv

KvgiT^g,

xuX/jv dgtTrjv

xai

uìy^iùXmxov

UVTOV

àvdgcòv

TOV

ò

TtjV

èóoo

uvù&gsxps,

'E xp alleo tig avrò Tag uxolov9i'ug onov è'yofitv nsgì TWV ÀQHOQIOFIÈVCOV, yeti Ityofitv xai tvyùg xad' ìjfispav. xaì orav Tslsimaofisv xàg dxolov9iag xaì xàg svyàg, /¿siisi và IsixovQyrjawfisv avyxQixTOV, onov sxafis xfl tuga èxsìvfl. xufrcòg 2ft ididßu^sv o NATQTUQYTJG r ò avyywgrjxtxóv, ugyrjaav al UQ/XOvi'ai TOV xoQftiov và ytnfìi^ovv xaì và Ivoviai fisa a sìg t o

communicatis s u n t ; et quas q u o t i d i e preces h a b e n m s , recitabo. quib u s utrisque peractis scriptum, q u o mulieri sua peccata r e m i t t a n t u r , ad liturgiam recitabimus. t u n c vos accersemus ut efferatis corpus." paucis diebus post patriarcha a b s o l u t i o n e m ipsius composuit, p r o c e r i b u s q u e illis n u n l i u m misit u t venientes e x p o r t a r e n t e sacello a r cani cadaveris, ut super eo liturgia fieret. confestim de v o l u n t a t e sultani a d f u e r n n t , et arcam cum c a d a v e r e intus iacenle, sicut o b s i gnata erat, e x t u l e r u n t t u m liturgia f r e q u e n t i s s i m o x o n v e n t u pontificum diaconorum omnisque Christian! populi facta : stat patriarcha post eius fìnem , intima affectione a n i m i , ìnidtis cum l a c r i m i s , l i t e r a s q u e a b s o l u t i o n s i ili u s , quas ipse sua m a n u p e r s c r i p s e r a t , recitat. ecce t u n c ingens miraculmn a deo ; ecce miserlcordiam divinam et propensum erga h u m a m i m genus amorein : m i r a c u 1 um , i n q u a m , ingens et s t u p e n d u m , ea bora divinitus factum, recitante patriarcha absolutionem conipages corporis invicem separar!, i n t e r se dissolvi iu medio arcae, ita ut, quotqiiot p r o p e pam staliant, a u d i r e n t crepitnm ossium a se invicem recedentiuin : dissolvere se t o t o corpore, singulis se compagibus divellentibus, corpore Uli LIS miserae, q u a e sauctissimum patriarcham falso criminata f u e r a t , veniam cousecuto. nec corpori modo eius venia dissolutioque c o u l i g i t , sed

P A T R I A R C H I O ^ .

123

OEVTOVX)]' xai oooi ij9t] dnò rt]V xóXaoiv xai dnsXafie ròv nagaStiaov, Sion TOVTOI, ònov svQt'axovrai dcpagta/uévoi, ijyovv uXvra xai dxéQttiu TU xoQfii'a avrcòv, av'ioi tféovrai avyycÓQtjaiv Siit và 10 éXtvdiQadovv dnò TOV òsa/iiòv TOV dfpOQiGfxov, dióti xaScòg evQt'oxfTai ià xoQftì] dtSsfisvov xai akviov eig xrtv yijv, ovrcog ¿'vai xai fj ipvyfj diSe/xévtj xai xohaoftsvi] fig yeipag TOV dia(}6\ov • xai otav hafty rò xog/tij ovyymQtjoiv xai Xv&jj dnò tòv dtpoyiofióv, &eov óvvdfiei èhsvSiQOvjcu xai rj xfJvyij dnò 15 r a s yttgag TOV diaftókov, xai \af.i(ìùvei T,OOFJV TIJV aicóviov xai %ò (pwg TO àvèanSQOv. ' oftcog TOVTOI onov ¿'OTSXUV ai/ita TOV aevTOvxt'ov, ontQ rjiov rj dqxogiafiévi] fiiaa , tog qxovoav to (pnfitQov 9avfia sxeivo, onov èxTvnovaav TU xòxaXa xai sytóQtCav èva ànò TO aXko, [¿tyàXfog i9av/u,aouv, xai tòv &sòv 20,U*TÙ àaxQvcov TJVYAQLAXTJAAV TOV notovvra spaiata xai fieyaka fravfiara. koinèv waàv ¿reAftwify rj ksnovqyia, «aijxaaav TO otVTOvxtj (.IS TO XSI'ipavov, xai TÒ ¿¡lalav èxet ònov

anima eliam inferornm cruciatibus liberata in paradisum vcnit. ¡Ili n a m q u e qui a n a t h e m a t e percussi a b ecclesia exulant, cum eorum corpora maneant indissoluta et integra, indigent animae absolutione, e a m q u e e x p e t u n t , ut liberentur vinculo relegationis. nam q u e m a d m o d u m c o r p o r a e o r u m v i n c t a s u n t n e c a t e r r a c o n s u m u n t u r , sic a n i m a e quoque ipsorum vinctae manibus diaboli ac poenis obnoxiae, tenentur. quando autem corpus veniam accipit, execralionis vinculo solutum , deo b e n e iuvante etiam anima de manibus diaboli libera exit, e t vitnin a e t e r n a m l u c e m q u e i l l a m v e s p e r a e e x p e r t e m , a d i p i s c i t u r . s e d ad bistoriaui nostrani revertor. illi qui t u n c arcae illam e x c o m m u n i cationcm continenti astabant, audito ilio t r e m e n d o niiraculo ossium crepaiitium e t i n t e r se s i n g u l a t i m r e c e d e n t i u m , m a g n a a d m i r a l i o n e a (recti s u n t , a c d e o c u m l a c r i m i s g r a t i a s e g e r u n t f a c i e n t i i n g e n t i a e t stupenda miracula. deinde peracta liturgia accani cum c a d a v e r e t o l l e n t e s r e p o s u e r u n t in e o d e m , ubi a n t e a f u e r a t , s a c e l l o , i d q u e de s e u tentia et m a n d a t o principimi a sultano missorum q u o d cum intus d e p o s u i s s e n t , clauserunl. fores et o b s e r a r u n t , sigilluniqiie regis i m p r e s s e r i i n l , ei r e i c a u s a l i ] d a n t e i n n u i n e r a p o p u l i m u l i i t u d i n e . inde post dies aliquot r e m o v e r u n t siguuin q u o s a c e l l u m , d e i n d e alternili quo acca obsiguatum e r a t , et seram clave a p e r u e r u u t , quando corpus in

124

HISTORIA

fjTOV xaì Xav

ft;

ngooxa,

ixgyovxeg,

/.isaa,

t ò nagsxxXrtaiov,

t i j g saxtiXsv

onov

sacpuXiaav

xqv

~xev xov

nXtj&ovg TOV Xaov,

•fjf.iègag

àvoi%av

xaì yqoav

ugyovxtg

xaì

[isou

sSgaiiav

TUVXÌJV xtjv Sirtyi]aiv dqxogtofh],

Xov uno

xòxaXov.

ftaas xaì &còg ij tfydntjvs (iovxì^r],

xaì legetg

xaì

tÌjv

arca ac

ènoXéfitjaa •

Julius

coDtinuo

ad

modum

ralione

ab

osse

Christiana" prosecutus probata a deo

nus

scilicet

miraculo

controversiam

ei

de

ea

re d i x e r a t ,

quos antistites dei licet

eius

etiam

per

mundi

se

mille Atlienas

096-1.

interfecit;

eaiii

uxorein

e£rj

misericordiam illi

est."

urbeni

quo

dciiii|ue

auditis

ab

ipso

eo

exitu

Homani

nisi

eis

supra religio

tempore filium,

vera

coin-

sacro

antea

pio-

veniain

anni.

belluinque oppugnans

eiusdem

neofi-

Anierutzae

et sacerdote:,

petiit

sunt;

caJaveris

"profecto

begun),

praeterierint

conse-

excoininuuicatiiin

stupuit.

dissolvi,

xaì

obstupefacti

sultaniis

quae

yiXidsxoxjjs • 25

èxiìvov

causani

vera

%A^rtvug

av'x/jv,

accepisset,

cunctis

et amore Mecliemetain

sultanus ipse

cepit j ducein

ob

A«-20

ygòvoi.

totum

culpae

iuste arceant, ab h u m o n o n

tunc agebatur

deaique

dXrj-

dgyitgtlg

sXvtj , av Jèv

admiratione

quibus

et tanto

"extra

qui

impetrarint,

Hie

est,

maiore

fuit, illos

rinn c o e t u

1455

abscessisset.

inquit est ,

qu.im

èfpdvrj ol

énoXéf.ir]aev

currentes,

condemnationem

admiratus

benevolenza

conspectu

regem

Tovg

xòv. dcfèvxrjv

dissolutimi, dissipatum, ipsi m i r a c u l i

xaì

xxt'aewg xóofiov

xaì

tots

xòv v'tòv TOV

Xioi

xaì

dXTJ- 15

uno

am/xaxixcòg eig xàg

ano

onudiov,

ti u in o r d i n e p e r c e n s u e r u n t , os

ósv

vnijys

ygóvoi

xaì

óixai'cog

xaì

vnegs&uv-

oxi vaiòv

xIjv vnó&eaiv, dcpogiaovv

ì'fyvTuxéaaagoi.

primores,

fuisset, qua

oi 10

dgyijg ea>g

xovxo,

dXrjfhvrj. nt'ìv,

fj yijg

é aovXxavog

repperere

modo



èixv ntgdaovv

uno

un

xaì tine

svui

xavxrjv

onov

xmv 'Pa/taicov,

T/jv ènijgtv

cutum

ò aovXxavog

xwv Mcytfiéz

xov tini

deg swaxóaiot

tinav

uitxoì

Xeixf/dvov sxti'vov,

xwv Xgiaxiuvwv

Tovxog

è^snXa-

Tijg wgag

xòxa-

tog tfè ìjxovoev

avyyjógtjaiv,

137

xXtiSìj,

not'av

oxi èxeìvov

flow

xov

fts xò

XsXv/.isvov xaì

óià

Tisgtaaotégcog onov

ihi'òg,

fisxà 5

xaì TOV

xaì nmg èavyywmgr)&rj, xaì nwg èywgias

è'&nXdyq sig avxò xò àuv/ua,

ni'axig

òsv elye. xaì

cog xò ÌSuv,

xaì

xaì eve-

xaì

tig xòv aovXxdvov,

aixt'av

èxXsi'Swaav,

xò asvxovxtj xaì

efta-

xov aovXxdvov

%ijv xXijdovèu tig

ol



TOV nagexxXqoiov

&av/.ia sxetvo.

xéXovg

toaàv

xrjv

/Ltexgtjfiòv

ovyxsyiooìfjxèvov.

t o (pofitgòv

tig

oxi

@ovXXa xui

xò Xtt'yjuvov

xtycogiofiévov

xaì

TTJV è|a) (ìovXXu

xìjv àliti

tjvQuv

nògxa

xaì

¡itixà t r j g (ìovXXag

dnàvca rr/v hfiovXXaoav

aevxovxt'ov

òrt o t W g ogiauv

o aovXxdvog.

ducis

et

intulit. armata alias

anmaini

imiltas

PATRIARCHICA.

125

teat TrjV yvvaìxav avxov xov à(psvxòg xaì uXXaig noXXatg, fiè naióia àgatvtxà xaì 9/jXvxa, ¿'(ptgtv tìgi rrjv n¿Xiv, xuì xovg e ai ¡.là tig TtjV NixofiijSeiav dodèvrjat xaì unt&uvt • yjìòvoi 5 dnò xxtatoag xòofiov s%t] yiXiàStg svvaxóaioi òyòorjvxaoxxà. o g

o

e^ij

oXoi

Tijg

ògofiatoi

1 5 ijrov

ntaxiaiov

dQxitQtig,

/xtyàXtjv

TÌjg

d'nò

TOvg xaì

avvodog

dià



xptjqiovg

xaì

sx\t%av

àvaToXijg tig

ìjoav

ònoiovg waàv

èxXs'£,ovv

qiov

naxfJiàQyjjV.

V. Symeon Trapezuntius, introductum est.

noXXoì

'¿vag

tip

xaì

fioÙQ/ietÒQa^iav

TWV

èxxXqaiwv,

xaiQtìj

èxeivw

¿JaviijX,

è

aXXoi

XoymTUTOt

xaì oi

ol

TM a f i a

fit]Tèga xvQtg

xaì

ovQaviovg

naTQiuQyov

¿¡TOV óè

èovvaydqaav

TOV aixòv

ùnèdavtv

nuTQLa(jyev-

zàg èv

tÌJV

6 '"Eyèaov, xuì

yaQUT^iov. ori

Ma£i/zog, tig

TOV

hxxXrjoiav.

XoytwxuTOg.

Ntjrpcov.

xvgig XVQIOV

TOV &dvaiov xuì

to

otvmfov avxov.

ngòg

/Qt]ai/.iiàraTog

noXXà

xvQig

àè

npcÖTog

tìnafiev

naTQiaQyjug

èavvùy&ìjaav

xa&oXixìjv

sßaXs

ònov

nuTQidgyi^g,

diatcog

jtaì

¿QXiSQSvg

onov

dnìjXd'e

dxovaavTtg

Qtig ttjv

rijg

Toviog

XQÒvovg

lOvàg.

TO

Tgantì^óvriog.

o Xóytog,

aovlzccvog

aag

DGYJ)

OiXmnovnóXtcog.

o

2sgßog,

Md'£t/iiog o

sßaXtv

/¿rjTQOnoXhrjg

còp 5

értoV

exxXqot'av.

ó

QtaaaXovt'xijg,

dg/iigtìg, i'x^t]

onoìog

èyévtto

ey.aj.iuv

TOvg

QeoouXovixqg.

s u b q u o iniLium p e s c e s i i in

VI. Dionysius metropolita Philippopoleos. VII. Iterimi S y m e o n Trapezuntius. Vili. R h a p h a e l Servius, charatzii autor. IX. M a x i m u s , v i r d o c t i s s i m u s , in c u i u s p a t r i a r c h a t u m o r t u u m esse d i x i m u s .

ecclesiam

sultanum

T u n c h i e M a x i m u s , cum s e x e n n i o officium p a t r i a r c h a l ? g e s s i s s e t , a d d o m i n u m in c a e l e s t e s m a n s i o n e * a b i i t . d i v u l g a t a m o r t e eius a d o m n e s O c c i d e n t i s e t O r i e n t i s e c c l e s i a r u m p r a e s i d e s , e o d e i n Ili t e m pore Cpolin cucurrerunt, et in magna cathulica ecclesia, quae m a t e r c e t e r a r u m e c c l e s i a r u m est, c o n v e n e r u n t . erat ilia tempestate p o n t i fex Ephesi, operam maxime utilem navans, Daniel, egregia praeditus doctrina. sed et alios multos invenire erat sacrorum antistitos studiis l i t e r a r u m e t d i v i n a e c o g n i t i o n i s p e r p o l i t o s ; q u o r u m u n u s q u o q u e f u i t T h e s s a l o u i c e n s i s , cui n o m e n e r a t N i p l i o n i . c u m i t a q u e , u t d i c t u m , convenissent, synodum patriarchae legendi gratia egerunt, et suffrag a t i o n e rite f a c t a i p s u m T h e s s a l o n i c e n s e m l e g e r u n t .

128

HISTORIA NHQSÌN

fxtjTQimofa'iTjs

QtaoaXovixtjg,

Jìltxù xovg ipijcpovg xovxov rov xvgov Nr/iptovog òtù nat g i a g x q v eSwxav avxov xò fttxgòv (¿qvvfia, xai xò fuéya fitxà TÒV eantgivóv. xal eStaxtv aviov o 'HgaxXtiug xò dixaviitiov ini %ttgug, xuì dvé(ìtj tig xòv iipìjXóxuxov naxgiagyjxòv &gò- 5 vov xai evXpyijasv ìtgcofiévovg xai xoof-uxovg. ijxov de xovTOS ò naxgiugxrjg noXXù y_grjai(iióiuxog, xai sSi'Saaxt xafr' 139 fj/tégav èni uftficopog. xai dèv rjiov xóoog (xèxoyog Xòyov, ùXX' ti/j nXùxog tig t/Jv yXwxxav xai vor^taxa fityaXa, oxi qxov ntgiaaòxtgog uno xovg ovg onov ijaav xtà xaipw 10 ixeivw ' tjtov tfè fj naxgi'Sa xov ano TÌJV IltXonòvvi^aov rjyovv ànò xòv Ulogìuv. RJ fitjxéga TOV 'Pmfiaia tvyivtaxuxt], xai naxégag xov agyovxug 'AXfiuvixrjg. xai uno /,uxgó&tv ùyùnrjas xai ènò&rjOB xtjv xaXoyegixqv noXixtiuv, xài siì^fj aifìjxs xovg yovtZg avxov, xai vn^ytv tig xò aytov ogog 15 fig iò fiovaoxrjQiov xov navxoxgùxogog, xai syirs fiovuyòg, tlxa xai ìtgtvg. èóii/.ittv£ óè noXXovg ygóvovg èxtI tig xò ixovaoxr^orj xov navioxgàxogo;. o/ncog ixniSuvtv o /¿ijxgonoXi*>]? tfjg QeoaaXovi'xijg, xai èdié/,uwtv è d^iióvog yioyig àgyitgécog xai noi/.iévog. ovvaydèvxtg ovv ol tniaxonoi xijg Ola- 20 aaXovixtjg oXoi yX9av tig xqv fiijxgònoXiv, xai avvòòov ytvofiévijg [itxà xai xwv xXrjgtxmv xai aXlav ligiofiéicov xai /.itxà

X.

P. NIPHO,

metropolita

Thessaloniceusis.

Electìone Niphonis l e g i t i m e peracta dederunt ei minorem significationem, d e i n d e etiam m a i o r e m , vespertino c.intu fluito, inde H e ra e l e e il s i s e i p e d u m p a s t o r a l e i n m a n n s trac] iti i t ; e t i p s e c e l s i s s i m a patriarchies sede conscensa sacro e t laico b e n e p r e c a l u s est o r d i n i , erat huius patrinrehae maximus usus, de suggestoque singulis diebus docebat. n o n ille q u i d e m aliis o m n i b u s doclior e r a t : sed late p r o flueus inerat oratio et sententiaruin pqitdus, propterea quod ceteris pliilosopliis qui ilio tempore erant, antecellebat. p a t r i a m ei P e l o p o n n e s u s praebuerat, liodie M o r a e a appellata, matrem liabuit Ronianain, i d e s t G r a e c a m , n o b i l i s s i m o g e n e r e n a t a m , p a t r e m uniiiii e x A l b a n i cis proceribus. ab ineunte aetate mouasticae vitae cupiditate arsit. h o c a n i m o p r a e d i t u s reliquit p a r e n t e s suos, s e q u e in sancii niontis m o n a s t e r i u m , pantocratoris nomine dictum, conlulit , ubi in m o n a c h o r u m c o e t u m cooptatus, postea sacerdotis titulo ornatus fuit. ac sane m u l t o s annos in ilio monasterio e x e g i t , dunèc niortuo Tliessalonicensi m e t r o p o l i t a thronus eius a b s q u e sacrorum antistite ac pastore mansit. congregati igitur episcopi Thessalonicae cuncti metropoliu

129

PATRIARCHICA. rcav ¿Q/óvuov

xaì

navxbg

Qiv Nijtfxova,

xaì

dnèaziihtv

(lèaa

sìg io

avrcav,

ori

5 ó avzòg evyrj

ayiov

OQOQ ,

xaì

và yévsi

kaov'

xaì

èntiòrj

10 ofl? tjftdòv Ì àìJkà

Xéyovieg

XQd'a

vnaye

svai

perà

TÒV 9Q6VOV , và noifiaivjiQ o DE ¿yioórarog tìnsi

xavèva

avxóg,

rinors,

TÙTCOV nàzQmv, 15 TOVG

xaì

Ttàv QeaaaXovixéwv

reo 9eùo

èv zjj fieyäXy

20

énov

"Ofttog

rqv

àns&avBv

ö/ucog ,

ori

äs



uyimxu-

xaì ròv ¿'vai

sàeq-

tòV.

Tovzov c¿aàv zòv exXe'iav, sxafiuv

xaì zovg tf/ijq>ovg, xaì

p a r t i c i p e s , n o b i l e s et p l e b e i u s o r c i o , d e b i t a m q u e reverentiam et g r a t u l a t i o u e m e x h i b e n t e s faustam invicem ab ipso p r e c a t i o n e m a c c e p e r u n t . p a c e t u n c et concordia praeclara m a g n a Christi ecclesia f r u e batur. perfectae virtutis in h o c p a t r i a r c h a imago c o n s p i c i e b a t u r , t a n t a q u e monasticae disciplinae s c i e n t i a et usus ut n e m o cum eo c o m parandus esset. multum ¡Ile i e i u n a b a t ; totas noctes invigilabat p r e c i bus. q u o t i e s c u n q u e a l i q u o iturus ecclesiastici n e g o t i i causa esset, n u n q u a m e q u o veliebatur, sed pedibus i t e r f a c i e b a t , licet summa s e n e c t u t e . i n c i d e r u n t in tempus g u b e r n a t i o n i s eius t e r r a e motus validi 1 5 0 8 et formidabiles. t u n c ipse aliam e x alia ecclesiam a d i b a t , p r e c a t i o n e s e t s u p p l i c a l i o n e s faciens. Consumpsit in administratione p a t r i a r c h i c a a n n o s duos e t a l i q u o t menses. turn r e s i g n a t i o n e facta in m o n a s t e r i u m s u u m , u b i a n t e a fuerat, C o s i n i t z a e , ad opera p o e n i t e n t i a e et p i e t a t i s se r e t t u l i t . itaq u e throno vacuefacto et synodo coacta e l e c t u s est p a t r i a r c h a , qui metropolitani Serris e g e r a t , Manasses ; q u e m M a x i m u m t r a n s n o m i narunt. XII.

P. M A X I M U S , S e r r a n u s

metropolita.

H u n c ubi l e g e r u n t , suffragium i n i e r u n t , a c de m o r e minus ei d e -

134

HISTORIA

í'ócoxuv

avxov

tonégag,



aSQav

naxQtaQyixòv

naxQiaQyixov và

xovxov

SsvxéQav

TOV

TOV

axávSaíov

rufÌQirj'k'

N I Ì O S Ì N A 'ExXè^avxeg

fi¿yákov

Mu£i/nov,

énQOoxáXcoav

dnioxtiXuv

M a ^ t f t o g eig

syivs

yívofiévr¡g,

(pwvcog

rov

xov

naxQtaoyixw.

eyivs

V¡3QI£UV

xaxtjyoQi'ag

§SQÜg

xw

waàv

xrjv s'Swxav

áva/3ág,

xeXXi'a)

xaì

xaxà

sansQivóg, laòv

&QÓVOV

'kàìxot'. xaì Tug

o

XQIOTWVV/.IOV

&£i'w

ùyiov

/utjvvfia

éipuk&r¡

n u xaì

15

o/xo-

naxQiÙQytjV. Sia

naxQiupyqv

nuoù nuvxòg

xovxov,

èxx'Àtjaiav,

(nyùXrjv xijg

lag

TOV

xaì20 ovvóSov

XQIOTCOVV/^OV

d e r u n t i n d i c i u m : vesperi a n t e m , canto usitato d e c a n t a t o , t r a d i d e r u n t et m a i u s . qui p o p u l o Christiano 'in patriarcbico suggesto f a u s t a et felicia p r e c a t u s , r e b u s o m n i b u s rite p e r f e c t i s , in sacratissimam p a t r i a r c b i c a m a b i i t c e l l a m . v e n e r a t is e sancto m o n t e ; c u m q u e p a t r i archica dignitate e x o r n a t n s esset, exiit sinistra q u a e d a m fama de ipso, i t a q u e l u d i b r i o f u i t Christianis, t u m sacris Inni laicis. i u r e n e an i n i u r i a c r i m i n a t i o n e de ipso sparsa, ipse n o v e r i t , r a t i o n e m in die illius severi ac insti iudicii r e d d i t u r u s . P r a e f u i t liic p a t r i a r c h a s e x e n n i u m . t u n e m a g n a offensioue a m o n a c h o q u o d a m , cui n o m e n G a b r i e l u s erat, orta d e d u c t u s est Maximus e p a t r i a r c h i c o t h r o n o . i n d e concilio advocato de novo p a t r i a r c h a suíficieñdo, c o n s e n t i e n t i b u s vocibus accitus est is qui s e q u i t u r . XIII.

P. NIPHO s u p e r i o r p a t r i a r c h a t u

iterato.

H u n c cimi i t e r u m legissent p a t r i a r c h a m , raiserunt qui a d d u c e r e n t i p s u m in m a g n a u j ecclesiam. ita t h r o n u m r e c u p e r a v i ! v o l ú n t a t e sac r a e synodi pontificum clericoruin p r o c e r u m e t t o t i u s Christiani p o -

PATRIARCHI C A.

135

Xuov. tiys Ss xòv naxQiaQ%ixòv dqòvov ypovov èva, xaì syivav axdvóaXa ¡xtyùXa xuì noXXà tino xòv Mù*i/.iov xòv nooóqv natQiaQxqv xuì «nò aXXovg ÙQ/isgeìg firjxQonoXìxag xuì èniaxònovg, onov ósv Tj&iXav avxóv, ròv XVQIV Nqcpcova, 5 xuì tvyaXav avxòv òtvxépav xavóvmv dva%img 10 nQoßdg tig OP vvv Xsy ex ai thai, xuixoi ye UQWÌJV xà xax' avxqv ovvodixwg èvxav&a XQUxxa'taavxsg, i¿¡v xax' av'xov ànótpaoiv 3iù fióvtjg £cóoqg (piovijg è^eveyxóvxeg qgxéofhjfitv. dXX' snetäij ov navexai ndvxa xtvmv Xidov xaxà xcòv èxdaxov ò(i&o(fo"ga)p, xaì ovàóXtog ßovXexat, xaxà xòv 'loväav 15 extivov, onoi xvyyàvovaiv, levai, xaì q fiexQiòx?jg ftficSv ov'xco avvoäixiäg xai èyyQÙcpwg, èvdixwxaxu, dag avyyiaxrtv xai axavòaXonoiòv xaxà xiòv òj}$oòó'£a)i>, ey_ii avxov dqiwoiofiévov uno xìjg àyi'ag xai òfioovai'ov xui dóiaiQéxov xai uavyyvxov TQia-< 150 dog, TOV evog xy ovaia, TM àgl9/nw , nuvxoxQuxO()og xai ino- 20 oxdxov xcòv oXmv , 9eov, ev te iw vvv xai èv tio fièXXovxi' log óè ndXiv dva'^i'mg xai nagavófiiog nqoßdvxu eìg xòv rjjg

P a c h o m i u s , m i s e r a t i o n e dei archiepiscopus C p o l e o s , n o v a e R o m a e , et oecumenicus patriarcha. ad nostrani in synodo p r a e s i d e n t e m , e t quorundam una sedentium pontifìcum, cum toto clero nostro, m e d i o c r i t a t e m relatum est de illegitimo n u n c M o n e m b a s i a e , Apostole n o m i n a t o : q u o m o d o ubivis locorum Christianis, studio nimirum Latinis gratifìcandi, p r a e b e a t olt'endicula et p e r t u r b a t i o u e s , n e c vereatur e x c o m m u n i c a t i o n e s evoinere contra eos , nolens intelligere vanus h o m o sese esse illum qui c o n d e m n a t i o n i b u s et e x e c r a t i o n i b u s c a n o n u m s u b i a c e a t , ut qui i l l e g i t i m e s p r e t i s q u e c a n o n i b u s i n d i g n e in l o c u m i n v a s e r à , in quo n u n c dicitur esse. atqui cum antea causam eins hie synodice tractaremus , s e n t e n t i a m i n e u m viva t a n t u m voce p r o n u n tiare satis habuimus. sed quia non cessat omnern movere lapidem, u t officiat s i n g u l ò r u m l o c o r u m r e c t e s e n t i e n t i b u s , n e c u l l o p a c t o v u l t , u t p o t e Iudae imitator, eodem ubi illi sunt ire, ideo m e d i o c r i t a s n o s t r a synodico processu et scripto c o n c e p l o eum iustissime, ut perturbatorem e t s c a n d a l o r i i m a d v e r s u s p i o s a u r t o r e m , s e p a r a t firmiter, a c o n i u n c t i o n » abscissum sanctae consubstantialis individuae et inconfusae triuitatis, u n i u s l Ili us s u b s t a n t i a e t n u m e r o , o i n n i p o t e n t i s c u n c t a r u i n q u e c o n d i tori« d e i , t u m in h o c t u m in f u t u r o s a e c u l o . rursus eadem m e d i o c r i t a s n o s t r a e u n d e m , lit i n d i g n e e t c o n c u l c a t a l e g i b u s i n p o n t i f i c a -

147

PATR1ARCHICA. Movififiaai'ag

nàorjg

volov.

ovTwg

rovg

wgooovvqg

sv

unavxayov

5 FISV

àyi'w

Sé,

xaì

vaovg

gtj/nivovg

xaì

fxaxi,

ov

vnagyti

ah lot

ug qptàv

dnoXèXvxai Ss

t,a>agyixov xaì

Seafiov

xaì

svonvsv-

TOV

nazgòg

Si^Xonoiov/uiv

iva

¿ty

Tig

/UJj're

dipogioftw.

dnòcpuoig

xaì

ovyxeycore

rj ngoaxvvrjTrj anaviayov

avzov,

/usrgiórtjg

dnoifaivòjxs&a-

iegcoovvrjg, uviov

eyygatpog

xaì

Sta

IvàixTiùvog

"Oficog 9uigtaiv

eyovxi vn'

xaì

aylca

FTA-

r,

firjv

wv

sv

Sg-

olcog

av'TW ovyyéouo

eivexa

èyxvxXov

xaì

aj

énioToXijg

eiSet.

Elys 'lovvìw

Totg

TU xar'

ì'yvog

sv

Sè syo~

nvev/uau.

ivkoyi^/Lcsvovg

dfxèamg

o&ev

uyt'm

sXtv&égovg

IOVICOV

ngaxTtxtj

IM èxytofisvco

nagovau

xaì

nsgì

Xgiaziavotg

ngooék&y 15 oÌMg

xaì

vnòaxaaig.

d'odó'^oig

20

XeXvfiévovg

ovrcog

AV-

navxag

^rpcàgtasv,

TOV 9tlov

syti

ye-

TO

Xgiartavovg

iv

èxttvog

s'invaia

a^iag

nvevfiari.

avyycogijfisvovg

nvtvfxaTOg

xaì

XAFRYGQ/XSVOV

ògdodó^ovg

o xaìÙQUTOQ

navTOxguTogtxov

eytt

¿gyisgaTixijg

dnoq>aivófiB9a

• f j f i à v T f j navcodvvafiw

10yijg.

xaì

tvgiaxoftsvovg

tvkoy/jfievovg

Xtata

D-góvov

ÙQ/JÌQCITIXÒV

yvfivmfisvov

rtjg

o TiuTgidgytjg TOV

'Agasviov

xifiiag

navgiagyix^g

ysigòg

TO

fitjvì

ravTtjV

xqv

xa-

Kg>J*t]V

xaì

eig

i/S'. Ssv •

«¿"J

sygaips v a l

(.lòvov f

'S

T

*JV

lem M o n e m b a s i a e sedem progressum, constante sententia i n d e deiicit et p r o d e i e c t o h a b e t , o m n i p r o r s u s s a c e r d o t i o et p o n t i f ì c i a d i g n i t a t e e x u t u m . h a e c est s e n t e n t i a n o s t r a ; q u a m S. spiriti] a u c t o r e e t a p p r o b a t o r e in i p s u m p r o n u n t i a m u s e contrario vero cunctos pios Christìanos, ubicunque locorum s u n t , benedictione nostra proseqiiimur, v e n i a m q u e illis p e c c a t o r u m d a m u s d e v o l u n t a t e e t o p e S. s p i r i t i l i , maxime autem illos, q u o s c n n q u e execratus iste a c o m m u n i o n e ecclesiae e i e c i t , m e d i o c r i t a s n o s t r a , o m n i p o t e n t e p o t e s t a t e d i v i n i vivifici et o m n i p o t e n t i s s p i r i t u s , b e n e d i c t o s c e n s e t e t v e n i a m c o n s e c u t o s s o 1 n tose) il e et l i b e r o s v i n c u l o et r e a t u . . liane s e n t e n t i a m d e ipsis e t i a m , per spiritum sanctum pronuntiamus, cuius causa i m m e d i a t e p r o d u c t r i x a d o r a n d a p a t r i s est h y p o s t a s i s , u n i l e c u n c t i s , q u i b u s c u n q i i e i n l o c i s s u n t , recte s e n t i e n t i b u s C h r i s t i a n i s n o t a f a c i m u s q u a e c o n t r a e u m eginnus, u t n e o m n i n o q u i s q u a m a d i p s u m a c c e d a t t a n q u a m v e s t i g i u m h a b e n t e m sacerdotii , n e q u e ullo modo c o n f u n d a t u r effusa ab ipso excommunicatione. q u i b u s d e causis e t i a m h a e c s c r i p t a s e n t e n t i a nostra sub communis ad oinnes epistolae edita est f o r m a . Subscriptum q u o q u e v e n e r a n d a patriarchae marni e r a t , m e n s e lunio, indictione XII. Tutu patriarcha non tantum hanc Arsenii d e t u r b a t i o n e m scripsit, v e r u n i e t i a m in instilas C r e t a m et C y t h e r a a l i a q u e l o c a V e n e t o r u m ,

148

HISTORIA

Ttjv Kv9t]Qi'a xai tig uklovg xónovg iwv Btvtxixcov, onov your eygacpe xa&aigeatv tig xovg ìsQttg ònov kytiQoróvfjas ,• xai oooi syovv avxòv dtù dpyjtptav, vù tivai à] uno 10 trjV èvxQOnrjV %ov vù oxufiaxiorj nXéov tig xtjv Movtfifiaoiav • dfxrj è/uiotvotv àn' èxtZ sv x(j> a/xa xai vnrtysv fig xòv nànuv, xai dvtjfptQtv tig avxòv Xóyovg axXìjgovg xai (pofitgovg , xai fig xovg xagòqvah'ovg, wg oxi oi 'Pcof.iaìoi xòv ndnav syovv óià aiQtxixòv, x a i xovg xugdrjvaXiovg. dxovaag dh xovxo è 15 nanag, rfèevQOvxa oxi avxòg o 'Agaétiog svai no\\à aoipcóxaxog xai ¿uìlog xtjg exxXqoiag xìjg ngtoftvitQug 'Pó>iutjg, èyQai/js nollù ngòg xqv av'&svxiav xijg Btvtzing xaià xcàv 'Pwfiai'mv xwv Xgiaxtavwv. xai slufttv avxìjv o aviòg 'Agaèviog, xai xtjv -¿¡(pegiv tig xrjv avdtvxiav • xai èyévtxo noXktj 20 avyyvaiQ xai raga/jj tig xìyv èxxXqot'av xwv ' Pwjxuìxav tig xòv ftéyav rtwgyiov, xai èxivòvvevaav nokloi xwv 'Pwpuiwv vù 9avaxw9ovv dnò dvayxaoi'ag xov avxov 'Agatviov. d/xi],

in q u i b u s pii r e c t e q u e 'de religione s e n t i e n t e s d e g e b a n t , s a c e r d o t u m a b ilio o r d i n a t o r n m et illuni p r o ponliiice h a b e n d u m d e i e c t i o n e m et excommunicationem praescripsit. potestatem vero fecit ri'sipiscenlib u s s a c e r d o t i b u s e t d i a c o n i s c o n f e r e n d i se a d a l i o s , l e g i t i m e f a c t o s , p o n t i f i c e s , q u i eos d e i n t e g r o s e c u n d u m leges o r d i n a r m i , q u a n d o q u i d e m ilia prior non esset o r d i n a t i o , q u i a extra canones. I t a q u e ergo , cum v i o l a t o r iste d i s c i p l i n a e didicisset tales a p a t r i a r c h s l i t e r a s c o n t r a se inissas e s s e , n o n p o t u i t a m p l i u s M o n e m b a s i a e p r a e p u d o r e c o n s i s t e r e , s e d c o n f e s t i m se i n d e p r o r i p u i t , a d p a p a m q u e profectus exposuit apud emn cardinalesque atrocibus verbis e t c r i m i n a t i o n i b u s , q u i d sibi accidisset , a d d e n s p a p a m el cardinales h a e r e l i c o s a p a t r i a r c h a et Graecis censeri. auditis bis p a p a , q u o d sciret q u a n t a , et q u a m eximia eruditio Arsenii e s s e t , e u n i q u e i n e m b r u m ecclesiae veteris R o m a e esse, prolixe ad V e n e t u m inagistratmn seribit, iu Graeciae Christian«* inveitene, quam epistolam cum ipse Arsenius eo a t t u l U s c t , ncculit m a g n a p e r t u r b a t i o c o n f u s i o q u e Graecae a d S. G e o r g i u r n e c c l e s i a e ; a c i n u l t i G r a e c o r u m i n p e r i c u l u n i c a p i t i s i n c i d e r u u t , rebus ita v e h e i n e n t e r a b Arsenio exacerbatis. veruinta-

PATRIARCHICA. wg èXoyi'aì^e, Òìv ènèzvys rci1, àfisiavòrjTog, sig xòv av'iov ònov TOV Nearopi'ov xaì Bvgé&tj ¡xexa xatQÒv 5 TV [in aviator, xaì qtov

149

' xaì dnò TO nixgóv TOV àné&aàrpopiopióv • xaì vnijyev f j ipvyfj roti alpeTIXOV xaì Tmv èniXoinav. TO èXesivòv avzov xoyfiij fiavQOv, cpòftog xaì T gó^iog, vù TO idei uv-

&j)W7iog. Tovxog o aovXravog snrjye xrjv Mi9cóvrj cenò onu&tov, ònov xrjv OQt^av oi Bevsxixoi, xaì oXovg xovg avàgag, yéqovxag xaì vsovg , eco; òcóòsxa yjxovcòv. xaì opiot, xaì sxtcaav 10 duo nvgyovg fie xùg xttpaXàg avtcov • xaì (paivovxat iwg'Ttjg atj/Lis^ov. tjzov óè xóxs tìg rag /tua nevxaxóaia dnò Xqitjxov yevvyatiog. 'Eni ós rìjg naTQiugyttag toij uvm ysyga/xfisvov XVQOV ria/co/itiov àné&avev è avxòg aovXrùv Tlayial^iirjg, (iuoiXev15 oag ygóvov xgiavxasvvsa. xaì ini xyg {ìaoihtiag TOVTOV syivav nuTQidgxai UVTOÌ ònov xovg syQUipu/xtv ònt'aoo. Ntjfpwv ò Qsaaakovi'xijg, ¿liovvoiog ò nQwrjv naxQiÙQ/tjg 20

Ma§i/*og o JÌSQQWV Nijcpoov o nQ(òtji>

,

,

naxpiayyqg,

'Ica ux ti/LI o ¿¡QÙ/xag ,

m e n nil e o r u m q u a e speraverat o b t i n u i t , sed aegritudine animi victus i n o r t u u s e s t e n u i l a p a e n i t e n t i a a c t a , in e x c o m i n u n i c a t l o n e ; abiit— qne anima eius q u o Nestorii et aliorum h a e r e t i c o r u m . ac r e p e r t u m est a l i q u a n t o p o s t m i s e r a b i l e c o r p u s e i u s n i g r u m , a d m o d u m t y m p a n i turgeus , ita ut o m n e s , q u i id v i d e b a n t , t e r r e r e n t u r et c o n t r e m i scerent. E x p u g n a v i t s u l t a n u s Baiazita M e t h o n e n vi e t a r m i s , c u m earn Veneti in potestate h a b u i s s e n t ; o m n e m q u e masculinum sexum, i u v e n u m virorum et s e n u m , ad usque duodecimum aetatis a n n u m i n t e r e mit. iussu e i u s d e m d u a e t u r r e s i b i e x s t r u c t a e i m p o s i t o p r a e s i d i o ; q u a e e t i u m n u m h o d i e c e r n u n t u r . e r a t is a n n u s n a t u C h r i s t i m i l l e s i mus quiiigentesimus. Sub patriarchatu praescrjpti Pachomii nostri obiit sultanus Baiazita, p o s t q u a m triginta n o v e m a n n o s regno p r a e f u i s s e t . eo r e g n a n t e t'uerunt p a t r i a r c h a e hi s u b s c r i p t i : I. II.

Nipho Thessalonicae

III.

Maximus

IV.

Nipho

V.

metropolita.

Dionysius qui antea patriarcha fuerat. Serrarum.

iterimi.

Ioachimus Dramae.

150

HISTORIA

Ilayw/uiog S Ziyvùv, 'Iwaxiìfj, nàXiv zò äsvztgov , naycòfuog ndXiv xaì avzòg rò àeiiztgov. 1 Eni Zijg nazgiagxtiag zovzov TOV XVQOV Ilaya/niov ané152 &uv£v, wg tl'na/xtv, è aovXzdvog , onov qzov óevztgog ßaai- 5 Xtvg. è'yivt às o viòg ai'zov aovXzuv ^tXifiijg. o/uiog ò avzòg nazgidgyrjg- snoi/ÀUivt zqv sxxXrjoi'av zov Xgtazov xaXcog xaì dsugiaztog, saovzag và navaovv TU axdväuXa, ai avy/vasig. 'Hjoi/xaa&rj àè /uerù q/uégag, xaì s'Xaßs ¡ttgixovg xXtjgi- io xovg, ugco/iiéi'ovg xaì xoa^iixovg, xaì vnì^ye Ttjv BXa%iav xaì Tìjv rioyòuvìav. xaì hòèy&tjoav avzòv oi av&évzai TOV t o no« èxtivov xaì oi ugyovzsg xaì oXog o Xaòg (xszà nàotjg evXaßtt'ag, xaì èùv ol Tovgxoi xexgv(.i/.ièvov, saovxag onov qoav ßtßaicofievoi xòv ròvlò snagfxòv xrjg nòhg, ònov sxoìf/av xòv ßaaiXeav xai oXov Xaóv, xai ènào&ri uno ana&tov, té? elnafie. xai ìjoav qxoifiaafiévoi và Sgd/uovv (ila q/Ltéga và yaXdaovv xrtv fieydXìjv èxxXtjai'av xai xàg aXXag, oaag evglaxovxai èStò fiéaa elg xfjv nòXiv, xaxà xrtv dnófpaotv xov rptixiqiäv xai xov è g LO¡xov 157 xov ßaaiXixov. erat, is t u n c a d i i t e u m p r o o b s e r v a n t i a sua s a l u t a u d i causa,

PATRIARCHICA.

159

oil tig f^isoag Tiévxs oXag aag Tag sxxlqaiag xai to nuTQiaQXttov yalovv uno ret 9t/xiXia, o r i àg evyijxe, xàaigov, 07I0V và noXtfiovv xaì và TO vixqoovv ¡.is TO ana&ij Tovg, éxft èxxhtjoi'a 'Pcouutxy và /ÀTJÒÌV ¿'vai leXtttog, ovòè *>và svQi'axtTat." axovoag Ss TOVTO 6 Sevaxijg , qlkoicó&tj jJ oipig TOV nQoatònov avtov , xaì sytutto cig vtxpóg, xai eiQtfts. npooxvvijoag óè TOV xadórjXtoxégt] evyrjxtv a n ' avtov ^ xaì t[\3tv tìg ttjv F.ttyà\ijv èxxXtjaiav, xai dvéftrj tig TOV naTQiàgxTjv ¡xtxà nokXdùv daxgvtov, xaì òèv èòvvtto và èfiiXrjar)' 10 xaì o natgidg/qg è^cóta av'tòv " r i ¿'vai f j "kvnrj aov xaì r i TO SaxQvov;" xaì fiezà ¿¡gag TOV Xéyei Ucpt'iu(pùg xaì ègiafiòg tvyijxe TOV (¡aaiXeoog, OTI, èntiòrj jj nòkig ènÙQ&t] ànò ana9iov ¡uè nò^sfiov, oXag r à { èxxXqaiag TCÒV Xfttotiavóav và yaiàoovv, ònov tivai ftéaa." axovoag de TOVTO 6 natgiÙQlbXqg, qk&s fiéyag rpóftog xaì rgó/uog tig avtòv, xaì èxatè^tvtv o lógog TOV nQOawnov avtov wantQ (¡Qoyt) dnò TOV ovgavov tig T/jv yijv. xaì tijg ¿{gag ¿xatéjìt] xàtco ano TO 9ttov XSXXiov avtov, xaì ogtot, xaì avoi^av rr t v ¿xxXr/oiav. xaì efinQoadiv Tijg tixovog rijg nafxfittxaQiaxov ¿otufh], xaì nagà20 x\qaiv ix ipv%>jg fittà SUXQVWV ex¡julle, xaì r q v nafifiaxÙQl. OTOV r/onuadt], xaì ovtcog È^ÈFITJ ex TOV VUOV, xaì TO fiokàQIOV èxaftuMxevae, xaì (xtt' avtov TOV uQ/oviog TOV Sfivùxrj

cut hoc in more sibi p o s u e r a t ; ut citra praetermissionem quotidie hie, summa cum subiectione et studio, faceret. ad quelli cum veniss e t , infit ei T u r c a , "scin' quid futurum sit? die post hodieruum quinto omnia vestra tempia atque ipsum adeo patriarcheum a fundamentis destruentur. lex enim exiit, quaecunque civitas oppugnata ferro capta sit, in ea Graecam ecclesiam omuino nullam relinqui nec extare debere." hoc audito immutatus est color faciei optimo viro: exalbnit ad instar mortili, tremuit totus. valere dein lusso quaesitore discessit, venitque in magnani ecclesiam ad patriarcham, multis obortis lacrimis. ascendit, uec verbum prae inaerore proloqui potuit. patriaruha eum interrogare quid aegritudinis esset, quid sibi lacrimae vellent. turn hie post moram "edictura" inqnit "a rege profectum est, quoniam haec urbs vi et malo expugnata sit, omnes quae in ipsa reperiantur ecclesias Christianas deiiciendas et delendas esse." patriarclia ubi hoc audivit, ingens ipsum metus et tremor incessit: sudor de facie eius admodum cadenlis ex ai-re in terram imbris defluxil. exlemplo igitur e sancta cella sua descendit templnmque aperiri iussit. turn ante pammacaristae beatissiinae virginis imaginem stetit ; precalionem ex intimo aniinae cum lacrimis fecit; sacratissiìiiam illain complexus salutavit. inde tempio egressus, mula sua con-

160

HISTORIA

vnr¡yev

tiç ròv

avtòv

xai

naatûv,

àyanùrov

n TovXtpinamàç, TOv roi

é nçœroç

nuaitï

19úvr¡, xai

Sri stye

iïiav

avrov r¡X&tv

snágrj

rr/v nóXtv, tiç rijv dgyrjv

(itçïxù

ano

atv

avrov

avròv naaià,

ròv oovXrávov xai

tiç

xai

rnvç



sXdr¡ tiç to

xai

, xai

TOVÇ

nçcôrovç êâcoxtv

xai 10

Xôyovç

è'âça/xt

ipiXortfia

èô'êySt]

avrov

TOVÇ

xai

Kwv-

snçooxvvTj-

agyovtaç

nagr¡yogia-

và5

êyàXaat

¿ /iaotXtvç

o nurQiàgyjjç

xai

xai

ènaçéâcoxs

TOVÇ

Si-

Mtyf/Lthtjç

OOVXTÔV

ru

xai

/utyàXovç ,

èniXoinovç,

on

xâorçov,

tov

dannaiioç

âè

coç ÎVCO&î] /LIST' av.

svyrjxev

rov

tiç

rjrov

xai o

tórs

coç axovotv

oXovç

eiç rorç

rfj

rov yfiéça

nôçraç,

T¡¡ç

tiàç

txdarov

ou

r,xovod't¡

15

TO u£i'co/.ia. liai

èni rr¡v avçiov

Tovro

tiç

fiatoi

'AQUSVIOI

nXij&oç Aaoç, và Tçiâçyjjç nQoo&tv rr¡v

av'rijç.

ó nixrQiÙQytjç TOV naaiù.

sômxav nóXtfxov,

rà xXtiâia

eXafts naQÙfiixQav

êxtivtj xara

rtiyîu

Ò (JOVXTÙVOÇ

1 5 8 r ò v Xaóv.

xai



(jaarnvra

avrov

(¡ety'çyç.

, TjOjuiji'tvaev

và finitori,

aravrîvoç

naogr¡aiav

noXXà naç'

syêvtTO âtfiâvTj (pofieoóv,

oXr¡v rr¡v nóXiv •

fjiov

'Eftoaloi on

àxovcjovv vnijytv TCÔV

âô'Çav xai

xai

xai

seoç e'Çaj tiç rrtv

naQQr¡aíav

nâaa rr¡v

xai avrwv.

TOV xai

c

Tovgxoi

aXXo yévoç. \ xai uyiav

ànòcpaoiv

tiç ro dijSávt],

naaiââtov,

¿avváy&ijoav

Pm-

rôaov

2ocpiav

èarixtrov

o'

ftaoïXtcoç.

6 âs

nu-20

ngoaxvvijoaç

efiXtntv

avrovç,

xai

ô iâgoç

¿arú&t¡ xai tov

ë/z-

è9av(A.at,Ê

nçootânov

scensa, cull) ipso p r i n c i p e X e n a c e ad bassam e q u i t a v i t : accessus enim ei liber ad hune p a t e b a t , et p e r ab eo earns liabebaliir. erat is T u l p l i i bassa, primus vesires. ad hune bassam cum venisset, c o n s u luit is p a t r i a n liae, a c c e d e r e i in senatum et diceret " v e r u n i e s t : quando rex Mecheineta captimi venit hanc urbein, initio oppugnatio facta est, parte nioenimii eius de'ecta. sed postea Constanlinus imperator egressus cum clavibus urbis in manu sese s u b i e c i t s u l t a n o , easque ei tradidit. tune sultanus clemeuter et ipsum et proceres eius et totum populum a c c e p i t . " audito sermone bassae patriarcha modicum q u i d consolationis a c c e p i t , eoque die cucurrit ad omnes proceres et p r i mores aulae et ceteros auctoritate praeditos. hos p r e h e n s a v i t ; liorurn singulis pro .dignitate mimera dedit. Postero die concilium horrendum h a b e b a t u r , q u o d f a m a totam urbem discurrerat ; cougregatique eo sunt T u r c a e Graeci Armenii H e braei, omnium d e n i q u e nationum homines, tanta multitudine concurrente ut totum c x t e r i u s q u o d inter palatium et S. S o p h i a m spatium e s t , completum e s s e t , ut audirent quamnam rex sententiam ferret, tunc patriarcha ad senatum purpuratorum a c c e s s i t , r e v e r e n t i a q u e i n -

161

PATRI ARCHICA. avrov xai

¡.itydXmg

oXa rov

avxov.

qtov

àè

äg/^co», xi'gig 5/coi'

èy_vvtrov

xui

Tft qiogéfiaia, fisx'

avrov

/Irjurjrgiog

o Scvaxtjg.

xai

ègiafiòg

avxov, 10 e vai.

uè xai

èxxXìjaiag

xò ana&ìj

rovg,

rwv

Tag

éòixsg

nanàSwv

ègt%ti

o

(ftixKpàg

"aovXrdvs

/uov ,

dnoxQÌvoftai. onov fiéxfjg, 20OTQOV

ntgi

ds

ßaaiXevg xai

o nargidgytjg onov

'PcofiaÌ'x/j

av s/ovi>

rqv xai

rov



fif)

àsv

govya

eig

xàg

èndgsrè

ßaaiXdwg." xai ótà

xa

xdficofit, Xéyti

uXXa

avrtjv

noXiv

TOV sSmxav wg

è

d ¿¡è nix. TOV

naoià

xdargtj

dntxgiS/]

e%tig ¡xàgxvgtg

äsv èxtivio

o aovXràv

Mi/s-

&tXì]fiaxixmg

xò xd-

TlaXaioXòyog

tins

xai

xuthòg

Xsym ori téQOVV.

xaì

òfjit"krjauv

FTSR' avtovg



xaì



Sàiga

ini

^ t f p a s 160

è'Xaftav, xa&àg èxetvoi rfteXav. ròte sxa^akixevaav, xaì jjX9av òftov perà tà» antaruX/névcov nagà tov nargidg^ov eìg ÌOti]v fitydlqv sxxkijai'av. xaì sxarsftrj ò nargiugxìjg eìg rqv avXtjv, xaì ijyxafo'o9ì] avrovg, xaì rovg èòéySrj (ierit noXXtjg dyuntjgxaì rrjg tiogag rónov, xaì èxà&iaav ì xaì qiaytjrà Sidffoga rovg eipege xaì gov%u • xaì dvenav&qoav. ròte 22. tÓ7ioy\ edoixe addit Crusius veneram, abii postea ad regem et adoravi negotiuraque ei exposal, maudat is ergo ut adducas Musulmanos istos de quibus disisti, t e eorum testimonio usurili», ut ex iis quaerauius q u i d i 1 la de re c o g a i - . tuni habeaot. q u a n d o eos a u d i v e r i m u s , res iterum ad regem r e f e r e tur, fìetque quod ipse imperaverit. proinde testes tuos producito." tunc patriarclia ad vesirem "testes mei" inquit, " m i d o m i n e , faic n o n suut, sed Adrianopoli. ideo dilationem peto viginti dierum, u t m i t tam qui eos a d d u c a u t . " bassa hoc audito petitioni eius a n n u i t . t u m reverenter se inclinans patriarcha e concilio exivit cum comitatu suo, et in magnani ecclesiali seu patriarcheum rediit. at confestim h o mines usu rerum exercitatissimos expedivit, qui Adriani u r b e m multi* magnisque cum muneribus p e t i v e r u n t ; ubi Musulmanos illos , q u o rum causa accersendorum iter susceperant, invenerunt. cum his c o l locuti s u n t ; eis dona illa in m a n u s d e d e r e ; quibus acceptis animo eorum satisfactum est. tunc e q u i t a r u n t cum legatis patriarchae et in magnam ecclesiam pervenerunt. descendit patriarcha in aream, complexusque hospites comiter et b e n i g u e e x c e p i t , ac statim in locum d u x i t ubi assederunt, et varia cibaria a p p o s u i t vestesqne dedit. ita

HISTORIA

164 yàg

rt]V äsvzsgav

naaiüv,

xai

tjusgav

b

dyànìjv

onov

géwatv

avtovg,

naoiäg

ti/tv

tig

iva

tòv

naaiàv,

xai

Kai vntjyav

ovxmg

xai èni

tig



icpdvtj,

ijl&av-sig

xai

e|ö)

ort

naoiüg,

TOV tins

t\(xègaig

diu

TI' Kéyeig; 9sXtig

tig



fiov,

Tvgég

èycù

/uov '

èdtxiov

TOVTO,

ipsva&fjg

ògyì]V

/uov

ctvzüy

xai ngòg

tag

onov xai

/uq-5 urtò

fig

roga xai

naidsvaiv

xai

xarafiixr/V."

xòv naoià,

xai

tins

rtq>tga rptvòofiat,

TOV Xtyei

(ixuì

tivui

TOV Sißuvt'ov

Tì^aovatj'

xai

fiàg-

ovós

tig ;"

aTtxoviai20

TOTS ó n a o i ä g , cug svuv

15

"aovX-

TOvg nov

10 o

tl'xoai

TOV ßaaiXsav

ó'èv

uti,(o9tv

/uügTvgag TOV iätv

sntjgsg

ènrjga,

nuoiàg

xai naaiä-

snégaas.

onov

xaioy/jgcov." eaitilev

rovg

ßaaiXtiav

TOV Xéyti

nagtv&vg

2 3 . /ter'

s'(p9aas

b dì

và'

avicäv

TWV

xai

o ßavxäg,

xrjV

èartnaTQi-

nuTgiägxtjg,

xai

J

ßavxäv

tig

aov."

b naTQiàgxqg

/.leià

avrovg.

/¿>]dèv

xaxòv

TTJV avdtVTià

¿'fingoodtv

oixovofiixwg.

dnixgi&q

xai

o

xai

/.idgTvgtg,

fityà"kip>

TOTs o Tiaxgiàgy^g

avròvg

äißavrj,

(pégrtg

T¡¡V

ö

tpößov (¿er

tòv

fit; xai

tmsv

xavsvu

tig

nargiag/tìov.

"NARGIAGX1]



ngòos%s

nsarj



TO SißavTj

aìnov,

tovg

o nargiagxijg

sngoaxvvijasv

uno

vnrtyav

fitr'

xa&tàg

snijgtv

ßaaiXixov

xai

TOV naxgiag/ov,

ofit'Xijat

svyìjxsv

TtjV avgiov

dtp ¿¡x tv

xui

avtòv,

snagijyyakev

i'xovv.

tdve

ovofia

fiagTvgrjOopv

"QX1S' d'sv

Stov

TOvg snqgt, óiù

sSgufis

uxovasv xai

idem

requieverunt. altero die post seenni duxit eos ad bassam. hic patriarchae causa , pro b e n e v o l e n z a et caritate erga huuc, colloquitur cum ipsis, confirmans eos ut dicant ea pro testimonio quae ipsis p a triarchs i n i u n x e r i t , et praecipiens eis ne ullum metum prorsus h a beant. collocutione finita patriareba cum ipsis a bassa digressus in patriarcheum rediit. Postridie adiunctis sibi eis procedit ad regium s e n a t u m ; in coiispectum bassarum v e n i t ; eis debitam reverentiam exhibet, testes vero e x t r a senatum dedita opera reliquit. eum ut bassa vidit, inquit " p a triarclia, spatium viginti dierum, quod ob testes adducendos sumpseras, iàm abiit. nunc ergo quid dicis? c a v e , quicquam regi m e n t i a ris, ne in gravem incidas i r a m , condemnationem e t p o e n a m . " tunc patriareba bassae " e g o " inquit, " m i sultane, ex praescripto concessae mihi coinperendinationis testes meos adduxi ; nec adversus regiam maiestatem neque conlra tua ni dignitatem mendacium dicam." "ubi ergo s u n t " quaerit bassa " i s t i testes ?" respondit patriarchs " ( o r i s extra senaculum stant cum monachis m e i s . " con fest ini bassa uno zauschorum misso illos in conspectum bassarum adduci iinperat. quos

PATRIARCHICA. TjfpsQtv avTOvg ét}ai\uaaav uanga

e/nngoa&e

aio nip

àaxgva,

tins



è naaiàg

rò ovofid

aov ;"

xèga

7iwg ròv eltyuv

xaì

aov

TOV ulkov

lOxyid'/]

xaì ,

"Iìigljg."

xaì

vù tìvai

uno

KwvaxavxivoimoXiv flvai

ftog

15nóacov

;"

ygovàv yùg

ùnixgìdqoup

Tovg

léyti

òs'

iri!

xutgw

avTOÌ

(pguyyixa

Xéysi

exaxòv ngòg

léyovxui xaì

nwg

ngòg

aviovg

xòv nuaiàv

ygóvoi

xovxrjv TtjV òySorjvraxéaaagoi

xaì

savg

u

TOTS

xàda

ava."

rtjV

àxovaag

o

aqfttngtoxog

xaì

TI vnrjgiaiuv

TOV aovkiùvov

snìjgt;

ovovia

"nóaoi

vnsgi&avfiaaav "tig

ècpgitvgi-

TO xaì èxa&ioa/*s • xaì nóXtfiov óèv èòcóxa/xe, eag ov xaì t]X&tv tj ag/xdóa, rà xdxtgya, àndi to dnò xrjvò /uavgtj &aXaoaav. xaì woàv ijXd~£v , s/tti^vvatv o aovXxàvog và xov ócóoi] tò xdaxgov &sXtjxov [iuaiXéwg xmv 'Paftai'tov fiuxtxmg, và xòv exu/urj dStXqtòv, và eivat ol óvo av&èvxai xaì (.ìaoiXtìg, xaì và xov ówofl , rtxot dvdnuvotv &éXtt rj xdaxgtj jj aXXa ilaoSrjuaxa, và ¿/ti svqfitgi'uv /utrà tcòv àg%óvxcov 10 avxov. xaì avxòg ò (¡aoiXtvg óèv ¿óéy9tj xòv Xoyov avxov xov oovXxdvov, ovóè ol àg/ovxeg. xaì ytfiiaag oXog &vftòv ogioe xrjg ¿¡gag, xaì èówxa/.ie nóXtfiov, xà xdxtgya dnò xrtv &dXuaoav xaì ¿¡[.utg dnò xrtv oxtgedv. xaì ànò xatg Xovftndgóacg xaì ano xà xovipéxia xaì dnò xov nXtj9og xov Aaovlò soxoxivt'aotv è xòo/iog, xuì éyaivexov aj rj/uéyu waàv vvxxa. xaì tìg ixtivov xòv nóXt/iiov ¿oxoxoodijaav noXXoì xaì fitydXoi dnò xò tpovoaxov xov oovXxàvov, ò neXsgnt'ig lijg 'PovfisXqg, xovxéaxt xijg óvoig, dyaósg, q>Xa/.tnovgagsoi, onaióeg xaì aXXot noXXoì. xaì tjfitZg tìg xovg 'Pcofxatovg noXvv xù/uazov20 162 èxàfiu/xev eig avxovg (¿è xatg Xov/undgóaig xaì /uè xà xovqiéxiu xaì fis xatg aaytxaig, xaì dnò xà xei/i'a xov xdaxgov ¿xaXdaafis xaì dnò xà ¿anoxia. " s u b i e c t i o n e et d e d i t i o n e . id autem quoniodo factum s i t , audi mi d o m i n e , ut rem e x a c t e cognoscas totani. P o s t q u a m cimi s u l t a n o et copiis hue venimus, a n t e urbem t e n t o riis posltis consedimus , n e c o p p u g u a t i o n e m i n t u l i m u s , d o n e c classis et Iriremes e P o n t o E u x i n o d e s c e a d e r u n t . ut autem appulerurit, s u l ta n us legatis missis a b i m p e r a t o r e R o m a n o poposcit, t r a d e r e t sibi u r b e m u l t r o , ut eum fratris l o c o d u c e r e i , ut a m b o essent domini e t r e ges , ut ei daret q u i c q u i d v e l i e ) , sive otium a negotiis publicis sive oppida sive alios proventus e t reditus, ut f e l i c i t a t e una cum familia n o b i l i b u s q t i e suis frueretur. at i m p e r a t o r et p r o c e r e s eius nullo p à c t o p o s t u l a t i o n e m sultani a c c i p e r e . u n d e totus ira iuflammatus quam rao\ esercitimi in armis esse i u b e t . t u n c oppugnationein ordiinur, classis e mari, nos e terra ; e a m q u e tanta vi et impetu ut b o m b a r d a rum et t o r m e n t o r u m manuariorum fumo m u l t i t u d i n i s q u e o p p u g n a n t i u m p u l v e r e caelum undique o b t e u d e r e t u r ac dies in n o c t e m vertisse v i d e r e t u r . eo in praelio desiderati sunt m u l t i p r e s t a n t i s s i m i a p a r t e s u l t a n i viri, b e g l e r b e i u s Romaniae seu O c c i d e n t i : , duces Ianizarorum, v e x i l l i f e r i , S p a c h i , alii multi, sed e t nos vicissim ingentem R o m a n o r u m stragem b o m b a r d i * t o r m e n t i * e t sagittarum n i m b o e d i d i m u s ; n e c n o n e t i a m i s a r o r u m urbis partem e t complures domos prostravimua.

167

PATRIARCH1CA. Tòte

co?

èaxotw&rj



snuQOvv xai

ÌStv

anò

uno

5xQioiuQiovg tog

fiovv

tov

i'cóof]

XaòV



/.ttjSsv

Tivóf.

xai

è

d{.iq

noXXù lovg

wg xuXtòg

itti

JlaXatoXóyov ÌJTOI

ii là ol

xai

sig

tytqoovv

2 0 tvìj/ns()/j/.iéva xai

TOV

óovXag dnò dià ótudo/oi

xatà còg



Tovg

ngoacinov fisyàXrjg

Tovg

fxov rijg

UQ%o»ra(

ì'/ovv

inikoinov

èyyagiav và

(iaoiXsiag

Xaòv xai

fiy

óèv (tov



slyvà fiapov

rovrovg

xai

dnò èòè/drj

OQiaftòv

iy-

fiaotXsvg

èyyqù

avxovg xaì

ygòvovg,

¿'tìfici TOV (fiÌTirpùv,

e/fi, ytjg

ènàgrj

ori,

io yigrj

rgiaxoatovg xaì

toil

xaì ìmfjye

tìjg èdtò

tig TO Stßdvfj,

QeooaXovt'xqg.

(pXtogta yagdit,ij

rè OQi%fi èxaròv

inagrì

TU ¿noia

và syti

ozi eßrtXt yagàx^i],

TOV egftijvtvaav, xaì

ivtqiavtodq

Tijg fitjTgojióXfmg

naxgiàgyijg

àià

6 dgyttntaxonog

òvn/LIUTI Jlgòyiogog,

, xai

c'3fi%£ ygvaoßovXXa

164 sßaXtv

rjyovv iftovXxia,

tjX&sv

TOVTOV

'A/Qtiòwv,

j f / v KmvaTavTivovnoXtv

vai

noXXd,

xaXoyrjgtov.

TOV

yagàx^tov

avròv ttjg

io

enanargidg-20

Jlgò^tagov fttydXqg

a r g e n t e a , dedicavit. d e n i q u e multis possessionibus, ex q u i b u s a l i m o nia monachis s u p p e d i t e t u r , locupletavit. T e m p o r e luiius p a t r i a r c h a e venit a r c h i e p i s c o p i Achridarui», olira primae l u s t i n i a n a e , n o m i n e Procliorus, h u c C p o l i n ; c n m q u e in s e n a t u m accessisset, p r o t u l i t diplomata a u i e i sigilli i m p e r a t o r i a , q u i b n s allirniab a l u r et d e c l a r a b a t u r ad archiepiscopatum eius p e r t i n e r e Berrlioeain, qui est episcopatus metropoleos Thessalonicae. ac statim eo n o m i n e centum aureos t r i b u t o adiecit. q u o d cum v i d e r e t p a t r i a r c h a , in so I liei tu ti i nera i n c i d i t , quidnam f a c e r e t , n e i 1 le loca illius episcopatus ad se t r a h e r e t . Consilio igitur q u o r u n d a m usus a b i i t et legem e&tulit, c u ius s e n t e n t i a erat "si contigerit ut aliquis rem aliquam ad centesimum a n n u m in potestate h a b e a t , n e m o p o t e r i t eam amplius ei de m a n i b u s eripere." ita ad tribunal bassarjim a c c e s s i t ; illaque lege p r o l a t a , d e m o n s t r a v i t episcopatum praedictum amplius t r e c e n t o s annos p e n e s C o n s t a n t i n o p o l i t a n a m ecclesiam fuisse. q u o audito illum ei bassae a d i u d i c a r u n t , sub condicione tarnen ut a d d i t i o n e centum ducatorutn, quam Prochorus fecisset, acquiesceret. quod hic, cum r e t r a c t a r e n o n posset, fecit, ita repulsus abiit Prochorus, hoc m o d o annuuni h u i u s m a g n a e ecclesiae t r i b u t u m , ad q u a t t u o r mille et centum ducatos p e r -

PATRIARCH1CA..

171

ìxxltjat'ag liiovaravrivoìinoXccog (plagia yiXiùSfg xéonagtg xaì èxatòv. xaì dìòovxai xafrèv ygóvov xov fttyuXov Ffcoyyt'ov fìg TTjV viptjXoxàxrjv nógxa xov aovXxuvov. 'HiHovlq&t] ovv o avxòg TiaxQiagytjg àia va indyrj fìg 5 ttjv BXayj'av xaì tìg zrji> Tlovyòavìav. Sficog svyijxtv uno Ttjv fitydlqv exxXtjo/av, xaì vnijysvt fitiù fitoixàiv dgyitQtwv xaì xlqgixcòv. xaì tìg xìjv ènagyiav xijg àyicoiuTt/g fitjxgonóXttog Togvópov àa9èvrjot xaì dnédavt. - tyivs àè tìg i/jj> dodèviiav aviov fttyaloayrj/Liog, xaì èf.itxovofidod'ij '[codvvrjg1 XQxaì vnijyt xò nrtvfia aviov fìg rag ovqav/ovg fioiù$, xò ó's uyiov OÀ>/ua HVTOV e&arpav èviìfitoq xaì tv'kajUcòg. ey.af.it àè fìg TIÌV naTQiugytxòv &pót>ov ygóvovg ttxoaiigtìg xaì ftijvag. xaì oXovg xoùg ftijxgonoXixag xaì ÙQyieniaxónovg èytigoiò— vqos, xaì tìg noiXovg 9gónovg xaì òvo xaì x(Jtìg cpoyatg, nd— /Ltóvov xùv Nixofiìjòeiag, xvgiv ¿dtovvaiov, ònov àtv èytiQOxivqat. Tjxov (Fé avxòg, ò xvgtg /liovvaiog, xut ò xvgtg 'IeQtfitias yiiQOxovia xov ngmtjv naigiag/ov XVQOV ©eoXrjnxov. xaì avxòg è Nixo/utjòtt'ug t'kafit xòv naxgiaQyjxòv dgòvov fina xov d'uvaxov xov aviov XVQOV'Itgtfiiov, wg ^aive* 20 r a t xaxcoS-ev ytyoafifiévov. "Oftag oi xXtjQixoì xtjg /LicydXrjg exxXqotag, mg è'fiu9ov i»v &àvaxov xov naigidg/ov , sygaxpav tìg xovg nXtjciov àgyttQiìg. xaì èovvdy&qauv, xaì avvoóog fityukt] èyévtro ùyyit-

v e n i t ; q n a e stimma q u o t a n n i s die S. Georgii in i m p e r a t o r i a p o r t a repraesentari solet. Decrevit item liic patriarcha proficisci in Valacliiam et M o l d a viam. h o c ergo Consilio egressus e magna ecclesia iter iniit, comi* tatus certis q u i b u s d a m pontificibus et clericis. ibi in provincia s a cratissimae m e t r o p o l e o s T o r n o b i aegrotans vitam h a n c r e l i q u i t . cum auteni ita m o r b o l a b o r a r e t , perfectorum m o n a e b o r u m h a b i t u m sibi i n d u i t , mutato priore n o m i n e in loannis n o m e n ; spiritus et snperas sic eius abivit ad arces, c o r p o r e ipsius magno cum h o n o r e sepulto. sed e r a i in tlirono annos viginti tres et a l i q u o t menses. ordinaverat o m n e s m e t r o p o l i t a s et arcliiepiscopos, i d q u e in m u l t i s tlironis et bis terve, excepto solo Nicomediensi Dionysio, qui n o n ab ipso orclinatus e r a t : sed et h u n c Dionysium et i p m m Hieremiam s u p e r i o r patriarcha T h e o l e p t u s ordinaverat. et idem hic Nicomediae antistes m o r t u o H ì e r e miae successit in patriarcliatu, sicut i u f e r i u s d o c e b i t u r . Vulgata m o r t e p a t r i a r c h a e clerici m a g n a e ecclesiae scripserunt ad proximos a n t i s t i t e s ; q u i b u s congregati» f r e q u e u s concilium factum est pontificum clericoruin principimi et m u l t o r u m alioruin expertae

172

HISTORIA

1 6 5 Qstov xXijgtxäv evgt&rj

äs

'lsgoaoXv/.i(ov, avvoSov.

tig

rijv

xvgig xui

&oóvov

ygaxpe

xartoStv

xaì

xoì.

0

xuì

sXtytv

¡.is xuvéva

èniaxonoi,

xijg

vqg fieru

wfiotpogtov

axtiXuv

, xaì

ofiov

savvu^uv

%ì^tXsTìj loì/g xtuv

xuì

va ysvti

noXXa

èvavTi'a

tig

xaì

àgyópTCùv

rtTOV, àaàv irjv



xuì

xaì

/nerù

uXovg,

IliXonovqoì] àgyitgmavè%t(pwvr)as

avvayßovv èxxXqoìav

0X01 oi xuì

và ,

xaì

àgxÒ

xuì

dniópi-15

Sèv vndyj]

àgyitgécov

va xaì 1 0

ßaaiXixov

onoiog

xa9ugio9ovv

fityaXtjV

xX/jgidgyitgèmv

trtg

aviovg

/.itgixwv

oi

yoagìg

Ttjg

5

vnè-

ST^tj è/iiocpcóvcog

dgyitgtTg

dgyitgtig

¿you-

àgyitniaxonoi

è 'HgaxXtt'ag

TOV xaàà/J.

f j ßovXij

avvoäog, dnò

rovg

rovg

è'xafivav

t o jiuxgtagytìov TOTS

tig

xuì

nuigidgytjg

àvascog

xaì èniTguyqXt'ov.

Tqv

nuxgiugyixov

TWV

uvT0xa9aigtT0g

xaì dtpogiofiòv

Tuyvògòfiovg

avTÒg tig

TWV 'IsgoooXv/xcov

yévti

xijg

và evui

TOV 9gói>ov.

xaì

xaì

ori , onoiog

xuì

naxgidgy^g

TO/.IOV èyygdcpmg

xui

fiijigonoXtrai

àvuxoXfjg,

o

0001 tigédrjoav,

TQOUOV

dvSgäiv.

xui TOV

ntgì

av'ròg

STttj,

0X01 oi dgyitgttg,

TOV Mogéag,

èxddias

eoirjoav

(.lufoySovv {¡yovv

xal noXXà

0 nuTgidgytjg

tófiog

uXXoiv ygtjaifioiv

éxxXiyoi'av

Ttg^iavòg,

ÖXni oi agyitgttg,



ßovXrjdfl

fityuXijv

o/tiXyouvTtg

è/uocpcói'Tjauv

•tfjuv, xaì

XUÌ noXXwv

àgyóvxtov

TOTS

avvtig xXtjgi-

àg/isgiìg, s£togi^u>9ovV20 2ifica-

virtiitis virorum. a d e r a t t u n c in m a g n a e c c l e s i a p a t r i a r c h a q u o q u e H i e r o s o l y m i t a n u s , cui nornen G e r m a n u s erat ; et concilio ipse etiam intererat. longa de palriarcliico tlirono dispulatione habita unanimes s a l u t a r e m C o n s t i t u t i o n e n ) f e c e r i m t ; q u a m et in s c r i p t u m r e d e g e r u n t ; et infra tum H i e r o s o l y m o r u m patriarclia s u b s c r i p s i t , tum q i i o t q u o t aderant pontifices ac clerici, a i e b a t iIla saoctio s i c : "quicunque p r a e s u l u m v e l l e t u l l o m o d o fieri p a t r i a r c h a , a b s q u e e o ut c u n c t i e s sent congregati pontifices, m e t r o p o l i t a e archiepiscopi et episcopi, tum Orientis tum Occidentis tum P e l o p o n n e s i , h u n c talem, ¡am ipsum p e r «e c o n t e m n a t u m p o n t i f i c a t u e t t l i r o n o d e i e c t u m e s s e . " ac c o n d e m nationem ab ecclesiaeque consortio seiunctionem Heracleae antistes, s a c r a h u m e r a l i et c o l l a r i v e s t e i n d u l u s , p r o m u l g a v i t . tunc concordi voce emiserunt pernices nuutios ad pontifices cum regio m a n d a t o : e o s c o n g r e g a r u n t u n i v e r s o s , et a p u d p r o v i n c i a l e m i u d i c e m t a lem ordinationem constituerunt. " q u a n d o c u n q u e aliquis patriarchat u m s i l i e n s n o n a c c e d e r e t in p a t r i a r c h e u m , s e d t a n t u m c o i t i o n e a l i q u o t pauciorum praesidium, clericorum et primorum, legeretur, p e r iiul.e a c si a b u n i v e r s o r u m c o n c i l i o e l e c t u s e s s e t , t u n c s y u o d u i n e s s e c o g e n d a m , in q u a t a l e s d i g n i t a t e s u a m o v e r e n t u r e t l o u g e a m a g n a ecclesia eradicati proiicerentur." improbitatein hanc a nundinatione S i m o n i s m a g i , d e q u o in l i b r o r e r u m a b a p o s t o l i s C h r i s t i g e s t a r u m , o r t u m et n o m e n h a b e r e ; c o n t r a q u a m e x t a r e c a n o n e m a p o s t o l i c i i r a .

173

PATRI ARCHlCA. viuxov, xuì

onov

evai

ìtXXa aiona

Xé'^ovv xai

TOV uno xai

DVETQATPT]'

xai

10 naxQiÙQ^rjv. GÙ(Ì(ÌUTOV

ov fióvov

xai

xai

xai

xade^o/uévtov

&og TOV Xaov notov

gìog , xuì

qrov

tig Xóyov ntgì

geig,

ZOngcórjv

fttyàXrj

xvgig

sx-

daxaióà-

evai

eig

*òv /XÌJ-

và ¿'vai

syivvqdtj,

xai

và lèv dia

dfitj ¿xàftovv

firji'óg, nvag

xai rcòv xXtjgtxwv dvàgcòv,

èxtl

oìv

xai

èorjxcó&q

ànò "aytoi

'[sgs/uiag

và yévei è'vai naXuiòg

onov

, noXXaig

dgyitgevg,

aaxtXa-

dxovauTt. ori



rtX-

èxa9stsT0v,

TIòv

dv^rptge

xai nXijàgyie-

TtfiiwTUTOi

XQIOTOV,

naTQiàgytjg



6 F.isyag

TOTE

dpyjtgstg, TOV

TO

xa9e%o/uiva>v

TOV xónov

io xno-

noXXmv aXXmv

wg àv avvaySovv

FJ

èxtì

dyunovauv,

TOV

noXXà

TOV 'AngiXXiov

riij.wv Ttòv xXygixtùv, SIÓTI

xai

¿'aoviag

è'yivt avvoòog

oXog o Xaòg

TFATQIÙQ/ÌJG,

NixofttjSeiag,

TOVTO,



TWV dgyitgicov

xai

T f j rpwvfj.

uvTOV aXXog àhv

ròte

àydnrjv

èxtì

¿ite^vfiovv

tig Tqv avXrjv.

òg&óg,

xai

éxa&él^tTO Ó

xai

xd/tovv.

dStXcpoi,

xai

oì TaXaTiuvoi

naxgidgyov,

o 2sQnétì]g,

fine

gixoì



fityùXtjv

AU^UQOV,

(isQog TWV àgyóvTmv 15 9uv

iÌQqvtxòg

eìg Tag ótxaemà

dixaiov

TOV

eli;

xuì

zJtoiioiov,

XVQIV

TOV PaXaràv,

ol Kagafiavìiai,

3-éotig,

tìyuv

Nixoftijósiug,

nuTQiSa

ijoav.

nstgaa^ióv.

'Oficog oì TaXanavoì TgonoXnqv

onov

và xafrs^tTut

xavsvuv

dnooròXmv

&eI'COV

TWV

nupdvofia,

naTQiÙQ/tjv,

XiUTog, ymgìg 5

dnócpaotg xai

(pogwr,

xXtj- 166 È

mg

dnodavòvTOq

fxòvov ysgovTug

è

ayiog, TUKSI-

m u l t a alia absnrcJa e t l e g i b n s a d v e r s a c o n t r a d i s c i p l i o a m r e c t a m p u g n a r e his vitiis profligatis in sacro o m n i u m concìlio l e g e n d u m esse patriarcham, qui pacifice, a b s q u e omni offeniliculo , citra oinnem v e x a t i o n e m et m o l e s t i a m siimmae rerum praesit. Eo t e m p o r e ( ì a l a t a e o p p i d i cives i n c l i n a t o n e c a r i t a t i s a d m o d t i m p r o p e n d e b a n t in m e t r o p o l i t e n N i c o m e d i a e D i o n y s i u m , eo q u o d p a tria eius Galata e r a t , quae ipsum et genuerat et educaverat. nec G a l a t i a n i s m o d o e a r n s e r a t , settg fieydkj] xìj nisi sanctum N i c o m e d i a e praesidem : Dam esse a r i a t e p r o v e c t a p o n l i ficem, animo submissum , paeis a m a n t e i n . " hac senlentia aiutila pars pontificum et c l e r i c o r u m s u r r e x i t , G a l a t i a n i item et C a r a m a n i t a e , n e c non a l i i , qui d i l i g e b a n t N i c o m e d i e n s e m . euri) rapientes una cum pontifìcibus in magnani ecclesiain i n t r o d u x e r u n t . i b i sulFragatione i n i t a minus ei d e d e r u n t indicium, et post Palmarum vesperas mains, turn in p a t r i a r i h i c u m solium e x t u l e r u i i t . XXII.

P. D I O N Y S I U S

Nicomediae metropolita.

Die doniinico Palmarum in e q u o c o l l o c a t i m i a d bassas p e r d u s e r u n t , quos ipse adoravi), ibi n e c superioris s a n c t i o n i s m e m i n e r e n e c excoimnunicationis. posteaquam in throno suo sedit, p r a e t e r i i t tota h e b d o m a d a Paschatis, quae magna vocatur, sancti et v e n e r a n d i s u p p l i c i ! s e r v a t o r i s lesu Christi c e l e b r a t i o , sine u l l a p e r t u r b a t o n e . s e c u t a est e t ipsa resurrectio. quam cum in e c c l e s i a d e c a u t a r e n t , e c c e t i b i t u multus. plorare p e r plateas T u r c a e , G r a e c i , Arinenii, H e b r a e i , alia q u a e v i s n a t i o ; l a m e n t a r ! , magna voce c l a m a r e " p i t p a s a r u m a r d e t , p e z e s t i n u m a r d e t , " hoc est forum artificum et forum pretiosissimarum vestiuin a c rerum, discurrere miseri n e g o t i a t o r e s i n suas oliicinas, ut i n c e n d i o s u b t r a h e r e u t n e g o t i a t i o n s suae vestes et p a n n o s . accidit

175

PATRI ARCHICA. yia

xai yvfivoxyxt

eytvav

xòxe

eig xovg

nXovaioi

Oi ós agyovxsg s'yire, xà

xai

yijXiov «£ 0

/LISOOP avzwv,

tjfrsXt

sxa-

ei (lèv 10

TOV

nagavófiatg

äsv

ntrzaxóoia dgyisgèmv

xaì

nuota

ßsty'gtjg,

xaì

TO/ÌOV

15

nsaxéaiov ènavsvuaav

fit TU TWV TOV Xaov tlg TOVTO.

5

dg-

snavsvuaiv

TOV

nazgiàgyijg dag

TOV

ngtÒTOg

xuvovixmg,

f t äs

oväs

TWV

dvaqiogà

às

nsgiaaotégav

yjXiüäsg

xaì

(tag ,

oì ugzovTtg,

sy.af.iuv

qiXoogìa Tgtìg

ò

avtr¡

ó oìxta-

0{iil>joovi>

s£g TO ntaxéaiov

1 o/ni'ftmg

ätu. nazgiúgyr¡

xa9qgfTui. ftóvov

sytvs

xaì

TWV

oi nsgtaoótegoi

xuzatpgóveotv,

yaftßgog

Toviovg sßäofiada.

uruyvwo&jj

¡xtzà

0 'Povaranaaiàg,

fictf,

on

o r t và

o i ' d è và

xaì

äs

tr¡v vèav

xi>gig Aiovvaiog,

òìv

oi äs

mg òtxovaav

expandv ovvoSov

nuTgiúgyr¡g,

ùnoxgi&ovv.

%ugèwv,

&avuTióoo/u£v.''

oi äg/ovztg,

xufri'ouiztg

ròfing. và



kóyovg'

TOVÍ

(fiXmv sxafiav

xaì

¿t£ij20

é(toq¡(¿vr¡oav ozi và àwoovv * goxà zov ßaaiXttog, saovzag onov Ì68Ì}TOV 0' ngmzog ßety'gt]g 0 'Povozunaoiàg s/&gòg f.isyag TOV NUTQIUQZOV* xuì wg sozijauv IOVZO, sxa/.tav TOV goxàv, ygù-

(ignaremus, aut morte poenas l n e r e m u s . " principes Iiis auditis s v n o dum sequenti hebdoma j e convocant : pontífices consilient, sanctionem recitari postulant. at patriarchs D i o n y s i u s , et qui cum ipso f a c i e b a n t , nec colloqui nec responder« ipsis v o l e b a n t . principes et maior pars pontificum, ut talem contumaciam v i d e r u u t , ad bassam r e t t u l e runt, qui erat Rusta b a s s a , primus vesirius, regis g e n e r , et pescesio a u g e n d o causam d e d e r u n t , ut e x q u i r e r e t u r negotium illud novellae coustitutionis seu decreti, " s i p a t r i a r c h a " i n q u i u n t " l e g i t i m e et rite factus est, retiueamus ipsurn, pro patriarcha vero h a b e n t e s et h o n o r e debito prosequentes. sin c o n t r a , quam l e x praescribit factus est, deponatur." recusare patriarcha hoc, sed auctione honorarii a c q u i e s c e r e . at pontífices et primates hoc viso, cum a d m i t i e r e a u c t i o n e m , d e n u o tanto inaiorem feceruut additionem. f u e r a t pescesium initio aurei quingeriti. tunc vero ad tria milia a 11 reo rum p e r d u x e r u n t . e n i m v e r o patriarcha, ipse et qui ei f a v e b a n t pontífices clerici et pars p o p u l i , inter se concilium habebant, quid de hoc f a c e r e n t . convenit i n t e r eos dandum esse supplicem libellum ad r e g e m , cum hoc certuni esset, priinum v e s i r i u m , ipsum Rusta b a s s a m , m a g n o p e r e pommodis a d v e r s a n ' patriarchae. hoc ubi sic decrevere, p a r a r u n t supplicationem

177

PATRIARCHICA.

GIOÌ>xsg, mg dnò fiégovg oXov TOV Xaov, oxi xovxov &sXofitv naxgiàgxijv, xòv xvgiv /hovvaiov. xaì (.uà rjfisga vnìjytv o jSaoiliìig àia SaXàaarjg fig xò xa/.irjXoys(pvgov ' xaì mg s/.ta~ &av xovxo oi Xgtoxiavoi, sSgaftav éxtì, fiaaxòvxu TOV goxàv, 5 xaì sxì^rj èngoaxvvrjaav xaì xòv sdwxav. o e)s ftuaiXsvg cog rjl&tv sìg xò aagdyiov avxov dvéyvmas xòv goy.ùv, xaì xijg cogag sxga'^s xòv cPovaxanaoiàv, xaì noXXà xòv Svsìóias nagì xovxov. réXog xov fine xaxà dnòtpaaiv "vù yévsi xò &éXq/j.u xov Xaov ¡xov." xaì u naotùg /.irj e/mv, xl va xd/uj; dnò xòv 10 (póftov xov jìaoiXscog, snefti/Ji x^aovotj xaì ¿Tirjgs xòv nuxgiug%>]v dnò xòv TaXaxviv, ònov svgiaxsxov èxst óicoy/.iévogy xaì xòv rjffeqev sìg xò naxgiag/stov , xuì èxùdtoev Big xòv &góvov xòv nuxgiagyixov. Mexà dè q/xéaug òliyag shafts xò nsaxsaiov, xatg xgeìg l*>%i\iùdsg rù (plagia, xaì xà vnijysv sìg xò difiùvtj, xaì xà énagsÒmxe TOV Tsvxsgxégtj. xuì sx^tj xòv sjiijgs, xaì vnfjys xaì s(fLXtjos xov (¡aoilétog xò %égrj, mg è'vai avvedila xmv nargiag/mv. xaì /.inagùxiov xov s'Scoxs. mg às sXaftsv avxó, sxàd'iosv snì &góvov , xaì sxgivev dtpnfimg. ol ós àvitòixot20 aviov, ot dgyisgstg, fiij syovxsg nXsov TI và xufiovv av'xov, sngoaxvvijauv avxòv mg av&évxijv avicov xuì fiaoiXéuv xaì naxgiàgyrjV • xaì vnijys xa&' svag eìg xòv &góvov avxov. Eig xùg y/.isgag

de xovxov

xov naxgiùg%ov

syivuv

noXXà

t a n q u a m n o m i n e t o t i n s p o p u l i s c r i p t a m , h u n c D i o n y s i u m sibi p a t r i a r chain e x p e t e n t i s , q u o d a m die rex m a r i ad c a m e l o g e p h y r u m ( p o u l e i n camelorum dixeris) perrexit. q u o d ut Christiani cognovernnt, c u c u r r e r m i t ilio, f e r e n t e s s u p p l i c a t i o n e m ; q u a m h u m i l i t e r ei p o r r e x e r u n t . rex in p a l a t i u m siuim reversus earn legit e t e x l e m p l o Husta bassain accivit e t v a l d e h o c n o m i n e o b i u r g a v i t . t a n d e m ei d i x i t " e s t h a e c t u m b a s s a , cuui s e n t e n t i a m e a , ut fiat q u o d p o p u l u s m e u s v u l t . " m e t u regis n o n I i a b e r e t q u o d a l i u d f a c e r e t , misso e q u i t e , q u e m z a u sclium v o c a u t , p a t r i a r c h a m ex o p p i d o C a l a t a , q u o e i e c t u s f u e r a t , a c cersivit. q u i in p a t r i a r c l i e u m r e d u c t u s s e d e m suain r e c u p e r a v i t . Pauois d i e b u s p o s t , h o n o r a r i u m t e r m i l l e d i i c a t o r u m a c c e p i t a l l a t u m q u e iu c o n s e s s u m b a s s a r u m q u a e s t o r i t r a d i d i t . a q u o ad r e g e m adduclus manum huius osculatus e s t , q u e m a d m o d u m consuetudo pat r i a r c h a r u i n f e r t . c u m q u e p o t e s t a t e m e t ius a b eo d a t u m a c c e p i s s e t , i n solio suo s e c u r u s s e d i t , l i b e r e ecclesiam r e g e n s et i u r i s d i c t i o n e i n e x e r c e n s , adversarii vero p o n t i f i c e s , cum rem i m p e d i r e n o n p o s s e n t , euin pro d o m i n o suo et rege et p a t r i a r c h a a g n o v e r u u t e t h o n o r a r u u t . ita siuguli doinos suos d i s c e s s e r u u t . Temporibus huius patriarchae multae discordiae confuaioues perd i s i . pat.

Ce.

12

178

RISTORI A.

axàvSala xaì avyyvatig xaì TaQuyjxì dvù fisaov avxov xaì TCÒV dgyiegécov xaì xwv xXrjgixoòv, xaì noXXaì ovvodoig xaì zagayaì èyèvnvxo. Tovxog o naxgiàgyrjg è'xxiae /tttaa etg io naxgiagy^ov, TO fiégog xijg Svaemg, xtXXìa xéaaaga ànàvto, xaì dnoxùxmb tig uv'jà exufxiv aXXa Tsaoaga. xaì nXijaìov TOVTCOV exafitv àyovgiov èva fityaXov xaì xa).óv. sxafxs TUT0g

firjTgonoXtTfjg

xootAixol,

T(og TÙg s'Scoxsv

avinv.

xaì

, ò à/ià

àgyugémv

TOV c H g a x X e i a g .

yttguv

IRJV

fiijvv^ia,

Ttjv evyagiaTtuv

nagà

ó Tifiicótarog

'AXè'^avdgog

fièvoi

xaì

sXafis

yvcó/Lirj èxptjfpiaav

'ASgiavovnòXtmg,

TO ¡xixgòv

TOV eanegivóv.

TOV è'ómxtv

xoivfj

TOV Xaov

FITJTGONOXIT^V

sitoxav

TO Sixavixiov

vvjxa

yevo/.iévr]g navTÒg

sìg

avtó.

xaì

, xvgtg

¿Jiovvoiog.

'laxiautp,

sxa/.itv

xaì

sxoxpe

avrò

it!o

rò Si(ìàvrj, ¡unaguriov

tu

xaì yjXiaósg

yjìua

yiXtad'ag. xaì

TOV

otlxaì oìxovorpkooxaì (ìaoi-

s\a(Ì£.

tentia pontificum clericoruin primorum et totius popoli , electus est patriarcha sanctissimus Adrianopoleos metropolita , loasaplms. cui primo minor de m o r e significatio data est, deinde vespertino cantu peracto maior. cumque gratias rite egisset, pediun sacrum ab H e r a cleeusi a c c e p i t ; q u e m d e m i s s e v e n e r a n s o s c u l u m m a n u i e i n s iufis.it. m a i o r e m vero s i g n i f i c a t i o n e m dedit ei reverendus et doctissimus vir, magnus sacratissimae m a g n a e CI)risti e c c l e s i a e c h a r t o p h y l a x seu c o m mentariensis, Alexander Terensis. XXIII.

P. I O A S A P H U S , metropolita

Adrianopoleos.

Postquam liic p a t r i a r c l i i c a e dignitati p r a e p o s i t u s f n i t , c o n c u r s u t o t i u s p o p u l i , sacri e t p r o f a n i o r d i n i s , s e n i o r u m et i u n i o r u m ei g r a tulautium et veueratione e x h i b e n t i u m , exceptus est. erat tunc t e m poris pescesiuin trium m i l i u m , uti dixiinus, a u r e o r u m , vitio e o r u m q u i a d t a n L u n id a u c t i o n e m p e r d u x e r a n t . e a i n c e r t e su m i n a ni s u p e rior patriarcha Dionysius dederat. at liic Ioasaphus sedem i n d e p l u s , distributione magna arte, multis machinationibus pluriuni donorum t a n t u m elfecit ut uno mille d e s e c t o pescesium postliac bis m i l l e a u reorum remaneret. his secum acceptis ad consilium perrexit, nianiiuique sultani osculatus insigne potestatis accepit.

180

HISTORIA Kai

(¿g ¿nsgaaav

TOV naxgtagyei'ov, oafrgco/iisvu,

eggij&v

xai

xega^iótg

to

sxafxtv

ós xai Stt'ov



xtllt'ov.

ós xai

àgyvgi'v,

laungù

xai ygvaà

xai

de

lega,

y.ai hfvva%tv xaì

exxXijaiag,

ràv

rijg JleXonovv^aov

TOvg èyfrgovg TÒV 2t/.itoiiuxóv, &eiav

xavóvcov

naxgiagyixov 'Ió'ov

'

aihov. xai

xai

oxdróaXu

xai ¡.ivXov.

xarù

t¿¡V avxòv

¿itici

è'xafis dgyvgóv, 10

TI/MCOTÙTCOV

xai

fiotjd'ovg,

dnóktïv

10

rov-

Kuç9ayivji

rijç avxijç

xwv

xlrjoi-

niçi

txx/.yoïuoTtxov

xa'héou

nSQiaxâatiç

xijç

è/.iov xaxtnii-

d

xai

xui

rgòiiop xòv

ìtgcòp

TOV Xoinov

èyéviTO

xai

xai

ùvuXufiéo&ai

sig

T^V

f j r^iersga xai

ènraxtayiXioaiM

q/xetg,

negi

avTOV

sxgiTWV

xai

T^g

ìJ xòv &góvov /.tóvov

T'OVTCOV SijXtoaiv

avvoSixrj àrpogia/nov èpòofiqxoo

dnórpuoig, ngÓTfgov

(i^

vnoSixoi

dvd'^iov

xai

xai

ivu

Ttjg nagaftuotoig

SXTITUITOV

uS,iag

¿ITJ Jvvaa&ai

àXXà

dSo. cpa~

co/iiev

xu&uioovf.uv,

waxs

Qsaaa-

Srj xui

ovv

rtSrj

avTov

XtiTovgyrjua,

2 0 d a ' o v svuyytXi'ov, ìvSixtiwvog

xai

syof.itv

TOV o'vofiarog,

ìj TO TOVTOV

o9ev

ex et

xavovwv,

TOV

xaiijyoQtug

TW UVTM dvaSéfiaTi

mg ngcoiaiTiov

sv TS TÌ)

xai dXXà

ISòvTtg

xai

z/oai&sov.

yfigozo)>qneig,

nXeiaxag

Tw axoircov/jrw,

ugytsgaovvrig

ànì]XXoigi(o/uéiov

Ibrgidgyov

aXXag óé.

xai

wg avyxoireovovvTig tqg

xai

is

AVTW

èv Tjj Qdaaai)

TOV 'Fj'gaxXsi'ag

,uiuagrvgrj/usvag xadaigéoei

yvKti/.a

TOV Med-v/uvtjg.

yeig0T0v>jacig

avxoi

va/usv

xai

, TOV

TOV risgi&scogiov

nXeinrag

TOV XuXxyJóvoq

XovixrjQ

xai

xai

ovy/cogqoetg

TOV ovyxuSaigtSivTog

XAFIUVTU dt'ya/unv

TOV 'EXaoatàvog swoaviws

avfhg

183

TOV

xuxà

ròv

naTgiaoyt-

XUTÙ

fiovayovg

xai

daipdXetav

ngoxsiuévov èxcpcovrftévTOg.

TW T gu(>) , [itjvi

Ua/AìjdévalTl

TOV sv

,

lavvovaguo)

òySò^g.

tionem faciens , et e o n m d e m restitutiones , videlicet Neophyti apud Cabalam, cum q u o etiain s a c e r d u t e m Clonaram, q u i m u l i e r e m bis n u . p t a m in T l i a s o d u x e r a t , d e i e r i t , e t G r e g o r i i a p u i l E l a s s o n e m , e t DOT sitliei a p u d P e r i t b e o r i u m , anti^titiim. eodeni modo m u l t a r u m extra l e g i t i m e s fines o r d i n a t i o n i i m f a c t . r u m c o m p e r t u s e s t , t u r n iti C b a l c e d o n e n s i s , turn in H e r a c l e e n s i s , tuin in T b e s s a l o n i c e n s i s T l i e o n a e , tuin in Methyinnaei p r a e s u i u m provinciis sed et citra e x a m e n p r o b a t i o neinque factarum ordiuationum. quae accusationes ipsius plnrimis aliis crimiuibus c u m u l a t a e s u n t , iisque maniTestis et testatis. liaec i t a q u e cuin n o s c e r n e r e m u s , m e t u e n t e s n e et n o s d e i e c t i o n i et e i d e m a n a l h e m a t i o b n o x i i fi e r e m u s t a n q u a m c o m m u n i c a n t e s c u m i n c o m m u nicabili, iam ipsum pontificati! indignimi iudicavimus u t p r i m u m viol a t i o n s d i v i n o r u m et sacrorum c a n o n u m a u c t o r e m , et deiiciinus i p s u m ac p r o eiecto et a b a l i e u a t o h a b e r a u s turn a d i g n i t a t e p a t r i a r c b a e turn a nomine , ita ut nullo m o d o in posterum n e c ad t h r o n u m patriarchicum nec ad eius a d m i n i s t r a t i o n e m postliniinio redire p o s s i t , sed t a n t u m m o d o nionasticam vitam degere. linde e t m a i o r i s borimi o m n i u m notitiae ac certitudinis causa lata q u o q u e est nostra synodica s e n t e n tia, proposito a n t e oculos s a c r o r u m e v a n g e l i o r u m libro, et e x c o m n u i nicatione antea pronuntiata. a c t u m a n n o septies millesimo septuagesimo tertio, mense Ianuario, indictione octava.

184

HISTORIA

'Sìaavxtag 'óè nagaxtltvöfitd« iva , utÌsq xi'g fj^iióv xmv rnoytyQafi^iévcov d(>/itQtiov nQoióvxog rov ygóvov k&tXr¡ati ù9wmaai avxóv , vof.a'/u(og xaì xavovixwg xa9aiQt&èvra , )tal à&tr/jaag rijv ìdt'uv è'fvo/.iov inoyQa0vov

TOV

Ma'i'ov

nuQahrjOiv

Ttjg

ctQ/jegtoavv>jg,

/.TRJVo's, yuèga

TOV Nixo^Seiag.

xai

XXIJQIXOÌ

tig

ot

¿xctf.it xai

sftaXav

xvgiaxjj,

fitrà

Xuftóvisg TOV

¿yypdcftog tig

avTìjv

xwSixa

Xtl9°~

ot

Tijg

rug

Trjv

¿Qyiegitg

fisyaXtjg

sx~

5

xkqoiag. NOTTQIAQ%EVOVTOG dnsSavev

è

sfiaoiXtvoe TOV

OOVXTÙV /góvovg

syivav '0

avroi

xvQtg

Kai

o

Sh

TOVTOV

TOV

2ovXeifidvijg,

GctQuvTuttixd. naTQiuQxai

'liQejxi'ug, xvQig

¿liovvotog,

6

xvgig

'Iadaaq>,

o

avxòg

xai onov

onov

XVQOV

MqrQoepavovg

fiaoiXevg sni

TSTUQTOQ •

xai

fiaoiXsiug

uv-

Tijg

£ygdxpaf.isv.

rjzov

10

/.lyTQOnoXiTtjg

onov

tjTOV

2ocpiag.

/.ujTQoyiohiqg

Nixo-

(itjTQOnoXiTijg

'AÒQia-

(tqdti'ag. K a i

onov

tjxov

vovnóXttog. K a i rqg

là xvqig

BlrjTQOrfàv^g,

onov

qTOV

FTQTQONOXI-

Kai ¡¡aoiXivg aiXsiag

coaùv o

vìòg

TOVTOV

dnè&avsv avioti, exa/xe

o

aviòg

OOVXTÙV

OOVXTÙV naQai'ttjGiv

2ovXii(.tdvi]g,

2TFAIF.II]g. o

xai

aviòg

eyive

èni

Tijg

xvQig

/?«-

MT]TQO-20

(fùvtjg. "OF.tmg èxxXtjai'uv, óov

-

KaiaaQsiug.

tvQs9-ì]aav TOV d^iSfiòv

ytvoftévtjg

èxà&taav

Tivìg

txQXUQtìg

£cog t'ixoai, ftsTU

xai

ÈJcò

eig

Trjv

ìnéxava.

TCÒV TifiicoTUTcav

fitydXijv xai

xXtjQtxàv,

avi

oSiu

Idem deliinc patriarcha scriplo resignavit patriarfliicum solium e t p o n t i f i c a t i m i , ad q u a r l u m n o n a s M a i i , d i e d o m i n i c a , post N i c o m e diae p r a e s u l i s d e s i g n a t i o n e m . earn r e s i g n a t i o n e m p o n t i f i c e s e t c l e r i c i a c c e p t a m in c o d i c e m m a g n a e e c c l e s i a e r e l t u l e r e . S u b hoc patriarcha Metrophane, rebus liumanis exemptus est sultanti9 S u l e i m a n e s , rex q u a r t u s u r b i s , p o s t q u a i n 4 7 a n n o s r e g n i m i adiniuistravit. e o r e g n a n t e f u e r u n t hi p a t r i a r c l i a e , q u o s s u b i e c i m u s . I. 11. IH. IV.

Ilieremias, qui fuerat metropolita Sopbiae. Tlionysius, metropolita Nicomediae. loasaphus, metropolita Adrianopoleos, M e t r o p h a n e s , qui m e t r o p o l i t e n C a e s a r e a e e g e r a t .

S u l e i m a n a e i n o r t u o , s u c c e s s i t in r e g n o fi li as suus imperante resignationem fecit praedictus Metrophanes.

Seliines, quo

T u n c c o n t i g i t h i c esse in m a g n a e c c l e s i a a l i q u o t p o n t i f i c e s , n u m e r o viginti aut a m p l i u s . s y n o d o q u e l i a b i l a c o n s e d e r e cum h o n o r a t i s s i m o c l e r i c o r u m c o e t u , ut e l i g e r e n t p a t r i a r c h a m , c o r p o r e e t a n i m o

191

PATR1ARCH1CA.



èxXi'^ovv

naxgiùgytjv

xijv sxxXqoìav èutyv/OQ

lov

avxov.

navttgtòxaxov 5'Iegef.u'av,

xaì

xaì

&eoxoaf.ii]iov

dg/jsgéav



xov Sttov

eScoxuv

ó's avxov

10 '

r^iìv

tSixaiwg,

è'xXe'^av xaì

onov

f

xò ¿uxgov

ygaqiii

£Y.u{.iav tvXoyrjxòv

(i.ijxgonoXncöv,

xaì

tov

xaì

sßdaxovv

ngmxog

xaì

navxòg

o

ayiov

xaì

i'£,S(pwvrjae xov Aagiaarjg,

ènXqgto&rj cEßgai'ovg

xù t'^g •

T!JV TU£IV,

avvrjffièvwv

èi> tsgsvoi eìg

xijg

uvcodev

Xuov. xaì

/.isyag

xvgig

xò ¡.lèaov

fXbyaXorpavtag xòv

èmaxóntov, dgyóvxcoV

èrti yetgag.

o rifiimxaxog

titxà

olxovófio;

*Avaaxdaiog,

tog

x!jg /.tsydXijg

xò ¡xtya

xaì xàv

xov Xgiaxcovvfiov

àvapèvag

santgivov

sxxXqoiag,

xaiù

xwv dtoquXtoxàxoiv

xoòv xXrjOixcòv, èaxa&ìj

20 xXijoìag, xòv

xov

xaì

riSv tvyersazrixoav

oXoi Xafindöag

x!jV xtXet'moiv xijg ¡.tiydXqg

raXaxu,

ngòg

&ioaißrlvi

Aagiaarjg.

navitgmxdiwv lònóXtg

xòv xvgiv

fi/jw/iia.

fièXovg sipaXXov xòv tanegivóv, xXrjQixàv,

ìdov,

a'g/iegsi'g"

dgymg xaì fitxà xccv xi/uicoxiixtov

tìxóva

slugiaoqt;,

xaì

/.tijrgonoXìx^g

"iìga ds xov eonigivov

notfiuivtiv wg

iìptjifinav

äh^Swov

dfii'avzov.

enginsv

1EPEMIA2

a%iov xov

xaì

u/utfinxov,

xaì

TlavXov

xoiovxog

xaì

ju/jTgonoXixijv

Òìxatov,

oatov , axaxov

gqxov

og&còg

òfioqiwvcog

¿Xsijfiova, ,ldötX(poi,

, ngnamnov

Xgtaxov

f.irjWf.ia

vnoipqcpiov,

è

èxngòg

ònoìog

(lignum qui p a s c e r e t e c c l e s i a m Christi r e c t e et ¡ u s t e , t a n q n a m viva ipsius imago, c o n s e n t i e n t i b u s i g i t u r stilTragiis l e g e r u n t s a c r a t i s s i n i i i n i et divinis dotibus exornatum metropolitani Larissae, D. H i e r e m i a m , pontificem iustura, vitae inculpatae, veruni, piiim, misericordem, s a n c t u m , i n n o c e n t e m , l a b i s e x p e r t e i n . u t iam f a c t u m s i t i d q u o d D . P a u lus ad Hebraeos scribit, " f r a t r e s , talis nos d e c e b a t p o n t i f e x , " et q u a e sequuntur. t u n c d e d e r u n t ei i n d i c i u m v o l u n t a t i s suae m i n u s . XXV.

P. H I E R E M I A S

metropolita

Larissae.

Hora d e i n d e vespertina b e n e d i c t i o n e m e x ritu et m o r e o b i e r u n t , a t q u e graviter et c o n c i n n e c e c i n e r u n t vespertinum , congregato coetu sacratissimoruin m e t r o p o l i t a r u m , devotissiniorum deo episcuporum, h o noratissimornm clericorum et nobilissimorum urbis G a l a l a e q u e p r o . cerum , omnis denique Christi nomen gerentis populi; gestabantque manibus singulo cereos accensos. vespertino absolute reverendus n i a g n a e e c c l e s i a e niagnus oeconomus , e sneerdotum collegio A n a s t a s i u s , s t e t i t , u t p r i n c e p s c l e r i c o r u m , in m e d i o magnae ecclesiae et magna voce pronuntiavit magnum i n d i c i u m , facie ad san-

177

192

HISTORIA

tig t« 9vgtj TOV dyiov fiiif-iaiog , g

avva§ea>g

axéaiov,

òs

nuvayioitjiog

AVTOV

10 Xtav noXXàv

15 onov

filavi

r e xuì

ipv/ìjg

snxttxia^iXioax^

RW

xóofiov,

yía

vyela

T¡¡g Á\r¡$BÍag

oiv^x&Ì]

xard

&QOVOV

XBi'ag.

Xòyov

Xaov.

OT(DVV[¿OV

xòv

¿v 'ndar¡ TOV

193

vù syii

avTÒg,

xovg xá/¿r¡ xaonov

2sX^/ni]g. ó

NUTQIDQXYS

(.MAGUTIOV,

d o m i n u s d e u s n o s t e r , u t p a s c a t m a g n a n i ipsius e c c l e s i a m i n o m n e s partes corpore a n i m o q u e Valens, recte secundo verbum veritatis, ad coinraunem C h r i s l i a n i p o p u l i u t i l i t a t e m . e v e c t u s a u t e m est in e x c e l sum e t i l l u s t r e m hiiius d i g n i t a t i s l o c u m a n n o c o n d i t i o r b i s s u p r a s e pties m i l l e s i m o o c t o g é s i m o t e r t i o n o n a s M a i i . p r i m a m s a n c t i t a s eius liturgiam h a b u i t d i e f e s t o s a n c t a e e t g l o r i o s a e a s c e n s i o n i s d o m i n i n o stri I e s u C h r i s t i , d e c i m o q u i n t o e i u s d e m m e n s i s d i e , m a g n a c e l e b r i tate et frequentia pontificum et c l e r i c o r u m , primoruni aliorumque multorum piorum. s e q u e n t i die a c c e p i t p e s c e s i u m , d u o m i l i a a u r e o rum, p r o f e c t u s q u e a d q u a e s t o r e m e a in a e r a r i u m r e g i s i n t u l i t . tunc p a t r i a r c h a m q u a e s t o r a d r e g e m d e d u x i t ; c u i u s m a n u m i Ile d e o s c u l a tus e s t , concessit e t b e n e f ì c i o q u o d l i a b e n t p a t r i a r c h a e iain i n d e a t e m p o r e s u l t a n i M e c h e m e t a e , p r i m i regis q u i u r b e m c e p i t ; q u o l i c e t , q u i c u n q u e p a t r i a r c h a f a c t u s f u e r i t , regiain m a n u m d e o s c u l a r i . tunc c o n f i r m a t i o n e m a r e g e a c c e p i t , o m n e m q u e p o t e s t a l e m e t ius in o m n e s pios u t r i u s q u e o r d i n i s , sacri e t l a i c i , ut p o s s e t a g e r e ex p r a e s c r i p t o religionis s u a e , n e m i n e impediente, i m p e r a b a t t u n c S e l i m e s , cuius antea mentionem fecimus. Accepto

itaque

Hi$t. patr.

CP.

regio p a t r i a r c h a

permissu

e t p o t e s t a t e s e d i t in

13

194

HISTORIA

exd&iosv

tig xQiTqgtov,

rag exQivt, xai nov

isv

xgivti

¿{¡left}],

aydXXezai

xai

akXa

Aoinov xai

6o'§dt,ow

9ei(p

XQI'OIV xqivti.

navrsg

XJfkw xivrj&tig

TOV XQIOTOV,

va 6%tqi^mari navTanaai

TO xaxbv

navrdnaaiv,

TOV itgov

t a f i w v , xai ovvodov TUTWV

yevo/xevijg [IRJTQONOXITCOV,

xa&iaag

/.tetd TOV

wg

Ts'HqaxXtiag,

xoivog

n'keov. Stanortjg

fitra

TWV

yUQUQ s'yav,

TOV OsooaXovi'xrjg,

TOV Movi/xfiaoi'ag,

TOV Beqgoiag,

TOV Siqqmv,

TOV AaQiaarji,

TOV MsXtvi'xov,

TOV Aijfivov,

TOV Bt^vtjg,

'Iayvaviov

TCOV deoquXiordrav

TOV

TOV

TOV

IIgov-

TOV na-%f) 'Iwavvivwv,

TOV Aaty'ag,

mioxonwv,

no-15

xai

navitgw-

Nixaiag,

TOV

10

v

"ExaftB dgx*3

avròv

rrjv

5

Tsaaagag.

è'vai 0 aravgòg

sig

kctfiTiBi wg 0 ij'Atog oXq,

fiiaa

énov

xfjV tfs TQI'TIJV

tig TOVTO, ri} vvxxa, %a>QÌg và dvaipovv

TÒV TOV vaóv, xàraj,

snhijgw&t]

rag

exafAB

ósanouxijg

Ae'ya) iìg

"0vQavòg

(poQij9fig

ònov

XgiaTÒg

Ttjg na/ufiaxagtoiov, nolvcpwTog

%ijg

tr/v ¿è ótvisQav

OTavgcoftsvog

xaì

TO /gvod(pi]

/¿è

noxaì

Toi'/ovg,

rrjg na/u/uaxagiOTOV,

TOV vaov,

de

fiaQnaqa,

xaì

eìg TOvg

Sfingoo9'BV

avTÒg

(tèaijv

nogcpvgòi

TOV XQvaov

¿'vai

^v/iO^gKOTaraig

èXàfijiQWB

xàxm

XQIOTOV.

sìxóvog

xaì



cògai'ag

sfiuXsv

réfinXov

TO yQvaùfrj,

fietà

aviàv.

xaì

àgyvgit;

filav

tfjg &£Ofit]TOQtxtjg uvw&sv

navia

undvm

xavòijXag

xaì

xaì ¡iixqag,

¿'/¿ngoo&BV

TOV vaov

xoXóvag

òs

fityaXag

xavòijkag

&etov

TIQCÓTOV.

XBIUOV

xaì

TO

AVTOV

JIQCOTOV,

tagaioiÙTaig.

NATQIAQXIXÓV,

xok-

xaì naXuiòv,

sxuftB

e t q u a e p a r i e t i b u s a d i u n c t a s u u t m a r m o r a seu p u r p u r e a seu a l i u s c o l o r i s , s u p r a e t i n f r a , ei d e c u s suuin a c c e p t u m r e f e r r e d e b e n t . f e c i t et pulcherrima candelabra ex a r g e n t o , auro ornata, q u a t t u o r : quorum u n u m p o s u i t a n t e i m a g i n e m D . n o s t r i Iesi] C h r i s t i , a l t e r u m a n t e b e a t i s s i m a e d e i g e n i t r i c i s , t e r t i u m s u p r a in d e l u b r o i n a u r a t o , u b i e s t c r u x a u r a t a , i n q u a fixus p e n d e t c o n s e r v a t o r m u n d i , D . n o s t e r C h r i s t u s . q u a r t u m v e r o s u s p e n d i t in m e d i o t e m p l i , u b i c h o r u s est, h o c est s u b s e l l i a c a n t a n t i u m , i n t e r se o p p o s i t a . splendidissime denìque, et cum summa voluptate intuentiuin, vestivit hoc pammacaristae templum, a d e o ut in eo s a t i s f a t t i m i s i t s a c r o d i c t o " c o e h i m n i t e n s e t l u m i u o sum ecclesia." quotisi n o n c r e d i s , n i s i c e r t i s s i m a l i b i e i u s rei f a c t a s i t fides, i n g r e d e r e i l l u d n o c t u , e t v i d e b i s , e t i a m n u l l o i n i b ì l u m i n e a c c e n s o , f u l g e r e ad i n s t a r s o l i s t o t u m , e t i l l u s t r e e s s e s u p r a e t i n f r a , i n t u s e t e x t r a ; a t q u e s p l e n d o r e m affluere in a r e a i n c i r c a t e m p l u m e t in sacella a d i u n c t a , tum ab auro tum ab argento tum a reliquia splendidissimis ornamentis. Aedificavit etiam quaedam a fundamentis valde p u l d i r a . primo a l t e r u m s i b i c o n c l a v e seu c e l l a m p a t r i a r c l i i c a m , p r i m o c o n t i g u u m . p r i mum vero hoc locum iuri dicundo fecit, posito ibi p e r p u l c h r o in p a -

P A T R I À R C H I C A .

XQixrjQiov/nexà xeXXi'a, exafisv,

xaì

(¡a&v.

xov

xàxco

tagaioxuxa

xò èva

dia



10

uvXyv

noXXwv xò

f

xqg

óè

devxegov

aovXxav

s9aìfjav

fiaaiXéav

avxòv èv

15 èni^QS TFJV xaì

fiexà

x(j) vam

KVIIQOV

ìfiòofxrjVxa,

yàg

xòv

rov

/xtyaXqg

eig

onu9ìov, xàg

eig

nQoatóncav.

avxov

dyovQt]

xaì

xaxàyaiov.

néf.tnxog,

xaì

fxsxà

dnèèóà>

(ìaotXeiag o

yt'Xia

cog

aovXràvog nevxaxóaia

aXXovg

yvvaixàv

tìg

avxov.

naQQtjai'ag

ovxog xà

èvvéa.

yyfiaXmxiouv

xf)(mQiafxévovgf

(Só'§t]g xaì

2ogéag xaxà

naXùxia

xò xazcoyuiov

svai

sxel

xaì

naxgiapxeiov,

¡tea» xaì

sxa/ui

naxQiagyeiag

o avxòg

xov

noXXà

/¿syaXijv

via

(SU&QOOV yìjg

eyovxa

xaìuXXa

xgunti^av

fiaye/piav

dgyjegéoov

XÌ]V KcovaxavtivovnoXiv, xaì

éx

xò fieyaXeióxfQOV

àXoya

'Eni &avev

xtjV

àvmyaia,

àia dvanavaeig xaì

/,texà

exxiaev

3-oóvov.

xaì

xeXXia

eig

Svoetog,

naiQiap/ixov

xtXXaqiov.

àXXa

xaì

5 [ISQOG xfjg yciXu

¿Quioxàxov

avuxQvg

1 9 9

ftiv xaì

ey.oxpav, naiòicov

àvaQi&ftijxmv. EXupe

¿è

20 T X Q Ó P O I ptjvxa. xaì

xaì

xàfivei

àvd'Qwnov

rfjv dnò

xadxòg xafr' àèv

fiaaiXeiav Xgioxov sxd9iaev

qfiégav, èfiXènei

o vlòg

avxov,

yevv^aemg

yiXia

eig

xòv

fisyàXag •

fióvov

xtjV

(ìaoiXixòv òixuioavvag Sixaiav

aovXxàv

Movpa-

nevxaxóaia

Ì/SÌO-

9QÒVOV, xaì XQI'OIV

exa/xe, ngòamnov

XQÌvei.

17. ijìiofiqvTtt] TiaattQtt addit Crusius. triarcbae usum solio, alias item multas c e l l a s , e regione penoris. mensara etiam magnani ibi f e c i t , et alias cellas novas cum c u l i n a , uec non puteum altura, infra autem in area patriarchei, ad occasum solis versus, a fundamentis condidit duo magDa p a l a t i a , specie a l t i t u dinequo insignia , pluribus inter se conclavibns distincta, pluribus pontificibus et ali is bonestis hoininibus commode hospitandi f a c u l t a tem praebeutia. in maioris borimi parte una stabulum equis r e c i p i e n dis paravit. alterius vero et superiora et inferiora conclavia b o m i 11 uni usili serviunt. Hoc Hieremia patriarclia diem suum o b i i t sultanus Selimes, r e x Cpoleos quintus , iu solio regni sui. sepultus est magna c e l e b r i a t e et gloria, ut r e x , in tempio S. Sopliiae. expugnaverat hic i m p e r a tor insulam Cypruin violentissimo bello Venetis illato, anno domini 1570, nono die Septeuibris, insulanorum aliis i u t e r f e c t i s , aliis cum uxoribus et liberis in numerabilibus in servitutuin abreptis. Successit ¡Ili in regno fìlius suus Murates, quando annus a u a tivitate Cliristi agebatur 1574. qui postquain in regio solio sedere coepit, magna quotidie et dedit e t dat iustitiae specimina, in nallius b o m i n i i faciem intueas, s«ii tantum iuHi iudicii ratiojuem h a b e n s .

182

200

HISTORIA.

Kai wç s/iàdav ol vnoxtxayfiivoi xSjk ßaoiXeias avxov av&éviai xai ol uXXoi (pt'Xoi xijg avrov ßamXtiag oïl vsoç ßaoiXivg iysvtxo, saxuXav ànoxçiOIUQI'OVÇ (itxà fityàXwv xai noXvxif.imv âcôçcov, xai snçoaxvvijaav avxôv xai Ì3é%&r} avxovç (isxà fityâXijt; dyàntjç , xai qv/agtartjos xcôv av&sv- 5 ToSv avxmv noXXà, iôôvxa x^v dovXoavvrjv avxcov. o âs narçiâç/tjç Xaßcav xò âiaxsxayfiévov neaxsatov tjxoi xaviaxiov, xàç Svo %iXiàdaç xà cpXwgia, vntjye xai ènQOoxvvqoev avxôv xai xr/v xttçav avxov ecpiXijosv , wç evai ovvq&au xwv natçiaç/àv xai xò ¡xnagaxiov avxov sßsßaimatvontq xov sSw- 10 xtv o dno&avàv narrjç avxov, aovXxüv 2tXq/j.qg. xui oçiat, xai sdcoxav avxov xai uXXov vsov finaçâuov, oxi xaxà itjv ni'oxiv xov và éçi'Çei xai và XQI'VEI fitjxçonoXi'xaç dçxisntaxônovç leçtîç xai näaav av&Qwnov zPq.

nuxQiÙQytjg,

firjxog fii'a

avxòv

idanov

Xa/tngoxsgog

&sìog &góvog

xov

ygvaovtpavxov

tjgvXXt'ov fo'&av

t 9cìog

no\wpato-

(is xò

xoQvcptjg,

h'froov, TOV XS aagSLov

oantpsi'gov

xaì

xónovg

và Svvq&fj

&£(ogsf

9av/iu-

noXvxifia,

dqyuqsav

Se xò

dv&Qànov

s'ysi,

&gaxog

xtgog

fxiyav

yàg

20 ooXì&ov

av'xov

svai

&tWQÌav

sxXsxxmv

onov

xaì Sia

xrjg léyi/qg,

xaxà

Big avxòv isgàg

oxav

no\vxi/:iov

Sèxa

xaì

xaì

ipiXijg xsyvijg

nohvnoi'xtha

Xgioxóv,

xaxaaxivaa/Lisvog yov

è'gyov •

fxsyav

9QÓVOV,

syBi Ss xóxaXa

ai.Xa

ffdipi7 ìoxoQqfisvov. xaì

&tZov

&tcogìag,

axsxsxai

&eiaq

10 q/nwv 'frjoovv

aXkov d'avfiaaxov

noXltjg

ngayjxàxwv. xaì

9sv

xaì

, Sià

aXlqg

xaì

xov

naxQiàoyrjg.

Ss sìxòva

wgaiòavxòg

ò

wgaio-

Dicamus n u n c etiam de alio mirabili o p e r e ; quoti idem p a t r i a r cha fecit. Paravit is q u o q u e sacrum t h r o n u m patriarchicum, raagmtm et m i rabilem singulari artificio et subtilitate, imiltis varii generis rebus, iusunt pretiosa ossa seu e m b l e m a t a , p u l c h e r r i m a , a l b a ; alia item valde artificiosa, viridia , nigra a l i o r u m q u e c o l o r u m , a d d i t o suis etiam locis auro, a t q u e in illa parte eius ubi p a t r i a r c h a stare solet, s u p r a sanctissimum caput h u i u s depictus est dorainus Iesus Christus. stimimi s poutifex, in otnni sua parte ex auro ; cuius imaginis l o n g i t u d o , unam magnam a e q u a t s p i t h a m a m . e t cuius , q u a e s o , h o m i n i s mens posset pro dignitate e x p e n d e r e artiflcium et speciem illius sublimis tlironi? nain si quis s p l e n d o r e m eius spectet multis illis, ex q u i b u s factus est et quae in eo r e p e r i u n t u r , pulclierrimis rebus , a p p a r e t esse vestis q u a e d a m pretiosa , auro i u t e r t e x t a et margaritis i n t e r p u u cta, cum duodecim electis gemmis, sardio topazio sinaragdo c a r b u r i ' culo sapphiro Iaspide h y a c i n t b o a c h a t e a m e t h y s t o chrysolitho beryllo et onyche, aliisque magni pretii lectissiiuis et coruscantibus gemmi», ac pulchrior a p p a r e t s p l e n d i d i o r q u e q u a m tolius templi q u i c q u a m . h a b e t i d e m t h r o n u s in u n a p a r t e m a g n a m et p u l c h e r r i m a m , a u r o d e -

202

HISTORIA

rax?)

¡¿è

t)fj.wv

TO XQVAÀYTFO

'Iijaov

yi'ov

oió/.iuTog

qpam •

ós

onota

OTUV

E£A> TOV



xXi'vovv

qto^tgov

9ei'ov

XéyovTeg

oftcog TOV

o TOV

vov

TOV

otv

o

voi

nmg

Xrjoe TOV

detov

vaòv tig

TIJV

fiovoytvovg

piv

¡xcov

TOV

o

,

TOV

ayi'av

dyyéXov

ayiog

xai

ncòg

va

nafifiaxagiOTOg avttjg,

nXqgcofreig ngorprjiov

TOV o "éni

TTJV evyj/v,

¿noia

dtanOTixòg Ttva

TOV

TAG xai

TU tig

jjrov

TovoTtvia-15 èXùXì]. 'lovoTivia-

èoToXi'ofl,

,

o

Xóyog èni(SXè\pu>

av9tiov

xafrcòg

flaaiXéag

Tt}v

£%fjg.

TOV

[leyaXov xai

ovrcog

sfiipv'xov

ex

10

xecpaXùg

evai

svauaviòg

Xgiarov

nago-

sfingoa&ev

ia/vgóg''

TOV TtjV

tvyovv dgóvov

SeanÓTOv

TOV

ngòg rj

dg/jegevg

xai

2ocpi'av.

5 rà

vtytjXoTdTOv

xa&oog

avTOv

xai

diaxovoi,

xXiftévoi

XOIVOV

2icòv

TT]V

agata1

orexerai ,

xaì

noXvaravgia

dgyvgà

XeyovTeg

ovgavi'ov

àyi'av

vìov

dXy&ivòg ,

jy

ol

onov

9*óg

nava-

avyijg.

TOV

na/t/iiaxagioTOv,

x f j v exd/ty

XaXet

o

tig

xai

avzwv',

o

xvgt'ov

TOV dgyvgij

Xaftngd,

yvgo9tv

ì^éaig

TÌjg

s : 4 B ó viòs, P vtòc 5 B ò xai 7tpò P ngò : 6 B nagà Minarti. iov ncti.aioi.0yov xal ¿¡(oOTIJ( paoileias, P ¿Jiófl^tf liji fìaoileias nagà Mixaiji. TOV IlaXatoXòyov : 12 B leXujy ¡¡y, P TeXovaai rjaay: 18 B ¡xtjigónoXis, P ti fitjtgÓTioiis: 19 B Mavzaxia P Mavia/ia : 20 B ¿fivgvqs, P (etiam in versione) 2vgvt]s : 22 B jityaXìj, P 17 ¡ityài•>]• p. 14 2 B (légos, P fiégi: B 0" , P o ó i o i : 3 B fina ói zòy 'AvSgòvixov, P avy uviqi ij'e itp ldy&govlx] . • P avTov : 5 B yégmv, P yewiegog: 7 B nagà TOV xvglov , P naga xvglov: 8 B fast, P xaiotp: 9 B'0/j.ovg, P 'Ofiovg: 10 B 2fiigyav "Eipsaov xai rà, P SSiivgytjs "Èipéaov xai TWV. 11 B ixyovos, P iyyoyoi: 13 B nagàXioy, P Tqy nagàXiov: Bavraigoyia, P àrzegovyza: 14 B ¿JiSvfj.ozoi-/ov P ¿Ji^vfioTei/ov : 15 B Tt)V nfioay P nàaay itjy : 16 B noiq'ooyTSS , P notrjaaa&ai : 17 B Xlos, P xai Xio; y : 18 B KvxlàSai vrjaoi èx ztZv P KvxXàóeg nagà Ttoy ano : 19 B AaxiSai^òvtay, P Aaxedai/xoyiojy. atque a genuitis Phocaea Ionica : et Ioannina urbs a rege Triballorura aire Serborum id quocl n a r r a t i o n e sequenti ostendetur.

II. 'Iaiogia Tlgeiov/unov xai àXXiov Jia 'Ekkäöi ovv

Tag

TÓV ÁS iSiov

z(¡i

Á D S X F P Ó V , xaXovfiepov

TOV ßuoiketog

JlakaioXéyov,

ovofta

6858

Siádt¡(iá

ISi'mv

¿ntvqjr¡~

rwv

'Pío/xatóa fiev

ytjv.

nohoQxía

ngóg

TT¡ nókfi

TOV KaioaQoq

ßägßaQOv TÚ

Bía/iav

GUZQUTIWV, nQskovfinov

dvadst'xvvai,

iivy%aví

nuQÜ

lr¡í£,iiui

yjoQug,

TI)V v(p'

zo y.ui

TS xai

tha avTOv

yap

ßaaiXevg

naaav

octTO. TÜv

xai

TOVTO

eQfitjvtvttat.

níQiTi'deztti, aaiQuncäv,

SV avtjj



ßaatlevg

vag tíh?¡¡s OeaoaUa;. 't'alyezai dé, 5n zo oyo/.ta /¿eie¡ tig noXXá rijs inagxías lavrqs ftégio Zzgäßiov áyatpéQd yyiúfitt! noXXojy, ánodid(lyza>v avió, noy fiey eis oX¡jy z ¡¡y vozttay &taoaXlay, r ¡s, aXXtay di diazeivbyzíoy a v i ó ánó zt¡y naXaiay 'PÚQdaXoy etos zas 'P&iíóztdas Qyaas (BißX. 9'. xetf/. e'. § 6 ) . o di 'AQiazozéXqs n¡y &úei jieol z!¡v ¿io>düsvr¡v xa i zov l¡4xe^'»oy (MezeuiQoX. ßißX, a', xe^f.itjaav, xai xtjv Agxav avv xoìg 'Iwavvìvoig avxw nagaSsSmxaai fitxà 1 5 r c o i > Xomwv qtgovgimv, wv ft AìxwXia nàaa xixxijxai. Jcogotg ovv ò (piXó/gioxog {ìaaiXivg 2vfi(wv rovg ngovyovxag xwv AixtoXwv St'§ttt>odfX£vog ndXiv onioStv ètti xqv Bka/ìav nagayivsxai • èxùXti yàg avxòv fj xov XXanèvov snéXtvaig. Ovxog de o XXànsvog, e?j wv xwv 2egjiixàv aaxganmv 20 xaì xiva tpgovgia ¿ni xwv 'Pwfxuixwv ògi'av tiXijcpwg, dXXà Stj xaì xìjv nsyatódo%ov noXiv Bsggoiav, fityàXwg èni xotg xaxog&wfxaaiv èatftvvvixo, xaì yvvatxa Xafifiùvei xrjv xov IlgtXovfinov sxsìvov yafttxijv, ov o Xóyog (pdàaag èàfjXwoe cum autem ad Acheloum venisset, et m a n u m cum Albanitis c o n s er u i s s e t , a b iis v i n r i t u r e t i n t e r f i c i l u r , p o s t q u a m t r e s t a n t u m a n n o s e t m e n s e s d u o e t dies n o n n u l l o s r e g n a v i t , a n n o 6 8 6 6 , p. C b r . n . - 1 3 5 8 . Q u o d postquam audivit S y m e o n r e x , S e r b i a e fìnibus relictis c o u t r a V a l a c b i a i n p r o l ì c i s c i t u r r e r u m q u e p o t i t u r , a t q u e in u r b e T r i c cala sedem regiam constituit et T h o m à i m irnperatricem Castoria a r c e s s i t a m i n t r a , u r b e m T r i c c a l a i n i n d u x i t , e t p o s t q u a m eain ad p a l a t i u m r e g i a e s e d i s a r c e s s i v i t , ibi eain r e l i q u i t c u m d u o b u s l i b e r i s , q u o rum a l t e r p u e r , a l t e r a e r a t p u e l l a . i p s e a u t e m c o n t r a A e t o l i a i n p r o f e c t u s e s t : s l t i d e b a t e n i m , illuni q u o q u e in p o t e s t a t e m s u a m r e d i g e r e , id q u o d e v e n i t : A e t o l i e n i m e u m l i b e n t e r r e c e p e r u n t , e t re«g e m e u m s a l u t a r u n t , e t Arlam c u m I o a n n i n i s ei d e d i d e r u n t a t q u e cetera castella, quae Aetolia tota possidet. donis igitur cum Cbristi ainans r e x S y m e o n A e t o l o r u m p o t ' e u t e s h o n o r a s s e t , rursus ad V a l a c h i a m r e v e r t i t u r , c o e g i t e n i m eum C h l a p e n 4 a d v e n t u s . Hic a u t e m C b l a p e n u s , u n u s s a t r a p a r u m S e r b i c o r n m , c u m q u a e d a m c a s t e l l a ad G r a e c o r u m fines c e p i s s e t , a t q u e a d e o i l l u s t r e m u r b e m V e r r i a m , v a l d e p r o p t e r e v e n t u m se i a c t a b a t , e t u x o r e m d u x i t m u l i e rein P r e l u m p i i l l i u s , q u e m n a r r a t i o n e s u p e r i o r e i n V a l a c h i a m a n t e a d o -

2 1 4 xijg

D E BXayiag

èxeìvog

nQOxaxaQ%avxa.

xaxélms

vlécov

evòg

xavxrjv

not'tjxev. Xóyog

xaì

TOP

èxstvog

BtQftòv

(irj /¿èv

èyèxm

sx

XCÙV 2SQ{}(OV

xdxitoe

XM

fivtjaxsvetai. fiexà

nap'

yjfòvov

yèn>Tj(.ia, aag

xaxà

¿itti'

avtov

xaì

/tàfiaoiv

Xéaig

ycopovoi

aiv.

ó

Ornata

às •

vtavìaxovg

xùtv

gxòg,

ìjò>]

2VF.it(òv,

fìaaiksvg xaì

xovxov

xijv

xtjdsoxrjv eiaegytxat. vnoóé/sxai

a vv

• è

,

ov

yòg

ó

tigqpévw



,

tig

xaì



iSiav

ènì

xov

noijjadfievog

xqv

ò

ós

ós

iìXrj-

xov

fiaainaga/cagov-iO

yùfxov ìvxog

dvyuzÌQU

15

(f9d-

nóXtogxi'a

xovto tig

óè avv-

IlQiXov/xnov

¡xsxà

TPQOVGIOV d-vyaxéga

xaì

èvxvyovaa ovxog

èxoxQaxsvsi,

'¿v

tìjvIO NQOG

©co FTÀ '

i j j BXay/a

(pgovpiov

ò Qm/xag'

viw

XXaitèvio.

%vfi§i^datig

avxòv

gi&daag xai

OvQéoy

xuxtaxov

xaì

fxaxagixng

èxfìala.iv,

avxrjg

xrjg Blayìag

QWn%tov r^g Bla/jag trjv Ahmlt'av anaaav ioig 'AXfiuPiiaig xaguycoQii, xai tig ¿vo rj snaQyia nUaa /.UQi^sxat, xai ¿eonoTttt ex tov TCOV 'AX(tavixwv yevovg avctStixvvvtai ¿to, wv o ¡xev tov 'Ax^kwov 10 xai la enexeiva avv tip 'Ayye\oxet9~ivxtg avv

oifitoyjj

ävofisvetg Xsvfiaxa

tev&sv

xòv

xaxußgco/xa avxbg

dntàXovxo• Qtäö9qoav.

ol

ol äs xòv xai

tjv

xcop 'Icouvvivcov,-tjv xwv ' AXßavixmv aiQuxrjyov

xai

sßocov •

&uog

yóvXàv

Mi%aqX

xwv

ava

smg ov 5

xov

"vvv

xai

SXi'ywv,

xai ol äs 10

Ssov

Mi/aqX rjfiäg

xijv arjv

ßovXöfisvoi. xàg

ogfiag

nöXiv,



ßov-

xàg Xvaacó-

ai xcöv xaxàonaaov



q>vXa% da(paXiaxaxog.,> xai

/ueyàXijv (pvXaxog

ävvd/uicov.

xaxù

èv*

xóxs

na~

x f j nò lei 20

sx xcàv ySlQWV

xavxrjg äqxa

15

av

xQaxog

oixtio&sXwg otoxtjQi'av

XVQIOQ 0 deòg xov

xijg

ixvxXtoaav

Xìfiaxgevovxeg

xóxs

xai

oncog spißcSai

SXQUntjaav

èXvxqàaaxo x f j nQtoßsi'a

^ftiqag

avvtaxijaavxo.

qftäg

óifQvv

svavxioi

iä ttv

xai

xaxanistv

dsa&ai xqv

äs

fiovo^vXcov

fiaxat'cooov •

sm-

oìxrjxOQSg sv x f j Xi'/Avy

nóXefiov

tyiovoi

f/ficòv xai Big (pvytjv

vtjai'ov,

na-

Big avxov

¡uexà xwv fiovo%vXtav xov

UQyiaxQÙxijyov

xai

E^TO&TV

äs

noXt/xoviixtg,

xìjg xmqag

oilxcog

dväaxtiXov

Xaov

ßaXxcöv

ngòg

nQoaxùirjg

xgttg

xcöv èvuvxi'cov

xovxmv

äsig av'xòg

q>mvùt,ovxsg.

ano

Qv%av, av ol nXu'oveg %ilt5v

xai

tr¡v tovg

napa,

tr¡v

Kqsz-

'sÍQioyoj3iTÍ¡av aqyovtag

avtmv

de ZpvnavaLovg avtòv sivqÙvvsi



¿tí-

xaxoyvtofit'a

, tovg

Ss

to-

è'^ijytv.

èv

ieQOjxovùyoig è%è(pvytv

àvSqmv

Xqi-

Zevtfiioaiovg

eira

, ovx xai



flyjuuloátiat

xai

xai

yÙQ avtòv

(filaQyvqi'av,

'laftar¡lhag

3, ano

2,

xai

TOT«

'Alpav/tag

xai

Tjp'gato o Qco/uàg

,



xatéartjaev,

tovg

tov

tvQÙvvov '

tig xlafìiov

nltt'ova

'Icoavvivcov

20 xa9r¡yov(itvog

'Iovviov

è%a>-

nóliv

rot);

tr¡v Bovgaivav,

ooov èvtdvvàfiovt,

tàv

xai

ìvSixtiwvi

tòte

¿e lo ina v

txsvtoae.

xai Ma^agaxtovg

dgyfj

alla

15roj)g /.tsv xscpaláóag fiTjae.

ote

tiov

xavhàaav

xaxwv,

é 'Iaat/u

s^oqvttsi, xa&oaiwotcog

òf&alfiovg

tà 'Imàvviva

mv tlyt

xaatéha, xai

è'£iSoto •

xatixltiat.

sneua

è'^oùVìjaazo ,

szái> "xoiovxog tì av, xaì ovxa as Xèyofisv." Kaì ziti avzw siti nakiv Tjkdev 6 'Ioai'fi, Ma'i'ov 5, oxs xai xòv cPsvvìjxov vnò onudlov snjjgav ol Tovqxoi, Kaì

nakiv

o Inùiug

Mvqaifiaxa^tavòg,

yafifiqog

qk&sv ecog xìjg av xov 2naxa,

4qovkt]g • xaì S /.texà /xsyaktjg

fxijg eig xi)V nòXiv slatjl&s , xaì

Fitxà

xav

vnoaxqé] noxe atài] ytvià và yévr\ svuvii'a xavxrjg, o 'Ofr/xàv yxov (pQÓvi/.iog xaìlO fityalóìpvxog xciì sviv/^g noWà • hovoxrjos oxgaxevfiaxa cPwfiui(ov, dvdQtia, xaì ènrjfie noUù xai àvvaxà xdaxQa xwv ¡.lùhaia jigòg XÌJV pavgijv &aXaaaav. èftuaiXevas dè %QÓvovg 28, xaì dnèduvtv tig rei 1327 dnò Xgiaxov ysvvìjatag.

III. Adumbratio historiae regum Othomanum, inde ai origine imperii usqu? ad regnum Muratis, cuius tempore etiam Ioanninae deditio facta est, aliarumque historiarum. H i c n a r r a m n s , i n d e a b a n n o 1 2 9 9 p. C h r . n . d o m i n a r i c o e p i s s e n o m e n Olbomanura ab O t h m a n e eorum duce appellatorum. hic enim p r i m u s fuit i m p e r a l o r T u r c a r u m g e n e r a l i s , et inde ab eo d o m i n a t i o e o r u m i n c i p i t , q u a e a d h u c s u p p e t i t , tradita s u c c e s s i o n e in O t h m a n i s g e n e r e , n e q u e inventurn est u n q u a m aliud g e n u s , quod contra illud sese extulerit. O l h m a n erat sapiens et maguanimus el p e r q u a m f e lix, exercitus fortes constituit, e t m u l t a e t firma c a s t e l l a G r a e c o r u m s u s t u l i t , m a x i m e in regione maris nigri. regnavit autem annoi 28, et c i r c a a n n u m 1 3 2 7 p. C h r . n. m o r t u u s est.

DE REBUS EPIRI FRAGMENTÜM III. Mtxá 1327.



slaße

TOVTOV

ovxog

xr¡v dgxt¡v

énokéitijat

f.is

yov, xai snijgi

xr¡v Jlgovaav.

vovg 3 3 , xai

áné&avt.

5

Mera p « r tig xa

ós xov 'Og/áv

syivtv r¡v

axavxivovnóXemg xov tig xa Ka\XínoXiv,



xónovg.

Míxa

xovxov

gáx

o

vióg

tig

snavofici&xo xa£í

tmaxgexpag

a/täov

íig

xijg Tltgaíag

naga%(ágr¡aiv vovnokiv.

xovxov dtiav,

éxivr¡9r¡ ijoag

dvoewg,

Mcoá/iie&

xr¡v Tlgovaav

o vióg äiißij

xai eaxrjos xov &góvov xov sig xr¡v xá

négi%

IUov-

xr¡v Qtaoakovi'xrjv.

/góvovg

äs ág)rr¡ybg

óe

Kcov-

Ba'ia^ix

égyótutvov

noke¡.ir¡aag

Mov-

rijg

xr¡v ßaaiXtiav

Bka/jav

ovxog

avxov

/pó-

29

xovg xónovg

ßaoiktvaag

1410.

¿x&gevd-íig

ös %góvovg

xf¡v ávaxokijv

uné&avs

avxóg

o vióg

xr¡v nsgífftj/xov

o r t qxov

'Alßuviav

ßaotkia

Mtxá

1389.



xog xai

2 0 x o v tig xá

ku/Lißuvei

ágxqyóg

tig

IiaXaioXó-

¿s xai

noXé/xovg

ßaaiXtvaag

'Ikdigíft,

de okovg

15 p í a v Segßiuv

xgoxqoag

xrjv QiXinnónoliv,

10 x a i aWovg

\)gxáv

xov

qii'kog xov ßaaiXecog

ukX.' vaxegov

1 3 6 6 , xai

avxov

lUi/aijX

sß aailtvas

1360.

ovxog

o vióg

xov

24t

xáaxga

akka

fisv

avxaxá

'.'ASgia¿nijge

E i u s m o r t u i filius O r c h a n c i r c a a n n u m 1 3 2 7 r e g n u m accepit. hie cum Michaele Palaeologo b e l l u m g e s s i t , et Prusam cepit. regnqvit a u t e m e t i p s e a n n o s 3 3 , e t d e i n d e m o r t n u s e s t . Post O r c h a n e m i m p e r a t o r f a c t u s e s t filius e i u s M u r a t u s c i r c a annum 1360. h i e regi C o n s t a n t i n o p o l i s a m i c u s e r a t , s e d p o s t e a i n hostem versus circa a n n u m 1 3 6 6 contra eum castra movit, et proeliis h o r r e n d i s cum e o c o n g r e s s u s c e p i t C a l l i p o l i m , P h i l i p p o p o l i m , celebrem Adrianopolim aliaque loca, cum autem annos 2 9 regnasset, mortuns est. P o s t h u n c B a i a z i t u s M u r a l i filius c i r c a a n n u m 1 3 8 9 regnum obtinet. liic e x s t i t i t f o r t i s s i m u s , e t c o g n o m e n a c c e p i t I l d e r i m , q u i a e r a t rapidus ut f u l m e n . S u b i e c i t o m n e s p a e n e t e r r a s O c c i d e n t i s , B u l gariam, S e r b i a m , A l b a n i a m , Y a l a c h i a m , T h e s s a l o n i c a m . sed ad O r i e n ten) reversus a d d e b e l l a n d u m T i m u r c h a n e m , P e r s i a e r e g e m , q u i c o n tra e u m p r o f e c t u s e r a t , c a p t u s e s t , e t p o s t r e g n u m a n n o r u m 1 3 e s t mortuus. P o s t e u m i m p e r a t o r d e c l a r a t u s e s t M a h o m e t u s , filius e i u s , circa annum 1410. h i c Prusa relicta e divina volúntate transiit, et solium guum A d r i a n o p o l i c o n s t i t u i t . debellavit autem c a s t e l l a , quae circa

Epirotica.

16

242

DE REBUS EP1RI

[is ISt'av, akXa èngoaxvvqaav.

ós àia nagadònttog, vii Sia (poftov no Al« ròv èftaoìXtvni dì xaì ovrog ygòvovg 8. TOVTOV SisSiy&RJ MOVQÙT O vlòg aìjiov tìg là 1422. rog s/XI/xijd'T] TCV niinnov avxov Buiaì^it, xaì dvékafie nctXiv TOVQXOIÌ Soovg rónovg tìy,tv vnoxa^ti Èxttvog xaì entità v i s y a a a v , cog xrjV QtaaaXovtxìjv, t/Jj> Bèggoiav , rag '¿é&ijvag, TtjV ytiftuòiav xaì TIyv 2ÌQ(ÌIUV anaaav xaì anXwg tìntiti oXt}V aytóòv ryv Svaiv sxvQi'tvot. /ueTtyiiQÌo&ìjaav ¿è ot TOVQXOI tìg T{¡v aìyjxuX dn' avxovg ftèyav dgid'fiòv zovg dnéxQovoav ftè q>9o(>àv avTCSV F.uyùXrjV. 'lòóvxtg cTs ol TOVQXOI tò ùóvvaiov irjg tìg rqv "HntiQOV Siafiùotcoo iOT{jt\puv tig xqv QtaauXovt'xtjv, o&ep o fìaoiXtvg av'xwv tygaipt ngòg rovg 'itoavvìxag T a i r a . "iWorpar,30 fiaoiXtvg dvaxoXìjg xaì Svatcog, ngbg rot's Ywamrag. i(itfiaieód'rjTt dxQijHmg ano xàg vìxug xaì ¿fioti xaì xcàv ngoyò— vav /*ov, ori o &tòg àèv sjJaltv tìg tè fìaoikeiov fiov avv-

sita sunt, et alia cepit vi, alia deditione, quia propter tiroorem moliti eum regem acceperiint. r e g n a v i ! aiitem hic annos 8 . Huic successit Mnratus filini e i u s , circa annum 1 4 2 2 . liic B a iazitum avum suuni iinitatus ea loca rursus recepit, quae ille subiecta t e n u e r a t , et tnm T u r c a ? o b t i n u e r u n t , ut T l i e s s a l o n i c a n i , Berrhoara, Athenas, Libadiam, totainque Serbian), et ut uno verbo dicam in t o tum fere Occidenlem dominatus e s t , e x e r c u e r u n t autem T u r c a e in urbibus captis vim et latrociniuin et crudelitatem magnani. Q u a e cum Ioannitae a u d i r e n t , exercitum fortern constituerunt, per quem Pindum et reliquas Epiri angustias occuparuut. bis liuc profectus Muratus cum iis pugnavit, at illi cum regiones ad bellum aptas b e n e n o v i s s e n t , fortiter eos e x c e p e r u n t , et magno eorum n u mero interlecto ctim magna eorum clade eos reiecerunt. Cum igitur T u r c a e v i d e r e n t , non posse in Epirum se transire, Tliessalouicain se v e r t e r u n t , unde rex eorum Ioannitis liaec s c r i p s i t : Muratus rex Orienlis e t Occidentis Ioannitis S . satis meis et m a i o rum meorum victoriis vobis est persuasum, deum non statuisse regno meo t e r m i n o « , cuius quidem a u s i l i o adiutus totum O r i e n t e m , atqne

FRAGMENTUM III.

243

OQU, xai (ih T r¡v fior¡9tiáv TOV vnír a%a oXt¡v r r¡v dvaxoXr¡v xai avrrjv a%tòbv rr¡v Svaiv, ori e|w duo ra fíovvá aag oíoi F¿ engooxvvijaav. AAg nagaxivm Xomov, TIQIV ¿oxi/uáa?¡T£ TU àké&Qia TOV noie fio v %i\r¡, ngiv idtjis TO ai/ua nolXwv dvui&TÍ03V yvvo/isvov dJixcog, vù fiè naQax?jxsiag

13

àg-

và xo 20

xov Xo%òv, oxi

K-WvaxavxivovnoXiv,

xaì

avxòg

oqxwftji.

qui ad f o r u m i b a n t , et i n t e r f e c e r u n t . l i b e n t e r v o l u e r u n t g e n e r a l e m o m n i u m , qui i n C a s t e l l o C h r i s t i a n o r u m h a b i t a b a n t , caedem i n s t i t u e r e , sed iionnulli p r u d e n t e s duces e o r u m eos a b h a c re p r o h i b u e r u n t . l o a u n i t a e a u t e m p e c u n i a e o m n i n o n o n p e p e r c e r u u t , ut b a r b a r a m h a n c caedem vitareut. S e d i t i o n i s autem dux Dionysius ut audivit c l a m o r e s T u r c a r u m , et suos dissipatos v i d i t , a u f u g i t , et in a n t r u m e c c l e s i a e I o a n n i s p r o d r o m i se a b d i d i t , ubi n u n c sita est e c c l e s i a Aslanis p a s c h a e . est a u tem p r o p t e r eum magna i n s t i t u t a investigatio, n e q u e alius eum r e p e r i r e p o t u i t p r a e t e r i u i m i c a m Christi I u d a e o r u m g e n t e m , qui eum cum vinctum a d d u x i s s e n t , iudicibus t r a d i d e r u n t , a t q u e h i q n i d e m iussu p r i n o i p u m T u r c a r u m sine u l l o i u d i c i o corio e x u e r u n t vivum, et cutem eius cum stramine i m p l e v i s s e n t , a b u r b e ad u r b e m c i r c u m f e r e b a n t , p o s t r e m u m etiam C o n s t a n t i n o p o l i m . dicitur a u l e m e t i a m rex ibi surr e x i s s e , u t eam videret, a t q u e sic peractum est, q u o d a m b i g u e p r a e d i x e r a t , se e t i a m C o n s t a n t i n o p o l i m p r o f e c t u r u m , r e g e m q u e ipsum sibi advento&tl s u r r e c t u r u m esse.

FRAGMENTUM

IV.

251

"Oaoi i s ànò xovç axpaxicoxaç av'xov savXXrjCpd-tjaav, roiiTOvç snaçaxi'vtjaav ol CE(ÎQUÏOI TOVÇ Tovçxovç và FITJ TOVÇ Duvazwoovvf dXXà và TOVÇ dcóaovv âiatpôçovç xoXùoetç xaì (iaoàvovç, ecoç ov siç avxùç dno&àvcooi. xai ovxtoç ènstârj Soi /Sttj8açoi TOVÇ naçéâwaav nçàç TOVXO TOVÇ dv&çûnovç, »0 novtjçàv yèvoç aXXovç ftèv ìoov(ÌXias xaì Çcovtavovç siptjosv, aXXovç âs siç nvçxaïàv xaxsxavasv, aXXovç dnò xpsdyçaç ixçs/uaae, xaì nçàç aXXovç aXXa axXtjçôxaxa /xiTtysiçi'o&i] (â.uqTVQIUY r à ¿nota và âiijytj&m xaxà fiéçoç dnocpevyœ âià RQV 10 fiaQfioiQÓzrjxa, avxœv, exaaxoç âs tjfinoçiii và xçi'vrj, (lav&avcov (lòvov oxi ol 'Efiçaïoi sì%av siç TOVXO niïtoav s'Çovoiav ano TOVÇ Tovçxovç , xaì sv9v/*ov(isvoç eiç nóatjv rjiov Ixavoi và qs9daovv m fioraia xaì âià xàgiv nçôç rovç xçaxovvxaç xaì âià zò nçàç fj(A.àç àanovSov fxïoôç xuiv. 15 Kax?]âà9aoe xai o xanexàv naoàg T%avovfi Xóx^ag àia 9aXa9ev f.tè 2 8 xagàfiia ènèntaav ftiai'wg xat' avxwv, xai avvXQi'xpavxeg /¿ÌQIXÙ DUO xà xagufliu xwv ea%iaatv xòv axóXovt xai ènégaoav tig rovg KOQVFFOVG. o de 2sQaoxégtjg Siafiàg (ih xò axQutevfitt TOV negar èrti xìjg vrjaov , éoxijvaxje naga 15 xòv lloia/xòv tog déxa /¿tiXia fiaxgàv TOV xciaxgov. àitjgxeae dè o nóXefiog e'ixoaiv enxà fjfiegag , xai tffpaviadt] noXv TOV Tovgxixov axgaxevfiaxog. xéXog eneae xrjv vvxxa ¡Ugo^y xòaov gaySala ware eavge xà ngayfiaxà TCOV tìg xqv 9àXaaaav, xai oi /Sàgfìagoi È'^VNVTJAAVXEG eiòov, Xéyovv, nXtj&og vétov ag, xai epa yijgaXéov èm'axonov {¡aoxà^ovia gà^àov xai Simxovta avxovg. TOVTCOP àè TOVS

d e m p o s t u l a r e t , a d a p e r i e n d a m e t a e q u a n d a m yiam p e d e s s e x a g i n t a I a t a m , et a d p a r a n d u m y i c t ù m , e t q u a e p r a e t e r e a n e c e s s a r i a e s sent e s e r c i t i l i , qui inde contra Corcyram transgressurus erat. sed cum h a e c e s s e u t p a r a t a , v e s i r u s est i m p e d i t u s , e t p r o eo C a r a , mustapha pascha yenit cum sexaginta q u i n q u e milibus militum. qui cum yenisset B u t h r o t u m , etiam Capetan pascha (nayiuin dux s u m m u s ) T z a n u m Chotzas per mare a d v e n i t , cum sultanis sexag i n t a , quadragiuta gaulis amplioribus e t m i n o r i b u s et aliis n a v i bus, quibus subito aggressi occuparunt Cassopeas angustias u s que ad Panagiam (locum Virginis sanctae). V e n e t i a u t e m , ex a l t o cum 2 8 navigiis a d v e u i e n t e s , eos f o r t i t e r aggressi s u n t , et a b s c i s sis p a r t i b u s n a v i g i o r u m e o r u m classerà d i s s i p a r u n t , e t i n t r a r u n t C o r c y ram. d u x a u t e m T u rea rum ( S e r a s k e r u s ) , q u i e x e r c i t u m smini in i n sulam t r a i e c e r a t , a p u d P o t a m u m c a s t r a p o s u i t , decern m i l i a r i a a c a stello. b e l l u m a u t e m vigiliti s e p t e m dies d u r a v i t , e t m a g n a pars e x e r c i t u s T u r c a r u m est i n l e r f e c t a . p o s t r e m o i m b e r n o c t e e x o r t u s est t a m r a p i d u s , u t res i l l o r u m in m a r e e f f u n d e r e t , et b a r b a r i e x p e r g e f a c t i m u l l i t u d i n e m i u y e u u m v i d e r u n t , q u i m a n i b u s faces i n c e n s a s g e stabant, et episcopum grandaevum, qui baculum gestabat eosque p e r sequebatur. c u m h a e c e t a l i a signa m u l t a e t m i r a b i l i a a p p a r e r e n t ,

FRÁGMENTUM

257

V.

xai aXXeov noXXwv xai nagaSó'^mv ar¡fitl(ov (pavévrcav sneoiv ¿n avxovg qiófiog xai Toófiog, xai á(pr¡aavreg rag axtjvág, ra agitara, rovg ftuaiXixovg 9t¡aavQ0vg xai ama TU £wa, sxgtXaVf xai aXXot ¡iev t/ifiaivav tig ra nXoia, aXXoi Ss ¿ggt'n5xovxo tig Tr¡v d'áXaaaav xai snvíyovro, noXXoi Ss xai vn' dX. Xr¡Xcov cog vno svavrímv xaxeo(páyr¡aav. ol Se amd-évreg r¡X~ &ov tig xa 'Itoávviva, avov rewçyiov xai 'AXéfyov. nèvxs

vlèç

Eiç xù 1 7 3 9 , /¿/¡va 'Ançi'XXtov, dné&avev o 'AXij ßerjQ, 'AaXàv naaa. o &âvaTOç TOVTOV êqteçev eiç Ttjv nô-

TOV

Xiv TavTtjv

(xeyùXu

xaxà •

xui

efieivav

ol vloi

TOV

2eXeï/*d-

vtjç xai Xovoitvqç xvßtQvüvxeg TO povoeXtfiXijxi âià TOV 15 intoxâxov TCOV etoç ràç 9 Otvçovaçt'ov, ors dXXd%&q o naaSç xai yevô/uevoç vioç o 'AßäovXa naaaç âicôçiae ftovaeXt'fitjv TOV 'Ay^èxijv, adeXYVQOXAOTQÌTT}V, àvd-Qwnov a%iov fiév, OJUAG dvqov%ov w/uòv xaì fii'atov. ovxog bxaxéxgt'it tovg ¿QfiaxcoXovg noXXwv róncov Tijg 'Hnttoov, xaì ovvéaxtiXt TOVTO TO /utpixòv oxQotxi(oxixòv %mv Xgiaxiuvàv. éqiòvevasv entità TOV nQotaxwxa Tov Zayopiov Ttrngyiov, vìòv TOV NQOQQTJ&ÈVTOQ Mt'oov, avóga (ptXóxifiov, s%ovxa ntZgav ngayfiaxatv xaì dvdiaxu/itvov tig rrjv filai'av xaì (fiXÙQ10 nayov ¿tot'xyaiv TOV. éfóvtvat òs xai aXXovg ènia^uovg dia TTJV àvvafiiv ì) xòv nXovxov. dXXà xéXog zà noXXà tig TQV KcovaxavxivovnoXiv nagunova xcòv Xgiaxtavuv èxivqoav Trtv ògyijv TTJS fiaaiXtlag, xai TOV e&avàxaot. TIQÒg

/hàSoyoq xovxov syivtv o 'laavvixtjg KaXó naaag. fi' 15 oXov de on ò va&QÒg, ovxog 'O&wfiavòg èxvfiégvìjat fis òXiymxsQav fiiav, o/iag dxoXovQtjaag xò doopévov uno ròv JIQOxaxo/óv TOV xaxòv naqàdtiyn'a ¿doXotpóvqot xòv nQOtaxmxa Novxì^ov xòv Bgadsxivov, xaì fisx' òXiyov dnè&avt. Mtxà xovxov Sicogiodi] naofig 'Icouvvivcov xaì snaQ/og 2 0 ò v QtaaaXixmv JtQfitvi'wv o Bepaxivòg Kovgxtjg. ovxog o 'AXfiavòg tdti'£tv dnò xqv ÙQ/JJV fityàXì]v S'X&QUV ngòg TOV; Xgtoxiavovg ag/uaxcoXovgT xaì èntidtj exafxt ngòg av'xovg yQi%ei 10 TOvg xonovg o Bioxixog noxufiog, xai sxxtas xdaxgov, xai TO mvoftaas TixovnoXiv, TJ rig xd VVV TeneXevi] Xiyexai. Ol de MoXoaaoi wg e'fta&ov oil exaioixrftt] o sQq/uog sxeVvog T¿nog dno 'A&tjvaixov ysvog, k'axtiXav ngog tov YA'id navqyvçiv

aviov

TIÇ

no-

TO

OQOÇ

vvv

âè

s'Çovoidaaç

TO

TSXOÇ

^/Asçaç

TOV, xai

eiç

Ilavôç'

TOV

tiç



TOV 2o/axov

Adjxnoflov.

dvsfirj

[ivq/Aijv

sni

Ba&vneXov

TO

xai

noXXovç

xai

OQOÇ

nçoç

Xsyofxêvrj

o vïoç

fiéçoç

ùvo-

TO

Xy'.

névrs,

xuiafîàç

âs

tiç

TOV

xai

elç

TO

SOTTJ-

rqv

Xao-

dné&avtv. 'EÇovot'aoe iyivsTO

ÎNIIÂ/J

vonôXtmç, 15 dXX'

o

wort

âè 'AnoXXwvioç TOOOV

xai

xarà

xai

xarà

atv

ançaxT0ç,

TÎjç

xai nàXiv

fxeià

Aïâcoviaç, xai

xai dnô

Xsyerai fitQixov xai

âsv

exafiav

xai âsv

xaiçàv

noXtfiijaaç



XÙOTQOV

TIÇ /ÎQVÏ-

BsXaçiiaç. atptjaf

xai nôXtfiov

TOOOV

TO a X A o fiôvov



nXèov

TO

¡us TOVÇ

sxTtoe

VOTSQOV

oviœ

elç

noXtfxot

/USQOÇ xai

Kôviç

TOV Atvxi'âov,

/.i' OVTOVÇ,

Kôvttoç,

KÔVIT^a

TWQU

vioç

xd/xtj

TOV

TO eva o âs

20 TOVÇ 'Hntiçmraç, avTOvç.



o vloç

dv&Qconcav

coV dyamjfisvoç

âno

èyXvTwaav. onoîov

nXtj&oç

ejHovXq&i]

Koviç, èxivrjae

OVTWÇ

TO

'OXv/xnioi

Kçtvov,

xai

È%?]oe yj>ovovç

2TQUTU>V

TOVTOV

TOV

yjiôvovç

ayaXfiu

vi'av

âè

%aiça

CVQIOXSTUI

o âs

tîç TO Xaovixov

ayaX/ua

SOTIJOSV

xdoTQQV Trjç ^QVÏVOnoXtOOÇ,

s'Çovoi'aosv

TOVTOV

tpçovçtov

5 Tttfiov.

TO

vâoog.

VSOXOQOV

269

VI.

ol

nçùioi

d'avfiaoTÔv,

XÙOTQOV

sxafiav

evcooiv

fié

ènoXèfirjos

xdvsiç

ft'

èxivtjatv /çovovç

o inrd

AnoXXwsyvQi-

àné&avev.

maximis in c a s t e l l u m D r y n o p o l i s a q u a m a d d u x i t , e t n o m i n a v i t N e o c o r o n h y d o r . S t r a t o a u t e m triginta très annos v i s i t . P o s t eum O l y m p i u s filius r e g n a v i t , q u i in p a r t e C h a o n i a e a p u d S o c h a c u m fluvium c a s t e l l u m c o n d i d i t , s u p r a h o c a u t e m a p u d B a t h y pelum in m o n t e simulacrum S a t u r a i et a l i u d Panis c o n s i t u i t , n u n c ibi invenitur t e r r a , q u a e v o c a t u r A p a n o l a m p o v o n . Postquam annos multos O l y m p i u s r e g n a v i t , sub Gnem v i t a e montem C h a o n i a e a s c e n d i t , et c o n c i l i u m f e s t u m p e r dies q u i n q u e c e l e b r a v i t , et s i m u l a c r u m in m e m o r i a m su ara i b i constituit, et, cum in C h a o n i a m d e s c e n d i s s e ^ mortuus est. D e i n d e A p o l l o n i u s filius L e u c i d i r e g n a v i t , q u i , cum tam magna esset i n c a s t e l l o D r y n o p o l i s hominum m u l t i t u d o , B e l a r i t i s b e l l u m i n ferre v o l u i t . sed C o n i s , socius e o r u m , h o c n o n passus est, et p r o p t e rea contra C o n i m p r o f e c t u s e s t , et b e l l u m tam grave g e s s e r u n t , ut ab utraque parte tantum principes r e l i n q u e r e n t u r . Conis castellum admirabile p o s t e a c o n d i d i t , q u o d n u n c v o c a t u r Conitza et societatem cum E p i r o t i s iniit, a t q u e sic cum il s n o n a m p l i u s b e l l a v i t q u i s q u a m . et rursus p o s t t e m p u s a l i q u o d A p o l l o n i u s contra A i d o n i a m p r o f e c t u s est, et cum p e r «eptem annos c u m iis b e l a s s e t , n i h i l nactus abiit, et mortuus est.

270

DE REBUS EPÍRI

"Eytivt Ss avT avxov s^ovaiaaxT¡g o MaQÓágiog", xai ST,f¡atv tÍQt¡vixmg ttog ov éxoxQaxtvotv O Ooivtxtvg nava rijg ráQSt]i xai Xo/xtjXijg , xai (.itxá xgitov éxwv noléfiovg sv, aXXd xovg saxtiXav tig xovg s%ovaiaaxag xijg 1 'IxaXiag va vnoxaaacovxai. ovxco Xoinbv vnfjyav xai vntxa%- 10 fyoav tig xo ¡¡aoi'Xtiov tcov Qgayxwv, xai qX9ev o fiaaiXtvg xijg 'IxaXiag ngog xa fisgrj xijg 'AXfiiovnoXtcog xai xov AvXwvog , xai xov sngoaxvvtjaav oXa sxtZvu xa ftigq • oftoi'cog v7isxax&t](rav xai xu BeXXuygada fis oXa xa qigovgid xcov. exit vnrtfav xai ol exXexxoi Xaovtxai, xai xov sngooxvvqoav • 15 xai iSrnv extVvog xrjv tvfiogcpiav xwv av$Qcov xai (ityaXoxogfu'av s&avfiaoi, xai xovg tlyev tig xi/tyv. sfiaXe de xai sSidXt%av anb xo yevog xov Tixov xov 2dga>va, xai xov sxafis oxgaxdg/w7jv, og xig t'xxiat xdoxgov dvrixgv xtjg ¿/gvivonoXtcog, xai xo covofiaoe JTogavovnoXiv tig xovofiu xov naxgog rot» 20 Togavov, x« vvv rogavx^i Xtytxai. xov tie Ai/3axoviov, xov ex xijg fvXtjg xov "AxXa, ¿iXiag/ov avofiaat • xai sxxtas xai ovxog extgov xdoxgov, xai xo tovdftaas Atfiaxoviov, xei'ftsvov

Hoc t e m p o r e p e r a c t o C h a o n i t a e c u m se r e c o l l e g i s s e n t et p a t r i a m suam in m e m o r i a m r e v o c a r e u t , a u x i l i u m r o g a t u r i v e n e r u n t a d E p i r o tas et A i d o n i o s et Molossos et P h o e n i c e o s ( q u i a p m a e s p r o c e r e s M o lossorum et C h i m a r i o r u m P h o e n i c e a e i n v e n i e b a n t u r ) , v o l e n t e s D r y n o p o l i m et r e l i q u a eius castella r e s t i t u e r e , sed illi iis v o l u n t a t e m n o n c o n c e s s e r u n t , m e m o r e s t u r b a r u m p r i o r u m et i n c u r s i o n u m , quas a b ea g e n t e p e r p e s s i e r a n t , sed eos ad I t a l i a e p r i n c i p e s m i s e r u n t , ut iis se d e d e r e n t . sic i a m a d v e n e r u n t et r e g n o P r a n c o g a l l o r u m se s u b i e c e r u n t , a t q u e rex I t a l i a e in r e g i o n e m A l b i o p o l i s e t Aulonis v e n i t , et o m n e s illae regiones e u m r e g e m a g n o v e r u n t , simili m o d o se s u b i e c e r u n t etiara Belgrada et o m n i a c a s t e l l a e i u s ; i l l u c a d v e n e r u n t etiam d e l e c t i C h a o n i t a e , e u m q u e regem a g n o v e r u n t , e t i l l e , cum h o m i n u m

E

u l c h r i t u d i n e m et m a g n a n i m i t a t e m v i d e r e t , m i r a t u s est et eos in m a g n o o n o r e l i a b u i t . delegit a u t e m e g e n e r e T i t i S a r o n e m , et e u m d u c e m e x e r c i t u s ( S t r a t a r c h u m ) f e c i t , qui in c o n s p e c t u D r y n o p o l i s c a s t e l l u m c o n d i d i t et e n o m i n e G o r a n i p a t r i s G o r a n o p o l i r a vocavit, q u a e n u n c n o m i n a t u r G o r a n t z i . L i b a t o n i u m a u t e m , e g e n e r e Atlantis o r t u m , C b i l i a r c b u m c r e a v i t , a t q u e e t i a m h i e a l i u d c a s t e l l u m c o n d i d i t et L U

FRAGMENTUM

273

VI.

xai tovxo tig tonov wgatov xai evxQaxov xai vSaxa aQiara evSofrsv eyovxu. ftXenwv ds o (¡uailevg xtjV &avfiaax^v extivijv xono&eai'av xui XIJV avaxatvioiv, tog T O TIQOXSQOV , scpsge Ssxa xiXtadas avdptov ex xijg 'Ixaliug, xai TOI)g exaxoixiatv 5 extt fie xag yvvuixag xai r a naidta xmv. nsgiijX&e ¿s tig i« fisgt] xavxa XQOVOVg nevxe, xai sxti qX&av xai ol 'Hneipcorat xui 'A'iSmvioi xai Woivixtlg xai Xeifidgioi, xai xov snQOoxvvrjoav. dvaycoQcov ¿s eneQaae va iSfj xfjv &avtxaaxrjv Ooivixtiav, xai do&evtjoe, xai oxuv ecp&aoev tig tov SQOVOV 10 TOV, ans&avtv. Ourco Xoinov ij ¿¡QvivonoXig xai oXa xa xaxco ft£Qtj '¿cog TOV AvXwva efttivav ¿'^ovaia^o/Liiva vno %eva>v aXX' oi xdxoixoi snXtjd-vvav sxti naXiv, xai eyttvav 6vo fifQXixa VJISQ xo ngcoxov. xai eniiSt) agyioav va tpuivmvxai algiatig dno 15ra Svxixa fiegtj xai va vodevovv xijv niaxiv, xr\v onoi'av ¿St. duy&tjouv . nagu xov ayiov Tlsxgov xai aXXwv dnooxoXwv, sxivri&rjoav ol Xgioxiavoi evavxiov xaiv %evwv, xai dnodtw%avxtg avxovg eaxad'ijaav dvdQti'oag tig ra nQmxa, xa onoia ¿SiSaX&tjoav, xai savfKpmvtjaav (is xovg*HneiQwxag xai'Ai20 dcovtovg xai Ooivtxsig xui Kovi'ovg. Kai eag fiev xov xaigov XOV fttydXov '[ovoxivtavov ovxoi oi xonoi qxov /xsv nqoaxwijuBvoi, '¿¡xwg (taxQo9ev, tig rijv Kmvaxavxivov fiuaiXtt'av • xoxs SB exivijouv xai vnijyav fig

b a t o n i u m a p p e l l a v i t , q u o d et i p s u m s i t u m e r a t i n l o c o p u l c h r o e t salubri e t a q u a o p t i m a p r a e d i t o . r e x a u t e m c u m a d m i r a b i l e m illain r e g i o n e m e i u s q u e r e s t i t u t i o u e m v i d e r e t , decern m i l i a h o m i n u m e x Italia a d d u x i t , i b i q u e e o s c u m m u l i e r i b u s e t l i b e r i s c o l l o c a v i t , peragravit a u t e m r e g i o u e s h a s p e r a n n o s q u i n q u e , e t i l l u c v e n e r u n t eliam E p i r o t a e , e t A i d o n i i e t P h o e n i c e i e t C h i m a r i i , e u m q u e r e g e m a g n o v e r u n t . r e v e r s u s a u t e m visit a d m i r a b i l e m P h o e n i c e a m , e t a e g r o tus est f a c t u s , et, c u m u r b e m c a p i t a l e m a d v e n i s s e t , m o r t u u s e s t . Sic ¡am D r y n o p o l i s e t o m n e s r e g i o n e s i n f e r i o r e s u s q u e a d A u lonem in p o t e s t a t e e r a n t p e r e g r i n o r u m , s e d i n c o l a e i b i r i i r s u s a u d i sunt, et ex p r i o r e d u a s p a r t e s e l f e c e r u n t , a t q n e p o s t q u a m h a e r e s e s e regionibus O c c i d e n t i s a p p a r e r e c o e p e r u n t e t v i t i a r e fideni, q u a m e d o c t i erant a sancto Petro e t aliis a p o s t o l i s , C h r i s t i a n ! contra p e r e g r i n o s p r o f e c t i eos e x p u l e r u n t , f o r t i t e r firmati i n p r i m i s i n i t i i s , q u a e e d o c t i erant, s o c i e t a t e m i n i e r u n t c u m E p i r o t i s , A i d o n i i s , P h o e n i c e i s , Coniis. Atque usque ad t e m p u s Iustiniani magni haec loca, quamvis i n . directe, r e g n o C o n s t a n t i n i s u b i e c t a e r a n t , turn a u t e m se m o v e r u n t e t ad I u s t i n i a n u m m a g n u m v e n e r u n t d u o d e c i m D r y n o p o l i t a e et d u o d e c i m Epirotica.

18

274

DE REBUS EP1R!

xòv fièyctv 'Iovoxiviuvòv ówóexa /¡QvivonoXtxai auì ¿codetta Xaovixai, uvdgsg Staifxrot, ¡xsyalòxOQfxoi xaì qigovifioi. xaì mg rovg eìStv o (¡aoiXtvg, è/àgi} xaxanoWù tijj> ù^aióxrjra xaì yvwaiv xmv , xaì tv$vg fitxà xQtlg ¿¡fiégag rovg sSaxstv d'alca/lava và svyiaxwvxai xovxd io ii xaì tig tòv xònov Ttov,i xaì s'arsile TOV jtQmxoona&aQiov xov nfQi^Xénxrjv oXcov xmv fieqmv ¿xtivwv, 'A'iScoviag Qotvtxti'ag Xtiftagag, xai soag xòv Av\mva xaì xà BellàyQaòa. xaì tig inxà %qovovg tÌQrjVtvaav ol xónoi, mg ìjdsiav. ànod-avóvxog ós TOV nQmxoana&aQtov 'Alti-avSgov syttvtv tig xòv xònov ìxtt'vov KwvaxavxTvoq 10 o ^QvivonoUxTjg, o èx ywgag Aafxnòftov, og xig óià avvÓQOfifjg jSaoiXixqg è'xxiatv tig av'xtjv xrjv /capar vaòv xijg vntgayiag &toxòxov 9-av/j.aoxòv xaì WQUÌOV, cog 7]&tXtv. yxov òs q %có(>a onyxia èvveaxóaia òsxa, xaì ol av&Qtonoi o.%ioi re xai a v d p c ì o t xaì tvfiOQcpoi xaì tvyXcoxxoi, xaì sxa/xav èxtivijv xrtv jg %tó()av và ijvai axavQOnijyiov avxoòéanoxov, xaì oboi ol èxtiat Xgioxiavoì avxoòèanoxot, xaì nuvxoxs sxoifioi tig fiaaiXtxag XQtiag. ol òs arco /laxaXàòtg, dvuq>iQÒfieioi tig xòv vaòv TOV àyiov 'A&avaoiov, vnéxtivxo tig xòv xov xònov aQXitQta, COS >J Xoijii} ènaQxia. ijxov òs ovxot, fitv anijxia sxarò y 20 òyòoyxovxa, ol de xóxco, cog ti'nofttv, hvvtaxóoia òsxa. dq>isQcoas òs o avxòg fiaatXevg xònov 'Qsvyaqtatv ti'xoaiv tig yecogyiav, xaì ftvkovg évo , ngòg avaxaaiv xaì ì^morqoXcopi'tov„ o'xzcò àtà và 5

tìfl> onoi'av KwvaxavTÌvog

xai và ijvai

TOV àff/it(jicog, ¿/àpice

èniaxonfjg

xai

eòioaev ogiofióv,

TOvtmv /illùdag

&eozóxov ,

IloXiavijg,

èóéy&Q ò (iaaiXivg

(¡otppoycog, xai ròv fiev ag/iegea ex xwv eiaoòqfiàTaiv

ex rfjg

ex Tìjg ^ifiaio^iag,

¿féit/g, /ttòvTiov

TRJG

¡LIS

fiaailevg

evyaivav

èdcoQr/oaio tig

fis QtvyctQia óéxa xai20

CtvyÙQia

ÒXTW,

TO

éKat'ag to', ròv Zufifigivèv

nèvTB xai èXaiag 1//', tig Ilenékovg

MavQixi xónov fis

TOV vabv Ttjg

rerum e Cliaonia, Ioannem e Poliane, Manuelem e Dela, Leontium e L i b a t o b i a , C y r i a c u m ex A r i s t i o . hos rex pie excepit, et archiepiscopo v e n i a m concessit, et ¡Ile ex horum vectigalibus octo m i l i j aureorum sumsit, ut t e m p l u m i n p r o v i n c i a sua i n m e m o r i a m s o m n i sanctissimae d e i matris c o n ù e r e t , p r o p e P e l a c u m , u b i m a g n a e 6 e b a n t n u n d i n a e , q u a s C o n s t a n t i n u s P o g o n a t u s s u s t u l i t , ut e t i a m liaec pars e t u u n d i n a e , q u a e d u o d e c i i n d i e s d u r a b a n t , sub p o t e s t a t e e s s e n t a r c h i e p i s copi. d o n a v i t e u m e t i a m t o t a r e g i o n e v i c i n a e t c a s t e l l o P e l a c i , ut i b i a c c i p e r e t d e c i m a l i ) , e t c o n c e s s i t , u t o m n e s , q u i i b i h a b i t a t u r i ess e n t i n e i u s p r o v i n c i a , l i b e r i e s s e n t , e t iis d e d i t e t i a m a u r e a m b u i * l a i n , a d m i r a b i l e m , q u a d i c t u m est, a l i u m h o c s o l v e r e n o n p o s s e , c o n fìrmatam e t i a m ab E u s t a t h i o q u i tuni e r a t p a t r i a r c h a . e t reversus a r c h i e p i s c o p u s t e m p l u m p r o v i n c i a e suae i n m e m o r i a m regis ipsius statini c o n d i d i t , q u o d h o d i e i n v e n i t u r , q u i a in P e l a c o v i x e r u n t h o m i n e s i l l u s t r e s e t f o r t e s , r e x a u t e m eius p r o v i n c i a e l o c a d e d i t , C h l a d a n a m c u m decern i u g e r u m a g r o , e t o l e i s m i l i b u s t r e c e n t i s s e p t u a ginta q u i n q u e , Cosobitzam cum octo iugerum agro, Mauriki cum d u o decim iugerum agro et oleis o c t i n g e n t i s , Zambriuuin cum quinque

iugerum agro et oleÌ3 septiugentis, templum sanctae Trinitatis, quod

FRAGMENTUM VI.

279

ayt'ai TgiàSog (tè ^svyagia òxxù xaì èXaìag xoìig Tovarag fis £svyàgia Sex a xaì (ivXovg dvo, sig Aég^v xòv vaòv xmv ¿OCOFICTTCOV FIS ì^svyùgia nèvxs. xaì tig /.lèv IQV KXaSàvtjv sxnas vaòv xov àyiov NixoXàov, sig Ss ròv Za/uS/ipivòv vaòv xov àyiov Tstogyiov, xòv onoiov ovo/id^ovv iiptjXòv Tstógyiov. 'Ensgaaav Ss ol xònoi ovioi iìgtjvixà scog ròv xaigòv 'AvSgovixov fiuoiXstag TOV sXs^/uorog. xóxs vnijysv o dg/tsgsvg 'A&avàoiog ngòg xòv (¡aaiXèa xaì xòv Tore naxgiàgxyv 10 o Ss fiaoiXsvg xòv ¿/agios xqv navqyvgiv xtjv ytvofiévTjv sìg xov Zafiftgivòv xònov xqv 8 xov 1lovviov , xaì /nvXovg ivo, ùxóptj xaì eig xòv BofinXòv tònov Siù tyvyagiu xgia, onov sxtios vaòv TOV xifiiov 7iQoSgòjxov, xaì sìg xòv 2o%axòv ytagiov fiè xònov Sia ì^svyagia nèvxs, (.ivXovg Svo xaì èXaìag %, 15 xaì hsgov /.isxó%tov sig JoXo^iaxav.

erat in P e p e l i s , cum o c t o iugerum agro e t oleis s e x c e i i t i s , G o n a t a m cum decern iugerum agro et p i s t r i n i s duobus, t e m p l u m spiritus, q u o d erat D e r b a e , c u m q u i n q u e iugerum a g r o , a t q u e C h l a d a n a e t e m p l u m sancti N i c o l a i c o n d i d i t , Zambrini t e m p l u m s a n c i i G e o r g i i , q u o d n o minant alturo G e o r g i u m . Loca liaec in p a c e d e g e r u n t usque ad tempus Andronici E l e e ruODÌs regis , turn Athanasius a r c h i e p i s c o p u s ad regem e t patriarchani veait, rex autem ei d o n o dedit u u n d i n a s , q u a e Z a m b r i n i d i e 8 raensis I n n i ! fiebant, et pistrina duo, etiam in V o m p l o tria i u g e r a , u b i templum c o n d i d i t b o n o r a t i prodromi, in S o c h a c o q u i n q u e i u g e r a , p i strina duo, o l e a s t r e c e n t a s , et alium vicuru ad D o l o b i s t a m .

INDEX

HISTORICUS.

Abaricus o c c u p a t a a B e n e t i s 2 5 3 , 14. A b d u l a pascha 2 6 0 , 1 7 . A c a r n a n i a sive Arta a T n r c i s o c c u p a t a 2 5 1 , 12. A c a r n a n i a e misera c o n d i t i o 2 3 8 , 6 . Acliaia a M e c h e m e t e s u b a c t a 3 1 , 11. A c h e l o u s 2 1 2 , 2 4 . 2 1 5 , 9 . 2 2 1 , 13. 234, 21. Achmates, Berrhoeae praetor 8 4 , 6 . A c h m e t i s s u l t a n i filius 2 5 7 , 1 1 . eius m a t e r ib. 16. A c h m e t e s , f r a t e r Ali 2 6 0 , 18. Achridae, quondam Iustiniana 170, 4. Achridenses 107, 19. A c h u m a t a p r a e f e c t u s turcicus 3 0 , 19. 5 2 , 18. A c h u m a t a B a i a z i t a e f. 5 2 , 13. 7 1 , 5 . Achumates b a s s a , a sultano in A p u l i a m cum e x e r c i t u missus 125, 13. A d r i a n o p o l i s 14, 19. 2 5 , 2 . 7 9 , 4 . 1 0 8 , 14, 1 5 1 , 5 . Adrianopolis occupata a Murato 241, 9. Aetoli Symeonem libenter e x c i piunt 213, 13. Aetolia s u b i e c t a N i c e p h o r o 2 1 2 , 18. S y m e o u i s u b i e c t a 2 1 3 , 16. in duas divisa partes 2 1 5 , 1 3 . Agareni l i t t e r a r u m rudes 2 6 , 11. Agareni 2 2 9 , 2 2 . A g a t h o p o l i s urbs 2 5 , 7 . Aidonatum s. P a r a m y l h i a 2 3 8 , 1 5 . Ai'donia f o r t i t e r d e f e n d i t u r c o n t r a Conin 2 6 9 , 22. Aidonia p e r protospatharium I u sliniani magni gubernata 2 7 4 , 7. Aidonii mors 2 6 8 , 17.

A i d o n i i , vieti a S e r a p o , apud filium I u l i a e Augustae de eo q u e r u n t u r 2 7 1 , 11. 2 7 2 , 3 . Aidonii se s u b m i t t u n t regi I t a l i a e 2 7 3 , 7. Aidonii v e r a m fidem t u e n t u r c o n tra h a e r e s e s 2 7 3 , 1 9 . Aïdonium 2 6 8 , 8 . Aldonius r e x Epiri 2 6 4 , 14. Albae auctoritas 2 6 7 , 20. Albae p o p u l u s tribuit Pericleto milites 270, 12. A l b a n i .55, 5 . A l b a n i a s u b i e c t a Baiazito 2 4 1 , 15« A l b a n i a e a n g u s t i a e 2 6 4 , 10. Albanici proceres 128, 13. Albanis diffidunt T u r c a e 2 6 1 , 2 . Albanitae vincuntNicepborum 212, 24. A l b a n i t a e Aetoliam a c c i p i u n t 2 1 5 , 7 . Albanitae Ioanninam circumcludunt 2 2 0 , 1 6 . A l b a n i t a e S p a t a m a Magno M a gistro l i b é r a n t 2 2 3 , 8 . Albanitae Ioanninam oppugnant 230,21. A l b a n o p o l i s , h o d i e Albasani 2 6 5 , 2 . Albas conditor Albanopolis 2 6 5 , 8 . A l b a s a n i vid. A l b a n o p o l i s . A l b i o p o l i s s u b i e c t a regi I t a l i a e 2 7 2 ,

12.

Alexander Terensis 179, 9. A l e x a n d e r p r o t o s p a t h a r i u s inoritur 274, 10. Alexius filius Cbatzis 2 6 0 , 1 1 . Alexius C o m n e n u s 2 7 7 , 1 4 . pos t u l a t , ut civitas uiiaquaeque pacta sua ei m o n s t r e t ib. 15. Alexiu9 C o m n e n u s pie se g e r i t erga Methodium episcopum 2 7 8 , 8 .

INDEX HISTORICUS. Ali, filius Aslanis 260, 12. Ali T e p e l e n i o t e s 2 6 2 , 5. Amasia 194, 2 0 . Amastris u r b s capta a Mechmete 2 6 , 14. a m e r a s i. e. nobilis, emir 2 3 4 , 1 . Ameruntza 3 8 , 8 . eius filius 4 8 , 1 0 . Amerutza 1 1 7 , 16. 124, 17. Amer. S c e d e r b e i u s 130, 4. ib. 16. Ampelizium o p p i d u m 34, 15. Amurat a m e r a s moritur in pugna 2 3 4 , 1. Amurates e q u e s Myrsioses in v i n cula datus 217, 5. Amyrutza T r a p e z u n t i u s philosophiis 8, 20. A n a n i a s , Struinnitzae episcopus 187, 5. Anapli a Benetis occupata 254, 1. A n a s t a s i u s presbyter 181, 17. 191,

18.

A n a t o b i a s T u r c o m e n i a e praefectus 75, 13. Ancyranus, Heracleae m e t r o p o l i t a 113,5. Andreas Chomelites, s o c i u s a d d i tns Methodio legato 277, 21. Andronicus Manuell regis f.. 7, 1. Andronicns Manueli regis frater ab avo caecatus 4 , 6. Andronicus P a l a e o l o g u s moritur 209, 4. Andronicus Eleemon imperator 2 7 9 , 8. Angelica P a l a e o l o g i n a uxor T h o m a e 2 1 6 , 9 . 2 2 2 , 11. Angelica lzao nubit 231, 1. Angelica Ducaena Palaeologina moritur 235, 9. Angelicae l a u d e s 2 3 0 , 2 2 sq. Angeliuus T i t o p o l i t a n u s , socius a d ditus Methodio l e g a t o 277, 22. Angelocastrum 2 1 5 , 10. Anna, m a t e r T b o m a i s , filiae I o a n nis 2 1 1 , 8 . n u b i t Comneno, duci Bulgarurum ib. 9 . An'thimus, S o l o n i s episc. 186, 14. Anthiphilus historicus 270, 24. Antonius Cantacuzenus 181, 19. Antonius Hieromonachus 131, 16. Antonius Francus s a t e l l e s T h u m a e 230, 11. A p h e i d i a s condiscipulug A r i s t o b u l i 264, 17.

281

Apollinis oraculum 263, 3. A p o l l o n i u s , filius L e u c i d a e 2 6 9 , 21. Apsaras vid. Michael A. Apsaras vid. T h e o d o r u s A, Apulia 125, 14. 126, 7. Archiuiandrii p r a e s e s G a b r i e l 2 3 3 , 6 . Architnandrium 229, 12. Areochobitza subiecta Thoruae 227, 13. Areochobitzae c a s t e l l u m 2 1 7 , 12. Argyrocastrum 237, 13. Argyrocastrum vid. S u l e i m a n e s . Argyrocastrum c o n d i t u m a b A r gyro 2 7 5 , 1 1 . ' Argyrus, ex genere L i b a t o n i i o r i u n dus, coudit Argyrocastrum, inip e r a t G a r d a e , C h o m e l a e , Zoilae, T i t o p o l i 275, 13. Ariste, soror Stratonis 268, 7. Aristium subiectum K o l o r i 275, 18. Castrum in Ai'donio 2 6 8 , 8 . Aristobulus comes Atlantis 2 6 4 , 1 7 . Aristobulus ab Atheniensibus c a lumniis affectus 267, 4. Armenii 160, 18. Arseniiis, genere Apostoles 141, 15. Arsenius T o r n o b i inetropol. 184, 11. Arsenius Adrianopoleos metropol. 184,19. Arsenius P h i l i p p o p o l e o s metropol. 185, 2. Arta urbs Aetoliae 213, 14. 215, 11. 234, 22. 237, 17. Arta a I o a n n e S p a t a capitur 221, 13. A r t a , contra earn Magister M a gnus proficiscilur 223, 7. Arta s e d e s primi sacerdotis 2 2 9 , 19. devastata a T a m u r t a s e 229, 23. Arta sive Acarnania occupata a T u r c i s 251, 12. Artabestus satelles Thomae 2 3 0 , 11. Artae morbus p e s t i f e r u s oritur 221, U . A rula 228, 19. Asan Coronae praefectus 32, 17. 35, 12. Aslanis ecclesia 250, 13. Asomaton vid. Derba. Asumatoruin regio 12, 11. 16, 12.

282

INDEX

A s p r o c a s t r u m o p p i d u m 54, 17. A s u m a u p r a e f e c t u s Ioanninae 249, 11. Atana urbs 60, 17. Athanatii sancti templum 274 , 19. Athanasius archiepiscopus ab A n . (Ironico liberaliter donatus 279,9. AtheDae a M e d i m e l e captae 2 5 , 1 6 . Atheiiae 9 7 , 10. c a p t a e a M e c h e rn e ta 124, 2 2 . Athenae o c c u p a t a e a M u r a t o 2 4 2 , 6 . Athenienses exsules Drynopolim conci mit 2 6 4 , 14. Athenienses m a l e d i c t i s p e r s e q u u n tur T i t u m et Atlantem 266, 2 0 . Atlas dux 2 6 3 , 6. 2 6 4 , 16. n e catur ib. 1 4 . Atho mons, S t a u r o n i c e t a e s. magni Nicolai monasterium 169, 17. Athos mons s a n c t u s 58, 19. Aulou 126, 9. Aulon eripitur Benetis 254, 10. Aulon s u b i e c t a regi ltaliae 272, 12. Aulon subiecta p o p u l o l t a l i a e 2 7 3 , 12. Aulon per p r o t o s p a t h a r i u m Iusti- inani magni g u b e m a t a 274, 8 . A u ri a r il in G e n u a t i u m familia 5, 3 . Azemidae 4 3 , 12. B a g e n e t i a 229, 2. Bagenitia 2 1 5 , 17. Baias vid. G i n u s . Baiazita Iltirim 4 , 2 0 . Baiazita II. v. O t o m a n i d a e . Baiazita v. T u r c a r u m reges. Baiazitus Murati filius 241, 11. B a i b u r t i u m Persarum urbs 73, 2 0 . Baracus Reiza 55, 21. B a r d i n u s , p r a e p o s i t u s castro D o nati sancti 2 1 7 , 9. Barinus oppidum 5 8 , 4 . Barsacidae 53, 15. B a s i l i u s 131, 1. 195, 11. Batatzes, nobilis Ioannita, in vincula ( l a t u s , d e i n d e in exilium m'usua 217, 7. B a t h y p e l u s mons 269, 5 . B e e s ( b e y ) l o a n n i n a e 2 5 8 , 19. 2 5 9 , 4. ßc£lgtdis consiliarii regís turcici 11, 20. Bela capta ab Isa imo 2 2 7 , 1 0 . 2 2 9 , 2 . JSjelae e p i i c o p u s 2 3 2 , 2 1 . 2 3 4 , 7,

/ B e l a r i t a e vexant Cliaoniam 2 6 8 1. B e l a r i t a e socii belli coniuncti cura Coni 269, 14. Belas Antonius , episc. m e t r o p o l i tae Ioanninorum 186, 15. B e l g r a d a 211, 12. B e l l a g r a d a per protospatharium I u stiniani magni gubernata 274, 8 . Bellegrada subiecta regi l t a l i a e 272, 14. B e l l e g r a d i a Germanis occupata 254, 4. K i o p r i l i subiecta ib. 9 . Beltzista a S p a t a occupata 2 3 4 , 6 . Beneti Mauram sanctam et Preb e z a m occupant, m u l t a q u e alia loca 2 8 3 , 12. B e n e t i privantur Aulone 254, 10. Beneti i m p e r a t o r pacem init cum T u reis 254, 13. B e n e t i aggrediuntur T u r c a s 256, 11. B e n e t i a 237, 10. Benjamin , Parinaxiae m e t r o p o l i t . 185, 3 . B e r a t i n u m 2 6 1 , 20. B e r r h o e a 170, 7. 194, 20. Berroia ( V e r r i a ) urbs Celebris G r a e ciae 213, 21. Berroia o c c u p a t a a Murato 2 4 2 , 6 B e s s a r i o N i c a e a e antistes 8 , 21. 10, 3. Bioticus fluvius 264, 11. Bizya 194, 22. B l a c h i et B u l g a r i capti c r u d e l i t e r tractantur a T h o m a 225, 6 . B l a c h i a , p a r s T b e s s a l i a e 2 1 0 , 7. s u b i e c t a Nicephoro 2 1 2 , 13. S y meoni subiecta 2 1 3 , 5 . B l a c h i a s u b i e c t a Baiazito 2 4 1 , 15. B l a c h i a e morbus pestifer o r i t u r , 2 5 9 , 22. B o d e n a , Tfaomae sedes 2 1 6 , 4 . B o m p l u m Athanasio archiepiscopo d o n a t u m 279, 12. B o n c o e s S g u r u m eiicit et c r u d e lissime se gerit 238, 1. B r a d e t i n u m 2 6 1 , 18. Branetzes , comes Izai 2 3 4 , 21. contra Gionem proficiscitur 236,9. Bribia a d m i n i s t r a t a a B e l a e e p i scopo 2 3 4 , 7 . Briones P a l a e o l o g u s Izaum coronai 232, 19. Brya urbs 63, 6.

HISTORICUS. B u l g a r i e t B U e b i , c a p t i , crudeliter tractantur a T h o m a 225, 6. B u l g a r i a 7, 18. Bulgaria subiecta B a i a z i t o 2 4 1 , 14. B u r s i n a s u b i e c t a T h o m a e 227, 2. ib.11. B u t h r o t u m 2 5 6 , 7. Cabacites 3 8 , 1. C a b a l a 111, 3 . 183, 2 . Cairus 126, 4. Calabryta u r b i a Mechmete s u b acta 3 1 , 11. C a l l i a s , filius Phoenicei 270, 5. Callipolis 5, 13. Callipolis occupata a Murato 241,9. Calognomus, legatus S p a t a e 230, 2. Canina 2 1 1 , 12. Capha capta a Mechmete 4 5 , 6 . 52, 15. Capsa capta a Mechmete 26, 15. C a r a c b e m i t i u m Persarum urbs 73, 11. • C a r a m a n i a 60, 18. C a r a m a n i d e s 53, 16. C a r a m a n i t a e s. Cilices 173, 9.Caramustapha dux 256, 6. Caraziabassa T u r c a r u m in Oriente dux 12, 19. Carthagena, concil. Carthagenense

182, 12.

Castamona urbs 2 6 , 8. 52, 14. Castor C h a o n i u s , liistoricus, S e : a p i m e n t i o n e m facit 271, 2 2 . Castoria s e d e s S y m e o n i s 212, 4 . 226, 12. Catamani 6 1 , 7. C e p h a l e n i a , ibi terrae mutua oritur 255, 5. Chalce i u s . , monaster. S. M a r i a e 178, 2 0 . Chalcedo 183, 6 . 194, 19. Chalcis a Mechmete e s p u g n a t a 4 4 , 17. Chalcis s. E u r i p p u s , e x p u g n a t a a M e c h e m e t a 125, 7. Chalil Aulonem eripit Benetis 254, 10. Chalilbassa 11, 2. 2 4 , 11. Chaonia a Belaritis r e x a t a 268, 1. Chaoniae vectigalia 2 7 6 , 9. C h a o n i c o s mons 271, 15. C h a o n i t a e cum p a t r i a m restituere vetiti e s s e n t , F r a n c o g a l l i s se « u b m i t t u n t 2 7 2 , 1.

283

C h a o n i t a e Italiae regem agnoscunt 2 7 2 , 15. Chaonitae legationem mittunt a d Iustiniaauu] m a g n u m 2 7 4 , 2 . C h a o n o p o l i s , castrum Stratonis 268, 4. C h a o n o p o l i s 2 7 1 , 16. subiecta Chrysodalo 275, 11. Chas Murates Orientis praefectus 43, 4. Cbati seriphi ( K h a t - y - c h e r i f ) i. e. charta n o b i l i s sive d i p l o m a r e gis 'i'urcarum 244, 8 . Chatzes (Hadgi p a c h a ) 260, 6. Cherseogle Baiazitae gener 60, 19. Chiliarchus, potestatis n o m e a 2 7 2 ,

22.

Chimara per protospatharium l u s t i niani m a g a i g u b e r n a t a 2 7 4 , 7. Chimara urbs 271, 10. Chimarii T i t u p o i i m et C b o m e l e m aggrediuutur, a Pericleto vincuntur 2 7 0 , 16. se submittunt regi Italiae 272, 5. Chiinarrae montes 268, 15. C h l a p e n u s , satrapa S e r b i o r u m , in m a t r i m o n i u m ducit viduam P r e lumpi 2 1 3 , 19. 214, 14. contra Blacbiam proficiscitur 214, 17. C h o m e i a e angustiae t e m p i o in m o n t e Dryino condito d o n a n tur 2 7 6 , 20. C h o m e l e , propinqua Albae, n u b i t Zoilo, filio T i t i 266, 15. Chomele, castrum 267, 15. Chomele venata 268, 13. a P h o e niceo vexata 270, 3. a Chiraariis vexata ib. 16. subiecta Argyro 275, 11. Chontezes legatus S e r b i o r u m 226, 14. Chotzas y i d . T z a n u m . Christiani 79, 2 0 . 8 3 , 14. ib. 17. 9 3 , 15. 94, 1. ib. 4. ib. 5. Christianopolis 142, 17. Chrysoceramus 137, 12. Chrysoclalus ex g e n e r e Libatomi o r i u n d u s imperai Chaonopoli et Delio 2 7 5 , 11. Chrysopolis, dieta Scutaris 1 2 , 8. Chrysostomus 197, 15. C h u c h u l i t i a proditor 226, 19.

INDEX C h u s e i n e s filius Ali 260, 15, C i a m a l a 55, 21. Cilia urbs 5 4 , 17. Cilicia 52, 14. Cisil Aclmmata 26, 9. C l a d a n e Metliodio archiepiscopo donatur 278, 20. C l o n a r a s 183, 3. C o l o n i , ferns p o p u l u s 270, 17. Comneni 37, 2. Comnenus David, rex T r a p e z u n t i s 96, 22. Comnenus , dux Bulgarorum , in matrimonium ducit Annam 210, 11. frater S t e p h a n i ib. 11. Comnenus vid. Alexius cet. Conii amici generi Atlantis 271, 17. Conii veram fidem tuentur contra haereses 273, 20. Conis cum Apollonio b e l l a t , condit Conitzam castellum 269, 18. contra Al'donium proficiscitur ib. 22. Conitza castellum 269, 19. Constantes in vincula d a t u s , p o stea lionoratus 217, 4. Constantini regniim 273, 23. Constantinopolis 78, 2. 9 7 , 13. 80, 19. obsessa a M e c h m e t e I. 5, 2 0 . e x p u g n a t a a Mechmete II. 20, 15. novi cives e p l u r i b u s locis in urbem traducti 2 5 , 14. 26, 1 6 . 3 7 , 2 0 . 44, 20. 55, 9. 74, 17. templum S . S o p h i a e 22, 14. 160, 19. 199, 14. S. A p o s t o l o rum 28, 17. 29, 5. 8 0 , 15. 8 1 , 17. 82. 19. monasterium Pamm a c a r i s t a e , domicilimi! patria r c h i 28, 18. porta lignaria 17, 9. Chersone. S. Romani 18, 1. Cynegia 19, 6. Adrianopolitana 29, 15. monasterium S. M a r i a e 8 2 , 4. eiusdem temp l u m 8 2 , 7. 83, 2. 116, 5. l m a r e tium 6 8 , 8 . Himaretium, Mechem e t a e templum 8 2 , 21. Constant, n o v a Roma a p p e l l a t a 83, 12. Manganorum monast. 108, 4. C o n s t a n t i n u s rex v. P a l a e o l o g i . C o n s t a n t i n u s Palaeologus, imperator 161, 2 0 . Constantinus praeses 2 2 6 , 23. Constantinus Pogonatus in monte

Oryino templum condit 2 7 6 , 14. Constantinus Coloritanus socius a d ditus Methodio legato 2 7 7 , 23. Constantinus Orynopolitanus ex urbe L a m p o b o oriundus fit p r o tospatharius 2 7 4 , 1 0 . Constantinus, coniux Irenes 2 7 8 , 8 . Constantius T r i c c a l a e episcopus 248, 2. Corinthus 15, 10. 97, 15. Corinthus T u r c i s subiecta 2 5 5 ,

12.

Corius historicus 270, 24. Corona urbs capta a Mechmete 3 2 , 17. 57, 17. Corona, civitas 143, 9. C o s i n i s s a , m o n a s t e r . I l l , 2. 132,

11.

Cosinitza, c o e n o b . 132, 11. C o s m a s , C a s a n d r i a e episc. 186, 5 . Cosobitza Metliodio a r c b i e p i s c o p o d o n a t u r 278, 2 1 . Costes vid. Myrsirobertus. Costes dux T u r c a r u m 2 2 8 , 8 . Creta 147, 21. 182, 10. Curcuta B a i a z i f a e f. 65, 16. 71, 2. Curopalatus vid. Iustinus. Cusas v. I o a s a p h u s Hieromonachus. Cyprus 153, 16. e x p u g n . a S e l i me 199, 15. Cyriacus Aristionensis socius a d ditus Methodio legato 2 7 8 , 3. Cyrillus, Heracleae m e t r o p o l . 184, 9. N i c a e a e m e t r o p o l . ib. 15. Cyritza 108, 15. Cythera 148, 1. Damascemis , Citri episc. 186, 4 . R h e n d i n a e episc. ib. 21. D a m a s i s , castellum Blachiae 2 1 4 , 19. D a m a s t r i u s , p r i n c e p s Epiri 263, 8. Damius, princeps C h a o n o p o l i s 271, 19. Daniel, Ephesi praesul 5 8 , 1 1 . D a n i e l , Ephesi p o n t i f e x 127* 14. David rex T r a p e z u n t i i i s , T r a p e z u tem M e c h m e t a e II. tradidit 37, 22. ipse Cpolim d e p o r t a t u s ibiq u e e medio sublatus 38, 1. David, Hierissi et S . m a n t i s m e tropol. 185, 10. Delium, Castrum Atlantis 268, 5. subiectum Chrysodalo 275, 22.

HISTORICUS. Delphis memoria servatur Tili et A t l a n t i s 2 6 7 , 11. Demetrii sancti monasterium 248, 7 . 2 5 1 , 15. D e m e t r i i s a n c t i d i e s f e s t u s sive raemorialis 2 5 9 , 24. D e m e t r i u s M a n u e l i f. 6 , 2 2 . 1 5 , 6 . a Mechmete Peloponneso eiectus 3 3 , 12. 3 5 , 8 . Demetrius Asan, Corinthi princeps 97, 14. D e m e t r i u s C a n t a c u z e n u s 151, 4. D e r b a , t e m p In in i u c o r p o r e o r u m (Asomaton), Methodio archiepis c o p o d o n a t u r 2 7 9 , 2. Derbenia , angusliae Thessaliae 2 6 1 , 20.^ Diacrii, origo generis T i t i 267, 9. D i b a n i (i. e. l e d i v a n ) 2 6 1 , 1. D i c t y m o t i c h u m u r b s 6 8 , 5. D i o n y s i u s p a t r i a r c h a 4 0 , 16. 4 2 , 20. 6 0 , 6 . 7 7 , 5. D i o n y s i u s v. P a t r i a r c h . D i o n y s i u s T r i c c a l e n s i s 2 4 7 , 12. astrologus ibid. pravus homo 2 4 8 , 7. s e d i t i o n e m m o v e t c o n t r a T u r c a s 2 4 9 , 18. Dobile, soror Glyconis, n u b i t Phil e m o n i 2 6 8 , 18. Dolovista Athanasio archiepiscopo d o n a t u r 2 7 9 , 15. D o l o v i s t u m 140, 19. D o n a t i s a n c t i C a s t r u m 2 1 7 , 10. D o n a t i sancti ecclesia 228, 5. Dositheus 183, 4. D r a g o m e s u b i e c t a T h o m a e 2 2 7 , 13. D r a m a u r b s 135, 11. D r i s c u m 2 3 6 , 11. Dryinopolis 229, 2. eius episcop i 232, 21. D r y i n u s fluvius 2 7 5 , 17. mons 2 7 6 , 17. D r y i t e s fluvius 2 6 7 , 17. Drynopolis a q u e r c u b u s dieta 264, 8. eius viae 268, 21. deserta 2 7 1 , 2 0 . 2 7 2 , 6. s u b i e c t a I t a l i a e p o p u l o 2 7 3 , 11. 2 7 5 , 6 . d i r u t a 2 7 6 , 2. e i u s v e c t i g a l i a ib. 9 . D r y n o p o l i t a e ad l u s t i n i a n u m m a g n u m l e g a t i o n e m m i t t u n t 2 7 4 , 1. a d A l e x i u m C o m n e n u m 2 7 7 , 14. Ducas Argyrenis socius a d d i t u s M e t h o d i o legato 277, 21. E b r a i m u s bassa 156, 4.

285

Elasso 183, 4. Kleemon vid. Andronìcus. Elias Clauses a T h o m a maximis cruciatibus p r o p t e r divitias int e r f e c t u s 217, 20. E l o s 142, 12. Epicydes , discipulus Solonis 267, 10. Epiri angustiae ab Ioannitis occup a t a e 2 4 2 , 18. E p i r i H a r m a t o l i 261, 5. E p i r o t a e , vieti a Serapo, q u e r u n t u r d e eo a p u d tìlium l u l i a e A u g u s t a e 2 7 1 , 11. E p i r o t a e se s u b m i t t u n t regi I t a l i a e 2 7 3 , 6 . v e r a m fidem c o n t r a h a e r e s e s t u e n t u r i b . 19. a L e o n e I s a u r i c o d e f i c i u n t 2 7 7 , 1, r u r s u s se s u b m i t t u n t C o a s t a n tino et Irenae ib. 8. Epirotarum cum Coni foedus 269, 20. E u g e n i u s p a p a 8 , 12. E u r i p p u s v. C h a l c i s . E u s t a l h i u s p a t r i a r c h a 2 7 8 , 16., Euthymius Chalcedonis metropol. 1 8 4 , 16. Florentia 237, 9. Fiorentina synodus quae octava n o m i n a t u r 9 , 7. Francogallica vestium ratio259, 2. F r a n c o g a l l o r u m i m p e r i u m 2 7 2 , 11. G a b r a s M i c h a e l 181, 19. Gabriel m o n a c h u s 69, 2. 134, 14. G a b r i e l V a r n a e m e t r o p o l . 185, 14. G a b r i e l T r a i a n o p o l e o s s. M a r o n e a e m e t r o p o l . 185, 18. G a b r i e l P h a n a r i i e p i s c . 1 8 6 , 11. Gabriel praeses Archimandrii 229, 12. in Matthaei locum suffectus 232, 24. G a l a t a u r b s 17, 7. c a p t a a B a i a z i t a II. 5 6 . 16. G a l a t a 155, 4 . 191, 15. templunt C h r y s o p e g a e 156, 9. Galirio princeps Molossorum 264, 19. Garda a Phoeniceo vexata 2 7 0 , 3 . s u b i e b t a A r g y r o 2 7 5 , 14. t e m p i o iu m o n t e D r y i n o c o n d i t o d o n a t u r 2 7 6 , 17. Gardicium o p p i d u m 44, 21. G a r d i u i n c a s t r u m S t r a t o n i s 2 6 8 , 11,

286

INDEX

G a s t r i t z i o t e s c o n i u r a t u s 2 2 5 , 22. G e m i s t u s p h i l o s o p h u s 8, 21. G e n n a d i u s s c h o l a r i u s v. P a t r i a r c h . G e n u i t a e P h o c a e a m c a p i u n t 209, 4. Genutxa 165, 8 . G e o r g i i saucti t e m p l u m 2 7 9 , 5. G e o r g i u s S c h o l a r i u s 8 0 , 3. v. G e n nadius. G e o r g i u s , ecclesia ad S. Georg. 148, 22. G e o r g i u s (ilius Chatzis 260, 10. G e o r g i u s fllius Alisi p r a e p o s i t u s Z a gorio 261, 7. G e r m a n i v i n c u n t T u r c a s 254, 13. 255, 17. o c c u p a n t Bellegradi 254, 6. Nysi et Scopias u s q u e ad K i o p r i l i s u b i i c i u n t ib. 5. G e r m a n o r u m m a g n a pars a ftiop r i l e i n t e r f e c t a 2 5 4 , 8. impera tor p a c e m c u m T u r c i s i n i t . ib. 12. Germauus, Patriarcha Hierosolymit a n u s 172, 3. Gerinanus p r i s c a r u m P a t r a r a m m e t r o p o l . 185, 4 . Gines Phrates I o a n n i n a m aggredit u r 222, 21. Ginus Baias, dux Albanitarum, A c h e l o u m et A n g e l o c a s t r u m s o r t i t u s 215, 10. Giones, contra eum proficiscuntur B r a n e t z e s et Iaxes 236, 10. G i o n e s Z e n e b i s e s vincit Izaum 236, 21. G l y c o n , filius Aidonii 2 6 8 , 18. Gonatae Methodio archiepiscopo d o n a n t u r 2 7 9 , 1. Goranopolis adversus Drynopolin sita 272, 20. G o r a n u s , p a t e r S a r o n i s 272, 21. G o r a n t z i , sic h o d i e d i c i t u r G o r a n o p o l i s 272, 21. G o t t h i a capta a M e c h m e t e II. 4 5 , 7. G r a e c i (Pojualoi) 166, 17. Gregorius M a m m a p n e u m a t i c . 10,8. G r e g o r i u s p o n t i f e x 183, 4. _ Gregorius P r u s a e i n e t r o p o l . 185, 1. Gregorius Lacedaemoniae metrop. 185, 6. G r è g o r i u s Z i c h n a r u m m e t r o p . 186, 2. G r e g o r i u s P h a n a r i i episc. 1 8 6 , 1 1 . G r e g o r i u s e p i s c o p u s l o a n n i n a e fit 259, 14.

G r o b a l a e a 2 3 7 , 10. G u i d o P a l a e o l o g u s 4 3 , 6. H a r m a t o l i 261, 5 . H e b r a e i 160, 18. Helena soror T h o m a e n u b i t I o a n n i S p a t a e 222, 3. 228, 21. H e r a c l e a 25, 8. 183, 6. m e t r o p o l i t a e Heracleenses Patriarchas C o n s t a n t i n o p o l i creatos r e n u n t i a n t 9 5 , 7. 96, 1. 1 0 5 , 4. 1 1 6 , 4 . aliis locis. H e s a i a s (Isai), p r a e p o s i t u s M e t z o b o 227, 19. H e x a m i l i u m o p p i d u m 25, 18. H i e r a x l o g o t h e t a 181, 18. H i e r e m i a s v. P a t r i a r c h . Hieremias patriarcha oecumenicus H i e r o s o l y m a e 155, 22. H i e r o s o l y i n a 153, 12. 172, 3. Hierotheus, archiepiscopus loann i n a e m o r i t u r 259, 13. Hydrus, Apuliae oppidum, captum ab A c h u m e t e bassa 125, 15. I a c o b u s , Zetunii episc. 186, 8 . Iagari n e p o s , p r o t o v e s t i a r i u s 3 8 , 3 . I a g a r u s 97, 2 . laxes contra Gionem proficiscitur 236, 10. I b e r i a 135, 18, l l d i r i m i. e. f u l g u r , c o g n o m e n B a iaziti 241, 13. I m b r u s 25, 19. Imines (l'intendant du bey) 259,1. I o a c h i m u s y. P a t r i a r c h . l o a c h i m u s Rhyzaei m e t r o p . 185, 11. I o a c h i m u s N a u p a c t i et A r t a e m e t r o p o l . 185, 13. Ioachimus Midiae metrop. 185, 11. I o a c i m u s p a t r i a r c h a 6 9 , 4 . 70, 7. I o a n n e s A n d r o n i c i f. 3, 10. I o a n n e s rex v . P a l a e o l o g i . Ioannes H u n n i a d e s cum Ungariae rege a d v e r s u s T u r c a s p r o f e c t u s 11,5. Belgradum d e f e n d i t 45, 21. Ioannes Capsocabades, praepositus A r e o c h o b i t z a e 217, 11. I o a n n e s filius Petri L e o s a e 3 2 0 , 22. I o a n n e s S p a t a s cnpit Artam 221, 13. T h o m a m v e x a t ib. 18. i n m a t r i m o n i u m d u c i t H e l e n a m , so-

HISTORICUS. rorem T h o m a e 222, 2. Ioannin a m v a s t a t 2 2 5 , 13. Ioannes, dux Bulgarorum, coniuratus 225, 20. Ioannes Polyanius socins Method i o l e g a t o a d d i t u s 2 7 8 , 1. I o a n n i c i u s p a t r i a r c h a 7 7 , 1. Ioannicius v. Patriarch. Ioannina urbs a rege Triballorum siveSerbiorum expugnata 209,8. I o a n n i n a u r b s A e t o l i a e 2 1 3 , 14. Ioannina l i b r a fit a b A l b a n i t i s 2 1 5 , 14. h u c m u l t i ex B a g e u i tia t r a n s g r e d i u n t u r i b . 18. I o a n n i n a a T u r c i s c a p t a 2 4 6 , 1. Ioanninae conditio lugubris 214, 4 . 2 1 6 , 8 . 2 2 0 , 1. Ioanninae morbus pestifer erumpit 218, 22. alter morb. p e stif. 2 2 1 , 2 2 . 2 5 9 , 1 9 . Ioannini 151, 2. 194, 21. eorum m e t r o p o l i t a 1 8 6 , 15. Ioannis Prodromi ecclesia 2 5 0 , 12. Ioannis Praecursoris (Prodromi) t e m p l u m 2 7 9 , 13. Ioannitae P i n d u m et Epiri a n g u s t i a s o c c u p a n t 2 4 2 , 11. ceclunt Murato 2 4 3 , 15. Ioannitae a Symeone regem p o s t u l a n t 2 1 5 , 17. l e g a t i o n e m B o denam ad Thomam mittunt 216, 4. Ioannitarum contra T n r c a s bellum 242, 20. loasaph rex, frater Angelicae 230, 17. l o a s a p u s C o c a s p a t r i a r c h a 3 2 , 1. 38,20. I o a s a p h u s H i e r o m o n a c h u s V. P a triarch. I o a s a p h u s Cyzici m e t r o p o l . 184,

12.

I o a s a p h u s metropolita 184, 20. I o a s a p h u s T h e b a r u m m e t r o p . 185,5. Ioasaphus Damalarum etPolyphengis e p i s c . 1 8 6 , 1 0 . I o a s a p h u s Castoriae metrop. 187, 3. I o s e p h u s p a t r i a r c h a 9, 1. I r e n e , filia T h o m a e , filio Petri L e o s a e , I o a n n i n u b i t 2 2 0 , 14. m o ritur 2 2 1 , 2 2 . I r e n e , filia S p a t a e I z a o n u b i t 2 3 6 5 . Irene, uxor Constantini 277, 9.

287

Isaacius 24, 2. Isa i v i d . H e s a i a s . Isaim dux Turcarura 237, 9. 228, 17. I s a u r i c u s v i d . I.eo. Ischnanius 194, 21. I s i d o r u s R u s s i a e a n t i s t e s 10, 3 . I s i d o r u s H i e r o m o n a c h u s v. P a triarch. Ismael Persarum rex e g e n e r e Ali 72, 7. Ismaelitae sive T u r c a e , socii a T h o m a advocati 227, 7. I t a l i a e p r i n c e p s , filius I u l i a e A u g u s t a e 2 7 1 , 8 . 2 7 2 , 10. Italiae rex Albiopolin e t A u l o n e m in potestatem redigit 272, 12. I t a l i a e rex h o m i n e s ex I t a l i a v e n i r e i u b e t , ut n o v i s t e r r i s h a » bitarent 273, 4. Epirotas, Aid o n i o s , P h o e u i c e s , C h i m a r i o s in p o t e s t a t e m r e d i g i t ib. 7 . P h o e n i c i a e in m o r b u m i m p l i c a t u r i b . 9. redux moritur ibid. Iudaei Christianorum osores 250, 15. Dionysii partium studiosos c r u c i a t i b u s alliciunt i b . 9 . 2 5 1 , 11. l u d a s 1 4 6 , 15. Iuliae Augustae filius, princeps Italiae 271, 9. l u l i a n u s a p o s t a t a 100, 20. Iustiniani magni cum.Epirotis p a c t u m 2 7 7 , 7. Iustinianus Byzantii urbis a T u r cis o b s e s s a e p r o p u g n a t o r 1 8 , 5 . I u s t i n i a n u s 8 0 , 16. 2 0 2 , 15. Iustinianus magnus legationem D r y n o p o l i t a r u m et C h a o n i t a r u m accipit 2 7 3 , 21. Iustinus Curopalatus, successor I u s t i n i a n i 2 7 5 , 5. Izai laudes 231, 8. Izaus imperator Kephaleniae 231,1I z a u s S p a t a m f u g a t 2 3 2 , 15. c o r o n a t u s i b . 19. a d A m e r a m s e c o n f e r ì 2 3 4 , 1. contra Spatam p r o f i c i s c i t u r i b . 11. Ameram v i s i t ib. 1 6 . Irenen, filiain S p a t a e , in m a t r i m o n i u m d u c i t 2 3 6 , 5. contra Gionem proficiscitur ib. 21. capitur 2 3 7 , 5 . liberaLur ibid. moritur ibid.

288

INDEX

K a i a m a t a a Benetis occupata 253. 14. K a l o p a s c h a 261, 14. K a p s o c a b a d e s vici. I o a n n e s . K a s s o p e 256, 10. K a t e s ( c a d i ) I o a n n i n a e 2 5 8 , 19. 259, 4 . K a t u n i 229, 3 . K a u s o c a b a d a e n a 2 3 8 . 24. K e p h a l a d a e nominantur duces 227, 15. K e p b a l e n i a 231, 1. K e r a s o b u s 24S, 8 . K i o p r i i e s Nysi et Bellegradi s u b iicit 254, 5. Kioprili Germania s u b i e c t a 254, 5, K l a u s e s vid. Elias. K l e i d i , locus a p u d T h e s s a l i a m situs, i. e. clavis 244, 6 . ib. 10. K o l o r e s ex genere Libatonii o r i n n . dtis Aristio et C o s o b i t z a e i m p e ra t 275, 11. K o n i a r i , p o p u l u s T h e s s a l i a e 260,9. K o r f u ( K o r y p h ä e ) 237, 14. 256, 14. K o r o n e occupata a Benetis 283, 14. K o s o b i t z a , monasterium T b e o t o k i (virginis matris dei) 275, 19. K r a l e s , nomen surr.raae potestatis a p u d S e r b i o s 209, 15. Kretzunista subiecta T h o m a e 2 2 7 ,

12.

Kurtes

successor

261, 20.

Kalo

pascbae

K u t z o t h e o d o r u s consilii T h o m a e particeps 218, 10. L a c e d a e m o n 15, 9. L a c e d a e m o n i a 142, 17. L a m p o b o n urbs 269, 7. L a r i s s a 194, 21. 256, 1. Larissae metropolites 215, 1. L a t i n i 146, 6 . L a u r e d a n u s Venetorum dux 55, 22. Laurentius, Aulonis episc. 186, 13. L a z a r u s in pugna moritur 234, 1. L a z i a 194, 21. L e m n o s 194, 21. L e m n u s insula a Meclimete capta 2 5 , 19. L e o Isauricus imagines d i r u i t 2 7 7 , l . o b s i d e s n e c a t ib. L e o n t l u s L i b a t o b i u s socius a d d i tii3 M e t h o d i o legato 2 7 8 , 2. L e o s a s v i d . Petrus.

L e s b u s ins. a Mechmete capta 2 6 , 2 . L e u c i d a s pater Apollonii 2 6 9 , 12. L i b a d i a a Murato occupata 2 4 2 , 7 . L i b a d i o t e 2 3 8 , 20. Libatonium castellum a L i b a t o n i o conditum 2 7 2 , 24. L i b a t o n i u s , ex familia Atlantis oriundus, Gt Cbiliarchus, condit Libatonium 2 7 2 , 21. L i t z a , eius metropolita 186, 20. Macarius, Mitylenae metrop. 185,7. Maca rius, Christianopoleos metrop. 185, 15. Macarius P o l e a n n i n a e et B a r d i o ritarum episc. 186, 6. M a c a r i u s D r y n o p o l e o s episc. 186,9. M a c a z i a n u s vid. Myrsom. M a c h m u t e s S u l t á n 259, 7. M a c h o m e t a bassa 97, 3 . M a c h u m e t a B a i a z i t a e f. 5 2 , 14. Machumuta b a s s a 36, 3 . Machumuta Zelebus 8 4 , 6. M a g i s l e r magnus, n o m e n d i g n i t a tis cuiusdam C o n s t i n a n t i n o p o l i t a n a e 223, 6. Magnesia urbs 10, 18. M a l a c a s a e i socii Petri L e o s a e 220, 12. socii Ginis Phratis 222, 2 1 . l o a n n i n a m aggrediuntur 2 2 3 , 1 5 . 229, 3. 7. ad S p a t a m deficiunt 234, 4. Mamales 2 3 , 12. M a n a s s e s v. Patriarch. s. v. M a ximus. M a n d e l i n a domina 238, 2 3 . M a n g a n o r u m m o n a s t e r i u m v. C o n stantinop. M a n g a p h a dux 2 2 9 , 14. Manuel v. Patriarch. s. v. M a ximus. M a n u e l P e l o p o n n e s i u s 141, 12. M a n u e l T z e p l i n u s consilii T h o m a e particeps 218, 11. Manuel Philanthropinus nobilis loannita p r o t o s e c r e t a r i u s 2 2 6 , ; 20. M a n u e l P a l a e o l o g u s 2 2 9 , 13. M a n u e l Delius socius additus M e thodio legato 278, 2. Manuelus T h o m a e Palaeologi f. 34, 8 . Manuelus rex v. Palaeologi. Marcus E u g e n i c u s E p b e s i antistes 9, 4. 4 1 , 7.

289

HISTORieUS. Marcellus G a r d e n s i s socius additus . M. 1. 2 7 7 , 2 1 . Marcus X y l o c a r a b e s p a t r i a r c h a 3 9 , 16. 4 1 , 1 6 . Marcus H i e r o m o n a c h u s r. Patriarch. Marcus E u g e n i c u s , E p h e s i m e t r o p . 108, 4. Marcus C h a o n i ü s socius additus M e t h o d i o legato 2 7 7 , 2 3 . Hardarius successor Conis 2 7 0 , 1. Maria C a n t a c u z e n a I o a n n i s G r a c co r. regis u x o r 9 , 14. Maria, M e c h e m e t a e n o v e r c a , 1 0 6 , 6 . Matthaeus, Mesembriae metrop. 185, 8. Matthaeus metropolites Ioanninae et Naupacti 2 2 9 , 10. M a t t h a e u s revocatus 2 3 1 , 18. m o ritur 2 3 2 , 2 4 . s q . Maura s a n c t a 2 3 7 , 15. a B e n e t i s o c c u p a t a 2 8 3 , 12. a T u r c i s o c cupata 255, 10. Mauriki M e t h o d i o ' archiepiscopo donatur 2 7 8 , 2 1 . Maximus patriarcha 4 4 , 14. 47, 14. M a x i m u s v. P a t r i a r c h . M a z a r a k a e i socii Petri L e o s a e 2 2 0 , 12. Politzis circumclusi 227,

Misi palatium 2 6 0 , 4 . Misi filius G e o r g i u s 2 6 1 , 8 . ' M o a r a e t h filius B a i a z i t i 2 4 1 , 19. Moldavia ( Ilovyâayttt ) 1 4 0 , 1 0 . 1 5 0 , 12. 1 7 1 , 5 . Moldovalachia 5 4 , 17. Molossorum m o n t e s 2 6 8 , 1 5 . monasterium Pantocratoris 59, 2 . Stenimachi 41, 7. Cosenitzae 4 2 , 16. P a m m a c a r i s t a e 2 8 , 1 8 . Monembasia 1 4 1 , 16. 1 9 4 , 2 2 . eius praesul 1 8 5 , 16. Moraea s. P e l o p o n n e s u s 1 0 8 , 2 . Morea a Benetis occupata 2 5 4 , 2 . a Turcis occupata 255, 10.

M e c h e m e t a v. T u r c a r u m reges. M e c h e m e t a begus 1 1 7 , 1 7 . 1 2 4 , 1 7 . M e c h m e t e s I . Baiazitae f. 4 , 2 0 . M e c h m e t e s I I . v. O t o m a n i d a e . M e l c u s e s i m p e r a t o r Amerae ( S u i tanis) 234, 16. M e l e n i c u s 1 9 4 , 2 2 . eius e p i s c . 187, 7. M e l e t i u s geographus 2 4 6 , 5 . M e l i g l a b u s a b A n g e l i c a advocatus 230, 14. Menoeceus mons, monast. D. Prodromi 94, 2 0 . Mesembria 25, 7. Mesicus bassa 4 6 , 2 1 . M e t h o d i u s archiepiscopus e x g e n e r e Colori oriundus 2 7 7 , 18. l i b e r a l i t e r ab A l e x i o C o m n e n o donatus 2 7 8 , 16. Methone capta a ßaiazita 56, 2 0 . 149, 7. Methone a Benetis occupata 2 5 4 , 1 . Methypina 1 8 3 , 7 . Metrae 1 9 5 , 1 .

Muchumata Occidentis praefectus turcicus 43, 6 . Murat, filius O r c h a n i s 2 4 1 , 5 . M u r a t , filius M o a m e t h i 2 4 1 , 11. cum I o a n n i t i s b e l l u m g e r i t 2 4 2 , 3 . M u r a t a S e l i m a e II. f. 7 5 , 19. M u r a t a II. v. O t o m a n i d a e . M u r â t e s v. T u r c a r u m r e g e s . Muratus s u l t a n 2 5 7 , 1 2 . Musa Zeleps 4 , 2 . Mustapha 165, 7. M u s t a p h a I I . sultauus 2 5 4 , 1 4 . M u s t a p h a s M e c h m e t i s f. 4 , 2 2 . M u s t a p h a s bassa 5 5 , 18. Musulmani 161, 2 3 . Myrsimacazianus sive M a c a z i a n u s dominus, gener Spatae 2 2 8 , 20. M y r i o p h y t u s 195, 1. eius e p i s c . 187, 2. Myrsioses vid. A m u r a l e s . M y r s i r o b e r t u s (sive R o b e r t u s d o minus) 228, 5. Naupactus 56, 13.

11.

Epiroiica.

M e t r o p h a n e s v. P a t r i a r c h . M e t z o b i t a , c o m e s Chatzis 2 6 0 , 8 . Metzobura 2 2 7 , 2 0 . M i c h a e l v. G a b r a s . M i c h a e l Apsaras protovestiarius 218, 11. 229, 9 . proditor 2 1 8 , 11. 226, 3. in vincula datus 231, 3. Michael, sanctus archiangelus dei 2 2 4 . 11. 2 3 . Michael Palaeologus bellum gerit cum O r c h a n e 2 4 1 , 2 . Micliaelis sanctissimi e c c l e s i a 2 4 4 ,

16.

HntyXéQfint'Css. ngtoioaiçâTaipôO, 16.

19

290

INDEX

N a u p a c t u s 2 2 9 , 11. occupata a T u r c i s 253, 9. a Benetis ib. 12. N e o p b y t u s pontifex 183, 2 . N e o p h y t u s L a r i s s a e metrop.184,18. N e o p h y t u s L e m n i metrop. 186, 3. N e s t o r i u s 149, 3. N i c a e a 194, 18. Nicephoraces satellesThomae230, 10. N i c e p h o r u s , frater T h o m a i s e x p e l lit S y m e o n e m r e g n o , potitur B l a c h i a et Aetolia 2 1 1 , 22. a b Albanitis victus moritur ib. 24. N i c e p h o r u s Ducas Prelumpi filiam regno eiicit 214, 9. N i c e p h o r u s proditor et socius M a l a c a s a e o r u m 223, 17. Nicolai sancii t e m p l u m 279, 4 . N i c o m e d i a 126, 5. 173, 6 . 190, 4 . 194, 19. 225, 8 . Nipho Thessalonicensis, patriarcha 58, 12. s e d e eiectus 6 0 , 10. in earn restitutus 69, 2. N i p b o T h e s s a l o n i c e n s i s v. Patriarch. N u t z a p r o p o s i t u s Bradetino 261,

18.

Nysi K i o p r i l i subiectum 2 5 4 , 8 . G e r m a n i s s u b i e c t u m ib. 13. Olympii f a m i l i a e f u g i u n t cum S e rapo 2 7 1 , 14. O l y m p i u s , filius Stratonis 269, 3. O p a capta a b Isaimo 2 2 7 , 10. Orchan filius Othmanis 241, 1. O t h m a n primus omnium T u r c a r u m dominus 2 4 0 , 6. Otomanidae. Murata II. B a i a z i t a e f. M u s t a p h a fratre oppresso occidentis orientisque imperium adeptus est, Cpolim obsedi t 5 , 1 3 . T h e s salonicam et alia Serviae et B o l gariae oppida stibegit 7, 7. fìlium M e c h m e l e m regem constituit 10, 18. UDgaros acie ilevicit 12, 1. regi a d m i n i s t r a t i o n e m recepii, m o r t n u s est 14, 15. imperium recuperavit filius Mechemetes II. Byzantiis infestissimus 15, 11. Cpolim e x p u g n a v i t 20, 15. p l u r a alia opp i d a vi cepit 2 5 , 6 . Genuatium u r b e s Amastim et C a p s a m 2 6 , 1 5 . Cpolim reversus Christianos p a triarcham sibi deligere iussit

2 7 , 17. a malignitate adversus Christanos destitit 3 0 , 2 . D e m e trium et T h o r a a m P a l a e o l o g o s Peloponneso eiecit 31, 7. 32, 15. B o s n a e regnum sibi subiecit 3 3 , 18. Trapezuntem subegit 36, 20. cuius regem de medio s u stulit 38, 9. bello adversus U z u casanem commisso in Persiam profectus est 43 , 2. Venetis bell urn movit 44, 15. C a p h a m cepit; T h e o d o r o s et Gotthiam 4 5 , 15. excrcitum adversus B e l g r a d u m d u x i t ibid. S e r v i a m in d i t i o n e m a c c e p i t i b i d . copias m i sit contra Rhodum 4 6 , 23. m u l tos Graecos libros in turcicam linguam trimsferre iussit 4 8 , 11. eius mores 50, 12. mortuus est 51, 9. imperium s u s c e p i t filius Baiazita II. fratrem de m e d i o tollere iussit 54, 16. in M o l d o valachiam exercitum duxit. in A l b a n o s 55, 5. Venetorum o p p i d a cepit 56, 14. b e l l u m cum i!incidis gessit 60 , ' 16. cum S a c h c u l e 61, 6. (ilium S e l i m e m proelio devicit 63, 13. a I a n i tzaris coactus S e l i m a e filio r e gnum cessit 6 5 , 1. 6 6 , 7. obiit. eius m o r e s 68, 15. S e l i m e s I. fratres suos Curcutara et Achumatam devicit et i n t e r f e c i t 70, 19. e x p e d i t i o n e m in P e r s a s fecit 72, 6. Cpolim •victor reversus principum ibi c a e d e m fecit 7 4 , 1 6 . in Zintidas et Alcairum arma movit. Turcomeniam cepit 75, 13. mortuus est 77, 2. O t h o m a n u m historia 240, 5. P a c h o m i u s patriarcha 76, 23. Pactorae 236, 16. P a i s i u s , Achridarum archiepisc. 184, 7. Palaeologi. M a n u e l u s rex. in Italiam p r o ficiscitur. pontificis et p r i n c i p u m auxilium adversus T u r c a s frustra i m p l o r a t 3 , 2. bello cum M u r a t a II. composito mortuus est. s.ex filios reliquit 6, 4. r e gnum suscepit filius I o a n n e s VI. cum E u g e n i o p a p a

HISTORICUS. synodum c o n s t i t u i t . a b eo s u b sidia accepit 8, 12. Ungaros et Ioannem H u n n i a d e m ad bellutn c u m T u r c i s i n c i t a y i t l l , 4 . imperium frater accepit. Constantinus I X . cognomento Dracosis. intra Byzantii urbis a T u r d s e x p u g n a t a e moenia in pugna cecidit 2 2 , 22. Paiaeologus I o a n n e s rex 8 0 , 6.

128, 11.

P a i a e o l o g u s vid. Manuel cet. Pan deus omnium rerum 263, 5 . 265, 16. Pañis signum 269, 6. Panagia (virgo sanctissima) 25'i, 11. Pantocratoris metropolis 245, 4 . templum ab Argyro conditum 276, 11. Paramythia, alterimi nomen Aidonati 238, 15. Parthenius, Dristae m e t r o p . 1 8 5 , 2 1 . Pasas i. e. p a s c h a 2 4 9 , 19. Patrae 3 1 , 11. ibi terrae motus oritur 254, 2 2 . Patriarchae Constantinopolitani : Gennadius Scholarius, priore nom. Georgius dictus 2 7 , 16. creatur 80, 3. cum rege col • loquitur 83, 5. eius e x p o s i t i o doctrinae Christianae 8 3 , 11. muñere se a b d i c a i 94, 9. moritur ib. 21. Isidorus H i e r o m o nachus 31, 19. creatus 9 5 , 4 . moritur 95, 14. Ioasaphus Hieromonaclius , coglioni. Cusas 9 5 , 16. creatur 95, 18. in p u t e u m se coniicit 9 6 , 7. a rege in exilium p e l litur 96, 18. Marcus Hieromonaclius, cógnom. X y l o c a r a b e s . creatur 101, 11. ei insidiae parantur 102, 13. a b rogatur ei patriarchatus 104, 18. contumeliis afficitur 1 0 5 , 6 . a p u d Achridenses archiepisc. constituitur 107, 19. Symeon Hieromonaclius T r a p e zuntius 102, 7. creatur 105, 1. patriarchal! d i g n i t a t e exuitur 107, 2. in c o e n o b i u m s e abdit ib. 17. restituitur in pristinam dignitatem 111, 11. e a d e m iterum privatur 112, 22. Moritur 129, 20.

291

Dionysius, P h i l i p p o p o l e o s m e trop. 105, 22. creatur 107, 6 . m u ñ e r e se a b d i c a t 110, 15. r e stituitur 132, 17. iterum s u o muñere se a b d i c a t 133, 14. R a p h a e l Hieromonaclius S e r v i u s . p a t r i a r c b a t u m petit 1 1 2 , 10. c r e a t u r " 113, 1. in carcerem coniicitur ' 1 1 4 , 16. moritur 115, 3. M a x i m u s , antea ecclesiarchae m u ñ e r e f u n c t u s et Manuel n o minatus. creatur 115, 11Nipho Thessalonicensis. creatur 127, 19. in exilium mittitur 131, 14. restituitur 134, 18. rursus sua sede deiicitur 135, 5. Maxiinus, ante Manasses v o c a t u s , S e r r a n u s metrop. creatur 133, 19. e solio patriarchico deducitur 134, 15. Ioachimus, Dramae metropl., creat. 135, 11. de s e d e d e i i citur 138, 8. restituitur 140, 7. Pachomius, Zichnarum m e t r o p . creat. 139, 6. d e throno d e ducitur 140, 6. reducitur e t deinde Decimus S e p t i m u s a p p e l l a t o r 141, 7. Decimus S e p t i m u s r . Pachom. Theoleptus, Ioanninorum m e trop. creat 151, 9. Hieremias 77, 9. metrop. S o p h i a e , cr. 153, 1. muñere e x c l u ditur 155, 1. restituitur 157, 10. l o a n n i c i u s , S o z o p o l e o s metrop., cr. 154, 14. abdicatur 156, 14. Dionysius N i c o m e d i a e m e t r o p . , creat. 174, 9 . Ioasaphus 77, 5. metrop. Adrian o p o l i t a n u s , creat. 179, 10. p a triarchal! s e d e expellitur 180, 20. M e t r o p h a n e s 77, 8". C a e s a r e a e m e t r o p . creat. 189, 4. resignavit 1 9 0 , 1 . Hieremias, L a r i s s a e m e trop., creatur 191, 10. Pediaei origo generis Atlantis 2 6 7 , 9. Pelacum, castellimi 2 7 8 , 7 . Pelacus mons 275, 20. Pelaki n u n d i n a e in Pogonianam partem C h a o n i a e t r a n s í a t a e 2 7 6 , 2 1 . 278, 11.

m

INDEX

Peloponnesus r. Moràea. Pepelus, templum Trinitatis, Methodio archiepiscopo donatur 278, 13. P e r a s. G a l a t a 17, 7. Pericletus, Apollonii successor, princeps Drynopolis etChaoniae 2 7 0 , 11, c u m Colonls b e l l a t i b . 14. et cum Chimariis ib. 16. P e r i t h e o r i u m 183, 1. Petrus Leosas, dux Albanitarum, Artam et Rogos accipit 215, 12. contra T h o m à m proficiscitur220, 18. m o r i t u r 2 7 0 , 21. P e t r u s s a n c t u s , a u c t o r fidei q u a e c r e d i t i i r 273, 16. P e t r u s Zoilanus M e t h o d i o legato socius a d d i t u s 277, 2 3 . P h a n e r o m e n e 2 3 6 , 13. P h a r u s 15, 15. P h i l a d e l p h i a 14, 17. P h i l a n t r o p i n u s vid. M a n u e l . P h i l e m o n Atlantis (ì li us in m a t r i m o n i u m d u c i t D o b i l e n 268, 19. Philippopotis occupala a Murato 241, 9. Philotheus, Sozopoleos metropol. 186, 1. S. P h o c a e regio 16, 12. P h o c a e a v e t u s et n o v a 2 6 , 3. P h o c a e a a G e n u i t i s obsessa 2 0 7 , 8 . P h o e n i c e a , castelluni Molossicum 270, 9. P h o e n i c e s 272, 4 . se s u b m i t t u n t regi Italiae i b . 11, veram (idem t u e n t u r 2 7 3 , 7. P h o e n i c e u s G a r d a m et C h o m e l e n a g g r e d i t u r 270, 2. ex Molosso oriundus ib. 4. P h o e n i c i a 272, 5. Urbs 2 7 3 , 7. per protoìpathariuin Iustiniani m a g n i g u b e r n a t a ib 21. Phormius Macedo, historiens, qui S e r a p i m e n t i o n e m facit 271, 23: P h r a n g i a 80, 6. P h r a t e s vid. G i n e s . P h t e l i a u r b s 44, 19. P i n d u s ab I o a n n i t i s o c c u p a t u s 2 4 2 , 12. 263, 8. P i r a ( n o m . p r . viri) 165, 10. p n e u m a t i c i sacerdotes 9, 17. Pogonatus vid.Constanstinus. P o g o n i a n a p a r s C h a o n i a e 276, 15. P o g o n i a n a e n u n d i n a e Sb. 22.

P o l i t z a e 2 2 7 , 11. P o n t u s E u x i n u s 166, 6. P o t a m u s 256, 16. P r e b e z a a Benetis o c c u p a t a 253, 12. Preibassa Mechraetis c o n s i l i a r i u s 11, 2. P r e l u m p i vidua a C h l a p e n o in m a t r i m o n i u m d u c t a 213, 2 3 . P r e l u m p u s p r a e f e c t u s B l a c h i a e 210, 9 . m o r i t u r 211, 19. Prochorus, Achridarum archiepisc. 170, 4. P r o c o p i u s , M e t r o r u m et A t h y r o r u m episc. 187, 1. P r o d r o m i vid. l o a n n i s Pr. P r o d r o m u s vid I o a n n e s P r . P r o n o i a s sive P r o v i d e n t i a e m o n a s t e r i u m 228, 4 . Protospatharius , nomen'dignitatis C o n s t a n t i n o p o l i t a n a e 274, 9. TIQIOTOOTQCÌTIDQ t u r c i c u s s. fineyU Q n e ì s 60, 18. Prusa 5, 12. 14, 21. 194, 19. c a p t a 2 4 1 , 20. relieta a M o a m e t h o ib. 19. R a e d e s t u s 194, 23. R a i n a c e s s a t e l l e s T h o m a e 2 3 0 , 10. R a n t o b i e t u s 248, 8. R a p h a e l p a t r i a r c h a 4 3 , 19. R a p h a e l Servius v. P a t r i a r c h . Qttvaota ligna in q u i b u s A g a r e n i n u m e r o s et rationes suas n o t a b a n t 2 7 , 6. R e u n e k o n a T u r c i s c a p t u m 228, 18. R h o d u s i n s u l a a T u r c i s obsessa 4 7 , 3. Robertus vid. Myrsirobertus. Rogi 215, 11. Roma 1 4 9 , 17. R o m a n i 79, 1. i b . 6. 8 0 , 5. R o m a n i a s. O c c i d e n s 166, 18. R u s t a m a ( n o m . pr. viri) 165, 11. S a c h c u l e s Persa 61, 6. Saclius B a i a z i t a e f. 52, 14. S a i a d a 256, 1. 258, 16. 259, 1. S a m o l h r a c e a M e d i m e l e c a p t a 25, 17. S a n i a c h u s 14, 16. S a r o n , filiiu G o r a n i , ex g e n e r e T i b i o r i u n d u s 272, 18. fit s t r a t a r c h u s ib. 19. c o n d i i G o r a n o p o l i n i b . 20.

HISTORICUS. Sa tu m i slgnum 269, 6. Scederbeius Trapezuntius, Amerytzae f. 59, 8. Scholarius T. Gennadius. Scopiae Germanis subiectae 254, 9. Scutaris s. Chrysopolis 12, 8. Sebastianas ecclesiae loannitarum praepositus 216, 18. Selim filias Achmetis 257, 16. Selimes I. v. Otomanidae. Selimes II. 77, 2. Selimes v. Turcarum reges. Selybria 25, 8. 136, 8. 150, 14. Senacherim i. e. princeps tenebrarum 230, 6. Serapus, oriundus ex familia Atlantis 2 7 1 , 4 . bellum gerit cum Molossis, Aidoniis , Epirotis ib. 11. confugit ad Chaonicam mont a n ib. 15. Seraskeres, nomen imperatorum Turcarum 256, 14. Serbalbanitobulgaroblachus.sicnominatur Bonkoes 2 3 8 , 1. Serbia subiecta Baiazito 2 4 1 , 15. a Mu rato occupata 242, 7. Serbii iidem Triballi dicti 2 0 9 , 1 3 . a Thoma deficiunt 217, 13. Serrhae 94, 20. 133, 18. 194, 21. Servia 7, 18. 97, 4. Serviorum metropolita 186, 22. Servius v. Raphael. Sgurus frater Izai 237, 16. Artam occupat ib. 17. Skylosophus, cognomen Dionysii Triccalensis 247, 12. Simon magus 172, 21. Sinope 26, 9. Sion 202, 15. Sisoes Olenae episc. 186, 12. Socbacus, iluvius Chaoniae 2 6 9 , 4 . 275, 23. Socbacus Athanasio archiepiscopo donatur 279, 13. Solomon 202, 15. Sophronius, Corinthi metrop. 184,

22.

Sophronius Athenarum metropol. 185, 12. Sophronius Didymotoechi metrop. 185, 19. spachi milites turcici 61, 13. Sparangae domos 259, 3.

m

Spatas vid. Ioannes Sp. Spatas usque ad Arulam progreditur 228, 19. Ioanninam oppugnai 230, 15. cum Izao b e l lum gerit 231, 21. Beltzistam occupat 234, 6. a Melense fìigatus ib. 18. Branetzen et laxen aggreditur 236, 9. Stauropegium 1. e. ius figendae crucis et ecclesiam dedicandi e t consecrandi 274, 16. Stenimachi coenobium 107,18. Stephanus, Serbiorum dux, Graeciam aggreditur 209, 14. Kralis nomen sibi arrogat ib. 15. B l á chiam subiieit 211, 19. Prelumpum ei praeficit ibid. Symeonem Aetoliae praeficit ib. 20. moritur ibid. Stephanus comes matris Ioasaphi 231, 12. Stephanus filias Chatzis 260, 10. Stratarcbes, nomen stimmi ducis 272, 19. Straton filius Atlantis 267, 2 2 . Sucheimanus 62, 19. Suleimanes Selimae I. f. 75, 19. Suleimanes v. Turc, reges. Suleimanes filius Ali 260, 14. ex Argyrocastro oriundus, praefeetns Ioanninae 261, 3. Symeon Trapezuntius, patriarcha 39, 20. patriarchatu eiectus in monasterium recessit 41, 14. in patriarchatum restitutus 42, 18. mortuus est. 58, 9. Symeon Hieromonachus •. Pa triarch. Symeon praefectus Aetoliae 210, 11. loannis filiam Thomaim, in matrimonium ducit 211, 3. expulsus a JSicephoro ib. 22. Castoriam se confert 212, 4. adversas Stephanum proficiscitur ib. 11. Symeon Blachia pptitur 2 1 3 , 4 . Triccalam regiam sedem constituit ib. 6. principes Aetoloruin donis honorât ib. 11. cum Chlapeno convenit 214, 14. Aetoliam Albanitis concedit215,13. Syrezium oppidum 34, 14. Syria 126, 3. Tagai amicus Dionysii 248, 19.

294

INDEX

T a l c a n i o t e s historicus 2 6 7 , 7 . T a m u r t a s e s , dux Agarenorum, Artam devastat 229, 22. T e p e l e n i o t e s vici. Ali. T e p e l i n e vid. Titupolis. ' f e r a 179, 9. T h a s u s ins. a M e c h m e t e capta 2 5 , 17. Thasus 183, 3. T h a u m a c e n s i s episcopus 1 8 6 , 18. T h e b a e a Rlechmete captae 25, 17. Theocliares coniuratus 2 2 5 , 21. T h e o d o r a regina , I u s t i n i a n i c o n iux, templi aedificatrix 80, 15. T h e o d o r u s M a n n e l i f. 6, 2 2 . T h e o d o r u s Apsaras a b A n g e l i c a advocatus 2 3 0 , 15. T h e o d o r u s vid. K u t z o t h . T h e o d u l u s 1 5 0 , 17. T h e o l e p t u s patriarcha 77, 4. T h e o l e p t u s v. P a t r i a r c h . Theonas, Thessalonicensis metrop. 1 8 3 , 7. 1 8 4 , 1 4 . T h e o p h a n i a , dies s a c e r 2 3 8 , 1 8 . Theophilus, episcop. Demetriadis 1 8 6 , 19. Theophylactus legalus Serbiorum 2 2 6 , 13. T h e o t o k i ( m a t r i s d e i ) sanctissimae t e m p l u m 2 7 4 , 13. m o n a s t e r i u m 2 7 5 , 19. t e m p l u m a b Argyro conditum 2 7 6 , 1 3 . dormienti t e m p l u m prope Pelacum 2 7 8 , 7 . T h e s s a l i a e angustiae 2 6 1 , 2 0 . Thessalonica ab Andronico M a n u e l i regis Pilio Y e n e t i s v e n d i t a 6, 23. a M u r a t a subacta 7 , 7 . Thessalonice 170, 8 . 183, 6. 194, 19. 234, 17. subiecta B a i a , zito 2 4 1 , 1 1 . a Murato occupata 2 4 2 , 13. T h o m a i s filia I o a n n i s 2 1 1 , 3 . PeloT h o m a s M a n u e l i f. 6 , 2 3 . p o n n e s o e i e c t u s R o m a m confugit. eius filli 3 3 , 13. T h o m a s filius P r e l u m p i 2 1 4 , 12. eius pravitas i b . 2 1 . in m a t r i m o n i u m ducit filiam S y m e o n i s ib. 2 3 . T h o m a s Triccalam intrat 214, 2 3 . r e x fit I o a n n i t a r u m 2 1 6 , 1. 8 . eius c r u d e l i s a s t u t i a i b i d , ecclesiam spoliat 2 1 6 , 2 0 . furit j n p r i n c i p e s 2 1 7 , 11. propter

a v a r i t i a m scelera m a x i m a c o m m i t t i t 2 1 7 , 18. 2 1 8 , 14. 2 3 0 , 9 . G i n e m P h r a t é m et A l b a n i t a s v i n cit 2 2 2 , 21. Turcas advocat 2 2 7 , 7 . necatus 2 3 0 , 9 . T i b e r i u s Argyrum principem C h a o n i a e c e t . n o m i n a t 2 7 6 , 12. T i m u r c h a n rex Persiae contra B a iazitum proficiscitur 2 4 1 , 16. T i t i f a m i l i a e cum S e r a p o f u g i u n t 2 7 1 , 14. Titupolis, hodie T e p e l i n e 264, 12. 2 6 5 , 6 . a Chimariis v e x a t a 2 7 0 , 17. s u b i e c t a Argyro 2 7 5 , 1 5 . vectigalia 2 7 6 , 9. Titus Drynopolin condit 264, 9. 265, 13. T l e m o u historicus 2 7 0 , 2 1 . Tornobus metropolis 171, 8. T r a p e z u n t i s p r o v i n c i a e fines 3 7 , 2 2 . T r a p e z u s 9 6 , 2 0 1 0 2 , 7. ibid. 11. ib. 17. 1 0 3 , 2 2 . 1 1 7 , 15. 1 3 1 , 6 . T r i b a l l o r u m sive S e r b i o r u m r e x Ioanninam expugnat 2 0 8 , 8 . Tricca 263 6. T r i c c a l a regia B l a c h i a e 2 1 3 , 8 . c o n i u n c t a c u m Larissa 2 4 7 , 15. T r i n i t a t i s t e m p l u m Methodio a r chiepiscopo donatur 279, I . Tulphus 160, 3. T u r c a e 1 1 9 , 1. 1 6 0 , 1 7 . T u r c a e socii N i c e p h o r i 2 1 2 , 2 3 . T u r c a e vid. I s m a e l i t a e . T u r c a e contra Germanos profecti v i n c u n t u r 2 5 4 , 12. Moream o c c u p a n t et M a u r a m s a n c t a m 2 5 5 , 11. T u r c a r u m reges : M u r a t e s 7 9 , 4. M e c h e m e t a 7 8 , 1. 8 3 , 1 6 . 1 2 6 , 11. B a i a z i t a 1 2 6 , 14. Selimes 150, 6. Suleimanes 151, 18. 190, 8. S e l i m e s 1 9 0 , 19. Murates 199, 19. Turcarum contra Ioannitas bellum 2 4 2 , 5. Turcatyrlidae 53, 16. Turcograniza a Dionysio vexata 249, 3. T u r c o m e n i a 75, 13. Turcopalucus , Turcarum sedei q u a e d a m 2 4 4 , 18.

HISTORICUS. T u r n a b i a u g u s t i a e 260, 8. T z a n u m Chotzas dux navalis 244,

18.

T z e p l i n u s vid. Manuel T z . T z e r u l u s 195, 1. Ungari 11, 4 . Ureses 61ius S t e p h a n i 214, 13. U r u c a s a n e s 3 7 , 6. U s u m c a s t a u e 26, 12. V a l a c h i a 138, 14. 150, 11. 1 7 1 , 5 . Varna 11, 16. Veneti, q u o r u m p l u r a o p p i d a c e p i t M e c h e m e t e s II. 44, 15. et Baiazita II. 5 6 , 14. V e n e t i a e 141, 19. Veneti 125, 12. 141, 2 0 . Verria vid. Berroia. X e n a c e s 158, 20. X e n o p h o n , Ancliiali inetrop. 184,

21.

X y l o c a r a b e s v. M a r c u s H i e r o m . Zagoritae fugati a S p a t a 234, 10. Zagorium 261, 7. 264, 1. Zamares 259, 2 2 . Zambra 2 6 4 , 1. 268, 6. Zambrinum Methodio archiepiscopo donatur 2 7 8 , 22.

295

Z a m b r i a u s , ibi t e m p l u m est G e o r gii saucti 278, 22. Athanasio a r c h i e p i s c o p o d o n a t u r 279, 11. Zampia Manueli regís spuria filia Auriae n u p t a 5, 6 Zarabusa aDionysio v e x a t a 2 4 9 , 4 . Z a m a c a a Benetis occupata 2 5 3 , 1 4 . Zebembesaei 228, 2 2 . Zeloba 258, 18. Zeraa Mechraetis II. f. 52, 2 . Zenebisaei Politzis circumclusi 227, 10. Zenebises vid. Giones. Zichnae 139, 4. Zinzidae 6 0 , 16. 75, 12. Ziridi filia 239, 2. Zoila Argyro subiecta 275, 15. Zoilae angustiae tempio in m o n t e Dryino c o n d i t o d o n a n t u r 2 7 6 , 2 0 . Zoili castrini) 268, 14. ih. 16. Zoilus T i t i filius Chomelen in raatrimonium ducit 266, 16. Zonaras 195, 15. Zulanaei subiecti T h o m a e 228, 8 . Zupanaeinominant. iudices227,15.

B 0 N N A E, TYP1S

CAROLI

GRORGII.