Dos editores de Barcelona por América Latina: Fernando y Santiago Salvat Espasa. Epistolario bilingüe, 1912-1914, 1918 y 1923 9783964566300

Dos jóvenes editores descubren el mercado del libro en América Latina a principios del siglo XX. Su epistolario es un do

135 24 27MB

Spanish; Castilian Pages 416 [414] Year 2010

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD PDF FILE

Table of contents :
Índice
Prólogo
Itinerarios
Cartas de recomendación
Condiciones para el viaje a las Américas de Fernando y Santiago Salvat
Apuntes para el viaje a América
Discúrs de D. Pablo Salvat Espasa (20-X-1912)
Epistolario de Fernando y Santiago Salvat Espasa de 1912 a 1914
1912
1913
1914-1915
Epistolario de Fernando y Santiago Salvat Espasa de 1912a 1914
Epistolario de Pablo y Santiago Salvat Espasa en 1923
Un nuevo Centro de Provisión (15-IV-1924)
Ventas por títulos
Ventas por librerías
Sumas entregadas directamente por los libreros a Fernando y Santiago Salvat
Ejemplos de facturas que indican los gastos entre Barcelona y América
L'editor davant el llibre Conferència donada el 4 de mar? del 1936 a l'Institut Català de les Arts del Llibre per Santiago Salvat
Discurso de D. Santiago Salvat en la sesión inaugural del XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores Barcelona, 7 de Mayo de 1962
Recommend Papers

Dos editores de Barcelona por América Latina: Fernando y Santiago Salvat Espasa. Epistolario bilingüe, 1912-1914, 1918 y 1923
 9783964566300

  • 0 0 0
  • Like this paper and download? You can publish your own PDF file online for free in a few minutes! Sign Up
File loading please wait...
Citation preview

Dos editores de Barcelona por América Latina Fernando y Santiago Salvat Espasa

Dos editores de Barcelona por América Latina Fernando y Santiago Salvat Espasa EPISTOLARIO BILINGÜE:

1912-1914, 1918 y 1923 •

Prólogo, selección y notas Philippe Castellano

Iberoamericana - Vervuert -2010

Reservados todos los derechos © Iberoamericana, 2010 Amor de Dios, 1 - E-28014 Madrid Tel.:+34 91 429 35 22 Fax: +34 91 429 53 97 [email protected] www.ibero-americana.net © Vervuert, 2010 Elisabethenstr. 3-9 - D-60594 Frankfurt am Main Tel.: +49 69 597 46 17 Fax: +49 69 597 87 43 [email protected] www.ibero-americana.net ISBN 978-84-8489-522-0 (Iberoamericana) ISBN 978-3-86527-552-3 (Vervuert) Depósito legal: SE-2812-2010 Diseño de la cubierta: Carlos Zamora

The paper on which this book is printed meets the requirements of ISO 9706 Impreso en Espana por Publidisa

Para Montserrat Salvat Pons y Pau Salvat Vilá custodios de la memoria familiar

r

Indice

Prólogo Itinerarios Cartas de recomendación Condiciones para el viaje Apuntes para el viaje Diseurs de D. Pablo Salvat Espasa (20-X-1912) Epistolario de Fernando y Santiago Salvat Espasa (1912-1914) Epistolario de Fernando Salvat Espasa (1918) Epistolario de Pablo y Santiago Salvat Espasa (1923) Un nuevo Centro de Provisión (15-IV-1924) Ventas por títulos Ventas por librerías Sumas entregadas por los libreros Ejemplos de facturas L'editor davant el llibre - Conferencia de Santiago Salvat Espasa (extracto) 1936 Discurso de D. Santiago Salvat Espasa (extracto) 1962

9 19 25 29 31 35 39 341 351 365 371 401 405 407 409 413

Prólogo

Entre los centenares de cartas que constituyen el epistolario de Fernando y Santiago Salvat Espasa,1 se han elegido aquellas que permiten comprender cómo estos dos jóvenes "aprendices de editores" con, respectivamente, 21 y 20 años de edad, van descubriendo el mercado del Libro en América Latina con sus componentes materiales y humanos, y también los distintos papeles que, como intermediario cultural entre Europa y América, tendrá que asumir la editorial familiar afincada en Barcelona, cuyo porvenir dependerá en gran parte de este inmenso mercado potencial. Tras la muerte prematura (en 1901) de Manuel Salvat Xivixell, fundador de la editorial Salvat en 1898, el hijo mayor, Pablo Salvat Espasa, deja de lado su carrera de arquitecto y se consagra a la empresa familiar. En ese momento propicio al desarrollo del mundo del Libro en Barcelona, decide ampliar la capacidad de la empresa que, como solía ser la norma a principios del siglo xx, posee su propia imprenta y acumula las distintas labores de selección de textos, impresión, encuadernación, distribución y difusión de los títulos que edita. En septiembre de 1912 empiezan las obras de construcción de una nueva sede en la calle Mallorca, un edificio funcional de modelo horizontal que albergará además el chalet familiar. En ese momento la editorial es una empresa familiar cuya capitalización es todavía precaria, con un catálogo modesto que sólo consta de un centenar de volúmenes repartidos entre unos 16 títulos en las obras de Gran Lujo, 3 títulos en la Sección Religiosa en vía de abandono, 33 títulos de novelas en la Sección Moral-Recreativa, 30 títulos en la Sección de Ciencias Médicas y 27 títulos en la Biblioteca de Terapéutica. Como las demás editoriales importantes de la época, la casa Salvat publica —desde 1902— una revista ilustrada, Hojas Selectas; el catálogo se completa con dos obras lexicográficas importantes, el Diccionario de la Llengua Catalana y, sobre todo, el Diccionario Salvat. Enciclopédico, Popular, Ilustrado. Inventario del Saber humano, cuya publicación se inició en 1906.

' Quiero repetir aquí mi sincera gratitud a Montserrat Salvat Pons y a Pablo Salvat Vilá por la confianza y la generosidad que mostraron al entregarme estas cartas que forman parte de su archivo familiar.

9

10

La característica del mercado español, demasiado reducido, y la necesidad de conseguir fondos para financiar esta nueva sede obligan a ampliar la difusión de libros hacia la otra orilla del Atlántico en un mercado disperso que sólo conocen mediante las cartas de pedidos de algunos corresponsales. La única manera de aumentar las tiradas de sus publicaciones y de rentabilizar la inversión consentida en estos nuevos talleres y máquinas reside entonces en un conocimiento preciso de la geografía de la lectura en el continente americano para "abrir el mercado", según la expresión repetida en este epistolario y, así, incrementar el número de lectores. Gran parte de las cartas de Fernando y Santiago van dirigidas al hermano mayor, Pablo, y se vislumbra rápidamente el carácter austero de éste; la responsabilidad de tener que asegurar el porvenir de sus nueve hermanos forjará esa actitud que se acerca más a la de un jefe de familia, preocupado por reducir los gastos y evitar el despilfarro, que a la de un hermano. Además, el papel relevante de Pablo Salvat Espasa en el ramo editorial de Barcelona a principios del siglo xx explica también el respeto y la admiración de los dos hermanos menores frente a sus múltiples consejos y advertencias a lo largo del viaje. Este tipo de formación profesional, en la que los hijos más jóvenes descubren en el extranjero las distintas etapas del circuito del Libro, ya era una tradición en las familias de editores alemanes, en particular las de Leipzig, que dominaban el sector generación tras generación. En el catálogo generalista de la editorial se van a privilegiar tres elementos: la revista Hojas Selectas, el Diccionario Salvat y la colección de libros de Medicina. Editar una revista ilustrada tiene entonces una importancia fundamental para una editorial: es una publicación de prestigio que legitima el conjunto del catálogo y permite fidelizar al público de lectores asiduos. Así no sólo se convierte en el soporte ideal para la publicidad de las publicaciones en curso sino también en un medio de conectarse con los representantes más emblemáticos de la literatura y de las artes para atraer de esta manera a los autores mediante la publicación fragmentada de sus novelas, de sus cuentos y poesías. Esta posibilidad, también ofrecida a nuevos autores, participa de la modernización cultural de los países hispanohablantes y favorece de paso la permanencia de la empresa, considerada como un elemento indispensable en el panorama intelectual. Además, en el caso preciso del viaje de Fernando y Santiago, no se nombra la editorial en la solicitud de pasaporte sino simplemente la revista, ya que no se debe alertar a los demás editores acerca del cambio de estrategia destinado a ampliar la difusión en América Latina. Editar un Diccionario Enciclopédico parece ser también una etapa indispensable para una editorial con ambiciones a finales del siglo xix y principios del siglo xx. Después de la obra emblemática de Montaner y Simón, las editoriales Espasa, Seguí y Salvat empiezan a publicar entre 1905 y 1907 tres obras lexicográficas importantes que afirmarán la solidez de cada Casa, transformando el apellido del fundador en nombre común y volviéndose el mejor soporte publicitario para el resto de las publicaciones. Por su precio más elevado que el de las otras obras, la mayor parte de las ventas de Diccionarios se realiza a plazos más que al contado; frente a la Enciclopedia Seguí (que se detendrá en la letra L1 en 1910) y a El Espasa (que

11

sólo se acabará en 1930 con el tomo 70), el hecho de poder presentar en 1912 un Diccionario Enciclopédico completo en nueve tomos es una ventaja considerable en el mercado americano ya que allí el público se muestra desconfiado cuando se trata de invertir en obras editadas en España y de cuya terminación no se tiene ninguna garantía. En cuanto a los libros de Medicina, representan una parte significativa de los catálogos de la editorial Salvat y las traducciones, esencialmente de la escuela de Medicina francesa —que con Pasteur, Charcot, etc., conoce entonces un momento álgido de su historia—, van a permitirle ampliar su parte del mercado frente a la competencia de las editoriales Espasa (de Barcelona) y Calleja (de Madrid), asentando definitivamente el prestigio de la Casa en este ramo de las carreras científicas. A este respecto es significativo el éxito que encuentran en los pedidos de libreros americanos los nuevos títulos que la editorial Salvat va publicando a lo largo de los años 1913 y 1914. El hermano mayor, Pablo, ya ha recorrido gran parte de Europa y ha participado en Exposiciones Internacionales; esta experiencia le proporciona una visión amplia del mercado del Libro que aplica al funcionamiento de la editorial familiar. Cuando organiza el viaje de sus dos hermanos, lo primero que llama la atención es la planificación metódica de todas las tareas que Fernando y Santiago tendrán que llevar a cabo en cada uno de los países que van a visitar. Se puede notar que toda esta recopilación de datos tiene que mantenerse oculta y la cultura del secreto, característica del modo de funcionamiento de este sector económico, se verifica en los cablegramas siempre cifrados para evitar que las otras editoriales puedan ser informadas de los pedidos que llegan de América. El primer aspecto que van descubriendo Fernando y Santiago en las repúblicas hispanoamericanas es por supuesto el mundo de los libreros.2 La especialización del comercio de Librería no existe todavía en muchas tiendas en las que el Libro sólo es un artículo entre otros muchos y, además, se trata de pasar de una venta asegurada, en la que es el cliente quien le solicita una obra ya conocida al librero, a un sistema en el que debe ser el librero quien tiene que despertar el interés de la clientela por obras nuevas. Dicho de otra manera, quieren convencer a los libreros de abandonar la ley de la demanda para pasar a la ley de la oferta. Es así como descubren los "aprendices de editores" la necesidad de intervenir, para suplir la falta de profesionalismo de los libreros, en un eslabón de la cadena del Libro que no les es propia. Por eso multiplican las iniciativas en el terreno de la publicidad (anuncios, gacetillas, carteles, prospectos, catálogos, exposiciones) para suscitar la curiosidad del público indiferenciado, con Hojas Selectas y el Diccionario, o el interés del público particular de médicos y estudiantes, con las obras de Medicina. Asimilan rápidamente las reglas de funcionamiento de este sector y comprueban, a veces amargamente, el desajuste entre el volumen de material que exigiría este - Para el año 1913, "[c]omprenden las Repúblicas Hispano-Americanas unas 3.400 librerías o personas dedicadas a la venta del libro, y un reducido número de editoriales" (Julio de Lazúrtegui: El libro español en América. Bilbao: Centro de la Unión Ibero-Americana en Vizcaya, 1919, pp. 148-149).

12

sistema y la producción, todavía insuficiente, de carteles, catálogos y prospectos por parte de la casa de Barcelona. Es una lucha contra reloj, por el programa de trabajo que se les ha impuesto a Fernando y Santiago, y una lucha contra la desidia de gran parte de los libreros que sólo piensan en conseguir una exclusiva de venta para eliminar la competencia y de este modo asegurar las ventas sin tener que fabricar y distribuir catálogos y prospectos. El hecho de que no logren siempre convencer a los libreros para que éstos acepten, aunque sólo sea en depósito, las obras que vaya publicando la editorial Salvat, muestra a las claras la falta de dinamismo de este sector y la necesidad de instalar Agencias que faciliten las relaciones comerciales entre el editor y la red de librerías. Un elemento significativo de este epistolario es el uso del idioma catalán —antes de la reforma ortográfica del Institut d'Estudis Catalans— para la casi totalidad de las cartas dirigidas personalmente a Pablo. Los encuentros frecuentes con comerciantes catalanes instalados en América y la acogida calurosa que reciben siempre en cada Centre Catalá de las capitales hispanoamericanas dejan entrever una solidaridad efectiva entre compatriotas al otro lado del Océano. Sin embargo, para enfrentar el aislamiento y la soledad, lo más notable es la importancia fundamental de los vínculos familiares, con los múltiples recuerdos de santos y cumpleaños de unos y otros, las felicitaciones por las fiestas que no pueden compartir con el círculo familiar cuyo cariño añoran visiblemente. Este aspecto explica sin duda en gran parte el intento de ayudar a Luis, el hermano que se rebeló frente a la autoridad de Pablo y decidió buscar fortuna en América. Es interesante notar en este epistolario la evocación de los otros viajantes españoles que, como ellos, recorren la geografía americana para buscar en ese inmenso mercado potencial los pedidos que permitirán el desarrollo de numerosas empresas de todo tipo. Por supuesto se privilegian los contactos con los colegas representantes del ramo, como el de la casa Guarro (fabricante de papel de Gélida) o los de las editoriales Gili y Calleja;3 por otra parte, la presencia de viajantes de las editoriales francesas Garnier y Bouret señala el porqué de la dominación de estas empresas sobre el mercado del Libro en América Latina. Ya se había evocado este problema en el n° 22 de Hojas Selectas (octubre de 1903) al presentar la Comisión Comercial Española encargada de encontrar soluciones para "convertir a un provechoso intercambio las afinidades de idioma, religión y raza" con las repúblicas sudamericanas, cuyos mercados se encontraban dominados por otras potencias europeas. El promotor de esa expedición comercial era José Puigdollers Maciá, propietario de una casa exportadora en Barcelona y de la revista comercial ibero-americana Mercurio (1901-1926). El director de la revista, Federico Rahola (ex-secretario del Fomento del Trabajo Nacional), acompañado de José Zulueta (diputado a Cortes) y de Cayetano Fábregas (fabricante de sederías), marchó a la Argentina y publicó a su re3

También José Ruiz Castillo, director comercial de la editorial Renacimiento, viajó a América en 1912 durante varios meses con el fin de ampliar un mercado indispensable para mantener una cuenta de resultados positiva. Véase Juan Miguel Sánchez Vigil: CALPE. Paradigma editorial (1918-1925). Gijón: Ediciones Trea 2005, pp. 27 y 57.

13

greso Sangre nueva. Impresiones de un viaje a la América del Sur. Las asociaciones patronales más importantes de Barcelona4 habían apoyado esa iniciativa cuya meta era acomodar la producción española al consumo de los mercados sudamericanos para competir con los productos extranjeros. Semejante objetivo exigía un conocimiento fino del mercado —en este caso el mercado del Libro— para proponer los títulos y la presentación más adecuados a los distintos públicos de lectores. Es efectivamente el descubrimiento paulatino de este mercado uno de los puntos fuertes del epistolario aquí presentado. El primer elemento, evidentemente, es el factor geográfico, con las distancias y los obstáculos de todo tipo que interponen las sierras, los ríos, el clima tropical y la necesidad de tener en cuenta las múltiples rutas marítimas ya que las repúblicas hispanoamericanas siguen siendo todavía incomunicadas entre sí; por eso los dos viajantes siempre pasan de un país a otro mediante un viaje en barco, incluso entre Perú y Bolivia, cruzando el lago Titicaca, o entre Argentina y Paraguay, remontando el río Paraná. Sólo será entre Bolivia y Chile donde cruzarán la frontera por el ferrocarril minero (Bolivia ya no tiene salida al mar desde la Guerra del Pacífico) y también por otro ferrocarril entre Chile y Argentina, para evitar el viaje siempre peligroso por el cabo de Hornos. Esta preocupación marítima vale de la misma manera para las compañías nacionales y extranjeras que transportan las mercancías desde España; Fernando y Santiago están continuamente echando cálculos para asegurarse de las fechas de salida de Barcelona y de llegada a los puertos americanos, tratando de evaluar el precio final de cada libro cuando se haya pagado el transporte marítimo, los fletes diversos, los derechos de Aduana, los gastos de almacenaje, etc. A este respecto, la búsqueda constante de mapas, guías, horarios, directorios, etc., obedece a la necesidad de poder prever y controlar en cada momento el trayecto de las remesas de libros entre Barcelona y cualquier capital hispanoamericana. Aquí aparece la importancia fundamental de la capital catalana que, por su situación periférica y su vocación marítima, constituye un polo de intercambio en el que la industria del Libro ha sobrepasado, desde el último tercio del siglo xix, la producción madrileña. El segundo elemento notable es el factor político, con las revoluciones y guerras civiles que acompañan su recorrido (República Dominicana, México, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Venezuela, Perú) y dificultan sobremanera sus gestiones; a este propósito se puede notar la fragilidad del mercado del Libro, en particular por su reactividad inmediata frente a los acontecimientos de política nacional e internacional. Cuando no es la violencia política la que se interpone ante su labor, se evoca la coyuntura inflacionista y los problemas que esto acarrea para el cambio de la 4

Además del alcalde de Barcelona y de los cónsules de Argentina, Chile, Uruguay y Brasil, estaban presentes en la ceremonia de despedida los presidentes de las siguientes asociaciones: Fomento del Trabajo Nacional, Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, Liga de Defensa Industrial y Comercial, Cámara de Comercio, Círculo de la Unión Mercantil, Ateneo Barcelonés, Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País, Instituto Catalán de las Artes del Libro, Federación Agrícola Catalana, Asociación de Navieros y Consignatarios.

14 peseta. Todo esto obliga a que Femando y Santiago tengan una visión mundial de la venta de libros en los circuitos comerciales interoceánicos que se van imponiendo gracias al desarrollo de la marina mercante. En esta correspondencia no aparece ninguna militancia a favor de una ideología, de corte tradicionalista o progresista; aquí el Libro se entiende como un producto cultural y comercial cuya difusión ha de acompañar la rápida modernización que se está llevando a cabo en América Latina. Por eso la percepción, por parte de Fernando y Santiago, de las nuevas corrientes comerciales que se están instalando, en particular mediante la exportación de materias primas hacia Estados Unidos y Europa, y que dibujan una nueva geografía distinta de la que se heredó de la colonización española, es vital para el futuro desarrollo de la editorial Salvat. El tercer elemento es el factor cultural; si los editores franceses dominan el mercado hispanoamericano es que se han interesado, hace tiempo ya, por determinar los gustos de los públicos de lectores y así adaptar su producción a esta demanda. Es así como Femando y Santiago se dan cuenta de que muchas de las novelas de su catálogo están completamente fuera de moda. Lo más llamativo es cuando descubren que la influencia francesa llega a imponer el idioma galo para los estudios de Medicina, o que la influencia norteamericana hace que todo lo que afecta a América Central y a las Antillas pasa por Nueva York (cartas, cablegramas, líneas de vapores), o también que la fuerza de la inmigración anglosajona impone los libros redactados en inglés y en alemán en las librerías de Chile. Este aspecto lingüístico es fundamental; si Barcelona ocupa en esa época el liderazgo económico y cultural, es que sirve de intermediario entre Europa del Norte por una parte y España e Hispanoamérica por otra parte, para la divulgación de las innovaciones científicas, artísticas, tecnológicas. Concretamente, el catálogo de la editorial Salvat está compuesto esencialmente de traducciones de obras recientes, francesas y alemanas, tanto para los títulos de historia, literatura y religión, como para las secciones científicas que desempeñan un papel esencial en la difusión de los descubrimientos de la ciencia médica y de los avances terapéuticos. Todo esto tiene seguramente algo que ver con el bilingüismo practicado continuamente; al contrario de una concepción tradicional que tilda la situación española de "nación traducida", este vaivén permanente entre dos idiomas facilita el acercamiento a otras culturas y parece considerar las traducciones como un enriquecimiento antes que como la señal de un atraso. El último elemento relevante del epistolario son las propuestas y soluciones que van imaginando Femando y Santiago a lo largo de su viaje con vistas a contrarrestar esta situación de inferioridad frente a las editoriales francesas y aprovechar la comunidad lingüística para volver a recuperar un liderazgo perdido. De esta manera van descubriendo los dos elementos que constituyen la labor de un editor: el proyecto intelectual y la responsabilidad económica y financiera. Para ilustrar el primer elemento se podrá notar la preocupación constante por conseguir un espacio ampliado en el mundo de la cultura, en particular gracias al prestigio de la revista Hojas Selectas y del Diccionario Salvat, y también gracias a la calidad de la

15 tipografía y del contenido científico de las obras de Medicina. El segundo elemento, económico y financiero, se verifica cuando deben calcular el presupuesto de la edición de un manuscrito propuesto por ejemplo por un intelectual americano; o bien a través de la lucha permanente con los libreros para que respeten los precios del catálogo así como las fechas de pago de las facturas a 30, a 60 o a 90 días/vista; o también en el papel de banquero que Pablo asume en Barcelona con la gestión de las cuentas corrientes de esos libreros, que sirven para pagar los pedidos hechos a la editorial. Tanto en las consideraciones de Fernando y Santiago sobre la actitud de los catedráticos, médicos o responsables políticos como en sus críticas acerca del contenido de las películas que van a ver o de las sesiones de teatro a las que asisten, se nota inmediatamente que lo que les importa en cada capital visitada no es la distancia espacial con Barcelona sino el desarrollo cultural conseguido por las élites con las que se codean o bien el atraso perceptible respecto a la producción cultural europea. En el espacio editorial intercontinental en el que sitúan su labor de editores, la situación de Barcelona, capital cultural y económica abierta a las innovaciones internacionales, les permite ser los portavoces de la modernidad científica —con el Diccionario Salvat y las obras de Medicina— y también de la modernidad estética —con la revista Hojas Selectas— en países cuyo desarrollo desigual muestra anacronismos y desfases en relación con los modelos europeos. En este acercamiento a la realidad americana, la representación de la revista Hojas Selectas aparece entonces como un verdadero pasaporte; ésta les permite, mediante la oferta de suscripciones gratuitas o de publicación de artículos, conseguir que los representantes diplomáticos españoles se interesen por los problemas acarreados por la ausencia de convenio postal entre España y las repúblicas hispanoamericanas así como por la falta de protección a la propiedad intelectual. La oferta de publicación en Hojas Selectas permite también la captación de autores locales para quienes la edición de sus textos significa beneficiarse del prestigio de una revista de calidad, con un público de lectores muy ampliado en relación con las escasas posibilidades que se les ofrece en sus respectivos países. Las estrategias individuales de los autores y la estrategia editorial se complementan en este caso en el que cada uno utiliza el capital simbólico del otro para ocupar y afianzar un espacio mayor en la difusión del Libro. La revista Hojas Selectas funciona igualmente como un medio de promoción del catálogo de la editorial al favorecer el contacto con las máximas autoridades de cada país y así abrirse paso en el mercado de los libros de texto en institutos y sobre todo en universidades; hay aquí una verdadera actitud de lobbying destinada a facilitar la difusión de las obras publicadas por la editorial Salvat. La empresa familiar asume un papel de mediación entre los autores europeos y el mercado hispanoamericano para la constitución de un espacio cultural común; es seguramente lo que explica por qué la idea de promover la colección de libros de Historia y Geografía de cada república hispanoamericana no prosperará, pero es significativo el intento de mandar redactar en América para luego imprimir en España y controlar posteriormente la red de difusión, con-

16 servando de esta manera el dominio de la cadena de fabricación del Libro. Este interés por representar la riqueza y diversidad del mundo hispanoamericano, y atraer de este modo tanto a los autores como a los lectores del continente, aparece igualmente en la mención de los múltiples documentos recolectados por Fernando y Santiago en cada etapa de su viaje y mandados luego a Barcelona para enriquecer el contenido de las futuras ediciones del Diccionario Salvat. En el caso del mercado del Libro, la pérdida de influencia de España en el continente americano a lo largo del siglo xix, durante el proceso de Independencia de sus antiguas colonias, benefició a los editores franceses que supieron ocupar el mercado con una oferta modernizada a precios más asequibles. A partir de 1899, las asociaciones empresariales de Cataluña promovieron la corriente hispanoamericanista como posible instrumento de Regeneración para el país. Estos esfuerzos, permitieron que el 2 de abril de 1911 se constituyera la Casa de América de Barcelona, un nuevo espacio destinado a facilitar las relaciones económicas y culturales, así como los intercambios entre España y las repúblicas hispanoamericanas. En noviembre de ese mismo año, la nueva entidad organizó la primera Asamblea americanista y luego, en diciembre, la Asamblea de Sociedades y Corporaciones americanistas. Cuando los representantes diplomáticos latinoamericanos, socios de la Casa de América, esperaban suscitar un contrapeso a la influencia cada vez mayor que Estados Unidos ejercía en sus respectivos países, en particular gracias a la Unión Panamericana (1910-1920), los empresarios catalanes, por su parte, esperaban encontrar nuevos métodos comerciales para ensanchar las capacidades demasiado limitadas del mercado interior español. Es de notar que Pablo Salvat fue socio de la Casa de América desde su fundación, como miembro de la primera Junta Directiva en 1911 y luego vocal de la primera sección, el Instituto de Estudios Americanistas, de 1911 a 1920. Los nombres de los editores más importantes de Barcelona en ese momento también figuran entre los primeros socios de la Casa de América: Bastinos, Espasa e Hijos, G Gili, Maucci, Montaner y Simón, Sopeña.5 Además, la decisión de Pablo Salvat de organizar el viaje de sus dos hermanos menores intervenía sólo dos años después del éxito popular extraordinario que había significado la gira del catedrático Rafael Altamira por Hispanoamérica (1909-1910). En los dos libros publicados antes y después de su viaje,6 R. Altamira reclamaba una nueva política americanista y, con esta perspectiva, consideraba que la producción de libros científicos por parte de los editores españoles era una necesidad si se quería recuperar la influencia perdida tras la Independencia de las antiguas colonias. Es en este ambiente particularmente favorable en el que hay que situar el viaje de Fernando y Santiago Salvat Espasa; éstos, con la experiencia adquirida a lo largo del primer viaje de 1912 a 1914, sabrán aprovechar la coyuntura bélica de la Primera Guerra Mundial para tratar de recuperar una parte del mercado, abandonado a la fuer5 Gabriela Dalla Corte: Casa de América de Barcelona 1911-1947. Madrid: LID Editorial Empresarial, 2005, pp. 68 y 281-305. 6 España en América. Valencia: F. Sempere y Cía., 1909, y Mi viaje a América (Libro de documentos). Madrid: Librería General de Victoriano Suárez, 1911.

17

za por las editoriales francesas, tan pronto como vuelvan a aparecer, a finales del año 1918, nuevas posibilidades de viajes comerciales a través del Atlántico. Para confirmar la calidad del análisis de los hermanos Salvat Espasa, es interesante apuntar el hecho de que anticipan el progresivo distanciamiento de las repúblicas hispanoamericanas respecto a España, con la reivindicación cada vez más afirmada de una indispensable independencia cultural, que puede pasar incluso por una incitación más o menos velada a la piratería editorial destinada a sentar las bases de editoriales nacionales. A este respecto, la propuesta de un modelo editorial, reiterada en cada país a historiadores y geógrafos, para crear una colección que pueda interesar a los lectores de las repúblicas hispanoamericanas o bien las sugestiones, que solicitan de catedráticos de Medicina, para traducir al español nuevas obras de las escuelas francesa y alemana, nos indican que Fernando y Santiago Salvat Espasa van descubriendo la interactividad que caracteriza la práctica editorial y su situación de mediadores entre la esfera cultural y la demanda del público lector. Además, se esfuerzan por multiplicar las modalidades de difusión y los canales de distribución mediante el enriquecimiento continuo de los métodos publicitarios, fortaleciendo el predominio de la editorial familiar en la elección de libros de texto para las Facultades de Medicina, asentando la fama de la Casa merced a la revista Hojas Selectas y manteniendo un vínculo privilegiado con la prensa gracias a la entrega de ejemplares del Diccionario Salvat a las redacciones de periódicos. Este viaje de formación abarcará todas las facetas de su futura actividad de editores porque las dificultades de la venta de libros a públicos lectores todavía reducidos les obligarán a tomar en cuenta todos los aspectos (intelectuales, económicos, materiales, sociológicos) que acompañan y determinan la publicación de una obra. Este primer viaje, que será completado luego por Fernando en 1918 y por Santiago en 1923, va a crear vínculos muy fuertes entre los dos hermanos y esa experiencia compartida les permitirá dirigir primero el Negociado de América de la editorial antes de sustituir a su hermano mayor Pablo, cuando éste fallezca en 1923. Además de otorgarles la experiencia necesaria para asumir estas responsabilidades, la otra consecuencia importante de estos viajes comerciales para la editorial Salvat será la instalación de una red de difusión sólida, basada sobre un conocimiento detallado de las posibilidades de cada librería y también de las preferencias de los distintos públicos lectores. Así comprobamos la importancia fundamental de estos centenares de cartas y cablegramas cifrados que permitieron recibir, controlar y tratar rápidamente las informaciones; ésas eran las condiciones para alcanzar el éxito económico en una empresa que comerciaba a ambos lados del Atlántico ya que su producción se situaba en España y la mitad, aproximadamente, de sus ventas se realizaba en el continente americano. Fue en gran parte la acumulación de datos que se cosecharon durante estos viajes lo que le permitió a la editorial Salvat desempeñar un papel relevante en el panorama cultural español e hispanoamericano hasta finales del siglo xx.

18

Manuel Salvat Xivixell, fundador de la editorial Salvat

Pablo Salvat Espasa, hijo mayor, responsable de la editorial en Barcelona

Itinerarios

Fernando

Santiago

25-X-1912

Barcelona

26-X-1912

Valencia

Valencia

30-X-1912

Cádiz

Cádiz

Barcelona

11 -XI-1912

Nueva York

Nueva York

17-XI-1912

Habana (Cuba)

Habana

1-X11-1912

Santiago de Cuba

5-XII-l 912

Manzanillo

8-X1I-1912

Santiago de Cuba

12-XII-1912

Santo Domingo (República Dominicana)

5-1-1913

San Juan (Puerto Rico)

10-1-1913

Ponce

12-1-1913

Mayagüez

12-1-1913

Aguadilla

13-1-1913

Arecibo

14-1-1913

San Juan

6-II-1913

Santo Domingo

19-11-1913

Santiago de Cuba

27-XI1-1912

Cienfuegos

31 -XII-1912

Sagua la Grande

3-1-1913

Camagüey

5-1-1913

Habana

6-II-1913

Veracruz (costa del Atlántico - México)

21-11-1913

Habana

28-11-1913

Veracruz

4-III-1913

Salina Cruz (costa del Pacífico -

Salina Cruz

México)

19

20 Fernando 12-III-1913

Santiago

San José (costa del Pacifico •

San José

Guatemala) 13-111-1913

Ciudad Guatemala

28-111-1913

Quetzaltenango

Ciudad Guatemala

24-IV-1913

Escuintla

Escuintla

26-IV-1913

San José

San José

27-1V-1913

Acajutla (costa del Pacifico El Salvador)

28-1V-1913

Sonsonate

28-1V-1913

San Salvador 1-V-1913

La Unión (costa del Pacifico - El Salvador)

9-V-1913

Acajutla

14-V-1913

Amapala (costa del Pacifico -

2-V-1913

San Miguel

12-V-1913

La Unión Amapala

Honduras) San Lorenzo

16-V-1913

San Lorenzo

17-V-1913

Pespire

Pespire

17-V-1913

San Lorenzo

San Lorenzo

18-V-1913 28-V-1913

Amapala

Amapala

La Unión

La Unión

Corinto (costa del Pacifico -

Corinto

Nicaragua) 29-V-1913

León

León

30-V-1913

Managua

Managua

1-VI-1913

León

León

2-VI-1913

Corinto

Corinto

Puntarenas (costa del Pacifico •

Puntarenas

3-V1-1913

Costa Rica) 4-V1-1913

San José

9-VI-1913

Cartago

San José

10-VI-1913

Aiajuela

20-V1-1913

Limón (costa del Atlántico)

Limón

30-VI-1913

Colón (costa del Atlántico -

Colón

Panamá) 1 -VII-1913

Panamá (costa del Pacifico)

1 l-VII-1913

Colón

17-VII-1913

Curaçao

15-V11-1913

Barranquilla (costa del Atlántico - Colombia)

21

Fernando 18-VII-1913

Puerto Cabello

22-VII-1913

Ponce (Puerto Rico)

23-V1I-] 913

San Juan

31-VII-1913

Aguadilla

Santiago 19-V11-1913

Cartagena

26-V1I-1913

Calamar La Dorada (Río Magdalena Colombia)

1-VIII-1913

Beltrán (Río

Arecibo

Magdalena Colombia) 2-V1I1-1913

Girardot (Río

San Juan

Magdalena Colombia)

8-VII1-1913

La Guaira (puerto Venezuela)

8-VI11-1913

Caracas

29-VIII-1913

La Guaira

30-V1II-I913

Curaçao

31 -VIII-1913

Maracaibo (puerto Venezuela)

4-IX-1913

Curaçao

5-1X-1913

La Guaira

5-1X-1913

Caracas

4-VIII-l 913

Bogotá

2-1X-1913

Girardot

3-IX-1913

Beltrán Honda

6-IX-1913

Puerto Berrio

7-1X-1913

Cisneros, Botero, Copacabana

18-IX-1913

La Guaira

19-1X-1913

Caracas

7-IX-1913

Medellín

12-IX-l 913

Copacabana, Botero

13-IX-l 913

Cisneros

14-IX-1913

Puerto Berrio

17-IX-1913

Barranquilla

21-IX-1913

Colón (costa del Atlántico - Panamá)

25-IX-1913

Panamá (costa del Pacífico)

29-1X-1913 l-X-1913

La Guaira

Balboa

22 Fernando La Guaira

Santiago 2-X-1913

Guayaquil (costa del Pacífico - Ecuador)

4-X-1913

Colón

9-X-1913

Panamá

16-X-1913

31-X-1913

10-X-1913

Riobamba

U-X-1913

Latacunga

U-X-1913

Quito

13-X-1913

Latacunga

14-X-1913

Riobamba

14-X-1913

Guayaquil

22-X-1913

Callao (puerto Perú)

23-X-1913

Lima

22-X1-1913

Moliendo

22-X1-1913

Arequipa

29-XI-1913

Guaqui (Bolivia -

(salida hacia Callao - Perú)

Lima

Lago Titicaca) 16-XI1-1913

Iquique (puerto Chile)

22-XII-1913

Antofagasta

24-XII-1913

La Paz

29-XI-1913

La Paz (Bolivia)

7-XII-1913

Oruro

19-X1I-1913

La Paz

12-1-1914

Oruro

Oruro

14-1-1913

Antofagasta

Antofagasta

21-1-1914

Valparaíso

Valparaíso

22-1-1914

Santiago

Santiago Talca Concepción

17-11-1914

Valparaíso

19-11-1914

Viña del Mar

20-11-1914

Santiago

1-111-1914

14-11-1914

Santiago

24-11-1914

Mendoza (Argentina)

25-11-1914

Buenos Aires

Mendoza

4-II1-1914

Buenos Aires

Buenos Aires

12-111-1914

Bahía Blanca

Bahia Bianca

18-111-1914

Alien (viaje para ver a Luis)

Alien

19-111-1914

Bahía Blanca

Bahia Bianca

23

Fernando 20-III-1914

Buenos Aires

23-III-1914

Rosario

27-111-1914

Cordoba

28-111-1914

Buenos Aires

13-1V-1914

Asunción (Paraguay)

19-IV-1914

Buenos Aires

27-IV-1914

Montevideo (Uruguay)

3-V-1914

Buenos Aires

19-V-1914

Rio de Janeiro (Brasil)

Santiago Buenos Aires

22-V-1914

Montevideo

24-V-1914

Buenos Aires

30-V-1914

(salida hacia Río de Janeiro)

2-V1-1914 14-VI-1914

Rio de Janeiro (salida hacia

Rio de Janeiro (salida

Barcelona)

hacia Barcelona)

Barcelona

Barcelona

Fernando y Santiago antes del viaje (Barcelona, 1912)

Cartas de recomendación

Al Exmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona Exmo. Sr.: Los infrascritos, Sres. Salvat y Compañía, Sociedad en Comandita, con cédula personal de sexta clase N° 13398, expedida en esta capital en 19 de Agosto ppdo.; Editores y Directores de la revista mensual ilustrada Hojas Selectas, Revista para todos, a V. E. con el mayor respeto exponen: Que creyendo necesario para el mayor desarrollo de dicha Revista hacer un viaje de información por toda la América Latina, autorizan a D. Fernando Salvat y Espasa, redactor de la misma, para llevar a cabo este trabajo, por lo que y para que dicho Sr. pueda gozar del mayor número de facilidades posible en esta empresa. Suplican respetuosamente a V. E. se sirva legalizar el adjunto documento de identificación a favor del mismo. Gracia que esperan alcanzar del recto proceder de V. E. cuya vida guarde Dios muchos años. Barcelona a 3 de Septiembre de 1912 ***

Al Exmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona Exmo. Sr.: Los infrascritos, Sres. Salvat y Compañía, Sociedad en Comandita, con cédula personal de sexta clase N° 13398, expedida en esta capital en 19 de Agosto ppdo.; Editores y Directores de la revista mensual ilustrada Hojas Selectas, Revista para todos, a V. E. con el mayor respeto exponen: 25

26 Que creyendo necesario para el mayor desarrollo de dicha Revista hacer un viaj e de información por toda la América Latina, autorizan a D. Santiago Salvat y Espasa, redactor de la misma, para llevar a cabo este trabajo, por lo que y para que dicho Sr. pueda gozar del mayor número de facilidades posible en esta empresa. Suplican respetuosamente a V. E. se sirva legalizar el adjunto documento de identificación a favor del mismo. Gracia que esperan alcanzar del recto proceder de V. E. cuya vida guarde Dios muchos años. Barcelona a 3 de Septiembre de 1912 ***

Barcelona, 22 de Octubre de 19127 Sr. Juan Sarabia, Diputado al Congreso de la Unión, México, D.F. Muy querido amigo: Me permito recomendarle muy especialmente por medio de estas líneas al Sr. Fernando Salvat y a su hermano Santiago, socios de la casa editora Salvat y Compañía. Van a México en un viaje de propaganda a favor de la negociación a que pertenecen y a la vez a ampliar la circulación de la importante revista Hojas Selectas. Mucho le agradeceré los atienda esmeradamente y los relacione con periodistas y editores. Sin otro asunto y esperando recibir pronto carta de usted, quedo como siempre su afmo. amigo, atto. y S. S.

7

Ejemplo de carta de recomendación; ésta es de Antonio ViUareal, cónsul general de M é x i c o en

España.

27

st

*

¿ B i b l i o t e c a

*

adrid i

J S a l v a t

1902 • —

*

»

6nero

»

*

*

»

T E X T O 1)K REPUTADOS ESCRITORES NACIONALES, MSPAN0-AMEK1CAN08



-

Y EXTRANJEROS . ESPLENDIDAS ILUSTRACIONES EN NEBRO Y EN COLORES

.

Barcelona

Primera portada de Hojas Selectas (n° 1, enero de 1902). Dibujo de Apel les Mestres

Condiciones para el viaje a las Américas de Fernando y Santiago Salvat8

Gastos de viaje. Serán de cuenta de la casa los gastos de viaje en categoría de 2° clase. Comprende los gastos de viaje, los trayectos en buque a vapor, ferrocarril, diligencia o acémila y los gastos de hospedaje. Todos los demás gastos inherentes al vestido, enseres, diversiones y demás particulares no comprendidos en el párrafo anterior son de cuenta particular respectivamente de D. Fernando o de D. Santiago Salvat. Las cuentas de los gastos de viaje se remitirán mensualmente a la casa ya sean individuales o colectivas. Será bueno acompañar a estas cuentas de los comprobantes posibles. Sueldo. Mientras dure el viaje pasará la casa el mismo sueldo semanal dejando el tanto por ciento correspondiente para los gastos de familia. Comisiones. La casa abonará un 1 0 % de todos los pedidos que durante los distintos trayectos del viaje vengan por mediación de los señores Fernando y Santiago Salvat en las Secciones señaladas en los catálogos como Ediciones de gran lujo y Sección de Ciencias Médicas, tanto si los pedidos corresponden a casas o corresponsales ya relacionados con la casa, como de nuevas librerías o particulares cuyas relaciones quedarán después dentro del orden general de las preestablecidas en la casa. Los pedidos que se sirvan directamente al comprador y no tengan por consiguiente descuento de librero, corresponsal u otro intermediario tendrán un descuento de un 5 0 % a favor de D. Fernando y D. Santiago Salvat siendo de cuenta de los mismos los gastos de envío o sea el 1 0 % de comisión y el 4 0 % franco Barcelona que se concede a los corresponsales de América. Para los pedidos de las obras de la Sección Religiosa, Moral-Recreativa y Sección Varia, este 5 0 % se elevará a un 7 0 % y la casa les abonará en cuenta la diferencia que resulte del cargo de la factura y gastos que se hagan al corresponsal. Será potestativo de los señores Fernando y Santiago el conceder más o menos des8

Es Pablo Salvat Espasa quien determina estas condiciones para sus hermanos menores, Fernando

y Santiago.

29

30 cuento para un pedido determinado a los corresponsales por lo que a estas tres secciones se refiere. Si por cualquier causa el pedido resultase fallido por falta de cumplimiento del agente, corresponsal o particular, la casa correrá con todo el riesgo de la pérdida pero cargará un 5% del precio fuerte a la cuenta de los señores Fernando y Santiago Salvat que se establecerá en común. Se abrirá una sola cuenta de comisiones y una sola cuenta de gastos a nombre de Fernando y Santiago Salvat y el saldo que resulte en cada una de ellas, se abonará y cargará por mitad, al final del viaje, en la cuenta particular que tienen abierta en la casa. Objeto del viaie. El objeto del viaje que viene detallado en otro documento 9 no deberá variar en todo el transcurso del mismo. D. Fernando y D. Santiago Salvat tendrán toda la libertad de acción, dentro de las condiciones y objeto establecidos, que su buen criterio les permite siempre no obstante a las órdenes superiores de la gerencia pero si por cualquier causa el objeto del viaje variara su rumbo sin orden superior se verificaría una liquidación de gastos a cuenta de cada uno o de ambos de los comisionados a su cargo.

9

Viene a continuación: "Apuntes para el viaje a América".

Apuntes para el viaje a América

Éste debe comprender las Antillas con un plazo de unos dos meses aproximadamente alcanzando Cuba, Santo Domingo y Puerto Rico. Al tiempo que uno de los dos trabaja la isla de Cuba el otro puede hacer el viaje a las otras dos Antillas. De las Antillas por Veracruz marcha a Méjico para cuya república se habrá de menester otros dos meses. En esta república se podría hacer lo siguiente lo mismo que también se podrá hacer en La Habana. La capital exige un trabajo superior, pues bien, en la capital se han [i/c] centro de operaciones y en ella se quede uno de los dos. El otro marcha a provincias y si necesita ejemplares los pide al que se ha quedado en la capital con el depósito de libros de esta manera se facilita el trabajo. De Méjico a las repúblicas de Centro América: Guatemala, San Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, Colombia, Venezuela, Ecuador. Estas repúblicas llevarán un trabajo de seis a ocho meses combinados en la misma forma que los anteriores. Del Ecuador al Perú y a Bolivia donde se pasará unos tres meses entre las dos repúblicas. (El viaje a Bolivia tal vez habrá que hacerlo los dos a la vez pues allí los medios de comunicación no son tan fáciles como en las otras repúblicas.) Luego a Chile unos dos meses, tres para la Argentina, uno entre Uruguay y Paraguay y otro para el Brasil. Esto a grosso modo porque las necesidades y el negocio marcarán el tiempo. Donde se hagan ventas habrá que apurar más la estancia y residir más tiempo. Donde el negocio vaya mal salir una vez se haya concluido todo el trabajo de información necesario. Será conveniente no abandonar la plaza mientras se puede trabajar. Orientación. El primer trabajo al llegar a una plaza es el de orientación. Lo primero es saber el terreno que se pisa. Antes de llegar tener informes de los hoteles. Estos se saben por amigos, por otros hoteles donde se ha estado bien, por las guías y nunca por los anuncios. Para informe puede recurrirse al capitán del barco, al conductor del tren pero nunca al compañero de viaje desconocido.

31

32 Una vez acomodado en el hotel, hechas las diligencias necesarias para descargar la carga, procede la inspección general de la plaza en la capital. Principiase por tomar nota de todos los que se dedican al ramo de librería y se pueden pedir informes al dueño del hotel para saber los que tienen más fama y reputación. Visitas. Luego se pasa una revista general y se forma el plan de orden de visitas. Según el resultado de las mismas se apura más o menos el trabajo personal. Catedráticos. Una vez conocidas las librerías se visitarán todos los catedráticos de Medicina para saber si tienen las obras editadas por la casa, si no las tienen, si las quieren, si las conocen o no y siempre ofreciendo las más indicadas y finalmente tomando notas de aquellas obras extranjeras que sean de su preferencia. Estas notas lo más completas posible: título de la obra, autor, editor con su residencia. Autoridades. Todo lo que sea posible visitar las autoridades hasta llegar al presidente de la república como editores de Hojas Selectas y ofreciendo un artículo sobre su presidencia. Nunca creo que os pueda faltar esta vista o interview que os ha de dar muchas ventajas, relación en el país, artículo para Hojas Selectas que será de interés al país; además os ilustrará sobre muchos puntos, entre ellos el de Propiedad Intelectual. Registro de Obras. Para eso podéis pedir audiencia al ministro o secretario de Instrucción Pública, pedir si la nación está: I o adherida al Tratado de Berna y Convenio de Berlín 2 o si tiene tratado especial con España 3 o si es obligatorio mandar ejemplares a la Biblioteca Nacional del país para el registro 4 o si es así qué requisitos son precisos con todos los datos. Diccionario Salvat. Al mismo tiempo que se toman estos datos para la revista se han de tomar todos los precisos para el Diccionario Salvat y pedir a los ministerios mapas, datos estadísticos, biografías. Con las relaciones adquiridas será fácil proporcionarse estos datos; donde no llegue el elemento oficial habrá que comprar Guías o Directorios, Mapas o Atlas del país lo mejor publicado y Geografías, Diccionarios de modismos o biográficos, Historias, Fotografías, postales, retratos, demás datos gráficos. Otras obras. Además de estos datos habrá que tomar nota de todas aquellas obras que sea posible editar con provecho: Historia del país, colecciones de leyendas, novelas cortas que puedan servir para la revista y ver si puede saberse de una persona capaz de hacer una obra entre historia y geografía del país. Periódicos. Verlos, ver para la propaganda o combinaciones ofreciendo cambios a aquellos que lo merezcan. Hojas Selectas. Buscar corresponsales, fotógrafos, literatos. Aduanas. Otro dato de sumo interés es el despacho de mercancías. Lo que pagan los libros, las encuademaciones, el despacho consular, la mejor forma de hacer los embarques de libros. Fletes. Lo que cuestan los fletes, el mejor modo de hacer el empaque y las cajas si han de ir en muías luego.

33 Correos. Si admiten paquetes postales. Si no los admiten con España pero sí con Francia y demás condiciones particulares. Catálogos de librería. Todo lo que sean catálogos habrá que recogerlo con el fin de hacer un índice bibliográfico lo más completo posible y saber las obras que tienen más o menos aceptación. Precio regulador. Con los datos de fletes, gastos de embarque y desembarque, facturas consulares, aduanas y demás, se ha de observar el gasto por kilo que ocasiona el libro en rama, en rústica y encuadernado para poder deducir el precio neto a que resulta colocar en América partiendo de la base del descuento establecido a un 40%. Con ello se podrá observar si el librero vende a un precio regular o si abusa y esto se podrá comprobar por la competencia si la hay. Banca. En todas las plazas se tiene que procurar los medios de cobro. Ver la manera cómo los corresponsales de la capital cobran a los de provincias y las costumbres que se hallan establecidas. Ver también en qué banco es preferible abrir nuestra cuenta para efectuar estos cobros. No olvidar pues estos cuatro puntos esenciales: aumentar la venta, regular el precio de la mercancía, asegurar el mercado por el registro de las obras y procurar el cobro por medio de los bancos. Eso por lo que se refiere a la exportación y por lo que se refiere a la producción: datos sobre bibliografía, original para Hojas Selectas y para Diccionario Salvat, proyectos de obras nuevas americanas o de interés hispanoamericano tanto literarias como médicas.

Publicidad de Hojas Selectas y del Diccionario Salvai. Dibujo de Ricard Opisso

Discúrs de D. Pablo Salvat Espasa en la colocació de la primera pedra de la nova sede de la editorial Salvat Calle Mallorca, Barcelona, 20 de octubre de 1912

Es avuy una data memorable en la historia de la nostra vida comercial y es précis que possem aquesta fita ab tota aquella solemnitat que requereixen els actes de la vida que tenen una trascendencia superior. Aquesta primera pedra es realment el marcha-peu de una porta mès ample que 'ns obri à tots y à cada un deis que 'ns dediquem al treball, un lloch ab mès llum, mès espay y mès placidés durant les hores de la feyna. [...] Es la primera de un casal nou, es una de tantas en la vida del treball, representa un esfórs que ab tôt y sembla molt gran es molt petit comparandlo ab aquell moment en que neixía la casa Salvat, quin nom desconegut en la vida industrial y mercantil necesitaba de tot un esfórs superior y de tot el crédit interior que arrastraba la vida exemplar del seu fundador per feria surgir ab un temps relativament molt curt y colocarla al nivell comparatiu en que avuy la podem veurer. Falta un pás mès enllá, falta apurar la conquesta del mercat à través del Atlántich; no basta sapiguer fer bona una mercancía, es précis sapiguerla vendre y à ' n aquesta tasca marxan avuy, rodejats del crédit créât al amparo de la labor d'aquestos anys, els dos germans Ferrán y Jaume. Es aquet viatje lo mateix qu'aquesta pedra, un símbol d'esperanza; la casa Salvat no s'atura, no concreta las sevas aspiracións à la sencilla vida burgesa de plácida relació social, va mès enllá, va à formar el crédit de une institució que siguí honra y gloria de tots els que en ella hi colaboran y es aquet l'acte que sintetiza l'aspiració entusiasta ab que pensem tots portarla à cap. Son molts els que directa o indirectament han contribuit en aquesta empresa. Estich rodejat del personal de la casa, d'alguns deis operaris que m'han vist en la infantesa y que representan el eos d'honor d'aquesta manifestació. Tinch al costat amichs que ab els seus conseils, ab el seu esfórs personal y sempre ab una exquisita amabilitat y un afecte carinyós han contribuit à portar aquesta obra fins aquet punt y finalment conto ab la familia que, desde el meu estimât padrí D. Pau Espasa 35

36 Anguera10 al últim deis meus germáns, s'han acoplat al costai d'aquesta empresa per portarla à cap. Pensem que el tirar endavant una casa industrial que té per base un mercat exterior es fer una obra eminenment patriótica y que ha de portar sobre tots els beneficis Pentema satisfaccio de una obra de cultura nacional. [...] Al donar à tots una forta encaixada de comiat ho faig en nom del nostre estimai pare D. Manuel Salvat Xivixell" (Q.e.p.d.) à qui tots estimarem ab excepcional afecte y al benehir aquesta pedra benehim també la seva memoria que ha sigut guía y carni d'aquesta casa.

10 Pau Espasa Anguera: nacido en 1835 en Poblade Cérvoles, emigra a Barcelona hacia 1852-1853, donde se casa con Magdalena Tasso, hija del librero-editor Luis Tasso. En 1856, abre un centro de suscripciones origen del futuro establecimiento editorial Espasa Hnos. que funda en 1860 con su hermano José. En 1877, se retira del comercio de libros y pasa a vivir junto con la familia de su cuñado, Manuel Salvat Xivixell.

" Manuel Salvat Xivixell: nace en 1842 en Barcelona. Tras una etapa de aprendizaje inicial, pasa a ocupar el puesto de gerente en distintas imprentas del casco antiguo. En 1869, se asocia con Pablo y José Espasa para crear la editorial Espasa Hnos. y Salvat. En 1872, se casa con la hermana de sus socios Magdalena Espasa Anguera y en 1880 se transforma la editorial en Espasa y Cía., cuya disolución interviene el 31 de diciembre de 1897. El 3 de enero de 1898, Manuel Salvat se asocia con su hijo mayor Pablo para crear la editorial Salvat e Hijo. Fallece en 1901.

37

Nuevo edificio de la calle Mallorca en construcción (Barcelona, 1913, arquitecto Pablo Salvat Espasa)

Epistolario de Fernando y Santiago Salvat Espasa de 1912a 1914*

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatario: Pau.]

Cádiz, 29 Octubre 1912 Estimât Pau: Allá à quarto de dèu d'aquest mati havem arrivat à Cádiz. Els temps nuvol y pluvisquejant. Un vaporet de la companyia ens ha portât à Cádiz. Aquí havem recullit la carta d'en Pepe peró no'ns será posible per revelar les fotografíes j a que avans de les seis havem de ser à bordo, estant anclat el barco à una mitja hora de terra. Em vist an en Morillas à qui hem donat personalment el pésam per la mort del seu fill. No havem parlat de rès de particular dones estava molt enfeynat. A Málaga vam veure al Consul de Guatemala, qui va donarnos una recomendació pel seu germà, eminent literat d'aquella terra y per quina intervenció podrém visitar à molt gent; y una pel Deçà de la facultat de Medicina. Vam visitar an en Juan González Pérez, un senyor molt vell y que ab gran feynes pot parlar. Ens vam entender ab el soci. Tè un tom I del Diccionari y ens va dir que un día d'aquests surtiría à trevallarlo. Es va queixar de lo voluminós qu'era per darlo com à mostra y li vam oferir un album, que li podrèu enviar.

" Las cartas en catalán fueron escritas cuando todavía no se habían impuesto las Normas ortográficas —publicadas en enero de 1913 por la comisión del Instituí d'Estudis Catalans presidida por Pompeu Fabra—. Una parte de ellas fueron manuscritas y la otra parte fue redactada en una máquina de escribir comprada durante el viaje y utilizada a menudo en condiciones precarias. Todo ello explica que presenten lo que hoy se considera como incorrecciones ortográficas; se han conservado como muestra interesante de lo que era el uso escrito del idioma catalán a principios del siglo xx antes de la normalización.

39

40 Tant aquest corresponsal com 1'Aparicio ens van dir qu'estavam molt treballats els de l'Espasa12 y el d'en Seguí.13 Tant es aixis qu'en González Pérez ha proposât à casa l'Espasa li envíen un cotxet ab l'anunci de la casa, para poguer fer mes comodament el reparto de tomos y entregues. No credi, naturalment, que l'Espasa hi accedeixi, però de tots modos demostra que tenen ben explotades aqüestes terres. Ara que el nostre ja està acabat y que segons deduim d'alguna manifestació de aquest Srs, d'averhi algún suscriptor cansat de tantos tomos, potser valdría la pena d'estudiar la conveniencia d'enviar un viatjant nostre à aqüestes terres, per explotarles fermament. En quant à les llibreríes d'aquests Srs, la de 1'Aparicio y d'en Morillas ja l'es coneixes. La d'en Juan González Pérez molt mès atratinada que les demès, un taulell dintre d'un cuarto plè de ¡libres nous y vells. Demà el demati surtim cap à New York. Sigui aquest dones l'últim adèu desde terres espanyoles y fin à aquell mon nou os abrassan els vostres Fernando

y

Santiago ***

[Remitente: Pau. Destinatarios: Fernando y Santiago.]

Barcelona, 2 Novembre 1912 Estimats germans Ferrán y Santiago: S'han rebut ab grata satisfaccio totes les vostres cartes y postais de Valencia, Málaga y Cádiz célébrant los vostres condicions marineras y esperant que haiguin continuât tot el viatje y ab bon temps. Juan González Pérez. S'enviará l'album de conformitat. Respecte lo que'm dien d'altre Diccionaris, per aixó convé apretar perque aquí estriba precisament el nostre objecti en no deixarse passar al devant. Carlos Vázquez. Aquest senyor y amich mi ha recomanat que os enteresiu de la posibilitat de venta de les seves obres si el feya alguna Exposició. Té interés sobre tot à Chile y en general à totes les Américas. Com no os costa rès donar el vostre paré sobre punts com l'Havane, Mexich y Chile que conto poden ser els sols intéressants os informeu inicidentalment de si ó pagan molts els cuadros y si hi ha molts amateurs. Tot aixó no os té que portar cap estorció no mès enterarse ab les 12

Se trata de la Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana publicada por la editorial Espasa a partir de 1907. En 1912 sólo se habían publicado los 13 primeros volúmenes de una obra cuya primera etapa se acabaría en 1930 con el tomo 70. 13 Se trata de la Enciclopedia Ilustrada Seguí, Diccionario Universal con todas las voces y locuciones usadas en España y en la América Latina publicada por la editorial Seguí a partir de 1906. Se detiene la publicación en 1910 al cabo de 12 volúmenes en la letra Ll.

41

converses que tinguen en gent que ho pugui saber y que el conessim una mica com à artista. Revolver. Ya os deuem haver escrit que s'ha trovat. Les dificultáis serán per enviarlo. Avuy he anat à veure al Sr. Monturiol y era à Madrid. Per mica que pugui ho donaré à algui com encarrech en el vapor del 10 d'aquest mes y vosaltres el podrem recullir à bordo. Historia del Art. Desseguida que tinguem els prospectes os en enviarém per veure com pinta en aqüestes terres. Per avuy no se ni aunt rès me no escrich à New York perque à llista de correos ya hi trovarem carta de la Maria o d'en Pepe no estich segur. Rebem com sempre el carinyo del vostre germà que os estim Pau

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatario: Pau.]

New-York, 11 Novembre 1912 Estimât Pau: Després de 12 dies de travesía, havem arribat, ab salut perfecta (m. à D.) à aquesta ciutat fabulosa, tota grandiositat y vida activa. El viatje ha sigut en lo general ab bon temps y bona mar, exceptuant el segón día de sortir de Cádiz, que quasi tothom va marejarse, la nit del 5 que vam ballai bastant y sobretot la nit del 8 que va ser ab un temporal un xich serio, arribant les añades à cuberta. El vapor anava d'un costat al altre, sent impossible poguer estar un moment quiet à la llitera y agafantse fort per no caure daltabaix. Les maletes, maletins, etc., tot va anar à parar à l'altre part de camarot. Afortunadament à la marinada va calmarse y desde allavores fins aquí, no havem patit rès mès que de fret, que ha sigut ben intens aquest últims dies. En quant à mareig, una mica els primers dies, sense arribar à descambiar y ara ultimament tant acostumats à aquest balanceig que al posar peus à terra l'havem trovat à faltar. El viatje bastant monóton, menys ahir dimenge, al vespre, que per ser la despedida de molts passatgers que baixaban à Nova York va organisarse una petita vetllada ab cants, versos y sevillanes. Avuy à les deu havem acabat d'atracar. L'arribada es verdaderament fantástica. Un sol espléndit ha anat disipant paulatinament la boyra que'ns rodejava y allà al lluny ha surgit magestuosa l'estatua de la llibertat obra de majestuositat y soberbia, primera mostra de les grandeses d'aquesta metròpoli. Y de mica en mica, com vista cinematográfica, han passat per devant nostre, els colossals edificis, caracteristichs d'aquesta capital, al costat d'altres molt mès petits que les cases de quatre pi-

42 sos barcelonines, produint un conjunt disforme, excent de boniquesa, per semblar totes les cases, atiborrades de finestres, fábriques o cuartels, peri de una tal grandiositat, que's casi necessari veureho per creureho. Després d'esmorsar, serien quarts d'una, havem sortit à passejar. El primer carrer ques troba en sortint del molí y que ve à ser una mena de passeig de Colón, es à dir ab cases à un sol costat, pero sense passeig ni palmeres, es un carrer d'un trofech relativament petit y bastant brut. Tots els carrers en general son mès bruts que nets y à tot arreu fan obres, o al adoquinat, o à sota terra o à les cases. Havem anat à parar al Broadway qu'es com si diguessim la Rambla, també sense passeijos. Allí una munió de gent va y vé per les aceres, sent lo mès caracteristich la multitut de noyes que passen y traspassen les unes soles, les altres acompanyades d'altres, pero sempre noyes soles, ab el vestit curt y el sombrero. Per una banda y altra, edificis que cada un d'ells es un mon, ahont sempre entra y surt gent. Fins al cap de molt caminar ho havem trobat un taxi. El chauffeur sab l'alemán y ens entenem perfectament.14 Pero en Brentano's15 no viu à la Unión Square, segons ells ens adverteix y ens porta al verdader domicili: 5th Avenue & 27th Street. Per lo que's veu ques una llibrería coneguda de tothom, qu'es molt dir en aquesta terra. Efectivament es tot un gran magatsem, planta baixa y sótanos, ahont hi té una verdadera exposició de llibres de tots idiomes. La seva venta consisteix sois en la exposició per lo cual es necessari exposar para vendre. En Ferrán fa a continuació la ressenya comercial. Brentano's. Havem anat à visitar la seva llibrería y es de molta importancia, está situada en un deis millors carrers d'aquesta capital o siga, segons latargeta que acompanyem 5th Ave.&27th St. Pregem pendrer bona nota d'aquesta direcció pues encara que aquesta llibrería es molt coneguda, podría ocasionar alguna pérdua. Havem parlat del Diccionari Salvai y com havem vist à la botiga tenen un sens fi d'obras exposadas li havem ofert d'enviarhi 1 ej com à compte de déposit y al cual després havem pogut conseguir s'en cadés 1 ej. en compte ferm. Aixis, pot enviarse'ls 2 exemplars encuadernats, fent'hi en la forma que'ns ha indicat enviant els tomos à Mr L. Sirk, 5 Rue Coetlogon à París, quin Sr. es représentant d'eli en aquella plassa. No descuidarle de avisarli aquest envío per compte d'en Brentano's. Li havem portât un catalech nostre, de Medicina, pero, segons eli, no's dedica en aquest ram. Respecta à totes les novetats que no siguin de Medicina, se li poden enviar alguns exemplars en calitat de deposit. Parlant de varias obras y llibrerias 'ns ha indicat la casa Las Novedades la que passem visitar demá. Diu tenen també gran venta de llibres espanyols, al mateix temps que n'imprimeix. Li havem comprai un periódic d'aquesta casa, que enviarém, es semanal y está imprés en castellá, essent segons sembla de bastanta importancia.

14 Fernando y Santiago fueron a clase a la Escuela Alemana de Barcelona y aprobaron el Bachillerato alemán. 15 Augusto Brentano, inmigrante austríaco, había abierto la librería Brentano's en 1853; sus sucesores se volvieron propietarios de la más importante cadena de librerías de Estados Unidos. El establecimiento de Manhattan se encargó de la suscripción y venta de la revista Hojas Selectas desde 1903.

43 Després d'aquesta visita, volvim visitar la casa The American Company, y la que per ara no 'ns ha sigut posible trabarla, pues la direcció que portavan de Metropolitan Tower, no es la que hi está actualment. En aquesta direcció hi havem pogut conseguir la direcció en que resideix y que es 17 Bolberg Place. No fer 'ns encara d'aquesta adressa, pues arribats en aquesta casa, el porter que es un inglés un poc desatent, no havem conseguii sapiquer si era verdaderament allô y en quin pis. Si 'ns sobra temps mirarém de trabarla. Podría ser molt fácil no 'ns atrevissim à visitar les dos Revistas de The Enginering Magazine y Review ofReviews, pues resulta molt difícil y à vegades de canto à canto de la ciutat. Rès mès de particular per ara que enviarvos à tots una forta abrassada desde aquest mon nou, vostres Fernando y

Santiago ***

[Remitente: Pau. Destinatarios: Fernando y Santiago.] Barcelona, 11 Novembre 1912 Estimats germans: Ampliant la carta d'avuy 16 dech dirvos qu'aixó prova lo poch que se trevalla ab les obres de Medicina sobre tot a Mexich. Aquest punt serà précis tratarlo molt be à aqueix nació dones aquesta carta prova el desconeixement que tenen els catedrátichs de les nostres obres malgrat les ofertes consécutives que havem fet sempre ais corresponsals. Un altre assumpte. El revolver que os varem descuidar el porte el capità del vapor "Catalina" de la companyía Pinillos y Cía. que va sortir d'aquí el 9 d'aquest mes es à dir dissabte y arrivarà si D. v. sobre el 6 del mes entrant. Podem enterarvos millor per els consignataris que em sembla sont en Santamaría Sans y Cía. de aquí à La Habana. L'encarrech el tenim de recullir à bordo y per identificarlo podem portar aquesta tarjeta qu'incloch que es iguala à la que es cosit a'l paquet. Aquest encarrech ha sigut enviat per amistad y mediació del nostre amich Mir de la casa succesor de M. Mir y Cía, naviers de Barcelona que ya coneixen. Aquí anant marchant y esperant les vostres noves que desitjem sigui bones com sempre. Suposso que al escrivir la present devren estar arrivant à New York. Las obras de la casa nove van adelantant quant estigui mès endevant ya faré treure un altre fotografía y os 1'enviaré.

16

Se trata de una carta en la que dos catedráticos mexicanos se quejan de no recibir los libros pedidos.

44 Demà si D.v. instalarém le nove taula al escriptori lo cual vol dir que estèm en disposició de rebrer les vostres ordres. Divendres passat va estar aquí D. Augusto Galli vaig feilhi una nota de cent Testut, 20 Baisch y 10 Diccionari Salvai. L'hi vaig dir que vosaltres havian sortit de viatje. El punt mès intéressant es avuy Mexich. Aquest día en Vidal de la casa Ballescá va dir que no volia els prospectus de Revista en forma de calendari si no l'hi posabem número d'ordre y preu especial à cada obre. L'hi vaig dir qu'aixó no era posible y semble que ó va convenserhi pero anem molt malament ab els assumpts à Mexich. Me va dir qu'era la revolució pero aixó y tot no vendre ni un diccionari complet es molt poch y molt extrany. Os abrasso ab el carinyo de sempre el vostre germá. Pau ***

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatarios: Magdalena Espasa, viuda de Salvat, y familia.] Vapor "Buenos Aires", 12 Novembre 1912 Estimada mamá, germans y demés familia: Confirmem la nostra d'ahir y acusem rebut de la postal d'en Ramón y havem passat à llista de correos à recullir la carta de la María. Anar aquí à llista no resulta tant fácil com à la plassa de Urquinaona y un te que valdrés de les quatre paraules que sab en inglés, de l'alemany y del francés, encar que aquets dos últims com si els hi parlessis en xino. Havem comprat una colecció de postais qu'enviarém desde l'Habana, les millors qu'havem trovat en negre puig tots les venen en colors. El venedor parlava en alemany y ens havem entés perfectament. Després d'esmorsar havem buscai la casa de la Rta América y per fi havem pogut trovarla. No hi había el gérant y ens ha dit que tornessim al cap de mitja hora. Anem à la redacció de Las Novedades, el periódich que parlavem ahir, y tampoch trobem à ningú. Aquets edificis son la mar de curiosos. Una gran entrada tota voltada d'ascensors, ab un empleat a cada un d'ells. Y pugen y baixen continuament. VAmérica es al pis 9 y Las Novedades en un altre edifici al pis cinq. Aquests pisos consisteixen en una colecció de quartets ab una taula, una tauleta pera la máquina d'escriure, un pareil de cadires y rès mès. Cada finestreta dels edificis es un quartet. El chauffeur ens acompanyaba pels pisos ya que sense un guía es casi impossible. Pera profitar la mitja hora de temps qu'habem d'esperar per anar a Y América, tregem el rellatge, li diem que a un quart de tres ham de tornar a YAmérica y que mentres

45 tant ens dongui un vol per la ciutat. Aixó del vol li indiquem tot fent una circonferencia y aquell bon senyor ho entenía igual com si fos grech y era inútil que li parlessim de "half hour" y "promenade" no n'entenia rès. Sortosament ha sortit un Sr. d'un d'aquells quartets y ens ha parlai en francés. Per poch l'abrassem. Li hem esplicat el cas y ell ens ha dit ahont podían anar. Y havem vist tota la quinta avenida, potser el doble de llarga que la Gran Vía, l'estació nova del ferrocarril de Pensilvania, el Central Park, el Museo, ahont entre moites coses y havem vist l'original d'aquella lámina d'Asiris que va à VHistoria de l'Art, la Biblioteca, mès gran que tota una mansana d'aquí Barcelona, un magatsem d'aquets que venen de tot, de nou pisos d'alsada. Alió es una ciutat y tant s'hi afeita com hi venen sabates, cuadros, mobles, peces de música, en una paraula: venen de tot. Y d'establiments d'aquests n'hi ha un cada dos per tres. América. Per fi havem vist à aquests Srs, molt amables y molt atents. Hem parlât per la qüestió dels anuncis, puig ells en tenen molts à la seva Rta. Ens han recomanat al Sr. Smith quina direcció adjuntem y aquí no podem veure puig ja son las cinq, hora en que tanquen les oficines. Li escriurém que per indicació de la Rta América, em dirigim an ell, proposantli el treballar anuncis d'aquí Nord-América pera la nostra Revista. Envienli un número corrent, una tarifa d'anuncis y condicions pera ell. La Rta América forma part de l'Asociación Nacional de Manufacturas, encar que viu completament autónoma. Aquesta Associació consta de 10.000 manufacturers y el seu fi es proporcionar ais socis tota classe d'informes, datos, etc. D. Appleton v Compañía. 29-35 West& 32d Street. Es un editor y llibrer, qu'édita en español y qu'ens han indicat a Y América. Ha fet un diccionari inglés-español, qu'hem en Y América. Podría enviarseli un catálech. No l'hem pogut veure donchs es tart ja. Las Novedades. Hi hem tornat, estaba overt pero no hi havía ningú. Hem esperat y no ha sortit ningú. Oh, els yanquis! Podría enviarselshi també un catalech. La direcció es Las Novedades, Luis Galván, Director, 108 Fulton Street. Ens han présentât un Sr. à bordo de la casa "International Sales Co", 220 Broadway, qui s'ha ofert ha servirnos tot lo que poguessim necessitar de NordAmérica. Al saber qu'eram editors ens ha ofert papers de tots classes. Nosaltres li havem parlat d'aquell paper d'aquelles noveles ingleses que no pesa gens y s'ha ofert à buscarlo. No crech que fassi rès. Hem quedat qu'escriuría aquí à casa. Ell es diu, Sr. García. Avuy, encar que com una vista cinematográfica, es hem fet una mica el carrech d'aquesta gran ciutat. Havem estât per l'elevat y pel subterrani. Tots els tranvías valen 5 centaus, no donan cap bitllet y baixes allá ahonts vols. A les cinq de la tarda es casi impossible transitar pel carrer de tanta gent que va y vé. Un aire sofocant asseca la gola continuament, no trobant gens d'estrany que hi haigi un puesto de begudes cada dos botiques. En els bars hi ha una taula ab sandwichos, fruyta, galetos, etc. Menjan lo que vols y sols pagas la beguda. Tenen tots una confiansa gran ab el públich, pero el públich per lo cuite es mereixedor d'ella. Aquí tothom no mès es cuida de fer "business" (negoci, no sé si está ben es-

46 crit, pero tothom ne parla). Tothom va depressa, ningú es fixa en ningú. Els trens no tenen catégories, tot es una classe sola. Els sellos es venen à les farmacies. Y prau per avuy. Demá, de bon demati sortim per 1'Habana. Vos abrassan Fernando

y

Santiago

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatarios: Magdalena Espasa y familia.] Habana, 18 Novembre de 1912 Estimada mamá, germans y demés familia: Després de un sens fi de peripecies acabèm d'aposentarnos en aquest hotel Florida y la primera feyna que fem es posarse en manigas de camisa, seure y escriurer vas à vosaltres. El carni desde Nova York à 1'Habana ha estât excelent. Arribarem à la bahía de l'Habana ahir à quarts de sis de la tarde y vam tenir que desembarcar que era ja ben de nit. El barco estava anclat al mite de la bahía y un gros número de vaporéis plens de gent el rodejaren. Y per entremitá d'aquella multitut, molts negres entremitá, va tocarnos desembarcar. Passant d'una llanxa a l'altra, una maleta en un vaporet, l'altre en un altre. No vam parar fins à tenirho tot rehunit y després d'un rato d'esperar vam arrencar carni de terra. Y allí altra volta rodejats de negres, volguent portar tots la maleta, pegantse els uns ais altres, crits, sorall, empentes, fins arribar à l'Aduana. Y mentres ens regiraben les maletes de cap à peus: Noy, creume via al Hotel Continental, allí estaren molt ben servits, l'amo es paysá vostre (tot aixó en català), altres oferintnos tarjetes de uns sens fi d'hotels, un altre que s'em encara (un jove molt ben vestit) y em diu: Qué, Santiago, te vienes conmigo al Hotel América? Y Santiago per qui, Fernando per allá, tothom ens saba en nom. Per fi passem per entremitá de tots y agafem un cotxe, que'ns porta al Hotel Isla de Cuba. El que mès ens habían recomanat era el Hotel Telégrafo, pero un capellá, molt bon Sr. y passatger de bordo, anava à aquest y vam decidir anar ab eli. Arribem al hotel y després de molt regatejar conseguim un quartet petit ab dos Hits per 4 $ inclós menjar. De moment ja estabem aposentats, ens assentem y respirem fort. Eran las nou del vespre. Sopem, arreglem les maletes y esperem avuy à escriureus per contestar alguna carta vostra que supossabam trovar avuy à llista. Aquesta va ser la primera part de la nostra entrada à aquesta capital americana, rodejada de palmeres, atravessada per carrers estrets y plens de polv y de fang, puig plau cada dos per tres. Avuy à les set ja som de peus à terra, y notem ab sorpresa que no eram sols à dormir. Y ab la sabatilla à la má havem fet tasca inquisitorial. Després anem à banyarnos y la aixeta del bany raijaba casi ab canta-gotes, tant es aixis qu'he tardat mitja hora, per obtenir quatre lits d'aygua, just per rentarme els peus. Les toralla-

47 les estripades, les estavalles brutes. A l'hora de menjar, rodejats de negres, hostes de la casa. Decidim visitar l'Hotel Telégrafo y l'Inglaterra, que son els que mes ens habían recomanat. L'Hotel Telégrafo, un deis millors, pero que á Barcelona no passaría de ser un Hotel de España, en volen 5 pesos or americá, tant sois de l'habitació. Al Inglaterra, mes sencillet 6 pesos cada un inclós menjar. Trobem aquests preus exigerats y ho deix em correr. Aném á correus. No hi trobem cap carta vostra, lo que'ns extranya. Anem á veure al Cónsul d'Espanya. Veyém al Vice-cónsul y al canciller, que'ns rebeu molt amables. El canciller, un tal José María Arbós Pagés, que diu que coneix an en Pau, d'anar á casa l'Apeles Mestres, s'ens ofereix per tot lo que pugui fernos falta. Entre altres ens facilitará la visita al Ministre d'Instrucció pública. Li preguntém per hotels y eus plany d'haver anat á parar á l'Isla de Cuba. Eus en recomana varis y entretots ens havem decidit per aquest Hotel Florida, ahont per 6 $ els dos, tenim habitació, bany y dugues sales, una de dormir y l'altre per armaris, bany, taula d'escriure, etc. La vida aquí es enormement cara. Ab rahó la titulan la ciutat mes cara d'América. Aquest Sr. viu en una casa de dis peses al Vedado que va á ser com Sarriá de lluny y ahont la vida es mes barata que al interior y paga 70 $ mensuals. Decidim aposentarnos aquí, sense perdre de vista l'ocasió de trobar alguna casa ab si fa o no fa les mateixes condicions y mes barates. Hem descuvert ja algunes llibreries, d'escasa apariencia totes. Lo que abunda mes son papeleries, imprentes y efectes d'escritori. També havem passat per le llibrería d'en López Rodríguez, que tothom coneix per 'Pote". 17 Es bastant gran, situada al carrer Obispo, un deis mes concorreguts. Ho te establert com una exposició ahont si venen noveles, la major part. No havem descovert cap llibre nostre. A la tarda havem anat á despatxar els bultos, ficats en un tinglado entremitj de centenars, donchs á mes á mes de tots els del "Buenos-Aires" que anava pié, y habían els d'un vapor francés. Y d'entremitx de tots hem tingut de treure els nostres. El despatxe de baguls es molt curios. Tots están depositáis en un tinglado, tancat per una porta. Els passatjers van dihent á un mosso, negres casi tots, aquest es meu, aquest també, etc. Y ells els van posant junt á la porta, uns sobre deis altres. Abren la porta y una avalancha de bultos, maletes y negres, roda cap á 1'Aduana fins á amplirla. Tornan á tancar la porta y va repetirse aquesta operació cada vegada que á l'Aduana acaban de revisar. Tot aixó naturalment sempre ab crits, sorall, cops de puny, empentes, baguls que canen l'um á térra, l'altre assobre d'un negre. Y á l'Aduana, tal com ja ens habían advertit á bordo, ens han fet pagar tota la roba nova, n'obstant hi estar senyalada. Regiren els bultos fins abaix de tot y van examinant pessa per pessa. Entre aduanas y acarretjos ens ha vingut á costar uns 10 $ á cada un. Ja á bordo volíam arreglar la roba, com si fos nada, lo que vam fer j a en la que quedaba en les maletes. Pero la deis baguls va ser impossible, dones després

17 José López Rodríguez nace en España en 1866. A los 20 años emigra a Cuba donde trabaja de dependiente en la librería "La Poesía" que acaba comprando en 1893. Por su origen gallego, solía decir "ferve el pote" cada vez que vendía gran cantidad de libros, en cambio cuando rechazaba un negocio, afirmaba "no ferve el pote"; de allí le vino el mote de "Pote". Véase A. Mangada y J. Pol: Libreros y editores (1920-1960). Madrid: Paraninfo, 1997, p. 329.

48 de molts diligencies per poguer baixar á la bodega, estaba tant atapahida de baúls y bruta que era impossible poguer desfer rés. Lo que arreglarém empro ara desseguida perque no torni á succedirnos. Y després de perdre unes 3 hores á 1'Aduana, tenim ja per ti aquí al cuarto els mundos, maletes y maletins y á nosaltres dos, que aprofitem aquest moment per escriureus. Havem comprat ja un plano de la ciutat y ara, havent sopat, ab l'auxili del Directori, marcarém la ruta de trevall á fer demá. Aquí tothom va d'istiu lo que decidim també fer nosaltres donchs á les hores de sol fa bastanta calor. Cap al vespre es gira una fresca molt agradable, lo que no quita perxó que vos escribiu en mangas de camisa. Y per fi comensarém demá la nostra tasca, que ja en teniem ganes, després de vint dies de inacció y donem mercés á Deu per havernos transportat sans y contents á aquesta térra, principi de nostra campanya. Suposem haben enviat ja an en Brentano's els dos ex. Diccionari. No'ns vam atrevir á anar á les demés direccions, donchs costa un Congo trovar á cada una d'elles. No vam sapiguer tampoch rés d'en Geare. Fins á un altra vos abrassan els vostres Fernando

y

Santiago ***

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatario: Pablo.]

Habana, 21 de Noviembre de 1912 Querido hermano: Recibida tu muy estimada carta del 2 y la de la casa del 5 corriente y confirmamos nuestro cable de ayer: "Casamérica. Pasalvat. Barcelona: Papelones". Esto es: 20 ejemplares Diccionario, que suponemos saldrán el 25 próximo. Hemos hecho este pedido a cambio de las dos cajas que hay dispuestas para Puerto Rico, por cuanto no sabemos fijamente cuándo Fernando podrá pasar a dicha isla ya que las comunicaciones son muy deficientes. No hay ningún trasatlántico ni Pinillo que de vuelta toque a dicho puerto; y la única compañía que va allí toca primero a Sto. Domingo, después a Pto. Rico y de vuelta no para en Sto. Domingo. Así es que primero trabajaremos Sto. Domingo y después Pto. Rico. Por todo esto y teniendo sólo 9 ejemplares Diccionario para colocar en estas tres islas, nos hemos decidido a pedir estos veinte de más. Entre el martes y el miércoles hicimos todo el trabajo de información y orientación. Las mejores librerías son las que ya tratan con nosotros, salvo las de Rambla y Bouza, Wilson y alguna otra, que visitaremos entre mañana y pasado mañana. Hoy hemos empezado las visitas de presentación a los menos importantes, que resultan ser casi todas librerías de lance, no pudiendo vender obras nuevas

49 porque no pagan contribución para ello. A otras les hemos ofrecido el catálogo que entregaremos tan pronto tengamos las cajas en nuestro poder, lo que confiamos para el lunes próximo. Estas cajas las guardará por el momento en su almacén el Presidente del Centre Catalá, Sr. muy amable que nos presentaron. Este Sr. desearía saber si la Diputación de Barcelona regala también pequeñas bibliotecas a las entidades catalanas constituidas en Ultramar, de lo que podrías enterarte preguntando al Presidente, Sr. Prat de la Riba. Carlos Vázquez. Como creemos nos será fácil visitar al ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes, procuraremos enteramos por su mediación de lo que dicho Sr. desea. También averiguaremos por otros lados si nos es posible. Historia del Arte. Esperamos los prospectos. Hojas Selectas. Esperamos recibir números del mes de Diciembre. Carteles Diccionario. Hojas Selectas y Catálogos Medicina. Convendría activarlos lo más posible, ya que aquí toda la venta consiste en la propaganda. Juan Arisso. Hemos visitado a este Sr. y hemos conseguido llegar a un acuerdo en 100 ejemplares de Hojas Selectas. Mañana nos informaremos y procuraremos aumentar esta cantidad. Se cuida del servicio de todos los periódicos españoles, los de Barcelona de preferencia y quiere ahora trabajar de firme también nuestra Revista. Macario Castillo. Director del Diario Español. Cree posible colocar 2.000 ejemplares de Hojas Selectas. Nos informaremos y estudiaremos este asunto. Quizás para ello será necesario poner algún anuncio en algún periódico, lo que también estudiaremos. Casildo Ferrán. Manzanillo. Arisso no nos ha dado muy buenos informes de este Sr. Ricardo Veloso.18 Habana. También nos recomienda Arisso que andemos con mucho cuidado, pues gasta mucho en edificar, propaganda, etc. y no sabe de dónde sale el dinero. Procuraremos hacer los informes más exactos posibles de todos estos Sres. Aquí hay una verdadera lucha entre los libreros, llegando a vender obras tanto o más baratas que en Barcelona, dada la competencia. Arisso se cuida del servicio de información cubana a La Actualidad de Barcelona. Se ha ofrecido también a remitirnos a nosotros fotografías e informaciones, que desde luego aceptamos. Propone publicar también en números diferentes las varias "quintas de salud" de los diferentes centros gallego, español, etc. Junto con una información de cada una de ellas. Visitaremos estas fincas, que forzosamente habrán de ser interesantes ya que toda la Habana habla de ellas y todos los españoles son socios de la que le corresponde según su región y estudiaremos la conveniencia de su publicación que podría muy bien relacionarse con motivo de nuestro viaje. 18 Ricardo Veloso, nacido en un pueblito de la provincia de Zamora, emigra a Cuba donde inicia sus actividades como "cintero", proponiendo cintas, hilo de coser, cuadernos, estampas, cartillas y cartones por los bohíos cubanos. Ya establecido, su "Librería Cervantes" se convirtió en la más destacada empresa editorial y librería de La Habana. Véase A. Mangada y J. Pol: Libreros y editores (1920-1960). Madrid: Paraninfo, 1997, p. 324.

50 Tan pronto tengamos despachadas las cajas, Fernando saldrá para la provincia de Pinar del Río, hasta esperar el día 7 que sale vapor para Sto. Domingo. Cuando yo termine de la Habana, donde hay mucho trabajo que hacer, empezaré a trabajar la línea hasta Santiago de Cuba y si Fernando terminase antes que yo, vendría trabajando Santiago de Cuba hasta encontrarme por dicha línea y regresar a la Habana para México. Cuba es una isla muy rica y Habana una ciudad muy grande e importante. Lástima que el mercado de libros no corresponda a su grandeza. Todos los establecimientos son grandes y lujosamente instalados menos los de librería. Sólo son lujosas aquellas como la de Wilson y Rambla y Bouza que se dedican además a la venta de papelería y efectos de escritorio. La de López Rodríguez es grande pero parece aquello unos "encants". Te abrazan tus hermanos Fernando

y

Santiago

[Remitentes: Femando y Santiago. Destinatarios: Magdalena Espasa y familia.] Habana, 21 Novembre 1912 Estimada mamá, germans y demés familia: Fa cuatre días que estém trepitjant térra cubana y encara no'ns ensenya el sol la cara. En aquestas térras es un sequit de trobar negres, es decir rubios, y catalans. Aném á una barbería y tan sols'l dir al barber que'm tallés el cabell en aquesta o aquella forma j a ' m va coneixer que eram catalans. Um paisano. Entrém á posar el cablegrama y cuant ja estavem llestos el senyor que despatxava 'ns diu ab totes las Uetras "Bona nit y bon hora". Era tan catalá com nosaltres. Una altra troballa y aquesta va per en Ramón. Al visitar el cónsul d'Espanya, aquest molt amable va presentarnos al canciller, un altre catalá, y aquest un bon subjecte que j a ' n parlem en la carta anterior va indicarnos visitessim el Centre Catalá. Va acompanyarnoshi y'ns va presentar al president, 19 molt bella persona. Mentres estavem tots cuatre va entrar á saludarnos un company teu en Adolfo Tristany. Ens va explicar feya algún temps estava aquí pero que podría ser molt fácil que dintre de poc temps fes un viatge al Nort d'América. Molts recorts.

[...] Fernando

19

y

Santiago

Se trata de Andrés Petit, presidente del Centre Catalá de la Habana.

51 [Remitente: Pau. Destinatarios: Femando y Santiago.]

Barcelona, 21 Novembre 1912 Estimats germans Ab la satisfaccio que es de supossà s'ha rebut avuy el vostre pedid Papelotes correspondit à 20 Die. Salvai qu'havem enviât 20/24 com creyém que senrà sens donades les condicions en que ó trevach à l'Havana. Yo ya havia anunciat à casa que fora fácil que's rebés primer un pedido ab cable que la carta de New-York y efectivament ha estât aixi ab lo cual m'en felicito doblement y os felicito à vosaltres. Ahir ó ve rebre carta d'en Geare de Washington que deja que potser os vindria à veure no sé si ho haurá fet y esperem de um día à l'altre la vostre carta de New-York. Convindría saber quand volguessim aquests pedids ab caixas petites per exemplars, es à dir cada exemplar em caixeta y tots plegats à dins de caixa grans. Aquest pedid l'havem embotat ab caixa grans solament y quant volgue doble ambalatje es à dir primer per exemplars y despre caver afeixin una i à la paraula. Exemple Papeloties voldre dir 20/24 exemplars ab caixas petites y embalat com es natural en la caixa gran. Aixó supossa que ya ha areé el areéis y à nosaltres nos dona grata satisfaccio. Es la primera batalla, are sols falta anar seguint. Quant tingui nove vostre escribiré mès extensament. Avuy han quedat llistes els calendaris y números d'en Ballescá d'América un d'aquests día rebre nostre de tot y ab la caixa de Diccionari Salvai que hi ficarem els prospectes calendaris. Os abrassa de lluny ab l'afect y carinyo de sempre el vostre germà. Pau C.S. Les caixes sortirán ab el vapor "Montevideo" que surt d'aquest port el día 25 del corrent. No podía arrivar mès à temps el cablegrama, si trija un día en mès, perdem 15 dies. ***

52 [Remitente: Pau. Destinatarios: Fernando y Santiago.]

Barcelona, 22 Novembre 1912 Estimats germans El dimenge tot justament se varen rebrer las vostres dugas cartas de New-York que estaban esperant día per día y que van arribar ab un contingut satisfactori y conseguent alegría de tots. Os felicito per la travesía y per 1'arrivada. Si os havém passejat per el Fifth Avenue ya os havém passejat per allá ahont se passejant els millonaris. Les cartes comerciáis envíenlas sempre ben separades de les altres y ab epígrafes ais marge puig aixi se podrá donar al escriptori y no es fácil que s'olvidi res. New-York. Tot lo de New-York queda complet y servit conforme à les vostres indicacions. Mès à mès de l'exemplar de Diccionari Salvai en diposit l'hi havem enviât à en Brentano's un exemplar de Napoleón y Las tres islas que m'he semblât lo mès adecuat. Comisions. Les comisions les abonarém per plassas al final de la feyne per no haver de fer tans asientes així ab una sola carta farém tot l'abono. Are he dit que fessim lo de New-York y al final de Cuba farém tot lo de Cuba. Ara esperem carta vostre de l'Habana que deurá arrivar de un dia à l'altre. Aquí rès de nou, la tía va seguint igual. Les obres van marxant quant siguin una mica mès endavant ya faré treure una fotografía. Aquí dins de la carta hi posso una perspectiva que va publicada à las Hojas Selectas de janer d'América. Una forta abraxada com sempre del vostre germà qui os estima Pau ***

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatario: Pau.]

Habana, 26 Novembre 1912 Estimât germà: Confirmém la nostra anterior del 22 y no'n tenim cap de vostra comercial. Ya ben orientais y bastant cercioráis del terreno que trepitgém havém fet les visites ais llibrers, feyun relativament curta, ab tot y havernhi bastants, pero tots es dediquen ab preferencia à la venta de llibres de lance y com veuren pels informes,

53 no tenen cap credit, ni capital, ni responsabilitat, ya que tots els llibres que tenen en conjunt no valen quatre cuartos. A mès d'aixó, no son actius. En Veloso y en López Rodríguez han acaparat el mercat de llibres y ells no venen sino lo que'ls hi demanen, que si no ho tenen van à buscar à casa d'algún d'aquets dos llibrers. No volen ni poden esposar capital. Com que la nostra visita à tots ells va ser purament de presentació, vam oferirlos portalshi el catálech y mirarém d'apurarlos per les obres de peseta, lo que crech bastant difícil. Aquí el género que predomina es las obres d'en Maucci, que venen à qualsevol préu, tota la novelería barata y sobretot les noveles y almanachs verts. Aquets els tenen exposats per tot arréu y tots confessen que's el millor negoci. Havem visitât ais Corresponsals y à mès à mès deis informes de cada un d'ells, que oportunament enviarém, aquí va una mica d'historia de cada un. José López Rodríguez. Es un Sr. d'uns quaranta cinq anys, d'un carácter brusco y gens agradable. Ens va rebre en manigas de camisa, assentai à una taula plena de papers y voltada de llibres per tot arréu. Al dirli qui eram, sense alsar la vista deis papers, ens va preguntar que voliem. Fins al cap de bon rato no va estar una mica atent ab nosaltres, ensenyantnos la llibrería, tota desordenada, la imprenta, ahont hi té bastantes máquines, entre ellas una que entra el paper en rollo per un costat y surten els bitllets de la lotería per l'altre, impresos en varis colors, foliats, sellats, taladrats y tallats, es à dir à punt de vendre. També té motllos d'hacer per l'impresió de relleu. Ultimament ha montât un taller de fotogravat. Impriméis també tots els documents de l'Estat, quins motllos guarda en una caixa gran y no voi l'intervenció de cap individuo de l'Estat, al fer aqüestes impresions, ya que segons paraules seves: "Eli mana mès que l'Estat". Efectivament aixis ho reconeix tothom. Eli es fica per tots els ministeris en manigas de camisa, parla ab uns y altres com si fos l'amo. Els seus grans negocis son ab l'Estat, qui té que pagarli per unes coses y altres més de 30.000 $ mensuals. Se li calculen mès de cinq millions de pesos de capital. Es solter y treballa desde les cinq del matí à les déu del vespre, indos els dimenges. La llibrería es lo que menys l'interessa. La té solsament, seguns diuem els altres llibrers, per reventarlos an ells. Vén à uns preus baratissims, no importantli perdre uns quants cents pesos mensuals en la llibrería, que prou bé's guanya la vida per altres costats. El nostre Diccionari el té anunciat à 30 $ ó siguin 150 pessetes: 34,50 mès barats que à Espanya. Y tot perqué si, no pas per anim de vendre molt, sino per fastidiar an els demás, sobretot an en Veloso, que son els dos que mès es fan la competencia. La Revista no vol treballarla, diu que surt massa cara, dat el pés del paper. Ens va ensenyar el paper qu'ell gasta, qu'es el de la Geografía editada per elle que vos enviarém, que diu es més lleuger. Podren estudiarho y n'hi demanarém un full de mostra y l'adressa del fabricant qu'es dels Estais Units. Eli edita pel seu compte llibres escolars especialment, que naturalment l'Estat ordena oficiáis à tots les escoles. Dades les seves moites ocupacions y negocis y el seu carácter anémie, no podem refiarnos gayre d'eli per explotar los nostres obres. En quant ais pagos, seguretat absoluta.

54 Ricardo Veloso. Aquest es el contrincant de'n López Rodríguez. Anys endarrera era repartidor de l'Artiaga y vivía amistansat ab la querida d'un gros magistrat d'aquí. Al morir ella li va deixar tota la seva fortuna, uns 8.000 $ y ab ells va comprar el Centre de Suscripcions de l'Artiaga, que li va vendre per 10.000 $ paganini 4.000 al contât y els altres à rahó de 200 pesos mensuals. Y desde 1910 té oberta la llibrería que ha anat engrandint continuament, mercés ais crédits que les cases editoras li han concedit. An en López Rodríguez li consum mès de 1.000 $ mensuals de paper, la major part periódichs, sobretot Nuevo Mundo que en tota la isla s'en colocan à vora 6.000. Y per fer la competencia an en López ven també à preus limitadíssims, comprant mercancies an en López y an Benavent, que ven després à preus inferiors de lo que li han costat. No té cap classe d'organisació. En López Rodríguez pot aguantarla aquesta competencia, pero en Veloso no podrá, ya que segons va dimos ell mateix: "Aquí no hay ningún capital, aquí se trabaja al día". Y aquest treball al día es perdent per un costat lo que guanya per un altra. Tothom está convensut no podrá aguantar molt temps aquesta situació, donchs encar que vengui molt els beneficis son insignificants y els gastos molt grossos. Entre ells haber aixecat un pés à la llibrería y mantener 9 o 10 dependents que no li serveix en casi pera rès. Té encara 24 ej. de Diccionari deis últims pedidos fets y per lo tant no hi entregarém cap de moment mentres no vengui aquets. De tots modos podrá anantse servint género an aquest Sr, pero sempre ab molt cuidado y estant sempre alerta. La Medicina la treballa bastant, haventnos indicat que son ya de text el Testut, la Topográfica, el Courmont, el Keen, el Lener, May, Botey, Manquat, Laffitte, Comby, Salí, Hedon y Fargas. El mercat de Medicina el tenim explotat nosaltres y forsa ben explotat. De tots modos visitarém ais catedrátichs. Llauradó. Aquest es el que verdaderament té acaparats ais metjes. Els treballa de ferm y ab forsa profit. Es molt bon xicot y es dedica solsament à correr la Medicina. Ens ha proposât la traducció del Tractat de Estomatología que ha publicat la casa Bailly Baillière de París, que diu son uns viut o nou fasciscles, y de quina obra n'hi ha parlat molt tots els dentistes (137 segons l'Anuari en l'Habana sol) y quell treballaría ab gust per tota la isla. Ens ha remarcat el gran número de dentistes que hi ha en tota la isla; y en tota 1'América en general y que es queixen de no tenir cap obra bona pera ells. Benavent. Es el représentant de la casa Sopeña. Tothom ens en ha donat molts bons informes, sent molt serio en el modo de treballar. No obstant en Garrell va dirnos li devía unes 10.000 pessetes y à aquí també hem sapigut estaba bastant atrassat ab en Sopeña. No ven molt les obres de casa. Te existents alguns Diccionaris, de quatre à cinq. Jorge Morlón. Es un llibreter francés, molt serio. Treballa la Medicina. No vol vendre el Diccionari perque diu que ja'l trevalla en Veloso y no hi veu el negoci sent mès d'un à trevallarlo. Mirarém de convencel. Va mirarse el compte de casa, que puja unas mil y pico de pessetes, que diu qu'enviará un día d'aquets. El mercat de Medicina está bé aquí à la capital, qu'es el centre d'exportació à totes les provincies, de quin servei es cuidan tots. Procurarém donchs colocar el género

55 entre els llibreters d'aquí la plassay els exemplars que necessitem à l'interior ja's cuidarán ells de servirlos. Lo mès difícil d'arreglar es l'explotació del Diccionari y de la Revista, quin sistema anem estudiant y no duptem resoldrém en una forma o altra. Tothom ens ha aconsellat d'anunciarlo al diari, quin sistema de propaganda també estudiarém, encar que resulta molt car y creyem mès en l'eficacia d'un viatjant que en la de un anunci. Hi ha un tal Cayetano Cordón, de cap credit com à llibrer, pero d'inmillorables condicions com à viatjant. Tractarém de convencel per trevallar el Diccionari, buscant la forma de que no toqui cap diner. Si aquest Sr. no vol ferho y no trobem cap personal hábil per així, empendrém nosaltres mateixos aquest treball, lo que ens obligaría à permaneixer mès temps del previst en aquesta plassa. Tots els llibrers ens han parlai d'establir aquí una Agencia de casa nostra, ahont ells poguessim en qualsevol moment demanar lo que necessitessin, ja que ara molts coses no les demanen per por de que seis hi quedin ais dits y després quant els hi demanen han d'esperar dos meses à poguer servirho. Potser convindría establir aquesta agencia no tant sols per facilitar el negoci an ells, sino per vigilarlos y apretarlos continuament, ja qu'ells no tenen cap preferencia per ningú, dedicantse an aquelles obres que mès els hi donen, siguin de qui siguin, bones o dolentes. Aquesta agencia ademès podría cuidar de tot el trevall de propaganda, molt descuidat per part nostra en aquesta terra. Y en aquesta feyna hauría d'estarsi continuament à sobre. Examinant el mapa, podría arrivar la seva jurisdicció fins à Sto. Domingo, Pto. Rico, México, tal Centre-América, Venezuela, Colombia y Ecuador. Tot républiques relativament prosperes y que podrien anarse visitant continuament. Bueno, aixó es deducció de tot lo que havem sentit aquets dies deis llibreters referent à l'implantació d'una agencia, lo que després de visitar totes aqüestes altres républiques y à la nostra tornada podríam estudiar detingudament. Ens urgeixen els catálechs de Medicina, cartells, 10.000 prospectes-calendaris, si pot ser, de Revista, y un centenar de números de primer d'any. Tins à un altra vos abrassan els vostres Fernando

y

Santiago ***

[Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatario: Pablo.]

Habana, 29 de Noviembre 1912 Querido hermano: Acusamos recibo de vuestras cartas del 11 del corriente y confirmamos nuestra anterior del 26 y cable de ayer: "Casamérica. Pasalvat. Barcelona: Papelones Navales - Metales - Huertas - Almendras - Barcadas - Hornos - Plumas - Mantas

56 pasta - Cajas". Esto es: 20 ejemplares Diccionario Salvat, tela, 20 Testut Humana, pasta, 10 Fargas Ginecología, pasta, 25 Hedon Fisiología, pasta, 10 Anatomía Topográfica, pasta, 20 Tratado de Medicina, pasta, 10 Keen Cirugía, pasta, 10 Grasset tomos publicados, pasta, 10 Leguen Vías urinarias, pasta o folletos publicados, todo dirigido a la Habana. Además: orden de remitir a Puerto Rico las dos cajas que hay ahí existentes, las que suponemos saldrán el 10 de Diciembre, por la compañía Trasatlántica. Hemos recibido las cartas de los Catedráticos de México y Habana. Visitaremos a dichos Sres. (los de la Habana de momento) aunque sabemos por referencias tienen ya muchas de nuestras obras, que dan ya de texto. Todo esto se refiere a los de la Habana. Tomamos nota referente a la entrega de obras, lo que haremos según vuestras indicaciones. Nuestro cable de ayer obedece a haber colocado entre López Rodríguez y Veloso, la mayor parte del género que llevábamos, especialmente de las obras más corrientes que son las que pedimos para renovar nuestras existencias. El domingo remitiré las notas del género colocado esperando hasta esta fecha, por ver si conseguimos su cobro. También remitiré el extracto de cuentas. Es casi seguro que López Rodríguez se quedará los veinte ejemplares de Diccionario pedidos en nuestro primer cable. De los nueve que llevamos no hemos entregado ninguno ya que los reservamos para muestra y quizás habrá que regalar alguno a la prensa diaria para mayor propaganda. Hemos combinado nuestro plan de viaje en la siguiente forma: quedando ya en la Habana el trabajo relativamente fácil, por hallarnos bastante al corriente del terreno que pisamos, dejamos para uno solo el trabajo que queda, marchando Fernando el domingo por la mañana a Santiago de Cuba, donde trabajará dicha plaza y esperará un vapor que pasa por allí el 9 o 10 para Sto. Domingo y Puerto Rico. Lleva consigo un ejemplar de Diccionario y uno de cada una de las obras de Medicina más corrientes, cuyo muestrario completará de nuevo antes de salir de Santiago de Cuba y embarcará el 9 o 10 para Sto. Domingo. Trabajará esa República, sirviéndole yo desde aquí el material que de momento necesite, hasta el 29 o 30, que pasa otro vapor para Pto. Rico. Allí coincidirá con la llegada de las cajas que habréis embarcado el 10 de Diciembre. Mientras tanto yo iré trabajando la Habana e interior. El interior dará poco trabajo, sólo cuestión de propaganda, ya que tienen muy bien establecido el servicio de género, los agentes en esta de la Habana. A continuación va la nota del material que deberéis embarcar el 25 de Diciembre, en el vapor de la Cía. Trasatlántica, que va a Nueva York, Habana y México, o sea la misma línea por la que embarcamos nosotros. Este vapor llega aquí el 17 de Enero, sale el 20 y llega a Veracruz el 23 o 24. Nosotros nos embarcaremos con el mismo vapor aquí en la Habana si es posible, o si no tomaríamos alguno de los muchos que hacen la línea de la Habana a Veracruz.

57 Juan Arisso. No tiene ningún capital, pero trabaja desesperadamente. Podéis servirle, según nota n° 9, 100 ejemplares mensuales de Hojas Selectas y girar seguidamente por su importe más los gastos, cada mes. Al primer giro que deje impagado suspenderle todo envío. Como podría ser, que dado el carácter tan extraño de López Rodríguez se enfadase dicho Sr. por haber otro que reciba directamente la Revista, aun cuando no tiene motivo alguno para ello, por cuanto no tiene la exclusiva, podrías hacer los envíos, conforme a la etiqueta adjunta, no siendo posible entonces averiguar de qué casa viene el género. Dicho Arisso recibe todo su género en esta forma. Deberías tener especial cuidado que llegasen aquí el mismo día que las de López Rodríguez, ni un solo día antes. Esto de la expedición de la Revista, habrá que organizarlo. No podéis figuraros la importancia que tiene aquí recibir un periódico un día antes que los otros. Y por haber ya muchas en el mercado cuando López Rodríguez recibe las suyas, por eso dio hace tiempo algunas de baja y no quiere más de las que tiene. Y esta diferencia en la recepción de la Revista proviene de los números que repartís el 7 de cada mes a los comisionistas de ahí Barcelona, los que tienen orden de remitirlas inmediatamente. Como vosotros hacéis la remesa del 9 al 10, por esto llegan las de López un par de días más tarde. Hay que solucionarlo, entregando a los comisionistas la Revista el mismo día, lo más pronto, que salga la remesa para América. Sanz es uno de dichos comisionistas que sirve actualmente 30 ejemplares a Arisso. Procurad que no lleguen más pronto que los demás. Hablando esta tarde con el Sr. Veloso, me ha informado que había escrito al Sr. Tristany, en ésa, para que hiciera gestiones, para poder conseguir que al hacer un pedido de 25 ejemplares de Diccionario se le sirvieran los cuatro de regalo, según las condiciones establecidas, y además 1 ejemplar también de regalo por los 5 que pide sobre los 20. Es decir, regalarle un ejemplar por cada 5 que pasasen de los 20 indicando que al hacer el pedido de éstos ya entraba en los beneficios. La proposición no la creemos del todo desacertada, pero dados los precios a que venden el Diccionario aquí, sería muy conveniente no darles más margen a que pudieran rebajarlo más. No habiendo obtenido respuesta nuestra afirmativa, espera conseguirlo al hacer su viaje, en breve, por España. Te abrazan tus hermanos Fernando

y

Santiago * * *

58 [Remitentes: Fernando y Santiago. Destinatarios: Magdalena Espasa y familia.] Habana, 29 Novembre 1912 Estimats mamá, germans y demés familia: Tinch al devant les cartes, una de la María y Ramón del 6 y l'altra d'en Pau del 11 d'aquest mes. Quedem enterats de las vostras instruccions respecte al revolver meu y ja estarme á la vista cuant arrivi el vapor "Catalina" pera poguer recullirlo. Ens alegrem moltissim de 1'añada de la mamá al turó, com no. Lo que sentim es no poderlo teñir á la vara que algunas visitas hi faríam, pues en aqüestes terres no si trova res tan barato y, que va, si tot costa una pila de pesos. Desitgem que al rebrer la present, el tío Pep, es trobi ja millorat. Doneuli molts recorts de part nostra igualment que á les tíes. Ens ha causat gran satisfacció la noticia del aument de familia per part d'en Lluis. (Part en el sentit de por parte, que le llamamos aquí y no sigueu mal pensáis.) Ens alegrarem que sigui un noy. No vos canseu de donar molts recorts a tots aquels que pregunten per nosaltres y poden afegir que pensem ab tots ells, encara que'l poc temps no'ns deixa poder escriurels hi. Contestant á la de'n Pau, havem rebut les cartes deis catedrátichs de Mexich y igualment que hi creyem en lo molt que'n allí pot ferse respecte á les obres de Medicina, las que podem asegurar son las millors que actualment se publican, lo que fa que tots dos creyem poder conseguir alguns pedidos. Com ja expliquem en la carta comercial, si á Deu plau, sortiré '1 dimenge d'aquesta de la Habana, en tren (total res mes 24 horas) pera Santiago de Cuba y d'allí esperaré el vapor que passa el día 9 o 10 (sino s'entrebanca peí camí puig son barquetas) pera Santo Domingo. Segons la feyna que hi haigi allargaré l'estada en aquella plassa y si aquesta no es molta procuraré embarcarme ab el vapor que seguéis al primer pera San Juan (Puerto Rico). Procuraré esser á l'arrivada de las caixas en aquella capital. En Santiago 's quedará en aquí per acabar de treballar l'Habana essent ell qui 's cuidará de recullir el revolver. Esperem ab ansia veurer alguna fotografía de'ls adelantos de la casa nova. Procurarém en tot lo posible fer que s'ompli de pedidos la taula que acaben d'instalar (no hos extranyeu que exigeri, fa molt américa). Ens ha alegrat molt el teu pedido fet á n'en Galli. Al final 'ns tornas ha parlar referent á lo de Mexich. En aquí no se sent ha parlar gens ni mica de la Revolució. Tenim moltas ganas d'entrar en aquella República pera descobrir tot aquest misteri. Bueno, ara parlaré una mica de nosaltres. De salut, á Deu mercés, molt bons, de gana no'n falta. (Ara en Ferrán ha agafat la carta comercial y jo agafo aquesta dedicada á vosaltres.) Del tot conforme en lo que diu de la salut, donchs ens prova molt

59 y en quant à gana, fem mitja rialla de satisfaccio devant d'un plat d'ous ferrats, arrós blanch y numiatos y plátanos fregits qué's el nostre plat predilecte. Els hôtels y fondas son molt curiosos. Mès aviat semblen cases de bany, per la seva construcció. Y el menjador es al cel obert, pero com que totes molt gran y ab grans finestrats que casi no hi ha parets, fa molt bon efecte. En quant à temperatura, ahir va fer una mica de fresca, équivalent à la del mes d'agost d'aqui. A la nit afortunadement fresqueja una mica. Aquí un à les set ja acabat de sopar. Escribim fins à les vuit quarts de nou y allavors sortim à passeig pel parque Central, Paseo de Prado (el passeig de Gracia d'aquí) y cap el Malecón, que aixó sí que no ho tenim nosaltres. Es un passeig llarch, ample tot asfaltai, ab una barana grossa de pedra quel ressegueix. Y à ella recolsats, voltats de fosca, sentim als nostres peus batre suans les ones, y per la llum mesquina del far al mitj del aygua, mirem enllá, ben enllá del horitzó, com si forzosament tinguessim de veureus, que no son pas altes montanyes, ni son pas profonds abismes els qui ens separen, es sols un bassal d'aygua, del color de la vostra, bâtent ab igual ritme que à l'escollera vostra, contra les roques del nostre Malecón. Perxó ens sentim grats aprap del mar qu'es eli qui'ns uneix y qui'ns separa. De día, viuga anar d'un cantó al altre, ab uns carrés plens de fang à causa de fer l'alcantarillat per tot arreu y com que aquí plau set o vuit vegades al dia tot está fet unes pasteles que no guanyem per Ilustrar botes. Y tot aixó per arrivar à lo millor à la direcció d'un que ja fa temps que no hi viu y ningú sap darteu rahó. Aquí tothom acostuma à mudarse de casa cada dos o tres mesos. O bé et trabes ab Srs. com el López Rodríguez, un gallego, mès ordinari y mal parlat que un carreter. Y no vos creyeu que sigui per falta de quartos. Que va ! L'altre nit, ab un gros tip de riure, varem deplorar lo molt que's barcelonins vam deixar aixecarnos la camisa ab motiu de la vinguda d'en Max. Vam anar al cine, que'ns hi va convidar el Président del Centre Català, y surt en película una agencia de matrimonis. Entren un milionari yanqui, la seva Sra. y filia y demanen un marit per la filia. Ven el retrato d'en Max y s'en enamora. Y el de l'agencia telefona an en Max qu'está esmorzant, y ab la cuixa de pallastre als dits contesta. Y comenza à vestirse depressa y atolondrat tot igual com va fer per arrivar à Barcelona, sino que per cantes d'arrivar à Barcelona arriva à l'agencia. Résultat que alió qu'ens creyem era fet esprés es sols una película retallada. Un chivo, qu'en diríam aquí. Fins à un altra, vos abrassan els vostres Fernando

y

Santiago *#*

60 [Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 1 Decembre 1912 Estimât germá: Al rebre la present haurás ja arrivat à aquesta de Santiago. Que sigui el viatje y la teva estada à aquesta tant felis com jo pots suposat es desitjo. No he vist encara an en Pote. Hi he estât aquest demati y no hi era. Miraré de veurel aquesta tarda. T'incloch una llista de tots les obres que tenim, inclós el teu Mostruari y hi afegeixo les que vindrán, donchs tot aquest es el material que mès ens intéressa colocar. Pots fer com ais corresponsals d'aquí: ensenyar la llista y que demanen. Has de fer veure que totes les tenim j a aquí à l'Habana. Si ni hagués alguna, com el Baisch per exemple, que'n volguessim mès deis que hi ha, digalshi que també els hi podem servir, donchs o bé ho demanariem ais Corresponsals d'aquí o telegrafiarían! à casa. Ben entés donchs, que tenim de tôt y qualsevulga cosa que no tinguessim,

sempre está en camíy à puní d'arrivar. M'he passat el demati fent l'extracte de contes. Ara sortiré. Miraré si veig en Pote y després à correus à mirar si hi ha rès y à tirar aquesta. No la tancaré fins à correus, per si pudi afegirte alguna cosa. Mentrestant t'abrassa fortament el teu Santiago La llista de correus está tancada. No he pogut veure tampoch an en Pote.

[Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 2 Decembre 1912 Molt estimât Ferrán: Ab gran alegría he rebut la teva postal desde Camagüey. Home, home. Aixó de tener companyeres, per cantes de companys. Espero ab ansia me'n fassis cinq céntims. Tú sempre serás corrido. Per fi ahir capa al tart vaig veure an en Pote. Per fortuna estaba molt amable. Lo primer que li vaig dir, va ser que li portaba la factura del género entregat. Y ab molta tranquilitat li vaig explicar que al fer la nota de pedido, com que'l volien ab tanta urgencia, habíem calculai aproximadament un 15% de gastos pera qu'ells sa-

61 piguessim com facturar la mercancía de moment. Pero que ara li portava la factura definitiva que com podría veure resultaban els gastos molt mès petits. Vaig parlarli de quina forma volía liquidarla y em va dir que li era igual. "Si quieren cargarlo en cuenta, lo cargan, si quieren que se lo liquide a Vdes., se lo liquidaré. Si quiere Vd. liquidarla ahora, mucho mejor para nosotros". "All right, vuelva Vd. mañana." Y avuy hi tornaré y veurém lo que passará. He servit el pedido an en Veloso. També eli liquidará al contat. "All right." En Benavent també em pagará el Testut y molt fácil que's quedi alguna otra obra. No he vist an en Llauradó. He portât la Topográfica an en Morlón y no la vol en tela. Quant he vist qu'era ja inútil convencel, li he dit qu'en venien en pasta. Diu que esperará las en pasta. Mentres tant s'ha quedat la en tela per si es venía. Aquest demati, mentres estaba à can Benavent treyent el pedido den Veloso, ha vingut el représentant de la casa Gustavo Gili20 de Barcelona. Eli ha fet la volta al revés de nosaltres y venía de Lima, pel Panamá cap aquí y demá embarca cap à Barcelona. Es un xicot molt simpàtich y hem sigut amichs aviat. M'ha convidat à esmorzar à l'Inglaterra, qu'es ahont está. Es menja bastant millor qu'aquí. Jo li convidat à dinar aquest vespre y després arrivem à buscar an en Veloso y arrivem à l'Alhambra qu'es un teatre de zarzuela cubana y després à un cine ahont hi fan pelicules brutes que diu qu'es molt curios. M'he mudat de quarto. Molt petit y no m'agrada gayre sense bany. Pero diuen que per un sol es imposible la meitat del preu deis dos. Li près y he près paciencia. Aquest xicot m'ha aconsellat, y diu que ab la práctica ho veurém, y es que anem sempre al hotel millor. Perque ab tot y aixó, no sap com es quedará l'estomac després de tant temps de viatjar. Eli ho fa aixis y no veu sino aygua de Vichy. Faja once meses que viatja y aixis li va molt bé. Preu nota de tots aquests conseils. M'ha horroritzat de lo car qu'es viatjar pel Centre y Sud América. Vé à resultar à 3 lliures esterlines diaries. Diu que Cuba es el pais ahont mès ha fracassai y m'aconsellava d'agafar els trastos y anarme cap à un altre puesto. Aixó fins à cert punt m'anima, donchs potser haurem fet ara el tros pitjor de tot el viatje. Eli pensa que aquí no ha venut casi rès. Eli enten qu'es una mica de negoci tant sols, colocar per valor de 20.000 pessetes de género. Y à alguns punts diu que li ha anat molt bé. Ab aixó animarse y à fer altre tant. Hem estudiat ab en Veloso una combinació de fer un anunci ais periódichs y que aquest anunci porti com à única adres un cupó dirigit à l'administració del mateix diari, de manera que aquell que s'interessi pel Diccionari enviu el cupo al diari. Y oferir al diari un 10% de 50 $ o siguin 5 $ per cada exemplar qu'es coloqués per medi dels cupons. No sé si els diaris ho aceptarán, pero de tots modos ho provare. Els cupons naturalment serien entregats pel diari an en Veloso y aquest es cuidaría de servir la venta. De viatjarlo se m'encarregarian els mateix os viatjans den Veloso. 20

Frères.

En La Habana coincidirán también con J. Navarro, viajante de la editorial francesa Gamier

62 Ahir vespre va venir aquell xicot que'ns va recomenar en Petit per viatjant. Es un beneyt. Es gallego y sab parlar perfectament el catalá. Ell ha fet de tot y de tot arreu l'han despatxat. Ell mateix ho explica. Per lo que vaig deduir es un xicot de bona familia y de parents molt richs, pero que sel debien treure de sobre per tarambana. M'esplicaba que á Barcelona durant el día carregaba caixes y á la nit anava al Liceo ab frac y barret de copa. Per aquesta y altres coses rares que va explicarme, vaig veure que no era pas á ell á qui buscabem. Pero vaig ensenyarli el Diccionari y vaig dirli en quines condicions podía treballarlo. Li vaig ensenyar y no sabía pas de lo que li parlaba. Em va dir que tornaría avuy de día, perque, segons ell, de día s'arreglabem millor aqüestes coses y efectivament avuy no ha vingut. Millor, mes val que no torni. Ahir á la tarda vaig anar al Malecón, que de tarda está molt animat. A la nit, per variar, y ab manera de ficarme enlloch donch feya una calor horrorosa, vaig anar al Malecón á pendre la fresca. No hi había gayre gent y vaig agafar el tranvía del Vedado, ida y vuelta. Em va agradar bastant encar que de nit no's veya gran cosa. Y res mes de particular per avuy. Mentres espero aquell jove miraré si veig en Pote. T'abrassa teu Santiago ***

Señor Director del periódico...21 Muy distinguido Sr. mío: Conforme convenimos en nuestra entrevista de ayer, a continuación tengo el gusto de exponerle mi plan para la propaganda de nuestro Diccionario Salvat en toda la isla, plan que hemos seguido en nuestra Revista Hojas Selectas para la explotación de diferentes obras y que nos ha dado siempre excelentes resultados. Me permito, ante todo, ofrecerle a Vd. un ejemplar de dicho Diccionario para la biblioteca de esa redacción, que le ruego se sirva aceptar. Mi proposición es: anunciar en una página entera de su periódico nuestro Diccionario durante un período determinado de tiempo, que podría prorrogarse si el sistema de propaganda resultase beneficioso para ambos. Dicho anuncio debería variar su texto cada dos o tres días o semanalmente, llevando siempre al pie un cupón con la dirección de Vds., única que constaría en el contrato, debiendo por lo tanto dirigirse el comprador a Vds. forzosamente. Dicho cupón lo entregarían Vds. al librero y sobre cada ejemplar, cuya venta por este sistema consiguiesen, abonaríamos a Vds. una comisión de un 10% sobre 21

Proyecto elaborado por Santiago para un sistema de venta que asocia prensa y librerías.

63 el precio total de la obra, que es de 40 $, moneda americana, vendido a plazos, y 36 $, moneda americana, vendido al contado. Este beneficio, naturalmente, sería muy reducido para Vds. si no se tratara de una obra de la importancia de nuestro Diccionario Salvat, indispensable en toda oficina y hogar y al alcance de todo el mundo, dado su reducido precio y las grandes facilidades para su pago, por lo que estamos convencidos habrían de colocarse gran cantidad de ejemplares diariamente. Creo innecesario enumerarle a Vd. las múltiples cualidades de dicha obra ya que Vd. mismo, con sólo examinarla, sabrá hacerse cargo de ellas. Suplico a Vd., Sr. Director, se sirva estudiar detenidamente este asunto, teniendo en cuenta de que se trata de una obra de cultura para el país y en espera de su pronta y satisfactoria contestación, quedo de Vd. affmo y atento, s. s. El cupó diría aixó:

A la Administración del periódico ... D Residente en Domicilio Desea adquirir el Diccionario Salvat A pagar a Incluye 10 $, importe del I o plazo Incluye 36 $, importe total de la obra ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Santiago de Cuba, 2 Decembre 1912 Molt estimât germà: Ja suposo en ton poder la postal que vareig enviarte desde Camagüey y en la que te comunicaba havía arribat sens novetat en aquella plassa allargant la present pera ferte saber que merces à Deu estich ja aposentat en el hotel Luz ab salut y sens rès de particular. Després de nostra despedida, que fou molt rápida puig segons vareig comprobar en les demes estacions el tren tan sols toca unes cuantes campanades y arrenca pues com deya, després de deixarle sol en aquelles terres de la Habana, vareig repasar mon equipatje el que com se suposa estava tôt conforme. Després de tôt aixó miro per al derredor, aseguda sota la meva llitera una senyora, senyoreta o... (bueno no pensis mal quejo tampoc vareig pensarno) y al devant un senyor bastant entrât en anys. Com era, com se suposa en aquelles horas, tot posch, se'm va acudir agafar el i llibre que portava y posarme a llegir. El meu asiento 'm tocava també assota la 11—

Postal publicitaria del Diccionario Salvai. Ilustración de Carlos Vázquez

65 tera n° 3 resultai que seyam frente por frente. Vareig posarme a llegir y varem passar alguns cuarts d'hora. No vulguis suposar cap aventura, res d'aixó. Al temp d'esser yo a la plassa 32 o 33 va venir el camarer, hi ja '1 coneixes, un negre, y va demanarnos per arreglar la llitera. La companyera no's movía de per allá, el negre ab molt trassa va fer de'ls dos asientos una llitera y va apreparar l'alta y ya tot era pensar si dormirà ab nosaltres aquesta bona senyora y efectivament. Al estar ya la llitera apunt, estant tapades ab cortinas, va ficarse à dintre y allí suposo devia despullarse no sé com puig el puesto no era molt. Al cap de poc rat passa '1 negre y ab tó molt grave y després de mirar per una mica de faradet que quedava 'm diu; "cuando esté lista la señora podrá Vd. acostarse". Cualsevol hi endivina. Cuant me va semblar devia ya estar llesta vareig comensar à despullarme y junt ab mi el senyor del devant venint poc rato després l'altre company, llitera n° 4. Vareig ficarme al Hit que va ferme '1 mateix efecte que al vapor. Primerament els tramits per fujar hi després el moviment bastant marcat que feya '1 tren, es à dir de babor à estribor. Aquesta linea per més d'esser un tros inglesa y un altre nort-americana no resulta estar prou à l'altura. Quand ya vareig estar llest y ajegut vareig pensar perqué no podía jirarse la meva llitera, en tal cas no ho hauria pasat del tot malament. Si pot ser no ho diguis à ningú que dormía sobre una senyora aper cas afeigeixi, alguns pams de distancia. Vareig pasarme la nit casi dormint d'un tirón, despertantme tant sois cuant el tren s'aturava o arencava per el moviment brusco y estruendo que feya. Debían ser las 6 o 7 cuant varen despertarno'es cant de'ls gallo. Feya tant temps que no'es havía sentit que va semblarme que resucitava y em trovava, després de tot un somni à casa. Ben prompte el soroll del tren va ferme entender ahont estava. Ab curiositat de veurer aquesta terra per nosaltres estranya vareig llevarme ben depressa sense casi de fer cas à la meva companyera. Cuant ya'm dis, pasava à sortir el camarer va dirme que en aquella parada que venía podiem desajunarnos. Va aturar el tren, vareig baixar y lo primer que se'm va presentar à la vista fou tota una colecció de palmeras y uns camps verts, ab el coló vert, que tu vens per aquí, tan fort, tant verdader. A la cantina d'aquella estació vareig comprar un sándwich que era lo que'm va semblar millor y al tornarmeu altra volta cap al vagó vareig sentir una veu que'm cridava. Em giro y era en Benazet. Había pujat à Santa Clara, ahont eram y desde allí varem fer el viatje junts hasta Martí, estació que va baixar per dirigirse à Manzanillo. Al poc rato en carni altra volta. Segons en Benazet, Santa Clara resulta esser un chic important, no molt. Diu que el palacio del gobernador allí es millor que le de'l de la Habana. L'única cosa que va explicarme d'allí. No vareig poder treurer cap fotografía, la companyera dormía encara y era imposible treurer el maletín puig estava sota la llitera. Si 'm que ho he vist, no ho creuría, les cases de tot arreu després de sortit de la Habana, son baixes, resultant esser la mayoría d'elles de fusta. Totferme i mateix efecte que vega una película d'aquelles de nort-america. Molts caballs pera montar, lligats ab les portes de les cases, tots ells petits.

66 Moites de les estacions eran ya lo que nosaltres 'ns figuravem, inginis o haciendas. No crech sigui molt nostre negoci per 1'interior. Cosa de les dotze y pico varem arribar à Santiago. Un moso va portarme la maleta en aquest hotel que resulta esser bastant aprop de l'estació y aquí 'm tens. Bastant cansat, vareig tirarme damunt del Hit y avuy à les 8 m'hi llevat. He desajunat, un vas de café ab llet y mantega y pá. El dormitori costa 1 peso diari, en mesa es à la carta segon lo que menjas, pagas. Després d'esmorsat hi agafat el directori, hi prés nota de las llibreries y com no hi pogut trovar encara un plano de la ciutat hi agafat un coche, veyent ab una hora, per fora, totas las llibrerías, que encara que no poc dir rès, ma'n semblât mès series que las de la Habana. Ya t'hi explicaré. Bueno prou perque vaig à esmorsar. Escriu tant com puguis que jo també ho faré. Ah, em descuidava de dirte que hi passat per la oficina de la Companyía Herrera y he sapigut que per Sto. Domingo en surt d'aquí em el día 12 y el viatje es de dos nits y un día y els preus de 28 $ à primera, 18 à segona y 10 à tercera. Urna forta abrassada de teu germá Fernando ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Santiago de Cuba, 3 Decembre 1912 Estimât germà; Aquest demati hi retirât de la llista de correus d'aquesta la teva carta del 1 y suposo ja en teu poder la meva del mateix mes dic d'ahir. Avuy hi comensat la visita ais llibrers. El primer que hi visitât es à D. Alfredo A. Fernández. Havem parlai de la revista. La reb per mediació d'en Veloso. La trova molt cara y no creu poguer obtenir mès suscriptors. Entre tots colocan aquí uns 60 números. Després havem parlat del Diccionari. L'home s'aqueixat de que no tenía material pera fer propaganda. En Veloso diu n'hi envía pero es afear el sistema de circulars, que ell no creu gayre eficaz. Li he preguntat cuants podría poc mès o menos colocarme. Mi ha respont que per tomos no gayres ara que per cuaderns una cincuentena. De totas maneras n'ho estudiará y com que ara plega la botiga per dedicarse à suscripcions solament mirará de dimos alguna cosa o altre. Li he dit que ara'ns arrivaría material de propaganda cal enviarin tan prompte arrivi. Sembla un home travallador, de cuartos pocs. Després he visitât ais Sres. Plossa y Mir. Dos catalans molt belles personas y molt amables. Tenen una llibrería bastant important pero el seu negoci fort es la ven-

67 ta de bitllets de la lotería y que es á lo que 's dedican especialment. He sapigut per ells que segurament aquest mes de bitllets sois girarán aproximadament uns 70 mil pesos. Es una barbaritat lo que s'arriva á jugar. Parlat de la Revista. Diu fan tot lo que poden y respecte al Diccionari no hi venen cap negoci puig en Veloso diu, es cuida ja de repartirlo per tomos y á plasos y ademés ab uns preus molt acomodos. No hi pogut saber á quin. Després del balans, diu, mirarán si 'ls hi fa falta alguna cosa y si per cas ja ho demanarán per mediació de seu germá Plossa á Barcelona. També hi vist á Federico Vázquez, es un chicot jove y sembla actiu. S'ha quedat el catalech y procurará de vendre alguna cosa. Tornaré á visitarlo pera veure si 'ns enteném per el Diccionari. He deixat de visitar á Emilio Peña y Pedro Munit perque tan sois tenen una tanda de llibres vells al mercat y aquesta gent ja sabem per experiencia no fan rés. En Antonio Guerra ve á esser un sistema d'Arisso, també molt compimentos y ab molt romansos. Tinch de portarhi un catalech que m'ha demanat y ja miraré que fá. S. D. Cramatges no 's dedica ja á la llibreria. Ara ven uns instrument de música. Descuidava dirte de qui en Fernández está bastant queixós d'en Veloso aixis es que podría ser molt fácil que si pot colocar algún Diccionari es dirigeixi directament á la casa. De tots modos jo procuro convensel de que continui ab en Veloso pues sempre es una part mes forta qu'ell. Segons lo que demana farém. Continuaré després, ara vaig á visitar á algún altre que queda y segurament després á la familia recomenada per l'Arbós, familia Céspedes. Hasta després. He estat á visitar á 'n Eduardo Beltrán no hi era fins á demá. Gutiérrez Hermanos. Son dos germans bastan d'edat l'un sort com una campana y l'altra coix, y ademés afigeix 'hi un dependent mes coix que l'amo. Una casa que té j a mes de 50 anys, havent fet, els que la varem comensar, un bon negoci. Ya varen teñir relacions comerciáis ab nosaltres algunas suscripcions de Revista y Diccionari tot perdut á horas d'ara. Es dedican á vendre quincallería y moltes altres petites cosas. Parlat del Diccionari y diuen que tots els que 'n volen ja i demanen á la Habana y els que no '1 demanen ja son trevallats per els d'aquí o siga principalment en Veloso, queixantse tots els llibrers de lo sumament baratos que 'ls venen y no 'ls volen treballar per haver hi poc negoci. No sé si es que avuy estich pesimista o qué pero 'm sembla que no va tal com nosaltres desitjavem. Lo que 's en aquesta plassa no les veig pas manera de poguer vendrer cap llibre. He sapigut per els Gutiérrez Hermanos que 'ls Plossa y Mir tenen tan sois la llibreria per cridar á la gent y sembla que serveix també per algún regalo; en fi que si malament está á la Habana, pitjor aquí. Després d'aquestas visitas m'he dirigit á la casa de la familia Céspedes y no 't fassis ilusions, m'ha rebut el Sr. molt atent y molt amable y al cap d'un rato d'enrahonar sobre si 'ls negocis van bé o malament y veyent yo que la conversa degüella, m'he alsat y pasi hi-bé, pasi ho-bé, tan gust en coneixerl y aquí té la seva casa. Total que ni CONEC á la seva senyora ni filia. Dirás á n'en Rabos, no aixó que t'acabo de dir, sino

68 que hi estât à casa d'ells y que '1 Sr. m'ha donat molt recorts per ells y que queda molt agrahit de que s'en recordin de 'ls companys d'hotel. Descuidava dirte que ahir vareig estar al teatre Heredia o hi feyan cine, vareig passar el rato molt avorrit crech haver vist ya las películas que varen fer. M'ho va recomenar molt un jove que está empleyat à l'hôtel y com que un sol passa els ratos tan aburrits que... bueno prou ja tornava ha posarme pesimista. Hasta demá reb un fort abrassa de teu germá Fernando

[Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 3 Decembre 1912 Estimât germá: Avuy no he rebut cap carta teva. Espero rebreu demá. Aquest dematí he anat à veure ais periódichs per la propaganda. A El Día li regalo un exemplar y eles publicarán gasetilles o anuncis, segons. La Discusión potser s'avindrá à posar l'anunci, pasanthi un cupi y per cada exemplar que coloquin, o sigui per cada cupi que rebin, li donariem 20 pessetes. No sé si s'avindrán. També els hi regalo un exemplar. Tot lo mateix al diari Cuba. Tots els periódichs reben la Revista per mediació den Pote. Li he dit que li enviariém gasetilles perque les repartís. En Pelayo está molt enfadat perque vam deixarli de servir tot lo que li feya mès falta Humanes, Medicines, yo li he dit que ja'n venien mès, pero no vol saberhi rès. Tampoch vol els sis exemplars de Napoleón perque diu li surten molt car. Yo m'hi fet el decentes. M'ha dit els dés en Veloso. Li proposaré y si no'ls vol, procuraré de convence an en Pote de que se'ls quedi. No m'han pagat encara la factura. Afortunadament he cobrat lo de'n Veloso y dich afortunadament donchs m'han présentât el compte fins à fi de mes. Total uns 89 $ y pico (ara no'l tinch al devant). Ens cantan els días a 5 $. Visca! En cambi hi ha 9 $ de gastos extras, catre dinós, rentar la roba, sellos, etc. També hi ha el teu passatje. Ahir vam anar ab en Veloso y en Escalas, aquell représentant de la casa Gustavo Gili, a veure el carrer de les putes, que creu que's digne de veure. Son un seguit de quartos al carrer y ellas à la porta en camisa. Una en cada casa. Creu qu'es curios de veras. Aquell xicot diu qu'es lo mès notable qu'ha vist en tot América. Després vam ànar à un cine que hi ha al mateix carrer, ahont després de fer una mena de "Pulga" van fer cinematógraf. No mès vam veure una película,

69 pero la mar de decent. Figura una casa particular. Arriba el Sr. y es tira la criada. Lo veu la Sra. y es tira al criat. Arriba la filia del carrer, que ve de collegi y no sabent à qui tirarse crida à un municipal. Ya ho veus qu'es ben decent. Després vam anar à veure una zarzuela La Casita Criolla, molt bonica y molt ben trevallada. Tinch un quarto molt petit y no tinch puesto material per escriure. Casi tot el día o soc en aquella taula d'escriure d'abaix el menjador, desde ahont t'escrich o soch al carrer. Demá escriuré à casa. Escriume y t'abrassa el teu germá Santiago ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.]

Santiago de Cuba, 4 Decembre 1912 Estimât germà Santiago; Tinch al devant la teva molt estimada del 2 del corrent, la que ha sigut llegida ab molta ansia puig ja pots suposar la que tenía per sapiquer algo de los cobros. Prego à Deu perque lo d'en Pote, Veloso, Benavent y Llauradó acabi bé, s'enten referent al cobro de las facturas. Crenme noy, sigas honrat y anirás endavant. Estich al corrent d'hi que 'm dins respecte al viatjar, que dius t'en ha informat el représentant de la casa Gustavo Gili. Verdaderament tindreus de ferhi aixis. Els menjars d'aquestas terras resultan bastant dolentes y de las d'aquí no'n parlem. No'm moch perque's per pocs días, ja, y ademés lo únic dificient es com et dic el menjar, el cuarto molt net. No trovo que sigui tant poc negoci colocar per valor de 20.000 pessetes. Igual que hi crech havem ensopegat el país pitjor, ho dic per lo que veurás mès endavant. No'm sembla mal lo de la combinació ab els diaris. Respecte al xicot recomenat per en Petit ho deixería à banda di nosaltres poguessim o estiguessim establers aquí molt bé pues aleshores podriem vigilarlos pero ternit que sortir de nou tot lo mès que faríam fora introduir un individuo mès à embrutar el negoci. Acabo de veurer à n'en Beltrán, molt bella persona. Es un Sr. que com hi ya sabs se li va morir un fill aquí à la Habana y m'ha suplicat en té encara nou. Igual que nosaltres ha tingut 7 filis y 3 filias. Es bastant vell, de unos 55 anys, y el pobre home ja no té gayre humor de trevallar encara que d'anims no ni faltan, pero lo que voldría, y no pot trovar, es un noy que corregués las obras. Crech fora un negoci bastant bonic que si dissidisim fundar las agencias os fortessim ademés bons viatjans. Aquest Sr. es quedará el Diccionari que yo porto y diu mirará de fer propaganda y si'n necesita alguns mès ya'es demanará à algún de la Habana. Li he preguntat cuant creya podrien colocarse. El seu parí es de un centená. Lo que li fa

70 molta por es de que 'n Veloso vindrá o enviará un del seus représentants aquí y espatllará el negoci com f a j a ab las obras de Medicina. Del cobro d'aquest Diccionari encara no ne'm parlat. Tornaré à visitar à tots els llibrers y ademés visitaré ais particulars. Tú ves escribint aquí, pensa ab els Diccionaris cap à Sto. Domingo y per avuy una forta abrassada del teu germá Fernando ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.]

Santiago de Cuba, 4 Decembre 1912 Estimât germà; Y'n acompaño aquesta à la que hi escrit aquest matí. Com havíam quedat ab els Srs. Plossa y Mir que 'es hi ensenyaría el Diccionari, per si podía convenirles hi aquest demati els hi he portât à casa seva y resultan ser uns Srs. massa ficats en el negoci de expendedura de bitllets de la lotería. Résultat que es hi envien material de propaganda, ab al que mirarán si poden conseguir vendreu algún y que si algún cas ja '1 demanarém. Cal prender nota per envialshi aquest material encara que ja compto els hi enviarán ja desde Barcelona, de la Revista diu fa poc aumentaren el n° fins à 50, avans en tenían 25. No compto es pugui fer gayre mès en aquesta plassa. Després d'haver vist en aquestos Srs. hi fet portar el Diccionari à casa 'n Beltrán que se l'ha quedat dientme que tindrá molt gust en trevallarlo y que comensará à principis del mes entrant puig ara té molt feyna ha fer impresos per Nadal. També se li ha de enviar tan material com poguem de propaganda. Com que la llibrería d'en Federico Vázquez está casi de frente de la de'ls Srs. Plossa y Mir, m'hi dirigit no mès de paso avans de visitar à n'en Beltrán, y aquest Sr. m'ha comunicat que s'havía estudiat el catalech y que seria molt fácil 'ns demanés dos o tres Diccionari pera vendrer al comptât. Yo li he dit que ara o millor demá, si Deu vol, marcharía cap à Manzanillo y ja havem quedat en que cuant torni ja 'm diría els que vol. He visitât el secretari de la Junta de Educación, molt bona persona, m'ha dit que respecte à les escoles teniem de veure 'ns ab els de la Habana puig ells son els qui reperteixen els llibres per tota la isla. Aixo t'ho dic per si 't convingués. Pues, ja ho sabs, com que en aquesta plassa ja crech jo que si aquestos dos fan pedido ja no hi ha rès mès à fer, he decidit visitar la plassa de Manzanillo pera la cual sortiré demá, si à Deu plau, à las 2 de la tarda y arrivaré allá à las 9. Podré estarmi hi dos o tres díes y després tornaré cap aquí pera embarcarme el día 12 ab el vapor "Julia".

71

Vareig saber per el Sr. Céspedes que tots els d'aquí que necesiten algún llibre es dirigiesen à la Habana puig j a saben que si '1 demanen en alguna d'aquí, llibrería, no '1 trovan. Si aquesta arrives à temps podrías enviarme à llista de correos de Manzanillo nota de les direccions que hi haigui. En el directori no mès hi ha trovat dos llibrerías. No sé qué serán. Procura dones enviarme aquesta llista. La llista de les obres que tenim no cal que me la envihis puig en Beltrán me la ha tornada. Plegó y hasta Manzanillo, teu germá que t'estim. Fernando ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Pau.] Santiago de Cuba, 4 Decembre 1912 Estimât germà; Suposo hauren ja rebut la carta del día 2 que vareig dirigir à la mamá y demès y en la que vos feya saber meu viatge à Santiago. Vareig arribar en aquesta el día 1 à la nit y després d'haverme instalat en aquest hotel que per mès que no es de'ls de primer ordre resulta algo mès car que en la Habana, vaig comensar el día 2 el travail d'orientació. Las llibrerías mès importants d'aquesta plassa son en Eduardo Beltrán, corresponsal j a de la casa igualment que'ls Plossa y Mir. Les de segon ordre son Gutiérrez Hnos, Federico Vázquez y Alfredo A. Fernández. Després quedan tres que tan sols tenen kioses, no sent hi de poca importancia y que son Antonio Guerra, Emilio Peña y Pedro Munit. Eduardo Beltrán. Es un Sr. de uns 50 à 55 anys. Té ademès de la llibrería, imprempta y papelería, dedicantse mès à lo segon que'l primer perque diu que la llibrería está ja molt perduda ab el modo que tenen de vendrer y que es ab preus sumament baratos. Li he parlat de treballar el Diccionari y després de molt enrahonar li pogut convencer, quedanleu un, que li he portât aquesta tarda, y diu procurará à principis del mes entrant posar totas sus forsas à la venta d'aquesta obra ab la que ell creu si fort fer negoci, esperant poguerne colocar paso de 50. Diu à principis de Janer perque ara el poblé no está encara en estât normal. En aquí tothom es politich y en aquestas últimas eleccions sembla hi va haver molt moviment de diners y ademès com s'acosta Nadal, diu té molta feina à l'imprempta. Plossa y Mir. Aquests Srs. son joves tots dos. Tenen una llibrería bastan gran y darrera d'ella un departament pera la venta de bitllets de la lotería. Segons hi sentit ab dir la llibrería 'es hi serveix tan sols de reclam, puig ahont ells fan el negoci es en la lotería. Vareig parlareis hi del Diccionari y diuen que mirarán de fer la propaganda major que pugan y si demanen algún exemplar j a '1 demanarán. De la

72 Revista, segons m'han dit, han aumentat el número á 50. D'obras de Medicina en Beltrán ja n'ha demanat algunas y els demés no ho trevallen per haver hi per aquí agents d'en Veloso que visitan metge per metge, oferint els hi las obras, totas, y á igual preu que á la Habana y ademes á plazos. Avent hi també un altra ventatja, en Veloso cobra els llibres en plata espanyola y en aquí tot hi d'esser en moneda americana. La diferencia de moneda que resulta ha ser de un 10% minim es lo que fa decantar á la gent á comprar els llibres á la Habana. Gutiérrez Hnos. Son sucesors de la casa que va fiuldar D. Juan Pereda Dobrud. Fa cosa d'uns 45 á 50 anys que existeix. Els Srs. Gutiérrez eran dependent de ditch Sr. y després varen comprarli la llibrería. Actualment la edat d'un d'ells poc mes o menos de 50 á 55 y l'altre de 45 á 50. El primer sort com una campana y el segon coix. Tenen la llibrería pero n's'en cuidan, tant sois venen llibres que i s hi encarreguin. També 's dedican á vendrer tota clase de objectes y també papelería. En prés nota del Diccionari y diu que si els en hi demanen ja farán pedido. No crech fassin res, el Diccionari aquí, es mes cuestió de viatjant que un de exposició. S'els hi calcula bastan capital. Federico Vázquez. Es un xicot jove d'uns 25 anys y sembla molt actiu. Vareig ensenyarli el catalech y va dir se l'estudiaría. Avuy hi he tornat y m'ha dit que havía trevallat el Diccionari y que sería molt fácil pogués colocarne dos o tres al comptat. La llibrería d'aquest Sr. es molt reduida peri sembla que com que's jove coneix á molta gent. Alfredo A. Fernández. Aquest Sr. vol liquidar la llibrería que té encara que's de molt poca importancia y diu vol dedicarse á la venta per suscripcions o siga posarse á repartidor. Las Revistas las reb per mediació d'en Veloso y diu que si consegueix algunas suscripcions del Diccionari, que sería per cuaderns, y que segons ells serán unas 25, le demanará directament á la casa, pues está bastant queixós d'en Veloso per no servirli lo que demana á temps. Tenint temps suficient, hasta el día 12 que surto cap á Sto. Domingo, agafaré demá, si Deu vol, el tren de las dos de la tarda per dirigirme á Manzanillo adelantant aixis feyna á n'en Santiago, pues á la Habana el vareig deixar ab bastanta. Convindría enllestir en tot lo posible el material de propaganda, pues tots els llibrers el reclamen y més aquests que no creu coneguts de la casa, per no rebreriu de'ls nostres corresponsals y que'ls hi envían género. Com que á la contestació de la present, si les plasses seguients no necesiten un travall personal, ja podría esser jo un camí de la Habana que calculem será á ultims del mes de Janer, escribiu hasta nova ordre á la Habana á la direcció de'n Santiago. Elija 's cuidará d'avisarme ab la combinació de vapors si hi hagués alguna cosa. De tots modos espero rebrer alguna carta vostra que fés referencia á algún encarrech y sobretot la de San Juan de Pto. Rico ab els coneixements d'embarc de les caixas. Sens rés més de particular per ara, reb una forta abrassada del teu germá Fernando

73 [Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 5 Decembre 1912 Estimat Ferrán: Rebudes les teves del 2 y 3 juntes y molt m'han alegrat puig ya comensaba a estar ab ansia per saber noticies teves. Molt lamento que lo de la companyera no hagués anat endavant y en cambi m'alegro de que trovenis an en Benazet. També lamento lo de la familia recomenada de l'Arbós, noy, es veu que en quant á conquistes estém molt de pega. Y no parlarém comercialment. No cal que t'amohinis gayre per aquets llibrers de l'interior, donchs ahont hi ha la feyna á fer es desde aquí á la capital. Estich temptat de ni siquiera entrarhi al interior. Anat molt bé que regessis Santiago de Cuba y potser podrías arribarte á Manzanillo si't sobra temps y aixis quasi quejo no caldría que un mogués o si per cas ja no havría d'arrivar tant lluny. Aixi si tens temps y quartos. Sino tensan carrer y ja faré jo, segons lo que vegi. No sé si'm dirás que sodi un boix o si m'he begut l'enteniment. Pero es el cas que sense que ningui m'hagi demanat res y sense cap esperanza de vendren cap, he posat un cable que diu: "Papelistas", horroritzat 100 ejemplars de Diccionari, ho caiguis de cul. Pero m'empiza que tothom y á tot arreu em parliu de la propaganda de la Biblioteca Internacional, qu'ens van gastar 10.000 $ pero en van recullir 100.000. Y jo no vull que nosaltres hagem vingut y passem desapercebuts per aqüestes terres. Tot es qüestió de cálcul y d'organisar un bon servey de propaganda. Per de prompte la Revta Bohemia, una revista semanal bastant ben feta, publicará el meu retrato en la secció d'actualitats dihent qui soc y que he vingut á fer coneixer el Diccionari. Després, mes endavant, quant jo els hi indiqui, publicarán un article ilustrat dintre del text, que ocupará dugues págines, referent també al Diccionari. Tot á cambi d'un exemplar que li regalo. Li faré servir YApéndix y de cada quadern n'anirán acusant rebut. El Fígaro-, aquest té no mes un o dos tomos del Diccionari. Li completaré y a cambi també donarán nota de la meva vinguda y publicarán un article sobre el Diccionari. La Discusión-, els hi he regalat un exemplar. Els hi he proposat de que fasim una página d'anunci ab un cupó ab la direcció d'ells y per cada exemplar que venguin, els hi abonaría un 10% de comisió o siguin 4 $. Cuba-, lo mateix que La Discusión. Tots dos diu que ho estudiarán. No crech que ni l'un ni l'altre aceptin donchs no es gens beneficios per ells, pero espero que's lo que contestarán.

74 El Día; els hi regalai un altre exemplar. També dirán quejo he arribat, igual que també La Discusión y Cuba. Després o bé publicarán un article referent al Diccionari o bé anirán posant petits gazetilles, segons convinguem ab en Canangla que es qui s'en cuidará y es porta molt bé. Diario de la Marina-, els hi portaré demá un altre exemplar. També dirán que jo he arribat. Ja t'enviaré aquests periódichs. Aquests han obert una biblioteca pública y volen obres. Excuso dirte ahont anirán à parar la Patología y la Medicina Interna y altres morts. Tot aixó à cambi d'anunci. Ab aquest diari encara no hem acordat en la forma que ho fariem. Y després de tot aixó encara tinch ganes de gastarme 2.000 pessetes en an uncís. Ya t'he dit que tot era qüestió de cálcul. Y he calculai qu'un exemplar vé a costar à la casa unes 50 pessetes, qu'el factura net (ab la combinado deis 20-24) à 97,15. Queden per lo tant 47 pessetes de benefici per exemplar. Lo que vol dir que per amortizar aqüestes dos mil pessetes es necessiten vendre 43 exemplars. Y com quels vint venen s'els quedará en López y els altres vint els endossaré an en Veloso, resulta que ab aquests paguem el gasto d'anunci dels 100 que vindrán y de mès si es vénen. Es ciar que valdría més menjar poch y pahir bé. Donchs quasi es el mateix benefici vendrer no mès quaranta sense gastos de propaganda, que cent ab gastos. Pero hem de pensar que darrera nostre venen dos diccionaris mès22 y lo que no fem nosaltres ho harán els altres. Ya ho veus si estich animat. Pero vull qu'es conegui que nosaltres som aquí. Confío en ti per colocar entre Cuba, Sto. Domingo y Pto. Rico, ahont pots fer també aquest sistema de propaganda, per colocar no aquest cent, sino molts altres cents qu'en vinguin. Estich optimista avuy. Pero vull trevallar y hem de trevallar, per gratitut als de casa que prou fan per nosaltres. No t'amohines per Sgo de Cuba y trevalla fort à Sto. Domingo y Pto. Rico. Aixó de Cuba dexaho per mi que com t'ha dit la feyna es desde la capital. Pensa també ab el material de Medicina. Treballal pero no passis molta ansia, donchs som molt amichs ab en Veloso y en últim cas els hi deixaría acceptant lietras à plazos determináis. Treballa molt y tranquilament, que's lo quejo procuro fer aquí. T'abrassa Santiago

22

Se trata de la Enciclopedia Universa! Ilustrada Europeo Americana que edita Espasa y de la Enciclopedia Seguí.

75 [Remitente: Santiago. Destinatario: Pau.] Habana, 5 Decembre 1912 Estimât Pau: Rebuda la teva estimada del 19 de Novembre y espero el vapor "Catalina" qu'está anunciat pel dissapte. Dona mercés anticipades als amichs Mir. Referent al bando del Alcalde suposo deu ser la revisió del excedents de cupo y els déclarais inútils, es à dir aquella firma qu'aveu à posar tots vosaltres, en aquest temps. Aixis ho crech y aixis ho ha cregut el Consul. La revisió nostra es pel Maig. Confirmo el meu cable d'avuy: "Casamérica. Pasalvat. Barcelona: Papelistas", o siguin 100 exemplars de Diccionari. Demano 100 exemplars mès y es pot dir que encara no he colocat els vint primers que vam demanar. En López Rodríguez, ab tot y ser molt animal, ab tota l'extensió de la paraula, donchs penso que aquest será el Corresponsal mès intractable que trovarme en tot el nostre viatje, penso que se'ls quedará donchs no'n té cap. En Veloso encara en té una vintena deis últims que va demanar. Ab tot y aixó, eli es molt actiu y confío els haurá ja colocat quant arribin els altres. Llástima que aquest xicot per culpa d'en López Rodríguez, haigi de fracasar, donchs es d'un esprit y energía grand. O progressará molt, si sap administrarse o farà una caiguda brutal. Cal ajudarlo pero ab molt cuidado. He cobrat ja d'eli una factura de 700 y pico de pessetes, inclode la nota, y té compte corrent ab el Banco Nacional de Cuba y Alvarez Valdés y Cía. Aixis donchs entres els dos Corresponsales, donchs deis altres y de las llibreríes que no coneixem, no cal fiarse de rès, crech casi segura la colocado deis quaranta exemplars demanats en els dos cables primers, exemplars que suposo hauren anat servint à rahó de 20/24. Ara vé la colocació deis 100 exemplars demanats avuy. Se'm presentava à mí mateix el següent dilema: o colocar tranquilament aquest quaranta exemplars y donar l'isla per llesta o sacrificar aquest exemplars en propaganda, colocantme allavors cent o dos cents o més, segons el résultat. El primer cas, es à dir el menjar poc y pahir bé, es molt rahonable, pero debem calcular qu'ai darrera nostre venen dos enciclopedies mès y la feyna que no fessim nosaltres la farán ells. Y decididament m'he llensat à la propaganda. Bohemia. Una Revista semanal molt boniqueta, publicará el meu retrato, donant nota de que jo he vingut aquí per propagar el Diccionari. Després publicará tot un article referent al Diccionari, ilustrat y com à text dintre la Revista. Ademés publicará gasetilles. Tot aixó à cambi d'un exemplar de Diccionari y deis quaderns de VApéndix, que li podrén anar enviant desde el primer y eli anirá danantme nota. Prenen nota de tot aixó. El Fígaro. Té un o dos tomos del Diccionari. Li completaré y à cambi també donará nota de la meva vinguda y publicará un article sobre el Diccionari.

76 Aqüestes dos son les revistes mès importants de tota la isla. La Discusión. Li he proposât una página de anunci, ab un cupó ahont hi haigi sols anuent la direcció d'ells. Per cada cupó que rebíu o sigui per cada exemplar que venguin, li abonaría un 10% de 40 $ o siguin 4 $. Aquesta comisió la pagarían els Coresponsals, donchs jo m'he agafat en que nosaltres ja'n pagavem part d'aquesta comisió, donchs els felshi les condicions de 20-24, ja era destinât an aixó. Se hi ha avingut molt bé, donchs aixis com aixis també el venien més barats del preu qu'he fixât jo, o siguin 40 $ moneda americana à plazos y 36 $ moneda americana, al comptât. No crech que'ls de La Discusión (diari de gran circulació) aceptin pero rès es pert en provarlo. Els hi he regalat un exemplar y en cas de no aceptar la meva proposició, anunciarien pel valor del exemplar. Cuba. Un altre diari. Tot exactament igual que La Discusión. El Día. També li he regalat un exemplar. Aquests o bé publicarán un article o gasetilles dintre les notes locals. No volen saber rès de combinacions. Diario de la Marina. Lo mateix que'ls dos primers. Aquests han creat una biblioteca y pendrían obras à cambi d'anunci. Excuso dir ahont anirá à parar la Patología Interna y Medicina Interna, qu'enlloch ni regalada la volen, donchs diuen els ocuparía puesto y no se les treurien de sobra. Aquests son els quatre diaris mès importants. Tots ells donarán nota de que jo soc aquí, de moment. Encara hi ha El Mundo, La Lucha y La Prensa, que no son tant importants y mès dificils de conveure. El Mundo ja'l té el Diccionari. Si aquest sistema de propaganda no l'acceptessin, qu'es molt probable y potser encara que l'aceptin, estic disposât à gastar 2.000 pessetes per propaganda, lo que crech necessari. Y aquesta cantitat, que podría reduirse o ampliarse, segons l'exit es filia del cálcul següent. He calculai qu'el Diccionari, descomptant el 80% y calculant les enquadernacions à 2 pessetes, vé à costar à la casa unes 50 pessetes. El facturem als Corresponsals à rahó de 97,15 liquides l'exemplar (debi advertir que les condicions de 20-24 es mès d'un 50%) calculai à rahó de 20-24. Quedan à la casa unes 47 pessetes de benefici per exemplar. O sigui que per amortizar 2.000 pessetes de propaganda s'ha de renunciar als beneficis d'uns 45 exemplars. Y ab aquest petit sacrifici de beneficis compts pera colocar els 100 exemplars demanats y molts mès si pot ser. Convindría que per aquests trevalls de propaganda, quejo considero lo mès important de nostra misió, enviexin à Méxich, aquí no, perque ja fora massa tart, gravats dels nou tomos del Diccionari y tot lo publicat referent à prospectes, anuncis, etc. del Diccionari pera extreureu tots els datos posibles. Veloso. Li he parlat dels catalechs nous de Medicina y diu si ni podrían imprimir uns 3.000 ab la direcció "Librería Cervantes - Ricardo Veloso - Galiano 62 Habana". Adjunto l'extracte de comptes fins à fi de mes de Novembre. Hi veuren molts refrescos y Ilustra-botes. Uniques solucions quant no s'agafa un cotxe. Donchs fa una calor com al mitj de l'istiu de Barcelona y els carrers están intransitables de fang. Ab els comprovats no envío la facture de gastos de aduana, donchs potser em

77 podría fer falta, encar qu'hem calculai resultan tots els gastos junts à un 8% del liquit de la factura. Demá miraré à veure si ni es posible parlar ab el Ministre. La primera vegada que hi vaig anar no hi era. Incloch la nota de'n Veloso, servida y cobrada. També hi ha la deis dos Diccionaris d'en Brentano's que suposo ja deven estar servits en la forma indicada. Aquesta devrá arrivar pels vols de Nadal. Encar que lluny y mès à mès, séparais en Ferrán y jo en dita diada, no per aixó deixarém d'estar tots junts de pensament. Y el pensament nostre hi está sempre en vosaltres. Y trevallem ab fé, qui sap si sense exit després, qu'aquesta terra es molt ingrata, trevallem molt, per gratitut à vosaltres que tant esten fent per nosaltres dos, per amor à la mamá, que volem estigui ben contenta de nosaltres. Digali que fem forsa bondat, no tant sols perque aquí tot es molt car, sino per voluntat propia. Que volem qu'arreci fort en nostres cors la primera pedra del edifici qu'ha de fernos homes, com fort arrelará, ajudant Deu, aquell sácull del nou edifici editorial, regat ab llágrimes de etema recordansa. Y al alsar la copa, de xampany espemujanta, brindeu à la nostra salut, à la salut de tots quants vivim lluny de vosaltres, lluny l'un del altre. Que nosaltres també, en nostra solitat, brindarém per la vostra. Y penseu, en que, si Deu voi, vindrá un Nadal, en que tots, tots y mès deis qu'eram, tornarém à estar reunits en aquella taula ampia ara y que aleshores no hi cabrém, y allavors sí que brindarém ben fort, versant xampany, rihent els nostres cors. Vos abrassa à tots el vostre Santiago Reseu la visita d'un tal Ernesto Escalas, viatjant d'en Gustavo Gili. Eli vos esplicará lo que, comercialment, li ha semblât l'Habana, capas, segons eli, de fer fracasar al millor viatjant. Eli diu es el pitjor puesto que ha visitât y ve de fer la volta que comenxem nosaltres. Aixó ens anima per després. Vam quedar molt amichs y salúdenlo en nom meu. En López Rodríguez serveix la Revista gratis à tots els periodichs. Convindria enviarli deu o dotse gasetilles, pero vol que siguin diferents. Si pot ser ferho. * * *

78 [Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Manzanillo, 6 Decembre 1912 Estimât germá Santiago: Ahir al dematí varey retirar de correus la teva del 3 la que contesto, com podrás veurer, à Manzanillo. Varey sortir de Santiago à las 2 de la tarde y à las 9 entraba en aquesta ciutat, que ha dir veritat, es molt mès petita que Santiago pero en cambi 'm sembla bastant mès simpática. Bueno, vaig a contestar la teva y després ja m'explicaré. M'estranya no haigas rebut carta meva, ha d'esser cuestió del correu, puig jo no he deixat d'escriverte un sol día, es à dir sí, ahir, que com à la tarda estava de viatje no vareig poguer ferho y per així ho faig avuy. M'está molt bé lo de les periódichs, com jo't varey dir en la anterior. En aquest país fa molt mès la propaganda, es veu, que no rès mès. Si beneyt es en Pote mès ho deu esser en Pelayo. Si vols que't diga la veritat m'es entenc. Sobre el terreno fés lo que millor et sembli, pues respecte aquesta gent no's pot dir res, cada día cambian de parer. Molt paciencia y rès mès. Sentó lo del no haver pagat la factura. M'alegro de que aixis pogut saldar la factura del hotel, del que no podem queixarnos, ab la factura cobrada d'en Veloso. Procura recordarte bé de tots els puestos que vaigis y lo que visitis pues pensa que jo també tinchs ganas de veurer ho tot de lo del carrer de putes ja'n sabía algo, respecte à lo de la película 'm semblan moltas tiradas. Sentó molt lo del cuarto. Del que'm va tocar à mí à Santiago no'm pue dir rès de mal, molt decent y bastan gran y del de aquí, aquesta nit havem sigut tres à dormirhi en tres Hits també molt curiosos, ara la cuestió del manjar resulta en tots parts molt déficient. Estich esperant ab ansia arrivar à Sto. Domingo per veurer si allí resulta millor. De Santiago, vareig visitar al cónsul d'España en aquesta plassa. Un Sr. jove molt simpátich y molt atent. Varem estar una pila de rato enrahonant sobre las 1 li— brerías, deles que n'está molt queixós com tothom. Si volen alguna cosa tenen de demanarla à la Habana y té tota la rahó, tots els llibrers à mès de la llibrería, que ja hi sabs le portan de molt mala gana, tenen altres objectes y demès pera vendrer. Em va parlar de lo molt convenient que fora per nosaltres tots els editors demanar establimin el conveni postal entre Espanya. Habana 'n té ja ab Francia, Alemanya, Mexic y altres. Dit Sr. sembla tindría especial empenyo en ajudarnos. Així de tots modos tendría d'esser un acort entre tots els editors pues en cas contrari, un sol, es casi ja posible no'l concedirían. Ademés afeigeix, que casi en tot Cuba no hi ha un llibrer ilustrat, que bé prou que ho sabem y diu fora necesari fer pasos per establir també el giro postal (com ya ara a Espanya, es a dir per mediado del correu) y aixis podría el particular dirigirse directament ab els editors, y en tal cas podrien fer-

79 se uns catalechs indicant el preu en moneda americana, carregant ja els gastos de franqueéis y tot y repartirlos o enviarlos de cuant en cuant à els metges o particulars. Ja tu veus que, com nosaltres deíam, es casi del tot necesari, si voi conseguir un bon negoci, posar l'agencia. Varem estar parlant molt rato y ademés vareig dirli lo del nostre viatje per tota PAmérica. Eli ha estat fa poc à Guatemala. Li sembla un país ilustrat igual que San Salvador y creu que podriem conseguir algo. M'ha resaliat desistissim de visitar Honduras y Nicaragua, diu son dos Repúblicas ahont no si trova ningú que valgui cinc centims. M'ha indicat un mitj itenerari per fer las Repúblicas de Centro América ab combinació de Colombia o Venezuela. Tinch varias notas y ademés com varem quedar de que'l tornaría à visitar à la tornada ja procuraré sortirna ben enterat. Després d'esmorsar, vaig preguntar per teléfono à la casa Montané si hi había arribat en Benazet. Em vareu dir que sí y vaig anar à visitarlo. Sempre tant estrany. Després de ferii algunas preguntas sobre Manzanillo, que no va saberme dir rès en concret, vareig despedirmeu. Me va dir, sortía avuy cap à la Habana. Pensa ha donarli la direcció de casa per si hi voi passar. Alas 2 en punt deixava ja la ciutat de Santiago pera dirigirme à aquesta. Arribada com ja t'm dit à les 9. Un cotche va deixarme en aquest hotel y després de pendrer un chic la fresca cap à dormir. El dueño del hotel es català y varis deis hostes. Aquest demati, després de les feynas acostumadas que per cert, vaig à explicarte un cas curios. En aquest hotel cuant un acaba de fer la feyna en el closet, no tira '1 paper en el común sino en un caixó que hi ha i costat. En aquesta terra tot s'aprofíta, no sé si '1 denen rentar el paper després de servir? He sortit à visitar les llibrerías acompanyat d'un xicot del hotel. En Casildo Ferrón, está de viatje, segurament tornará avuy y aquest vespre o demá '1 podré veurer segurament. En Cosme Fonseca igualment. Fernando F. Cordova. Aquest Sr. es molt veli. En aquesta casa hi ha un jove per dependent ab el que havem parlat bastant y havem quedat que sortiríam junts aquesta nit. El veli no voi saber rès de Diccionaris. Diu que hi passi demá per mirar si's queda alguna novela no tinch gayres esperanses. He parlat ab el dependent y miraré si ab aquest fem que's quedi algo. Salustiano González. També es home veli y diu que si li fa falta alguna cosa la demana à n'en Veloso o Benavent. Total rès. Antonio G Villamil. Aquest Sr. está en iguals condicions que l'anterior. Tots aquestos llibrers diuen que falta una persona que ho travalli y que 's la veritat pues el public que voi algún llibre té d'escarresarse o buscarsel pues els llibrers d'aquí no's moven de darrera el taulell. Guerra. Cuevas v Cía. No hi pogut veurer à ningú de la companyía. El Sr. Guerra m'han dit fora fácil arribes aquí aquesta nit. Demá procuraré anarlo á visitar. Es una Ili— brería que 's posa de nou y per l'apariencia sembla ha d'esser important. El duenyo diu vé de l'Habana, es casi seguro deu haverse provist de llibrers per establirse. Perque no se m'en descuidi. Durant el viatje vaig treurer cuatre fotografías, las que hi entregat a un fotograf d'aquí perque las reveli. Si surten bé han de esser de

80 bastant interés. La primera es en el moment del tren, tocant la campana, feya fugir a un cavali que s'havia posât davant de la máquina. El tren estava en marcha y feya una volta, moment que vareig aprofitar y que va ser verdarament una casualitat. Les altres son de vistas varias y una treta de darrera de tot del tren també en marcha. Veurem si surtirán bé. Un de'ls llibrers en Salustiano González m'ha indicai el sistema d'anar à visitar els metges ab el catalech y dirles hi si els hi fa falta alguna obra. La idea no m'ha semblât mal, encara q u e j a la duía de cap, y m'he dirigit cap un deis millors ho siga Dr. Federico Carreras. Al entrar y dir el meu nom, m'ha pregunt si era germá d'en Manuel Salvat. Alegría per part meva; havía estudiat à Barcelona ab en Manuel y tenía el retrato deis de la Facultat, el mateix que té eli. Havem parlat de varias cosas de poca importancia y després li he présentât el catalech, l'ha trovat molt bé. Com es molt afícionat à la Radioterapia, m'ha dit que tant prompte surti el tomo de la Biblioteca l'hi enviem. Després diu que será molt fácil 'ns demani la Cirugía dintre algún temps, pues ara té molts gastos ab la compra que ha fet de varis aparatos per la radio (rayos X). M'ha ensanyat un aparato que té un que diu es un d'els millors y que ho crech puig segons m'ha esplicai y he vist en fotografía ja cuasi no's pot conseguir una placa mès clara y detallada. Aquel vespre à les 8 m'ha dit que hi tornés y m'ensenyará el funcionament. Molt bella persona. Li he preguntat com estavan els metges de per aquí si savia si tenían ja las nostras obras. M'ha contestât que mirés de veurer al Sr. Tamayo que diu es molt estudios y respecte als altres tots son vells y ja no compran llibres. Plegó y acabaré la carta avans de dinar. Escriu à Santiago de Cuba. Ja tinch dit à l'hotel que la carta d'avuy me la envihin aquí, que la rebaré demá y que després las guarden fins que jo torni. Segurament dimenge, com me sobra temps visitaré Guantánamo y de lo que resulti ja 't diré si pots arribarti. Segons lo que veig per ara aquí no tots els metges coneixen el nostre catalech. A las ciutats grans 'm sembla no's perdria rès de visitarlas. Acabo de visitar al Dr. Buenaventura Tamayo. Apartado 174 o Calle Saco n° 36. Aixó 't provará lo poc trevalladas que están aquestas plassas. En aquest Sr. li pots enviar els tres tomos de Cirugía en tela, prenent bona nota per continuarli els altres y pots girarli l'import en moneda americana, sense carregar gastos es com havem convingut. Negoci t'acompaño la nota de pedido y servir ho com mès prompte millor. Las fotografías de primera ja t'enviaré las provas. N'acabo de treurer dos de la ciutat (interior) me sembla que no tenen postais que valguin la pena. Ho miraré bé o sino treuré tres o cuatre vistas mès. Haurías de mirar si venen plaques d'aquest tamaño aquí à la Habana. Jo ho miraré cuant arrivi à Sto. Domingo y si per cas allí no hi haguem y aquí tampoc s'hauría d'escriure à casa que n'envien. Fins à demá. T'abrassa teu germá Fernando * * *

81 [Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 7 Decembre 1912 Estimât Ferrán: Confirmo la meva d'avuy dirigida à Manzanillo y tinch al devant la teva del 4. Veurém si ve algún pedido de Diccionari. Com que no hi ha hagut temps d'embarcar ab el "Julia" t'envío per ferrocarril quatre exemplars de Diccionari, "els últims que'm quedan", y jo ja m'entendré ab en Veloso. Pensó tindrás temps d'embarcarlos cap à Sto. Domingo. Adjunts la copia de la carta escrita ais periódichs y pots fer tú lo mateix ab els mès importants solsament. Demà t'enviaré copia d'una que pensó escriure al Ministre d'Instrucció Pública, à qui à pesar d'haverhi tornat, no he pogut veure. Ha estât aquí en Llauradó y he cobrat la factura de lo que s'ha quedat, 139,10 pessetes. Fa un pareil de dies em va dir en Pelayo que no volía el Napoleón donchs li surtin massa car. Yo li vaig fer una pila d'observacions y en vista de que no podía convencel vaig dir miraría de colocarlos. Com enviât per la Providencia em telefona en Veloso à veure si tenía exemplars de Las tres islas, jo li contesto que ya ho miraría y em presento à casa seva ab tres exemplars de Napoleón y Las tres islas, dientli que s'ho había de quedar tôt donchs eran coleccions completes y no volía descompletar la obra. Com que som molt amichs s'ho va quedar, junt ab un Historia Italiana que també m'había demanat. T'envío dos números de Revista de Decembre, que à nom teu vaig recullir de correos. A nom meu venía un altre paquet ab dugues mes. T'envío també els periódichs que parlan de mí, y el segon tomo de Les Ingenues. Avuy aquí es festa. Es dol nacional. No hi ha ni cines, ni cafés, ni rès. Ahir vespre vaig anar à casa deis Srs. Muñoz. Em van rebre molt bé, queixantse de que tingui de demanar permis per anarlos à veure. Que no fos tant car de veure, etc. Son una familia atenta del tot. L'Angelita ja sap tocar el vals Hojas SelectasP Em van preguntar per tú. Potser els hi escribissis una postal. Podrías felicitar à l'Angelita, per lo bé que toca el vals o qualsevol tontería. Procurem ser tant amables ab ells com ells ab nosaltres. Suposo vas escribint à casa tot lo comercial y ampies els informes. T'abrassa el teu germà Santiago ***

23

Vals Boston para piano titulado Hojas Selectas de Clifton Worsley, seudónimo de Pedro Astort y Ribas, primera edición de 4.000 ejemplares; Notario Alberto Gabarro y Torres, escritura del 5-V-1909.

82

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Manzanillo, 7 Decembre 1912 Molt estimât germá: Acabo de veurer à n'en Ferrón y Fonseca. Casildo Ferrón. Es un Sr. molt bona persona. M'ha dit perqué no li enviavam cap obra de Medicina. Jo li he dit que com que may havía fet cap pedido que'ns pensavan no ho volía trevallar. Havem quedat en que se li enviarían dos exemplars de cada obra nova que sortis, ab aixó potser si't sobresi Baisch y Lequen folleto V, podrías enviarli per veurer si ho coloca. Diu té moltas ganas de trevallar el Diccionari y que si pot conseguir algún suscriptor ja t'el demanará. De la revista diu per ara ja 'n té prou ab les 15. Cosme Fonseca (Martí v San Telmol Aquest es un xicot jove, diu fa 9 anys que's dedica en el negoci. Fa temps li enviavam las Revistas y ara ultimament va suspendrelas perque las prenía à n'en Veloso. Com que per aquest sistema li surten molt cares vol tornarlas à pendre directament de la casa. Son 10 números comensan ab el mes de Janer. Si t'envien números de Revista d'aquest mes enviais hi tú mateix, sino pots escriurer à casa que lo hi envihiu. Jo de tots modos també escriuré pero diré que fassin lo que tú els hi indiquis. Em sembla lo millor per si's perdés alguna carta. Ademés aquest Sr. m'ha demanat 5 Diccionaris complets y que hauría de procurar servir aviat, pues diu que si els reb prompte es molt fácil fassi un altre pedido. El pago d'aquestos cinc pots ferho girant una lletra à la vista per la mitat del import y l'altre mitât à 60 días vista així per mediació del Banc Nacional de Cuba que diu hi té compte overt. Podríes enterarteu y després diu va colocar un Diccionari al director del Banc. Pensa també que tots dos demanen catalechs per poder trevallar de ferm, ab aixó tant prompte 'Is tinguis feme enviar cap aquí perque trevallin. Estich esperant ais Guerra, Cuevas y Cía. Veuré si també faig negoci. Per últim la cosa s'adoba. Pots enviar junt abs els tomos la nota de pedido perqué jo ara fixi calla si ja m'enrecordo. He comptât els gastos à un 10%, si no estava bé avísame. Acabo de entrevistarme ab els Sres. Guerra, Cuevas y Cía. Tots tres son joves y tenen molts anims de trevallar. Havem quedat en que 'ls m'enviarías 2 Diccionaris y cuant tinguis las Revistas de Janer els hi pots enviar 12 números com à mostra. Pots enterarte en els Bancs: Banco Nacional de Cuba, Banco Español de la Isla de Cuba y Banco del Canadá, de la solvencia de dits Sres. A tots tres bancs diuen hi tenen compte corrent. Procura enterarteu y si es cert pots enviarles 'hi els dos Diccionaris escribintels hi que 'ls girarás el import en un plasso determinat segons lo que tú vegis. Ara per ara rès mès. Hasta demá t'abrassa teu germá Fernando ***

83 [Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Manzanillo, 7 Decembre 1912 Estimat germá: Avuy esperava carta teva que me le havíam de enviar de Santiago y no la hi rebutía, no sé qué deurá haver pasat, esperaré aquest vespre he veurer si arriba ab el tren únic de la nit.

[...] He vist á n'el Sr. Córdova y lo que presentía. El Diccionarí no vol, ho trova molt car i diu que si li demanen ja '1 demanará. Tots els llibrers están ficats en las noveles de peseta y d'aquí no se 'ls treu. Las nostres noveles las trovan massa caras y tampoc y volen saber rés. Creume que tractem ab lo pitjor que hi ha respecte al personal puig de la llibrería compto es d'alli ahont s'en pot treurer millor profit.

[...] Veyent que 'ls metges no estavan prou al corrent de nostres obras m'he decidit avuy á acabar de visitar els altres. El Dr. Agustín Aguilera, no hi es, es fora. El Dr. Codina li he deixat un catalech y diu té ganes de demanar algunas obras. Jo li he dit que procurés ferho aviat perque li podríam enviar las obras desde l'Habana. En Sebastián Fuentes igualment que 1'anterior. El Dr. León Bello diu está molt fluís de cuartos que cuant pugui ja mirará de fer pedids. T'haig d'afegir que tota aquesta gent m'han rebut lo mes amable que's pot rebrer á una persona. Molt al contrari que nostres corresponsals. Petit negoci. El Dr. Marcos Bonarat, calle Plácido esquina C. Garcés m'ha demanat un exemplar de Courmont, pots enviarli y girarli per la cantitat de 3 $. Troban las obras molt caras y dient els hi que pagan ab moneda americana no 'ls hi carregarem gastos, sembla que 'ls hi sorti mes barato. Acompanys la nota de pedido. Fernando ***

Vals Hojas Selectas de Clifton Worsley (Hojas Selectas, n° 97, enero de 1910, p. 32)

85 [Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.]

Habana, 8 Decembre 1912 Estimât Ferrán: D'ahir à avuy rès de nou. No he rebut cap carta teva. En la d'ahir t'enviaba el taló pera retirar quatre caixas de Diccionari y un paquet de Revista, periódichs y el tomo II de los Duquenne. Adjunto copia de la carta que penso escriure al Ministre, per si pogués convenirte. He escrit, felicitantlos per Nadal y any nou, ais Srs. sigüents, per si tú també vols escriurelshi (una postal a cada un). Magdalena Espasa Vda. Salvat, Pau Espasa, Pau Salvat, Manuel Salvat, Antonia Salvat, Joseph Salvat, Ramón Salvat, María Salvat, Magdalena Salvat, Montserrat Salvat, Lluis Salvat (Buenos Aires), Lluis Salvat (tío), Nicolás Maspons, Francisco X. Casas, Antonio Alemany (Mallorca 217), Joseph Balcells, Joan Salvat, Joan Redondo (per tots els del escriptori). Rès mès per avuy. T'abrassa Santiago ***

[Remitente: Santiago. Destinatario: Femando.]

Habana, 9 Decembre 1912 Estimât germá: Molt m'estranya el teu telegrama d'ahir donchs t'he escrit, tots els días, menos un, no sé quin, y sempre à la llista de Stgo de Cuba. Ahir avans de rebre el telegrama había escrit ja à Sgo y el día 7 vaig escriure à Sgo y Manzanillo, enviante les direccions de la llibreta. Afortunadament no hi había rès d'importancia en lo de Manzanillo. Repassa les meves, que solsament t'ha de faltar la de un día. Rebudes les tres teves del 6 y 7, que passo à contestar. Noy, ets l'home de la sort. Coloques mès tú en dos dies, que jo en una setmana que fa que soc aquí. Y es que no faig rès mès que preparar la propaganda, tal pensant ab els 20/24 y 100/140 exemplars que venen de Diccionari. Tú, no'm deixis. Confío en Sto. Domingo y Pto. Rico. Quedo enterat de lo del Consul y ja'm parlarém quant es vegem, que prou temps tindrém y ¡Ay, que partirém! No he vist encara an en Benazet. M'ha xocat molt lo del paper del común. Aixó ja passa del colmo de l'economia.

86 Repeteixo que tot lo qu'es refereix a llibrers suposo deus anar omplint els informes y escribient à casa. Enterat de lo del Dr. Carreras, que tot es molt curiós. Et felicito pel pedido fet al Dr. Tamayo, que serviré demá. Les fotografíes molt boniques y alguna ben intéressant. No he mirât lo de les plaques donchs ja no hi ha temps per enviárteles. Mira à Sto. Domingo y sino guarda les que't queden per cases lo mès intéressantes posible. Em preguntas si eran 20.000 en cada República, los que va vendre el viatjant de casa Gili. Sí, pero no mès va correr Argentina, Uruguay y Chile. A l'Argentina crech hi va fer molt mès. Al fi y à la cap 20.000 y mès ja les haurém colocades entre aqüestes tres illes, si Deu vol, y tot surt bé. Altra felicitado pel pedido de Courmont que serviré també demá y el Keen del Dr. Tamayo carregant gastos. Carregaré solsament de l'Habana à Manzanillo. No convé carregar mana, donchs en Veloso veu molts barats. Casildo Ferrón; tomo nota. Cosme Fonseca; no sé com podré servilshi els 5 Diccionaris, igual que'ls dos den Guerra, Cuevas y Cía. Trevallas massa y s'han agotat les existencies. En Pote segurament es quedará els 20/24 que venen y no vull rebaixarui cap perque no s'enfadi. El Veloso en té una vintena. Si li demano aquests 7 n'hi quedarán 13 y si'ls acaba al comenzar la propaganda, no poguent servir mès exemplars li será un perjudici. Y encara aixó no fora tant greu, com haverli de dir per qui son aquest exemplars. De tots modos no t'amohinis que ja miraré d'arreglarho. Ab aquests maldecaps de sobra de pedidos y falta de género no hi comptabem. Millor, valen mès aquets que no que fós al revés. Som molt amichs ab en Veloso. El dissapte à la nit vam sortir junts, à passejar pel Malecón. Y ahir dimenge, à la tarda, vam estar al Vedado y à Marianas, y després va venir à sopar ab mí. A la nit vam anar al Malecón y després al Cine, al Teatro Nacional. Tots dos estém molt animats per fer una bona campanya ab el Diccionari. Jo faré la propaganda y eli enviará els viatjans. Veurém. Avuy he trovat en Pote, pel carrer Oficios, y m'ha aturat molt amable. M'ha ensenyat un feig de periódichs que tots parlarem d'eli, y habían fotografíes d'eli y d'aquell canal que fa. He parlat de si es quedaría els 20 exemplars que venen, per si puch o no disposar d'ells y m'ha dit que hi passés aquest vespre. Veurém qué diu. El vapor "Catalina" ja ha arrivat. Espero que atraqui al moli per pujarhi. Miraré si puch demá. No rès mès de particular, donchs aquests días de festa no he pogut fet rès. Avuy he portât el retrato meu à la Revista Bohemia que sortirà dimenge. Els demès periódichs no m'han contestât referent a la combinació. Hi passare demá. Avuy buscant el "Catalina" y escribinte à tú, hi perdut casi tot el dia. Espero veure als llibrers, fins que hi haigi publicat algún anunci del Diccionari. Aixi ab l'anunci es mès facil d'engaxarlos. No sé com ho faré per anar à l'interior, donchs tindré molta feyna aquí. Miraré d'abarcarho tot.

87 No puch dirte qui servirá els pedidos. Escriume sempre à mí, quejo encara que surti, tornaré cada dos per tres à l'Havana qu'es ahont hi ha la feyna. Si no passa rès de nou, demá t'escriuré solsament una postal, donchs no sé si encara tindrás temps de rebrela. Y un cop à Sto. Domingo, no passis ansia si no rebs carta, donchs no sé si hi ha rès correu quel que surtirá d'aquí el día 28 ! De tots modos, encar que no tant sovint, sempre es mès fácil escriure cada dos o tres días, que d'una vegada tot lo que s'ha fet en 21. Si necesites Diccionaris pots cablegrafiar. Si son menos de deu, pots posar: uno, dos, tres, cuatro, etc., els que siguin sense cap paraula mès. Es à dir la quantitat solsament y jo ja sabré que son Diccionaris. Com que de tots modos no podrán sortir fins al día 28, qu'es quant tú tindrás d'agafar el mateix vapor qu'ls parti y no tindrás temps de servirlos, mès val fassis els pedidos per carta y servits à nom de qui sigui. Si hi veus molta feyna à fer, estigati mès temps y espera un altra vapor. El temps no'l regategis con tal que es fassi molta propaganda. Si veus posibilitat de colocarme molts, cablegrafía à casa o millor à mí, per dos motius: 1 ° perque podría molt ben ser que dels que venen m'en sobressin y 2° que per l'Habana podrán sortir el día 25 y en cambi per Sto. Domingo haurían d'esperar el 10 de janer, à no ser que hi haigi algún Pinillos que surti avans, que penso que si, y que podrías enterarteu si et convingués. Quant t'en vagis à Pto. Rico, si no's rebessiu cartes de l'un à Paîtra, telegrafía: - Rico - igual quant vinguis desde Pto. Rico, posas - Habana - y si jo m'en anés avans et telegrafiaría allá ahont siguis - México - . Y prou. Si no tornem à tenir noticies nostres durant molt temps, ja sabem en cambi cada un lo qu'hem de fer. Tots dos estem al corrent de tot y tots dos sabem lo que portem entre mans. Forsa salut y forsa negoci. T'abrassa avuy mès estretament que may el teu Santiago

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Santiago de Cuba, 9 Décembre 1912 Estimât germá Santiago: Aquest demati m'he decidit anar à correus jo mateix y com ja 'm coneixen al entrar ja m'en entregat la teva del 7 y lo mès curios es que hi torno à la tarda y 'm donan la del 5 y 6. Encara no sé rès de la teva enviada à Manzanillo. Espero la deuré rebrer demá. També hi rebut un paquet ab els diaris y llibre y las dos Revistas. Ja hi vist la gacetilla. Molt bé. Avans d'anarmeu cap à Sto. Domingo t'enviaré un

88 paquet ab varias cosas y postáis de vistes de Santiago y Manzanillo. Ara contestaré las te vas. Ja suposo haurás rebut las mevas y ab ellas 't podrás fer carreg de que l'interior no está tan treballat com diuen á la capital y jo crec no perderies res en donar hi una visita per totas aquellas ciutats que siguin mes importants. Manzanillo es una plassa que encara que no molt granja vas veurer que visitantla vaig poder conseguir la venta de 5 a 7 Diccionaris y ademés algunas obras de Medicina. Las obras de Medicina me les varen demanar puig es pot dir que ni tan sois ne vareig parlar en els metges. Enseftant el catalech, ells deseguida tenían interés per alguna. Alguns metges varen quedarse el catalech dient es molt fácil fassin pedido, pues las obras son bonas y els hi fan molt servei. Al visitar á n'en Ferrón va dirme tenía ganas de trevallar la Medicina pero que com que á casa no li enviaban cap obra, per aixó no ho feía. Ja veus dones es cuestió de correr. No sabs tú la alegría que hi tingut cuant hi sapigut lo deis 100 Diccionaris. Justament ab els pedidos que ja hi pogut conseguir y segurament els que vindrán, estava enguniós de si n'havías demanat per poguerles servir com mes prompte millón Anim y forsa.

[...] Ara que m'enrecordo. Vareig saber per en Fonseca (pensa ab el seu pedido) de que '1 repartidor que hi havía á Manzanillo de una casa de la Habana, abusa deis clients, tant en els cobros com també avegudes reb d'elles tomos per encuadernar que després jo no's troven. Las queixas son ja molta. Convé com t'hi dit visitar las ciutats grans y establir corresponsals perque no passis aquesta colla de bestieses.

[...] Fins á demá una abrassada de teu Fernando Afeixeixi en aquesta una altra nota de pedido del Sr. Beltrán de un Revista tomos publicáis encuadernats els que podrías demanar si poguessis per cable á fi de que poguessin ser aquí ben aviat. Pots combinarho "Tomos revista publicados". Aquesta venta s'ha fet estant el Sr. Beltrán y jo enrahonant del Diccionari, per casualitat ha pasat el Sr. que havía comprat el Dicc. primer entregat y al veurer un prospecto de Revista s'en ha enamorat y ha demanat la colecció. Vols cosa mes sencilla. Aquesta nota podrás pasarla á casa perque la carreguin en el compte d'aquest Sr. igual que la deis 20 Diccionaris. Adeu

89 [Remitente: Fernando. Destinatario: Pablo.] Santiago de Cuba, 9 de Diciembre de 1912 Querido hermano: Confirmo mi anterior del 4 de este mes en la que hacía referencia a las librerías de esta ciudad. Como el trabajo de las librerías en esta ciudad no ha sido mucho y disponía de algunos días, dirigíme a la ciudad de Manzanillo. Siete horas de ferrocarril. Llegué por la noche y al día siguiente, día 6, empecé el trabajo comercial. Como ya suponía las librerías tenían de ser de muy poca importancia me dispuse a visitarlas al mismo día, empezando según costumbre y las que detallo. Antonio G Villamil. Este Sr. de bastante edad, tiene un pequeño departamento para la librería, dedicándose principalmente a la venta de tejidos y sastrería. Hace mucho tiempo tuvo cuenta corriente con nosotros. Solamente tenía algunas revistas. Como para él este negocio es de muy poca importancia, cuando le piden alguna obra, que no tenga él en la librería, y que todas las obras son baratas, las pide o bien a Veloso o a López Rodríguez. Salustiano González. Este Sr. de edad también, tiene además de la pequeña librería, imprenta y papelería, dedicándose más a la segunda que a lo demás. Este Sr. me recomendó mucho que si queríamos vender mucho teníamos primero que buscar un buen viajante y en lo que no estaba del todo desacertado, pues al visitar yo algunos médicos, para cerciorarme de si era cierto lo que nos decían los libreros de que trabajaban ya el interior, muchos de ellos, los médicos, conocían la casa por lo muy acreditada y además por tener ya algunas obras pero sí desconocían las nuevas publicadas. El Sr. González es muy poco lo que vende respecto a la librería y como no puede viajar por su cuenta, dice lo mismo que el anterior que si algo le piden ya lo pedirá él a Veloso o a Benavent. Estos Sres. están tan conocidos en el interior porque entregan obras, novelas de poco precio en calidad de depósito, cosa que facilita mucho la venta pues de esta forma no tienen miedo de que se les quede ninguna obra en las manos. Fernando F. Córdova. Este Sr. se dedica también al arte de imprimir, aunque en estas tierras no resulta de mucho arte. Se admiran de lo bien impreso de nuestra Revista. Esta la conocen en todas las librerías, las que venden también y que las reciben de casas de la Habana. El Sr. Córdova de unos 60 años, se dedica, respecto a la librería, sólo a la venta de novelas pero siempre baratas. Le enseñé unos de nuestros catálogos y encontró muy caras las nuestras. Lo que venden más son obras de Maucci, Calleja, Sempere y otros. Tiene varios hijos. Uno de ellos está en la imprenta y otro en la librería. Después de hablar al padre respecto al Diccionario y demás obras interpelé al hijo, por si tomaba un poco de empeño en quererlo trabajar. Cosa inútil.

90 Guerra. Cuevas y Cía. Estos Sres., jóvenes los tres, se están estableciendo actualmente. Uno de ellos, el Sr. Guerra, es impresor y hace tiempo fundó ya un pequeño taller de imprenta, deseando ahora, en unión de los dos restantes, emprender el negocio de librería, papelería, imprenta, efectos de escritorio y sanidad. De lo último tenían ya representación. Me entrevisté con dichos Sres. y según pude ver están muy animados para trabajar y establecer una casa seria. Les hablé de trabajar el Diccionario cosa que les animó. Quedamos en que les enviaríamos dos ejemplares, que se cuidará Santiago, para que pudieran empezar el trabajo. Estos Sres. tienen cuenta corriente en tres bancos de la isla y como sobre el particular debe enterarse mi hermano, lo que ya sabe si el crédito es conforme, les enviará los citados ejemplares cobrándolos después de algunos días, para ver si consiguen la venta y hacen un nuevo pedido. Casildo Ferrón. Este Sr. no tiene librería. Trabaja, por los pueblos cercanos, la venta de publicaciones. Hace muchos años que se dedica a este negocio y desde hace mucho tiempo recibe directamente de nuestra casa las Revistas. Al enterarme de que no estaba todavía explotada la Medicina por aquella ciudad, le indiqué de trabajarla. Me dijo que no lo había hecho antes por no recibir de la casa nunca obras de Medicina. Le indiqué que varias veces se le habían enviado catálogos de obras médicas y como nunca habíamos obtenido respuesta respecto a la Medicina, creímos se dedicaba sólo a la venta de publicaciones, y así era efectivamente. Para empezar este trabajo mi hermano le mandará 2 folletos del Leguen y además 2 obras de Baisch. Podéis tomar nota para continuarle los folletos de la primera y además de remitirle de todo lo que salga nuevo 2 ejemplares. Si hubiera entre las obras nuevas algún tomo que pasase del peso de 2 kg, avisarle que indicará a quién deben entregarse. Cosme Fonseca. Este Sr. un joven de 23 o 24 años. Hace unos 8 años que se dedica a la venta de libros lo que hasta ahora le ha dado muy buenos resultados. Es hijo de Manzanillo y se ve que tiene una infinidad de conocidos y amigos. Es muy amigo del director del Banco Nacional de Cuba que le compró el Diccionario y tiene cuanta corriente en el mismo Banco. Desde mucho tiempo pedía las Revistas directamente de la casa, las que suspendió después, por tomarlas desde la Habana. Como en esta última forma le resulta más cara, desea desde el año próximo renovar el envío directamente. Los números que deben enviársele son 10. No servirle los de Enero si no recibes carta de Santiago confirmándolo pues es muy fácil las remita él de las que recibirá. Le gusta mucho trabajar el Diccionario y de momento hizo un pedido de 5 ejemplares, los que servirá Santiago y que pagará en dos plazos, la mitad en letra a la vista y la otra mitad a 60 días vista. Es muy fácil que al recibo de estos 5 se anime para hacer otros pedidos. Pregunté a uno de los libreros por el médico de más fama en aquella ciudad y me indicaron al Dr. Federico Carreras. Lo fui a visitar y al pronunciar mi apellido me preguntó si era hermano del Dr- Manuel Salvat. El Dr. estuvo muy contento de poder saber algo de su compañero de estudios y me recomendó lo saludara, cosa

91 que ya hablaré en la carta que escribo hoy para Manuel. Le enseñé el catálogo que encontró muy bueno y se interesó por la Cirugía y por el tomo de Radioterapia de la Biblioteca de Terapéutica. La Cirugía ya la pedirá pues ha tenido muchos gastos en la compra de aparatos para los rayos X. Me invitó para verlos funcionar pudiendo observar la gran potencia del aparato. Primero me enseñó los huesos de la mano que vi perfectamente y después, para que pudiera hacerme cargo de lo bueno del aparato, lo puso a la altura del pecho, pudiendo verle perfectamente sus costillas, pulmones y respiración, o mejor el movimiento del corazón al respirar, cosa que a más de gustarme mucho me impresionó. Podéis tomar nota para remitirle tan pronto como salga el tomo V de la Terapéutica. Este Sr. dice que es muy fácil haga un viaje por España el verano próximo, te agradeceré muchísimo lo atiendas tanto como lo ha hecho él aquí conmigo. Tiene ya la dirección de casa. Después de este Sr. visité al Dr. Buenaventura Tamayo. Este Sr., después de revisado nuestro catálogo, me pidió le enviase la Cirugía, cosa que hará ya nuestro hermano desde la Habana. De la continuación de esta obra, podéis anotarla en la cuenta de Ferrón, indicándole cuando le enviáis para quién es. Casildo Ferrón. Este Sr. me pidió que cuando se le remita algún tomo u obra se le ponga una nota adentro indicándole los precios, es decir como una factura simulada. Visité también al Dr. Marcos Bonorat y este Sr. me pidió un Courmont que como las otras obras ya se lo mandará Santiago. Los médicos restantes se quedaron con el catálogo indicándome que lo estudiarían y que seguramente pedirían algunas obras. Eso se lo indiqué a los libreros para que no dejaran de visitarlos. Como ves, resultó la plaza en nada trabajada así es que como tomamos esta plaza como prueba he escrito hoy a Santiago para que no deje de visitar las ciudades importantes. Al llegar a esta ciudad, visité de nuevo al Sr. Beltrán para con él estudiar un sistema de propaganda. Habíamos pensado con los periódicos. El que circula más es el Cubano Libre y tiene de tiraje 1.000 ejemplares diarios siendo el precio de una plana al mes 60 $. Aunque nuestra intención no era la de plana entera el Sr. Beltrán encontró el precio sumamente subido y combinamos en que regalaríamos un ejemplar a cambio de anuncio a un diario que saldrá dentro de poco y el cual será imparcial obteniendo así mayor venta. Le he hablado al Sr. Beltrán de las condiciones especiales de venta del Diccionario o sea el de pedir 20 y dar 4 de regalo. El Sr. encontró que eran muchos ejemplares, pudiendo al fin poderlo convencer. Con los 100 que se han pedido miraremos de servir estos 24. El mismo Sr. me pidió una colección completa de los tomos de la Revista. Supongo tendrás ya aviso por cable. Procurad en lo más posible no demorar los pedidos y estamos esperando de un momento a otro el material de propaganda que está aquí muy en falta.

92 Federico Vázquez. Seguramente este Sr. es muy fácil se interese por trabajar también el Diccionario. Me ha hablado de pedirnos 4 de momento. Como ya estás enterado el día 12 salgo para Sto. Domingo, quedándome en esta República hasta fines de mes que no pasa otro vapor para Pto. Rico, y estando aquí hasta últimos de Enero para aprovechar el vapor de la Compañía Trasatlántica, a fin de aprovechar el billete de identidad. Todo esto si las plazas no requieren un trabajo de más tiempo. Mariana escribiré a mamá y familia y sin más de particular, un abrazo de tu hermano Fernando ***

[Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.] Habana, 10 Decembre 1912 Estimat Ferrán: No he rebut avuy carta teva. Cosme Fonseca. Li he servit els 5 Diccionaris. Demá li giraré. Els altres no podré servirlos fins que n'hi haigin més. Els pedidos del Keen y del Courmont els hi he entregat an en Veloso. Es un engorro fer aquets envíos y ademés per aquest sistema he lograt es quedés els 2 Keen que quedaven. Es ciar que perdem la comisió del 50%, pero bé portem prou de guanyat ja ab el 10% y, com més consumim al llibrer, més fácil será de colocar el género que arriba. Jo tinch pensat anar á 1'interior, segurament á Pinar del Río, de moment, puig vuy esperar á comensar la propaganda del Diccionarí: 1/ Que hi haigin exemplars 2/ Que passin les festes de Nadal 3/ Que sigui primers de mes, y com aqüestes tres coses passarán á principis de Janer, deixo per aquella fetxa la propaganda. Sortiré, y sortiré per compte d'en Veloso. Ell em donará preus per particular y per el llibrer. Aixis si vendi alguna cosa em será molt fácil colocar el género que queda. Naturalment que jo procuraré vendre aquelles obres que tenim existentes y les que venen. També pensó embestir el Diccionari. Avuy en Veloso m'ha fet el següent pedido, de les obres queja tenim: 1 Krehl, 2 Keen, 1 Pensoldt, 3 Gil Blas, 3 Compendio Testut y 6 Arquibaldo, Cuentos Rusos, Peral y Parábolas. No queda donchs ni Napoleón, Gil Blas, Las tres islas, Historia Italiana y obres de 2 pessetes. A fora morts.

93 Ademes m'ha fet el pedido següent: 4 Napoleón tela y 2 en rama, 12 Las tres islas tela y 4 en rama, 4 Keen pasta, 25 suscripcions de Kelly, 40 de Piedraud, 30 de Weill y 20 de Historia del Art. Treballa aqüestes obres noves, que com veus dona. Deixo aquest puesto per si veig en Pote. Adeu, encara tinch d'anarhi Santiago ***

[Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.] Santiago de Cuba, 10 Decembre 1912 Estimat germá: Acabo d'escriurer un regitsell de postáis y cartas que creume ni quedat tips. Y dono moltas mercés d'haverme fet pensar en la diada de Nadal pues son tantas las cosas que tenía al cap que no ni enrecordava. Va segurament el últim pedido de Santiago y es d'en Federico Vázquez. Pots enviarli els dos exemplars del Diccionari y girarli á 30 días vista el import de la factura. M'ha dit sería molt probable fessin bons negocis. Son dos joves els que hi ha y tots dos ab moltas ganas de trevallar. Els gastos els poso aproximats si no resultessin jo ja lo adverteix ab aixó pots modificar la factura. Hi comptat que entre totas las ventas fets entre Santiago y Manzanillo pujan á unas 4.000. Que't sembla va bé. Ja he rebut tot lo que m'envis. Cuant surti d'aquí, ho siga demá passat, t'enviaré tot lo que hi recullit de per aquí. El cónsul que hi tornat á veure m'ha dit que á Camagüey publican trimestralment una guía de les Antilles y Centro América. Convindría miressis d'obtenirla y potser de suscriverti. Li he parlat de los projectes de la nostra casa de comisions. Ha trovat una idea inmillorable. Creu que's un sistema de poguer donar una llisó átots aquets llibrers tan poc ilustrats. Miraré si'l convenso de quedarse un Diccionari encara que sigui á preu de corresponsal. Aixis pago el favor y cobrem. No crec del tot necesari regalarli tot l'exemplar. Procura poguer servir tots els pedids que t'envío pues tots diuen que si els rebeu aviat será molt posible repeteixin els pedids. Tots volen aprofitar la ganga d'esser nosaltres aquí. El vapor surt d'aquí á las 12 del mitj día aixís es que cuidado ab l'escriurer. Encara no hi rebut la teva dirigida á Manzanillo. No sé com anirá la correspondencia cuant surti d'aquí. Veurém.

94 Estich molt animat per trevallar espero que igual ho estarás tú. No t'espanti els Diccionaris que venen lo que potser n'haurás de posar algún altre per l'istil. Una forta abrassada y fins à demá. Fernando ***

[Remitente: Santiago. Destinatario: Pau.] Habana, 10 Décembre 1912 Estimât germá: Rebuda la teva del 21 y la comercial també de la mateixa fetxa. Encar que j a ho calculabem, molt celebrem que'l primer pedido per cable haigi sortit el 25. Es una verdadera pena, que tardi tant temps à venir el género. Encara que una mica desorientáis, per ser la primera plassa y cada día s'aprenen coses noves, fem tot lo que humanament sabem y podem. Si tot surt bé s'haurán colocat unes 30.000 pessetes liquides de género, que no es cap mal negoci. Ara faltan que s'acabin de colocar, lo que procurarém ab totes nostres forces y ajudant Deu. Prench nota de lo referent à les caixetes de Diccionari y en dono nota també à en Fernando. Suposo quell vos té al corrent referent à Santiago de Cuba y Manzanillo. Prench nota de vostra postal comercial per quant vaigi à Cienfuegos. Jaime Benavent. Adjunto nota de pedido, servit y cobrat avuy. Va també el rebut. Llauradó de Barberá. Adjunto també nota de pedido y el rebut de cobrat. Aquest Sr. insisteix sobre la traducció del Tractat d'Estomatología de la casa BaillyBaillière de París. Diu que si's publiqués es dedicaría un pareil de mesos à trevallar aixó solsament. Ricardo Veloso. Adjunto una nota de pedido que s'ha de servir an en Tristany. Els tomos de Keen han de ser per mitjos tomos en pasta, q u e j a se l'hi ha fet alguna vegada. Les suscripcions de Piechaud y Weill, si no's publiquen per quaderns o fascicles, enviarli el tomos sencés, pero sobretot en pasta. Voldría que sota de cada tomo al llom hi posessim "Librería Cervantes - Habana". Com nosaltres ais de tela, tenim "Salvat y Cía". Podría ferseli, donchs tots els de les altres cases els té aixis. M'ha tornat à encarregar els catálechs de Medicina ab la direcció d'ell. Es un xicot molt actiu y trevallador. Cal ajudarlo, pero ab molt cuidado. José López Rodríguez. Al fi som bastant amichs. Fins ens donem capets à l'espatlla mutuament. No obstant y aixó, no s'en pot treure gran cosa. Té mases negocis al cap per pensar en la llibrería qu'es de tots el que li dona menos. A lo millor un está enrahonant, ve un altra à parlarli d'algún negoci y el deixa ab la paraula à la boca. Cada vegada que hi vaig, tinde de comensar à explicarme de nou, donchs ja no sap de qué li parlo. Y es raro el día que's pot veure. No mès es veu de nou à

95 deu de la nit, que's com si diguessim d'once o dotze aquí à Barcelona. Y ab tot aixó, encara s'ha de demanar tanda per poguer parlarli. De moment rès mès, donchs tinch una pila de coses enfilades, pero cap d'acabada. Fins à un altra, t'abrassa el teu Santiago

Rebudes les cartes del Consul de Nicaragua, à qui escriu avuy, donantli les gracies.

[Remitente: Fernando. Destinatario: Pau.] Santiago de Cuba, 10 Décembre 1912 Estimât germà: Confirmo la meva comercial d'ahir y comenso aquesta desitjant com à tots un felis Nadal y final y principi d'any. Aquest demati hi estât à visitar el Consul d'Espanya aquí en Santiago. Es molt bella persona. Havem parlat molt rato respecte à la venta de ¡libres espanyols à la isla. Aquest Sr. ha trovat de molta necesitat fer tots els passos per establir el conveni postal y per lo cual es necesari reunirse tots els editors y presentar la solicitud al govern. Ell creu que com ho han conseguii Fransa, Alemanya, Méxic y altras també, pot conseguirse à Espanya. També creu podría obtenirse ab la intervenció del Sr. Rahola, conegut d'eli. Ademés diu fora molt convenient demanar s'implantés el giro postal lo que resultaría molt ventatjós pera tots els editors puig el particular es dirigiría directament à la casa poguent aixis quedar ben servit. S'esclama de que 'Is llibrers d'aqui siguin tan poc illustrais. Lo que en part té molta rahó. Molts dels llibrers no saben la importancia que té una obra sino lo que hi poden guanyar. Jo li he parlat de la nostra intensió de fundar una casa à Barcelona que surfis de tot lo referent à llibres à tota 1'América y ho ha trovat una idea molt bona. Eli creu també que ab una agencia aquí de la casa de Barcelona y ab un bon viatjant pot conseguirse posar las llibreríes à tó, pues actualment están completament desconcertadas. Li agradat molt l'interés que tenim en el llibre espanyol y s'ofert en tot y per tot à ajudarnos. També m'ha indicat alguns trajectes bons per fer nostre viatje al Centre América y m'ha donat una pila de guías de vapors y ferrocarrils que poden fer molt servei per els envíos. També m'ha indicat una guía que publican à Camagüey y la que procurarém obtenir, es de totes les Antillas y Centro América. Rès mès de particular. Reb una forta abrassada de teu germà. Fernando ***

96 [Remitente: Fernando. Destinatario: Santiago.]

Santiago de Cuba, 11 Decembre 1912 Estimât Jaume: Aquest demati hi rebut la teva del 9 ab copias de les cartes rebudes de casa y després à la tarda el teu telegrama: "Gracias amado pueblo". M'ha alegrat molt lo satisfets que están à casa deis nostres travails. Pit y fora. Tú que estás aquí ab menos tránguls de viatges escriu al cónsul de Nicaragua. Jo no sé que li hauría de dir. Com tú hi pregat à Deu per Pánima de nostro estimât tío Pep. Es un d'aquells que ja hi comptavam. Enterat de la carta d'en Pau. No hi ha rès de particular. Respecte ais calendaris pensa en ferna una bona estesa puig tothom els espera pero poguer fer una gran propaganda.

[...] Com à n'ha tú 't será mès fácil recordarte escriu à casa perque envien una suscripció de la Rta gratis à ne'l cónsul d'aquí. D'alguna manera se li ha de pagar lo molt que ha fet per mí y després combé teñirlo content puig es un home que'ns pot servir de molt. La direcció es Pedro Souza, Hotel América, Cónsul de España en Santiago de Cuba. He visitât al Sr. Eduardo Beltrán y he cobrat el Dicc. que li vaig entregar, 125,85 ptas = 22,66 $. Com me'ls ha pagat en moneda americana me'ls hi quedat. Está esperant els prospectos y els Diccs. pera trevallar. Igualment al Sr. Fernández. Acabo de veurer al Sr. représentant de la casa Veloso aquí. Un xicot jove. Trevalla també per en Federico Vázquez y com jo vaig fer condicions en aquest, sembla demanarán els Diccs. directament pues els hi resulta mès ventajós. Cuidado que se n'entere en Veloso. De tots modos, jo no sabía la combinació d'els dos. Aquest représentant trevalla també altres articles com víveres, novetats pera senyora, etc., etc. Preu nota. El Sr. Beltrán m'ha dit que cuant li enviis els Diccs., no ho fassis per ferrocarril sino per vapor diu sorten els gastos mès acomodos. Pots fer hi. T'envío un paquet que hi ha el tomo primer de Les Ingenues y ademés guías de vapors y una de les repúbliques del Sud América. També hi van postais de Santiago y Manzanillo.

[...] Demá, si à Deu plau, à les deu del matí m'enbarco cap à un altra mon desconegut. El Cónsul que coneix al capitá del barco s'ha ofert à acompañarme y al mateix temps 'm recomenará al mateix. No sé encara ab qui podré passar el Nadal y tú tampoc ho sé. Mirem de passarlo com mès bé poguem y cuant tornem à ajuntarnos podrém celebrar els nostres trevalls els que mercés à Deu van viento en popa.

[...]

97 Ara que hi pensó cuant hagis servit el pedido del Sr. Beltrán envía la nota de pedido à casa y que ho carregin en el seu compte. Aixis havem quedat. Forsa sort y forsa negoci com diuen aquí y salut y pelas que's lo que diuem nosaltres. Tot es cuant 't desitja el teu germá Fernando

[Remitente: Santiago. Destinatario: Fernando.] Habana, 13, divendres, Sta. Lluciay prunes Estimât Ferrán: Creume que fa fredat escriuret à aqüestes distancies. Rebuda la teva del 11 desde Stgo de Cuba y tot quedará servit tal com hi desitjes. Ja ho sabs, jo sempre à les teves ordres y mana y disposa. No hi ha rès à contestar y per lo tant no't contesto rès. Ab aixó de "Gracias amado pueblo" tifas veure molt. Donchs has de tenir entés que jo aquí 20 Diccionaris els coloco ab la mateixa frescura que tú. Y an en Jorge Morlón ! ! Visca! Résultat que actualment n'hi ha de colocáis y mitx segurs de colocar: 20 an en Beltrán de Santiago de Cuba, 20 an en Morlón de 1'Habana, 20 an en Pote, 20 an en Veloso, total 80 exemplars ab el consegüents de regalo. Els pedidos petits, que pugin entretots mès altres 20 exemplars, resultan 100 exemplars. Y jo faré '1 del pillo. Tinch projectat anar à Centfochs, Sta Clara y Camagüey, avans de comensar la propaganda. Ab l'excusa de que farem molta propaganda s'enganxan qu'es un gust. Y no vull comensar fins à tenir tots 140 exemplars compromesos. Allavors anunciaré pel valor dels exemplars que tinch regalats, potser em gasti quatre quartos mès y "allá los libreros se las compongan con ellos". Ab aixó si tú veus la plassa ben disposada, qu'ho dupto donchs he lleigit al diari que tomen à moure gresca, mès val qu'els demanis à casa si son molts, perque aquí una de dos, o nosaltres ens futarém d'ells o ells es futarán de nosaltres. Arà, en quant à la Medicina pensa en mí, donchs no sé pas com em treuré aquest mort que ve y el que queda de sobre. Hi ho prench molt tranquilament. Que passi lo que Deu vulgui. Com que'l trevallar sense género es molt engorros y fa perdre molt temps posaré un cable à casa, que digui: "Papelistas, México". O siguin 100 ex. a Méxich. Aixis ja quant arrivem tindrém el material à punt. Avuy he rebut carta de casa, acusant rebut de les nostres de Nova-York. Han servit els Diccionaris an en Brentano's y ens abonen la comisió del venut à compte ferm solsament. Encara aixó menos mal. Lo que m'estranya es que'ns abonen el 10% sobre la rústica o siguin 153 : 10% = 15,30. Vam quedar sobre el preu encuademat.

98 Miraré si ab molta política els hi tiro una banderilla. De tots modos es igual, fém molt mès del que creyam y guanyem mès del que volem. He calculai que si colocabam tot lo demanat hauriem venut per valor de 30.000 pessetes liquides. Recordat que trobaben qu'era una enormitat quant en Pau ens parlaba de 10.000 mensuals. Y si Deu vol ab menos temps n'hauriem colocat mès. Després he calculai que al final de nostra gestió à les Antilles o sigui fins al 20 de Janer y suposant que no coloquem rès mès, haurém recullit entre els dos, sou y comisions, un milenar de duros. Aixó es viure. Calcula que ab aixó paguem tots els deutes y lo que fém desd'ara en endavant, inclós sou, tots son beneficis nets. Rès: "El principi de nostra carrera" que dega en Pau. Bueno no vull fer mès calendaris, perque encara podría ser que volguent fer tant ens tallessim els dits, sobretot si van passant dies com aquets passais. Figurât que'l dimecres vaig à bordo del "Catalina" anclat al mita de la bahía com el "Buenos Aires" y à mès à mès de no deixar pajar, per estar en cuarentena, a causa de portar un malalt de verdad, no hi había tampoch el capitá. Vaig a veure al Ministre y no hi era. A la tarda torno à veure al Ministre y em diuen que solsament reb els dimarsus y dijous. Torno a bordo y tampoch hi había el capitá. Plegó y m'en vaig à casa.

[...]

Avuy he tornat à bordo. He fet entregar aquella tarjeta al Capitá. (Anava dintre un sobre: Al Sr. Capitán del "Catalina".) A mí no m'han deixat moure de la barqueta. Surt el capitá y em pregunta desde d'alt qu'es alió, que vuy, donchs allí no diu rès donchs allí mateix hi había un empleat d'Aduanas. Faig acostar bé la barqueta y li dich: Los Sres. Mir, consignatarios de la Cía. en Barcelona, no le dieron un encargo para mí? Y allavors ha caygat del burro y m'ha senyalat si era un paquet petit y li he dit que sí. Diu que'l passi à recullir demá à la casa consignataria. Veurém. Em costa mès passos aquest revolver, que no val ell. Ya he rebut els coneixements de les 3 caixas que porten els 20/24 Diccionaris. Els hi he entregat à l'Alsina. Mentres las despatxen, potser ho aprofiti per anar à Centfochs. T'acompanyo una perspectiva del nou edifici que diu va publicada en el número de primer d'any. Dona bastanta idea. He rebut una carta d'en Fonseca confirmant el pedido que l'habien fet. Espero rebreu demá acusant rebut del género. He vist al dependent de casa Wilson. Un xicot molt atent y amable. Ab el Diccionari no farém rès, donchs es dediquen a les obres petites y no mès venen ais qui van à la botiga. No corren ni envían al interior. Si no son pedidos de 20 exemplars no vult vendre à ningú mès, donchs fora espatllar mès la plassa. Vaig trovar an en Mateo y volia y no gosaba anar à visitar à l'Angelita. Vaig proposarli d'anarhi els dos. Molt content ell y mès jo. Hi anem aquest vespre si Deu vol y ells hi son. T'abrassa fortament el teu Santiago ***

99 [Remitente: Pau. Destinatario: Santiago.] Barcelona, 14 Décembre 1912 Estimât germà Santiago: Rebudas las vostres del 18 ab posterioritat à la del 21, rebude també la del 26 y en aquest moment rebo las dugas del 29, una comercial y una de familia. Vaig à contestar à totes en la part corresponent. Président Centre Català y Prat de la Riba. Avuy he vist à l'amich Prat de la Riba. Mi ha dit que las Bibliotecas se concedían sols à le provincia; pero que en algún cas excepcional se podría fer extensiva à Ultramar. De tots modos mi ha dit que no tenia molta importancia el donatiu, unas coleccions d'obres de l'Aguiló, une altre de Ramón Llull me sembla, alguna cose aixís. Yo l'hi he dit que si el Centre Català de la Habana ho demanaba ho prenguessim en consideració y desde ya que yo l'hi recomenaba particularment en eli perque accedissin. Queda dones complet aquel encarrech. Com no hi havía rès mès pendant de resposta vaig à les cartes no contestades. La del 18 particular rebude ab grata satisfaccio y enterats de totes les peripecies ab els liters que jo ja conech d'Alagón. Val mès dormir sol. Al corrent de lo del despatxe d'Aduanes y sentint molt no haguem sortit las fotografías de bordo tot aixó se perderá en la posteritat. Passant à la del 26 (la del 21 ya está contestada) molt conforme ab tots els informes continguts en ella y satisfet del seu contingut com à detall y coneixement de la plassa que veig haven estudiat. Rès tinch que contestar en aquesta carta mès que donarme per enterat. Giros. Sólo faré una observació. No olviden al fer els pedidos sobre tot ab gent de credit no molt asegurat y encare qu'aixis sigui si pot ser millor lo de fer aceptar lletras puig sempre es una major garantía. En la carta del 29 indiquen que potser cobraren vosaltres mateixa, millor, pero en el cas d'acceptar algún plasso será bo fixarlo sempre à ser posible ab lletra aceptada. Catalechs y cartells. No deixen de má aquel assumpte que no va tan depressa com nosaltres voldrien; pero aixis qu'estiguen s'enviarán. Cablegramas. El segón que confirmen en la vostra carte va ser exactament interprétât y está ya en camí el tercer, "Papelistas": 100 Diccionarios Salvai procurarém embarcarlo el 25 d'aquest mes. També procurarém embarcar el pedido de la carta del 29 que ve bastant just. Ademès me sembla que le feyne à l'Havana se deu haver allargai una mica per lo que confirma el tercer cablegrama "Papelistas". Plan de viatje. Me sembla bé el plan combinat y els días també puig en Ferrán tindrá de menester ben bé un mes entre Santo Domingo y Puerto Rico y poder marxar el 20 de Janer à Veracruz me sembla molt bé. Farém las caixas tal cual indiquen.

100 Juan Arisso. Farém tal com dihen. No olviden lo dels comptes corrents als banchs per le facilitai de girar. Convindrá veurer el millor banch per exemple el Nacional de Cuba si va bé que es el que nosaltres hi entenem y entendre ab ell o un altre si fos millor. Veloso. Me sembla bé le vostra resolució. Aquí varem venir à fer le petició, pero els hi van dir que vosaltres eran à 1'Havana y ho resoldrían y are donaren aixó com à ferm. De tots modos cas d'accedi en aquesta petició tindría de ser en el cas de pasar els pedidos de 20 exemplars may en el cas de ser inferiors. En aquest cas particular ho poden resoldre vosaltres aquí à l'Havana que ho veyen millor y si ve eli à Espanya ja 'm parlarém: pero en tot cas sempre baix la base de pedidis superiors à 20 exemplars. Enterat de le particular. Suposo en el vostre poder el revolver oblidat. Contesten als germans Mir donantlen les gracies y al mateix temps el pésam puig ens pochs días en perdut le seve mare (Q.A.C.) y un germán casade (Q.A.C.) també. Aixis que pugui faré treurer fotografías de la casa nova que ja puja es he dir el eos auxiliar. Estem acaban de guarnir els despatxes faltan encare alguns mobles, à primers d'any pensem estará tot complet. Havem pres dos dependents nous, un d'ells es fill del Sr. Coll y Remedios del Institut de les Arts del Llibre. Aqueixa carta serveix de felicitació de Nadal que os desitje pasen ab plena salut y alegría dedicantvos mutuament un grat recort y brindant al exit de l'empressa. Nosaltres tots bons à D. m. Tots vacunats y ab une estrete abrassada ab tot el carinyo o despedeix hasta un altre el vostre germà Pau ***

101

iwf mfm"