A través de l'espill : i tot allò que Alícia hi va trobar 9788485704675, 8485704673

Citation preview

© de la traducció 1985 by Amadeu Viana Drets exclusius d'edició: Edicions dels Quaderns Crema ISBN: 8~5704-67-3 Dip. Legal: B. t 3.904-1985

TAULA

t

l ~

SERÀ UN PLAER TOR• NAR DIVERTIT AQUE.5T MALENTES NOTA DEL TRADUCTOR

Compost per Anglofort

Imprès per oiagràfic Relligat per Angcl Martí

l

¿

7 17

ALÍCIA A TR.AVÉS DE L'ESPILL zo

DRAMATIS PERSONAE JUGADES POEMA INTRODUCTORI

ZI

zz Zj

I LA CASA DE L'ESPILL

J

40

II EL JARDÍ DE LES FLORS VIVES

m

j1

ELS INSECTES DE L'ESPILL

64

IV PATAPLIM I PATAPLAM

79

V LLANA I AIGUA

92

VI GEPBOTERUT VII EL LLEó I L'UNICORN Aquest llíbtt ha estat imprès sobre paper SCDSC àcid, Í d rcDigat ha estat frt amb fil vegetal.

VIII ÉS UN INVENT MEU IX LA REINA ALÍOA X ELSACSEIG XI EL DESENSOPIMENT XII ¿QUI HO V A SOMIAR?

Cap pan t1·.kfLk."St,1 publicació incloent-hl el disseny de la coberta, no' pot ésser reprodulda, ~ o transmesa de cap manen ni per cap _nutjà, tant si_ és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravaaó o ~ de fotocòpia, sense la prèvia autorització de la casa editora.

1o6

u8 13j I j3 I

H

lj

J

Scanned with CamScanner

Publicat per Edicions dels Quaderns Crema F. Valls i Taberncr, 8 - 08006 Barcelona (93) 212 87 66 - 212 38 08

,

Es segurament Samuel Butler amb Erewh()II, una obra probablement marginal i poc coneguda, qui dibuixa un dels més encertats panorames «utòpics» fent ús gairebé exclusiu de les regles amb les quals s'organitza una societat. Dins de la interessantíssima i complexa teoria dels «mons a l'inrevés» -que enllaça amb la teoria dels llenguatges imaginaris, i la ciència-ficció en general- Erew~ és sens dubte una fita, per la concisió amb què planteja el capgirament d'estructures fonamentals de cohesió social, i per la claredat pedagògica del seu estil: Això és cl que vaig saber. Que si en aquest país una persona cau malalta . .. o si el seu cos flaqueja de qualsevulla forma abans d'haver arribat als setanta anys, és jutjat davant d'un tribunal de conciutadans .... Però si un home falsifica o cala foc a casa seua ... és conduit a un hospital per ser-hi atès amb gran compte a càrrec de l'erari públic (E,n,htm, cap. 1O).

Butler construeix una inversió, i per això és precís en tot el que es refereix a l'organització de la societat: la propietat, els costums, els diners, les creences, les màquines. ErtdJh()II és una aguda anàlisi de les condicions en les quals neix i es desenvolupa 11n sentit comú; els criminals són portats als hospitals i la malaltia és castigada. La justícia i el perdó, els serveis i l'educació dels infants responen a una intricada reglamentació, que sempre és 11na altra lògica, vista sovint com a absurda pels forasters. La feina de l'aventurer, a Erewh()II, és esc·a tir aquella trama - que no «Molt bé,» féu la Reina, dona nt-li un cope t al cap í" -n'h e agradà gens a AUcia, «encara que quan tu dius "jard un devist, de jardins, enfr ont dels quals aquest semblaria sert.» : «-l Alícia no volgué discutir aquest punt , però continuà ,> pensava que reeixiria a trob ar el cam í d'aq uest turóense«Quan tu dius "turó",» tallà la Reina, «te'n podr ia íem dir nyar, de turons, enfr ont dels quals d'aquest en podr una vall.» -la, fi«No ho crec pas,» féu Alícia, sorpresa de contradir manenalment: «Un turó no pot ser una vall, de cap de les res. No té sentit.» té senLa Reina Vermella sacsejà el cap: «Pots dir que no enfront tit, si vols,» féu, «però m'han dit coses sense sentit, i!» de les quals això tindria més sent it que tot un diccionar

El. J,\IU> i Dl·: l.E." FI.< >RS \'l\'E.o,;

47

veu Alícia féu una altra reverència peryuè temia, pel to de n en de la Reina, que no estigués una mica ofesa: i caminare silenci fins que arribaren dalt del turonet. emDurant uns minu ts AUcia s'estigué sense dir res, cont havia un plant el petit país -i un país ben curiós que era. Hi de banbon nombre de minúsculs torre nts creuant-lo rectes res per da a banda, i la terra del mig estava dividida en quad torre nt. unes tanques de colo r verd , que anaven de torre nt a acs!» «Molt em sembla que està traça t com un tauler d'esc es modigué Alícia finalment. «Bé hi ha d'ha ver alguns hom osament, vent-se en algun lloc -ep, vet-los ad!» afegí delit inuà: mentre el cor li començava a bategar de pressa; cont d'escacs «Estan jugant un mol t enor me joc d'escacs -un joc jo. Que del rnón-, si això és el món , d'alguna manera, dic ! No em n'é_s, de divertit! Com m'agradaria d'ésser un d'ells ara que faria res d'ésser un Peó, si tan sols pogués jugar -enc preferiria d'ésser la Reina, de bon tros.» ament, Alfcia fitava la vert ader a Reina més aviat trist i com enrn~ntr~ deia això, però la seua companya somrigué a Blantà. «Això s'arregla aviat. Pots ésser el Peó de la Rein

Scanned with CamScanner

A TRAV ÉS DE L'ESPILL

. Lliri és ma ca, si vols, perquè el petit . ssa JQvcnct . Jugar, ¡ pots comen çar per la Segon a Casella: quan arri.b.is per al V , . ª uitena serà s R ema-» Llavor s en aquell m oment , sense . saber com m perquè , arrenc aren a córrer . creus, quan ho pensav a d csprés· ¿c Alícia se'n feia . ' 0 111 era que tot allò havia comen çat? Tot el que record ava cr . . ª que corrie n agafad es de la mà i que la Reina feia t anta via que t r . ot · e l que e lia podi a rer era seguir- la·, i encara la R ema cridav . ª· «Més de pressa ! Més de pressa! » Però Alfcia no podi ª llléS, encara que no tenia ni alè per dir-li-h o. a era. que els .arbres i la resta que eIs La cosa més curios . envolt ava no canvia ven mai de lloc: Ja podien fer via, que les coses no sembla ven moure 's. «¿Que potser tot es mou amb nosaltr es?» pensà atemo rida i confos a Alícia. La. Reina semblà llavors endevi nar-li la pensad a, perquè cridà: «Més de pressa! No vulgui s parlar! » No era que Alícia tingué s cap idea de fer-ho. Se sentia com si mai més anés a ser capaç de parlar, de tant com li manca va l'alè; i encara cridav a la Reina, «Més de pressa! Més de pressa!» mentre l'arros segava. «¿Ja hi som?» se les compongu é per esbufe gar, al capdav all. «I ara!» respon gué la Reina. «Ja hi érem fa deu ~ut~! Més de pressa!» I van córrer duran t una estona en silenci. Alícia es figurav a, amb el vent xiulan t-li a Ics orelles, que gaireb é se li despre nien els cabells del cap. «Ara! Aral» cridav a la Reina. «Més de pressa! Més de pressa!» Anave n tan ràpide s que sembla va que passav en per damun t de l'aire, sense ni tocar el terra amb cis peus; ~s 1 que de sobte, quan Alícia sembla va donar- se, s'atura ren, es . trobà assegu da a terra, mareja da i sense alè. La Reina la recolz à contra un arbre, dient-l i amablement. . . . . ue be «Ara pots descan sar una mica.» Alícia guaità els voltan ts molt sorpre sa. «Si JO diria q

El. JARDI DE l.ES f'I.ORS \'IVI~~

49

estat a sota d'aquest arbre tota l'estona! Tot és el mateix d'abans!» «Naturalment,» féu la Reina: «¿Què pretenies, tu.:»> «Miri, a casa nostra,» féu Alícia, encara panteixant una mica, «sempre vas a raure a algun altre lloc -si has corregut una bona estona, com hem fet nosaltres.» «Serà un pals molt lent de mena,» féu la Reina. «Ben al contrari, ací cal córrer tot cl que puguis per poder restar al mateix lloc. i\!l! i si en vols anar a algun altre, de lloc, cal que corris almenys cl doble de ~pid del que hem corregut ara!» «És clar, no crec que ho intenti,» féu Alícia. «Estic molt conten ta d'estar ací -si no tingués tanta set i tanta calor!» «Ja sé cl que t'agradarà!» féu la Reina agradablement, mentre treia una capsa de la butxaca. «¿Una galcteta?» Alícia pensà que no seria gens polit de dir ~o,» tot i ~e no era ni de bon tros cl que desitjava. L'agafà 1 se la mcnJà com va poder: era sequissima. Pensà que no havia estat mai de sa vida tan a prop d'ennuegar-se com ara.

Scanned with CamScanner

A TRA Vés DE L'ESPILL

A TR.AVÉS DE L'ESPILL EL JARDf DE LE'S FLORS VIVES

«Men tre et refres ques, » digué la Reina , «pren dré un tnides.» Tragu é de la butxa ca una cinta mètri ca t. cornees n à . ç a mesu rar cl terra 1a clava r estaq ues perto t arreu . «Dos metre s més enllà,» digué , posan t-hi una estaca pe . d . l di . di r car a stànc1a, «et onaré instru ccion s -èuna altra m galeteta.:»> «No, molte s gràcies,» féu Alícia: «Am b una en tinc ben bé prouI» «¿Has apaiv agat la set, espero?» féu la Reina . Alícia no sabia què respo ndre- hi, però afortu nadar nent 1a . ré Reina no esper ava cap respo sta i conti nuà. «Te les repeti tres metre s despr és -tinc por que les oblid is. Al quart metre m'aco miada ré, i al cinqu è me n'anir é.» Ja tenia totes les estaq ues posad es, llavo rs, i Alícia se la mirav a molt atent amen t quan toma va cap a l'arbr e, caminant a poc a poc per la filera que havia obert . A l'estaca que indic ava els dos metre s es girà i digué: «Els Peons avanc en dues caselles en · la prim era jugada, recorda. De mane ra que arriba ràs molt aviat a la Terce ra Casella -en tren, diria j~ i et troba ràs i la Quar ta en meny s temps encara. Aque sta Casella perta ny a Patap lim i Pataplam. La Cinqu ena és majo rmen t aigua -la Sisen a perta ny a Gep Boter ut- però... ¿no em dius res?» «No... no sabia que hagué s de dir res -ara,» féu Alícia amb la veu tremo losa. «Don cs devie s haver dit,» conti nuà la Reina fent una veu de greu retret , «"És vostè molt amab le de dir-m e tot ~ això" - tanma teix imagi nem que ho has dit -la Sisen a Casell -J és tota un bosc, i allà un dels Caval lers t'indi carà cl camí, farem a la Seten a Casella ens apleg arem totes les Reine s i trull i gatzaraJ» Alícia s'alçà i féu una rever ència , per seure després. A la següe nt estaca la Reina es girà encar a i féu: «Parla en

francès quan no trobis la paraula en català ~ami na amb les puntes dels· peus c~p enfor~ -i recorda_ qui ets!» I ara no esperà cap reverència, ans s atansà ràpidament a la següent estaca, on es girà una mica per dir adéu; llavors s'afanyà per arribar a la darrera. Alícia no sabé mai com s'esdevingué, però quan arribà a la darre ra estaca havia desaparegut. Com si s'hagués fos en l'aire, o com si hagués cuitat a endinsar-se al bosc («i com que pot córre r tan de. pres_saJ» im_aginà Alícia), -tot allò era difícil d'esb rinar- havia fuit. Alícia començà a recordar que era un Peó, i que aviat hauria de moure.

l'\

Scanned with CamScanner

jO

m ELS INSECTES DE L'~SPILL

«Potser serà millor que baixi per l'altra banda,» digué, després d'un parèntesi: «I ja visitaré els elefants més tard. A més, vull arribar a la Tercera Casella!» Així, amb aquesta excusa, corregué muntanya avall i va botar el primer dels sis torrents.

,

Es clar, la primer a cosa que havia de fer era un bon am·d· 1 ament del país pel qual anava a viatjar. «És una mica corn aprend re geografia,» pensà Alícia, mentr e es ficava de puntetes, amb l'es~ra nça de veure ~ poc més enllà. «Rius importants ~o n'hi ha Muntanyes impor tants -estic damunt de l'úni~a que hi ha, però nò crec que es digui de cap manera. Ciutats importants -però. .. ¿què són aquells animalons que fan mel allà sota? No poden ser abelles -ningú no ha vist mai abell~s d'una milla lluny, ¿oi?» i per una estona estigué en silenci, observant-ne una que s'atrafegava entre les flors, furgant-hi amb la trompa, «talment com si fos una vertadera abella,» pensà Alícia. Tanmateix, allò era tot menys una vertad era abella: de fet, era un elefant -com Alícia esbrin à aviat, encara que la idea la deixà de sobte sense alè. «Si en deuen ser, de grans, les flors!» va ser el que pensà després. «Una mica com masies sense sostre, i a sobre de les tiges -i quina quantitat de mel deuen ferl _Crec que hi aniré i -no, encara no... » continuà, refrenant-se quan ja havia començat a córrer muntanya avall, i tractan t de trobar alguna excusa per aquesta timidesa sobtada. «El que no faré mai és baixar sense una bona branca per aviar-los -i que. divertit quan cm deman in si m'ha l " agradat el passeig. Els diré "-Ah, sí, m'ha agradat mot- . (ad féu un copet amb el cap molt simpàtic), "només que~ havia tanta pols i feia tanta calor, i a sobre els elefants empipaven tantl" ~

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

«Els bitllets, si us plau,» demanà el revisor, traient el cap per la finestreta. De seguida tothom tenia un bitllet a la mà: eren de la mateixa mida que la gent, i semblaven gairebé omplir tot·el vagó. «A veu.rel El bitllet, nena,» continuà el revisor, esguardant irritat Alícia I una colla de veus digueren a l'ensems («com el cor d'una cançó,» pensà Alícia) «No el facis esperar, nena, que el temps li costa mil lliures el minut.» . «Molt em temo que no en tinc cap, de bitllet,» digué Alícia amb un fil de veu: «No hi havia pas cap oficina allà d'on jo vinc.» I tomar en les veus del cor: «No hi havia lloc per a una oficina allà d'on ella ve. La terra hi costa. mil lliures el pam.» · «No em vingui ·amb excuses,» digué el revisor: «En deuria haver comprat un al maquinista» Una vegada més, les veus del cor contestaren a la vegada: «El maquinista, si el fum només ja costa mil lliures la glopada.» Alícia digué per a ella mateixa: «Ad és inútil parlar.» Les veus aquesta volta no s'acoblaren, perquè ella no havia parlat, però pensaren totes a l'uníson (espero que entendreu el que és pensar així, perquè jo confesso que no ho sé): «Millor no dir res. El llenguatge costa mil lliures la paraula.»

Scanned with CamScanner

ELS INSECTES DE L'ESPILL

EU; INSE Totho~ sembla:ª satisfet, encara 9.ue Alícia s'esporugwa una nuca de la idea dels trens saltant. «Tanmateix, així arribarem a la Quarta Casella, que és un oon consoli» pensà. Un xic després notà que el vagó s'enlairava, i de la paüra, agafà la primera cosa que trobà a mà, que resultà ser la barba del boc.

* *

*

*

*

·*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Però la ~rba semblà deixatar-se quan la tocà, i es trobà de cop i volta que seia tranquil·lament sota un arbre -mentre el Mosquit (car vet ací l'insecte amb qui havia estat parlant) es gronxava en un branquilló sobre el seu cap i la ventava amb les ales. Certament, era un Mosquit molt immens. «De la mida d'ún pollastre,» es digué Alícia. Ara ja no pdia estar esverada, després d'haver-hi mantingut una conversa tan llarga. «Així, ¿no t'agraden tots els insectes?» reprengué el Mosquit, tan calmadament que semblava que no hagúés passat res.

n

i.A'' raden els que parlen,» respongué Alícia. «D'on jo ag o en sap, de parlar.» . · de~anà el Mosqwt, · ·t •alegren,» · cap n classe d'mscctes sóe«¿Quina ((J.U

al teu país?» «allà ~ ¿Quin li recitaré?» digué Pataplam, gtrant-se cap a Patafen~ uns bons ullassos, sense ni adonar-se de la pregun-

pli:

ta d'Alícia. «Na Morsa i m F11ster, que és el més llarg,» respongué Paseu germà afectuosament. l;_, mentre abraçava el . t~=·, Pataplam començà de segwda:

Brillava el sol dam11nt del mar. Alícia va gosar d'interrompr e'l. «Si és molt llarg,» digué molt educadament, «potser em podríeu dir primer el camí per sortir-,> Pataplam somrigué una mica i tornà de bell nou:

Brillava el sol dam11nl del mar, brillava amb tol el se11 poder, onades dares i l/11mtes volg11é l'oratge allà perfer, -i això era estrany, si era de nit, q11an va tothom b11.mznl recer. La J/11na hi era, e11111111rriada, i era la ç411sa el sol radiant: ¿Q11i 11 tonvidava a "'J"ISI 111goa hav,nt ad 11na nit 11111blan.i La ll11na fé11: «És d1sç0rt1s q11e ti111alleg4 d,storbant.» La mar ,stava 111011 111111/ada, l'arma seca, com «dia; ni 11n mívol prim ni boira esp,ssa

Scanned with CamScanner

66

A TRAVÉS DE L'ESPILL

car el cel net s'msenyoria. Cap "" volava a les alhlres: la seu 111anca ho i111pedia. Na Morsa anava amb en Fl1Ster del brllf seg,¡int el litoral,· pioravm q11i-sap-lo de ve11re at¡ll4II des111es11ral s°"al. «Q11e tr,g11i11 t{f/ això, si 11s pla11,» van dir, «fóra feno111enal.»

l

Scanned with CamScanner

68

PATAPLIM l PATAPLAM

((Ostres, veni11 també a passeig,» sNplicà na Morsa ansiosa, ((Felll 11n passeig i 1111 xe"oteig per la platgeta salobrosa, -de q11atre en q11atre, perfavor, 11na de cada mà gNSlosa.» Una Ostra vella se'ls mirava; no gosà dir ni 11na parat1la:_ Jeia 1'11llet, movia el cap, veia de ll11ny q11e era 11na ma11la, -no es /Jell11gà del seu 11iver, no s'empassava aquesta faula. C L.

Les Ostres joves s'afanyaven; quatre.frisaven pel con11it: d11ien les brNSes ben polides, la cara neta i -quin delit!IINStrós calcer, i això era estrany, car sense peNS, no II sentit!

((Set 111inyones a111b set graneres ho esco111brarien en 111ig anyJ> «BI sllj>oso,J> diglll na Morsa, «q11e tot ben net seria 1111 g11anyJ> > co nti nu la ca va am b les ma ns , «m e tan els i lls no ge els va ua tre cre nti an ive rsa ri. » va n do na r-c om a reg al d'a ícia, pr ou co nfo sa. «P erd on i, ¿co m diu.:>» féu Al ter ut. «N o estic ofès,» féu Ge p Bo an ivc rsa ri? » «Sí, però, ¿què és un regal d'a nti l és el teu an ive rsa ri, no ca no an qu fan et e qu al reg . «Un dir -ho.»

GEP BO TER UT

97

• ,T o rumià una nu·ca. «Jo a s'h prefereixo els regals d'aniAlíci . . versari,» digué finalment. el que dius!» cridà Ge Boterut. . «És cla r qu e no sapsy?» P «~Saps qu an ts dies té, l'an Alícia. «Tres-cents seixanta-cinc,» féu es, tu?» «a quants aniversaris celebr «Un.» seixanta-cinc, ¿saps quants en «I si lleves un de tres-cents · queden?» és clar.» «Tres-cents seixanta-quatre, r. «Ho veuria més clar en un Ge p Bo ter ut semblava dubta paper,» digué. una rialleta mentre treia la Alícia no po gu é deixar de fer seu a ag en da i feia la resta.

365 -t

364 da i mirà atentament l'operaen l'ag ué ng pre ut ter Bo p Ge a_,. començà. ció. «Sembla qu e est à ben fet avall!» tallà Alícia. «P erò si té l'a ge nd a cap pe r p boterut alegrament, men«Apa! és veritat,» admeté Ge ia vist alguna cosa rara. Segons tre ella li la gir av a bé. «Ja hav ra que ara no tinc temps de mi sembla, la res ta est à bé ~n ca tadir que hi ha tres-cents seixan rar -m e-l a co m cal. Ai xò vol d'antianiversari.» qu atr e dies pe r reb re regals

«Certament,» féu el Rei: «I el millor del cas és que es tracta de la meua corona. Anem a veure'ls.» Van començar a córrer. Alícia record à llavors la lletra d'una antiga cançó:

L Vnitor11 per Ja mrOllll ab lo Lkó es barallatJa. Per Ja tJiJa Jo Lkó L VniÇ(Jf"n apalliss""a. La gml els d""a pa b/anç, pmtls i pa de segó. Ab 11114 gr411 tabalada, los.form fora a Iols dosi

IJ I

. rta la corona.:»> «¿J qui guanya s'empo preguntà Alleta tan · é aviat com pogu rcsptrar una mica' cosa dif"iic1-1en plena carrera. «?s c_lar que noi» féu el Rei. «Quina pensadat»

ft11 Alkia, JJ11int Ja coronada testa. «Vinga11 Jos 11ns i els altres, i lastare11 Jo vi, f are11 tn1JJ i gatz.ara ab les Rei,us i ab mi.»

I milers de veus s'afegiren en cor: «Sa/111, 0111pli11 Jos vtires fins qm aq11ests vessaran, de n_yoça i de segó cobri11 Ja taula gran, pose11 gats m re11111JJ i ratolins al te, V irca Alícia, virca, trenta voltes tresi»

Sentí després confusos crits d'aclamació i pensà: «Trenta vegades tres fan noranta. Voldria saber si algú porta el compte.» De seguida es restablí el silenci i la veueta aguda tornà a entonar una altra estrofa:

manat alguna cosa?» Estava tan ronça que Alícia difícilment l'entenia. «No sé què vol dir,» f~u ella. «¿Que no pàrlut clar?» continu à la Granot a. «¿Que patser ets sorda? Dic que si li has demanat alguna cosa.» «No resi» f~u Alícia, impacient: «Hi he estat trucant!» «Poc ho fessis, això, poc ho fessis pas... ~ remugà la Granota: «No l'empipessis, ¿saps?» Llavors pujà un graone t i descarregà una gran puntada de peu sobre la porta, amb un dels seus peuassos. «Deixa-la estar,» esbufegà, mentre se'n

«Oh Éssers de fEspill, at0sle11-vos ad! Oidà! Q11in gran honor is poder-me ,sçaltar! I vet q11in privilegi prendre el te i berenar i far tr11JJ i gatzara ab les Reines i ab mi!»

Llavors tomà el cor: «Sal11t, ompli11 los 11eiru de tinlllra i melassa o d'11n altre 'be11ratge q11e sia dolf i espès, ba"ege11 sidra ab sorra i 11inet ab carbassa. V isça A/kia, visca, noranta 1)()//es tres!»

Scanned with CamScanner

LA REINA ALÍCIA

1..\ RE I!\::\ ,\ 1.ÍClt\

«Noranta voltes tresi» repetí Alícia, deseperada: «No aca-. baran mai! V al més que entri de seguida -» Entrà, doncs, i només aparèixer es féu un silenci sever. Mentre traves~ava la gran sala, Alícia contemplà nerviosament la taula i s'adonà que hi. havia vora cinquanta convidats, de tota mena: animals, alguns ocells, i fins i tot unes quantes flors. «M'alegro que hagin vingut sense que els ho hagi demanat,» pensà: «M'hauria costat molt de decidir quina gent calia convidar!» A un cap de taula hi havia tres cadires. La Reina Blanca i la Reina Vermella seien en dues, deixant la del mig buida. Alícia anà a seure-hi, una mica a disgust a causa del silenci, i delerosa que algú comencés a parlar. La primera a fer-ho fou la Reina Vermella. «Thas perdut la sopa i el peix,» digué: «Que portin el talli» Llavors els cambrers serviren una enorme cuixa de xai davant d'Alícia, que se la mirava inquieta perquè no havia trinxat mai un be tan gran. «Sembles una mica tristona. Deixa que et presenti la cuixa,» féu la Reina Vermella, «Alícia - Cuixa de Xai. Cuixa de Xai -Alícia.» El tall s'aixecà del plat i féu una petita reverència. Alícia li la tornà, sense saber ben bé si devia esglaiar-se o riure. «¿us en serveixo?» féu, bellugant enlaire el ganivet i la forqueta, mirant-se ara una Reina ara l'altra. «Naturalment que no,» exclamà la Reina Vermella, molt decidida: «No és gens polit de trinxar algú que t'acaben de presentar. Que s'emportin el talli» I els cambrers així ho feren, tot i que de seguida tornaren amb un gran pastís de· prunes. di «No ,~l que em presentin el pastís de prunes, si us plau,» gué Alícia de pressa, «perquè sinó no soparem mai. ¿us en · tallo una mica?»

1 47

La Reina Vermella la mirà sorrudament i remugà: «Alícia -Pastís de Prunes. Pastís de Prunes -Alícia. Que s'emportin el pastís!» I els cambrers el feren desparèixer tan ràpidament que Alícia aquesta vegada no pogué tomar la reverència. Tanmateix no acabava d'entendre per què la Reina Vermella havia de ser l'única que donava ordres. Per fer una prova cridà: «Cambrer, torni a portar cl pastís de prunes!» l vet-lo ací que tomava de seguida, com si es tractés d'un truc de màgia. Era tan gran que Alícia no deixava d~cstar un~ mica inquieta, com li havia passat abans amb la cwxa de xat. Tanmateix es desempallegà de les pors i amb un bon esforç . tallà un bocinet per oferir-li'l a la Reina V crmell~. · «Quina impertinència!» féu cl Pastís. «Voldria saber si a tu t'agradaria que et trinxessin, salvatge!»

Scanned with CamScanner

A TRAVÉS DE L'ESPILL

LA REINA ALÍCIA

Parlava amb una veu espessa j gre.ixosa. Alícia es quedà . bocabadada: el mirava sense poder-se moure del sejent. «Djgues alguna cosa,» féu la ~eina Vermella: «És ridícul deixar la conversació en mans del pastís!» «Mireu, he sentit tants poemes avw,» començà Alii . Cta, 'd u a, mentre s a onava que tothom la miun xic esmaperdd rava, en silenci, amatents al que eixiria dels seus llavis . ,~ 'al és molt curiós, crec -d guna manera tots els poemes parlaven de peixos. ¿sabeu per què acf la gent hi tenen tanta tirada.~ Alícia s'adreçava a la Reina Vermellà, la resposta de la qual fou considerablement generosa: «Pel que fa als pe.ixos,» digué lentament j solemne, acostant-se a l'orella d'Alícia, «Sa Majestat la Rema Blanca sap una endevinalla tota de peixos. ¿Vols que te la digw?» «Sa Majestat la Reina Vermella és molt amable d'esmentar el tema,» murmurà la Rema Blanca a l'altra orella d'Alícia, amb una veu semblant al parrupeig d'un colom. «Quin detall per a aquesta diada! ¿Puc dir-te-la.~ «Si us plau,» digué Alícia, molt educadament. La Rema Blanca somrigué delitosament i acaricià les galtetes d'Alícia. Llavors començà:

Primer el peix s'ha de pesçar. ÉJ molt smvll: lln ,,,,, ho sap. Després alg,J fha de comprar. És molt smvll: et ,osta "" ral. Uavors elpeix s'ha d'adobar. És molt smvll: 111 "" mi1111t això estàfot.