Apte+ amb proves C1 9788412019308

Citation preview

Aptes, 6

Àrbena València, 2019

Aptet amb proves

Cl

Lluís M. Mesa i Reig Sònia Sellés Soler Teresa Ferrando Serra Vicent Satorres Calabuig

València, 2019

Col-lecció Aptes

1. Aptet C1

DLÈaBu

Aptet C2

. Aptet Proves C1 Aptet Proves C2 Aptet Proves B2

Aptet amb proves CI

Queden rigorosament prohibides sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establides en les lleis, la reproducció parcial o total d'esta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reproducció o el tractament informàtic, i també la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

Si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals d'algun fragment de la present obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, vvvvyv.cedro.org).

O Lluís M. Mesa i Reig, Sònia Sellés Soler, Teresa Ferrando Serra i Vicent Satorres Calabuig

O de la portada: Clara Camarasa Hernando

O de l'edició: Àrbena ISBN: 978-84-120193-0-8

Depòsit legal: V-982-2019 Ímprés en Byprint.

Índex El nivell C1 del Marc europeu comú de referència de les llengúes (MECR)

UNITAT 1.

Ens relacionem

21

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: pronunciació estàndard, relacions personals i so-

cials i text descriptiu . . . . . . . . . . . . Q. LL. LL LL LL LL LL LL LL

21

2. Estructures lingúístiques: diftongs, hiat, accentuació (I), gènere i nombre dels substantius . .

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: les xarxes socials . . . . . . . . .

31

4. Literatura: ironia, sarcasme i joc verbal . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

33

5. Prova: model EOl

34

UNITAT 2.

. . . . . . . . . LL... LL LL

LL LL LL. .

Vivim

43

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: pronunciació dialectal i la conferència . . . . . .

43

2. Estructures lingúístiques: accent (II), dièresi, guionet i determinants

. . . .

49

. . . . . . . . .

94

LL LL LL LL a

56

. . . . . . . . . . . . LL... Q. .Q. LL LL LL. LL...

5/

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: el text biogràfic Dn .

Literatura: la poesia

5. Prova: model JQACV.—.

UNITAT 3.

. . . . . . . . . . ... LL LL

LL

Treballem i estudiem

69

— . Comprensió, expressió i interacció escrites: frases fetes, locucions, refranys i avisos

. . . . .

69

NI . Estructures lingúístiques: apostrofació, contracció i pronoms personals . . .

75

3. Comprensió, expressió i interacions orals: els debats . . . . . . . . . . . . .

79

4. Literatura: elteatre

82

5. Prova: model EOl

UNITAT 4.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . LL. LL

LL LL LL LL. LL

LL LL. .

Mengem

93

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: precisió lèxica i recepta de cuina.

93

2. Estructures lingúístiques: quantificadors, consonants oclusives i labiodentals

9/

Aptet

CI

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: l'espot publicitari. 4. Literatura: el conte.

5. Prova: model JQACV.—.

UNITAT 5.

. . . . . . . . . . . . . . . ..

101

. . . . . . . . . . Q LL LL LL LL LL LL LL

103

. . . . . . . LL... LL LL

LL LL a

Ens divertim

104

115

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: falsos sinònims i instruccions . . . . . . . . . . .

115

2. Estructures lingúístiques: pronoms febles i consonants alveolars

. . . . . . . . . . . . . ..

119

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

123

. . . . . . . Q... LL LL LLL L a

125

Prova: model CIEACOVA . . . . . . . LL... Q. LL. LL LL a a

127

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: la carta. 4. Literatura: la novella. S.

UNITAT 6.

Ens comuniquem

133

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: onomatopeies i aforismes.

. . . . . . . . . . . .

133

2. Estructures lingúuístiques: pronoms febles en i hi i consonants palatals

. . . . . . . . . . ..

136

. . . . . . . . . . . . . . . ..

140

. . . . . . . . .. Q. LL LL LL a a

142

. . . . . . . LL. LL. LL

143

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: cartes al director. 4. Literatura: la cançò.

5. Prova: model EOl

UNITAT J.

Ens cuidem

153

1. Comprensió, expressiói interacció escrites: denotació, connotació i curriculum vitae . . . . .

153

2. Estructures lingúístiques: preposicions i consonats laterals.

. . . . . . . . . . . . . . . . ..

157

. . . . . . . . . . . . . . .. ...

167

4. Literatura: les sèries . . . . . . . . ....Q. LL L L a

170

5. Prova: model EOl

172

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: argumentació

UNITAT 8.

. . . . . . . . . LL. LL LL LL

Fem cultura

183

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: derivació i vocabulari formal

. . . . . . . . . ..

183

2. Estructures lingúuístiques: adverbis, consonants ròtiquesi la lletra h . . . . . . . . . . . . . .

188

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: interacció

. . . . . . . . . . . . . ... . .. ..

195

4. Literatura: les pel-lícules . . . . . . . . . . LL. LL LL LL LL

198

5. Prova: model JOACV.—.

200

. . . . . . LL. Q LL LL LL

ÍNDEX

UNITAT 9.

Fem negocis

213

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: variació lingúística i registre col-loquial

213

2. Estructures lingúístiques: conjuncions, majúscules i minúscules

216

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: la presentació

223

Literatura: l'assaig

226

Prova: model JQCV

227

UNITAT 10. Innovem

237

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: variació històrica i formació del lèxic

237

2. Estructures lingúístiques: pronoms relatius i signes de puntuació

241

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: el resum

248

4. Literatura: el dietari

251

5. .

251

Prova: Prova: model model JQCV JOACV.—. . . . . . LL... a

UNITAT 11. Respirem

263

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: variació geogràfica i documentació administrativa

263

2. Estructures lingúístiques: verbs (I) i abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. 4. 4... .

267

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: la reclamació

. . . . . . . . . . . . . . .. ...

275

. . . LL. LL LL La

271

4.

Repassem

.

5. Dubtes, vacil-lacions i errors habituals.

6. Literatura: el musical.

. . . . . . . . . Q..Q. LL LL

LL LL LL.

281

. . . . . . . . ....Q LL LL, Le

282

UNITAT 12. Ens organitzem

285

1. Comprensió, expressió i interacció escrites: variació funcional i terminologia . . . . . . . . .

285

2. Estructures lingúístiques: verbs (II), entonació i comunicació verbal . . . . . . . . . . . . . .

289

3. Comprensió, expressió i interaccions orals: l'informe . . . . . . . . . . . . . . LL. LL. . .

295

4.

298

Repassem

. . . . LL. LL LL LL a

5. Dubtes, vacil-lacions i errors habituals. 6. Literatura: l'òpera

. . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . Q. . LL LL LL LL LL LL.

301

LL LL LL LL

302

El nivell C1 del Marc europeu comú de referència de les llengues (MECR) l. Descnptor global de nive: El certificat de nivell C1 acredita un domini de l'ús de la llengua en la varietat estàndard, tant oral com

escrita, d'usuari experimentat, que permet comunicar-se satisfactòriament mitjançant la varietat estàndard en les situacions comunicatives que requerixen l'ús d'un llenguatge formal o mitjanament formal. La persona que opte a este certificat ha de ser capaç de: comprendre una àmplia gamma de textos

clars, ben estructurats, extensos i detallats, sobre temes complexos, reconéixer característiques pròpies

de registres diferents, expressar-se amb fluidesa i espontaneitat, utilitzant la llengua de manera flexible, i adaptar la seua producció a algunes variables contextuals, demostrar un ús controlat d'estructures organitzatives i mecanismes de cohesió, i produir textos clars i ben estructurats sobre temes complexos i adequats a diversos gèneres, o fer una mediació en qualsevol situació comunicativa.

2. OPjectius per àrees 2.

Cormiprenso ori

- Pot comprendre discursos llargs sobre temes abstractes o complexos de gèneres i temàtiques diversos, encara que no estiguen ben estructurats, no siguen d'un àmbit que li és conegut o les condi-

cions de recepció no siguen òptimes, i és capaç de reconéixer característiques pròpies de registres diferents i adaptar la seua producció a algunes variables contextuals. - Pot seguir interaccions complexes entre interlocutors natius en debats de grup, fins i tot quan els temes són abstractes, complexos i no familiars.

- Pot comprendre amb una facilitat relativa la majoria de les conferències, discussions i debats, i entendre les interaccions entre tercers encara que es tracte de temes complexos o que no li siguen familiars.

- Pot comprendre i extraure informació en llocs públics, estacions, mercats, grans magatzems..., enCara que el so estiga distorsionat pels mitjans físics.

- És capaç de comprendre textos orals de ficció i de no-ficció propis dels àmbits privat i social, amb un cert grau d'especialització, incloent-hi informacions tècniques complexes, com instruccions d'ús i especificacions tècniques de productes i servicis familiars. - Pot identificar detalls que inclouen actituds i relacions implícites entre els interlocutors.

- Pot comprendre material enregistrat i retransmés, com ara programes de televisiói pel-lícules, sense molt d'esforç, incloent-hi discurs en què s'utilitzen expressions idiomàtiques i algunes formes no estàndards.

No 2.

Comprensió escrita Pot comprendre una gamma àmplia de textos llargs i complexos, diferenciar les idees principals de les secundàries i reconéixer sentits implícits.

Pot destriar informació bàsica i accessòria en una varietat àmplia de textos escrits llargs i complexos. 9

Pot comprendre correspondència i intercanvis escrits formals i informals, encara que esporàdica-

ment haja d'utilitzar eines de consulta.

Pot comprendre una àmplia gamma de textos de caràcter literari (poemes, contes, narrativa breu

contemporània, novel-les i teatre) basats en fets reals o inventats, i en pot apreciar les diferències d'estil. Pot comprendre textos de temàtica contemporània on qui escriu adopta opinions, punts de vista i estratègies personals.

Pot comprendre textos argumentatius i d'opinió complexos, i alhora pot seguir una argumentació abstracta tot valorant-ne les alternatives i extraient-ne conclusions. Pot comprendre una gamma àmplia de textos d'àmbit social i professional, i identificar-hi detalls subtils que inclouen l'actitud i opinions de l'autor tant implícites com explícites. Sap llegir entre línies i extraure'n significats i actituds no referides explícitament. Sap captar l'humor, la ironia i els equívocs.

Sap utilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lèxics per a inferir una

actitud, predisposició o intenció. 1

63)

OXITESSIÓ INE ACCIÓ OI Pot expressar-se amb fluidesa i espontaneitat sense moltes dificultats o entrebancs, amb una elocució pròpia dels registres formals i utilitzant els mecanismes lingúístics de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals. Pot fer presentacions o descripcions de temes complexos, d'una manera clara i ben estructurada, desenvolupant i confirmant els seus punts de vista amb idees complementàries, justificacions i

exemples adequats, i integrant temes secundaris i desenvolupant els punts concrets fins a arribar a

una conclusió apropiada. Pot donar, de forma fiable, instruccions detallades. Pot interactuar en societat amb flexibilitat i eficàcia, fins i tot en els usos afectius, al-lusius o humorístics. Pot sostindre fàcilment discussions animades, fins i tot sobre temes abstractes, complexos i desco-

neguts, pot relacionar hàbilment la seua pròpia contribució amb la dels altres interlocutors, i pot formular preguntes per a comprovar que ha comprés el que l'interlocutor ha intentat dir i fer aclarir

els punts ambigus. Pot expressar-se amb fluidesa i espontaneitat, gairebé sense esforç i sense recórrer a expressions

estereotipades o estratègies d'evitació. Només un tema conceptualment difícil pot obstaculitzar el flux natural i fluid de la conversa. Pot participar plenament en intercanvis orals formals, com ara en una entrevista com a entrevistador o com a entrevistat, i desenvolupar o valorar els punts discutits de manera fluida i sense gens

d'ajuda. Pot pronunciar de manera correcta i sap utilitzar una entonació adequada per a transmetre d'una manera precisa matisos subtils de significat.

4.

EXDIGSSIÓ

HINtEIACCS DE FICTTOS

Pot escriure textos de diferents tipus i gèneres, clars, precisos i ben estructurats, sobre temes complexos. Pot interactuar per escrit amb flexibilitat i eficàcia, i escollir expressions adequades entre

un repertori ampli de funcions discursives i amb un domini alt dels mecanismes lingúístics.

És capaç d'expressar-se mitjançant textos escrits clars, coherents i cohesionats, sobre una gamma àmplia de temes. 10

Pot escriure textos explicatius, descriptius i narratius sobre fets reals o imaginaris, clars, detallats i ben construits, amb un estil personal i natural adequat al lector al qual van adreçats, i integra en els textos diferents subtemes, desenvolupa punts particulars i acaba amb una conclusió apropiada.

És capaç d'expressar-se amb claredat i precisió en la seua correspondència personal, amb flexibilitat i eficàcia, expressar diferents graus d'emocions, i subratllar el que considera important d'esdeveniments o experiències pròpies o del destinatari tot utilitzant l'al-lusió, l'humor o la ironia. Pot resumir textos destriant-ne informació bàsica i accessòria, sintetitzant idees i modificant, quan

convé, l'estructura del text. Pot prendre apunts detallats durant una conferència sobre temes de la seua especialitat i transcriure la informació d'una manera tan precisa i fidel a l'original que podrien fer-ne ús altres persones.

Pot expressar el seu punt de vista i escriure argumentacions relacionades amb àmbits diversos (privat, laboral o acadèmic).

Pot subratllar les idees principals i ampliar i defensar els seus punts de vista de manera elaborada, amb idees complementàries, justificacions i exemples pertinents per a arribar a una conclusió apropiada.

Pot produir un discurs clar, fluid i ben estructurat que demostra un ús controlat d'estructures organitzatives i de mecanismes de cohesió propis de la llengua escrita formal.

És capaç de construir textos nous adequats, coherents i cohesionats a partir de textos que es prenen com a referència.

Pot adequar la seua producció escrita a lectors i funcions comunicatives diversos i a altres variables contextuals.

9 5.

Estructures lingúlstiques Manté constantment un grau elevat de correcció que s'ajusta a la normativa gramatical i a les ne-

cessitats comunicatives de cada intercanvi: els errors són escassos. Utilitza un lèxic variat í ric, amb precisió, i fa un ús encertat de la fraseologia pròpia de la llengua.

Té una pronunciació correcta i adequada als registres formals, i pot variar l'entonació i la corba melòdica de l'oració correctament a fi d'expressar matisos subtils de significat. Domina les normes d'ús avançades dels signes ortogràfics i és capaç d'utilitzar-les amb naturalitat,

incloent-hi les excepcions a les regles generals. És capaç de corregir les dificultats relacionades amb les regles avançades de l'ortografia dels sons vocàlics i consonàntics.

Domina la morfologia adequada als contextos formals i evita els casos d'interferència morfològica impropis de la llengua estàndard general. Coneix les dificultats que presenta la morfologia del nom i de l'adjectiu i pot solucionar-les amb relativa facilitat. Usa la morfologia verbal pròpia de les varie-

tats formals del valencià i de l'estàndard (verbs irregulars, verbs purs i incoatius, formes velaritzades i no velaritzades, formes irregulars dels participis i gerundis, formes de l'imperatiu i dobles formes

verbals alternatives). Domina la morfosintaxi dels pronoms. Domina els usos i les funcions sintàctiques de les diverses categories gramaticals i de les estructures lingúístiques bàsiques i complexes, i Sap aplicar-los amb naturalitat i precisió i adequar-los a la llengua formal general.

Utilitza el vocabulari amb una precisió lèxica remarcable i gairebé no té interferències lèxiques. Domina un repertori lèxic i fraseològic ampli que li permet expressar clarament i sense restriccions

el que vol dir, superar fàcilment els buits mitjançant circumloquis i usar expressions idiomàtiques i 11

mots col-loquials, encara que pot cometre, de tant en tant, alguns errors de vocabulari no significatius.

- Coneix les característiques pròpies del lèxic d'especialitat.

- És capaç de produir textos ben construits (adequats al context i coherents) i d'aplicar mecanismes complexos de cohesió i d'adequació textuals (substitucions, pressuposicions, sobreentesos, infe-

rències, ironies...). - Coneix les característiques dels registres i de les varietats geogràfiques generals.

3. Continguts temàtics i comunicatius 3.1.

Relacions personals tscc ais Entendre intercanvis comunicatius d'àmbit privat i social. Produir intercanvis comunicatius tenint en compte les estructures pròpies de cada situació i gènere.

Emplenar tot tipus de documents propis d'un àmbit social. Explicar les relacions familiars i d'amistats: origen, celebracions i actes familiars i Socials.

Caracteritzar la dimensió anímica de la persona: caràcter i personalitat, sentiments i estats d'ànim, sensacions i estats mentals. Valorar les maneres i el bon comportament social. Fases de la vida.

0) 2.

vacalige, llarienisgr. Explicar detalladament les parts, les instal-lacions i les característiques d'un habitatge, i les fases de construcció. Descriure processos de decoració d'un habitatge i materials i eines utilitzades, i opinar-hi. Caracteritzar els objectes de la llar. Mobles i electrodomèstics. Neteja i manteniment de la casa. Saber explicar processos d'orientació i desplaçament tot indicant la localització en un plànol o vir-

tualment, els punts cardinals i altres punts de referència.

A 3.3.

EFE: von deltreball Explicar detalladament les parts, les instal-lacions i les característiques d'un habitatge, i les fases de construcció.

Descriure processos de decoració d'un habitatge i materials i eines utilitzades, i opinar-hi. Caracteritzar els objectes de la llar. Mobles i electrodomèstics. Neteja i manteniment de la casa. Saber explicar processos d'orientació i desplaçament tot indicant la localització en un plànol o vir-

tualment, els punts cardinals i altres punts de referència.

3.4. J

El mon del teoball Caracteritzar l'entorn del treball, l'activitat professional i les relacions professionals de sectors bàSiCS.

Les condicions laborals. 12

3.5.

Alimentació i restauració

- Conéixer la piràmide alimentària i les gammes d'aliments. - Conéixer i caracteritzar, amb el lèxic apropiat, els aliments bàsics i els components alimentaris per tal de seguir una dieta sana. - Anomenar i descriure les receptes i els plats coneguts. Utensilis de la cuina i taula.

3.6.

Temps lliure, ocii tunsme

Te

- Descriure les aficions personals: activitats de temps lliure, esports, jocs de taula, videojocs, música,

aficions diverses... - Descriure activitats culturals i actes socials: llocs on se celebren.

- Organitzar i descriure vacacions i viatges: llocs d'interés pel valor paisatgístic i cultural, tipus d'instal-lacions i servicis turístics.

3...

Mitjans de comunicació

- Comprendre i produir discursos variats relacionats amb els gèneres periodístics (en paper o digitals) i la programació de ràdio o televisió. - Saber distingir entre informació, opinió i programes d'entreteniment.

3.8.

Saluti cures tsiques 1 assistència social Conéixer les parts del cos i els Òrgans: activitats físiques, percepció dels sentits i moviments corporals, activitats motrius i accions gestuals de cos i mans. Explicar processos d'atenció en casos d'accidents i malaltia: assistència sanitària, centres hospita-

laris i personal sanitari. Descriure sistemes i processos d'assistència social bàsica: llars de jubilats.

3.9.

Entorn cultura

activitats artistiques

- Analitzar la situació i la posició de la cultura en les societats actuals.

- Conéixer les disciplines i qualitats artístiques: música i dansa, arquitectura, arts plàstiques, literatura, cine i teatre, etc.

3.10.

Activitats comercials i Hansaccionals

Descriure processos comercials: tipus de botigues, productes, descripció d'espais, etc. interactuar amb desimboltura en l'àmbit comercial i transaccional: fer reclamacions i saber regatejar sobre preu fet, acceptar descomptes i ofertes, etc.

ge) ii,

Edycacióiformació continvada

Descriure l'estructura bàsica del sistema educatiu. Descriure les diferents etapes del sistema educatiu obligatori.

3.12.

Economia, indústria, ciencia itecnolagia

Actuar en diferents servicis privats i públics: banca, correus, reciclatge de fem i ecoparcs, policia, etc.

Conéixer la distinció entre gran i petita i mitjana empresa. 13

Conéixer els diferents sectors productius: construcció, agropecuari, pesca, indústria i servicis. Conéixer els entorns i les aplicacions TIC actuals. Entorns d'aprenentatge i comunicació en xarxa. Descriure i opinar sobre avanços científics i tecnològics generals amb aplicació social. 3

1

Qi, it

a.

Meditsic I clima

7

Clima i medi físic: conceptes generals. Conéixer i descriure els principals fenòmens atmosfèrics.

Descriure els efectes de les catàstrofes mediambientals i del canvi climàtic (sequeres, manca d'aliments, desplaçaments de població, etc.).

5)

4.

ENntarm saciocultural i polític

Conéixer diferents formes de govern i d'organització politicosocial i administrativa. Descriure i opinar sobre els esdeveniments rellevants de la història recent del país.

Caracteritzar les cultures més properes a l'aprenent per procedència.

4. Continguts lingúlstics 4.1.

Fonètica, elocució I ortografia

4. l.I.

Elocució i fonètica sintàctica

Pronúncia estàndard de vocals i consonants. Vocalisme i consonantisme dels dialectes: casos generals. Processos fonològics: ensordiment (fred, demagog, aljub), sonoritzacions (els autors), assimilació

(tanmateix), palatalitzacions (al llarg), alternança vocàlica en els verbs (vulgues / volgueres), emmudiment de consonant en posició interior (diners). Geminació en les grafies mm, nn, dd, l-I, ll-ILi pp (imminent, connexió, additiu, il-lustrar, Bell-lloc,

cappià). Pronunciació que evite les assimilacions, les dissimilacions i les metàtesis no recomanables en àmbits formals de la llengua (ganivet, frare, seixanta, gener, processó, ametla, cridar) i els casos de relaxació fonètica impropis dels àmbits formals (set mil, nervi, deixar, fugir, olorar).

Pronunciació que evite la supressió o l'addició de sons impropis de l'àmbit formal (paciència, vesprada, parlàvem, premi). Pronunciació que evite la modificació de consonants contrària a les normes d'elocució formal de la

llengua (distingir, trajecte, literatura, qualsevol, qualitat).

2.

Siabo dittong. hiati vocals

Vocals en paraules amb un cert grau de dificultat ortogràfica: alternances vocàliques entre veus patrimonials i els corresponents pseudoderivats d'ús general (món / mundial, homenet / humà,

corba / curvilini). Ortografia vocàlica contrastiva amb la d'altres llengues (avorrir-se, afaitar, metre, línia). Paraules que col-loquialment es pronuncien amb vocal diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta,

queixal). Separació de paraules per sil-labes tenint en compte tots els dígrafs, les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na) i els elements d'un derivat o compost (ben-estar, des-aire, vos-altres). 14

4.1.3.

Accent dièresi i guionet

- Domini de les regles d'accentuació i dièresi. Accent obert i tancat. Accent diacrític i accentuació de paraules compostes i derivades (fisicoquímic, útilment, sud-americà, pèl-roig). Accent en paraules cultes i préstecs d'altres llengúes. - Domini de les regles d'ús de la dièresi.

- Accentuació coherent de la c atenent el timbre vocàlic i la tradició ortogràfica (anglés, anglès: conéixer, conèixer). - Accent obert i tancat d'acord amb les regles habituals, incloent-hi les formes verbals (créixer, aniré,

féiem) i els usos excepcionals més comuns (església, Dénia, arròs, però, això, pólvora). - Dièresi, incloent-hi les principals excepcions i l'estalvi de la dièresi.

- Usos del guionet: el guionet i l'absència de guionet en paraules no simples.

- Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis de posició davant o darrere del verb (portar-la, vestiu-les).

4.1.4.

ADoSTO'ACIA ' CONYTACCIÓ

- Apostrofació de l'article i excepcions (/a una en punt, la ira, la eme, l'11). - Regles avançades de l'ús de l'apòstrofi la contracció. Parònims amb unió per mitjà d'apòstrof (descriure, d'escriure, banyat, banya't).

Contraccions entre l'article i les preposicions a, ce, ceri la

paraula apocopada co.

4.1.5.

XC onsanans cciusives ilabiodentals

- Oclusives en posició final de sil-laba (apte, cabdill, cognom, dissabte, sobte, substitució: mag, zigZQg). - Oclusives en posició final de paraula, evitant la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte terminacions com ara —etud, —itud (quietud, solitud), —leg (diàleg, psicòleg) i la resta d'excepcions a

la regla general.

- Homòfons i parònims diversos amb oclusives (quan / quant: tan / tant, ordenant / ordenand: mul-

tiplicant / multiplicand: cub / cup). - Regles avançades de les grafies b/v: usos contrastius amb altres llengues (arribar, treballar, covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immòbil, rebolcar, trèvol), usos excepcionals (tramvia, circumval-lar), etc.

4.1.6.

consonants alveolars

- Regles avançades de l'ortografia de les alveolars: verbs acabats en -issar, —isar, —itzar (acarnissar, matisar, polititzar), usos de la grafia --::— (Natzaret), usos excepcionals de la --z- (espermatozoide,

trapezi), paraules en vocal 4 si (oasi, tesi, crisi), arabismes (tassa, safrà). - Flexió de les paraules acabades en -s (pis, pisos, arcabús, arcabussos, obés, obesos): grafies dels cul-

tismes (decisió, terminacions -—gressio, —press:oi -missio...), compostos i derivats amb s/ss (aerosol, pressentir, asèptic, assenyalar), etc. - Distinció d'homòfons (cessió, sessió, cent, sent, cella, sella) i parònims (casa, caça: braça, brasa: cinc, zinc, abraçar, abrasar, zona, sona, peces, peses, desolar, dessolar).

15

oC

A

Corsonants palatals

é

.

Regles avançades de l'ortografia de les palatals: escriptura dels verbs acabats en —tjar i en —jar

(hostatjar, marejar), ortografia excepcional de j t e (injecció, injectable, jeroglífic). Diversos valors de la grafia x, incloent-hi els no palatals (taxa, examen) i l'ortografia de la x amb so fricatiu a l'inici de paraules (Xàtiva, Xàbia, Xaló, Xixona: xerografia, xilòfon).

Ús de les grafies palatals i oclusives evitant confusions (distingir, burgés). dd...

cvsonants laterals i nusas

Regles avançades de l'ortografia de les consonants laterals: i en paraules començades per al-, col -, il", mi, s.

4 l(al-legoria, col-lecció, il'legal, mil-lèsim, síl-laba) i en les acabades en --clla, —il-la

(mortadel-la, til-la), derivació amb /-i de paraules amb : o // (metàl:lic, mol-lície, cristal-lí). Cultismes amb /-—inicial (labial, laboral, lingúista), cultismes amb l-I (cèl-lula, cal-ligrafia, paral-lelo— gram). Pronúncia que evite la iodització de la (A).

Usos diferents dels d'altres llengúes (simfonia, Alemanya, canó, impremta), escriptura dels grups MP, Mpoz, Ut, SU, -mn - (assumpte, exempció, compte/comte/conte, condemnar).

l'a

AN. V.

CAN

CENS

Nre

LODSODN

er ox

ETS.

No

-

ES

QN

Usos diferents dels d'altres llengues (brusa, frare, escorta), -r—- medial muda del verb prendre i derivats (comprendre i d'altres casos, cerndre, dimarts, marbre), cultismes (derogar), etc.

Regles generals de la grafia 4: usos diferents dels d'altres llengues (coet, orxata, truà, harmonia, subhasta): la grafia " en els cultismes (hèlix, hemorràgia, híbrid, hídric), etc.

Les majúscules i minúscules. Funció demarcativa i funció distintiva (en els casos d'ús més general). Signes de puntuació: regles d'ús de tots els signes.

Abreviacions, sigles, acrònims i símbols d'ús frequent (Sr., Sra., c., c/, núm., etc.). i.

ENT AC DS CN VCACIÓ NO verbal

Flexió de gènere i nombre del substantiu: alternança -:, —v, -u/a (pediatre/a, monjo/a, ateu/a). Substantius abstractes acabats en - or (clamor, esplendor, amargor...). Remarques sobre el gènere d'alguns substantius en què s'observa interferència morfològica (els afores, el deute...).

Casos especials de flexió de nombre (sofà / sofàs, café / cafés...) i plurals invariables (llapis, cactus, dilluns...), plurals gràfics (els apèndixs, les falçs...). Substantius de doble gènere amb significat diferent (canal, capital, còlera...). Epicens (cadernera mascle, cadernera femella...). 16

Flexió de gènere i nombre de l'adjectiu: casos amb terminacions en hiat o en diftong creixent (pro-

miscu / promíscua, inic / iniqua...). Casos que difereixen del castellà (verd/a, rude...). Pluralia tantum (les ulleres, els escacs, les postres...). Usos contrastius amb el castellà (bon dia, els diners, el parafang, el gratacel...).

Remarques i casos amb dificultat (amargant, pobre/a, comú/na, covard/a, mallorquí/ina). Col-locació de l'adjectiu respecte al substantiu. LE

Determinants

Ús de l'article davant de l'infinitiu. Presència i absència d'article (Parar taula. Vindrà dilluns). Article neutre: valor abstractiu i valor intensiu. Modismes que presenten interferències amb l'article lo neutre. Alternatives a l'ús de l'article en les construccions abstractives i intensives. Construcció

al més 4 adverbi 4 possible.

Ús i abús dels possessius. Possessius referits a inanimats. y

a a,

PIONOmMSs

Pronoms febles: ús dels pronoms febles en funció de complement del nom (Consulta la taula de

preus / en consulta la taula), de complement directe (De galetes2 Compra'n dos paquets), de com-

plement de règim verbal (Parlen de literatura / en parlen). Precisió en l'ús dels pronoms febles quant a la forma i a la funció: pronom sc davant de verbs

començats per /s/ (se celebra), en i 4: quan són gramaticalment necessaris (En vol més. No hi havia ningú), usos lexicalitzats de en i hi (Me'n vaig a casa. Vine-te'n al teatre. No m'hi veig).

Combinacions de pronoms, combinacions pròpies de registres formals enfront de col-loquials o interferides (Li ho vaig dir). Usos pleonàstics admesos (duplicació pronominal) i no admesos (Li ho vaig dir a ell. Hi ha poc de pa). Concordança del participi amb els pronoms acusatius de tercera persona.

Pronoms relatius: concepte i tipus de funció sintàctica. Ús de pronoms relatius: àton 4.c, tònic què, personal qui, adverbial on, variable q:.a:. Relatiu neutre la qual cosa, cosa que. Relatiu possessiu.

Estructures article 4 que. Pleonasmes més habituals. Precisió en l'ús dels exclamatius, funcions de quins, quant, quei com, la construcció quin 4 substan-

tiu 4 més t adjectiu, oracions amb el relatiu que completen les oracions exclamatives (Que valent

que ésl). DA.

Quantificadors

Cardinals: concordança dels cardinals amb el substantiu que modifiquen (u / un). Numerals amb xifra o amb lletres (La pàgina 3, Ho repetiràs cent vegades).

Ordinals escrits amb xifres romanes (XV, quinze). Flexió de gènere dels numerals multiplicatius: ús variable i ús invariable. Perifrasis equivalents als multiplicatius (tres vegades més lluny). Numerals col-lectius més habituals.

Morfologia i usos d'alguns numerals i indefinits (qualsevol, hom, cada u, cadascú, la resta...). Morfologia i usos dels quantitatius invariables. Expressió de la quantitat mitjançant fraseologia i

locucions quantitatives (com més, com a màxim, si més no, a tot estirar, pel cap alt / baix). 1/

Ús de les preposicions amb els indefinits: la preposició partitiva de (res de transcendent) i altres estructures fraseològiques (res a fer). 4.

o.

Preposicions

Precisió en l'ús de les preposicions tòniques i àtones, així com en l'ús de les locucions prepositives. Les preposicions compostes (cap a, fins 2, com 2, per a): usos generals. Preposició cn i contracció al en la construcció temporal d'infinitiu (En arribar a casa va dinar), usos diversos de les preposicions a, de, eni art, etc. Elisió i canvi de les preposicions àtones.

nn

da o.

AQVerDIs

Adverbis i locucions de probabilitat.

Coordinació dels adverbis acabats en --ve 71. Precisió en l'ús de baix, davalli sota: narves, no més, sols, solament, a soles.

Adverbis i locucions modals, d'afirmació i de negació (potser 4 verb en indicatiu, no amb paraules negatives). RF.

CONUNS ST: i altres connectors

Precisió en l'ús de les conjuncions i de les locucions conjuntives, i presentació d'alternatives als usos

que són impropis de la llengua formal: distinció entre ver què, perquèi per a què (Per què no has vingut2 Perquè estava malalt. Els motius per què ho he fet. No arribí a entendre el perquè. Per a

què vols el got2).

Usos formals de les conjuncions causals i consecutives (Ha suspés, perquè no havia estudiat), la conjunció adversativa sinó i la condicional sí : no (No has de parlar amb este advocat sinó amb l'altre), les locucions conjuntives condicionals (Si no fora pare ho comprendria. T'ho diré sempre

que et comprometes a callar. Amb la condició que parles estic content. Si no aproves, no vindràs de viatge).

Ús dels connectors com a mecanisme de cohesió discursiva: connectors distributius i lògics d'addició, de contrast, de reformulació, d'exemplificació, de consequència, de resum, de conclusió, etc. RR

Verbs

Conjugació dels verbs irregulars velaritzats. Verbs que presenten interferències en la conjugació (admetre, concebre, ocórrer, garantir, telefonar, trair, rebre, percebre, florir...), incloent-hi els acabats en metre, cover, -fondre, —batre, -romprei -clours. Remarques sobre la conjugació irregular de

cabre, caldre, saber, veure, etc.

Ús de la morfologia verbal adequada als contextos formals: verbs irregulars poc usuals (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure, lluir, moldre, morir, oir, romandre, rostir...). Conjugació dels verbs que admeten el model pur i l'incoatiu (afig, afegeix). Verbs de la segona i tercera conjugació que en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu presenten formes sense velaritzar (dorm, perd, sent, cull, dorma, perda, senta, culla).

Variació diatòpica de les desinències verbals (cante - canto - cant - canti). Usos verbals en construccions transitives i intransitives, personals i impersonals, pronominals i no pronominals. 18

Perifrasis verbals: obligació (haver de 4 infinitiu, caldre 4 infinitiu / que), probabilitat (deure 4 infinitiu)

iimminència (estar a punt de 4 infinitiu).

Usos de seri estar.

Ús adequat de les formes no personals del verb d'acord amb els usos formals de la llengua: restricció de la substantivació de l'infinitiu. Participis irregulars (confós, detingut, distret, exclòs). Concordan-

Ça del participi. Usos del gerundi. Formes irregulars del gerundi (bevent, traient / traent, estenent). Correlació dels temps verbals.

4.3.

LÈXIC i semàntica

4.3.1.

Vocabularn formal

L'habitatge i la construcció. Les activitats professionals i els sectors productius bàsics. L'alimentació, la dieta i la salut. Les activitats de lleure i els esports: els llocs i els equipaments. Les activitats comercials i transaccionals. L'educació. El turisme. Els mitjans de comunicació.

El medi ambient i el clima. Les activitats culturals. La ciència i la tecnologia. Les tecnologies de la comunicació. Expressions idiomàtiques i enunciats fraseològics d'ús frequent.

Frases fetes, locucions i refranys. Derivació: regles generals i principals excepcions. Derivació des del punt de vista morfològic: afixos usuals (prefixos i sufixos). Derivació des del punt de vista semàntic: significació dels prefixos i dels sufixos (diminutius, augmentatius, noms d'oficis, etc.).

Sufixos de derivació que designen plantes i arbres, conjunts, dimensions i mides, qualitats, estats, acció o efecte d'una acció, tendències, doctrines i ideologies. Derivats per prefixació (arxiconegut, expresident, precristià, pseudofruit, sotssecretari, vicerector,

ultraconservador...), derivats amb el prefix no o absència del guionet (no-violència, no violent...). Compostos de dos elements amb significat ple (bocamoll, agredolç, centpeus, gira-sol, cara-xuclat, penja-robes...).

Compostos repetitius i expressius (xano-xano, Ziga-zaga,...), compostos en què figura el nom d'un punt cardinal (nord-est, sud-africò...). Precisió lèxica i interferències lèxiques. Distinció entre barbarismes, manlleus, neologismes i vulgarismes.

- Relacions semàntiques.

- Polisèmia: sinonímia i geosinònims. Falsos sinònims. Antonímia: antònims del vocabulari general. - Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència i de sentit.

4.3.2.

Formació del lèxic

- Mots patrimonials i cultismes. - Registres i varietats lingúístiques. - Històrica, geogràfica, social i funcional.

20

Ens relacionem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

- Llegiu este article dedicat a la necessitat de tindre un registre estàndard lingúístic. Se n'han eliminat cinc fragments. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

L'estàndard necessari

El terme estàndard és un anglicisme que ha penetrat en els usos quotidians fins a fer-se'ns totalment imprescindible. Qualsevol venedor ens parla, per exemple, de mides estàndard, ja siga referint-se a uns llençols o a uns armaris de cuina, els electricistes o els informàtics també fan servir amb desimboltura la paraula estàndard en referència a un determinat tipus de clavilles que permeten connectar diversos dispositius, en estadística, forma part del lèxic bàsic en expressions com desviació estàndard o error estàndard... (1)

En l'àmbit lingúístic també s'ha generalitzat este anglicisme, bé usat com a substantiu, estàndard, o adjectivant altres paraules com registre, nivell o llengua. I, en gran part, manté una

gran similitud amb el significat que té en la resta d'àmbits. Evidentment, atesa la complexitat del codi que es pretén estandarditzar, té uns perfils molt més dubtosos: però, en essència, compartix els mateixos trets bàsics. L'estàndard lingiúístic, efectivament, és també un patró de referència per als parlants que es projecta especialment en els mitjans de comunicació. (2) A vegades no és possible traslladar sense més ni més els esquemes teòrics elaborats en altres

latituds respecte a llengies que tenen unes circumstàncies sociolingúístiques ben diferents. L'estàndard no és un punt de partida, sinó una resposta pragmàtica a unes necessitats concretes. Hem d'analitzar, per tant, quines són les nostres circumstàncies socials, polítiques i

lingúístiques per a poder perfilar el model d'estandardització que millor s'ajusta a les nostres necessitats.

(3) En el nostre àmbit cultural començà a usar-se durant els anys setanta, en gran part associat a les necessitats del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació emergents. Fou concretament Lluís López del Castillo qui feu servir el terme estàndard per a trencar la dicotomia de les nocions de correcte i incorrecte aplicades a l'ensenyança de la llengua partint de la teoria dels registres lingúístics elaborada pel lingúista anglés Michael Halliday. Però, centrant-nos ara en les necessitats dels mitjans de comunicació, cal assenyalar que, d'acord amb l'ús que se'n fa en les llengies del nostre entorn, l'estàndard és una varietat lingiística que busca la maximització de l'eficàcia comunicativa a través d'un procés de selecció de formes en un determinat espai comunicatiu. L'estàndard, per tant, no és equivalent a llengua literària, ni menys encara a llengua nacional: no invoca essències pàtries ni pretén encotillar l'expressió dels es-

criptors. És un model de llengua destinat a satisfer les necessitats d'uns mitjans que operen en un espai i en un temps determinats des d'uns paràmetres de funcionalitat comunicativa. Fent una ullada a les llengiies del nostre entorn, es pot constatar que l'estàndard de la BBC,

posem per cas, no intenta construir un model de llengua que servisca de referència per a bri-

Aptet

CI

tànics, americans, australians i altres nacions de la Commonvvealth, la llengua que fa servir la Televisió Espanyola no és tampoc una varietat equilibrada i equidistant que aprofite alhora

per a espanyols, argentins o mexicans, no sembla tampoc que des de la Televisió Canària tinguen una especial preocupació per fer les seues emissions en una varietat lingúística neutra perquè, si per ventura algun asturià les captara, via satèl-lit o a través d'internet, no tinga cap

problema de comprensió. (4) La televisió valenciana, i en general els mitjans de comunicació valencians, orals o escrits,

han de procurar igualment satisfer les seues pròpies necessitats comunicatives partint de la varietat lingúística dels receptors naturals. (5). Les formes habituals potencien la comunicació, les estranyes, l'entrebanquen. El valencià no es dignifica recorrent a arcaismes o variants pròpies d'altres parlars. I no es tracta tampoc de proscriure cap variant ni menys encara de demonitzar simbòlicament cap paraula, sinó d'actuar amb racionalitat. Està molt bé que es busquen mecanismes per a intercanviar emissions entre les diverses televisions del domini lingúístic, però les produccions pròpies fetes per als valencians haurien de fer-se sobre la base

de prioritzar les solucions lingiístiques més generals entre els mateixos valencians. És una questió de pura lògica comunicativa.

Josep Lacreu, Pren la paraula, Àrbena, pàg. 31-34.

A 1 Elprocés d'estandardització requerix seleccionar certs trets del diasistema que

es vol estandarditzar, segons l'aplicació de criteris restrictius de garbellament. B Il Encada espai comunicatiu, els estàndards s'adapten funcionalment a les seues pròpies necessitats. C i Seria un contrasentit que, invocant l'estàndard com un tòtem sagrat, es des-

virtuara el valor primordialment comunicatiu que hauria de tindre la llengua

de les emissions televisives D l Quan l'estàndard és llengua oficial d'ensenyament, pot existir una reglamen-

tació política de tipus coercitiu, que obligue a aplicar esta varietat en exclusiva en el terreny educatiu.

E 1 És per això que, en les actuals circumstàncies, en què es vol tornar a posar en marxa una televisió valenciana i molts mitjans de comunicació s'han arrancat a fer servir el valencià en les seues planes, pot resultar útil que reflexionem col-lectivament sobre el sentit que cal atribuir al terme estàndard en l'àmbit lingúístic, i sobretot intentar clarificar de quina manera s'hauria de materialit-

zar per a Satisfer les necessitats comunicatives de la societat valenciana. F Il Així que comencem per fer un breu apunt de la història del terme estàndard. G l En tots els casos el terme estàndard té un fons semàntic compartit: es tracta

d'un patró establit convencionalment que, aplicat a un concepte qualsevol, en la pràctica vol dir que és el format més comú, la solució més general, l'error més habitual.

22

UNITAT Il. ENS RELACIONEM

Què no has d'oblidar de la pronunciació estàndardè - El pronom ho té una pronunciació diferent segons el context en què aparega: (ol quan va posposat

a Un verb acabat en consonant o semivocal (dur-ho), fevv) o fu), segons el parlar, anteposat a un verb començat per consonant (ho diu), fevvi) formant síl-laba amb un altre pronom reduit a una consonant (m'ho conta), i (vv) en contacte amb una vocal (li ho porta, porta-ho, ho admet). - No són recomanables en el valencià estàndard les realitzacions fonètiques seguents referides a les vocals: 1. La pronunciació com a (il de la vocal e que es produix per.contacte amb una consonant palatal

O Una s en paraules com ara senyor fÍsinórl.

NLous

La pronunciació com a (o) de la vocal u en paraules com ara juliol (d30li31). L'elisió de la vocal i pretònica en paraules acabades en -iència: paciència Ípasènsia). l'addició d'una a inicial en paraules com ara moto lamóto).

Les dissimilacions en paraules com ara visita (vezita). La diftongació en (avv) de la vocal o àtona en posició inicial: olorar lavvloràrl. La reducció del diftong (vva) precedit de (Ja una sola vocal: quaranta (torànta).

- No són recomanables en el valencià estàndard les realitzacions fonètiques seguents referides a les consonants:

1. L'emmudiment de la d en posició intervocàlica en paraules com ara cadira llaira), madur

Imaúrl, cadena leaénal, nadal Ínadil, roda fròal.

Nnau o

L'emmudiment de la g davant de la u en paraules com ara agulla (aúAa), jugar id3uàrl. L'addició d'una t adventícia al final de certes paraules com ara premi Ípremit). L'ensordiment del so (2): posar Íposàrl.

La pronunciació sorda de la x del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara examen felsàmen).

La sonorització del so Ís) en paraules com ara comissió leomizió).

La pronunciació palatalitzada del grup ts en posició final: plats (plàt/i, pots (pòt/i: molts (móltf), punts (púntj).

8. La pronunciació palatalitzada del grup tz en paraules com ara setze (sédze). 9. L'ensordiment del so ídz) corresponent a les grafies g/j i tg/tj: gelat tfelat), jugar (tjuyar): fetge Ifétfe), platja (plàtja). 10.

La pronunciació com a i semivocal (i) de la grafia j dels grups -jecc- i -ject-: subjecte (subjelxte).

11.

l'addició de vocals eufòniques davant del so (/): Xàtiva lajfàtiva).

12.

La pronunciació com a alveolar del so Ís): abaixar labàjsarl, aparéixer laparéjser), cartoixa (tartójsal, cuixa (xújsal.

13.

La pronunciació com a (ed3) del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara exercici ledzersísil.

14. La pronunciació com a i semivocal li) del grup ll: llop ljóp). 15. La pronunciació palatalitzada de la / inicial d'algunes paraules cultes com ara literatura (Ai-

teratúra). 16.

La metàtesi sil-làbica de la rque es produix en certes paraules com ara cridar (tiòàari, predicar

(peóritàr) o comprar lrompàrl. 17.

L'emmudiment de la r de la síl-laba inicial de certes paraules com ara problema fpobléma). 23

Aptet

CI

18. L'addició d'una r final a certes paraules, i especialment als infinitius de la segona conjugació:

traure Itràvvrerl.

19. L'emmudiment de la r final de l'infinitiu quan precedix un pronom feble: canviar-lo Íamviàlo). 20. La pronunciació palatalitzada de la n inicial en paraules com ara nugar Ínuyàr). 21. l'emmudiment de la n dels grups cultes cons-, ins-, trans-: constitució ltostitusió).

-—. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules.

Opció A

Una amiga viu a hores d'ara lluny de vosaltres. Ella no vol entrar a formar part d'una xarxa social d'Internet. Vos ha escrit una carta per correu ordinari en la qual esmenta que li agradaria comunicar-se d'una manera més ràpida i directa. Vosaltres sou uns grans defensors de la impor-

tància de pertànyer-ne a alguna. Heu de contestar-li comentant els punts seguents: o El funcionament i la importància de pertànyer a una xarxa social. o Les instruccions per a inscriure's en una xarxa social. o El tipus d'informació que vosaltres pengeu en la vostra xarxa social.

o Els perills de pertànyer a una xarxa social.

Opció B

Voleu crear un blog amb la intenció d'escriure els vostres articles relatius a temes literaris i a les investigacions que esteu realitzant.

Necessiteu dedicar un apartat a exposar les dades personals, així que heu d'escriure un text on conteu: 0)

oO

Els vostres estudis i investigacions. Les inquietuds literàries. Les aficions que més practiqueu i aquelles que no voldríeu practicar. Les relacions familiars i d'amics.

Recordeu: Relacions personals i socials Les relacions personals i socials es marquen lingúísticament mitjançant els díctics, elements que reme-

ten a l'emissor i al receptor de l'enunciació. La dixi personal pot ser de tres tipus: - pronoms personals forts i febles de primera i segona persona. - pronoms possessius de primera i segona persona. - morfemes verbals de primera i segona persona.

En cas d'haver-hi tres persones en la conversa, es poden utilitzar pronoms de tercera persona de forma díctica per a referir-se a una d'estes.

La primera persona del plural (nosaltres) pot usar-se amb diferents significats: - plural de modèstia: s'utilitza normalment en textos tècnics o en altes jerarquies civils i eclesiàsti-

ques. És un fals plural perquè és una persona només qui parla. 24

UNITAT Il.

ENS RELACIONEM

- plural inclusiu: inclou emissor i receptor. - plural exclusiu: inclou emissor i altres persones, però no el receptor. - plural universal: inclou emissor, receptor i altres persones.

La dixi social marca la relació entre els interlocutors d'una enunciació. Esta relació pot ser de: - distància: fórmules de tractament formal com vosté o vós, ús del nom i del cognom o ús del cognom,

ús de títols com senyor/a, doctor/a, president/a... - proximitat: fórmules de tractament de tu, s'usa directament el nom del receptor... La dixi de proximitat s'utilitza en les relacions d'amistat o familiars, mentre que la de distància s'usa en

àmbits formals o en situacions de comunicació en què els interlocutors no es coneixen.

Recorda: Vocabularn Ge ies relacions familiars

-:

besnet/a

iaio (avi)/iaia (àvia)

orfe/òrfena

cosí/ina

novençà/ana

padrí/padrina

gendre/nora

nóvio (nuvi)/nóvia (núvia)

sogre/a

fillol/a

oncle (tio)/tia

viudo (vidu)/viuda (vídua)

Esteu redactant una antologia de textos periodístics. Abans de la reproducció, heu de fer una

síntesi de cada article. No ha de ser molt llarga. Ha de tindre entre 170 i 190 paraules. Feu la sintesi del text seguent.

Robatoris al camp

Des que Esquilache va prohibir les capes llargues al Madrid del segle xvi perquè no s'amagaren armes a la cintura, hem anat perdent llibertats en nom de la seguretat. Apellant a

la segona s'han retallat les primeres. I trencat l'equilibri, més que la seguretat, el que perillen

són les llibertats. L'orvvellització de la societat ha esdevingut una realitat incòmoda que ens vigila i controla fent carn la profecia de Benjamin FranRlin: 4Els que renuncien a la llibertat

per la seguretat no tindran ni una cosa ni l'altra). I en eixes estem. Amb menys llibertats i amb més inseguretat. Pregunteu, si no, als tuiters

que ni poden fer ja acudits sobre dictadors com Carrero Blanco. I pregunteu també als llaura-

dors valencians que, davant el robatori de collites senceres sense que les autoritats hi posen remei, en lloc de denunciar els furts ocupen eixe temps resant a la Marededeu de la Bona Sort

O posant un ciri a la de l'Esperança (no, aquesta Verge no, que només es dedica a protegir toreros), perquè faça el miracle que els lladres canvien de recorregut i no passen pels seus bancals a l'hora de consumar els lladronicis.

Els robatoris al camp són l'arruga que cap cirurgià estètic del govern ha pogut fer desaparéixer. Que el delegat del Govern inste els agricultors a denunciar els furts, i tot seguit admeta

la poca esperança que hi ha de recuperar el robat, és una declaració d'impotència: i si ell ho reconeix, qui soc jo per portar-li la contrària2 Sabem que roben perquè troben compradors, i que el robat es ven a les botigues de les ciutats. Llavors, per què no acaben amb eixa plaga72 I per què un tuit és més castigat que robar mig terme2 Cap resposta.

Però els silencis parlen, puix, com les camises cenyides, no amaguen "mitxelins" d'inco-

herència, sinó que els ressalten. El problema, doncs, no és de recursos, sinó de prioritats. No

25

Aptet

Cl

calen més policies ni guàrdies civils. Només cal que posen el mateix interés a atrapar aquests

lladres que a denunciar tuiters i rapers.

Jesús Puig, "Robatoris al camp" Levante-EMV 14.03.2017. (text revisat)

2.

Estructures lingúlstiques

—. Ompliu els espais buits perquè el text siga correcte i adequat.

Les

1

naturals ens ajuden a estudiar millor el

2

meu carrer venen uns grans llibres dedicats a eixe tema. Els 5

ecològic

respectuosos amb el medi ambient. El

8

l'elèctric. El

9

la carretera i resulta contaminant. La llum lloc per a les

11

alternatives. La

. En la 4

6

del

industrials no sempre de transport

7

transporta mercaderies, ocupa molt d'espai en 10

és cada vegada més cara i no hi ha

12

és una festa religiosa mòbil que se

celebra entre març i abril i que ens ajuda a retrobar-nos amb la natura. Si no hi ha no es pot votar si calllevar les fàbriques del riu. La és negativa. Els nous carrils bici de la ciutat de

3

14 15

13

de no respectar el medi ambient i l'ús del transport

16

faran que s'utilitze menys el cotxe.

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

Recorda dels diftongs, els hiats l l'accentuació que... - Un diftong és l'agrupament d'una vocal i una semivocal pertanyents a una mateixa sil-laba, com en io-gurt i qua-tre. Quan una vocal està precedida i seguida d'una semivocal dins d'una mateixa

sil-laba es diu que és un triftong, com en el cas de guai-tar. - La successió de dos vocals pertanyents a sil-labes diferents constituix un hiat, com en po-li-ci-a o lli-bre-ri-a. La unió de vocals iniciades per la i o la u més una altra vocal no formen diftong. - Les formes del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, del subjuntiu i de l'imperatiu

dels verbs acabats en -iar no formen diftong, i per tant la vocal tònica és la primera de les dos i no la segona, com ara es-tal-vi-e, es-tu-di-a. 26

UNITAT I.

ENS RELACIONEM

- Els diftongs, segons la posició que ocupen la i i la u en relació amb la vocal nuclear, es classifiquen en creixents i decreixents:

o Són diftongs creixents quan es produix un augment de l'obertura (és a dir, quan la semivocal

precedix la vocal): ua gua-ny, qua-tre, úe ques-ti-ó, un-guent, úi lin-gúís-ti-ca, o-bli-qui-tat, uo ai-guo-ta, quo-ta. Estan formats per una u no vocàlica precedida de q o g i seguida de vocal. També són considerats diftongs creixents els formats pels elements ia, ie, io, iu, ua, ue, ui, uO quan es troben en inici de paraula o es troben en posició intervocàlica. Per exemple: io-gurt, io-ga, Fo-ios, di-uen. o Són diftongs decreixents en el cas que es produisca una disminució de l'obertura (és a dir,

la vocal precedix la semivocal): ai ai-re, au tau-la, ei rei-na, eu beu-re, ii mii-asi, iu es-tiu, oi boi-ra, ou cou-re, ui cui-na, uu duu.

- Les vocals i i u també formen diftong creixent quan es troben entre dos vocals o a començament

de paraula (precedides o no de h) seguides d'una vocal: hie-na, hui: bo-ia, cre-ua, iam-be, io-gurt. Això no obstant, no forma diftong en els cultismes terminats en -ius o -ium: Màrius, nònius, Pius, aquàrium, harmònium, mèdium, òmnium.

- S'accentuen gràficament totes les paraules exdrúixoles (la síl-laba tònica és l'antepenúltima). Les paraules planes (la sil-laba tònica és la penúltima) que s'accentuen són les que no acaben en a, e, i, O, U, QS, es, is, OS, US, en, in. Contràriament, s'accentuen les paraules agudes (la sil-laba tònica és

la darrera) acabades en a, e, i, 0, u, as, es, is, Os, Us, en, in.

- L'accent gràfic s'escriu sempre agut ( ") en les vocals i, u. Es posa sempre greu (") en la vocal a. Es posa agut ( ')i greu (") en les vocals e, o.

xx. Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a

cada cas. El cavall i

1

són dos animals que es crien en la quadra. Allí

una escena destacada de la pel-lícula. Feia el paper de moment determinat baixen de la muntanya

4

3

8

7

va rodar

de la protagonista. En un

i arriben a

intenten agafar les gallines que hi havia en el corral. Eren

estaven dins menjant

2 5

6

.

. Aleshores

Els amos de la casa

. Els xiquets eren a l'habitació. Es divertien amb la història

que feia un criat. En la representació una

barallaven per l'amor del príncep. Una criada

11

9

i una

13

es

enamorà el fill del rei i les nobles es

quedaren bocabadades. El pare havia mort d'una malaltia contagiosa que es diu La mare no treballava fora de casa, era

10

14

12

de l'habitació estava apa-

gat per a fer més emocionant el relat. Quan els llops mataren les gallines, dins de casa va entrar

15

insuportable. Fins i tot un xiquet que tenia

Va caure a terra i es pegà de 18

17

16

es va espavilar.

. Tots i totes es van esglaiar perque no li trobaven

. Sortosament, de seguida començà a respirar. Tenien por que li haguera passat al-

guna cosa perquè tenia

19

. En eixe instant de nerviosisme es va tallar

20

de la casa. Fou una de les escenes més excitants de la pel-lícula. 1 . Femella del cavall:

2. Dona que presenta una obra de teatre o una pel-lícula:

3. La muller del fill: 4.

Femelles del llop:

27

Apte"

bona

Depressió entre muntanyes: Violentes:

L'últim plat de les menjades: Ninots que són menejats per les mans humanes: Dona amb el títol nobiliari més inferior:

10. La muller del duc: 11. Xiqueta que no té pare o mare o cap dels dos: 12. Malaltia infecciosa: 13. Persona que es dedica a la cura de la casa: 14. Element artificial situat en una habitació per a il-luminar-la: 15.

Mala olor:

16. Moltes ganes de dormir: 17. Part de darrere del coll:

18. El batec del cor: 19. Estat de l'organisme que no és bo: 20. Energia lluminosa:

—. Canvieu el nombre dels substantius d'estes frases.

1. Aquells desitjos semblaven impossibles.

2. El dimecres fem escabetx.

3. Era una urbs molt cosmopolita.

4. La dosi no era l'adequada.

5. La crisi es desencadenarà amb la situació econòmica.

6. Pots deixar-me el llapis i el compàs.

7. Anirem amb l'autobús que fa el servici públic.

28

UNITAT 1.

ENS RELACIONEM

8. M'agrada molt l'ensaimada mallorquina.

9. Caldrà posar un pedaç a aquell parell de pantaló.

10. Actuava amb malvolença.

NO

ces del gènere dels substantius que...

NN 1

o

Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el femení afegint una -a al

masculí, com el cas de xiquet/xiqueta. En alguns casos la marca de femeni provoca unes alteracions ortogràfiques, i en general també

fòniques:

a) Els substantius acabats en -t, -c, -p i -f formen el femení canviant estes consonants pel seu correlat sonor (-d, -g, -b i -v, respectivament) i afegint una -a a la forma de masculí. Per exem-

ple: nebot/neboda. (Alguns substantius mantenen la consonant sorda en la forma de femení:

beat/beata, gat/gata).

b) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i afigen una -a a la forma de masculí per a fer el femení. És el cas de gos/gossa o rus/russa. 9) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i afigen una -a a la forma de masculí per a formar el femení, com ara pupil/pupil-la.

d) Els substantius acabats en -òleg fan el femení substituint esta terminació per la variant al-lomòrfica -òloga. Per exemple: biòleg/biòloga.

e) A més dels casos tractats anteriorment, hi ha també els substantius acabats en -u consonàntica, com ara escandinau o europeu.

j) Els substantius que acaben en vocal tònica afigen a la forma de masculí la terminació -na per a fer el femení. És el cas de cosí/cosina. (Alguns substantiu acabats en -u es mantenen invariables, com per exemple: hindú).

g)

Els substantius acabats en -i o -u àtones precedides de consonant formen el femení afegint

una -Q a la forma de masculí. Per exemple: funcionari/funcionària.

h) Els substantius que en masculí acaben en -e o -o àtones formen el femení canviant estes vocals per una -a, com ara alumne/a.

i) Els substantius que tenen el sufix -ista per a designar tant el masculí com el femení (un artista/una artista), poden adoptar la terminació -iste/-ista per a distingir el masculí del femení (un artiste/una artista).

j)

Certs substantius formen el femení amb sufixos poc habituals, com ara -essa, -ina o -iu. Per

exemple: comte/comtessa, gall/gallina i actor/actriu.

R) Un grup de substantius masculins s'han format a partir de les formes de femení, substituint la -a final per les terminacions -ot, com ara: bruixa/bruixot.

I) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent del radical del masculí corresponent. És el cas de gendre/nora, marit/muller o ase/somera. 29

Aptet

Cl

m) Els substantius epicens (aquells que designen indistintament els mascles i les femelles d'una mateixa espècie) marquen la distinció de sexe afegint els especificadors mascle o femella. Per

exemple: /a formiga mascle/la formiga femella. n) Hi ha alguns substantius que admeten tant el gènere masculí com el femení, com ara el mar o la mar, el vessant o la vessant. Això no obstant, el gènere tendix a fixar-se de manera estable amb el transcurs del temps.

o) L'accés de les dones al món laboral ha fet que els substantius d'algunes professions exercides habitualment per hòmens hagen passat a adoptar una forma específica per al femení: un

arquitecte/una arquitecta, el banquer/la banquera, el carter/la cartera. No oblides del nombre de ss. ostantius que...

El plural es forma a partir del substantiu en singular d'acord amb les regles seguents: Els substantius acabats en consonant formen el plural, en general, afegint una -s a la forma corres-

ponent del singular, com ara senyor/senyors. Els substantius acabats en vocal àtona, excepte a, també formen el plural d'acord amb la norma

general, afegint una -s a la forma del singular, com és el cas de mare/mares. Però alguns substantius acabats en e àtona fan el plural afegint la terminació -ns o bé, per analogia amb la norma general,

afegint una sola -s. És el cas d'home/hòmens (o homes), jove/jóvens (o joves). Els substantius acabats en -a àtona formen el plural canviant esta vocal per e i afegint una -s, com

ara casa/cases. En certs casos es provoquen alteracions ortogràfiques. Així, les paraules acabades en -ca, -ça, -ga, -gua, -qua i -ja, d'acord amb les normes ortogràfiques generals, fan el plural en -ques, -ces, -gues, -gues, -ques i -ges, respectivament.

Els substantius acabats en vocal tònica formen el plural afegint la terminació -ns. És el cas de raó/raons. N'hi ha alguns, generalment procedents d'altres llengúes, que fan el plural afegint una

-s: sofà/sofàs o xampú/xampús. També fan el plural afegint una -s els substantius papà i mamà, el nom de les lletres i de les notes musicals.

Els substantius masculins acabats en -s formen el plural afegint la terminació -os a la forma de sin-

gular, com ara concurs/concursos. En alguns casos s'ensordix la -s entre vocals: fracàs/fracassos, interés/interessos o tros/trossos. Els substantius masculins acabats en -ç formen el plural afegint la terminació -os a la forma de

singular. És el cas de braç/braços. Si es tracta de substantius de gènere femení acabats en -ç, formen el plural afegint una -s, com ara faç/façs. Els substantius masculins acabats en -x (pronunciats amb Íesi) formen el plural afegint la terminació

-OS a la forma de singular. Així, annex/annexos. Els monosil-labs o paraules planes acabades en x sols afigen una -s, com per exemple: índex/indexs o box/boxs. Els substantius masculins acabats en -ix formen el plural afegint la terminació -os a la forma de

singular. És el cas de prefix/prefixos. Els substantius masculins acabats en -tx formen el plural afegint la terminació -os a la forma de

singular. Per exemple: escabetx/escabetxos. Algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint

una -s a la forma de singular. És el cas de la paraula sàndvvitx/sànduvvitxs o càrritx/càrritxs o de paraules com despatx/despatxos, la qual també admet la forma despatxs. Els substantius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -ig fan el plural o bé afegint la terminació -s o bé

la terminació -os. Per exemple: bosc/boscs (o boscos), text/texts (o textos), gust/gusts (o gustos): però host/hosts. 30

UNITAT I.

ENS RELACIONEM

3. Comprensió, expressió i interaccions orals

-4 Busqueu en la llista de reproducció Apte- C1 l'àudio que du per títol "La Decadència" i escolteu-lo

dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Es produix un debilitament de la consciència lingúística col-lectiva a) quan els ànims de la gent entren en decadència. b) durant el període anomenat Decadència. c) en el segle XII. 2. La literatura popular manté una vitalitat excel-lent

a) quan s'entra en el segle XX.

b) en totes les èpoques. c) en el període de la Decadència. 3. L'ús quotidià de la llengua entre la població

a) es debilita en el període de la Decadència. b) manté una vitalitat excel-lent. C) no es veu afectat pel pas del temps. 4. Els nostres humanistes deixen d'escriure en llatí durant la Decadència

a) perquè el desconeixen. b) No és cert, ja que comencen a elaborar les seues obres filosòfiques i religioses en llatí.

c) No és cert, ja que sols escrivien en castellà. S. Els nostres clàssics

a) sempre estan presents en tots els períodes. b) són oblidats progressivament en el període de la Decadència.

c) són llegits en tavernes i teatres. 6. La producció d'obres literàries cultes escasseja d'una manera alarmant

a) per l'aparició de la televisió. b) perquè els mestres no usen el valencià. c) en el període de la Decadència. 7. El període de la Decadència s'inicia per la crisi econòmica.

a) El text diu que per més motius.

b) És molt complicat de trobar-ne un motiu. c) El text no en diu res. 8. La literatura castellana entra en crisi en el període de la Decadència

a) perquè no interessa. b) No és cert. c) perquè la gent deixa de llegir.

31

Apte"

CI

— Feu un monòleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que con-

sidereu: i, si voleu, afegiu-ne de pròpies.

LA MEUA MALA EXPERIÈNCIA EN LES XARXES SOCIALS Soc un assidu de les xarxes socials, especialment del Facebool. Gaudisc d'obrir el mur cada dia i felicitar els aniversaris, veure les fotografies que hi han penjat i comptar els "m'agrada" que he obtingut en les meues publicacions. Però un bon dia vaig tindre una mala experiència. Des

d'aleshores soc més prudent en la seua utilització.

IDEES o Vaig acceptar una dona que no coneixia i tenia una imatge molt atractiva. Estava quasi nua

al mig d'un carrer antic. En el seu mur apareixia fent monedes en una fàbrica. En una altra

estava amb la brusa oberta treballant en un camp. En una tercera fotografia apareixia eixint de la dutxa. o De seguida començà a compartir en el meu mur missatges relacionats amb sexe. Em va oferir

la possibilitat d'anar a viure amb mi a un apartament. Va parlar en privat i em va confessar

que tenia una mala situació econòmica i que necessitava ajuda. o Les meues amistats pensaven que havia compartit eixos missatges. o Jo no era conscient del que passava i moltíssims amics se m'esborraren. o Al meu correu electrònic arribaren missatges de pornografia infantil.

o Aconseguiren suplantar la meua personalitat en el Faceboon. o La Guàrdia Civil es va posar en contacte amb mi. Comprengueren la meua situació i de se-

guida m'arreglaren el conflicte que havia tingut.

-x Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual.

Situació comunicativa de la persona A

Participes en una taula redona dedicada a l'ús i abús de les xarxes socials. Et mostres com un fervent admirador de la xarxa social anomenada Facebool. Comentes totes les possibilitats que

esta t'oferix per a comunicar-te. Esmentes que tu l'empres molt. Expliques quin ús li dones. Idees o Explica com es poden pujar fotografies al teu mur. o Quin tipus d'intervencions hi fas. 0)

O

Anècdotes positives que t'han passat en usar el Faceboor. La mala experiència que has tingut quan has usat el Faceboolc i la impossibilitat de realitzar

comentaris llargs.

32

UNITAT I.

ENS RELACIONEM

Situació comunicativa de la persona B Participes en una taula redona dedicada a l'ús i abús de les xarxes socials. Et mostres com un

admirador de la xarxa social anomenada Tvvitter. Comentes totes les possibilitats que esta t'oferix per a comunicar-te. Esmentes que tu l'empres molt. Expliques quin ús li dones.

Idees

o Explica l'ús del Tvvitter per a mobilitzar la societat com ara la Primavera Àrab. o La rapidesa comunicativa del Tvvitter.

o Les possibilitats de penjar fotografies i documents.

o La teua mala experiència amb l'ús del Tvvitter.

ESA 3. Heu de buscar en la pàgina de YouTube l'entrevista a Ferran Ramon Cortés en Canal 9. Utilitzeu en la busca: ferran ramon cortes canal 9. També la trobareu en la llista de reproducció Apte- C1 del

canal d'Àrbena de YouTube. Escolteu-la i redacteu-ne un resum de 150 paraules aproximadament. Heu de ser capaços d'explicar, a partir del que diu l'autor, el que signifiquen la parla i la comunicació.

Recordeu: El text descriptiu La descripció és un tipus de text que explica i precisa com són les persones, els espais, els objectes o qualsevol element de l'entorn. Poden aparéixer de manera independent o amb un altre conjunt de textos. En la descripció s'empren recursos linguístics amb la intenció de crear en el lector una imatge mental del

que es descriu: adjectius que omplin de qualitats la realitat que es descriu, verbs en present o imperfet,

susbtantius que indiquen clarament qui té el protagonisme del text. És recomanable tindre en compte en una descripció l'observació detallada del que es pretén descriure, la selecció dels elements que es consideren més destacats, una correcta estructura de la informació enumerada i una redacció el més clara possible

per a crear una adequada imatge mental de l'element descrit.

4.

Literatura: ironia, sarcasme ijoc verbal La ironia és una figura retòrica mitjançant la qual es diu el contrari del que realment es vol dir. No

necessàriament això implica hipocresia, engany o burla, sinó que moltes vegades en literatura, per exemple, qui la utilitza simplement vol ser desxifrat pel lector, de manera que es crea amb este últim una relació determinada en la qual el paper actiu en la lectura és imprescindible. El sarcasme és un mecanisme paregut a la ironia però més mordaç i enginyós en uns casos, i més cruel

en altres. En general la finalitat del sarcasme és atacar i a sovint s'aconseguix amb adulacions exagerades. El joc verbal es basa a jugar amb les paraules i dotar-les d'un doble sentit o a jugar amb paraules que sonen igual o de manera semblant amb la finalitat de ser enginyós o divertit.

33

Apte

Cl

Exercici literari -4

Llig el relat seguent i busca-hi ironia, sarcasme i jocs verbals. Fes una llista amb el que trobes i

explica'n la finalitat o el sentit real del que es vol dir.

Per tu, dolça fallereta,

i dos mals que són maltrets:

porte el cor accelerat,

un mussol i una almorrana.

malgrat que sigues grosseta

Com Si fos una campana

i lletja com un pecat.

repica el meu cor corat,

Tens el nas deteriorat,

i em domina l'ansietat

bigot de negres pelets,

set dies a la setmana.

el morro desajustat,

És el meu instint qui mana

I el cutis ple de granets:

de la meua voluntat,

Però els teus ulls tan negrets

i sentir-me captivat

m'entendreixen, m'enamoren

pels teus aires de sultana

m'embruixen i m'acaloren

és un fet que recomana

quan em miren satisfets.

la pròpia necessitat...,

Perquè són ulls tan complets

no sé si per vanitat...

que quan ploren elaboren

o perquè el cos m'ho demana...,

dos lleganyes que decoren

perquè estic enamorat...

tan subtils llagrimalets...

o perquè em dona la ganal

Perquè són ulls tan guapets

És la pàtria valenciana

que, quan llàgrimes hi afloren,

pàtria de la moreneta,

les ninetes atresoren

i eres tu la filigrana

la gràcia dels angelets.

de nostra pàtria, xiqueta.

Perquè eixos ulls tan ben fets

Jo t'estime, fallereta,

que els mesquins infravaloren,

t'estime de veritat:

per a mi, foren com foren,

malgrat que sigues grosseta

serien els teus ullets.

culoneta i xaparreta...

Tens dos dons que són dos drets:

i més lletja que un pecatl

fallereta i valenciana:

Salvador Bolufer, El cantar de la burrera "La fallera lletja", (poema de bressol), 2009.

5.

Prova: model EOI

COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Llegiu el text seguent i escriviu davall de cada número la lletra del fragment que completaria els buits del text. Heu de tindre en compte que només hi ha un fragment adequat i que sobren fragments.

El buit (O) és un exemple.

El 'bullying' deixa més sequeles que el maltractament per part d'adults

Les empremtes del maltractament infantil causat per adults (bàsicament els pares) en les víctimes estan àmpliament documentades: més risc de patir ansietat i depressió, d'abús de drogues o d'intents de suicidi, a més de pitjors resultats acadèmics. (0) Les sequeles que deixen les humiliacions, els insults, les

burles, la marginació del grup, els cops o les vexacions repetides per part dels companys són pitjors que les provocades pel maltractament en l'entorn familiar2 34

UNITAT Il.

ENS RELACIONEM

Un estudi publicat a The Lancet Psychiatry ha investigat els efectes d'aquesta modalitat de violència física, verbal o psicològica entre menors (bullying, en anglès) i conclou que les víctimes d'aquest tipus d'agressió

són més susceptibles de patir problemes de salut mental en arribar al final de l'adolescència que no pas les persones vexades per adults. (1). "Les conclusions de l'estudi no em sorprenen en absolut", assenyala Rosario Ortega, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Còrdova i especialista en assetjament escolar. (2), afegeix.

El treball, que s'ha presentat fa poc en la reunió de les societats pediàtriques nord-americanes (Pediatric Academic Societies), (3). Per demostrar-ho, els autors de la investigació, professors de Psicologia de la Universitat de VVarvvich (Regne Unit), remeten a una revisió de la situació en 38 paisos on un de cada tres menors ha estat assetjat.

A Espanya una anàlisi del 2009 publicada a l'International Journal ofPsychology and Psychological Therapy mos-

tra que el nivell d'incidència se situa en unes taxes lleugerament més baixes: un 23 96. (4), precisa el document. Davant la dimensió del problema, els autors de l'article es van plantejar avaluar les conseqiiències del

bullying de forma aillada, és a dir, (5). I comparar els efectes en la salut mental (mesurats als 18 anys, després de seguir els nens des dels 8-9 anys) amb les segiieles que deixa el maltractament adult, que van estudiar per separat. Per fer-ho, van fer servir dues grans bases de dades poblacionals. Una és la britànica

ALSPAC (Avon longitudinal study of parents and children in the UR), formada per 4.026 nens. Una altra és la

nord-americana GSMS (Great smoly mountains study), que monitora 1.420 nens. Per mesurar l'impacte de l'assetjament, els investigadors van mesurar l'efecte en la salut mental, en general. En el grup nord-americà, davant d'un 17 96 de maltractats amb seqúeles, la taxa es disparava un 36 96 entre els assetjats. En detallar els efectes a través de símptomes més concrets, també hi havia diferències

sensibles respecte a l'ansietat (8 96 per 25 96) i una mica menys (uns quatre punts percentuals) en casos de depressió i autolesions. (6). A Rosario Ortega no li resulta estrany. "Els pares ens influeixen molt en els primers anys de vida, però a l'escola el nen comença a perfilar la dimensió social, i a mesura que creix i s'apropa a l'adolescència les figures d'inclinació canvien i el que li importa són els companys". La també vicepresidenta de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar explica que patir aquest tipus de violència per part dels seus

companys en l'últim període del desenvolupament del menor "suposa un desequilibri i un desgast de la

personalitat del subjecte de forma molt forta". I si es perllonga en el temps "destrueix factors molt rellevants de la personalitat del subjecte", amb les conseqiències que descriu l'article.

(7), conclou Dieter VYolle, professor de Psicologia del Desenvolupament de la Universitat de VVarvvicR (Regne Unit) i un dels autors de l'estudi. La catedràtica de la Universitat de Còrdova destaca que en les últimes

dècades les societats occidentals han avançat molt en la seva lluita contra el maltractament infantil, però no tant en l'àmbit de l'assetjament escolar. "Hem d'assumir que un nen no pot ni ha d'assetjar, maltractar 0 abusar de cap altre nen, i que les escoles han d'intervenir-hi: cal formar bé els mestres i els pares. No són coses de nens, és molt nociu i segueix sent molt frequent", afegeix Ortega. Jaime Prats, 4El 'bullying' deixa més sequeles que el maltractament per part d'adultsv, El País, 4-5-2015.

https://cat.elpais.com/cat/2015/04/30/ciencia/1430404270 783095.htmi (text revisat) Paràgrafs:

Però quines consequències té l'assetjament escolar

destaca la dimensió mundial del problema de la violència entre menors

35

I

Especialment, d'ansietat, encara que també (tot i que aquí la distància és més reduida) depressió i tendència a autolesionar-se o a tenir idees suicides A primera vista pot sorprendre que les consequències de l'assetjament escolar siguin més

perjudicials que les del maltractament, quan en aquest últim cas són els pares o els familiars els qui agredeixen els petits, amb la càrrega emocional que això comporta "Patir assetjament escolar no és un ritu d'iniciació inofensiu o una part inevitable de fer-se gran, té serioses consequències a llarg termini"

"Està present en tots els nivells analitzats, tot i que els últims cursos d'educació primària especialment als 10 anys) i els primers de la secundària (als 13 anys) són els que en regis-

tren més incidència" en persones que només haguessin sofert aquest tipus d'assetjament

És un estudi molt bo i molt interessant" en persones que hagen sofert qualsevol tipus d'assetjament

Resposta:

Exercici 2. Llegiu els deu fragments seguents sobre la contaminació i relacioneu-los amb una de les dotze frases de la graella. Cada fragment es pot triar més d'una volta, però cada frase correspon només a un text.

La (O) és un exemple.

Els seus pulmons treballen mecànicament per oxigenar la sang i no saben que, amb cada inspi-

ració, també estan entrant al seu cos substàncies nocives, com els òxids de nitrogen, l'ozó o les micropartícules. Tot plegat, junt amb altres compostos, forma la contaminació, responsable

d'unes 3.500 morts prematures a l'any a Barcelona i que, a tot el món, mata anualment tres milions de persones, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). http://especiales.elperiodico.com/brands/corri-aire-contaminacio-barcelona.htmi

"A més de les millores estructurals d'eficiència energètica i de reducció d'emissions, la crisi eco-

nòmica contribueix clarament a la caiguda d'emissions", justificava fa dos anys la Generalitat sobre la caiguda continuada des del 2007 de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. https://cat.elpais.com/cat/2016/04/11/catalunya/1460404180 254370.htmi

David Rojas-Rueda també es mostra crític davant les mesures que planteja l'Ajuntament. "Triar una tipologia de vehicle i restringir-lo no és una de les millors propostes per solucionar el problema de la contaminació", afirma, i afegeix que el canvi que això produiria en la qualitat

de l'aire és gairebé nul. https://cat.elpais.com/cat/2017/05/16/catalunya/1494926241 311006.htmi

36

UNITAT Il.

ENS RELACIONEM

"Aquí cremem unes 250.000 tones de brossa a l'any. l amb això subministrem aproximadament

un terç del consum elèctric de les llars vieneses", explica George Baresch durant una de les visites d'un grup d'estudiants internacionals a la planta, decorada per l'artista Friedensreich Hundertvvasser. https://cat.elpais.com/cat/2017/06/23/economia/1498247974 567939.htmil

Els efectes nocius de la contaminació arriben fins i tot a l'etapa prenatal. Un estudi de l'institut

de Salut Global de Barcelona (ISGiobal) ha constatat que l'exposició a agents contaminants, com el diòxid de nitrogen, durant l'embaràs redueix la capacitat d'atenció dels nens en el futur. https://cat.elpais.com/cat/2017/08/03/ciencia/1501773014 464483.htmil

La contaminació atmosfèrica està classificada com a cancerígena per la seva implicació en el

càncer de pulmó. Ara, un nou estudi epidemiològic a gran escala de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària 'la Caixa", i la Societat Americana contra el Càncer vincula alguns contaminants de l'aire amb la mortalitat per càncer de ronyó,

bufeta i colorectal. http://vvvvvv.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20171030/la-contaminacio-atmosferica-influeix-en-diversos-tipusde-cancer-6389752

La contaminació atmosfèrica afecta la salut de tota la població, si bé no de la mateixa manera. Els infants, la gent gran i les persones amb problemes de salut —com asma, malalties del cor o dels pulmons— en pateixen més els efectes que la resta. Molts estudis científics demostren

una relació directa entre la pol-lució i la salut. http://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/la-salut

"El fet és que necessitem més transport públic però no hi ha recursos", explica el secretari de Salut, Armando Ahued, que admet que, malgrat els esforços, el parc automobilístic no para de

créixer. The Economist va publicar que el nombre de cotxes en pocs anys podria passar dels 6

als 11 milions. https://vvvvvv.ara.cat/dossier/contaminacio-problema-global O 1728427187.html

La meitat del total de la contaminació d'origen humà prové del transport (avions i automòbils). Una altra font important són les emissions de les indústries, les centrals tèrmiques (que cremen carbó, petroli i gas natural) i les calefaccions domèstiques i industrials. http://vvvvvv.scea.cat/documents/Maleta Energia/DefinitivesPDF/11.ContaminacioAtmosferica.pdf

L'aire contaminat provoca càncer, afecta el sistema immunològic, contribueix a l'aparició

d'asma, té clars efectes en malalties cardiorespiratòries, alenteix el desenvolupament del cervell dels infants i redueix l'esperança de vida. http://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/la-salut

Un estudi del projecte INMA d'infància i Medi Ambient avisa dels efectes negatius de la contaminació continuada sobre els nens: tenen menys capacitat pulmonar, un coeficient d'intel-ligència inferior, són més hiperactius i pateixen més obesitat, segons recull TV3. http://vvvvvv.naciodigital.cat/noticia/118739/nens/amb/menys/coeficient /intelligencia/hiperactius/contaminacio/continuada

3/

Aptet

CI

1. Els efectes de la contaminació en la intel-ligència. 2. La importància del transport públic per a combatre la contaminació.

3. La contaminació i l'embaràs. 4. Negar la circulació als vehicles no és la panacea. 5. L'origen de la contaminació.

6. Grups de risc davant de la contaminació. 7. Als fetus els afecta la contaminació. 8. Cada vegada hi ha més cotxes. 9. Les crisis econòmiques afecten positivament la contaminació. 10. Evitar la contaminació i aprofitar els recursos que la generen.

11. Les consequències de la contaminació en ta vida de les persones. 12. La relació entre la contaminació i els càncers.

Exercici 3. Llegiu el text seguent i escriviu en la graella les paraules que en completen els buits. Només es

pot escriure una paraula en cada buit. El buit (O) és un exemple.

Sanitat facilita a treballadores víctimes de violència contra les dones mobilitat i reduccions de

Les treballadores en situació de violència contra les

1

0

podran sollicitar la mobilitat de centre

de treball a un altre que els resulte més adequat per a la seua protecció o per a rebre l'atenció integral.

Aquest nou lloc de treball pot trobar-se en la mateixa localitat o en una altra diferent i, fins i tot, les víctimes podrien demanar el

2

a una altra autonomia.

Així ho ha anunciat aquest dijous la consellera de Sanitat Universal i

3

Pública, Carmen Mon-

tón, després de la signatura del protocol en la mesa sectorial. El protocol té com a objectiu regular el procediment de mobilitat per raó de violència de

4

de les empleades públiques la gestió de les

quals és competència de la Conselleria independentment de la seua relació jurídica o situació administrativa.

Montón ha destacat el "compromís" de la conselleria en la lluita contra la violència de gènere. "Els nostres centres han de ser espais segurs i lliures de

5

de gènere també per a les treballadores

que la pateixen. El protocol que presentem respon a la nostra implicació d'una (sic) de les mesures que s'estableixen en el Pla d'Igualtat", ha afirmat. Aquesta mesura es contempla en el Primer Pla d'Igualtat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut

Pública, que estableix diferents mesures de sensibilització, detecció

de les dones en situació de violència de gènere. 38

6

, prevenció i protecció

UNITAT Il.

D'aquesta manera, el

7

ENS RELACIONEM

d'actuació garanteix l'agilitat en el canvi de lloc de treball, la confi-

dencialitat durant la carrera administrativa i el compromís de minimitzar els efectes que tot això produeix en les dones, mantenint les condicions retributives de la

8

. Junt amb la solHicitud de mobili-

tat es podrà requerir, entre altres mesures, la reducció de jornada, la reordenació del temps de treball o l'adaptació dellloc quan siga necessària per a la seua intervenció psicosocial o per a atendre adequadament les necessitats derivades de la seua situació familiar. Durant tot el procediment es protegirà la seua intimitat, especialment les seues dades

9

, les

dels seus familiars i les de qualsevol persona que estiga sota la seua guarda o custòdia. Per a assegurar l'agilitat de la gestió, el canvi de lloc es resoldrà en el termini màxim de 15 dies des de

l'entrada de la sol-licitud, que es pot realitzar de forma

10

o en línia. La presentació per via

digital de la sol'licitud de mobilitat evitarà la revictimització de la dona, ja que farà innecessària la seua presència física en la iniciació del procediment. La dona s'incorporarà al nou lloc en tres dies si el lloc és en

la mateixa localitat o en el termini d'un mes si és en una localitat diferent a partir de quan se li comunique el seu canvi de destinació.

Així mateix, el protocol preveu el trasllat de les persones que tinguen al seu càrrec sota la seua pàtria potestat, tutela o guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, un menor o una persona amb discapacitat que tinga la condició de maltractament per violència de gènere, en aquells supòsits en els quals la situació

de la víctima aconselle un canvi de localitat de la residència familiar. Europa Press, eSanitat facilita a treballadores víctimes de violència contra les dones mobilitat i reduccions de jornadas, Diari La Veu, 2-11-2017.

https:/ /yvvvvv.diarilaveu.com/noticia/77538/sanitat-mesures-victimes-masclisme (text revisat)

0

jornada

VA

10

39

Aptet

CI

COMPRENSIÓ ORAL Exercici 4. Escolteu dos voltes el reportatge sobre el monestir de Sant Jeroni de Cotalba que trobareu

en YouTube si busqueu: "Reportatge Canal 9-RTVV Sant Jeroni de Cotalba" o en la llista de reproducció

d'Àrbena Apte- Proves C1. Després escriviu en la graella l'opció correcta. 1.

i On està situat el monestir de Sant Jeroni de Cotalba2 a) Pinet.

b) Alfauir. c) Llutxent. 2. éQuina vall plena de tarongers resguarda el monestir a) Vall de Vernissa. b) Vall de Perputxent. c) Vall d'Albaida. 3.

i Què podem veure en el monestir2 a) L'església, els claustres, els jardins, la sala capitular, l'almàssera, el bany i la cuina. b) L'església, els claustres, els jardins, la sala capitular, l'almàssera i la cuina. c) Els murs, l'església, els jardins, la sala capitular, l'almàssera i la cuina.

4. En l'almàssera hi ha...

a) la pintura del pare Borràs. b) la caricatura del pare Borràs. c) l'escriptura del pare Borràs. 5. El monestir ha sigut l'escenari...

a) d'obres de teatre. b) de programes de televisió.

c) de pel-lícules. 6. El monestir...

a) és privat i pot visitar-se durant tot l'any. b) és públic i pot visitar-se durant tot l'any. c) és públic i es pot visitar sense cita prèvia. 7. dOn trobem un bosc de sureres2

a) Entre Rótova i Sant Jeroni. b) Entre Llutxent i Alfauir. c) Entre Pinet i Llutxent. 8. é Què unix les pedres del refugi2

a) Ciment. b) Res.

c) Fang. 9. Les aus fan niu... a) enles fulles de les sureres.

b) en les rames de les sureres. c) en els troncs de les sureres.

40

UNITAT I.

ENS RELACIONEM

Exercici 5. Mireu la noticia que trobareu en YouTube si busqueu "Nou TV tramvia groc de Joan Francesc

Mira" o en la llista de reproducció d'Àrbena Apte: Proves C1, sobre El tramvia groc, de Joan Francesc Mira, i ordeneu la informació seguent segons la seua aparició en el reportatge:

a) La novel-la està ambientada en el final de la societat tradicional de les barraques i les alqueries habitades.

b) Joan Francesc Mira és un dels nostres clàssics contemporanis. c) Joan Francesc Mira ha perdut la innocència del xiquet de la novel-la. d) En El tramvia groc se'ns parla de la infantesa de l'autor a València.

e) Joan Francesc Mira escriu teatre, assaig, contes, articles de premsa i ara presenta una novel-la autobiogràfica. f) L'autor utilitza les formes valencianes per a escriure les seues obres. g) Escriu la seua primera novel-la autobiogràfica als 73 anys.

EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 6. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 210 i 240 paraules.

Opció A: En la revista del poble vos demanen que feu la crítica de l'última pel-lícula que heu vist. Hi heu de parlar de: el repartiment, - l'espai i el temps,

la trama, la vostra opinió personal. Opció B: Un amic vos ha demanat informació sobre un lloc d'interés del vostre poble. Vol anar-hi a passar el dia amb la família i necessita que estiga adaptat als xiquets. Escriviu-li un correu electrònic en què li parleu del lloc perfecte per a anar-hi en família. Heu de parlar-li de: la situació geogràfica i com arribar-hi, la història del lloc, la descripció del lloc i singularitats que el facen especialment atractiu,

les experiències pròpies.

41

Apte-

CI

Exercici 7. Un veí ha olorat el sopar que esteu preparant i vos ha demanat com es fa. Escriviu un text que

tinga entre 140 i 160 paraules en què li expliqueu la recepta del plat que esteu cuinant.

EXPRESSIÓ ORAL Exercici 8. Monòleg.

La salut i els hàbits alimentaris Diversos estudis han demostrat que consumir de manera habitual menjar porqueria fa que siga més pro-

bable ser obés en el futur. Podeu parlar de: Hàbits alimentaris. Excessos amb el menjar, ja des de bebés. è Creus que el menjar porqueria augmenta la possibilitat de ser obés2 i Què penses dels règims i de les dietes miraculosesP

Exercici 9. Diàleg. Candidat A: En l'empresa on treballeu han organitzat unes jornades per a conscienciar la gent de la necessitat d'anar a treballar amb transport públic i hi esteu totalment d'acord. - Ajuda a cuidar el medi ambient. Pots aprofitar el temps per a fer altres coses.

No hi ha embossaments ni has de buscar aparcament.

És més econòmic. Candidat B: En l'empresa on treballeu han organitzat unes jornades per a conscienciar la gent de la necessitat d'anar a treballar amb transport públic, però teniu una visió diferent del tema. - Les restriccions als cotxes no ajuden a baixar massa la contaminació. Amb el transport privat no depens d'horaris ni de terceres persones. El transport privat és més còmode i ràpid. Amb el transport públic es tarda més i el temps també són diners.

42

Vivim Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

— Llegiu este article dedicat a la fonètica tradicional i l'estàndard. En este extracte se n'han eliminat

cinc fragments. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Fonètica tradicional i fonètica estàndard: unes consideracions sobre l'estàndard oral valencià

(1)Esta tesi, que ha quallat tant en el pensament acadèmic com en el popular, ha convertit el valencià central en el paradigma de tot allò que podem considerar repudiable: incorrecte, cas-

tellanitzat, corrupte, etc. Com veurem en este punt, cal analitzar la questió de l'apitxat defugint tota una sèrie de creences acientífiques sobre la naturalesa del parlar d'estes comarques.

Com déiem al principi del curs, la diferència principal entre l'apitxat i el valencià general només implica l'absència de dos fonemes: les sibilants sonores de cosai roja. Tot i que el betacisme s'associa a l'apitxat, realment no hi ha relació entre una cosai l'altra.

(2): a principis del segle xx pobles que ensordien les sibilants tenien /v/: Almenara i Sollana, per exemple. Jo mateix he sentit parlar als ancians del Perellonet (dins del terme municipal

de València) amb fonètica apitxada però amb /v/. A més a més, tinguem en compte que els parlars del Maestrat i la majoria dels de Catalunya

no ensordixen les sibilants i quasi tots són absolutament betacistes. Pareix clar, doncs, que eixos processos no tenen un vincle històric.

Separat el betacisme, trobem que la fonètica tradicional apitxada és molt semblant a la del

valencià general i que qualsevol parlant d'esta zona pot incorporar fàcilment els dos fonemes

que no coneixen estes comarques: /z/ i /da/. Com veurem més avant, la distància entre el central tradicional i l'estàndard oral no és més gran que la que puga haver-hi en altres casos. Considerem, per exemple, el parlar tradicional de Castelló de la Plana, que per a moltes persones del cap i casal, representa un sistema lingiístic molt més pur que el propi. El castellonenc

capitalí té estos trets fònics: 1. Pronuncia igual gots i goig, setze i setge, tots dos parells sonen "goig" i "setge".

2. No diferencia gens ix i is. 3. La vocal oberta ò es tanca en ó quan seguix u i per tant sonen igual sou (verb ser) i sou

(salari) 4. Atés que no s'articulen les plosives darrere de nasal, no hi ha distinció entre pon (de pon-

dre) i pont (construcció). (3) Ara bé, si ens cal tindre un estàndard per a tots els valencians, és positiu que eixe model adopte el millor de cada parlar valencià i que tots els valencians s'acostumen a emprar amb

naturalitat fonemes que puguen no existir en el seu vernacle. Açò ho aconseguirem afavorint

Aptet

una visió de l'estàndard oral com a resultat de la suma del millor valencià de cada comarca, on

cap parlar estiga exclòs, tampoc, evidentment, el valencià central.

És positiu, doncs, que el valencià oral culte tinga les sibilants sonores que empra amb fluidesa el castellonenc, però també cal que eixe model vehicule un fonema /j/ palatal clar o que articule els aplecs consonàntics que oposen llets i lleig, pon i pont, com fan la majoria dels parlants de la zona central. Malauradament, l'ensenyament de l'estàndard s'ha basat sovint en condemnar certs trets

fònics i el resultat d'esta mala pedagogia ha acabat desprestigiant, com en este cas, tot el conjunt dialectal del centre, com si res hi aprofitara, com si tota esta zona fora un desastre lingúístic. Com diem, cal que l'ensenyament de l'estàndard oral no cree més complexos a la població valenciana i que siga un ensenyament responsable, que potencie l'ideal d'integració del millor valencià de cada comarca. Estem convençuts que amb este plantejament positivista i equànime, aconseguirem un millor ensenyament del valencià: ensenyar sense desprestigiar, sense augmentar les inseguretats.

(4) Primerament perquè no hi ha cap catàstrofe en el valencià tradicional i segona perquè ens cal actuar amb intel-ligència: moltes famílies valencianes s'han passat al castellà precisament perquè han assimilat conscientment o inconscientment que la nostra llengua és globalment defectuosa i que no aprofita per a res. Allò més irònic és que els valencians quan parlen castellà no tenen cap inseguretat, fins i tot quan des del punt de vista normatiu el seu parlar castellà conté tants o més elements no estàndards que quan parlen el seu valencià col-loquial

heretat. (5) Josep Saborit, 4Fonètica tradicional i fonètica estàndard:

unes consideracions sobre l'estàndard oral valenciàr

(pàg. 22-23), dins del xxix Cursos d'Estiu, València, juliol 2012.

A 1 No cal dir que els valencians que lluitem perquè la nostra llengua no

perda terreny en la nostra societat no podem actuar d'una manera irresponsable potenciant eixos estereotips negatius que el valencià ha acumulat durant molts anys. B l El betacisme ha vingut a unir-se a l'ensordiment de les sibilants en un temps molt més recent i per unes causes estructurals diferents.

Si

l'ensordiment de les sibilants (primer /d3/, després /z/) arrelava amb força fa uns 200 anys, el betacisme és molt més modern C l No hem fet este exemple perquè algú pense que el castellonenc és un parlar corrupte o empobrit. El que volem demostrar és que la distància

entre l'estàndard i el central no és més gran que la que puga haver-hi en altres casos. Molts parlars no apitxats manquen d'algun fonema del repertori conservador del valencià general i no per això deixen de ser formes dignes de parlar el valencià. D Il L'apitxat ens remet fins al temps dels moriscos. Estos parlaven d'una

manera un tant especial. La seua pronúncia es va contagiar en la socie-

tat. Així que és un parlar dialectal que enriquix la llengua.

44

UNITAT 2.

VIVIM

E l En el cas del valencià, no podem permetre que ningú cree imatges ca-

tastrofistes d'una part dels nostres dialectes. F Il Sovint s'ha afirmat, amb molt poca pedagogia i amb uns efectes col-laterals extraordinàriament negatius, que el bon valencià és el de

les comarques al nord i al sud de la zona que ensordix les sibilants. G l En definitiva, hem de lluitar per parlar un valencià acurat i culte. Cal

evitar els dialectalismes i parlar millor.

Què no has d'oblidar de la pronunciació dialectalèe La pronunciació dialectal és la diferència que existix entre l'escriptura i la parla d'una llengua en les diferents parts del territori lingúístic. Estos canvis afecten la morfosintaxi, el lèxic i també la fonètica. En la nostra llengua hi ha dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.

El bloc dialectal occidental està constituit per: el nord-occidental, el valencià de transició o tortosí, i el valencià (castellonenc, apitxat, meridional i alacantí). En el bloc oriental es troben: el català septentrional, el català central, el balear i l'alguerés. Les característiques fonamentals del bloc occidental són: - Les e provenen de les e llargues i i breus llatines i es pronuncien e tancada: cadena llcadénal o què (xél.

- S'hi manté el so Ívv) en els possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. - Els verbs incoatius es fan en —ix, —ixen, —isca, —isques...: servix, conduixen, patisca, partisquen. - La x inicial o darrere de consonant es pronuncia (tjl. - S'hi manté la nasal en els plurals dels antics proparoxiítons acabats en n: hòmens, jóvens, còvens,

àsens. - S'hi diferencien la e i la a, de manera que no es confonen en vocal neutra: mare Ímàre). - Sol mantindre's el so (jjen el dígraf —ix—: caixa (xàija). - En ellèxic s'utilitza: granera, xiquet, espill, palometa (papallona), corder, melic, pigota...

xx Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. Opció A

Un amic es trasllada a viure a la ciutat i has de justificar-li que la vida és més saludable en un poble. Li comentaràs: o El trànsit en les grans ciutats i la dificultat per a traslladar-se. o La contaminació que hi ha pel carrer. 9)

El fet de no conéixer la gent que viu en la finca.

9)

Els sorolls alts que hi ha pertot arreu.

45

Aptet

Opció B

Voleu decorar la nova casa. Vos agraden molt les plantes. A més, desitgeu que en les estances no en falte cap detall. Així que heu d'escriure: o Les característiques del saló i dels dormitoris. o Com tindríeu decorada la terrassa i quines plantes hi posaríeu. 0)

Els colors de les parets de cada espai.

0)

Les característiques dels dos banys de la casa.

Recorda: Vocabulari de l'habitatge, llar i entorn

-s

CASA

DORMITORI

BANY

habitació

escriptori

barnús

menjador

llençols

brotxa d'afaitar

rebedor

llitera

lavabo

passadís/corredor

penja-robes

raspall de dents

saló

tamboret

vàter

teulada

tauleta de nit

bidet

MENJADOR

CUINA

SALÓ

cristalleria

cassola

estora

canelobre

rentaplats

gerro

cullera

safata

llum de peu

estovalles

setrills

prestatge

forqueta

taulell

sofà

ganivet

torradora de pa

vaixella

Necessiteu fer una conferència molt sintetitzada dedicada a com és la vida a la ciutat de València

per a les persones que venen d'un poble. Ho fareu a partir de les paraules d'este autor. L'extensió

ha d'estar entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

Coses que passen quan eres de poble i vius a València

La vida als pobles i a la ciutat és molt diferent, és una obvietat, no descobriré la penicil-lina. No només a la Comunitat Valenciana, en tot el món supose que serà igual. Però ací hi ha uns

contrastos que són dignes d'estudi. Este cap de setmana he tingut l'oportunitat de raonar amb molta gent de poble i de ciutat, i m'he recordat de quan vaig vindre a viure des de Benifaió a València, allà pel 2004, i de l'hostilitat que té esta ciutat per al nouvingut. No és tot roí, també hi ha coses bones, coses regulars i coses simplement diferents. València sembla que encara té murs, i que són impenetrables. Resulta molt senzill fer amistats superficials i molt complicat

46

UNITAT 2.

VIVIM

fer amistats duradores i significants. Eixir de la teua zona de confort del poble i trobar-te

de sobte que tot el món té la seua vida feta, i tu difícilment tens cabuda en la seua, resulta decebedor. Els lobbies funcionen de manera que els membres d'una comissió fallera s'ajuden entre ells, els antics alumnes de les escoles privades i concertades també... I tu, que no coneixes ningú, et trobes que ací a València tot funciona per contactes, i que si no en tens, et costa molt obrir-te camí socialment i laboralment. Per això molta gent es reunix en grups de la mateixa

nacionalitat o fan grupets d'amics de diversos pobles que han vingut a parar tots a la capital. Sembla que per a les dones és inclús més complicat que per als hòmens integrar-se en un grup d'amigues i tindre "marxeta" a la capi. Mentre que els hòmens amb l'excusa del futbol, el pàdel o l'aftervort (que és fer-se'n una abans d'anar a casa) ho tenim un poc més fàcil. Però açò ja és una percepció personal basada en l'experiència que no té per què ser generalitzada. El que vull

delimitar és que València és com Pretty Voman, molt fàcil de gitar-te amb ella, però molt difícil de guanyar-li el cor. No sé si és bo o no, però està clar que a la ciutat passes més desapercebut.

Conéixer tots els veins de la teua finca és més estrany que vore el nou llit del riu Túria amb aigua. I trobar-te amics i coneguts pel carrer, al principi de la teua estada en la ciutat, és quasi

una festa. Jo al veí del tercer l'anomene el foc "perquè està enemistat amb l'aigua", però és un malnom que no puc compartir i queda reduit a ma casa. Em comentava un amic, amb molta

raó, que els habitants del poble, com que es coneixen tots (o la majoria), quan es creuen pel carrer moltes vegades ni se saluden, o simplement fan un colp de coll o exclamen un "ieeel" o

un "aul". En canvi, eixos mateixos veins, quan es veuen al carrer Colom de la capital, es fan una abraçada abans de comentar el seu dia de compres per la ciutat. I si et trobes el veí a París o Roma, això significa que has d'anar a sopar amb ell, és quasi una obligació social. Però tornant a la ciutat, costa prou més fer-se amics del barri, conéixer el pescater o la fornera pel seu nom, i

només amb el pas de prou de temps vas coneixent la gent més clàssica del teu entorn. Però mai serà com al poble, perquè en eixir dels quatre carrers pels quals passes tots els dies, tornaràs a

ser un desconegut en la teua pròpia ciutat. I inclús al teu entorn la gent canvia molt més fàcil de residència, i els negocis tanquen, obrin i es traspassen dia sí, dia també, i es fa més difícil crear

una comunitat. Sembla que a la capital reneguen de la ruralitat de la ciutat, rodejada d'horta i centre de distribució de gran part de la millor agricultura espanyola. Tot el que no siga urbà, és menyspreat. Ja siga el nostre esport autòcton, la pilota, les tradicions dels nostres pobles, que en són moltes: el valencià que es parla a Alcoi, Sueca o Morella, o qualsevol cosa que no

semble "finolis". Reneguen dels seus orígens per desconeixement i volen aparentar ser molt castellans, que és més esnob. Com deia la cançó popular: "Un alcalde de la població, a Alacant un dia se'n va anar, i perquè sí o perquè no, a una fonda se n'entra a dinar. Volia menjar-se un lluç, i al cambrer va cridar. Li digué: Trúigame un llus. I un quinqué li va portar". Així passa que molta gent del poble comença a parlar castellà quan arriba a la ciutat, per no desentonar, i en

soltar alguna paraula que no toca, fan el ridícul. El cas és que podrien parlar perfectament en valencià, però no volen semblar de poble pel "què diran". He vist veins d'eixos de no perdonar un blanc i negre amb faves i allioli cap dissabte al bar musical, que en fer-se veins de la ciutat

passen dels esmorzars amb els amigatxos a fer-se brunchs amb pa de llavoretes, perquè és la moda. Un dels punts forts de la ciutat són les múltiples opcions d'oci, cultura i entreteniment

que hi ha a la disposició dels seus habitants. Això no significa que no hi haja teatre, cine o futbol als pobles, de fet, estic convençut que la gent dels pobles va més al cine i al teatre que organitza

la casa de la cultura local, que els valencians de la capital a les sales de la ciutat. Simplement les alternatives són més amples. Eixa diversitat a l'hora de triar restaurant, pel-lícula o club de

running també es traduix en moltes més alternatives laborals. Este és el fet diferenciador de la ciutat, fins que no es normalitze el treball des de casa, un enginyer, un periodista, un advocat

4/7

Aptet

CI

o un restaurador de mobles trobarà més alternatives laborals a la ciutat. Esta realitat és el principal motiu pel qual molta gent canvia el poble per la ciutat. D'açò faré un article a banda,

si em ve de gust, més avant. Perquè resulta flipant i indignant el gran desconeixement que hi ha, per regla general, dels pobles entre els habitants de la ciutat. L'altre dia, en l'exhibició de la muixeranga a la plaça de la Verge, vaig escoltar això de: "esto no es una cosa de los

catalanes2". No vaig preguntar d'on era la parella, però juraria que eren capitalins. A menor escala, el que passa amb la Comunitat Valenciana a Madrid o Barcelona, que només coneixen la paella, Benidorm, les falles i els corruptes, passa també amb els valencians de la ciutat i els dels pobles. No arriben a l'extrem de preguntar si tenim les cabres pel mig del carrer, però

sí que passen coses com: "Jo pensava que hi havia dos varietats de taronges, les grans i les mandarines", "De veres que a Millares hi ha pintures rupestres i restes de dinosaures7" o "A Alzira hi ha cines2". I així moltes anècdotes més que demostren que el valencià de la capital,

en molts casos, viu d'esquena al seu entorn i a la cultura de la seua regió. Ara bé, una vegada et fas amic de la ciutat i comences a tindre la teua colla i a fer barri, difícilment tornaràs al poble,

perquè la ciutat de València té eixe magnetisme que tenen les persones que són molt dures de

conquistar. I ja se sap, els amors que costen d'aconseguir són els que més temps duren al cor. I enamorar-te de València és tan senzill com difícil conquistar-la a ella. Vicent Marco, "Coses que passen quan eres de poble i vius a València", Valencia Plaza, 04.05.2016.

CE ( CoOordeug: La Caterenc o

La conferència és una dissertació pública dedicada a un tema científic, filosòfic o d'un altre tipus

amb una finalitat cultural i a voltes acadèmica. Les característiques de la conferència són: és pública, no és espontània, és un discurs estructurat i sol tindre espai per a la comunicació amb el receptor. L'estructura bàsica d'una conferència és:

nNue

Entrada: presentació del tema amb la intenció de captar l'atenció del receptor. Exposició: es tracta de presentar a l'audiència l'enfocament de la reflexió.

Desenrotllament: la reflexió de manera raonada i extensa. Aspectes centrals: recapitulació dels punts exposats.

Conclusió: reflexió final resumida de tot el contingut.

En els últims anys, al llarg de tot el món s'ha estés un tipus de conferències d'uns 18 minuts de durada a través de la plataforma TED. L'organització d'este tipus de xarrades ha facilitat la creació d'unes altres organitzacions locals com a TEDx.

En un principi rebien el nom de conferències TED, però a poc a poc

han anat canviant el nom pel de xarrades, tant les unes com les altres. Mantenen la finalitat i l'estructura de les conferències clàssiques, tot i que en reduixen el temps i en canvien altres elements.

La majoria

no es fan darrere de cap faristol ni taula, sinó en un cercle o espai roig d'on el conferenciant no s'ha de moure. Les conferències clàssiques solien tindre una durada d'uns 45 minuts més un temps de preguntes

per part del públic que s'allargava a l'hora. Així una conferència no solia durar més d'una hora i mitja. En les xarrades TED o TEDx no hi ha espai per a les preguntes del públic en públic. El que se sol organitzar és un altre espai diferent on el públic pot parlar amb la persona que li interesse, ja que en una mateixa conferència TED hi ha diversos ponents que expliquen una idea, un invent, una situació, etc. Totes les 48

UNITAT 2. VIVIM

Xarrades TED estan disponibles en la xarxa Internet, en el canal de YouTube o en el vveb de l'organització on només estan les xarrades de les dos conferències anuals i les que ells consideren interessants de les organitzacions locals TEDx. La majoria estan en anglés, però un extens grup de voluntaris arreu del món fa

que estiguen disponibles les transcripcions traduides per als subtítols en moltíssimes llengúes.

— Busqueu en la plataforma YouTube: desxifrar la literatura. Hi trobareu la conferència (xarrada TEDx) que va fer Laura Borràs al TEDx La Vall d'Uixò. També la trobareu en la llista de reproducció

Aptet C1 en el canal d'Àrbena de YouTube. Feu-ne un resum i compareu els resums de la classe.

2.

Estructures lingúistiques

3 Completeu els espais buits perquè el text siga correcte i adequat.

La

1

local protegix els carrers de la ciutat

deia que havia de ser sempre molt educat. S

S'amagaren en la

6

un gran himne. S'ha trobat un

lles de vi. No m'hi veig perquè m'he llevat les mort en el camp. Els gossos :

10

8

3 4

7

pare em del vaixell.

14

13

les tanques. Els

matí. Les forces de l'orde garantien la

Els

El mestre Jo-

medieval amb bote-

. Hem de

9

l'animalet

tant que en aquell carrer no va dormir ningú. Em

injustament una multa per aparcar en l'ORA. Em va

què li vaig dir la veritat. Els vent va

.

d'aquells davantals tenien uns motius vegetals molt ben acabats.

sep Martínez va

11

2

12

el telèfon per-

arribaren quasi de nit a Santiago de Compostel-la. El 15

del monestir cantaven a primera hora del

16

del concert.

1

9

2

10

3

11

4

12

)

13

6

14

7

15

8

16

Recorda de l'accent, la dièresi i el guionet que... - Sovint l'accent gràfic s'empra per a distingir paraules que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent. Es tracta de l'anomenada accentuació diacrítica, que pot afectar tant paraules monosil-labes com polisil-labes.

- Entre els molts exemples de paraules amb accent diacrítics es pot enumerar: bé/béns (de bona 49

Aptet

Ci

manera: el que és bo, possessió): déu/déus (divinitat): és (verb ser): mà (extremitat), més (quanti-

tatiu): món (tot allò creat), pèl/pèls (cabell): què (interrogatiu i relatiu tònic): sé (del verb saber), sí/sís (afirmació): sòl/sòls (terra): són (del verb ser): té (del verb tindre o tenir), ús (acte d'usar), vós (pronom personal fort). Esta regla s'ha modificat recentment i modifica el criteri normatiu que s'aplicava anteriorment. En l'accentuació de les paraules compostes se seguixen les normes generals d'accentuació gràfi-

ca, independentment de l'accent gràfic dels seus formants originals considerats per separat (vídeo 4 casset — videocasset).

Si les paraules van unides amb un guionet, cal accentuar gràficament

cadascun dels dos components d'acord amb les normes generals d'accentuació gràfica que corresponen a cada element per separat (ciència - ficció — ciència-ficció). Les paraules compostes forma-

des amb algun element escrit amb accent diacrític mantenen també l'accent (sub t sòl — subsol). l'accentuació d'adverbis resultants d'afegir la terminació —ment a un adjectiu porten accent gràfic

només quan l'adjectiu de què deriven també en porta (ràpida - ment — ràpidament). En les paraules procedents d'altres llengues, cal distingir si estan adaptades o no per a aplicar les regles d'accentuació. En el cas que no estiguen adaptades, s'escriuen amb l'ortografia pròpia

de la llengua d'origen i en cursiva (bypass o gruyère). Si els estrangerismes s'han adaptat gràficament, cal escriure'ls en redona i posant accent quan corresponga, d'acord amb les normes generals

d'accentuació gràfica (bàrman o líder). Les paraules o expressions llatines també es consideren, als efectes d'accentuació gràfica, com a

paraules o expressions estrangeres. Així, hi ha paraules o expressions que s'han pres directament del llatí, per via culta, que mantenen la forma originària i s'han d'escriure, per tant, en cursiva i sense accent (in memoriam). Altres, per la seua frequència d'ús, s'han adaptat ortogràficament i

cal escriure-les, conseguentment, en redona i amb accent, quan així ho requerisquen les normes

generals d'accentuació gràfica (accèssit, superàvit o quòrum). Els topònims adaptats al valencià s'accentuen gràficament segons les mateixes normes aplicables al lèxic general (París, Filadèlfia, Còrdova o Mònaco). Els topònims no adaptats al valencià, en canvi,

es regixen per la normativa ortogràfica pròpia de la llengua d'origen respectiva (Manchester, Alcalà de Henares o S3o Paulo). Les normes generals que regulen l'accentuació afecten igualment les lletres escrites en minúscula i

en majúscula (ÀFRICA, ANGLÉS o LLUÍS). - La dièresi (") és un signe gràfic que es col-loca exclusivament sobre les vocals

i .. Té dos valors.

1. Indica que la i: dels grups gue, gui, que i qui no és muda i forma un diftong amb la vocal

seguent (seguent, aqueducte, ambigúitat, aquifer, terraqúi). 2. Enun altre cas assenyala que una vocal tancada (i o u) no forma diftong amb la vocal anterior.

En aquelles paraules en què la tonicitat recau sobre la vocal tancada, no es forma un diftong i la tonicitat queda marcada per la dièresi (raim, peúc, veina, taút, oida, diúrn, gratuit, baúl). En les paraules derivades del grup anterior en què la vocal tancada passa a ocupar una posició

àtona, es manté el hiat, i, per tant, s'escriuen igualment amb dièresi (raimet, veinat, oidor, gratuitat).

Cal també tindre en compte que: o En certes paraules acabades en els sufixos —itat, —idal, —itzar i similars precedits de vocal, es

produix un hiat: i, per tant, s'escriuen amb dièresi, encara que en les paraules primitives la mateixa combinació forme un diftong: (arcaitzant, heroicitat, fluidesa). Cal tindre en compte

que, després del canvi normatiu introduit, es lleva la dièresi en els derivats cultes acabats en -al (romboidal, trapezoidal, laical, ovoidal, xifoidal i helicoidal). 50

UNITAT 2.

VIVIM

o En les combinacions de tres vocals, es posa dièresi per a indicar que la : en posició intervo-

càlica no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior (agraia, deduia, atribuies, beneia). o En certs casos, tot i produir-se un hiat, no es posa dièresi sobre certes paraules, per a evitar

una marca redundant o bé per a estalviar-ne l'ús. Així, s'escriuen sense dièresi: de

Je

Paraules que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent (país, Lluís, roin). Paraules formades amb els sufixos —isr:e, —ista (arcaisme, continuista, altruisme).

En-

cara que acaben en —isme, SÍ que duen dièresi les paraules lluisme i proisme, ja que la

terminació referida no té valor de sufix. Les formes d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació aca-

bats en vocal - ir (agrair, beneint, desoiries, traduiran). Les paraules amb una h intercalada entre una vocal qualsevol i una i (ahir, vehicle, nihilisme).

Les paraules acabades en vocal tancada seguida de les terminacions cultes —um i —us: (aquàrium, Màrius, Pius). Les paraules formades amb un prefix acabat en vocal seguit d'una paraula començada en

vocal tancada (antiinflamatori, coincidència, contraindicació). Tot i això, s'escriuen amb dièresi la paraula reúll i derivats i les formes que tenen la vocal tònica en l'arrel i no en la

desinència dels verbs reeixir i sobreeixir (reisc, sobreixes, sobreixen, sobreisquera). - El guionet (-) és un signe ortogràfic que s'utilitza amb funcions ben diverses:

1. Per a indicar la partició de paraules a final de línia (set-/mana, pas-/sar). 2. Per a enllaçar les formes sil-làbiques dels pronoms febles darrere del verb (contar-me,

adormir-te). 3. Pera unir paraules originàriament diferents en els casos seguents: 1. En els numerals compostos, per a unir les desenesi les unitats, i les unitats i les centenes

(vint-i-cinc, dos-cents). 2. En els compostos en què el primer element és un punt cardinal (nord-est, sud-coreà).

3. En els compostos en què es repetix, parcialment o totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat (non-non, ping-pong, xino-xano). . En els compostos patrimonials en què el segon element comença per r—, s- O 1-, i el primer acaba en vocal (cama-roja, esclata-sang, aigua-sal, para-xocs). . En els compostos en què l'aglutinació pot dificultar o alterar la lectura dels components

a causa de les lletres concurrents (pit-roig, Mont-roig). En els compostos patrimonials en què el primer element s'escriu amb accent (despús-ahir, pèl-blanc, mà-llarg). . En casos en què s'ha lexicalitzat l'adverbi vo seguit d'un substantiu o un pronom i es comporta, per tant, com un prefix (no-agressió, no-violència, no-res) Cal tindre en compte,

però, que quan la paraula no té valor de prefix s'escriu sense guionet. En les paraules formades amb un prefixi un nom propi escrit amb majúscula inicial (proamericà, ex-lugoslàvia). En compostos que es mantenen invariables (diccionari anglés-francés, un míssil terra-aire,

el trajecte València-Terol, pàgines 250-278). 10. En compostos de noms propis (diccionari Alcover-Moll). 11. En els préstecs no assimilats (snach-bar). 12. En els termes propis de determinats llenguatges d'especialitat en què el primer element

és un símbol o en aquells en què el segon element és un número (goma-2). 51

Apte"

Ci

- Cal tindre en compte que s'escriuen sense guionet: 1. Les paraules compostes: pocavergonya, collverd, allioli, alçacoll, coliflor, trencanous, capicua,

guardabarrera, a correcuita, cuitacorrents, a matadegolla, corimori, ratbuf, sucamulla. 2. Els adjectius coordinats del tipus: politicoeconòmic, francoalemany, historicogeogràfic, audi-

ovisual. És admissible quan els termes que formen un compost no responen a un concepte unitari: un tractat hispano-portugués.

3. Les paraules construides amb prefixos: antiadherent, preacord, vicepresident, exministre. 4. Les paraules formades a partir d'arrels grecollatines: gastroenteritis, arteriosclerosi, cardiovascular, grecoromà. 5. Els derivats de numerals: noucentisme, huitcentista.

x Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a

cada cas. L

1

és la part fonamental de la suspensió del cotxe. El

2

va portar el mi-

nistre a la inauguració del museu. Tots dos viatjaven en un ambient de

coneixien des de feia molts anys. carretera una profunda operat del

5

6

en la qual estigueren a punt de caure.

El ministre estava

En arribar foren re-

Casat a la població feia molts anys. Abans es dedicava a negocis

i ara a projectes culturals. Passejaren pel poble i veren les granges on els animals men-

javen el

8

9

gràcies a unes modernes màquines subministradores. Hi tenien uns potents

perquè durant l'hivern no se'ls gelara l'aigua. També passaren per l'església i entraren

al

10 12

de la Mare de Déu. Esmorzaren a la

11

amb els representants de les

del municipi. Constantment els interrompia el soroll d'una màquina

amb una música estrident. Posteriorment es dirigiren al museu dividit en diferents Al ministre li va causar una gran

15

molt especial. Li va 19

Nnu

18

13

—

14

la grandesa dels quadres. Es va acostar especialment

a un retrat on estava pintat un rostre de gran

li

, ja que es

En un moment determinat, de forma sobtosa, trobaren en la

i el violent moviment del conductor el va afectar.

buts pel director, un 7

4

3

16

i amb una

17

de la cara

sentiments relacionats amb la seua difunta esposa. Al ministre

un gran goig veure'l. Esta és la

20

de la visita oficial.

Dispositiu mecànic:

Conductor:

.

Bona relació: Excavació llarga i estreta feta en el sòl: Part ixent del cos que formen els ossos superiors de la pelvis als dos costats:

6. Natural de Brasil:

7. Relatiu a les operacions de borsa:

.

8. Preparat alimentari industrial que cobrix les necessitats de nutrició del bestiar:

9. Aparell utilitzat per a calfar aigua per mitjà d'energia elèctrica o d'un combustible:

52

UNITAT 2.

VIVIM

10. Cambra elevada darrere dels altars presidida per una imatge que és visible des de la

nau de l'església:

11. Establiment on es ven vi a la menuda i on també servixen altres begudes alcohòliques:

12. Agrupació de persones físiques o jurídiques, amb una finalitat comuna i que es regulen

per normes o estatuts que tots han d'observar: 13. Màquina o aparell que normalment dona premis metàl-lics i que funciona amb la introducció de monedes: 14. Edifici exempt que forma part d'un conjunt: 15. Opinió, sentiment o juí que suscita algú o alguna cosa: 16. Qualitat caracteritzada per la deficiència de color: 17. Manifestació a través de l'art:

18. Evocar i portar alguna cosa a la memòria: 19. Sinònim de causar en forma de pretèrit imperfet d'indicatiu: 20. Relat d'un esdeveniment: e——

— Col-loqueu els articles que hi calga.

LBuNoP€aUEÇ

Van vindre

alumnes,

mares,

mestres i

director.

dijous passat vaig anar al teatre.

Manuel arribarà

dimarts a mitjan vesprada.

dilluns és el dia que més m'agrada. dimecres 12 anirem a visitar-te. Treballar és sa.

Em sabia greu

deixar-lo sol.

riure sarcàstic d'aquell home em molestava molt.

quedar-se sense faena no el preocupa gaire.

an o He preparat

esmorzari

berenar per a tota la colla.

No oblides dels determinants que... - Són aquells elements que s'anteposen al substantiu i que de vegades ajuden a reconéixer-ne el gènere. La presència o no d'un determinant pot fer que canvie el significat del missatge. - Els determinats poden classificar-se en: definits (articles i demostratius), indefinits, quantificadors (numerals i quantitatius) i interrogatius. - L'article determinat s'utilitza bàsicament per a presentar un nom ja conegut, encara que a voltes

actua com a generalitzador. Presenta flexió de gènere i nombre i concorda amb el substantiu al qual acompanya. 53

Apte"

CI -

- L'article el i la s'apostrofen davant de substantius començat en vocal o h (l'home, l'oca, l'hora), davant de noms estrangers no adapatats gràficament que comencen per s seguida de consonant

(l'Scala, l'stop). - Els articles no s'apostrofen davant de paraules començades per io udiftongades (el iaio), h aspirada (Ia havvaiana).

- L'article /a no s'apostrofa davant paraules començades per io uàtones (la universitat, la història) ni

davant /a una (hora), la ira, la host i la Haia. - Els articles dels topònims van en minúscula i es poden contraure amb les preposicions.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

-3 Busqueu en la llista de reproducció Aptet C1 del canal d'Àrbena en YouTube, l'àudio que du per títol "Teodor Llorente" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Teodor Llorente tenia especialment aptituds

1. per a l'estudi de la història de l'agricultura valenciana. 2. literàries. 3. per a impartir justícia en els processos judicials. 2. Va ser de la Renaixença valenciana 1. un personatge molt conegut. 2. el poeta més gran. 3. mestre i capdavanter.

3. La Renaixença es va estendre 1. durant la segona part del segle XIX. 2. durant tot el segle XIX.

3. durant la segona part del segle XIX i el principi del segle XX. 4. La Renaixença es va compartir

1. amb aragonesos, balears i catalans. 2. amb balears i catalans.

3. amb catalans, balears i andalusos. 5. Teodor Llorente no fou 1. periodista, músic i traductor.

2. traductor, cronista de viatges i polític. 3. crític literari i artístic, historiador i traductor. 6. Teodor Llorente va ser 1. conegut sols en el món literari. 2. molt amic dels seus amics.

3. El personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià. 7. Teodor Llorente tenia gran autoritat 1. entre els escriptors valencians. 2. entre els polítics del seu temps.

3. fins i tot respecte a aquells que no compartien amb ell una mateixa ideologia.

54

UNITAT 2. VIVIM

8. Teodor Llorente va morir 1. el 1912.

2. al començament del segle XX. 3. ala fi del segle XIX.

—. Feu un monòleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que con-

sidereu: i, si voleu, afegiu-ne de pròpies.

7

LA BIOGRAFIA D'UN PERSONATGE QUE HA TRIOMFAT EN LA VIDA IDEES o Antoni era habitant d'un poble valencià on vivien 200 persones. 0)

De xiquet feia treballs al camp.

0)

Amb 14 anys se n'anà a València a fer d'aprenent en un taller mecànic.

0)

Va fer amistat amb un client que treballava en la borsa i el va iniciar en el món de les accions.

o A poca poc es va dedicar al món de les accions i va entendre la filosofia d'eixa professió. O

Va muntar la seua assessoria i estigué molt sol-licitat per empreses i particulars.

Exercici 10

— Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com Si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Esteu en el bar amb el vostre amic Pep. Sempre quedeu en eixe establiment del barri per a esmorzar el dissabte. Ell et diu que s'ha comprat una casa en un poble i que deixa el barri. L'has de convéncer perquè no se'n vaja. Idees o En el poble no coneix ningú i li costarà fer amics com els del barri. o Està més lluny del seu lloc de treball. o Tindrà menys botigues per a fer la compra.

Situació comunicativa de la persona B

Entreu al bar per a esmorzar amb Joan, com feu totes les setmanes. Esteu molt contents perquè vos heu comprat una casa en un poble. L'heu de convéncer que ha sigut una bona idea. idees o La vida és més tranquil-la. o Podrà fer més activitats en el seu temps lliure. o Esmorzaran el dissabte en un bar del poble que està molt bé.

95

Aptet

4.

CI

Literatura: la poesia

-s Llig el poema seguent i busca les figures retòriques. Explica'n la finalitat o el sentit real del que es vol dir.

Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d'aroma l'aire,

no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins

volguts records de ma infantesa, per ells jo tinc l'ànima presa

vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins,

s'alcen al cel quatre palmeres: lo vent batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins.

En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor enxica. Qui oir pogués sa xiscladissa

vora el barranc dels Algadinsi Vora el barranc dels Algadins

l'aigua corrent los camps anega,

en sos espills lo sol llampega, i trau l'arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins, i en caure el sol, caçadors destres,

a joca van d'ànecs silvestres, vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins

mourà les palmes l'aire, li donaran los horts son flaire,

i sa cantúria els teuladins. Lo mas, demà, guardarà dins

dolços records i imatges belles,

jo no podré gojar ja d'elles, vora el barranc dels Algadinsi Teodor Llorente, "Vora el barranc dels Algadins", Nou Libres de Versos, 1902.

Recordeu: la poesia - La poesia és el gènere literari que s'estructura en versos amb la finalitat de comunicar sentiments,

estats d'ànim o descripcions personals. És un gènere subjectiu. - Hi ha tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic. 56

UNITAT 2.

VIVIM

- La mètrica s'encarrega d'estudiar el tipus de versos i la relació que s'establix entre estos. Els versos es diuen masculins si acaben en paraula aguda i femenins si acaben en paraula plana. Són d'art menor si tenen fins a 8 síl-labes i d'art major si en tenen més. - Existixen diferents llicències poètiques que afecten el nombre de síl-labes d'un vers: la sinalefa

(quan es compten dos síl-labes com una), el hiat (pronunciació separada de dos vocals en contacte),

elisió (supressió en la pronunciació d'una o dos vocals en contacte), dièresi (pronunciació com a dos sil-labes diferents les vocals d'un diftong) o sinèresi (pronunciació unida de dos vocals que no formen diftong). - La poesia es fonamenta en diversos recursos semàntics: al-literació (repetició d'uns mateixos sons al llarg d'uns versos), anadiplosi (repetició d'una o més paraules al final i al principi d'un vers), anàfora (repetició d'una paraula al principi d'una frase o vers), antítesi (contraposició d'expressions que

tenen sentit oposat), asíndeton (supressió de partícules relacionants, especialment conjuncions copulatives), comparació (establiment d'una relació de semblança), encadenament (trencament forçat d'un vers que continua en l'altre), epítet (adjectiu que no aporta cap característica desconeguda), hipèrbaton (alteració forçada de l'orde gramatical de les paraules), ironia (expressió que expressa un significat contrari al que es diu com a crítica), metàfora (comparació entre termes que se suggerixen

els uns als altres), metonímia (metàfora que pren la causa per l'efecte), paradoxa (expressió d'un enunciat cert que conté dos conceptes antagònics que creen un efecte contradictori), polisíndeton (repetició frequent d'una conjunció per a donar força a l'expressió).

5.

Prova: model JQCV

ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Hem eliminat cinc fragments de l'extracte de l'article seguent. Llegiu-lo i trieu dels fragments

l'adequat a cada buit. Hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Quan el primer amor és una història de violència (masclista) El primer amor és el que es recorda tota la vida. El que marca. (1). El primer amor, el que lloen les cançons,

els films, els poemes... però què passa si el primer amor és una història de violència2 El nombre de denúncies per violència masclista entre menors d'edat ha crescut un 11 96 respecte de l'any

anterior. Denúncies que solen relacionar-se amb violència física envers les dones. Però aquesta història

no comença al cos, no sorgeix essent visible. És una altra mena de dolor: el dolor invisible. Ella el coneix a ell. Al començament, no li agrada gaire, però com més va més parlen. Ell es desviu per ella i un dia li demana de sortir. Ella accepta. Aquest és un relat fictici, però alhora real. També és la història de la Sara, la Clàudia, la Gemma, la Maria, la Clara i la Carla. Aquestes sis noies van patir violència psicològica, i en alguns casos també física, per part de les seves parelles durant l'adolescència i la primera joventut. Totes tenien entre 15 i 16 anys quan van començara sortir amb aquells nois. Com passa en la majoria de casos de

violència masclista, les seves històries tenen molts punts en comú. 'Al començament, no m'hi sentia gaire atreta, però volia sentir-m'hi', recorda la Sara. La Maria va començar la relació d'una manera semblant: 'A mi m'agradava un altre noi, però com que ell estava molt per mi, vaig pensar que d'alguna manera havia

de donar-li senyals i em vaig sentir obligada a començar amb ell". Malgrat que no estaven enamorades, els agradava la relació. Al començament, tot anava bé, fins que van adonar-se que els nois eren gelosos. (2). Em deia, mig de broma, que no havia d'anar tan bonica a estudiar

perquè agradaria a la resta de nois', explica la Sara. A la Clara li passava igual, si fa no fa: 'No volia que em maquillés. De manera subtil, em deia que era una fresca". 5/

Aptet

CI

Però cedien. 'Què més dona quina roba em posi2' 'No em costa res que es quedi tranquil." 'És molt protector, i al capi a la fi, això és l'amor." Una anècdota es va començar a convertir en regla: la gelosia anava creixent i ells volien controlar totes les coses que elles feien. 'No volia que quedés amb certes persones', recorda la Carla. En el cas de la Sara i la Clàudia, això encara anava més enllà: els nois s'enfadaven tant, cada vegada que sortien de festa, que al final sortien d'amagat. La Sara ho recorda així: 'Li deia que no sortia de festa, però era mentida. Va començar a sospitar i llavors em va obligar a enviar-li una foto cada nit per a saber on era. Em feia diverses fotos diferents en un dia i les guardava per a enviar-les els dies que sortia, però sempre caminava amb molta por de trobar-mell i que em descobrís.' En el cas de la Maria, el noi pretenia que tot el món girés al seu voltant: 'Volia que ho

féssim tot junts, que estiguéssim sempre junts. No podia fer amics perquè quan no era a l'institut era amb ell.'

L...1. Les consequències

Les consequències psicològiques de la violència masclista en la joventut són diverses i van des de la de-

pressió i l'ansietat fins als trastorns alimentaris. (3). 'Tinc seqieles. Algunes les superaré, però amb la resta hauré d'aprendre a conviure-hi.' Aquesta experiència, evidentment, marca les relacions posteriors. Mentre que algunes noies estan molt alerta perquè la història no es torni a repetir, d'altres adopten el mateix rol de submissió. 'Quan començo una relació amb un noi, em continuo sentint culpable quan surto de festa i li parlo pel mòbil perquè vegi

que no li soc infidel", explica la Clàudia. La Sara també explica que ha continuat adoptant el rol de submissió amb el xicot d'ara, però que ell intenta revertir-ho. La Clara, en canvi, no ha tolerat mai comportaments que li recorden la seva exparella. (4). Són dones independents, intel-ligents, fortes, amb pors i amb somnis, amb gustos diferents, amb ideals, amb reivindicacions i amb illusions. Dones, persones normals: no són persones de tendència dependent.

Com explica Núria Beitia, entrar en una relació així sorgeix del fet que aquestes dones s'hi lliuren de manera total, perquè les relacions parteixen de l'amor, no de la dependència. Beitia explica que la violència sovint neix per la idealització esbiaixada de l'amor romàntic com a lliurament total, sense filtres. La idea

que la felicitat pròpia vindrà donada per l'altre, que l'altre complirà totes les necessitats pròpies. Una idea que porta a la violència si es creu que l'altre no respon lliurant-se prou. (5). Si l'home considera que la dona no es lliura prou, comença amb les exigències. Per Beitia, el fet que aquests casos de violència creixin entre els joves pot ser causat perquè els nois veuen complicat el seu lloc

en el món pel context actual. En aquest sentit, l'ús de la violència no respondria a un intent de satisfer un desig sexual sinó de satisfer el desig de poder. Clara Ardèvol Mallol i Laura Gàllego Marfà, (Quan el primer amor és una història de violència (masclista), Vilavveb, 24-11-2017. https:/ fvvvvv.vilavveb.cat/noticies/quan-el-primer-amor-es-una-historia-de-violencia-masclista/ (text revisat)

A1

La violència psicològica es basa, també, en la contraposició patriarcal dels rols de gènere, en què l'home és el proveidor material i la dona la proveidora d'afecte, amor i sexe

B

El que no influeix gens en la resta de relacions a partir d'aleshores ni en el comportament de la persona cap a les seues parelles posteriors, Si és que en té altres

CC4 lla Clara, la Clàudia, la Maria, la Carla, la Sara i la Gemma no són dones submises, insegures, 1

58

dèbils ni petites

UNITAT 2.

VIVIM

El que pot determinar com actuarà una persona en relació amb les seves parelles fins al final dels seus dies

Es tracta de dones insegures, submises, dèbils i amb poca autoestima, per això és tan fàcil maltractar-les

Tenia atacs de pànic molt forts i depressió. Vaig perdre deu quilos perquè no podia mirar el menjar sense que em vinguessin nàusees', recorda la Carla, que va superar-ho, en part, gràcies a l'atenció psicològica Questionar la manera de vestir o la vida social de les noies és un dels primers passos en l'escala de violència masclista

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTI QUES Exercici 2. Llegiu el text seguent i ompliu els buits amb una o dos paraules. Per a omplir alguns buits és important llegir la informació que hi ha entre parèntesi. El (O) n'és un exemple.

L'olor de les cançons Una muntanya salvatge i camps de tarongers 1

0

caquis. Això és el que veu Josep Pérez quan

(portar a un nivell més alt) el cap de la seua guitarra. Privilegis de viure a la Casella, un

paratge natural d'Alzira.

2

(article indefinit) vall amb el seu propi microclima on cultiva un

xicotet terreny del qual s'abastix. També té gallines que li donen ous. I arbres fruiters. I, sobretot, temps.

Un entorn que està molt present en Un gat i l'home al seu costat (Mésdemil, 2016), òpera prima d'Ona Nua. El 3

del títol és Lilo, que bateja un tema amb el seu nom. L'home és Josep. Els dos compartixen

portada. I si és cert el que diuen dels felins, també la capacitat d'observar amb lucidesa el que els envolta.

Les

4

(el número anterior al catorze) cançons de l'àlbum així ho testimonien. Íntimes i pro-

peres, però sense rebutjar la intensitat. Banyades de la

5

(qualitat de tranquil) i la pausa que

regalen les muntanyes. Marcades per un costumisme que no té res d'exhibicionisme.

Hi ha folX. I pop. I sons mediterranis. I aires melòdics africans. Es pot veure Jeff BucXley regar l'hortet de Josep,

6

Burjassot.

Marvin Gaye prepara l'esmorzar per a quan arribe el gran poeta valencià des de

7

que hi ha dos temes ("Llàgrimes" i "D'un any") que adapten dos poesies seues,

alçarà un got de vi i en veu alta declamarà: "No hi havia a València dos cançons com 'L'olor de les tomaques'i Que

difícil és de vegades la vida". Elliott Smith, acabat d'alçar-se del llit, somriurà i afegirà "Entre els barrots" al brindis, perquè és una estupenda versió del seu "Betvveen the bars".

No, Josep no és un Grizzly Man. Que VYerner Herzog descanse tranquil. Tampoc és un home orquestra. En el seu currículum trobem bandes com Cuarta Plaza, Zoé, Offsession i Plastic Smile.

8

ha posat

la seua habilitat instrumental al servici d'Òscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque. Per al seu primer pas com a Ona Nua va comptar amb collaboradors, en la seua selecció va anteposar la intuició dels músics

escollits

9

la tècnica. En el disc, la família la formaren Xavi Alaman al baix, Abraham Rivas als

teclats i Moumouni Diarra a la Xora. A tots ells els va donar llibertat absoluta per a sumar. 59

Aptet

CI

Les cançons d'Ona Nua no deixen de créixer. No és cap casualitat. Van ser

10

(en participi

femení plural: produir una obra artística executant les seues parts i combinant-les harmònicament), in-

tencionadament, amb finals oberts. En maig del 2014 va pujar, per primera volta, damunt d'un escenari per a defensar-les.

11

dos anys després, en abril del 2016, s'editava el disc. I ahí estaven les

cançons, tan fresques com els encisams que cultiva el mateix Josep. El camí continua en cada concert, amb

la inestimable participació d'Alaman i la bateria de Luis Besa. Encara que la majoria de les vegades toca

a soles. Diners i música estan allargant massa la seu nefasta relació. Com diu ell mateix, tocar amb una banda hui en dia és un acte heroic.

Acompanyato en

12

, el directe d'Ona Nua fa ple en la diana. És una mena de sessió d'espiritisme

en la qual s'alliberen músiques i lletres. Per uns minuts deixen de pertànyer al seu autor i suren per l'aire a l'abast de tots. No hi ha cap guió escrit. Així es pot passar d'un moment al més pur estil Vetiver a

quedar-nos bocabadats davant d'una versió de "La leyenda del tiempo", que afig el seu nom al costat dels de Federico García Lorca, Ricardo Pachón i Camarón. No és l'única recreació del seu repertori. Nirvana, PJ Harvey, Mercedes Sosa, Pixies o el seu admirat David Bovvie (mencionat en els agraiments del disc) poden aparéixer segons el moment. Algunes d'estes, i altres, apareixen en el seu canal de YouTube, on va pujant-

ne de noves amb certa

13

(qualitat d'assidu). Una pràctica que, a més de saciar el seu apetit

musical, li servix, com a professor de cant que és, per a mantindre en forma la seua veu. Les presses no lliguen

14

Josep. Els deu anys entre el seu darrer disc amb Plastic Smile i este

ho corroboren. El segient arribarà quan siga el moment. És el que té viure lluny del ritme cardíac de les ciutats. Ell mateix ho conta en la cançó que tanca l'àlbum: "He de baixar al poble a comprar / però no tinc ganes, em sent agredit / pel soroll fastigós dels cotxes, de la gent comprant... M'agrada / viure en el camp". A més, allí pot tocar la bateria sense mirar el

15

(aparell que mesura el temps i indica l'hora) i pujar

el volum de "l'ampli" sense molestar a ningú.

Rafa Rodríguez, dL'olor de les cançonsn, Valencia Plaza - Lletraferit, 1-10-2017.

http://valenciaplaza.com/lolor-de-les-cancons (text revisat)

10 11

60

UNITAT 2.

VIVIM

12

13 14

15

Exercici 3. D'acord amb la definició que es dona per a cada número, ompliu els espais buits del fragment

del relat seguent. El (O) n'és un exemple.

Variant de paràbola Vaig deixar la casa dels pares de molt jovenet. Em vaig apartar de la meva

0

, del futur prede-

terminat. Me'n vaig anar a cegues, només amb un bitllet d'anada. Vaig baixar del tren en una altra ciutat, vaig dormir en habitacions rellogades, i per viure vaig fer de noi dels encàrrecs. Vaig experimentar la

llibertat, que no és una llista de drets, sinó una lluita. Si no és sovint un desert, no és llibertat. Era un noi solitari per temperament, desorientació,

1

. Menjava poc, mentre aprenia la dis-

ciplina de l'escassesa. Era a finals del 1968: no vaig saber fins després que allò només era el principi. Els carrers s'omplien de joves de la meva edat que baixaven de la

2

i omplien el centre de la

calçada. Jo també vaig fer aquell gest d'una llibertat nova, que feia por. Aquell moviment brusc va atreure les ires de tots els partits i els poders constituits. Va atreure les càrregues de la policia i els carrabiners, les sirenes i les granades

3

disparades per fer mal. Ens

detenien, ens apallissaven i ens tancaven en celles a l'atzar. Nosaltres reaccionàvem amb pedres, amb les primeres ampolles plenes de gasolina amb un drap al coll que servia per encendre-les. Quan es trencaven,

escampaven un

4

de foc que causava el desordre entre els escamots enviats a la càrrega.

Enmig del fum i el foc, vaig pronunciar, al costat d'altres companys, paraules que em semblaven molt encertades. Vam descobrir que hi havia gent del poble que ens apreciava, perquè es reconeixia en els

nostres dies d'impaciència. Passava el mateix a tot Europa i més enllà. Era una generació que s'havia convocat tota sola, de punta a

punta del planeta. Teníem mitjans per ser-ne conscients, per sentir-nos part d'una

5

general.

La casella de sortida, la ciutat d'origen, s'anava fonent, esborrada per la nova ciutat que estàvem fundant. El camí de tornada estava tallat. Jo no tenia res a veure amb la història del fill

6

que apareix a l'Evangeli segons sant Lluc. No

havia demanat al pare la meva part de l'herència, ni l'havia dilapidada en borratxeres. Al contrari, en una

sobrietat abstèmia vaig renunciar a la part que ell havia conservat i que havia destinat a mi. Era un dels milers de joves que expressaven la seva voluntat de contradicció.

Posàvem en marxa noves formes de lluita a les fàbriques, a les escoles, a les casernes, a les presons, a tot arreu on arrelava el nostre contagi. Sota aquella pressió, s'emprenien reformes. També hi havia intents oposats, temptacions de cops d'estat militars. D'altra banda, Itàlia era l'única democràcia provisional en

un Mediterrani de feixismes: Espanya, Grècia, Turquia. Tots aquells feixismes formaven part de l'Aliança

Atlàntica, de l'OTAN que tenia unes bases formidables a casa nostra. El segle xx va ser el segle de les revolucions. Masses humanes enormes van derrocar tiranies i imperis colonials. Els revolucionaris es van convertir en presidents o bandits, sense matisos ni destins

7

Per mi, no hauria tornat mai a casa, als afectes que havia abandonat. Va ser mèrit seu, dels meus magnífics pares, el restabliment del contacte, la refundació d'una segona i més profunda intimitat. Els anys i les 61

Apte"

CI

collisions s'exacerbaven. Un periodisme menor ho va voler reduir al titular dels anys de plom, sense ni tan sols el mèrit d'haver inventat la

8

, que havien agafat d'una pellícula, alemanya per a més

inri.

Jo en dic els anys de coure. Tot de fils que conduien el corrent elèctric de les lluites socials, des de Testa Gemella Occidentale, fins als Alps de Zillertal, fins a la Punta Sottile, fins a Lampedusa, les extremitats geogràfiques del nostre país. Els anys seixanta van quedar sacsejats per una descàrrega, per un

9

sísmic de lluites que imposaven el seu ordre del dia fins i tot en el cine, les cançons, el futbol o les vacances. Van ser anys de coure, el millor conductor d'aquella energia elèctrica de transformació. Les vides personals quedaven en suspens. Aquella joventut política afrontava la presó sense cap recom-

pensa privada. Recordant-ho ara, en una època tan oposada, en què només compta l'interès individual i en què som valorats pel nostre poder adquisitiu, podem mesurar l'esquerda que separa una Itàlia de l'altra. Va

ser mèrit dels meus pares, que no van voler renunciar al fill perdut, que se n'havia anat amb una multitud d'insurgents. La mare va venir a Bolonya el

10

juliol del 1971 per assistir a una assemblea naci-

onal de Lotta Continua, en un palau d'esports rodejat de tropes i amb una temperatura política a l'interior

que s'hi podien fer ous ferrats. Va venir per intentar comprendre l'insomni d'aquella generació. Erri de Luca (2017), 4Variant de paràbolav (dins d'El més i el menys, p. 9-12), Alzira: Bromera.

0

Aglomeració urbana, normalment gran i amb una po- I ciutat

v

blació densa, on predominen les activitats industrials i de servicis. 1

Qualitat d'obstinat.

2

Part lateral de la via urbana, destinada als vianants i normalment més alta que la calçada.

3

Que produix la secreció de llàgrimes. lEn femení plural).

4

Clot d'aigua, generalment de pluja.

5

Orientació o direcció que pren alguna cosa.

6

Malversador, que gasta sense mesura.

7

Que es troba entre dos termes. (En masculí plural).

8

Manera fixada de fer alguna cosa.

9

Grup nombrós i agitat de persones, animals o coses.

10

Que produix calor.

Exercici 4. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o c de les que vos indiquem més avall.

El nom no fa la cosa

0

certes questions que alcen verdaderes passions entre els valencians, i el nom de la llengua

n'és una, sens dubte. Probablement és perquè el nom de la llengua s'associa a la pròpia identitat com a po62

UNITAT 2.

VIVIM

ble. Però no necessàriament és així. Els anglesos, els nord-americans, els australians i molts altres pobles compartixen una llengua, però tenen identitats diferenciades: i al contrari: els suissos, presos en conjunt, tenen diverses llengúes i,

1

, una identitat nacional compartida. El tema és delicat i suscita re-

accions vehements. És normal. O, si més no, comprensible. Però la passió no ens hauria d'impedir mai que puguem tractar este o qualsevol altre tema amb racionalitat i ponderació. Jo,

2

, no em resigne

a pensar que els valencians siguem incapaços d'abordar civilitzadament qualsevol questió lingúística, per conflictiva que haja pogut ser en algun moment. I, amb eixe voluntariós i no sé si ingenu afany, voldria proposar-los en primer lloc una excursió.

3

confronten, primer que res, les idees preconcebu-

des que puguen tindre sobre la llengua amb la realitat. Les opinions s'han de sostindre amb coneixement

de causa: no podem proferir asseveracions sense que estiguen suficientment fonamentades en la realitat lingúística actual i en la història de la llengua. Els suggerisc, per tant, com a exercici desinhibidor de prejuís, que es desplacen a Sant Rafel del Riu, municipi valencià situat en el límit septentrional de la nostra Comunitat, i que passegen tranquillament pels carrers, escoltant la gent, després,

per la carretera TV-3319 durant set quilòmetres

5

4

la ruta

arribar a la Sénia, municipi de Catalunya,

i facen la mateixa operació: deambulen pels carrers sense pressa i parlen amb la gent. Si ho fan, els assegure que no percebran cap diferència lingiística entre el parlar d'un poble i de l'altre. I en el cas que en troben alguna, de segur que també seran capaços de detectar diferències entre el parlar de Guadassuar i el d'Alzira. Però ni a Alzira es parla una llengua diferent de la de Guadassuar ni a Sant Rafel del Riu tampoc es parla una llengua distinta de

6

es parla a la Sénia. No té sentit obstinar-se a negar les

evidències.

Una altra cosa és el nom de la llengua, d'eixa llengua que es parla en la Comunitat Valenciana, sí, i també a Catalunya, les Illes Balears, la franja oriental d'Aragó, el departament francés dels Pirineus Orientals i la ciutat sarda de l'Alguer. Nosaltres, els valencians, tradicionalment li hem dit valencià. Així és com se l'anomena, per exemple, en el Tirant lo Blanch: den lo present tractat per mi posats per inadvertència e

pus verdaderament ignorància, me atreviré expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d'on yo só natural se'n puxa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi sónv. I també és denominada de la mateixa manera, amb 7

de valencià, en molts altres textos que no és possible reproduir ací perquè

llista es faria interminable. Però, alhora, també hi ha nombroses referències històriques

8

la

9

s'utilitza la denominació de català per a designar la llengua dels valencians. Per citar un text de mostra,

reproduiré a continuació un fragment de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad y Reino de Valencia de Martí de Viciana: 4En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana, porque en la conquista se

pobló més de catalanes que de otras naciones, de los que heredaron la lenguar (1563). Tant una denominació com l'altra alternen amb fet servir altres noms més o menys curiosos per a

10

al llarg del temps. I a vegades encara s'han 11

, com llemosí, que entre altres feia servir

Constantí Llombart apellant a l'antiga llengua dels trobadors, o bacavés, enginyós acrònim ideat per Nicolau Primitiu format amb les primeres síllabes de balear, català i valencià. Eren fórmules

12

s'intentava conjuminar un sentiment d'unitat lingúística i, alhora, un respecte per la diversitat particularista de les nostres terres. Totes estes referències nominals s'han de situar, és clar, en un context històric determinat. Inicialment, les llengúes solien designar-se amb els gentilicis dels territoris on es parlaven. La supremacia econòmica i cultural de la ciutat de València respecte a la de Barcelona durant el segle XV va

propiciar l'extensió de l'ús de la denominació de valencià per a referir-se a la llengua pròpia. Però prendre estes referències amb un valor d'identitat lingúística diferenciada respecte al català no té consistència. Si algú tenia la percepció que parlava una llengua diferent de la dels veins del nord —i podrien reportar-se textos que apunten en esta direcció—, no passa de ser el reflex d'un sentiment

13

. Però una

cosa són els sentiments, i una altra, de ben diferent, la filologia. Així era abans i així és ara.

63

Apte"

CI

El cas és que, siga per la raó que siga, entre els valencians tenim una forta tradició d'anomenar valencià a la nostra llengua. I és ben legítim anomenar-la així. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de fet, avala plenament la validesa d'esta denominació, i també la de català,

14

que sí. Dona les dos denomi-

nacions com a equivalents, com no pot ser d'una altra manera. I l'Institut d'Estudis Catalans, exactament igual. En l'accepció 2.6 del seu diccionari definix valencià de la manera seguent: 4Al País Valencià, llengua

catalanar. Filològicament, per tant, es mire com es mire, són denominacions totalment compatibles. No passa res si nosaltres li diem valencià i uns altres li diuen català. I no som un cas insòlit, ni de bon tros, per esta dualitat onomàstica. En el nostre entorn més immediat, les denominacions de castellà i espanyol alternen amb absoluta normalitat en tots els àmbits. El neerlandés també és conegut com a holandés i com a flamenc: el finés rep igualment el nom de finlandés, el moldau és el nom amb què es designa el romanés en

la república de Moldàvia: el serbi i el croat són noms diferents de la mateixa llengua, que en un altre temps, quan formaven part de l'antiga lugoslàvia i mantenien una voluntat de confluència, es denominava serbocroat o croataserbi.

En el pla jurídic, l'Estatut d'Autonomia determina que el nom oficial de la nostra llengua és valencià. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua banda, ha definit exactament l'abast filològic que cal atribuir a esta denominació. Estes referències

15

un punt de partida per a articular un con-

sens social al voltant de la llengua sobre unes bases sòlides i racionals. Els enfrontaments ens debiliten. I l'important, ara, per a tots els que estimem el valencià, és saber què en volem fer.

Josep Lacreu, 4El nom no fa la cosax (dins de Pren la paraula, p. 35), València: Àrbena.

o

Hi ha

N'hi ha

N'hi han

gol

al hora

a l'hora

alhora

2

al menys

almenys

pel menys

3I

Perquè

Per què

Per qué

4 :

prossegueixen

prosegueisquen

prosseguisquen

es .

fins al

fins a

fins

6

la què

la qual

la que

ll 7 L

l'apel-latiu

l'apelatiu

l'apellatiu

8

sinó

si no

sinós

VE

en què

en el què

amb què

10 :

asiduitat

assiduitat

assiduitat

um

referir-se'n

referir-nos-hi

referir-nos-ne

mn

amb què

amb les que

amb que

13.

d'auto afirmació

d'auto-afirmació

d'autoafirmació

4

per descomptat

per supost

per suposat

15 i deurien de constituir / haurien de constituir l tindrien que constituir

UNITAT 2.

VIVIM

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Trieu una de les dos opcions seguents i redacteu un text que tinga entre 200 i 220 paraules.

Opció A: Escriviu una carta formal al director de l'escola del vostre fill o de la vostra filla en la qual vos queixeu del tracte que està rebent el xiquet o la xiqueta per part d'un company que l'assetja

ili demaneu explicacions per esta situació. Hi podeu tractar els punts seguents: Presentació personal.

El problema del vostre fill o filla. Implicació del personal de l'escola. Possibles solucions.

Consequències, si no hi posen mesures.

Opció B: é Què penseu de la distribució de la faena de la casa entre hòmens i dones2 Escriviu un article d'opinió en què parleu del tema. Idees:

èTradició o comoditat2 é En casa vostra qui s'encarrega de cada tasca2 èigualtat o desigualtat

è Ajuda o cooperació2

Exercici 6. Redacteu un resum que tinga entre 170 i 190 paraules en el qual destaqueu les idees principals de l'article seguent.

L'ADN dona la raó a la mare immigrant i permet que es retrobi amb el seu fill de quatre anys Jugant en un parc i sense parar d'abraçar-se. Des que poc abans del migdia Oumoi el seu fill Abdaramane, de quatre anys, s'han retrobat després de set mesos separats perquè van arribar a Espanya en pasteres diferents, no s'han separat. A la darreria de la setmana passada, les proves oficials d'ADN realitzades

pel Govern de Melilla confirmaven el vincle familiar i obrien la porta al retrobament de mare i fill. No obstant això, l'associació VYomen's Linht VYorldvvide, que ha donat suport a la mare, de Costa d'Ivori, manté

la seva demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans contra l'Estat espanyol per vulneració de drets fonamentals perquè, afirmen, hi ha més menors esperant per retrobar-se amb la família o els seus cuidadors i els tràmits s'eternitzen.

La sala d'espera ha quedat petita per a Oumo, que ha preferit esperar el retrobament amb el seu fill al carrer, segons han explicat les integrants de La Merced Migraciones que l'han acompanyada. El nen ha arribat a peu acompanyat dels responsables del centre de menors, i així que ha vist la seva mare s'ha posat

a córrer cap a ella per fondre's en una abraçada. La primera en més de 200 dies. Poc abans, a l'aeroport de Melilla, Oumo no s'ha volgut presentar sense res i li ha comprat una petita joguina amb llums i plena de xocolatines perquè "al nen li agrada molt la xocolata", ha justificat. Reprendre el seu projecte de futur

Hores més tard, i després de completar els tràmits documentals, tots dos podien disfrutar amb la joguina en un parc infantil i intentar recuperar els centenars d'hores de joc perdudes. El seu pla immediat passava

per comprar una mica de roba, interessar-se per la rutina seguida aquest temps pel nen i tornar aJerez de la Frontera (Cadis), al centre d'acollida on resideix Oumo. Des d'allà, ella tornarà a plantejar-se el projecte

migratori de futur per al seu fill, el que li va fer travessar l'Àfrica i llançar-se al mar en pastera a començaments d'any. I potser explicar-li també el que va passar, perquè "el nen no sabia res de la seva mare, el seu últim record és el de la seva tia ofegant-se en l'embarcació que naufragava", afirmen des de l'organització. 65

Aptet

CI

AixÒ va passar al març. Després de passar mesos amagats en un bosc del nord del Marroc, el dia que

havien de creuar l'Estret Oumo estava malalta i va preferir esperar una altra oportunitat i que el seu fill se n'anés amb la seva germana. Els ocupants de la pastera van ser rescatats quan estaven a punt d'enfonsar-se. I el nen va ser derivat a un centre de menors de Melilla, mentre que, després de ser conduida a un hospital, la seva tia va ser derivada a Bilbao. Un mes després, Oumo també va ser rescatada al

límit, després de veure morir diversos companys, i traslladada a Andalusia. Proves de verificació El primer que va fer va ser identificar-se i reclamar el seu fill, va acreditar-ne el vincle amb fotos, partida

de naixement i passaport, documents que Melilla va considerar "dubtosos" i "poc fiables". La mare no es

podia traslladar a Melilla perquè estava en situació irregular i no tenia permís de residència, per la qual cosa van arribar fins i tot a fer-se una prova d'ADN en un laboratori autoritzat. Però l'administració de la ciutat autònoma no ho va acceptar al ser un laboratori diferent de l'oficial. Van portar el cas als jutjats de Melilla i al Defensor del Poble, que va exigir a les autoritats de la ciutat autònoma que en facilitessin el

contacte. Però fins que a l'octubre es va elevar una protesta davant el Tribunal Europeu de Drets Humans en la qual demanaven mesures cautelars, l'administració melillenca no va accedir al fet que marei fill

poguessin tenir un petit contacte, via videoconferència. I això després que el servei de menors de Melilla ensenyés per primera vegada al nen una foto de la marei veiés la seva reacció positiva. Des de Vomen's LinR insisteixen que Espanya ha vulnerant els drets del nen al mantenir separats mare i fill contra la seva voluntat, un fet que qualifica de "cruel, inhumà i degradant". A la seva demanda davant

el Tribunal Europeu, expliquen que hi ha més casos, especialment en aquells vinculats al tràfic de persones

(que no és el cas d'Oumo) en què de forma sistemàtica es retira la custòdia i s'allunya els nens de la unitat familiar. Per això reclamen que es pressioni Espanya perquè la reunificació es faci en un termini curt de temps.

4L'ADN dona la raó a la mare immigrant i permet que es retrobi amb el seu fill de quatre anys, El Periódico, 13-11-2017. http://vvvvvv.elperiodico.cat/ca/successos-i-tribunals/20171113/ladn-dona-la-rao-a-la-mate-immigrant-i-

permet-que-es-retrobi-amb-el-seu-fill-de-quatre-anys-6420264 (text revisat)

ÀREA D'EXPRESSIÓI INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Feu un monòleg sobre el tema proposat i trieu les idees que desitgeu i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema:

Treballeu en una televisió i esteu decidint quin tipus de programació fareu per a la temporada seguent. Heu

d'exposar el model de televisió que penseu que és el millor. Idees:

é Copiar el model de canals d'èxit o fer un canal innovador

Llengua del canal. Tipus de programes. Audiència a la qual es dirigirà. Publicitat: éèsí o no2

06

UNITAT 2.

VIVIM

Exercici 8. Diàleg. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar, al final podeu arribar a un acord amb l'altre aspirant.

Persona A Sou una parella i heu de decidir què feu amb la vostra relació. Hi ha dos opcions: anarvos-en a viure junts o viure cada u en sa casa i quedar per a veure-vos com fins ara. Sou partidari de viure junts.

Idees: - En una parella s'han de compartir les vivències i els espais. A la parella l'estimes amb manies i peculiaritats.

Problemes a l'hora de tindre descendència.

És por de comprometre's. S'estalvia en lloguer i gastos comuns i eixos diners es poden gastar en altres coses.

Persona B Sou una parella i heu de decidir què feu amb la vostra relació. Hi ha dos opcions: anar-vosen a viure junts o viure cada u en sa casa i quedar per a veure-vos com fins ara. Defenseu la postura de viure separats. Idees: - La independència fa que pugues seguir creixent com a persona. Així no et canses de l'altre ni de les seues manies.

Tindre fills no és tan important.

És voler tindre el teu espai. La convivència és sobredosi.

6/

Treballem i estudiem Il.

Comprensió. expressió i interacció escrites

-x Llegiu este article dedicat a l'educació. En este extracte se n'han eliminat cinc fragments. Trieu dels

fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Reconéixer l'educació i el coneixement com a béns comuns mundials

(1) El desenvolupamenti l'ús del coneixement són els propòsits últims de l'educació, guiats pels principis del tipus de societat a què aspirem. Si l'educació es veu com aquest procés deliberat i organitzat d'aprenentatge, no es pot centrar cap debat sobre això simplement en el

procés d'adquirir —i validar— coneixement. Hem de considerar no només com s'adquireix i es valida el coneixement, sinó també que la manera d'accedir-hi sovint està controlada i, per tant, com cal fer l'accés disponible a tothom. Tanmateix, el discurs sobre l'educació i l'aprenentatge al món canviant d'avui ha d'anar més

enllà del procés d'adquirir, validar i utilitzar el coneixement. (2) El coneixement és el llegat comú de la humanitat. El coneixement, com l'educació, s'ha de

considerar un bé comú mundial. Si el coneixement es considera només un bé públic mundial, sovint l'accés hi estarà restringit. La tendència actual vers la privatització de la producció, la reproducció i la disseminació de coneixement és motiu de molta preocupació. Els béns comuns del coneixement s'estan privatitzant gradualment a través de la llei i, més concretament, a través del règim de drets de la propietat intel-lectual, que dominen la producció del coneixe-

ment. La progressiva privatització de la producció i la reproducció de coneixement és evident en el treball de les universitats, els laboratoris d'idees, les consultories i les editorials. En consequència, actualment s'està privatitzant una gran part del coneixement que considerem un bé públic i que creiem que pertany als béns comuns del coneixement. Això és inquietant, so-

bretot quan es tracta del coneixement ecològic i medicinal de comunitats indígenes de què s'estan apropiant les corporacions globals. Entre els pobles indígenes està emergint una certa resistència a aquesta tendència. També s'han produit moviments en contra en el sentit de compartir coneixement en el món digital, com és ara el programari Linux, que dona als usuaris

llibertat per utilitzar, copiar, distribuir, estudiar, modificar i millorar el producte original. (3) Això significa que la creació, el control, l'adquisició, la validació i l'ús del coneixement són comuns a totes les persones com a empresa social col-lectiva. La governança de l'educació no es pot continuar separant de la del coneixement. Protegir els principis fundacionals

És important subratllar que l'actual discurs internacional sobre l'educació conté un risc potencial per als principis fundacionals que han guiat la política i la pràctica internacionals i

nacionals sobre educació. Així, el discurs actual internacional sobre l'educació, en termes

Aptet

CI

d'aprenentatge, està centrat essencialment en els resultats dels processos educatius i tendeix

a deixar de banda el procés d'aprenentatge. (4) En conseqiència, tendeix a ignorar un espectre molt més ampli de resultats d'aprenentatge, que inclouen coneixement, habilitats, valors i actituds que es poden considerar importants per al desenvolupament individual i social, sobre la base que no es poden mesurar fàcilment. A més, el fet d'aprendre es veu com un procés

individual d'adquisició de competències, i es dedica poca atenció a qiiestions com ara el propòsit de l'educació i l'organització d'oportunitats d'aprenentatge com a empresa social col-lectiva. Aquest discurs, doncs, pot minar el principi de l'educació com a bé comú. Els papers i les responsabilitats en la regulació dels béns comuns

Inspirat en els valors de solidaritat i justícia social fonamentats en la nostra humanitat comuna, (5) i la cerca col-lectiva d'un desenvolupament humài social sostenible i inclusiu. Fragment adaptat de l'informe RethinRing Education: Tovvards a global common good2, publicat el 2015 en les versions anglesa i francesa per l'Organització de les Nacions Unides

per a l'Educació, la Ciència i la Cultura i en versió catalana pel Centre UNESCO de Catalunya amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, juliol de 2015.

A 1 el principi del coneixement i l'educació com a béns comuns globals té implica-

cions per als papers i les responsabilitats de les diverses parts interessades B l L'educació és el procés deliberat d'adquirir coneixement i desenvolupar les

competències per aplicar aquest coneixement a situacions rellevants. C l L'educació és molt importat en les nostres vides. Esta meneja el món.

D I Atésl'interés fonamental pel desenvolupament sostenible en un món cada ve-

gada més interdependent, l'educació i el coneixement s'haurien de considerar béns comuns globals.

E 1 El bé comú de la humanitat és l'educació. És un bé comú que cal regular i que genera moltes responsabilitats. F

També ha d'afrontar els temes fonamentals de la creació i el control del coneixement.

G l Quan se centra en els resultats, s'està referint essencialment a assoliments

d'aprenentatge, és a dir, al coneixement i les competències que es poden mesurar més fàcilment.

Què no has d'oblidar de frases fetes, locucions i refranys - Els modismes, les frases fetes, les expressions, els refranys, etc., constituixen maneres de dir que cal que preservem com a autèntiques joies lingúuístiques on es reflectixen el caràcter i la saviesa

populars. - Un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.

- Les locucions són modismes i, segons el paper que fan en l'oració, es classifiquen en adjectives, adverbials, conjuntives, interjectives, oracionals, prepositives, pronominals, substantives o verbals. 70

UNITAT 3. TREBALLEM I ESTUDIEM

- Algunes de les expressions són estes:

a arraps: barroerament.

a doll (o dolls): en abundància. a l'escapça: frustrat, sense entendre.

a la quinta forca: molt lluny. a la valenta: amb gran voluntat i esforç. a terminis: ajornant el pagament.

al capvespre: a poqueta (o a boqueta) nit. amb els ulls fora del cap: exaltat. barrim-barram: sense miraments. bufar a l'orella: suggerir.

caure-hi de pla: deixar-se convéncer. carregar els neulers: donar a un altre la part més dura d'una empresa. d'esquitllada: dissimuladament.

de bat a bat: obrir ben bé (els batents d'una porta, d'una finestra, etc.). de dret en dret: fixament, directament. de soca-rel: del tot, íntegrament. donar peixet: deixar-se guanyar. en orri: abundosament. fer l'ull viu: espavilar-se. fil per randa: contar amb tots els detalls. la setmana dels tres dijous: no mai.

no saber avindre's: estranyar-se molt (d'alguna cosa). mirar defit a fit: mirar amb la vista fixa.

obrir l'orella (o les orelles): escoltar atentament. perdre l'esma: descoratjar-se. tocar el voraviu: irritar, molestar, ferir, etc. saber comptar: mirar pels interessos propis. un ramat de: un gran nombre de. vindre a tomb: ser oportú.

- Una de les manifestacions més genuines de cada llengua constituix el refranyer. Segons el Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL, un refrany és una frase sentenciosa d'ús comú que respon a la saviesa

popular. Això el diferencia d'altres parèmies com la sentència, l'aforisme, la dita tòpica i la frase proverbial. - Alguns exemples de refranys són estos:

A cap dona apura mal que als nou mesos cura. A qui no has de consolar, no el faces plorar. Beure i bufar no pot ser. Bon menjar i bona cara a tots agrada.

Cada campana fa el seu so. Consell que no és bo per a tu, no el dones a ningú. 1

Apte

CI

De bones i males arts, se'n troben a totes parts. De ponent: ni gent, ni vent, ni casament.

El bé, que dure, la veritat que sure. El gos mort no mossega.

Festa sense xulles i olla sense sal, tot és igual. Gallina vella fa bon caldo.

Gos dormidor, mal caçador. Hivern plujós, estiu abundós.

Jerusalem, Jerusalem: com més anem, menys valem. L'hoste i el peix menut, al cap de tres dies put. La filla amb bona dot a casa dura poc.

Llengua que diu veritats és temuda en totes parts. Mal de molts, conhort d'ases.

Ni gat amb cascavell, ni casar dona jove amb home vell.

On hi ha campanes, hi ha batalls. Per un frare no es perd el convent ni per un soldat, el regiment.

Qui no és discret en parlar, més d'una se n'haurà d'escoltar. Roda i roda el món, i sempre torna a ser com fon. Suat o cansat, no estigues a l'aire parat. Treballar i no guanyarP Més val descansar.

Una flor no fa estiu, ni dos primavera. Vol d'ocells, la pluja darrer d'ells. Xaloc: ni molt ni poc.

Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules.

Opció A

Treballeu en l'obra. Voleu explicar que vos agrada el vostre treball. Comentareu: o Des de jovenet esteu en l'obra. Entràreu d'aprenent i sou oficial.

o És bonic fer sorgir construccions on no hi havia res gràcies al teu esforç. O

Resulta un treball dur però que permet guanyar diners.

o La crisi ha enfonsat el sector però està recuperant-se. Opció B

Vos dediqueu a la investigació. Cal que expliqueu per què teniu vocació d'investigador o investigadora. Comentareu: o Des de ben menut vos agradava mirar pel microscopi.

o Treies molt bones notes en les assignatures de ciències de l'escola. o Enla facultat entrares de becari d'investigació en el departament i feres la tesi. o Actualment eres catedràtic de la facultat.

72

UNITAT 3. TREBALLEM l ESTUDIEM

Recorda el vocabularn del treballi l'estudi

CONSTRUCCIÓ enrajolat

aparellador/a

massilla

ciment

aillament

llambordí

calç

rasa

enginyer/a

avantprojecte

pissarra

claraboia

aliatge

llautó

carreu

revoltó

gelosia

barandat

poliestiré

sostre

argamassa

marbre

cautxú

taulell

guix

bastida

segellar

teula vernís

ESTUDIS

estudi

catedràtic/a

història

ploma

assignatura

cèl-lula

investigació

paranimf

bacteri

científic/a

lent

professor/a

batxillerat

ciència

matrícula

rector/a

beca

excel-lent

mestre/a

taula

boligraf

facultat

microscopi

tesi

-3 A continuació llegiu la nota de premsa de la Generalitat del 19/01/2017 i convertiu-la en un avís.

Emergències recomana extremar les precaucions

davant de la persistència de l'onada de fred o Les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i Baixa i l'Alt Vina-

lopó són les més afectades per la neu i on s'ha establit emergència, situació O i 1, per les complicacions P

que s'han produit en la xarxa viària

o La resta de la Comunitat Valenciana està en preemergència meteorològica nivell taronja

per nevades i fenomen costaner o El telèfon 112 Comunitat Valenciana ha rebut 690 telefonades relacionades amb l'episodi

meteorològic de fred i neu (19/01/2017) L'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, a través del Centre de Coordinació d'Emergències (CCE), ha emés un nou avís als municipis de la Comunitat Valenciana, especialment en les zones més afectades de l'interior de València i nord de la província d'Alacant, i als organismes amb competències en la gestió de les emergències perquè

s'extremen les precaucionsi es realitze un seguiment de les incidències i de les necessitats de la població davant de la persistència de l'onada de fred.

El director general de l'agència, José María Angel, ha recordat que la base de les actuacions davant de la previsió de nevades és la prevenció i, per tant, s'ha de mantindre la necessària atenció i el seguiment de tots els avisos meteorològics i dels que es remeten des del CCE per a

dur a terme una resposta adequada en cada municipi.

73

Aptet

Cl

En aquests moments, segueix activa la situació de preemergència per nevades nivell roig a

l'interior de València i el nord d'Alacant. En la resta de la Comunitat Valenciana, el CCE ha

establit la premergència per nevades nivell taronja. A les comarques de l'Alcoià i el Comtat es manté l'emergència situació 1 per la complicació

que han produit les nevades en la xarxa viària. A la Vall d'Albaida, la Marina Alta i Baixa i' l'Alt Vinalopó estan en situació O.

Segons el procediment d'actuació, davant del risc de nevades en situació 0, les màquines llevaneu comencen a treballar i en situació 1 es requereix la constitució del Centre de Coordina-

ció de Carreteres per a coordinar tots els recursos mobilitzats per les distintes administracions competents en l'àrea de carreteres i així fixar itineraris de neteges i els àmbits d'actuació. En concret, la Generalitat, a través de la Conselleria d'Obres Públiques, té preparat un dispositiu de 19 màquines llevaneu, 250 tones de material fundent i un operatiu escalable que s'incorporarà addicionalment, segons la intensitat de l'episodi. El 112 Comunitat Valenciana ha rebut fins al moment un total de 690 telefonades relaciona-

des amb l'episodi meteorològic de fred i neu. El nombre més gran de telefonades es concentren en la província d'Alacant amb 460 atencions, seguides de les 203 originades a la província de València.

Les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia és que el risc de nevades en les pròximes hores es desplace cap a l'interior nord de València i interior nord de Castelló. Continua activa també la preemergència per fenòmens costaners que, segons AEMET, es preveu que seguisquen

produint-se fins al diumenge. Aquest dijous, a més, s'ha establit risc nivell groc per pluges i fort vent en el litoral de tota la Comunitat Valenciana. Davant d'aquesta situació meteorològica adversa, provocada per l'onada de fred, José María

Angel ha insistit en el fet que no es realitzen desplaçaments innecessaris i que se seguisquen les recomanacions de Protecció Civil i el 112 Comunitat Valenciana a través del seu compte de Tviitter Qgva1l12 i en la pàgina vveb.

Nota de premsa del Portal de la Generalitat Valenciana.

-

I,

acorda dels qvisos

NR t

- Un avís és un text breu que informa aquelles persones que puguen estar interessades en un fet. La finalitat del text és que estes puguen actuar en consequència. Els avisos se solen penjar en els taulers d'anuncis, però cada vegada més apareixen en les xarxes socials. Tant si el text que anem a penjar l'hem de posar en un tauler, en una pàgina vveb, en un correu electrònic o en qualsevol altre mitjà de comunicació, ha de captar l'atenció dels receptors. Per això haurem d'utilitzar tècniques

de disseny o d'organització que atraguen l'atenció de les persones que puguen estar interessades o a les quals se'ls vol advertir d'un canvi. - Els criteris per a la redacció Són: o Els principis fonamentals d'un avís són l'ordei la claredat. o El segon aspecte a tindre en compte és la concisio.

Hem de saber seleccionar molt bé la

informació rellevant. o El tercer aspecte que cal tindre en compte és el tractament personal, per a això haurem de

delimitar clarament qui és el receptor i qui és l'emissor de l'avís.

74

UNITAT 3.

TREBALLEM Il ESTUDIEM

- Les parts de l'avís són:

Capçalera. Cal identificar qui fa l'avís, especialment en els taulers d'anuncis. En una pàgina

O

vveb no serà necessari.

Títol. En este apartat cal escriure la paraula AVÍS de forma destacada (fent servir un recurs tipogràfic adequat, com ara la majúscula, la negreta, un cos de lletra més gran, etc.). Cos. Este apartat conté la informació del fet que es dona a conéixer (objectius, característiques, requisits, horaris, llocs, terminis, etc.), així com les causesi les possibles solucions alternatives, en el cas que es tracte d'un fet perjudicial per a les persones afectades.

Firma. Segons les característiques concretes de l'avís, pot portar la firma i el càrrec de la persona que emet la comunicació o bé una referència al departament que emet l'avís (la Direcció,

el Departament de Màrqueting, el Comité de Personal, etc.). Datació. S'ha de fer constar amb l'orde segúent: la localitat, el dia (en xifres), el mes (en

lletres) i l'any (en xifres i de manera completa). - El tractament personal es caracteritza perquè: O

L'emissor pot ser impersonal, en eixe cas farem servir formes verbals impersonals: S'ha suspés.

O

Podem utilitzar la primera persona del plural (nosaltres): Lamentem haver de comunicar que...

O

El receptor o destinatari també pot ser impersonal, aleshores farem servir les formes verbals impersonals: Cal presentar..., s'ha de portar...

Podem fer servir la segona persona del plural (vosaltres): podeu adreçar-vos ad... Si volem distanciar-nos més dels destinataris també podem utilitzar la tercera persona del plural (vostés): poden adreçar-se a... - La fraseologia que sol aparéixer és esta: Es comunica que... Es posa en coneixement de... Amb motiu de... D'acord amb... A causa de... Atés que... Lamentem comunicar que... Lamentem haver d'informar que.. .

Les persones interessades poden adreçar-se a... Per a més informació... El termini de presen-

tació de sol-licituds finalitza el dia... Cal presentar la documentació seguent...

2.

Estructures lingúlstiques

-s Completeu els espais buits amb les contraccions o articles necessaris perquè el text siga correcte i adequat. Sempre vaig

però

1

4

camps. Pregunta-ho

9

7

i)

3

11

hospital2 A

uns dies a Gandia i ens estarem a

horta 14

12

poble,

cinema o

Maestrat, la seua nóvia, en canvi, és

iaios podrem treballar tranquil-lament. Venen cantant

carrer. Sempre vaig 13

bidells. Vinc

camí més curt. On has dit que anaves,

estadi2 Este xicot és Horta. A

2

6 8

10

camí de baix. Heu anat a visitar-lo

herbolari hi ha tota classe d'herbes curatives. Anirem

15

Adela. Ens trobarem esta nit a

16

Andreu.

1

9

2

10

3

11

75

Aptet

CI

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

-—. Ompliu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que és dona per a cada cas

Aquell no volia escoltar-nos i es 3

.

dir. La policia li va fer

13 15

. 18

14 . El curs

Va fer l'orni:

. fem bona lliga: . fet un jaç: . fer casa: . Va de bòlit: . em ve a tomb:

. buidar el pap: un ramat:

. a barrisc:

— el . no saber avindre's: -— — . a balquena:

-— N . férem la visita del metge:

-— 95) . fan i desfan: -—L— . en acabant de:

— In . a betzef: -— DN . omplir el pap: — a . no deixar florir alguna cosa: — 19,8) . fa el borinot: — fe) . Va de prim: N O . de propòsit:

76

Sempre

en quasi tot. Va 5

perquè esta

perquè jo et conteste el que et volia 8

cabres entraren al cap. Pesaren

a l'amic que estava allotjat en l'hotel.

perquè ens critiquen.

NPucnoUs

2

de no veure'ls en la festa. L'aigua corria

11

Els monitors de l'Escola

de missa ens farem l'aperitiu. Eixia la sang de l'accidentat

. Els teus fills sempre volien

El teu amic

.

6

, a l'assassí. 10

12

4

El que tu dius 7

la carn.

per la séquia.

d'Estiu

. Tu i jo sempre

Mos pares sols volen que

clavat en massa entitats. 9

1

16

19

.

17

la llet que caducarà.

per a acabar-lo. Ho han fet

20

UNITAT 3.

TREBALLEM Il ESTUDIEM

Recordeu de l'apostrofació 1 Con acció - L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els

casos seguents: el, la, en, na. També apareix en els pronoms febles i en la preposició :c. Com a regla general, els articles determinats el i la es reduixen a /", i els articles personals en, na es reduixen a n' quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, : Isidre, - Honorat. Presenta les excepcions seguents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article: o Davant d'un mot femení començat amb : o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma

plena dels articles /a, na: la idea, la il-lusió, la hipòtesi, na Irene, no Isabel, : - Ursulina. o Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), irai host, s'usa la forma plena 2:

oc una, oc ira,

la host.

- Davant de les xifres romanes i aràbigues, l'article adopta les formes apostrofades si quan s'escriuen

amb caràcters alfabètics s'apostrofen: i 1 de gener (z l'u de gener), l'XI (2 : onze), vc 1.000.000 a 2.000.000 (- d'un milió a dos milions). - Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (7: ,

t, ll, s, n), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha. Presenta les excepcions seguents: o El pronom ia no s'apostrofa quan va davant d'un verb començat per una i O una iu àtones

(precedides o no de h): l'invite (a ell), però: la invite (a ella). igualment: la utitza, la hipnotitza, la humanitza. o No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions 2 ni, se us: la hi porte, se us veu. o Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los S'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada

reduida (nm, 't, 'L 5, "n, 'ns, 'ls), és a dir, darrere d'un verb o pronom acabat en so vocàlic: dona'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa, emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls. Cal tindre en compte, però, que en una combinació de pronoms, l'apòstrof va tan a la dreta com

siga possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, li n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n van.

- L'apostrofació de la preposició de fa que es reduisca a : quan la paraula que la seguix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so vocàlic (d'amor, d'història, d'11...). - Hi ha unes regles comunes en l'apostrofació dels articles i de la preposició de: o Quan el mot seguent comença amb una i o una .. no vocàliques es manté la forma plena de

l'article, tant en masculí com en femení: c iaio, ei ioga, ia ionosfera. Tampoc no s'apostrofa la preposició de: de ioga, de iogurt, Excepció: l'ió, d'ió. o Els articles el, la, en, nai la preposició Je no s'apostrofen davant de mots no adaptats o noms

propis estrangers començats per h amb so consonàntic: el hippy, de Hollyvvood... o Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: /a a, la ene, la hac, la ele, :: A a B. o Se seguixen les normes generals d'apostrofació davant d'elements que figuren entre come-

tes o en cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d'El País, va qualificar el fet

d'einaudito, el verb lliurar té el sentit d'entregar". S'exceptua el cas de la cursiva (o redona) usada en sentit metalingúístic, davant la qual no s'apostrofa: el participi de establir. o S'apostrofa davant de símbols numèrics o d'abreviatures en els casos que, quan es lligen, co-

mencen per un so vocàlic: l'1 de maig: l'XI Congrés de Formació del Professorat: l'ap. 4. 77

Apte-

Ci

o Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: ONU, l'IVA,

l'URSS, la UNESCO, la UEFA. o S'apostrofa davant de sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so

vocàlic: l'EMT, l'AVL, l'ONG, l'FM, FLSD. o Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació

O la manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el spearer o l'epeaxer), mentre que no s'apostrofa l'article femení (la Scala) ni la preposició de (de striptease, de Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent és no apostrofar en cap cas: el speaRer, la Scala, de striptease, de Stalin. - Els articles determinats eli els es contrauen amb les preposicions a, de i per.

Les contraccions

resultants són al, als, del, dels pel, peis. En canvi, en cas que l'article determinat s'haja d'apostrofar, no es fa la contracció: Telefona a l'advocada, Baixa de l'avió, Circula per l'altre carrer.

:, Completeu amb un pronom fort en funció de complement en les frases seguents: Ex.: He comprat un llibre per a ells. 1. El regal que heu comprat és per a

2. Segons

, què haurem de fer2

3. Lluny de

se sentia molt sola.

4. Hi aniria amb

amb molt de gust.

5. Qui t'havia parlat de

6. Per

2

he estat castigat.

7. Llevat de 8. Entre

, qui més ho podria fer2 i

hi ha un abisme.

9. He vingut només per

10. Ho comentaré amb

i vos diré què m'han dit.

Recordeu aels pronoms personals - El pronom :o correspon a la primera persona del singular. Darrere d'una preposició, el pronom jo adopta la forma mi. Ara bé, hi ha excepcions, usem jo, i no mi, en els casos seguents: o Quan la preposició regix dos o més termes coordinats: Entre ell i jo acabarem l'informe. o Quan el pronom se situa entre una preposició i un verb regit per esta: Ho va fer sense jo dir-li res.

o Després de les preposicions malgrat, segons, ultra, exceptei fins i tot: Finsi tot jo m'he quedat

sorprés. o El pronoms nosaltresi vosaltres corresponen, respectivament, a la primera i a la segona per-

sones del plural. Per a la primera persona del plural, també hi ha el pronom nos, que s'usa com a plural majestàtic: Nos, Calixt III, hem expressat el nostre consentiment. o El pronom tu correspon a la segona persona del singular.

segona persona (vostéi vos), denota confiança i proximitat. 78

En relació a les altres formes de

UNITAT 3. TREBALLEM Il ESTUDIEM

o El pronom voste, i el seu plural vostés, Són formes corresponents a la segona persona que

s'usen amb les formes verbals de tercera persona. Són formes de cortesia que denoten respecte i distanciament. o El pronom vos és també una forma de segona persona de singular que s'usa amb les formes

verbals de segona persona del plural. És una forma de cortesia que s'ha utilitzat especialment en el llenguatge administratiu: Vós direu: Vós teniu un termini de quinze dies per a presentar qualsevol reclamació. o El pronom reflexiu si s'usa invariablement tant amb valor de singular com de plural. Esta forma

s'usa sempre precedida de preposició, i sovint es reforça amb el mot mateix: La noticia el va posar fora de si: En si no és un problema, però pot arribar a ser-ho. o Ala tercera persona corresponen les formes ell, per al masculí singular, ella, per al femení

singular, ells, per al masculí plural, i elles, per al femení plural.

3. Comprensió, expressió i interacions orals

—. Busqueu en la llista de reproducció Apte: C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Paco Mufioz" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. El cantant Paco Mufioz torna als escenaris després

1. de recuperar-se d'un accident. 2. d'una malaltia pulmonar.

3. de recuperar-se d'una malaltia del cor. 2. El cantant va pensar que ja no podría cantar mai més... 1. en l'any 2008.

2. quan va cantar en el claustre de la Universitat Vella el 2008. 3. fa uns quants anys. 3. Va deixar la cançó 1. per culpa d'una arrítmia ventricular.

2. a Causa d'una pneumònia. 3. per culpa d'un ictus. 4. El cantant Paco Muiioz

1. té 78 anys. 2. no vol dir l'edat que té. 3. l'any que ve farà 78 anys. 5. Enla gira cantarà lletres de 1. Rafael Alberti.

2. Miquel Martíi Pol. 3. Prat de la Riba.

6. Té una discografia de 1. 13 CD i 4 de música per a xiquets. 2. 13 CD.

3. 13 CDi 5 de música per a xiquets.

79

Aptet

CI

7. Va pujar per primera vegada a un escenari

1. a l'octubre del 1976.

2. abans del 1977. 3. al juny del 1976. 8. La primera actuació la va realitzar 1. en el Teatre Micalet.

2. en el Teatre Principal. 3. en el Teatre Talia.

—. Feu un debat en l'aula dedicat a si és millor seguir les classes amb un llibre de text o amb els apunts que passe el professor. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu: i, si voleu, afegiu-ne

de pròpies. LLIBRE DE TEXT O APUNTS

La professora vos proposa que feu en l'aula dos grups (A i B) per a realitzar un debat. En el primer

estarà l'alumnat al que li agrada estudiar amb un llibre de text. En el segon estaran incloses totes aquelles persones que preferixen estudiar els apunts del professor. IDEES 9)

Els llibres de text no estan fets fonamentalment per a l'alumnat adult.

0)

Els llibres de text fan més agradable i profitós l'estudi.

9)

Els apunts del professor estan adaptats a les necessitats de l'alumnat.

O

No és fàcil seguir els apunts que dicta el professor.

-— Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar, tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Formeu part de l'equip de recursos humans d'una empresa en què la imatge és molt important. En una reunió de treball, debateu si els empleats han de dur uniforme. Situació comunicativa de la persona A

Defensa la idea que no s'ha de dur uniforme, com s'ha fet sempre. o Els uniformes fan perdre la nostra personalitat i imatge propia. 0)

Els uniformes fan publicitat d'una empresa.

0)

Millor que se subvencionara la compra personal d'indumentària per al treball.

9)

Els uniformes són una herència del passat.

Situació comunicativa de la persona B

Defensa la idea d'introduir l'ús de l'uniforme a l'empresa. o L'ús d'uniforme fa que no ens gastem diners en roba per a treballar.

80

UNITAT 3.

TREBALLEM Il ESTUDIEM

o l'uniforme està adaptat al treball que cadascú desenrotlla.

o És un dret laboral. o Augmenta la companyonia entre els treballadors i les treballadores de les empreses.

Recorda dels debats - El debat és un espai de comunicació que permet la discussió sobre un tema polèmic entre dos o

més grups de persones.

El debat és un mètode de discussió formal i estructurat, en el qual un

tema específic és abordat lògicament i analíticament des de dos perspectives oposades, cadascuna defesa per un bàndol d'un o més individus. - En un debat intervenen: o

Els participants.

Són persones que proposen i defenen un punt de vista.

Han d'estar ben

informats sobre el tema en debat.

o El moderador. És la persona que dirigix el debat, cedix la paraula ordenadament a cada participant.

- Per a organitzar un bon debat cal seguir alguns passos: o Triar un tema d'interés i que suscite controvèrsia. o Canformar grups que defenguen cada punt de vista. o Triar un moderador que coordine les preguntes i done la paraula.

o Presentar les conclusions o punts de vista de cada grup. o Assignar els temes a cada participant de la taula de debat.

- Les recomanacions per a participar en un debat són: o Escoltar atentament l'interlocutor per a respondre de forma adequada i no repetir les idees. o Evitar els crits i les desqualificacions. o No imposar el punt de vista personal. O

No parlar en excés, per a permetre la intervenció dels altres.

O

No burlar-se de la intervenció de ningú.

o Parlar amb seguretat i llibertat, sense por de la crítica. - L'objectiu del debat és expressar idees i argumentar-les, i la forma de respondre a estes és la contraargumentació. Les xarxes socials són un bon lloc per a posar en pràctica esta tècnica, però s'ha de tindre sempre present que és preferible un bon contraargument a un insult o desqualificació sense sentit.

-4 Recopileu entre els companys de classe els refranys que vos resulten més habituals, tant si són en

castellà com en valencià, busqueu-los en la pàgina del Cervantes o en altres pàgines d'Internet i observeu les diferències i similituds entre les dos llengues. Per a completar l'exercici, expliqueu el

significat de cadascun dels refranys seguint este model: Una flor no fa estiu, ni dos primavera: S'usa per a recomanar més atenció a una cosa, ja que la primera impressió pot ser errònia. D'altra banda, amb un exemple només no podem formular una regla, ni un sol cas pot ser una norma. Necessitem més indicis per a afirmar alguna cosa.

81

Apte

CI

— Activitat oral: Improviseu per a una intervenció de 3 minuts, com a màxim, un monòleg on apa-

reguen dos refranys dels que teniu en el llibre o uns altres que conegueu. És una bona pràctica oral que vos farà pensar, i veureu quines coses més interessants es poden fer.

4.

Literatura: el teatre

-4. Llig el text seguent. Explica les característiques pròpies del teatre que hi apareixen.

El verí del teatre (fragment)

MARQUÈS: Us he dit abans que aquesta obra no era, de cap manera, una obra semblant a les que satisfan els gustos... decadents... de la nostra època. Jo... (dubtant) jo me l'he llegida sovint... en la solitud de la meua cambra... Me l'he llegida en alta veu, fins i tot, però amb això no és

suficient. Em cal sentir-la, des de fora... sorgint dels vostres llavis... encarnant-se en la vostra

persona... (El MARQUÈS descorre les cortines de la gran arcada que fa xamfrà en el fòrum, i hi queda al descobert una espècie d'absis, amb estretes finestres enreixades, i sense cap porta. Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat steatralv d'una presó de l'edat mitjana. Al centre d'aquest

espai, i com a únic element de mobiliari, un gran seient amb respatller i braços, també de pedra, que

recorda un tron reial.) Mireu... Us he preparat l'escenari adient... GABRIEL: Però jo... jo no puc... Jo no puc interpretar per a vós així... sense conèixer l'obra... sense assajar-la... Hauria de llegir-me-la abans, hauria de tractar de comprendre-hi l'acció i

els personatges... (Com que el MARQUÈS no li respon, perquè està encenent els llums de l'escenari, GABRIEL, cada cop més incòmode, s'apropa al prosceni del petit teatre.) Expliqueu-me, com a mínim, de què tracta... el tema, la situació, l'argument... alguna cosa...

MARQUÈS: (sense abandonar el seu trebalD: Penseu, realment, que això té tanta importància...2

(Aturant-se, i girant, fins quedar enfrontat amb GABRIEL. Suavitzant la veu.) Oh, està bé... És una adaptació lliure de la vida de Sòcrates, segons l'apologia de Xenofont. Però, no sé com dir-vosho, la història en si mateixa no m'interessa massa... Podria haver escrit l'obra sobre un altre

personatge, o una altra situació, si així se m'hagués acudit... GABRIEL: Però Sòcrates...

MARQUÈS (baixant de l'escenari): Sòcrates és un pretext, amic Gabriel. Vertaderament no es tracta de la seua vida... sinó de la seua mort. El procés de la seua mort (insistint-hi), això és el que hi he volgut considerar.

GABRIEL (una mica escèptic): La seua mort7 Llavors, la psicologia... Els fets històrics, que tots nosaltres coneixem...

'

MARQUÈS (satisfet): Vós ho heu dit: que tots nosaltres coneixem. Doncs, si els coneixem, és molt millor deixar-los de costat. (Somriu.) Per altra banda, la psicologia... bahl això són entelèquies filosòfiques... No... L'única cosa que no sabem de Sòcrates —ni de molts altres personatges— és, justament, la seua mort. No pas el fet que van morir, és clar... ni tampoc la

manera —la manera i no la causa, enteneu2—, la manera en què van morir... És la seua mort... el procés de la seua mort, torne a repetir-ho... Morir amb ells... No veure'ls com es moren, sinó sentir amb ells la seua mort... la nostra pròpia mort...

GABRIEL (impressionat): Sentir, un altre cop...

82

UNITAT 3.

TREBALLEM I ESTUDIEM

MARQUÈS: Sí, sentiri Sentir, Gabriell Sentir sense retòriques... Participar d'alguna forma en les seues angoixes: constatar en la nostra carn, percebre en la intel-ligència, a cada pas, a cada nova etapa, l'avanç inexorable de l'ensorrament... GABRIEL: Acompanyar el condemnat fins al patíbul, no és això2

MARQUÈS (ràpid): Però no únicament això... Si poguérem, per alguna espècie d'encantament mimètic, penetrar en la seua interioritat, i viure-la, sense deixar de ser ensems nosaltres mateixos... llavors, quin plaer més sublim, quin plaer del coneixement, i com aquest plaer es

comunicaria i s'estendria per tots els racons i les fibres més allunyades del nostre pobre cosl Quin plaer, amic Gabriel, en una època de racionalisme i d'ensopiment com és ara la nostral

(Riu.) Però, ja heu vist... No deixe de parlar... Ah, les paraules em perdran... (Mira novament el seu rellotge.) Gaudisc abans d'hora d'unes emocions que, pel moment, no he arribat ni tan sols a provocar en vós... (Pausa. Amb indiferència aparent.) Encara no m'heu dit si accepteu el meu joc...

GABRIEL (acabant per resignar-se a les extravagàncies de l'altre, una mica cansat): No us arribe a entendre, senyor, però si això us ha de fer feliç, estic disposat a representar per a vós el fragment de la vostra obra que m'encomaneu. Digueu-me, doncs, el que voleu que faça. (Mentre puja a l'escenari.) Us advertisc, tanmateix, que, sense cap mena de preparació, no em serà possible aconseguir el primer cop uns resultats massa reeixits, però, com que vós hi insistiu...

MARQUÈS: Oh, sí, insistisc, Gabriel... Insistisc... (Pujant apressadament ell també a l'escenari, i mirant-ho tot amb la màxima atenció.) Espereu... (Satisfet, en acabar el seu examen.) Sí... sí, està tot bé... (Baixa de l'escenari, agafa el llibre, l'obri per la pàgina corresponent, i apropant-se al prosceni, li'l dona a GABRIEL.) M'interessa particularment aquesta escena... GABRIEL (des de l'escenari, després de mirar-se ràpidament la pàgina del llibre): La mort...

MARQUÈS: Exactament. Rodolf Sirera, El verí del teatre, 1978. Trobareu una versió d'una hora en l'arxiu TVE a Catalunya protagonitzada per Ovidi Montllor i

Carles Velat, realitzada per Mercè Vilaret. ehttp://rtve.es/v/35102415

Representeu el fragment a classe per parelles després de visionar-lo (minut 26:00 a 32:00), tracteu de memoritzar el text i de transmetre emocions als vostres companys.

Si visioneu l'obra sencera, després podeu fer un debat a classe i els més agosarats una crítica literària per a la revista del centre (200-220 paraules).

Què has de saber del teatreè - El teatre és una de les arts escèniques i consistix en la posada en escena totalment en viu davant del públic. El text teatral està fet per a representar-se. - El teatre és un relat on es conjuguen diversos elements: els actors, la música, el so, l'escenografia, i sobretot la gestualitat a l'hora d'interpretar qualsevol emoció.

- A més del diàleg, el text teatral també inclou les acotacions. Les acotacions expliquen com ha de

ser l'escenari, com han d'anar vestits els actors, quins moviments o gestos han de fer, etc. - El teatre és una interacció entre diversos actors que representen una història davant dels ulls del públic. La representació ha de ser summament emotiva, totes les emocions han d'estar totalment marcades, així com també el moment de passar d'una emoció a una altra, per eixa raó la preparació 83

Aptet

CI

atorgada a cada actor ha de ser exhaustiva perquè així aprenga a projectar tot allò que s'ha fet

de forma creativa i eficaç, la meta de tota obra de teatre és despertar emocions en el seu públic

espectador. Per a poder representar una obra cal un llibret. A les persones dedicades a l'escriptura d'estes obres teatrals se'ls atorga el nom de dramaturgs. El text teatral té un format específic caracteritzat per: o Definició prèvia dels personatges i dels escenaris on apareixen.

o Les intervencions dels personatges estan precedides del seu nom. o Les acotacions en el text descriuen les gesticulacions, accions o canvis en l'escena.

El teatre popular valencià és el sainet, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana compta amb un espai vveb on podeu trobar un catàleg de les obres representades entre 1817 i 1950 (ehttp://vvvvvv.iifv.ua.es/sainet/index.asp:).

Actualment encara se seguixen representant molts sainets vinculats a les festes de les Falles, les

Fogueres i la Magdalena de Castelló, així com a moltes altres festes. Un bon exemple d'este tipus de teatre el trobem a Alcoi, amb una llarga tradició d'obres teatrals molt específiques vinculades al poble i a la festa.

5.

Prova: model EOI

COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Llegiu el text seguent i escriviu davall de cada número la lletra del fragment que completaria els buits del text. Heu de tindre en compte que només hi ha un fragment adequat i que sobren fragments. El buit (O) és un exemple.

Introducció a l'aventura de preparar un viatge Preparar i planificar bé el nostre proper viatge o escapada, sigui de 3 dies o de 6 mesos, ens pot fer la vida molt més fàcil després, durant el viatge en si, (0). Dit això, tampoc cal pretendre tenir-ho tot organitzat al millímetre. Depèn molt del caràcter i forma de

viatjar de cadascú, (1), un dels allicients de tot bon viatge. Lògicament, la forma i complexitat en la preparació d'un viatge depèn de molts factors. No és el mateix una escapada de 3 dies a Londres que una ruta d'un mes pel sud-est asiàtic o un llarg viatge de volta al món.

Alguns d'aquests factors són, per exemple, la destinació del viatge, la durada, l'organització (si es viatja de forma organitzada, semiorganitzada o independent), el tipus de viatgers (si es viatja sol, amb nens o si es

tenen necessitats especials), o l'experiència, entre molts altres. (2), aquí ens centrarem a donar pautes per a la preparació d'un viatge totalment independent i a desti-

nacions poc convencionals (de vegades conegudes com a destinacions exòtiques), potser un dels tipus de viatge la planificació del qual comporta més dificultats, fruit de la pròpia naturalesa d'aquest tipus de vi-

atge. Possiblement només sigui comparable (o fins i tot superar-la, almenys en termes de dificultat) la preparació d'una volta al món. (3), ja que tenim accés a muntanyes d'informació sobre pràcticament qualsevol racó de món i, a més, Internet posa al nostre abast moltes eines per a preparar el viatge. De totes maneres, malgrat aquesta

gran quantitat d'informació disponible, el sentit comú i el bon encert continuen sent molt importants per a separar el gra de la palla i no acabar infoxicats. 84

UNITAT 3.

TREBALLEM l ESTUDIEM

Per viatge independent entenem aquell en què hem d'ocupar-nos de tota la seva preparació, o pràcticament tota, des de la compra dels bitllets fins a l'obtenció del visat (si el país ho requereix), passant per la planificació de la ruta o l'obtenció d'informació. Per aquest motiu, la preparació d'un viatge independent requereix un grau d'implicació i una dedicació

que, en general, no es dona en un viatge organitzat per un agent turístic, per raons òbvies. Però el que, a priori, pot semblar un desavantatge és per a nosaltres un dels principals avantatges de viatjar per lliure, (4).

I és que l'emoció del viatge comença amb el mateix procés de planificació, ja que amb aquest comencem a viure el país, ciutat, o lloc al qual viatgem, somiant i imaginant el que trobarem allí. I gaudint també, per què no, de la incertesa que suposa anar a un lloc desconegut, (5).

la més, molt important en temps de crisi econòmica, (6), perquè eliminem intermediaris (que lògicament voldran cobrar pels seus serveis) i també pel fet de poder adaptar el viatge exactament als nostres gustos i

pressupost. Això sí, aconseguir un viatge de baix cost pot suposar-nos una dosi extra d'habilitat i, potser, de cert patiment.

Perquè no cal confondre, viatjar per lliure, o fins i tot amb motxilla, no significa viatjar tirat o en mode

lovv cost. Això pot ser cert en el cas d'un cert perfil de motxillers joves (per raons òbvies de pressupost) o no tan joves (per filosofia), però una cosa no pressuposa l'altra. (7), no són coses incompatibles. Finalment, i sempre partint de la base que cadascú viatja a la seva manera, segons gustos personals, pres-

supost i circumstàncies, en aquest apartat us exposem una sèrie de consells i recomanacions, fruit de la nostra experiència, que esperem que us siguin molt útils per a preparar amb èxit el vostre viatge independent.

https:/ /Juvvvvy.viatgeaddictes.com/prepara.php ltext revisatl Paràgrafs:

potser evitant-nos sorpreses inesperades i perdre el temps en questions logístiques que haguéssim pogut solucionar abans des de casa Hom pot viatjar per lliure i permetre's certs luxes durant el viatge al qual haurem d'adaptar-nos per a viure al màxim tot el que aquest ens ofereixi en la majoria de casos podrem arribar a rebaixar bastant el pressupost necessari per al viatge

però és bo deixar un espai a la improvisació i a l'inesperat Les persones poden viatjar per lliure i no permetre's cap luxe

ja que ens permetrà tenir un coneixement previ major de la destinació i la satisfacció personal de ser capaç d'anar salvant els diferents obstacles que puguin aparèixer abans i durant el viatge La bona notícia per al viatger independent és que avui dia, amb Internet, viatjar per lliure és més fàcil que mai

Toti que molta de la informació que es dona en els seguents apartats pot ser útil per a qualsevol tipus de viatge

85

Aptet

CI

Resposta: et L Le

:

:

I

.

Paràgraf

on

eL

8

es DS

Las

DI

IE :

-

ul

,

.

a,

El

4.

:

En

EC

DL

EIEETE

a

ere.

Re

aptes LU

ED:

ET,

CEIC

CU

TN

LES A

ra

IA A

es ST

ig

va:

t

EN

dA

Exercici 2. Llegiu els fragments seguents sobre les ONG i relacioneu-los amb les frases de la graella. Cada

fragment es pot triar més d'una volta, però cada frase correspon només a un text. La (0) és un exemple.

- A l Anys enrere, poques persones coneixien què era una ONG i, més tard, en saber que la sigla significava "organització no governamental", encara costava d'entendre quin era el seu paper. http://vvvvvv.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/642410-el-paper-de-les-ong.htmi

B i

Es queixaJoris que les ONG vegin els africans com a cassistitsx, com a receptors passius d'ajuda

sense veu ni vot, i que s'oblidin del que saben fer, cdel que de fet ja fan per sobreviure a les seves dificilissimes circumstàncies). https://vvvvvv.elperiodic.ad/noticia/36719/que-tremolin-les-ong-joris-ataca

Cl

La discriminació sistemàtica de les dones i les nenes és, alhora, causa i consequència de la desigualtat que genera la pobresa. https://vvvvvv.oxfamintermon.org/ca/qui-som/presentacio

D l A més, per a l'internauta, la solidaritat pot ser gratuita.

Els acords entre ONG i les firmes

comercials permeten que es patrocinin projectes en què les empreses abonen una quantitat a

canvi que l'internauta faci un "clic" en una icona i miri una cibertira de l'empresa patrocinadora. http://vvvvvv.uoc.edu/inaugural02/cat/art/inaugural02/inauguralO2d.htmi

E l L'informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món del 1

2009és rellevant per a un gran ventall d'ONG que desenvolupen les seves activitats en l'àmbit veinal, comunitari, regional, nacional i internacional. http://vvvvvv.unescocat.org/fitxer/1340/07 ONG.pdf

F l

Més del 85 96 dels ciutadans confia en la tasca de les ONG ja que, segons el seu parer, aquestes organitzacions aconsegueixen millorar les condicions de vida de moltes persones. http://vvvvvv.laxarxa.com/altres/noticia/la-majoria-dels-ciutadans-confia-en-les-ong-tot-i-que-no-sap-com-esfinancen

'G l

Al món hi ha més de 45 milions de persones desarrelades per la força a causa de guerres,

ol

conflictes armats i violacions dels Drets Humans. http://vvvvvv.joemdicbrisa.org/ca/home

.H J

Les quotes dels socis, les donacions puntuals i finalment les subvencions estatals constituien, i constitueixen, les seves fonts de finançament. http://vvvvvv.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/642410-el-paper-de-les-ong.htmil

86

UNITAT 3. TREBALLEM I ESTUDIEM

A. 1.

El comerç just és un sistema comercial solidari i alternatiu l'objectiu del qual és millorar l'accés al mercat dels productors més desfavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, les quals consoliden la pobresa i la desigualtat mundials. https://vvvvvv.oxfamintermon.org/ca/que-fem/comerc-just (text revisat)

. J Il Toti que estic convençut que hi ha ONG (organitzacions no governamentals) que fan una tasca —dJ

encomiable, contra el que el nom suggereix, moltes ONG funcionen amb diners que reben dels estats i, ja se Sap, qui paga mana, de manera que acaben servint els interessos d'aquests i d'altres tampoc no gaire confessables. https://desdelamediterrania.cat/2011/02/26/Ila-perversio-de-les-ong/

- X l

Com a membres d'ONG, és possible que participeu en la defensa d'un grup o una causa, la recaptació de fons, la gestió de coneixement o alguna forma d'execució, o en tots aquests

àmbits.

http://vvvvvv.unescocat.org/fitxer/1340/07 ONG.pdf

0. En general, a la gent li costa entendre el significat de les ONG. 1. Les empreses arriben a acords amb les ONG per a fer donacions a canvi de posar publicitat en la pàgina vveb. 2. Les fonts d'ingressos de les ONG.

3. Les ONG tracten els africans com si no saberen fer res. 4. Quan una ONG rep subvencions perd, moltes vegades, la seua essència i acaba fent el que li manen els estats o les empreses que li paguen.

uvvon

Es pot comerciar d'una altra forma i combatre així les desigualtats. Possibles actuacions quan es forma part d'una ONG.

Per als internautes ser solidaris pot eixir debades.

Hi ha molta gent fora del seu país a causa de diversos motius, però no per voluntat pròpia. En Internet es pot ajudar clicant en anuncis.

10. La pobresa genera desigualtat entre dones i hòmens. 11. Les ONG estan ben vistes entre la ciutadania. 12. Els estudis i les investigacions que fan determinades organitzacions són útils per a moltes ONG.

Exercici 3. Llegiu els fragments seguents del text "La importància de les TIC en el turisme" i escriviu en la

graella les paraules que en completen els buits. Només es pot escriure una paraula en cada buit. El buit (O) és un exemple.

Aterrar en una nova ciutat i que el telèfon

ports

1

0

t'indiqui quina és la millor combinació de trans-

per arribar fins al pis que has llogat o controlar els sistemes domòtics de l'habitació

de l'hotel amb una tauleta que s'entrega als

2

quan fan el chech-in són algunes de les novetats

més visibles que s'han anat aplicant al turisme gràcies a la utilització de les

3

tecnologies. 8/

Aptet

CI

Ll Una mostra de la importància d'aquesta relació entre TIC i turisme és la creació de màsters i

4

universitaris centrats en l'aplicació de les noves tecnologies per avançar en sostenibilitat i en la millora

del desenvolupament i gestió d'organitzacions i activitats turístiques. El mòbil, el gran aliat Un dels punts en el qual l'aplicació de les TIC és més evident, és el de les

5

mòbils dedicades

al turisme, que van des de tenir la guia oficial de Barcelona a la butxaca, fins a poder visitar museus de

manera virtual. De fet, tal com es va poder veure en aquesta edició del TurisTIC, la realitat

6

serà un dels cavalls de batalla al sector quan el seu ús s'implanti massivament i tenir les ulleres per veure-la sigui tan comú com tenir una tauleta.

Ll. Gestió de dades per millorar els productes L'anàlisi de

7

O Big Data és una de les grans oportunitats que tenen les institucions i les empre-

ses per crear nous models de gestió i saber quins productes i serveis són els més demandats per als Ísic) visitants. En aquest sentit, el correcte anàlisi d'aquestes dades ha de facilitar la presa de decisions a l'hora

de decidir les estratègies de captació de nous visitants o comercialització d'aquests productes i serveis.

L.J. https:/ /uvuvvv.aseitec.org/la-importancia-de-les-tic-en-el-turisme/ (text revisat)

0 Í mòbil

V

COMPRENSIÓ ORAL Exercici 4. Escolteu dos voltes la notícia seguent i després escriviu en la graella l'opció correcta. Podeu

buscar-la en YouTube si poseu en el buscador "Trobada Fontanars Mancomunitat" o en la llista de repro-

ducció d'Àrbena Apte: Proves C1. 0. é De quina celebració se'ns parla en el vídeoP

a) Trobada d'Estudiants en Valencià. b) Trobada d'Escoles en Valencià. c) Trobada d'Escoles i Instituts en Valencià.

88

UNITAT 3.

TREBALLEM Il ESTUDIEM

. èOn es fa la Trobada de la Vall d'Albaida a) Alfarrasi. b) Fontanars. c) Albaida. .

i Quants anys fa que se celebra la Trobada a la Vall d'Albaida2

a) 40. b) 20.

c) 30. . éPer què ajuda la Mancomunitat a l'organització de la TrobadaP

a) Per a potenciar les escoles. b) Per a potenciar el valencià. c) Per a potenciar el comerç local. . Quines activitats van poder disfrutar els assistents durant la Trobada2

a) Tallers, contacontes, petanca, pilota valenciana, tir amb arc, danses populars, projeccions audiovisuals i música. b) Tallers, contacontes, petanca, pilota valenciana, tir amb arc, danses, projeccions audiovisuals i

actuacions populars.

c) Tallers, contacontes, petanca, pilota valenciana, tir amb arc, dianes, danses populars, projeccions

audiovisuals i música. .

è Qui ha acudit a la cercavila2

a) Alcaldes i regidors. b) El President de la Generalitat, alcaldes i regidors.

c) Representants de diverses institucions, alcaldes i regidors. . èDes de quan no se celebrava una trobada en este poble

a) 1980.

b) 1999. c) 1990. .

d Quins oficis són típics en el poble2

a) Cellers, calciners i ferrers.

b) Abellers, cellers i albarders. c) Ferrers, calciners i baciners. . La literatura popular va estar-hi present amb l'exposició...

a) Els amics del Buitoni. b) Els amics del Vutoni. c) Els amics del Butoni.

89

Apte"

CI

Exercici 5. Mireu el vídeo de YouTube que trobareu si busqueu "Escriptors Tv: Vicent Usó" o que podeu

veure en la llista de reproducció d'Àrbena Apte: Proves C1. En este vídeo, Vicent Usó llig un fragment d'una de les seues obres. Ordeneu la informació seguent segons la seua aparició en el vídeo: a) Va tirar el cigarret a terra. b) André no sabia com actuar davant d'una troballa com aquella. c) Va desfer camí i va tornar a casa. d) El gos va olorar la troballa i l'amo el va intentar fer tornar al remolc.

e) Tampoc volia avisar i tornar amb les autoritats i que la mà ja no hi estiguera. f) El gos no li va fer cas i lladrava. g) No volia dur-la a les autoritats perquè no li recriminaren haver tocat la mà. h) André tenia una mà amputada davant.

Fragment JO 1 41 2 13 Ja ls l Resposta

Correcció

le d7

a

v

EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 6. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 210 i 240 paraules. Opció A: En el periòdic heu vist l'anunci seguent i heu de contestar a través del correu electrònic a

l'empresa perquè vos interessa el lloc de treball. Els heu de convéncer que sou la persona idònia per al lloc, de manera que els heu d'explicar la vostra experiència, la vostra formació, la vostra disponibilitat horària i les vostres qualitats.

Busquem cuiner per a treballar en un restaurant.

Cal que tinga experiència i formació. Necessitem una persona seriosa i amb ganes de treballar. Si vos

interessa la faena, envieu-nos un correu electrònic a l'atenció de Roser Giner.

Opció B: En la revista del barri estan preparant un número especial sobre decoració i saben que teniu una casa menuda però molt bonica. Vos han demanat que escriviu un article en què expliqueu com és casa vostra.

Exercici J. Heu rebut un missatge de VVhatsApp d'un amic que vos pregunta com pot trobar el restau-

rant on menjàreu l'últim dia que vos vau veure. Expliqueu-li-ho en un missatge que tinga entre 140 i 160

paraules, per a fer-ho useu indicacions clares i punts de referència.

90

UNITAT 3. TREBALLEM I ESTUDIEM

EXPRESSIÓ ORAL Exercici 8. Monòleg. Nadal sol ser una època per a estar en família i comprar molt. Almenys això és el que ens venen els mitjans

de comunicació. Expliqueu si celebreu les festes de Nadal. Heu de tractar, com a mínim, els punts segúents: - Amb qui i com celebreu les festes de Nadal. Els regals.

éConsumisme o demostració d'afecte2

éPare Noèl, Reis Mags, tots o cap2 Exercici 9. Diàleg. Candidat A: La teua parella i tu voleu comprar una vivenda i has trobat un anunci d'una casa de camp

que t'ha agradat moltíssim. T'agradaria viure en el camp perquè: - Hi ha menys contaminació. - Els xiquets tenen més llibertat. - La gent és més amable i accessible.

- L'escola té una ràtio reduida.

Candidat B: La teua parella i tu voleu comprar una vivenda i ha trobat un anunci d'una casa de camp que li ha agradat moltissim. Tu, però, no vols una casa en el camp perquè:

- Cal el cotxe per a qualsevol gestió. - Està lluny de tots els servicis. - La gent és molt dotora. - Treballeu en la ciutat.

91

Mengem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

—. Llegiu este article dedicat al lèxic tradicional. S'han eliminat cinc fragments del text. Trieu dels

fragments A-G el que millor s'adeque a cada buit (1-5). Teniu en compte que n'hi ha dos que no corresponen a cap buit.

Les nostres paraules

4...Hem de ser conscients que els valencians ens hem transmés de pares a fills, durant quasi

800 anys, un conjunt de mots, expressions, girs, modismes, frases fetes, cançons, refranys, etc., (1) (2) La llengua normativa que s'ensenya a l'escola no ajuda precisament a la seua supervi-

vència: al contrari, a manca d'un estudi seriós i exhaustiu del lèxic valencià, els ensenyants dubten de la seua correcció i no s'atrevixen a emprar-lo en els registres formals, encara que el coneguen i, fins i tot, l'usen habitualment en l'àmbit col-loquial. (3) hem d'estudiar-lo de manera seriosa i conscienciosa i hem de transmetre'l als nostres descendents. I, evidentment, hem de dignificar-lo, emprant-lo en els nostres escrits i usant-lo en els mitjans de comunicació, en l'escola i en la universitat, hem de procurar que el lèxic tradicional valencià siga normatiu i, per tant, hem d'aconseguir que l'arrepleguen els diccionaris normatius. La immensa majoria de les nostres paraules i locucions tradicionals són normativitzables i normalitzables i, per

tant, poden i deuen formar part de la llengua culta. Si no usem en la llengua culta el nostre lèxic tradicional valencià perquè no l'arrepleguen els diccionaris normatius i, de retruc, els dits diccionaris no el recullen perquè els valencians no l'usem mai en els registres formals, ens trobem atrapats en un cercle viciós que, si no ens decidim d'una vegada a trencar-lo, ens farà

perdre irremissiblement un tresor meravellós que hem transmés de generació en generació des de fa un grapat de segles. Podríem preguntar-nos: "41 no cabria la possibilitat que, d'ací a uns quants anys, els valencians parlàrem una llengua col'loquial en la qual les paraules i locucions tradicionals hagueren estat substituides per unes altres equivalents apreses en l'escola i els mitjans de comunicació7" (4) L'única substitució lingúística que està disposada a dur a terme la societat valenciana és la

del valencià tradicional pel castellà (5). Eugeni S. Reig, Les nostres paraules, AVL, 2009, pàg. 10-11.

A 1 Jo, sincerament, crec que això no passarà mai perquè les circumstàncies soci-

ològiques —i, fins i tot, m'atreviria a afegir, psicològiques— no són favorables a

eixa substitució. B l Però una quantitat immensa del lèxic genuinament valencià que hem emprat quotidianament des de temps immemorial, ara els nostres jóvens estan

perdent-lo.

Aptet

CI

C Il Tampoc les revistes del cor

D 1 Nosaltres, els valencians que vivim a la primeria del segle XXI, tenim la responsabilitat de salvar-lo, i per a aconseguir-ho, E

1 Un bon dia vaig dir:

F Il que són els que més s'adiuen amb la nostra idiosincràsia i els que millor ens permeten expressar la nostra manera de veure el món.

G i però no la del valencià viu que es parla en els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats per un valencià llibresc amb un lèxic que ens és alié

Què no has d'obiaar de la precisió lèxica8 La precisió lèxica és la utilització del vocabulari precís i correcte en el context adequat, de manera que no s'empren paraules repetitives o massa genèriques.

La utilització correcta de les paraules s'ha de caracteritzar perquè: - Ha de tindre la màxima propietati precisió possible.

- Ha d'existir una correspondència biunivoca entre estes i el concepte que s'hi vol expressar (propietat lèxica).

- Ha d'expressar concisió i exactitud rigorosa. Alguns exemples que ajuden a tindre en compte la precisió lèxica Són estos:

creuat (participi)

encreuat (forma de creu),

data (dia)

dada (informació),

dependent (botiguer)

depenent (gerundi de dependre),

gelós (sent gelosia)

zelós (que té zel).

adreça (lloc on s'habita)

direcció (acció de dirigir),

ajornar (deixar per un altre dia)

aplaçar (contractar un operari),

alçada (qualitat d'un ésser viu o una bèstia)

alçària (allò que un cos té d'alt) altura (distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra),

94

alimentós (que alimenta)

alimentari (relatiu als aliments),

baixar (anar de dalt a baix)

abaixar (descendir a un nivell més baix),

bast (sense finor)

vast (extens),

ruina (restes d'un edifici)

runa (enderroc),

desvelar (llevar el vel)

desvetlar (llevar la son),

doblar (fer doble)

doblegar (posar per la mitat),

el còlera (malaltia)

la còlera (irritació),

bianual (dos vegades a l'any)

biennal (cada dos anys),

el pols (expansió i contracció arterials)

la pols (partícula),

el pudor (timidesa)

la pudor (mala olor),

el son (estat fisiològic)

la son (ganes de dormir),

el terra (sòl)

la terra (superfície terrestre).

UNITAT 4.

MENGEM

— Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. Opció A

Vos heu tornat vegetarians. Voleu explicar per què heu optat per eixe model d'alimentació. Comentareu:

o La importància que tenen les verdures en l'alimentació. o La Carn no és essencial en l'alimentació humana. O

La creativitat del menjar vegetarià.

o Les persones vegetarianes tenen un millor caràcter.

Opció B

Un amic vostre s'ha tornat vegà. Voleu dir-li que no vos sembla bé. Comentareu que: o L'ésser humà necessita menjar de tot. 0)

Pot agafar alguna malaltia si no menja de tot.

9)

No podrà menjar bé en els dinars amb els amics.

O

L'economia domèstica es ressentirà.

Recorda: el vocabulari dels aliments FRUITES

VERDURES

PEIX

CARN

anou

albergina

aladroc

ànec

bresquilla

alvocat

berberetxo

broquetes morunes

bacora

bajoca

cavalla

budell

codony

bleda

cloissa

cansalada

litxi

carxofa

carranc

corder/anyell

meló de tot l'any

carabassa

llagosta

cuixa

meló d'alger

cogombre

llamàntol

estruç

maduixa/fraula

créixens

llobarro

farcit

magrana

fenoll

lluç

garreta

nispro

fesol

Moll

lleteroles

papaia

julivert

tonyina

pit de pollastre

plàtan

llentilla

truita

vedella

raim

pésol/pèsol

xanguet

xulla

—, Necessiteu escriure una recepta de cuina. Ho fareu a partir de les paraules d'este autor. L'extensió ha d'estar entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

La paella

-La base principal és sofregir-ho tot molt bé —diu el tio Paco—, abans de tirar l'arròs. De primer has de posar l'oli, que n'hi haja per bona part del cul, tres quarts de got per a deu racions, i de

pas aprofites per a equilibrar la paella. Una vegada tingues l'oli calent li poses el pollastre, sol o amb trossos de conill: tot això a foc suau, amb el pollastre prèviament soflamat i correctament

trossejat per les juntes dels ossos, i no t'has d'oblidar de posar-ne també les turmes, la cresta

95

Apte"

Ci

i la morella, que són les parts més apreciades. En total, uns tres quilos de carn per a les deu racions. Eixa és tota la substància animal del guisat —es rascà el nas—. Si vols pots posar

també uns caragols de muntanya —es desdigué—, vaquetes, si en trobes, que mengen herbes aromàtiques i són molt gustoses. —iI el marisc2 —es quedà l'altre un poc sorprés— No en porta2

—La paella és un plat d'horta, i a l'horta, d'això, no se'n cria. Hi ha molta gent que en sol posar, naturalment, i ben bones que estan també. Però són versions modernes, de vora mar: la paella, a València, només ha portat originàriament animalets de corral —prengué llavors un barral de vi negre que tenia al costat i se l'empinà fins que es va ben remullar la gola. Li n'oferí després

a Madson, que se'n feu una tirada més discreta—. Ens havíem quedat en el pollastre —digué, i es passà el dors de la mà pels morros—. Quan veges que s'ha daurat un poc per totes bandes hi afegixes un grapat de bajoques de ferradura partides i un altre de fesols de garrofó, tendres o secs, els secs mig cuits, ho remenes uns minuts, que és lo que ara mateix estic fent jo, i en

acabant li poses un parell de tomaques, madures i ratllades. Quan la tomaca estarà sofregida,

transformada en una salsa densa i oliosa, li tires una cullerada rasa de pebre roig, li dones unes voltes i, ràpidament, abans que es recreme, hi afegixes aigua fins a cobrir els reblons de les anses, que ve a ser un poc més de la que després, al cap d'una estona d'ebullició, quan la

carn haurà deixat anar la substància i el brou s'haurà reduit, necessitarà l'arròs per a coure's: li dones més flama, li tires la sal i ho deixes bullir a foc moderat. Als caragols, si en tens, els hauràs donat un bull previ després de rentar-los i enganyar-los, i la sang del pollastre, si vols, la poses en tres o quatre trossos —de tant en tant, sense deixar de parlar, remenava curosament la carn i la tomaca amb l'escumadora de mànec llarg, i l'oli bullia i esclatava i amb el xauxineig olorós del pollastre la boca d'Isabel era tot aigua. A finals de l'hivern, si no hi ha ferradura s'hi

posen unes carxofes trossejades, que ennegrixen l'arròs però fan una paella molt saborosa. El

garrofó sec només s'utilitza quan no n'hi ha del tendre, i a l'estiu també s'hi posen fesols de desgranar, que per ací anomenem de tavella: els de garrofó, que són eixos grans i xafats, no crec que els trobes fora de València, només són coneguts per esta zona —Madson ens demanà paper i llapis i començà a apuntar-s'ho tot perquè, a pesar que tenia bona memòria, hi havia molts detalls i no volia que se li oblidara res.

i

—Al cap d'uns cinc minuts d'ebullició comproves el punt de sal, i quinze minuts més tard, quan ja estarà cuita la verdura, tornes a comprovar-ho de sal, ho ensafranesi tires l'arròs, uns cent grams per persona. Per cada tassa que en poses, l'arròs en necessita tres de líquid per a poder

coure adequadament —només dues i mitja si les paelles són molt grans—, i ací l'exactitud és important perquè, si en té menys, queda massa sec i no s'acaba de fer, i si en té més no ix solt, ix empastrat, amb els grans oberts i esclafats, que és lo pitjor que li pot passar, el mal és que hi ha paelles de moltes mides i només l'experiència ens pot dir quin és en cada una d'estes el

moment just de tirar l'arròs, aquell instant precís en què hi ha la quantitat correcta de brou. Vicent Marqués, Nit de foc, Bromera, 1994. (text revisat)

RECOLRIO Ce a'ocepia de cuna - Una recepta de cuina és un conjunt d'instruccions que descriuen la realització d'un plat culinari. - L'estructura d'una recepta culinària és: o Títol: ha de ser descriptiu i vocatiu. Ha d'ajudar a la seua ràpida localització.

o Introducció: és la part més subjectiva de l'autor. Ha de justificar per què tria eixa recepta i si

és seua. També s'ha d'especificar la font de la recepta si no és seua. 96

UNITAT 4. MENGEM

o Ingredients: ha de ser un llistat on els elements de la recepta estiguen especificats, on apare-

guen les quantitats i les racions de la recepta. o Elaboració: s'ha de descriure ordenadament de manera descriptiva, directa i clara. o Fotografies o dibuixos il-lustratius: és opcional.

- La redacció s'ha de caracteritzar per: o Vocabulari precís.

o Temps verbals imperatius, indicatius i formes d'obligació. o Exactitud en les accions. o Frases curtes i clares.

2.

Estructures lingúistiques

—. Completeu els espais buits perquè el text siga correcte i adequat. En el llistat apareix el que fa tenim

2

1

de pa. Damunt la taula no hi havia

(225) anys. Ell ja té triculat. Ja tenim costat. Tinc

5 7

. El llibre té

6

problemes, no en vull més. Tinc

11

. Tens

8

10

12

15

diners t'ha

diners i no puc pa-

de sucre per a deixar-me2 He

i mitja d'ous per a fer una truita. Ocupa el lloc

la llista. Hi havia un

4

, Ni tan sols s'ha ma-

treball, no ens en dones més. No sé

9

13

3

(32) anys. Pere no estudia

gar el rebut. No em fa mal

comprat

, per eixe motiu és el segon de la borsa de treball. No

14

(1.000) d'assistents en l'acte. Hi ha un

(23) de

16

(2) de

tornavisos en la caixa de ferramentes.

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

60

14

7

15

8

16

—. Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a

Cada cas. L

1

25 de les Corts és ocupat per una dona de Benaguasil. Els

xaven que s'acostara ningú al ministre. En la

3

2

no cabien més ocells. L'

no va aprovar el projecte. Anava dos dies per setmana al

5

. Va rebre el

d'honor del festival. La tensió en l'Orient Mitjà és molt

7

. VU

va explicar-los on estava el bany.

El

ven armats amb

Està

10

.

9

passava prop del Micalet. 11

8

no dei-

4 6

de l'avió

Els soldats ana-

perquè ha tingut una germana. El codi

97

Aptet

Ci

12

meua

no es veu bé. L'Ajuntament va

14

tres persones el passat estiu. La

d'Estivella és plaça de la Tenda Vella, núm. 2. Quina

Un metre cinquanta. La reunió es va

17

13

a Madrid. És molt

tes. El teorema de l'

19

16

18

15

fas2

per a la setmana vinent. La carretera està en

amb els seus projectesi li agrada fer-los perfec-

afecta els triangles rectangles. Els cigrons són

20

1. Seients d'un membre d'un parlament: 2. Persones que acompanyen algú o alguna cosa per a fer-li l'honor, protegir-lo o evitar que fuja:

3. Caixa tancada portàtil amb barres o amb fil d'aram que s'utilitza per a tindre ocells i uns altres animals:

ÈNou

Persona que es dedica a l'enginyeria:

Lloc destinat a fer exercicis gimnàstics: Premi:

Molt important i difícil de resoldre:

Persona encarregada de l'acolliment en una fira, congrés, agència, en l'avió o en un altre mitjà de transport públic:

9. Ferrocarril

elèctric

de

transport

públic

de

viatgers

instal-lat

en

una

via

pública:

10. Arma llarga de foc, portàtil, usada generalment pels soldats:

11. Que té enveja a un altre per ser preferit aquell, que sent gelosia: 12. Relatiu o pertanyent als aliments:

13. Contractar, donar treball o donar plaça: 14. Indicació del lloc on s'habita: 15. Alcària, especialment d'un home o d'una bèstia: 16. Deixar per a un altre dia, per a més avant o diferir: 17. Acció de dirigir, guiatge:

18. Que sent interés en la realització de les seues obligacions, que té zel: 19. Distància vertical d'un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre terme de comparació:

20. Relatiu o pertanyent als aliments:

Recorda dels quontificadors que... - Els quantificadors indiquen de forma més o menys precisa la quantitat de l'element que modifi-

quen, o assenyalen alguna especificació de caràcter numèric. Els quantificadors es classifiquen en numerals, indefinits i quantitatius.

- Els quantificadors numerals indiquen quantitat o orde de manera precisa i es classifiquen segons el tipus de referència numèrica que expressen: cardinal (quantitat exacta: dos, trenta-cinc), ordinal

(orde dins d'una sèrie: segon, quart, nové, etc.), partitiu (fracció: mig, terç, dècim, etc. ), multiplicatiu (multiplicitat: doble, triple, quàdruple, etc.) i col-lectiu (pluralitat: parell, dotzena, quinzena, etc.). 1. Els numerals cardinals indiquen el nombre exacte d'unitats en què es presenta una entitat. 2. Els numerals ordinals indiquen el lloc que ocupa una entitat dins d'una sèrie. Els ordinals pre98

UNITAT 4. MENGEM

senten variació de gènere i de nombre. Els quatre primers ordinals tenen formes no relacionades directament amb els cardinals corresponents: Hi ha també altres ordinals que presenten formes de base llatina. De manera general, els ordinals es formen afegint el sufix —e/—enc al cardinal paral-lei. Tant les formes cultes (quint, sext, sèptim i octau) com les patrimonials amb

el sufix —e, —ena Són acceptables. A partir de l'ordinal 4t, en la llengua col-loquial es recorre habitualment a la construcció "el que fa tant", on tant val pel cardinal corresponent: el que fa cinc, el que fa sis. 3. Els numerals partitius expressen parts de la unitat i tenen la mateixa forma que els ordinals, excepte en els casos seguents: mig, mitja, mitjos, mitges, terç, terça, terços, terces. 4. Els numerals multiplicatius expressen el nombre de vegades que s'augmenta una entitat: do-

ble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, etc.

S. Els numerals col-lectius expressen conjunts formats per un nombre concret d'entitats. - Els quantificadors indefinits indiquen quantitat de manera imprecisa o aproximada, de tot a res,

però sense especificar ni individualment ni en conjunt les entitats que es designen: tots els assistents, alguns assistents, diversos assistents, cap assistent, etc. - Els quantificadors nominals (anomenats adjectius determinatius per la gramàtica tradicional) modifiquen un substantiu explícit o implícit: He llegit totes les seues novel-les: algunes (novel-les) m'han

agradat molt, però les altres (novel-les), gens. - Convé no confondre l'adverbi gens amb el pronom res. En primer lloc cal tindre present que tant l'un com l'altre, en les oracions interrogatives i condicionals, signifiquen "alguna quantitat" (gens) i "alguna cosa' (res), respectivament: Tens gens de paP Si vols gens d'oli me'n demanes. Tens res

com açòP Si veus res semblant al mercat, ho compres. Tant el quantitatiu gens com el pronom res Corresponen a una mateixa paraula castellana: 'nada'. Per esta raó de vegades es comet l'error

d'usar 'res' en lloc de 'gens'. Convé tindre en compte que gens és un quantificador que significa 'cap

quantitat" (o "alguna quantitat" en oracions no negatives), mentre que res —que és un pronom— significa 'cap cosa' (o "alguna cosa' en oracions no negatives): El sofà que tens no m'agrada gens, és

més, no m'agrada res del que tens al saló. Observeu, d'altra banda, que el contrari de gens és molt, mentre que el contrari de res és alguna cosa. L'adverbi gens, per tant, podria anar mentalment dins

d'una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens, en canvi, res s'oposa a alguna cosa o a tot.

mm Col-loqueu b o v segons calga:

. Ala

muDaNondMUs

i

liloteca hi ha molts lli ——qnresire. —histes no..——es.

És un ad—Oocat molt desim —olt: guanya tots els plets. Jo preferisc les fruites en almí.— ar. Enguany hem collit moltes més arro..—— es de garrofes.

Has dut l'automò —il al taller per a reparar l'a. —aria2 T'han em. olicat els rà—ensa cal. ——erdurer Lam. ulància. —a deixar gra.—ats els pneumàtics en el pa —iment.

El patró duu el go. ——erndelacara

ella.

Ahir al matí el cel esta —atotco —ertdenú ols.

— o La

—iteniauna. —erruga allla —i superior.

99

Apte"

CI

ROCA IA Jo 'os consonants oclusives i de les labiodentals aque... Una característica molt genuina de la nostra llengua és l'aparició amb certa frequència de certs sons

consonàntics en posició final de sil-laba. S'anomenen consonants oclusives perquè en emetre-les es fa una

oclusió o interrupció del pas de l'aire, bé siga amb els llavis (p/5), amb la llengua i les dents superiors (t/d) o amb la llengua i el vel del paladar (g/c). Per tal de tindre clar quina és la grafia que hem d'emprar en posició final de síl-laba o paraula, cal tindre present les regles seguents: 1. En posició final de paraula: 1. Directament després de vocalo diftongs tònics s'escriu l'oclusiva sorda corresponent (poqueta),

sense tindre en compte altres paraules de la mateixa família lèxica: cap, llop, sap, pap, cop, rep, pot, buit, salut, nebot, amic, dic, cec, prec, afalac, feixuc. Esta regla tan general té unes poques

excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes): Carib, snob, Jacob, adob, club, tub, fred, sud, quid, Almud, fluid, Alfred, David, Bagdad, i les paraules femenines acabades en -—etuc, T",

ha

2. Després de vocal àtona o de consonant, escriurem la mateixa grafia que utilitzem en escriure

les altres paraules de la mateixa família lèxica: serp (serpeta), palp (palpar), sort (sortejar), fart

(fartó), casc (casquet), fresc (frescor), àrab (Aràbia), verb (verbal), profund (profunda), ràpid (rapidesa), pròleg (prologar), fang (fangós). Excepcions: ànec (però: aneguet), càrreci encàrrec (però: carregar, encarregar), espàrrec (però: esparraguera), mànec (però: mànega), aràbic (però: aràbiga), fàstic (però: fastiguejar)... 2. En posició final de síl-laba, enmig de paraula:

Convé parar esment als aplecs seguents: ap—: apte, op— òptic, cap—: capçal: sub—: subjecte: atz—:

Atzeneta, atl—: atles, atm—: atmosfera, ab—: abdomen: ob-: objecte, cab—: cabdal: ad—: addició, —cs—: dacsa, —ct—: adjectiu, —en—: acne, —gg—: suggestió: —gd— amígdala: —gqm—: diafragma: —gn—: impugnar.

3. La d'intervocàlica: Diverses paraules amb --d- intervocàlica són pronunciades en grans zones del nostre domini lingúístic

sense emetre la —d- (sentà, vesprà, llauraor, mascletà, caira, salaira, moraúra, etc.). Esta tendència de pronunciació és absolutament normal en moltes llengues. En qualsevol cas, estes diccions poc recomanables són inadmissibles a l'hora de fixar un text per escrit. Atenció també a la pronúncia i a l'escriptura de la paraula cadafal (pronunciat moltes vegades "carafal). Els mots mentira i mentirós

presenten també les opcions mentida i mentider. Les consonants labiodentals són aquelles que s'articulen mitjançant l'acostament del llavi inferior i les

dents incisives superiors. S'ha de distingir el so bilabial oclusiu sonor (b) del labiodental fricatiu sonor Ív). Cal tindre en compte que: 1. S'escriu b: 1. Davant , : moble, noble, etc. 2. Darrere —: àmbit, embenar (excepcions: tramvia, triumvir, circumval-lar i derivats).

3. Alternant amb o: sap - saber, cap - cabre, rep - rebre. 2. S'escriu v: 1. Darrere de v: canvi, envestida, etc.

2. Totes les desinències de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: treballava, cantaves, etc.

3. Alternant amb 1: viu z viva.

100

UNITAT 4. MENGEM

3. Les paraules d'una mateixa família lèxica s'escriuen amb la mateixa grafia: banc: banquer, entrebanc,

bancal: vent: ventar, ventall, etc. No obstant això, hi ha paraules relacionades pel que fa al significat,

però no pel que fa a l'evolució, raó per la qual tenen grafies diferents: cervell / cerebel: escrivà /

escriba: moviment / mòbil: devem / dèbit: provar / probable: calb / calvície: corba / curvatura. 4. En determinats casos hi ha interferències entre l'ús de la bi la v. En el cas del castellà i el valencià

cal destacar, a tall d'exemple, les paraules seguents: topònims (Anvers, Còrdova, l'Havana, Savoia,

Àlaba, Bergara, Biscaia, Nerbion, Sèrbia, País Basc): antropònims (Esteve): oficis i estat d'una persona (advocat, avi, prevere, savi, escrivà, baró, trobador, treballador), plantes (avet, trévol, civada, endivia, fava, rave, berbena, saba), verbs (arravatar, avorrir, avortar, canviar, cavalcar, envestir, espavilar, gravar, provar, travar, vogar, acabar, arribar, bolcar, debanar, rebentar, rebolcar, treballar, trobar):

adjectius (covard, esvelt, savi, basc, treballador, desimbolt), animals (cavall, tàvec, vedell, voltor, corb) i altres substantius (alcova, almivar, arrova, caravel:la, cascavell, gavardina, gavatx, govern, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, taverna, vaixell, vernís, baf, beina, bena, berruga, biga, comboi).

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals Exercici 7

23 Busqueu en la llista de reproducció Apte4 C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Enric Valor" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Enric Valor va escriure l'Ambició d'Aleix 1. al principi dels anys 60 del segle XX. 2. l'any 1950. 3. en els anys 30 del segle XX. 2. La novel-la l'Ambició d'Aleix fou censurada perquè

1. el protagonista era republicà. 2. apareix un adulteri en la trama.

3. era anticlerical. 3. L'obra de les Rondalles Valencianes naix 1. perquè Manuel Sanchis Guarner encoratja l'autor a escriure-les.

2. per a contar-les al fill de l'autor. 3. perquè a la seua dona li agradava que li recordara les rondalles de la infantesa. 4. El pròleg de les Rondalles Valencianes va ser escrit per 1. Joan Fuster.

2. En la primera edició no hi ha pròleg.

3. Manuel Sanchis Guarner. 5. En total va recopilar 1. 40 rondalles. 2. 36 rondalles i dos històries verídiques. 3. 36 rondalles.

6. Quantes lectures es poden fer de les Rondalles Valencianes 1. Tres lectures diferents.

2. Dos lectures diferents però complementàries. 3. Dos lectures.

101

Aptet

CI

7. Les Rondalles Valencianes estan escrites

1. a partir de les històries que li contava el seu iaio. 2. a partir de les històries orals.

3. a partir d'uns manuscrits que va trobar. 8. Les Rondalles Valencianes compartixen trets 1. amb la tradició oral i literària. 2. amb obres anteriors. 3. que apareixen en l'obra de Manuel Sanchis Guarner.

-3. Feu un espot publicitari dedicat a comprar un llibre per a llegir-lo en el tramvia. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, Si voleu, afegiu-ne de pròpies. Un bonometro... i un llibre

La Direcció General del Llibre pretén fomentar la lectura én els mitjans de comunicació. La seua idea és gravar un espot publicitari en un tramvia amb una hostessa que mostre diversos llibres. IDEES o L'hostessa trau llibres d'una gàbia. o Oferixen llibres als usuaris.

o Els usuaris deixen d'utilitzar els mòbils i atenen les hostesses.

o Les fases de construcció d'un espot publicitari són: pensar una idea, afegir-li una història,

escriure la història en un paràgraf, preguntar-se (És creible2 Comunica2 És original2 Es recorda fàcilment2), guió literari i guió tècnic.

— Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Esteu en un programa de televisió. Sou una persona animalista i antitaurina. No mengeu mai

Carn. Aneu a manifestacions antitaurines. Davant vostre teniu un amic que és torero i al qual, a més, li agrada molt menjar carn. L'heu de convéncer que ha de deixar de matar bous i que la carn no és bona per a la salut de les.persones.

Idees: o Enles corregudes de bous es mata de manera salvatge els bousi els fan patir. o Torejar, Si acaba matant, no és art. o No es mata per a menjar la carn de l'animal. o Li conteu els vostres raonaments des del respecte i l'amistat que li teniu.

Situació comunicativa de la persona B

El presentador d'un programa de televisió vos presenta com un famós torero. Conta que teniu una finca amb molts bous i que vos agraden els animals. Vos diu que està amb vosaltres un animalista

102

UNITAT 4. MENGEM

i amic vostre de la infantesa. L'heu de convéncer que els toreros estimeu els animals i que els éssers humans necessiten menjar carn.

Idees: o El bou naix per a ser torejat i tindre una mort molt honrosa. O

Els toreros són les persones que més estimen els bous.

O

Heu de manifestar l'estima que li teniu al vostre amic i que defenseu els arguments de manera pacífica.

0)

4.

La carn del bou es menja.

Uteratura: el conte Exercici literari

— Llig el relat seguent. Explica les característiques pròpies d'un conte que apareixen en el seguent relat.

Què havia succeit2 Doncs ara ho veurem: el gegant, segons havia anat lluitant la serp amb

:

Adolfet aquells dies, havia anat sentint-se malaltós. Quan Adolfet matà la serp, el gegant es. —:

sentí vertaderament malalt i es va ficar en el llit. Enriqueta anava fent-li tassetes de poliol,

de timó, de romaní...: però no li provava res. —Ai, que malalt que esticl -bramulava el gegant, però cada volta amb la veu més fluixanga i badada. "Déu i formiga", digué Adolfet i, cas curiós, l'ou que duia es reduí de volum en la mateixa proporció. Així se n'entrà per un badallet, i

es tornà després home pel procediment de costum. S'acostà en el llit, sense badar ni mica,

i, xooopt, li esclafà l'ou enmig d'aquell frontot, que semblava una era. El Gegant del Romaní

—,

pegà una alenada i un bramul que retronà en tot el castell, i es quedà mort a l'acte. Eren les

vuit del matí. Tot seguit, com per art d'encanteri, començaren a sonar vols de campanes: el

)

castell es va sacsejar com si vingués un terratrèmol, i en un dir Jesús es transformà en un poble espaiós i alegre, amb un palau en la plaça major. Les flors del jardí s'havien convertit en dames

i cavallers, i tots, cantant i alegres, passejaven amunt i avall. Enriqueta i Adolfet, sense saber com ni com no, es van trobar drets en el balcó principal del palau, enfront d'una gentada que els aclamava com als seus salvadors, i el que era més gros, com a batle i batlessa perpetus. Unes hores després, els dos joves es casaren solemnialment en la capella del palau, entre nobles que

els ballaven l'aigua amb una polidesa exquisida, com qui no ho fa. Llavors tenien els novençans setze anys ben aprofitats, puix eren espigats i bells com uns prínceps fabulosos. Després de la gran cerimònia, portaren a viure amb ells les respectives famílies de Benifallim i Teulada. I.

foren tots feliços i visqueren els anys que els tenia destinats el Nostre Senyor.

:

Enric Valor, Rondalles Valencianes 3, "El Gegant del Romaní", Bullent, 1984.

Recordeu: el cante El conte és una narració breu en prosa amb unes regles diferents de la novel-la.

N'hi ha dos tipus:

popular i literari.

El conte popular és anònim i es caracteritza perquè els personatges són sobrenaturals i els llocs no es coneixen en la realitat. Es transmet per via oral.

El conte com a gènere literari té un autor conegut. És un relat breu i se centra en fets més que en detalls. Intenta que la descripció no acabe amb la imaginació. El final sempre proposa una reflexió. 103

Apte"

Cl

Les característiques del conte són: 1. Sols hi ha un tema principal.

Nnau

El desenllaç és inesperat.

Les línies inicials aprofiten per a situar el lector i la lectora en la història.

Els fets són fantàstics però pareixen reals. Apareixen pocs personatges i estan molts definits els principals. Hi ha un personatge dolent que acaba vençut.

6. Les descripcions no són llargues ni apareixen històries secundàries.

7. Predomina la narració i conté diàlegs.

8. La finalitat és entretindre i aconsellar.

5.

Prova: model JQCV

ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Llegiu este article d'opinió dedicat al fet de conéixer el teu nom en valencià i canviar-lo. Trieu

dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Com és el teu nom si el canvies al valencià Ara ja està documentat que Hasàn en castellà es diu Hassan en valencià i que Aída es diu Aida. (1). I és que

aquesta institució enormativa de l'idioma valenciàs segons la Llei 1/2006 de l'Estatut, feia ahir oficial la segona edició del 4Vocabulari de noms de personav, ja que és seua la funció de adeterminar i elaborar la normativa) així com fixar les formes lingúístiques correctes de l'onomàstica oficial.

L'onomàstica estudia els noms propis, disciplina dins la qual figura l'antroponímia, que s'ocupa dels noms de persona.

(2). 4El nom que portem les persones és la marca principal de la nostra identitats, que és com dir molt i

quasi tot a favor i en contra. (3), Palomero assenyala que aquest vocabulari té diverses missions, 4entre les quals està la de funcionar com un recurs de consulta en l'àmbit del registre civil, i també de l'eclesial, així com la de facilitar als pares i mares indecisos no només que troben el nom que preferisquen, sinó que es motiven per a posar-lo en valencià, perquè el seu descendent l'ha de dur damunt tota la vida:. El 4Vocabulari de noms de personav és una reedició i ampliació que incorpora, entre d'altres, els noms tradicionals valencians, extrets de fonts i corpus antroponímics medievals i moderns anteriors al xvii. (4). També, l'antroponímia del santoral cristià i de la Bíblia, els noms usats pels valencians que no s'ajusten als paradigmes tradicionals, com els de caràcter eufònic, els de moda, els derivats de topònims, els hipocorístics, els noms d'origen grecollatí, els de protagonistes de la literatura clàssica valenciana o una mostra de

noms de recent aparició en la societat procedents d'altres cultures, com l'àrab, la romanesa i l'eslava.

El vocabulari, de propòsit didàctic i pràctic (per al registre civil), (5), no pretén ser complet ni tancat, i fa mostra d'un pensament: aque és desitjable, dins la llibertat individual de les persones, que els valencians portem en valencià el nom amb què volem ser identificatsy. Com, també, que cés motiu de satisfacció si

aquesta obra contribuix a valencianitzar o revalencianitzar la nostra antroponímia, i per tant a fer-nos sentir orgullosos de la nostra condició de valencians). M. Tomàs García, Com és el teu nom si el canvies al valencià),

Levante-EMV, 06-12-2017. (Text revisat).

104

UNITAT 4. MENGEM

Il més enllà de casos pràctics sobre si la traducció del valencià Llop és Lope, com la de Lloba és Lupe,

És a dir, en l'actualitat és perfectament possible atorgar el nom en valencià, o en qualsevol llengua, a un xiquet acabat de nàixer.

També que la manera més ràpida de resoldre el tràmit del canvi de nom és omplir el formulari Valencianitza el teu nom, disponible en el vveb de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Una edició que es pot consultar al vveb i que porta en la seua presentació la reflexió de Josep Palomero.

i document d'un important caràcter d'anàlisi de la realitat sociolingúística,

Així, es poden trobar noms antics d'origen germànic que hui es conserven com a llinatge, com Baldoví o Galcerà.

Les formes abreujades s'usen habitualment com a formes familiars o col-loquials, però no, en un principi, en la documentació oficial.

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTIQUES Exercici 2. Llegiu els textos seguents i ompliu els espais buits amb una o dos paraules perquè el text siga

correcte i adequat. Si penseu que no heu de posar-hi res, marqueu-ho amb el símbol Ó. Text 1

Podeu eliminar amb

1

(FERMENTACIÓ DE LA LLET) les

2

(ENDURIMENT DE LA

PELL, PLURAL) que es formen en la planta del peu. Mescleu dos cullerades

3

FERMENTACIÓ DE LA LLET) natural amb una de vinagre de sidra i

(DEIXAR MÉS UN PRO-

NOM) actuar sobre la pell

5

4

(PREPOSICIÓ 4

(PREPOSICIÓ) deu minuts. Després retireu eixa

(ACCIÓ D'AJUNTAR DIVERSES COSES) i poseu els peus

7

(PREPOSICIÓ) aigua

(PREPOSICIÓ) sal durant una estona. A continuació, podeu eliminar la pell reblanida POSICIÓ) una llima adequada i aplicarminar les callositats i les

micapà.

12

11

10

16

8 9

(PRE-

(PRONOM FEBLE) crema hidratant. També podeu eli-

(ENDURIMENT DE LA PELL, PLURAL) de les mans i els peus amb un

(COURE, VOSALTRES) dos

13

(EN FORMA DE DISC) de

(BULB COMESTIBLE) i dos alls en un recipient amb poca aigua Després

6

15

(PREPOSICIÓ) tres minuts.

(PRONOM FEBLE) piqueu, escampeu eixa pasta sobre les

17

MENT DE LA PELL, PLURAL) i les emboliqueu

18

CLARA I SUBTIL). Deixeu que actue

(PREPOSICIÓ) una hora i després retireu

20

(ARTICLE MÉS BENA O COTÓ IMPREGNAT) amb aigua

(PREPOSICIÓ) una 22

14

19

(ENDURI-

(TELA MOLT 21

(NI FREDA NI CALENTA).

105

Apte"

CI

10 11 12 13 14 15

16 1/

18 19 20 21 22

Text 2

En el món desenvolupat, gràcies a les vacunes s'han pogut

malalties infeccioses que abans

3

2

(ALTRES/D'ALTRES) malalties, com la pallola (o xarampió) i la

CIPI DE LLEVAR RADICALMENT) del tot,

5

en contacte amb el

11

patir la malaltia, que pot produir

4

(MALALTIA IN-

(QUE / DE QUÈ) no s'han 7

6

(HI HA / N'HI HA) pocs casos.

(DEIXAR) de vacunar, estes malalties es podrien tornar a

tre la població. Si no ens vacunem i en alguna

13

(LLEVAR RADICALMENT) moltes

(PRODUIR) grans epidèmies i morts, com la pigota (o verola).

FECCIOSA QUE PRODUÍX PARÀLISI), a pesar 8

1

10

9

(PARTI—Si ens

(DESPLEGAR) en-

(CIRCUMSTÀNCIA OPORTUNA) entrem

(S'HA D'OBSERVAR AMB MICROSCOPI) que causa la infecció, podem

12

(CONSEQUÈNCIA O RESULTAT NEGATIU) importants o

(LOCUCIÓ ADVERBIAL) la mort. A més, en cas de patir la malaltia, podem

14

(TRANSMETRE MÉS PRONOM) a altres persones i ocasionar un brot epidèmic que, si arribara a propagar-se. es convertiria en una pandèmia. 106

UNITAT 4.

MENGEM

10

11 12

13 14

Exercici 3. Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a cada cas.

Fa un any que es va produir un incendi en aquella famosa gom a gom. Va ser una ja que vaig llegir en el ser a causa d'un

2

6

8

on bevia

7

es divertia fins que es va produir una forta

12

13

que mai oblidaran. La policia va ordenar fer una

les

15

als sis

20

Nnrse

.

11

9

en

, Cosa que no va

s'amuntegava per culpa dels nervis i la por. Van ser moments

de 17

amb uns quants companys

. De seguida, van començar a córrer a fi de buscar l'

ser fàcil, ja que la gent

desastroses,

en la installació elèctrica. Jo no estava allí eixa nit, però el meu amic

de treball. Em contava que 10

3

que sis persones van morir cremades. jQuina ràbial Diuen que va

sí que hi estava. Concretament, en el

un

que sempre estava plena de

molt desagradable que va tindre unes

4 5

1

16

14

i, a més, realitzar

que hi havia perquè no estaven segurs que haguera sigut un

El meu amic va tindre

18

.

Podeu imaginar-vos l'

19

i la

dels familiars. No hi deu haver consol, per a ells.

Local on es balla i s'escolta música enregistrada: Coneixença que es té d'alguna cosa: Allò que seguix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet:

Revista, imprés que es publica periòdicament: Connexió de baixa resistència, voluntària o accidental, entre dos punts d'un circuit entre els quals hi ha una diferència de potencial, que sol provocar una descàrrega: 107

Aptet

CI

6. Taula llarga i alta que hi ha en les botigues, bars...: 7. Aiguardent d'origen antillà que s'obté fermentant i destil-lant els sucs i melasses de canya de sucre:

8. Totala gent:

9. Alliberament brusc i violent d'una certa quantitat d'energia química deguda a una transformació molt ràpida de l'equilibri fisicoquímic d'una substància o d'un conjunt de substàncies que es manifesta en

la producció d'una gran quantitat de calor i de gasos: 10. Lloc reservat a determinades persones:

11. Acció de passar, algú o alguna cosa, de dins cap a fora: 12. Sentir terror:

13. Terror. Gran por agafada sobtadament: 14. Acció d'investigar:

15. Estudi de les diferents parts d'un cadàver per a diagnosticar les causes de la mort:

16. Cos mort, especialment d'una persona: 17. Succés fortuit a consequència del qual sobrevé un dany:

18. Encadenament de successos considerat com a fortuit en tant que decidix la condició bona o roina ocorreguda a cada persona:

19. Opressió, respir fatigós a causa de la xafogor, de l'atmosfera, d'un disgust, etc.:

20. Estat del qui està trist:

Exercici 4. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o c de les que vos indiquem més avall.

Paco Mufioz: la infantesa silenciosa

Vaig assistir a un concert de Paco Mufioz

0

deu anys, ben bé de casualitat, a finals dels huitan-

ta. En aquella època no s'estilaven els espectacles infantils en valencià. Però els meus pares havien anat a València a visitar un familiar. I

1

, Sense saber

2

fer de les criatures, ja desficioses,

algú va tindre el pensament de passejar pels Vivers. En arribant, tant d'un entaulat. 4Qui és eixe home

4

3

una bona gentada, al vol-

gran2-, vaig preguntar a la mare, amb la innocència

dels anys. 4El cantant, para l'orella i estigues quietet..

Aquella va ser la primera vegada que sentia cantar en valencià. Tret de les cançons de l'àvia Virtu i d'alguns jocs com ara dLes claus de Déuy o els enfilalls de desficacis

5

cantava mon pare, a l'estil de dLa

cançó dels malfaenersv o dix la granota, tanca la portar. L'home de l'escenari es movia ben poc. No botava

com els de Parchís ni ballava com Teresa Rabal. Ell, simplement,

6

i cantava. Cantava amb una

veu inimaginable en un homenot com aquell: una veu suau, dolça, candenciosa, captivadora... Després del concert, vaig donar

7

la llanda que em van comprar un casset, en una paradeta. Inaugurava

la futura col-lecció de jovençol. Era el primer volum de Paco Mufíoz canta als xiquets. Contenia cançons

totalment noves per a mi, 4El poll i la puçax o 4Xiques boniquesx, però d'altres que coneixia de llavis de l'àvia Virtu, 4dLa xata melindreras o 4dAtxúmbalas.

Els valencians podem presumir d'haver aportat veus i grups d'anomenada a la Nova Cançó: Ovidi, Raimon, Lluís Miquel, Al Tall, Urbàlia Rurana... però no hem parat atenció a la importància que mereixia

la infantesa. I hem

8

que

9

generacions hagen crescut sense música infantil en

valencià, amb una infantesa silenciosa imperdonable. I això, té un preu molt car. Paco Mufioz va ser el primer a casa nostra que 108

10

de la mancança. I provà de

11

. Fins i tot Joan Fuster

UNITAT 4.

12

, Conscient que era una batalla que no podíem perdre. Paco Mufioz edità vora deu discos

amb cançons per a infants, en

adults,

MENGEM

15

13

recopilatoris. A banda de les produccions

14

1975.

Francesc Gisbert, 4dPaco Mufioz: la infantesa silenciosax, Diari La Veu, 14-1-2017. (Text revisat).

en

amb

per

per la vesprada

a la vesprada

en la vesprada

que

el qual

què

hi havia

n'havia

on havia

tant

tan

més

els que

què

que

mirava el públic l mirava al públic l mirava a el públic

tan

tant

molt

permés

permitit

permetut

vàries

diverses

varies

se n'adonà

se'n adonà

s'adonà

corregir-la

corregir-ho

corregir-ne

li encoratjà

la encoratjà

l'encoratjà

diversos

vàrios

varis

3

per

de

:

desde

des del

l

-

pera

des de el

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. Opció A: Esteu estudiant a València i un amic vostre vos proposa anar a veure una sarsuela molt cone-

guda al Palau de les Arts. Vos quedeu estranyats i sorpresos perquè no esperàveu la proposta, però finalment accepteu la invitació i decidiu anar-hi. Feu un escrit en què conteu la nova experiència i si vos ha agradat o no. Comentareu:

Per què heu acceptat la proposta.

Si vos heu informat sobre què és una sarsuela. Quina obra aneu a veure i quina opinió teniu de l'espectacle. é Vos ha agradat2 éRecomanarieu als vostres amics que anaren a veure-la2 Opció B: Una amiga vos informa per telèfon que hi ha a Gandia un concert d'un cantant de reggaeton

molt conegut i amb molt d'èxit. Vos anima a anar-hi, ja que és el tipus de música que és moda i triomfa en qualsevol discoteca o pub. No teniu ganes d'anar-hi, però a la fi decidiu 109

Apte"

CI

acompanyar-la per tal de veure el cantant i l'ambient d'allí.

Feu un escrit en què exposeu Si vos va agradar o no i què penseu d'eixe tipus de música. Comentareu:

Per què heu acceptat la proposta. è Coneixieu este tipus de música2 é Què en pensàveu2 èPreferiu esta música o un altre tipus de música2 é Per què2

èVos ha agradat2 éRecomanarieu als vostres amics que anaren a veure un concert de reggaeton2 Exercici 6. Vos presentem un article escrit per Begonya Nafria, que és pedagoga i col-laboradora de FAROS.

Tracta de si s'han de posar o no deures als alumnes. Heu de fer una síntesi de l'article. Ha de tindre entre

170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

Deures sí2 Deures no2

El debat sobre si les tasques escolars s'han de prolongar més enllà de l'horari escolar, sota la denominació

de deures, es manté al llarg de la història de l'educació. En aquest article, es presenten visions de pares i professors a favor i en contra, així com dues iniciatives innovadores que evidencien que els deures en la

seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear. La discussió respecte als aspectes positius i negatius dels deures, així com la seva repercussió en el rendiment escolar, és un debat permanent en els fòrums d'experts de l'àmbit educatiu, en les associacions de pares i, fins i tot, en els organismes públics responsables dels sistemes educatius de cada país. A principis del segle XX ens trobem amb una visió positiva dels deures, que anirà evolucionant amb el temps cap a una visió més negativa o amb una concepció més especialitzada del que haurien de ser les

tasques escolars que el nen realitza a casa. Fent una revisió històrica, l'any 1956 el Ministeri d'Educació espanyol va aprovar una circular que prohibia

enviar deures als nens, de manera que va marcar una directriu pedagògica innovadora i avançada al seu temps. El 2011, el Consell Escolar de Navarra, a petició del Defensor del Poble d'aquesta comunitat autò-

noma, publica una sèrie de recomanacions sobre els deures, en les quals incideix que han de ser tasques motivadores per als nens, no ser causa de discriminació i no usar-se mai com un càstig. A més, insisteix en la importància de la coordinació de l'equip docent i en l'adequació d'aquestes tasques a les necessitats

de cada nen. Més recentment, en el 2012, la "vaga contra els deures" promoguda per la Federació de Consells de Pares

d'Alumnes de França (FCPE), marca una revolució social al país que transcendeix fronteres i torna a activar el debat en els diferents fòrums respecte a si els deures són positius o no per a l'aprenentatge dels nens. Sota el lema "Ce soir, pas de devoir" (aquesta nit, cap deure), la major associació de pares de França va convocar una vaga de 15 dies sense tasques escolars.

Al nostre país, la CEAPA (Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes), va voler pro-

posar una experiència similar a la francesa, incidint (sic) que els deures representen el fracàs del sistema educatiu. Lluny de rebutjar íntegrament, la visió que defensaven era la de dedicar les tasques educatives fora de l'escola a aquelles tasques que suposin una formació complementària en biblioteques o museus, amb l'exercitació de la lectura, la investigació i l'ús de les noves tecnologies. En totes aquestes situacions, defensaven que el nen realitzés les seves tasques sense l'ajuda d'un adult. Altres organitzacions com la

COFAPA (Confederació de Pares d'Alumnes) o la CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Fa-

mília i Pares d'Alumnes), insisteixen en la importància de les tasques escolars fora de l'aula per a exercitar l'esforç i la disciplina. 110

UNITAT 4.

MENGEM

Aquest etern debat no ha generat tampoc consens entre els professionals implicats directament en l'educació dels nens: mestres, pedagogs o psicòlegs.

Vegem alguns dels arguments que s'esgrimeixen a favor o en contra dels deures: Visió positivista dels deures:

- Afavoreixen el desenvolupament del nen. Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula. Ajuden a crear l'hàbit del treball i de l'estudi. Promouen l'autonomia i la implicació dels nens en l'aprenentatge.

Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica (la lectura, el càlcul o la gramàtica). - Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana. Visió negativista dels deures:

- Generen problemes d'ansietat, estrès i dèficit d'atenció.

- Incideixen negativament en el clima i en les relacions familiars, de manera que poden ser font de conflicte.

- Són un element de desigualtat i iniquitat en les famílies amb menys recursos socioculturals. No tots

els pares poden donar suport al nen mentre fa les tasques a casa i no totes les famílies poden disposar d'un professor de reforç extraescolar. - Ocupen el temps familiar en què tenen lloc els aprenentatges invisibles, que a més no es desenvolupen en el context escolar.

- Els deures no se solen coordinar amb l'equip docent i no es personalitzen en funció de cada alumne. - Generen una alta acumulació de tasques, sense considerar el temps que pot tenir disponible el nen fora de l'horari lectiu.

Considerant els arguments anteriors, sembla difícil la resposta a la pregunta que dona títol a aquest article,

centrada en el sí o en el no. Potser la millor resposta pedagògica relacionada amb les tasques escolars fora de l'aula, és la que reforça el concepte del que anomeno "aprenentatge líquid" i que tradicionalment s'ha anomenat "aprenentatge al llarg de tota la vida". Partint de la premissa que a qualsevol edat i en qualsevol context aprenem, l'escola no pot donar l'esquena

al potencial d'incorporar l'aprenentatge no formal i informal en el context escolar, i viceversa. Hem de

concebre l'educació com un element "líquid" que transcendeix les parets de l'escola, i a l'inrevés. Aquesta realitat hauria de formar part d'una concepció innovadora dels deures, centrada en el nen, en els contextos

en què aquest interactua i en les necessitats pedagògiques que necessiti al llarg de la seva escolarització. Serveixin d'exemple en relació amb aquesta concepció dels deures les dues experiències pedagògiques seguents:

- Deures creatius (Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona). Es tracta d'una iniciativa dissenyada en el marc de la Comissió d'Aprenentatges, formada per professors i pares, que en el curs 2009-10 va reflexionar sobre la conceptualització de les activitats d'aprenentatge fora de l'escola. En aquest sentit, el centre educatiu promou els "deures creatius" i entén que aquests han de ser: 1. Breus: sense envair el temps familiar i d'oci. 2. Creatius: no avorrits i que serveixin per relacionar el que aprenen a l'escola amb la vida quotidiana.

3. Personalitzats: adequats a l'edat i a les necessitats d'aprenentatge de l'infant.

111

Apte"

CI

- Regla dels 10 minuts (Dule University dels Estats Units). Aquesta teoria pedagògica del professor Harris Cooper se centra a limitar els deures i no a eliminar-los. L'autor considera que sembla que els alumnes que fan deures tenen millors resultats que els que no, però només si ho fan amb la qualitat i quantitat adequada. Per aquesta raó proposa, considerant que s'ha demostrat que els deures són més eficaços en alumnes d'educació secundària, dissenyar activitats que impliquin 10 minuts diaris

per a la seva realització en els alumnes del primer curs d'escolarització obligatòria. A partir d'aquí, caldria incrementar en cada curs el temps estimat per al desenvolupament dels deures en 10 minuts addicionals, fins arribar als 120-150 minuts en el batxillerat. En aquesta última etapa educativa, es considera important la repercussió que tenen els deures en el procés d'aprenentatge dels joves. A tall de conclusió, cal destacar que una visió radical de la supressió dels deures escolars, impediria el

concepte d'"aprenentatge líquid" centrat en la interacció entre l'educació formal i la no formal i informal. Així mateix, és important incidir (sic) que els deures han de no només aprofitar els continguts que l'alumne pot adquirir fora de l'aula i que es complementen amb els que adquireix a l'escola, sinó també que aquests s'han d'adequar al temps i a les necessitats de l'alumne.

Incorporar al currículum educatiu l'ensenyament de tècniques i hàbits d'estudi, pot contribuir al fet que els nens facin un altre tipus de tasques de fora de l'aula, que l'enriqueixin en actituds i habilitats que li

seran valorades positivament al llarg de la vida (creativitat, innovació, destreses artístiques, habilitats físiques, etc.). Begonya Nafria, 4Deures sí2 Deures no2),

Revista Digital de la Universidad de Padres, 8-1-2015. (Text revisat).

ÀREA D'EXPRESSIÓ 1 INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Dia de la dona i la desigualtat en les STEM (acrònim anglés que fa referència a les ciències, tec-

nologia, anglés i matemàtiques). Entrevista a Blanca Feliu, Lorena Parra. Les acompanya Sandra Barrancos.

l'àudio es troba en el seguent enllaç: https://vvvvvv.upv.es/rtv/radio/ciencia-propera/58215. També el pots

trobar si busques en Google: "CIÈNCIA PROPERA Dia de la dona i la desigualtat en les STEM". En el minut 7:42 acaba l'entrevista. Escolteu-la i trieu per a cada afirmació l'opció a), b) o c): 1. é Quines assignatures cridaven més l'atenció a Blanca quan estava en l'institut2 a) Les de lletres, com per exemple llengua i literatura. b) Les de tecnologia.

c) Les de ciències, ciències de la Terra i este tipus de matèries.

2. èVan tindre algun entrebanc a l'hora de triar una carrera de ciències2 a) No, cap problema.

b) Sols una d'elles va tindre problemes quan va elegir el que volia estudiar. c) Sí. Les dos van tindre problemes quan van elegir la carrera.

3. éVa tindre Lorena Parra en la carrera suport per part d'algú7 a) No.

b) Sí. Va tindre suport per part d'una professora del campus i del seu director de la tesi.

c) Un poc, ja que sols en va rebre per part d'un professor del campus que la va animar a estudiar Ciències Ambientals. 4. èl Blanca Feliu2 éVa rebre algun suport

a) Sí. Sa mare i el professor Miguel Rodilla van ser els que li van donar suport en tots els moments. b) No.

c) Sí. Sols el professor Miguel Rodilla.

112

UNITAT 4.

MENGEM

5. éDonarien suport a persones que volgueren dedicar-se a la ciència2

a) No. b) Sí, totalment. c) Sí, però no totalment, ja que és un camí molt difícil. 6. éRecomanarien estudiar la carrera de ciències

a) Sí, sense cap dubte. b) No.

c) Sí, però sols en alguns aspectes, ja que has de tindre unes certes aptituds per a fer este tipus de faena. 7. é Quins consells diuen que donarien a totes les persones que no saben si continuar o estudiar ciències

a) Creure en tu mateixa, estar convençuda que t'agrada, ja que si és així, no hi ha barreres. I si trobes el que t'agrada, avant. b) Creure en tu mateixa, estar convençuda que t'agrada, ja que si és així, no hi ha barreres. I si no trobes el que t'agrada, avant.

c) Creure en tu mateixa, estar convençuda que t'agrada, ja que si no és així, trobaràs barreres pertot arreu.

8. éEn què treballa Sandra Barrancos2

a) En temes de tecnologia. b) En temes de comunicació. c) En temes científics.

qe

PRE

.

Ma

Dl,

LL

QS

at,

La

EM

Exercici 8. Feu un monòleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que

considereu, i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema: ALCOHOL, DROGUES I CARRETERA: INCOMPATIBILITAT

Este tema, malauradament, sempre està d'actualitat, ja que els accidents provocats per alcohol i drogues són continus. L'altre dia vau veure en les notícies que tota una família havia mort a causa d'un xoc frontal amb un altre vehicle, el conductor del qual va donar positiu en el control d'alcohol i drogues, cosa que vos va disgustar moltíssim. Idees: - Vos vau quedar bocabadats quan vau veure la notícia en la televisió.

- No podíeu creure allò que escoltàveu, ja que era molt trist i desagradable. - De seguida, vau pensar en com devien estar els familiars quan van saber el que havia ocorregut. - Falta de responsabilitat del conductor.

- Castic o condemna que havia de pagar pel que havia fet. - Considereu que s'ha de conscienciar més encara dels efectes de consumir substàncies o alcohol abans de conduir i també les consequències que pot comportar. 113

Aptet

CI

- Sempre que eixiu de festa amb un grup d'amics, qui agafa el cotxe no beu, per tal de tornar a casa sans i estalvis. - Encara que hi ha altres causes d'accidents: no respectar els senyals, somnolència, mirar el telèfon mòbil, estat nerviós del conductor, no posar-se el cinturó de seguretat, etc. Exercici 9. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament,

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Persona A

La setmana passada vau llegir en el periòdic un article que tractava del tema de les infraestructures. Concretament, explicava l'ampliació i la millora d'unes carreteres per tal d'eliminar els embossaments que solen produir-se en eixes zones. Pel que fa a la vostra opinió, considereu que qualsevol tipus d'infraestructura és

necessària i ben rebuda.

Idees: - Les infraestructures són necessàries per a millorar les condicions de vida. - Haurien de fer-ne més, ja que encara hi ha coses que s'han de millorar, com per exemple transvasaments d'aigua, noves línies de tren, etc.

- Si fan una infraestructura prop d'on viviu, sempre que podeu aneu a veure com ha quedat. - En el poble o ciutat on viviu estan desembossant canonades, a fi que estiguen preparades davant d'una situació de pluges torrencials. - Una infraestructura pot arribar a comunicar pobles i facilitar a la gent que tinga tots el servicis ne-

cessaris, com per exemple botigues, farmàcia, escola, etc. Persona B

La setmana passada vau llegir en el periòdic un article que tractava del tema de les infraestructures. Con-

cretament, explicava l'ampliació i la millora d'unes carreteres per tal d'eliminar els embossaments que solen produir-se en eixes zones. Pel que fa a la vostra opinió, considereu que de vegades es duen a terme i no se

centren en allò que realment és important i necessari. Idees: - Una infraestructura ha de ser necessària i útil, però malauradament algunes vegades no és així, ja

que després no s'utilitza. - Penseu que hi ha moltes coses que es poden fer o millorar i no ho fan, com per exemple el fet de

construir escoles per tal que els xiquets no estudien en barracons, construir noves vies de tren o

pantans per tal d'evitar inundacions en determinats llocs en èpoques de gota freda... - En el poble o ciutat on viviu hi ha carrers que caldria que arreglaren i encara no ho han fet.

- És una gran despesa i s'ha d'invertir en coses importants.

- És difícil acontentar a tots, ja que cada u vol millorar o canviar una cosa.

114

Ens divertim Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

PARAULES

No tots els sinònims volen dir el mateix

Trobar dues paraules que siguin totalment sinònimes és complicat, perquè sempre hi ha un

matís que les diferencia. De sinònims totals només en trobem de geogràfics, com per exemple

moix-gat, mirall-espill i roig-vermell. (1) Per exemple, si busquem el verb dormir al diccionari de sinònims trobarem altres verbs amb un significat semblant però no idèntic a dormir, com ara

dormitar, que vol dir estar mig adormit, fer una becaina, que significa trencar el son, i clapar, que es fa servir en un registre més vulgar. Ara bé, els que presenten més problemes són un altre tipus de sinònims: els falsos sinònims. (2). Els parlants les fan servir pensant que són

paraules sinònimes, però en realitat són interferències d'altres llengúes com ara el castellà. Analitzem-ne alguns casos.

Són falsos sinònims soterrani i subterrani. El soterrani és el pis o la part de baix d'un edifici que està situat per sota del nivell del carrer, mentre que el subterrani, igual que soterrani, funciona

com a adjectiu ("És una claveguera subterrània" o "soterrània"). (3). La posta és l'acció o l'efecte de pondre o pondre's i no prové del verb posar, com posada. Per tant, parlarem de "la posta de sol" o "la posta d'ous" i de "la posada en marxa d'un projecte" i "la posada de llarg d'una festa". Un altre exemple és la parella de paraules fons i fondo. Per diferenciar-les, el primer que hem de tenir clar és que fons és un substantiu i fondo un adjectiu o un adverbi —acompanya un nom o el verb-. (4)

Cabdal, cabal i caudal també costen de diferenciar. Cabdal és un adjectiu que significa 'principal, eminent', per tant, direm que és "un assumpte cabdal" o "un novel-lista cabdal", mentre que cabal és el substantiu que utilitzem per referir-nos a la quantitat d'aigua que baixa per un riu i al conjunt de propietats i riqueses que té una persona.

(5) Composar, al contrari del que creuen molts parlants, només té els significats d'imposar

arbitràriament (a algú) una contribució o una multa' i 'captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol', uns sentits molt restringits que no tenen res a veure amb com-

pondre, que és el verb més estès ("ha compost —i no ha composat- una melodia molt harmoniosa" o "l'univers es compon de milions de galàxies"). Aquests només són alguns exemples. Per saber la diferència entre nombre i número, medecina

115

Apte"

CI

i medicina, nomenar i anomenar, entre molts altres falsos sinònims, són molt útils el Diccionari

de dubtes i barbarismes (2008), de David Paloma i Albert Rico, i el Nou diccionari auxiliar (2011), de Josep Ruaix. Núria Puyuelo, El Punt Avui, 10.07.2012.

A l Així, ens referirem al "fons d'un pot" i "d'un problema" o "els fons 4n

d'inversió", i "respirarem fondo" i "menjarem la sopa en un plat fondo". Un altre doblet que sovint crea confusions és posta i posada

La majoria de sinònims són parcials i, per tant, només es poden inter-

canviar en alguns contextos. D Il Un altre doblet important és nombre i número, ja que genera confusió.

Són paraules que tenen una forma o un significat molt semblant però que en canvi no expressen el mateix significat En definitiva, resta molt a dir d'eixe tema. G l Finalment també comentarem composar de compondre.

Qué no has d'oblidar Sals fasos £ noAnImse - Hi ha determinades parelles de paraules que, tot i la seua semblança, tenen un camp semàntic dife-

renciat o el seu ús no és adequat en alguns casos perquè són barbarismes, en d'altres perquè s'usen inadequadament, o són mots amb alguna diferència gràfica però que convé diferenciar. També pot

tractar-se de paraules amb significats semblants, però amb àmbits d'ús diferents. Totes són falsos sinònims. - Alguns casos de falsos sinònims són estos: O

Afamat / famós. La primera és "tindre fam", la segona és "tindre fama".

O

Assecar o secar/eixugar. La primera significa "fer que una cosa es torne seca, sense humitat o sense suc". La segona és una mica diferent perquè és sinònima de 'torcar' i significa "fer que una cosa banyada perda per evaporació l'aigua".

Assenyalar/senyalar. Són significats totalment diferents. La primera és "mostrar o indicar amb el dit o fent un senyal". La segona és "fer una marca o senyal".

Cabal/cabdal. La primera és "hisenda, béns, diners o la quantitat de fluid, com el d'un riu, si es referix a una persona que té totes les qualitats requerides". La segona, en canvi, vol dir

"molt important o principal".

Caixa/capsa. La primera és un "receptacle gros amb tapa o sense", la segona és un "receptacle menudet i amb tapa'.

Cita/citació.

La primera és "l'acció de fixar dia i hora de trobada". La segona és "l'orde o

compareixença emanada d'una autoritat o el conjunt de dades precises amb què es remet a

un document".

Comanda/demanda. La primera és "l'encàrrec fet per algú", la segona és "l'acció de demanar allò que volem o l'acció d'adreçar-se als tribunals per a obtindre alguna cosa". 116

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

o Comandament/tmando. Quan parlem del "dispositiu per dirigir un aparell a distància o de l'acció de dirigir o manar" en llenguatge formal hem d'utilitzar el primer mot. o Compondre/composar La primera és "crear". La segona és "imposar arbitràriament una con-

tribució o multa", i s'usa molt poc. o Condicionat/tacondicionat. Quan parlem d'aire condicionat "ens referim al seu tractament

per tal de controlar-ne la temperatura".

o Consegient/consequent. La primera és "que seguix com a resultat, efecte natural o deducció", la segona es referix al fet que alguna cosa "té consistència lògica o és coherent". o Conte/comte/compte. La primera és una "narració breu", la segona és "un títol nobiliari" i la tercera pot ser "una exclamació d'avís o el determini del nombre d'elements d'un conjunt". o Dada/data. La primera és "la unitat d'informació", la segona és "la indicació del temps". o Doblar/doblegar. La primera és "fer doble una cosa, substituir la veu original d'un actor o

avançar un rival una volta més". La segona és "plegar un objecte pel mig o desencoratjar a

algú", entre d'altres. o Escaig/"pico. Quan parlem de "la quantitat que excedix un nombre redó" només el primer mot és adequat en un llenguatge formal.

o Esquadra/escaire.

La primera és "conjunt de soldats o de vaixells de guerra", la segona és

"l'instrument de dibuix en forma de triangle rectangle isòsceles". o Hostatge/ostatge/hoste. La primera és "l'acció o el lloc d'hostatjar-se". La segona és "la persona segrestada o lliurada a l'enemic com a penyora". La tercera és "la persona allotjada en una casa que no és la pròpia". o Medi/mitjà. Un dels significats de la primera és "l'element o substància que envolta un ésser

viu O una cosa", la segona és "la manera per aconseguir un fi". o Pla/planell/plànol. La primera és la "porció de terreny bastant extens que no presenta grans

elevacions ni depressions", la segona és "l'indret pla elevat", la tercera és la "representació gràfica amb dibuixos". o Pondre/posar. La primera és "acte de depositar o expulsar ous", la segona és "col-locar una

cosa en un lloc". o Provar/tastar. La primera vol dir "intentar", la segona vol dir "apreciar el gust d'un aliment".

o Real/reial. La primera és "que té existència efectiva", la segona és "relatiu o pertanyent al rei". o Rendible/rentable. La primera vol dir que "té bon rendiment", la segona vol dir "que es pot

llavar o rentar". o Tràfec/tràfic/trànsit. La primera és "afer que porta molta faena o moltes preocupacions", la

segona és "l'intercanvi de mercaderies", la tercera és "el pas de vehicles o persones per la via

pública".

-4 Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. Opció A

Vos agrada viatjar en creuer. Voleu explicar per què heu optat per esta opció. Comentareu: o La comoditat dels creuers. o La possibilitat de conéixer més ràpidament els llocs turístics.

o El que més gastes dels servicis que hi ha en un creuer. o La possibilitat de finançar-los.

117

Aptet

CI

Opció B

Sou un amant del mar. Vos agrada llogar un bungalou en la platja d'un altre país per a les vostres vacacions. Comentareu: o Com organitzeu la preparació del viatge. o El vostre viatge fins arribar a la platja situada en l'estranger. o Els esports marins que hi practiqueu.

o Altres tipus d'activitats que feu en aquell entorn.

Recorda el vocabulari del temps lliure, oci i viatges bicicròs

equipatge

muntanyisme

sala d'embarcament

andana

escacs

necesser

salt de pont

assegurança

esquaix

parapent

seient

bossa de viatge

expenedor de bitllets

planxa de neu

sobrereserva

botiga lliure d'impostos

gimnàs

planxa de surf

tai-txi

bungalou

graella d'eixida

passaport

taxa

busseig

ham

passarel-la

trajecte

cancel'lació

hostal

passatge

travessia

condicionament físic

hostessa

peatge

troleibús

creuer

ioga

plànol

vagó llit

dessuadora

jocs de birles

platja

vaixell (barco)

destinació

lloguer de cotxes

portaequipatge

vestíbul de l'hotel

duana

moll d'embarcament

resguard de l'equipatge

viatge

embarcador

mosso dels equipatges — record

vol xàrter

.) Necessiteu explicar les instruccions per a muntar un moble del saló. Ho fareu a partir de les paraules d'este autor. L'extensió ha d'estar entre 170 i 190 paraules.

Feu-ho després de llegir el

text.

Munte un llit sense dificultats

Per a poder muntar el llit, amb facilitat i amb poques dificultats, cal seguir punt per punt les seguents instruccions:

1. S'obri la caixa i es trauen totes les peces (és aconsellable posar una manta o un tros de roba al terra per a evitar que es ratllen les peces).

2. No s'ha de muntar cap element si primerament no s'han llegit les instruccions. ai

S'ha de tindre a la vista una caixa de ferramentes adequades (martell, tornavís, clau Allen,

etc.).

Noans 118

Les peces, a mesura que es trauen de la caixa, cal identificar-les amb el seu dibuix. El muntatge s'ha de realitzar a partir de l'orde que s'establix en les instruccions.

S'han de muntar primerament els laterals.

Posteriorment s'ha de fer el muntatge de la part on anirà el somier. Es posa el matalàs.

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

Amb estes instruccions esperem que el muntatge vos haja resultat senzill. Si heu fet cas a les instruccions, podreu utilitzar el llit amb tota la seguretat.

Recorda de les instruccions - Quan es redacten unes instruccions cal tindre en compte si s'escriuen per a un públic experimentat O no iniciat.

S'ha de considerar que la terminologia no sols siga correcta sinó que l'entenga el destinatari. El més important de les instruccions és la utilitat. - S'ha de mantindre un to positiu en les instruccions. Algunes de les pautes són: o Frases curtes.

o Llenguatge planer.

o Fàcil lectura.

o Utilització del mateix temps verbal en tot el manual, i l'imperatiu tan sols si és necessari. o Descripció de la funcionalitat dels materials que cal utilitzar de manera clara.

o Cal evitar excessius passos en les instruccions. o Orde clar i lògic.

o Tipografia clara i recursos per a destacar sense fer servir les majúscules per a realitzar-ho. o Utilització de signes gràfics com ara icones, imatges o vídeos.

2.

Estructures lingúlstiques

-

Ompliu els espais buits amb el pronom o la combinació de pronoms febles que corresponga.

Agafa les botelles de vi, obri el rebost, i guarda però dus

casa i torna

2

1

. Dus a les xiquetes els joguets,

ara, que ploren. Encara tens els llibres de Remei2 Vés ara mateix a sa

3

. Has comprat la revista que volia la teua germana2 —Sí,

vaig comprar ahir. No es preocupe, dona, que les claus Prepara les galetes per a les xiquetes, que jo companys ja

7

6

)

donaré. Quan he arribat a casa, els

a mi. Sé que voleu comprar-li la casa, però ell no vol vendre 11

15

10

14

13

9

8

perquè té un altre

. Així que entre tu i ell, el xampany

vàreu beure tot2 El regal que ens has comprat,

Els diners que et vaig deixar, voldria que prometre, dus

faré en un tres i no res.

esperaven. Quan vos donen els xandalls nous, porteu

comprador. Si t'agrada aquella falda, compra

4

12

donaràs prompte

tornares demà. Els llibres que ens vas

tan prompte pugues. Els llibres que t'ha deixat el bibliotecari, quan

penses tornar2

He sentit dir que Marc vol vendre el cotxe.

Podríem comprar

16

119

Aptet

CI

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

3 Ompliu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a cada cas.

Tenia un granja d'

1

i era sorprenent veure aquella espècie d'aus, ja que era la més

gran de totes. Els

2

separaven els despatxos de l'oficina. L'alumne no tenia clar que

el signe oposat a un sostingut en música és un

3

l'armari de l'habitació estava trencada. Els

. Una

5

la caixa forta quan entraren els lladres. Passeu el

un

El

9

8

6

de la porta que hi ha gent molt 7

tan gran que es va tallar la circulació del carrer. L

12

11

10

de neu va

i no deixaven que anara a les reunions de l'alta societat. Els d'opcions que proporciona una tauleta és immensa. Les

ens mantenen informats de tot. Tenia una cultura al contenidor del carrer. L' deixar una gran quantitat de

19

Organitzaren

el cap per vergonya. El seu marit era

del mòbil que enviava eren llarguíssims. L'ordinador tenia la capacitat d' 15

i es va quedar

de fraula me'l va fer ma mare amb la batedora.

precipitar-se sobtosament damunt d'ells.

molt

de la porta de

que havia estalviat desaparegueren de

estranya pels carrers del poble. El pescador es va deixar a casa l'

sense pescar.

4

17

. Ha de

o

14

13 plena. La

16

18

socials

el vidre

tindrà lloc en el Saló de Plens. L'enderroc de la casa va 20

1. Au de collllarg, potes llargues, ales reduides i de correguda velocíssima:

2. Mobles formats per un o més bastidors que servix per a resguardar de l'aire o establir una separació dins d'una habitació: 3. Signe musical pel qual les notes han de sonar un semitò més baix que l'estat natural:

4. Conjunt de dos plaques de ferro o metall a banda i banda d'un eix comú que els permet girar:

5. Conjunt de béns propis, diners: 6. Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta per mitjà d'argolles perquè faça de

tancadura: 7. Menjar, sovint enverinat, que s'utilitza per a atraure peixos, aus, etc.:

8. Beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet, fruita, etc., passada per una batedora:

120

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

9. Confusió, rebombori: 10. Massa de neu o de gel que es desprén de la muntanya i es precipita amb violència:

11. Fer descendir a un nivell més baix (3a persona singular de l'imperfet d'indicatiu):

12. Mancat de finor, de delicadesa o poliment: 13. Comunicació oral,

escrita,

gestual o visual,

que tramet una

persona a

una

altra:

14. Introduir (dades) en un dispositiu de memòria per a conservar-les i poder accedir-hi quan

calga: 15. Sèrie o conjunt de coses diferents, però de la mateixa classe: 16. Plataforma que permet compartir i intercanviar informació a una comunitat d'internautes:

17. D'una gran extensió: 18. Portar (a algú o alguna cosa) de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell inferior:

19. Esdeveniment públic:

20. Conjunt de materials provinents d'una demolició:

Recorda dels pronoms febles que... - Els pronoms em, et, el, esi en prenen la forma apostrofada (m, t", l', s', n) davant de verbs començats amb vocal, precedida o no de h: m'agrada, t'importa, l'agafen, s'estimen, n'han dut... - Darrere de verb acabat en vocal, excepte i diftongada, els pronoms prenen les formes elidides

seguents: em: havia d'escriure'm, et: apunta't, el. agafa'l fort, ens: conta'ns el conte, cis: posa'ls ací, es: porte's el paraigua, en: parla'n amb l'encarregat. - Entre els casos de coincidència de dos pronoms, s'originen els seguents conjunts en els quals intervé

l'apòstrof: me'l. dona-me'l, me'l donen, me'ls: busca-me'ls, me'ls busca, me'n: me'n faré un, fesme'n un, te'l. te'l compraré, compra-te'l, te'ls: te'ls porten, emporta-te'ls, te n: te'n dona tres,

busca-te'n tres: te'm: te'm declares, declara-te'm: se'm: se'm recorda: se't: se't demana: sc 1: se'l queda, quede-se'l, se'ns: se'ns informa, informe-se'ns, se'ls: se'ls guarden, guarde-se'ls, se n: se'n

beu dos, bega-se'n dos, la'n: la'n trau, trau-la'n, l'en: l'en vol apartar, aparta-l'en, 1: n: lin donaré tres, doneu-li'"n tres, n'hi: n'hi posarem, posem-n'hi, m'hi: m'hi decidisc, t'hi: t'hi entestes, s hi: s'hi veu, m ho: m'ho crec, t'ho: t'ho penses, s'ho: s'ho menja tot.

- L'apòstrof es col-loca sempre el mes a la dreta possible: me'l (i no m'el), te'ls (i no t'els), se'ns (i no s'ens) etc. Paral-lelament, se'n va: però se n'anava: te'n compre, però te n'he comprat, etc. Atenció, però: si escrivim l'en i no /e'n, és per la senzilla raó que en la nostra llengua no tenim el pronom "le". - Tampoc no s'apostrofen les combinacions /a - hi, i se t us: No la hi he vista mai, Se us reconeix de seguida.

- Els pronoms li, hi i ho són invariables, és a dir, no perden mai la vocal, però admeten que uns altres pronoms es puguen apostrofar quan se'ls unixen: li'n portarà, m'ho menge, n'hi havia tres.

121

Aptet

CI

vs Col-loqueu s, c, ss, çÇ O sc:

1. Havien perdut l'esperan..— a. 2. Escriules lletres a la pi." —arra.

3. Quantes lletres té el nostre abe.—edari2 4. La pi —ina està buida.

5. L'espa.. a delfTirant era d'a. er. 6. Es van estirar a terra per descan. — ar. 7. Per què no ve —/ a l'aigua, si el pitxer està ma... a pleP 8. Elca. — ador va fer un salt en veure-la. 9. Els actors ja han eixita e.. ena. 10. No li podien traure la punxa amb la pin. a.

Recorda de les consonants alveolars i de l'ús de les grafies s, SS,

Ci Ç

Les consonants alveolars s'emeten per un canal estret format per la punta de la llengua i els alvèols superiors. També són conegudes com a sibilants perquè produixen un so semblant al que fa un xiulet. N'hi ha dos: una sonora (casa, zinc, els ous) i una altra sorda (caça, calces, els sous). Les representacions gràfiques d'eixes dos consonants són les seguents:

Esse sonora

z Z00, amazona, donzella, zero...

(representació fonètica: /z/)

s cosa, poesia, fase, oasi... s sal, dansa, sol, ras...

Esse sorda

La.

sa:

(representació fonètica: /s/)

ss pòlissa, assassí, trossos...

P

/

7

c cendra, cel, estació, ocell... ç caça, cançó, feliç, braços...

La esse sonora es representa en posició inicial (Z: zinc, zebra, etc.), entre vocals (s: llosa, abrasar, z. topazi, azalea), entre consonant i vocal (z: alzireny, catorze, derivats de fons—: enfonsar, derivats de

trans—: intransitiu, derivats de dins: endinsar), en posició final (Z: brunz). També apareix en topònims (Vinalesa, Manises), antropònims (Teresa, Ignasi), mots acabats en —sio (cohesió, explosió), mots acabats

en —si (parèntesi, tesi), mots acabats en —esa (bellesa, princesa), altres (casos, gasa, episodi, música), mots que s'escriuen amb z (aranzel, zero). Finalment cal esmentar les paraules que s'inicien amb el prefix des—

(desigual, deshonor), femenins i plurals de participis acabats en s (confosa, promesa), femenins i plurals dels adjectius derivats amb el sufix os (blavosa, gustosa), femenins i plurals dels gentilicis acabats en —és (alabesa, polonesos). La esse sorda pot escriure's amb les grafies seguents: s, ss, c davant de e, i, ç davant de a, o, u i —ç (en posició final).

La grafia s Sorda pot anar en posició inicial (sabata, sentinella), entre consonant i vocal (cansar, pensament), entre vocal i consonant (restar, escriure), entre consonants (instructor, circumstància) o en posició final (cols, embaràs). 122

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

La grafia ss pot anar entre vocals (passar, clàssic). Atenció tenen el so de esse sorda, entre altres, els mots seguents: abadessa, abscissa, baronessa, Brussel-les, compromissari, discussió. També els mots aca-

bats en: —gressió (regressió, transgressió), —gressor (agressor, transgressor), —missió (admissió, omissió), —missor (transmissor, emissor), —pressió (pressió, expressió), —pressor (compressor, repressor). Fixeu-vos que el morfema que indica superlatiu s'escriu també amb ss (bellíssim, elegantíssima, vellíssims o complicadíssimes). S'escriuen amb ss els morfemes de femení segúents: —essa (duquessa, abadessa), —esses

(duquesses, baronesses, sastresses). La grafia sorda c s'escriu davant de e, i (cel, cinc, centre). També en les paraules que acaben en —ància

(elegància, importància), —ència (València, presència). La grafia sorda ç s'escriu davant de a, o, u (açò, raça, torçuda) o en posició final de paraula (comerç, feliç, fugaç). També amb els sufixos —ança (esperança, confiança), —ença (coneixença, creença). Finalment, en paraules relacionades amb la grafia t (fort: força, avant: avanç, dret: dreçar: tort: torçar, curt: escurçar). Hi una relació de mots que, a causa de les interferències castellanes, sovint es presten a confusió. Així:

- S'escriuen amb s: sabata, safata, sarsuela, sentinella, séquia, simbomba o sofre. - S'escriuen amb ss: carnisseria, carrossa, cassola, disfressar, mostassa, pissarra, tossut.

- S'escriuen amb c/ç: amenaçar, avançar, caçar, traçar, capçalera, façana, maça, traçat.

Quan afegim un prefix acabat en vocal (a—, ante—, bi—, para—, etc.) a una paraula començada per 5, encara que en la paraula composta la s continua sorda, no hem de duplicar-la. Per exemple: a— (amb valor privatiu): asexual, ante—.: antesala, anti—: antisemític, bi—: bisil-lab, contra—: contrasenya, di—: (amb valor

duplicatiu): disíl-lab, hipo—: hiposulfit, mono—: monosacàrid, para—: parasíntesi, poli—: polisacàrid, sobre—: sobresaturat, supra—: suprasensible, tri—: trisíl-lab, tetra—: tetrasil-lab: uni—.: unisexual. El mot subtrahend no s'escriu amb s medial.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

-, Busqueu en la llista de reproducció Apted C1 del canal Àrbena en YouTube l'àudio "El cambrer que venia cromos" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Ferran Torrent combina la literatura 1. amb la seua professió d'advocat. 2. amb la d'empresari d'un bar. 3. amb cap altra activitat.

2. És un escriptor al qual l'editor 1. li ha fet un contracte que renova cada dos anys. 2. ha posat en nòmina.

3. li paga de bestreta. 3. La primera obra de Ferran Torrent fou 1. No emprenyeu el comissari.

2. La gola del llop.

3. El text no en diu res.

123

Aptet

—l

4. Ferran Torrent ha escrit 1. dos obres de teatre.

2. obres de tots els gèneres menys de teatre. 3. tres obres de teatre. 5. A partir dels seus llibres 1. s'han fet tres pel-lícules.

2. S'ha fet una pel-lícula. 3. S'han fet quatre pel-lícules. 6. Ferran Torrent

1. és de la Torre. 2. viu prop de València.

3. és de Sedaví. 7. L'obra de Ferran Torrent ha estat traduida al 1. francés.

2. castellà, al francés, a l'italià, a l'anglés i a l'alemany. 3. portugués. 8. Joan Francesc Mira diu de Ferran Torrent que 1. li agrada molt com escriu.

2. ha posat la ciutat de València en el mapa de la narrativa. 3. és el Blasco Ibàfiez del segle XXI.

-s Escriviu una carta a un amic que no heu vist fa molts anys. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, Si voleu, afegiu-ne de pròpies. Una carta a un amic

Al teu amic Fermí no l'has vist des que acabàreu d'estudiar en la facultat. Has trobat en les xarxes

socials el seu correu electrònic i vols contar-li com ha sigut la teua vida estos anys. IDEES o Li contes que et casares amb una persona rica amb moltes terres i pels seus diners. o Li dius que et vas separar i vas perdre els diners i la casa. Els teus pares moriren uns mesos

després. Li

o Vas trobar un treball en una multinacional i n'eres el gerent. o Ara t'has tornat a casar, tens dos fills i eres molt feliç.

Exercici 9

-4 Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra perso-

na. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual.

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

Situació comunicativa de la persona A

Este estiu heu contractat un creuer per a anar als fiords amb la vostra parella. Ho comenteu al vostre amic Pep. Voleu dir-li els avantatges de viatjar en vaixell per a conéixer ciutats i alhora

tindre moltes comoditats. A ell no li agraden els viatges organitzats. L'heu de convéncer que val la pena anar en creuer per a recórrer el món. Idees: 9)

l'oferta d'activitats i servicis que té un creuer.

o Les possibilitats de conéixer més llocs en un viatge organitzat. o El finançament econòmic d'un creuer és molt bo.

o Un viatge no organitzat és molt perillós.

Situació comunicativa de la persona B

El vostre amic Juli vos conta que se'n va de creuer i està contentíssim. A tu no t'agrada gens contractar un viatge organitzat. Consideres que realment no es coneix res del que es veu perquè

no et deixen temps per a veure els monuments. Voleu intentar que no torne a contractar mai més un creuer.

Idees: o Una vegada anàreu de creuer i no coneguéreu bé les ciutats que volíeu visitar.

o El viatge no organitzat et permet conéixer-ho tot amb més tranquil-litat. o Et gastes els diners que vols i pots tindre un pressupost més ajustat. o El teu amic es penedirà de viatjar en vaixell perquè hi ha moltes aglomeracions.

4.

Literatura: la novella Exercici literari — Llig el relat seguent. Explica les característiques de les novel-les que hi apareixen.

—Sé que la solució no és gens fàcil, però hi deu haver algun mecanisme per evitar que tingueren tant de poder. Tenim temps de pensar-nos-ho, d'ací a les eleccions. Una democràcia no pot permetre's el luxe que un partit minúscul, que socialment representa tan poc, condicione dos grans formacions polítiques. —No és just.

—No ho és. —Però són les regles del joc. -Doncs mirem la manera de canviar-les, o si més no que no ens afecten. Acordaren una reunió amb els secretaris generals dels dos partits. També acordaren, com a primera mesura, un augment ostensible dels crèdits de tots dos partits per afrontar amb

més garanties les pròximes eleccions, questió que pactarien en el consell d'administració de

Bancam, amb la coartada d'un augment proporcional a l'obtingut pel Front. Arribaren als cotxes.

—És curiós, en una altra situació l'afer Petit ens afavoria —reflexionà Josep Maria Madrid-, però no me'n refie. En alguns pobles no ha tingut problemes ideològics per donar-vos els ajuntaments.

125

Aptet

CI

—Tampoc n'ha tingut amb vosaltres.

—La puta i la Ramoneta. —En això Pujol sí que els ha fet de mestre. Júlia Aleixandre obrí la porta del seu cotxe.

Va seure al volant.

Abaixà la finestreta per

acomiadar-se de Josep Maria Madrid. —L'afer Petit ha de ser un assumpte prioritari per als dos. Estarem en contacte permanent fins

que resolguem el problema. —Molt bé —feu Josep Maria. Es va fixar en una bossa d'esports negra que Júlia duia al seient de darrere-. /Quin esport practiques2 Júlia mirà al darrere. —Pàdel — somrigué nerviosa, tancant la cremallera de la bossa perquè no vera la jaqueta d'ant i els pantalons vaquers. —(A estes hores2 —eren prop de les set de la vesprada, gairebé de nit.

—De dia no tinc temps. Ferran Torrent, Societat limitada, La Butxaca, 2008.

Que has de saber de ig nove: o:

- És un gènere literari caracteritzat per ser una narració extensa, normalment en prosa, on hi ha diversos personatges i un argument complex. Poden aparéixer descripcions i diàlegs que ajuden a entendre l'acció. - La tipologia de les novel-les és diversa: novel-la d'aventures, novel-la històrica, novel-la de viatges,

novel-la policíaca, novel-la sentimental, novel-la de ciència-ficció, novel-la juvenil, etc. - Els elements de la novel-la són: 1.

Personatges: n'hi ha un que és seguit especialment per l'autor i un altre que representa les

característiques antagòniques a este.

A més, existixen tot un conjunt de personatges que

tenen una major o menor relació amb el protagonista. Ambient: l'espai i el temps en el qual es desenrotlla l'acció. Algunes vegades estos són fantaSIOSOS.

Narrador: és la veu narrativa que acompanya el relat. Pot aparéixer en primera persona (a

través del personatge principal) o bé en tercera persona. En eixe cas pot ser objectiu o subjectiu.

Temporalització: la història es pot relatar d'una manera lineal i cronològica o iniciar-se al mig

de l'acció per tornar enrere i explicar el passat: un flashbact de la història. Destinatari: la novel-la pot tindre un destinatari clar o estar dirigida a un lector ideal, el qual

pot apel'lar a l'autor. Estructura: la novel:-la s'estructura en capítols. Estos poden estar agrupats o no en parts.

126

UNITAT 5.

5.

ENS DIVERTIM

Prova: model CIEACOVA

COMPRENSIÓ ORAL I EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 1. Escoltareu un text sobre la psicologia positiva. Heu de fer-ne un resum que continga entre 140

i 160 paraules. L'àudio amb el nom "Psicologia positiva" el trobareu en el YouTube d'Àrbena, en la llista de reproducció Apte-t Proves C1.

EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 2. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que continga entre 230 i 270 paraules.

A El dia 1 d'octubre és el dia de la Gent Gran i en el teu poble se celebra cada any. L'Ajuntament ha organitzat diverses activitats i, a més, ha demanat voluntaris perquè ajuden en els actes a fi que es duguen a terme i que tothom puga gaudir-ne com cal.

Per tant, decidixes fer un escrit en el qual exposes clarament que vols participar en este esdeveniment i els motius pels quals estàs disposat a fer-ho.

B L'altre dia vas llegir en el periòdic un article que et va cridar l'atenció. Tractava dels jóvens ni-nis, és a dir, aquells que no treballen ni estudien. A més, no s'han independitzat i depenen econòmicament

dels seus pares. Fins i tot arriba a parlar-se de generació ni-ni. Escriu un article d'opinió en què expliques tot allò que sàpies d'ells. També si coneixes algú així i quines són les solucions per a posar fi a esta nova modalitat que creix progressivament d'una manera considerable.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS Exercici 3. Llegiu el text seguent i completeu els espais buits amb les paraules correctes i adequades al context. Fixeu-vos en l'exemple. Hi ha buits que s'han d'omplir flexionant el mot que hi ha entre parèntesis. Si no hi ha cap mot entre parèntesis, s'ha de completar amb el mot o els mots més adequats en cada cas.

La Mediterrània, terra d'intercanvis L'àrea mediterrània ha esta modelada al llarg de la història per la presència de diferents cultures, amb (cosa que es mou a envestides, a manera d'una onada) de (acció de colonitzar. Establir una colònia) successives, portadores d'afinitats intenses, però també de grans fragmentacions. Al marge de les diferències entre les civilitzacions, els pobles de la conca pertanyen a un mateix conjunt que es caracteritza per l'adaptació, la integració i el mestissatge.

Les ciutats mediterrànies, nascudes i desenvolupades, nifica mitjançant, per) l'excedent de producció més

que les envolta, han teixit una important xarxa de comerç,

(locució prepositiva que sig(adverbi cap allà) del territori

(relatiu) ha fet prosperar

notables centres de poder. Aquestes ciutats, tradicionalment espais de cohabitació, han estat (adjectiu que significa fer ric) per nombroses aportacions culturals. El seu abundant patrimoni

(adjectiu que significa relatiu o pertanyent a l'arquitectura) és el testimoni d'aquest passat ric i variat.

Des del principi del temps, les persones han dominat, modificat i transformat el medi, que és el seu àmbit de vida. Progressivament han adaptat la casa i el territori a les noves necessitats. Han organitzat la seua

(porció xicoteta de terreny, normalment sobrant d'una altra de més gran

que s'ha comprat, expropiat o adjudicat) edificant-

(pronom) construccions per a desenvolu-

par les activitats productives de la ramaderia i l'agricultura. Hàbitats dispersos o agrupats en pobles que (pronom) han adaptat a les diferents funcions i es mimetitzen amb el paisatge que (pronom) envolta. 127

Apte"

Cl

Actualment, dos grans corrents migratoris sacsegen amb força el territori: el turisme de masses, que im-

posa de forma agressiva nous comportaments, i les migracions nifica en direcció a) l'espai Schengen,

(preposició que sig-

(preposició que significa en qualitat de) conse-

quència dels grans desequilibris econòmics

(preposició que significa en l'espai que

separa dos persones o coses) les dos riberes. Hui aquest conjunt patrimonial s'ha revalorat en esdevenir el cor històric de la ciutat i està sotmés a fortes pressions que

(pronom) amenacen la super-

vivència: la densitat excessiva, la terciarització de les activitats, l'especulació del (superfície de la terra considerada com a suport sobre el qual es mouen els hòmens i els animals o sobre el qual s'assenten les cosest i, a vegades, també l'abandó.

El text és una adaptació del catàleg de l'exposició Viure a la Mediterrània. Exercici 4. A continuació hi ha deu parelles d'oracions. Completeu adequadament la segona oració de cada parella tot mantenint el sentit de la primera. Fixeu-vos en l'exemple. Exemple:

És igual que telefone o no: li enviarem el document igualment per correu.

Tant si telefona com si no, li enviarem el document igualment per correu.

a) De segur que prompte s'assabentarà de la notícia. De segur que prompte

b) Si no vos vestiu adequadament, no entrareu en la sala. Si no vos vestiu adequadament,

c) Maria estiueja en la platja, en canvi, Joan va a la muntanya.

Maria estiueja en la platja,

Joan va a la muntanya.

d) Quan vam eixir del teatre, ens vam trobar el teu company. vam eixir del teatre, ens vam trobar el teu company.

e) T'he comprat diversos llibres a fi que millores la lectura. T'he comprat diversos llibres

millores la lectura.

f) Anirem a la festa, si vos porteu bé.

Anirem a la festa,

VOS porteu bé.

e) Amb la condició que calle, soc capaç de comprar-li la moto. calle, soc capaç de comprar-li la moto.

h)

No sé el camí

p pel

qual han anat a l'excursió.

No sé el camí

han anat a l'excursió.

i) T'ajudaré en tant que puga ajudar-te. Tajudaré

puga ajudar-te.

j) El professor corregix els treballs a les alumnes. El professor

corregix.

Exercici 5. Llegiu el text seguent i, per a cada espai buit, marqueu en la taula de més avall l'opció adequada al context. Fixeu-vos en l'exemple (número 0).

Rellegir Ara mateix, vosté, en llegir, va fixant la vista en unes agrupacions de símbols negres, separades,

0

, per espais en blanc, i va saltant a gran velocitat d'una figura a l'altra i d'una línia a la se-

gient, fins recórrer tot el paràgraf que tanca la redoneta minúscula del punt i seguit. Llegim així: com 128

UNITAT 5.

si els ulls feren caure un l'escenari visual

1

3

de llum intensa sobre

2

protagonistes efímers. Durant

la mirada enfocada que permet el

5

4

ENS DIVERTIM

dels signes que passen per , les figures reben l'estilet de

,i la resta de símbols queda difuminada, automàticament,

al fons. Ara que ho hem explicat, vosté

7

6

farà proves per endevinar el seu estil peculiar de lectura.

dues, tres o encara més, de paraules

8

2 Eludeix les partícules i es fixa prefe-

rentment en els mots llargs, o va al gra i busca, entre línies, la informació més útil2 La lectura eficient implica una seriació d'alta velocitat que consisteix, de fet,

9

captar els perfils de les paraules,

sense necessitat d'examinar-les exhaustivament. La condició inexcusable és haver

10

practi-

cat moltíssimes vegades. L'impacte del focus intencional no recull, per tant, tots i cadascun dels detalls de

l'escriptura,

11

que reconeix globalment les icones gràfiques a partir dels detalls més signifi-

12

molts elements redundants i treballem amb conjectures visuals instantànies

catius.

Quan llegim

que suposen la utilització de mapes parcials. incompleta o

14

, sovint les

13 15

sintàctica sovint ens obliga a fer marxa arrere,

errors, òbviament: si hi ha paraules de grafia sense problemes. En canvi, la deficient construcció

16

les conjectures anticipatòries sobre el sentit

final del paràgraf, topen —contradictòriament— amb les entrades que ja havíem processat.

Adolf Tobefia (1997), Neurotafaneries, Alzira: Bromera. (Text adaptat).

a) de quan en quan

b) de tant en tant

c) de tan en tan

a) focus

b) foco

C) foqus

a) cada u

b) cadascun

C) cadascú

a) com

b) com a

C) de

a) milisegons

b) mil-i-segons

c) mil-lisegons

a) reconeixement

b) reconiximent

C) reconeximent

a) pot ser

b) potser

C) potsser

a) Enfoca

b) Hi enfoca

c) N'enfoca

a) alhora

b) a l'hora

C) a hora

a)a

b) en

c) amb

a) -hi

b) -ne

c) -ho

a) Si no

b) sino

C) sinó

a) el-ludim

b) eludim

c) eludí

a) admetem

b) admitim

C) admitírem

a) cap-girada

b) capgirada

C) cap-i-girada

a) fusionem

b) fussionem

C) fusionàrem

a) per què

b) perquè

C) doncs

129

Apte"

CI

Exercici 6. Completeu els espais buits amb un únic mot o una expressió adequats, segons el que hi ha escrit entre parèntesis.

La matança del porc

La matança tradicional del porc solia fer-se pel desembre, en vigílies de Nadal, que era quan es (aplegar, reunir persones amb un fi determinat) la família i es feia el gran menjar familiar.

El refranyer diu "Per Sant Tomàs s'agafa el porc pel nas", i "Per Nadal, el porc en sal". Dies abans de la

matança es feia neteja general, s'escurava tot el

(metall nobie de color roig fosc,

dúctil i mal-leable, bon conductor de la calor i l'electricitat) i la vaixella de cuina, es netejava la xemeneia (preposició més sutge), i en alguns llocs fins i tot

blanc, pronominal) les cambres. A la muntanya, es feia llenya i

(pintar de

(part tendra i les

branquetes novelles d'un arbre o d'un arbust) en abundància. La vespra de matar el porc es pelava la ceba, es bullia i s'escorria penjada dins d'un saquet o xafada amb una pedra gran. També es bullia l'arròs. Es preparaven i es pesaven les salses: pebre roig, pebre negre,

clavell,

(planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de fulles ovades i flors

de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i emprada també com a condiment).

Els budells que s'havien comprat per a fer l'embotit, després de posats en de remullar) es netejaven amb llima, i

(acció

(preparar, pronominal) teles blanques per a

cobrir les taules. El porc es matava fora de lluna vella. Els refranys ho diuen: "La

(la qui té el domini

d'alguna cosa o algú sota el seu domini) bona mata el porc en lluna nova" o "Mata el porc en creixent i

cada tallada valdrà per cent, mata el porc a quart minvant, tot seran ossos i sang". En estendre el porc damunt la taula del sacrifici era obligat que l'amo i els parents més pròxims que intervenien en la ma-

tança l'agarraren per les potes de davant i pel cap. Els familiars més allunyats (sic), els amics i els altres (aquells que intervenen en alguna cosa) l'havien de sostindre per les potes de darrere, i les criatures de casa, per la cua.

En degollar-lo, la sang es

(eixir, un líquid, del recipient que el conté) en un

(recipient redó d'obra, de metall o de plàstic, de poca alçària i més ample de la boca que de la base,

utilitzat per a usos diversos) al mateix temps que es batia per a evitar que quallara. Després calia socarrar

els pèls, per a la qual cosa es cobria el cos d'

(arbust molt espinós, de fulles simples

i escasses, i de flors grogues xicotetes agrupades en ramelis) i se li botava foc. Una vegada retirades les

cendres, es llavava la pell amb aigua calenta, fregant-la amb pedra

(tipus de pedra

volcànica esponjosa i lleugera que constituix la part superior de les laves volcàniques, amb usos mèdics i

higiènics), i tot seguit es rentava amb aigua clara, per deixar-lo absolutament net.

Honorat Ros i Pardo, La matança a Alcalà de la Jovada.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Llig el text seguent en veu alta i exposa la teua opinió sobre el que s'hi tracta.

Èxit del cinema en valencià impulsat per Escola Valenciana Dues sales dels cinemes AlbaTexas es van omplir divendres passat per a veure La pell freda L'èxit del Cinema en valencià d'Escola Valenciana a les sales comercials es palesa en la gran acollida que

té entre el públic. Divendres, 26 de gener, dues sales dels cinemes AlbaTexas es van omplir de gom a

gom amb la projecció de la película La pell freda, dirigida pel francés Xavier Gens. El film és l'adaptació cinematogràfica del llibre homònim del català Albert Sànchez Pifiol. 130

UNITAT 5.

ENS DIVERTIM

Escola Valenciana es planteja repetir esta projecció més endavant, després d'haver comprovat l'alta demanda de participació que hi ha hagut i que, per raons d'aforament, ha deixat un bon nombre d'espectadors sense poder gaudir de la sessió. Així ho ha expressat la responsable de Cinema, Laura Font: 4La nostra

entitat es compromet a oferir més cinema en valencià. Volem que la ciutadania puga visualitzar pellícules de qualitat en la nostra llengua perquè en Escola Valenciana som conscients de la importància de la cultura en el procés de normalització del valencià.v Amb tot, Laura Font ha animat ales sales comercials a programar més cinema en valencià perquè, com ha

demostrat Escola Valenciana, hi ha un públic interessat que ho demanda.s En este sentit, la coordinadora del Cinema d'Escola Valenciana ha oferit els servicis audiovisuals de l'entitat a totes les gestores culturals

i sales comercials que desitgen ampliar la proposta de continguts audiovisuals en valencià en les seues agendes.

4Èxit del cinema en valencià impulsat per Escola Valencianax, Levante-EMV, 31-01-2018. (Text revisat). Preguntes dels examinadors per a la interacció:

- EQuè penses del cinema en valencià2 - è Creus que hauria de continuar fent-se2 - èAlguna vegada has vist una pel-licula en valencià2

- édRecomanaries este tipus de cinema per tal de millorar l'aprenentatge de l'idioma7

INTERACCIÓ ORAL Exercici 8. Situació comunicativa amb una altra persona. Situació comunicativa A El cap de setmana està prop i decidixes quedar amb el teu grup d'amics i amigues perquè vols contar-los

que has vist en un catàleg una opció ben interessant. Es tracta d'anar a una casa rural que es troba en un poble de l'interior. Allí tindreu l'oportunitat de fer excursions i conéixer els llocs més importants de la zona i, a més, gaudir de la tranquil-litat i dels paisatges que oferix la naturalesa. Com que a tots vos agrada la muntanya, penses que és una bona oportunitat, ja que és una promoció per a grups reduits. Per tant, has d'explicar-los en què consistix exactament l'oferta del viatge per al cap de setmana, és a dir, quins dies són, on és, el preu de l'allotjament, com fer el pagament, etc. Situació comunicativa B

El cap de setmana està prop i decidixes quedar amb el teu grup d'amics i amigues per tal de contar-los que

has vist en un catàleg una opció ben interessant. Es tracta d'anar a una ciutat per tal de veure els edificis i

els llocs més representatius d'allí. L'allotjament serà en un hotel i tindreu un autobús a fi de desplaçar-vos pertot arreu. Com que a tots vos agrada conéixer i veure ciutats, penses que és una bona oportunitat, ja que suposa una promoció per a grups reduits.

Per tant, has d'explicar-los en què consistix exactament l'oferta per al cap de setmana, és a dir, quins dies són, el preu, l'allotjament, com fer el pagament, etc.

131

Ens comuniquem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

— Llegiu este article dedicat als sons. En este extracte s'han eliminat cinc fragments del text. Tri-

eu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

ELS PAISATGES TENEN SO

Tots els paisatges sonen. Els mercats, les platges, els carrers, els parcs, els camps, (1). Passejarnos pel nostre poble o ciutat amb les orelles ben atentes pot ser un exercici d'allò més enriquidor. (2) hi ha ritme, instruments diferents, motius que es repeteixen, improvisació, melodia...

La cultura occidental és una cultura eminentment visual i, per aquest motiu, els sons que configuren éls nostres paisatges han passat sovint desapercebuts. (3). R. Murray Schafer va ser el primer que va definir el concepte de Soundscape —paisatge sonor— i ha dedicat bona part de la seva vida a estudiar l'acústica de la vida quotidiana i de l'entorn amb una visió multidisciplinària del so. Schafer considera el paisatge sonor com una única i immensa composició musical que es desplega sense interrupció al voltant nostre. (4). L'Equip Paisatge Sonor 5 de la Universitat de Barcelona defineix el paisatge sonor com la suma de la totalitat de sons d'una

àrea definida. Els paisatges sonors varien al llarg del temps: el que escoltem avui en dia no és el mateix que escoltàvem fa uns anys. Pot ser que alguns s'hagin mantingut però d'altres han sorgit de nou i molts han deixat d'existir. (5). L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix el so, la tradició oral, els ambients acústics i els records sonors com a patrimoni cultural immaterial i oral de la humanitat. Segons aquesta institució, cal salvaguardar, revitalitzar, regenerar i difondre els paisatges sonors, tant

culturals com naturals, ja que formen part de la identitat cultural de cada societat. "Sons i sorolls", Guia informativa i proposta d'activitats per millorar la qualitat acústica, Ajuntament de Barcelona, 2011.

A l Potser es deu al seu caràcter efímer, però no va ser fins a la dècada dels 70 quan es van començar els primers estudis d'ambients sonors B l Nosaltres som, al mateix temps, els oients, els executants i els autors d'aquesta composició

C I tots ells tenen un so característic que els defineix i els diferencia

D I Així que cal estudiar-los tots. E l Siens aturem i escoltem, veurem que un paisatge pot semblar una com-

posició musical:

133

Cl

Apte"

F 1 En definitiva, els sons no són importants per a l'estudi de la vegetació

G l Per aquest motiu, des de fa uns anys, es comencen a enregistrar, catalogar i preservar els sons, com a elements que configuren la nostra memòria col-lectiva

Què no has d'obligar de les onomatopeiese - Són paraules que imiten o recreen el so de la cosa o l'acció a què fa referència. També anomenem

onomatopeia el procés de formació que tracta de reflectir el so de sorolls de la natura i la societat. Algunes tenen forma de verb, com xiuxiuejar, mormolar... i d'altres imiten perfectament: atxim

(esternut), bum (explosió), buu (alguna cosa que fa por), catacrec (una cosa que es trenca), catriccatrac, catacric-catacrac/catacroc (màquines, telers), clap-clap (fer palmes amb les mans), clic (un interruptor), crec (una cosa que es trenca), cric-crec (un mecanisme), ding-dong (una campana),

dring (colp a un objecte de metall o de vidre), flist-flast (dos galtades), fru-fru (teixit de seda), gluc-

gluc (aigua), gori-gori (cant fúnebre), mec (un clàxon), ning-nang (una campana), nyac (mossegada), nyam-nyam (menjar), nyec (grinyol, soroll d'ànec o de gos), nyec-nyec (soroll amb què s'expressen les raons de dos persones), nyic-nyic (soroll molest o persona pesada), nyigo-nyigo (instrument de

corda mal tocat), paf (colp), pam, pum (tirs), patapam (encert), pif-paf (dos galtades o punyades), plof (caure sobre lloc tou), ring-ring (timbre), taf-taf (motor d'explosió), tampatantam (tambor), taral-larà (cançó), tararà (trompeta), tararí (clarí), tic-tac (rellotge), tris-tras (caminar), toc-toc (tocar

a la porta), tururut (trompeta), xac (xoc), xap, patatxap o xop (caure a l'aigua), xip-xap (xapoteig), xit (demanar silenci), xup-xup (líquid que bull), zum-zum (remor sorda i contínua).

Alguns es referixen a sorolls d'animals com ara: bub-bub (gos), cloc-cloc o coc-coc (gallina), mèu,

miau o marramau (gat), muu (bou o vaca), nyec-nyec o mec-mec (gat i gos), parrup (colom), piupiu o tiu-tiu (pardal), quec-quec (ànec i oca), quicquiriquic (gall), rauc-rauc (granota), ric-ric (grill), Zzum-zum O z2Z (abella i borinot).

Trieu una de les dues opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules Opció A

Vos agraden els programes de televisió dedicats a la vida privada dels personatges públics. Voleu

explicar què vos sembla més interessant d'estos programes. Comentareu: o La vida dels personatges públics és molt interessant. o Gaudiu quan els periodistes s'enfronten en comentar algun aspecte de la vida privada dels

famosos.

Ú

o Ajuden a conéixer què passa en la societat.

o Són uns programes divertits i variats. o Sense eixe tipus de programes les televisions no tindrien audiència.

Opció B

El que més vos agrada de la televisió són els documentals. Heu d'explicar quins són els que més veieu. Comentareu: o Els documentals ensenyen sempre realitats que no es coneixen.

134

UNITAT ó. ENS COMUNIQUEM

o Les càmeres ensenyen imatges que no es poden veure amb l'ull humà. o Els documentals tenen bones bandes sonores.

o Mai passen de moda.

Recorda: el vocabulari dels mitjans de comunicació abast/audiència

imatge

ressenya

analògic

mesclador de so

roda de premsa

anunci

missatge

setmanari

clixé

micròfon

tanca publicitària

càmera

necrològica

teletext

crònica

notícia

televisió

emissió

ojent

transmissió

esdeveniment

periòdic

videoconferència

falca publicitària

premsa

xafardeig

frequència

ràdio

xarxa social

gravadora

reportatge

xat

— Vos presentem un llistat d'aforismes de l'escriptor Joan Fuster. A partir d'eixes paraules, heu de fer-ne una reflexió personal. Ha de tindre una extensió entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després

de llegir el text. AFORISMES DE JOAN FUSTER

1. Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies. 2. Crideu, quan discutiu i tingueu raó. Ordinàriament, el qui no en té també crida. I no és cosa

de perdre posicions per una questió de bones maneres. 3. Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil-la.

4. Escriure —fer literatura— és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança. 5. Les persones que, com ara jo, som pràcticament escèptiques, estem condemnades a trobar bé tot el que fan els altres i a suportar que sempre hi haja algú que trobe malament tot allò

que fem.

Recorda: dels aforismes Els aforismes són sentències o composicions breus que comuniquen un pensament complex de

manera estètica o colpidora. L'aforisme pot aparéixer en una composició més extensa o com a component d'un recull. Les sentències que generen els aforismes tenen forma de veritat absoluta, encara que partixen de la subjectivitat de l'autor. Un dels escriptors contemporanis que més va conrear l'aforisme com a joc literari fou Joan Fuster.

135

Apte"

2.

CI

Estructures lingúlstiques

— Ompliu els espais buits amb el pronom en o hi perquè el text siga correcte i adequat.

Volia tres discos de Bach, però només 2

1

vaig trobar dos. Venies de Castelló i jo també

venia amb el mateix tren. De pa,

jo2 Fas bé de tractar de traure

els repartirem. Que no

5

7

3

agafes tu, o

profit. Has de portar

11

6

10

9

13

8

cap ni una

podré anar. Ja t'he dit que

insistisques més. Dius que quan jo n'eixia, de l'oficina, ella

entrava: Te'n vas a Miramar2 Justament ahir

a Casa ara encara --

agafe

uns quants i ens

puge ningú més: a l'autobús, ja no

agulla. Dius que anirem a l'apartament demà No sésijo no en sé res, d'això: no

4

trobaràs Joan. Va portar

12

14

vaig anar jo. Si vas

els fills, tan bon punt

va veure que l'escola obria les portes. Vigileu les trampes, no ens agradaria que

caiguéreu. Si vàreu aconseguir d'entrar

16

15

Va ser per unes circumstàncies especials.

1

9

2

10

3

11

4

12

i)

13

6

14

7

15

8

16

.

-, Ompliu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició corresponent. En la

1 2

del trinquet estava el president perquè era la final de galotxa. per a evitar que entrara el primer en la meta. Trencaren el

bicicleta i me la furtaren. En el menjador d'aquell palau hi havia un lor. El

5 8

per l'assagador. La

cions. El

10

el xiquet. El Xat en

3

4

9

7

13

per-

del camp de futbol no estava en bones condi-

11

va matar

del Teatre és una obra de Rodolf Sirera. En el testament li ha deiel castell familiar. La façana del xalet té una

està més gran. El

6

les coquetes de Sant Blai. El ramat va

va fer una gran operació en el meu genoll. L 12

de la

de gran va-

acabà menjant-se les bigues de la revoltonada. Obria el

què la mare li donara el menjar. "Els agrada

Li feren la

15

14

que cada dia

fou assassinat en la Revolució Russa. Tinc una

16

en aquell racó de l'entrada de casa que no havia vist fins ara. Els meus llençols d'hivern són de 17

. Talla'm una miqueta de formatge amb aquell

al camp en el i tots els

136

19 20

18

. Jo portaré la truita

que em regalares tu. Hem canviat la instal-lació elèctrica de la casa

UNITAT 6.

ENS COMUNIQUEM

1. Compartiment construit en un teatre, o en un altre lloc d'espectacle públic, separat per barandats:

2. Acció de posar una cama encreuada amb la d'un altre que camina, corre o lluita per privar-lo de moure's i fer-lo caure a terra:

3. Pany solt contingut en una capsa metàl-lica de la qual ixen un ganxo o una anella, amb què s'asseguren portes, finestres o qualsevol altre objecte que es vol mantindre tancat:

4. Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços com a mínim, amb dolles per a aguantar-hi dretes altres tantes candeles: 5. insecte les larves del qual es mengen la fusta fins que la destruixen. També poden menjar-se els cereals:

oNg

Òrgan format per les mandíbules de les aus i revestit d'una baina còrnia: Convertir en pasta, treballar la pasta per a fer pa, galetes, etc.: Menjar el bestiar l'herba dels camps:

Herba menuda que cobrix totalment el sòl:

10. Metge que practica la cirurgia:

11. Serp verinosa de mig metre de llargària: 12. Substància que introduida en l'organisme animal pot produir efecte morbós o causar la mort:

13. Dret d'aprofitar-se dels fruits d'una cosa que és de propietat d'un altre amb l'obligació de conservar-la:

14. Planta enfiladissa de fulles de color verd que, mitjançant les arrels que broten en les seues branques, se subjecta als arbres o a les parets: 15. Títol aplicat als reis dels búlgars i als sobirans de Sèrbia, i després a l'emperador de Rússia:

16. Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil o la seda que servix de parany per a caçar les preses de les quals s'alimenten: 17. Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg:

18. Instrument que consistix en una fulla generalment d'acer, amb una vora afilada, proveit d'un mànec i que servix per a tallar: 19. Caixa de llanda, d'alumini, de plàstic, etc.

per a portar-hi menjar, ordinàriament cuit:

20. Dispositiu que servix per a connectar un aparell a la xàrcia elèctrica i que està consti-

tuit generalment d'una part fixa i d'una altra mòbil que va unida al cable de l'aparell:

Recorda dels pronoms febles en i hi que... - El pronom en pot adoptar quatre formes diferents segons la seua relació amb el verb a què s'adjunta. En posició proclítica, s'usa la forma reforçada en quan el verb comença per consonant, i la forma

elidida n' quan el verb comença per vocal o h, en posició enclítica, s'usa la forma plena -ne quan el verb acaba en consonant o semivocal, i la forma reduida 'n quan el verb acaba en vocal. 137

Aptet

Ci

- El pronom en pot exercir les funcions sintàctiques seguents: o Substituix un substantiu indeterminat, sovint acompanyat d'un adjectiu numeral, quantitatiu

O indefinit, pres en sentit partitiu en funció de complement directe o de subjecte: Necessites fulls2 No, en tinc tres: SNo :- tinc gens, Volia taronges, però no n he trobades. o També pot substituir tot un grup nominal indeterminat: Vols aigua de l'aixeta2 —No, no cr

vull: Tens llibres de poesiaP —Sí, és clar que en tinc. o O només el nucli d'este grup nominal: Vols aigua de l'aixeta2 —No, en vull de la font, Tens

llibres de poesia2 —No, només 1 tinc d'assaig. o Substituix el predicat del complement dels anomenats verbs factitius (nomenar, elegir, desig-

nar, fer-se, etc.): Eres soci d'algun club —No, però me n faré prompte. o Pot reemplaçar un complement d'un substantiu o adjectiu en funció de complement directe

O d'atribut: Emili va anar a Xàtiva, però no cn visità el castell. Tots diuen estar molt satisfets de la seua faena, però ell no 1 està content. o Pot representar una determinació circumstancial de lloc introduida per la preposició de: Quan

nosaltres anàvem a l'estació, ells ja cn venien: Entren a treballar a les huit i n'ixen a les tres. o També pot substituir un complement preposicional d'objecte introduit per la preposició de:

Ara no puc parlar més d'este tema: ja cn parlarem més tard, Faces el que faces, ell no se 1 adona.

o l, finalment, el pronom cn pot representar un complement circumstancial de causa introduit

per les preposicions de o per: Si comets un delicte, en seràs castigat, Quan se separaren, se ni va deprimir molt.

- El pronom adverbial hi és invariable. Dins del conjunt de l'oració, este pronom pot exercir les funcions sintàctiques seguents: o Representa una determinació circumstancial de lloc introduida per una preposició que no siga

cot Quan vaig arribar a la festa, els meus amics ja hi eren. Sempre vaig per este camí. Tu no n vasP o També pot substituir expressions introduides per la preposició de, quan representa el comple-

ment d'un adverbi o d'una locució adverbial que indica permanència o acostament, com ara camunt, davall, sota, davant, darrere, prop, al voltant, etc.: No cal que vages a Correus, com que "i visc molt prop, ja t'enviaré jo la carta. o Pot representar una circumstància de manera, instrument o concurrència a una acció: Joan

camina de pressa. —Sí, sempre h: camina. Abans treballava amb Pau, però ara ja no hi treballe. o També pot representar un complement circumstancial d'objecte introduit amb qualsevol pre-

posició que no siga cc: Li costà bastant acostumar-se a la nova situació, però al final s':: acostumà. Et conformes amb este souP Jo no m"íhi conformaria.

o Substituix complements de verbs com fer-se, tornar-se, quedar-se, etc., en funció de complement predicatiu: Em van dir que, amb el temps, es faria més ample, però no s'hi va fer. Aparegué cansat. —Sí, " aparegué. o l, finalment, acompanya els verbs de percepció (veure-hi, sentr-hi, palpar:-hi, etc.) quan s'usen

intransitivament, i el verb "over-hi emprat com a impersonal: Devia haver-hi més de cinc-

centes persones. No m"'" veig bé: hauré d'anar a la consulta de l'oculista.

138

UNITAT 6. ENS COMUNIQUEM

-3. Ompliu els buits amb la grafia adequada (x, ix):

1. La. —emeneia està bruta de sutja. 2. El.

icésmolte erit.

3. Noa. afeuelgui . 4. Ha fet un bon ru. — at. 5. Semblava molt. —imple.

6. La seua figura era qui..——otesca. 7. Comprarem unes cadires de re. eta.

8. Li fa malla pan..— a. 9. Ho farem a

i, com has dit.

10. Trobareu el pe. —alcala — dela nevera.

Recorda de les consonants palatals i de l'ús de les grafies g/j, tg/tj, x, x/ix, X/IX:iG - Les grafies x, txi ig representen el fonema palatal africat sord. 1. A començament de paraula s'escriu x: xafar, xec, xiquet, xocar. En posició inicial de mot també

pot ser representat amb tx, però només en certs topònims i gentilicis (Txad, txadià, txadocamític, txadohamític, txagatai, txec, txeremís, txerhés i txetxé), en alguns cognoms estrangers

transcrits ( Txaixovshi, Txebixev i TxèRhov) i en uns pocs mots provinents d'altres llengues (txalaparta, txapela, txetxé i txistu). . Entre vocals s'escriu sempre tx: cautxú, clòtxina, fatxa, pitxer. . Darrere de consonant s'escriu x: anxova, perxa, ponx, romanx. En algunes paraules procedents d'altres llengues pot aparéixer el digraf tx entre consonant i vocal: txibtxa, Rhruixtxov.

. A final de paraula darrere de vocal s'escriu tx si els derivats s'escriuen amb tx, i ig Si s'escriuen

amb j/g0o

tj/tg: capritx (encapritxar), cartutx (cartutxera), empatx (empatxar), escabetx (esca-

betxar). Però: assaig (assajar, assagen), bateig (batejar, bategem), desig (desitjar, desitgeu), lleig (lletja, lletgesa).

- Les grafies /, gi tj, tg representen el fonema palatal africat sonor. 1. Les grafies simples j, g s'escriuen de la seguent manera: o S'escriu j davant de les vocals a, o, u: jaqueta, passejar, bajoca, jove, dejuni, justícia.

o S'escriu g davant de les vocals e, i: gel, mengem, veges: àgil, enginyer, girar. o Per raons etimològiques, s'escriu j davant de e (Jehovà, jejú, jerarquia, jerbu, Jericó, je-

remiada, jeroglific, Jeroni, jersei, Jerusalem, jesuita, Jesús, jet, majestat), i en els derivats O primitius corresponents, en l'imperfet d'indicatiu dels verbs jaure i ajaure (jeia, jeies,

jeia, jéiem, jéieu, jeien, ajeia, ajeies, ajeia, ajéiem, ajéieu, ajeien), davant dels grups -ecc-i -ect-, que apareixen en un reduit nombre de vocables (abjecció, dejecció, ejecció, injecció, interjecció, objecció, projecció, subjecció: abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte,

trajecte) i els mots que en deriven (injectar, objectable, projectil, subjectiu, etc.). 2. Els digrafs tj, tg només poden presentar-se en posició intervocàlica. Paral-lelament a les corresponents grafies simples, s'escriu tj davant de les vocals a, o, ui tg davant de e, i. o S'escriuen amb tj:

135

Apte

CI

1. Els verbs allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, embotjar, encalitjar,

encoratjar, enferritjar-se, enfotjar, engatjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar, es-

tatjar, estotjar, farratjar, fogatjar, formatjar, fotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, llimutjar, metjar, natjar, petjar, pitjar, rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, ultratjar i viatjar.

2. Els mots aríitjol, bassetja, borratja, botja, bromitja, calitja, coitja, corretja, ferritja,

fetjut, fotja, llebetjol, lletja, llimutja, llitja, llotja, mabritjol, mitjà, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja, sitja, sutja, tremolitja i virotja. o S'escriuen amb tg:

1. Els mots acabats amb el sufix —atge: abordatge, adobatge, aliatge, ameratge, anco-

ratge, arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge, coratge, curtmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, etiquetatge, fitxatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge i viatge. 2. Els mots acabats amb la terminació —etge: fetge, heretge, metge, petge i setge.

3. Altres mots com ara col-lotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge i sutge.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

sa Busqueu en la llista de reproducció Apte- C1 del canal Àrbena en YouTube l'àudio "Una vesprada

amb Ovidi" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. La primera vegada que l'autor de l'article va escoltar el cantant fou 1. en un teatre. 2. en un casset.

3. enla ràdio. 2. En aquell moment l'autor era 1. un jove amb molts reptes. 2.

un jove somiatruites.

3. un jove que sols volia estar en la seua habitació. 3. En escoltar la veu d'Ovidi Montllor 1. li entraren ganes de ballar. 2. Va pensar que era una gran veu.

3. el país va adquirir per a ell la consistència del fang assedegat d'aigua.

4. Reproduia el treball d'Ovidi Montllor Coral Romput 1. per a estudiar-se la lletra.

2. perquè li agradava molt. 3. per a acompanyar trencs d'alba ofegats en alcohol i sexe.

5. Va conéixer personalment Ovidi Montllor 1. en un bar abans del concert que va fer a Xàtiva.

2. quan li'l presentà un amic. 3. en un carrer del barri del Carme.

140

UNITAT 6. ENS COMUNIQUEM

6. Li va fer la primera entrevista 1. l'any 1993 a Alcoi. 2. a Barcelona l'any 1993. 3. quan estudiava periodisme a Madrid. 7. Ovidi Montllor pensava que havien deixat la Nova Cançó de banda 1. perquè l'administració sols volia contractar roch. 2. perquè ja eren tots cantants molt madurs.

3. perquè eixos cantants no volien fer concerts. 8. Al final dels seus dies no va anar a un acte organitzat per un sindicat universitari 1. perquè li va sorgir un concert. 2. perquè estava enfadat amb els universitaris.

3. perquè es trobava malament.

—. Voleu escriure a la secció "cartes al director" d'un diari per a explicar que vos agrada molt un

cantant. Fareu una descripció de les seues qualitats. Llegiu la introducció i trieu les idees que

considereu: i, si voleu, afegiu-ne de pròpies.

DESCRIPCIÓ DEL VOSTRE CANTANT Hi ha gent que es pensa que els cantants de moda no tenen veu, però Pere Martín en té molta. Vosaltres sou un fan de les seues cançons i voleu contar-ho per escrit. IDEES

o Relateu com arribà a fer-se un cantant popular.

o Comenteu com són els concerts en directe. o Esmenteu alguns dels seus treballs discogràfics més actuals.

o Parleu dels continguts de les seues lletres.

-, Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Vos agrada molt veure la televisió. A casa vostra sempre està encesa. És veu qualsevol tipus de programació. Al vostre amic Julià no li agrada gens ni miqueta. Heu de convéncer-lo que el mitjà televisiu és instructiu i ensenya molts continguts. Idees: o La televisió fa molta companyia i reunix la família.

o La programació entreté i alhora ensenya coneixements. o La televisió permet viatjar fins a terres llunyanes. o Hi ha programes molt diversos per a agradar a tot el públic.

141

Aptet

CI

Situació comunicativa de la persona B

Des de sempre vos ha acompanyat la ràdio a qualsevol lloc. La porteu al treball i l'escolteu de nit al llit.

El vostre amic Enric no l'encén mai perquè sempre està mirant la televisió.

Heu de

convéncer-lo perquè l'escolte. Idees: o La ràdio permet fer qualsevol activitat. o Els programes radiofònics són més imaginatius. o Hi ha continguts que no es poden expressar de la mateixa manera en la ràdio que en la

televisió. o Cal almenys utilitzar-la uns mesos per entendre la importància d'eixe mitjà de comunicació.

4.

Literatura: la cançò Exercici literari -x

Llig la cançó seguent. Explica les característiques d'una cançó que apareixen en esta lletra.

QUI DIRÀ LA NOSTRA HISTÒRIA2 Per què no anàrem a Amèrica en temps dels conquistadors2

Per què no estàvem a Flandes amb l'exèrcit invasor7 Per què allò de Covadonga no ens afecta, als valencians, quan la

nostra Covadonga és Sant Miquel de Cuixà2 Qui dirà la nostra història als xiquets del meu país2

Qui els contarà aquells fets que ens han portat fins avui2 Qui els dirà que el rei en Jaume no era un rei conqueridor, sinó un rei de barba rossa, jutge i bon repartidor2 I qui era Vinatea2 Qui eren els agermanats2 I per què als que són de Xàtiva els diuen els socarrats72

Qui dirà la nostra història als xiquets del meu país2

Qui els contarà aquells fets que ens han portat fins avui2 Qui ens farà saber qui som7 Ser valencians què vol dir2 Per què veremem a França havent tanta terra ací2

Quan arribarà eixe dia que la branca ha de florir2 I els ensenyaran a l'escola la història del meu país2 Qui dirà la nostra història als xiquets del meu país2 Qui els contarà aquells fets que ens han portat fins avui2 Paco Mufioz

La podeu escoltar en la plataforma YouTube si en busqueu el títol.

Què has de saber de la cançó2 - És una composició musical destinada a ser cantada a una o diverses veus amb acompanyament instrumental.

- El text de la cançó es diu lletra. Esta sol ser un text poètic que posseix una estructura mètrica de

gran regularitat i amb una rima clara. 142

UNITAT 6.

ENS COMUNIQUEM

- Les cançons estan creades generalment per a ser interpretades per un o una solista tot i que, de manera especial en la cançó artística, es pot interpretar a duo, trio o més veus. En la música clàssica moltes composicions són creades per a corals.

- La cançó sol tindre una estructura estròfica, amb tornada o sense. Així els textos tenen una estructura paral-lela de mètrica i rima.

- La cançó es classifica en tres gèneres: artístic, popular o folldòric. Segons la temàtica, es considera: religiosa o profana. En funció del seu acompanyament és: instrumental, melòdica sola, a cappella O polifònica. Finalment, segons la funcionalitat s'anomenen: cançó de treball, de ball, de bressol, nadala, infantil, etc. - Algunes cançons tenen un nom especial com ara: himne, "cançó protesta", etc.

5,

Prova: model EOI

ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Hem eliminat cinc fragments de l'article seguent. Llegiu-lo i trieu dels fragments l'adequat a Cada buit. Hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

València no s'acaba mai: Introducció

La frase no és meua. Però l'he feta meua. És una cançó de Julio Bustamante, "València no s'acaba mai", publicada en el disc Viento desatado (Comboi Records, 2012) fa només quatre anys. Però pareix que m'haja acompanyat tota la vida. Conté eixa classe de versos amb els quals et sents tan identificat que passen a formar part de la teua pròpia essència. (1) Barcelona, sobretot Barcelona. Però també Sevilla. I Oxford.

No considere que València siga la millor. O la més culta. O la més amable. Però és la meua. On estan els meus. I on vull viure. I la que desitge millorar. I fer més culta. I més amable. I, sens dubte, on millor m'ho he passat. On més he disfrutat. On més he estimat. També a la mateixa ciutat. (2) D'ací i de qualsevol part del món. Però si afegim eixe entusiasme pel coneixement històric a una vin-

culació material, geogràfica, biològica, afectiva i cultural, el resultat és el que és. El meu entorn s'acaba convertint en un dels meus objectes preferits d'anàlisi. I el meu entorn més immediat és la ciutat de València, entesa com a capital del meu país, el país dels valencians. Des que fa ara catorze anys vaig treballar en l'equip que va crear el Museu d'Història de València, amb Javier Martí al timó, Enrique Dies a les màquines i el far permanent de Manuel Sanchis Guarner exercint de guia, no he parat de regirar llibres, documents, imatges i racons per a conéixer-la millor. Per a estimar-la més bé.

És així com ja en el meu blog, que va originar el llibre Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians (Llibres de la Drassana, 2015), vaig donar a conéixer molts episodis diversos i poc coneguts de la història de la ciutat. També en altres espais, com el diari digital L'Informatiu capitanejat per Juan Enrique Tur, la revista d'art i pensament Bostezo de l'incombustible i imprevisible Paco Inclàn, el blog del Grup Harca, que compartisc amb els companys i amics Frederic Aparisi i Ferran Esquilache, o la revista cultural Lletraferit de

Toni Sabater, Felip Bens i Josep Vicent Miralles, un projecte que ha fet possible la lectura d'estes mateixes pàgines. (3)A

tots ells, gràcies per incitar-me i donar-me la possibilitat d'arribar a molts altres interessats

a conéixer la nostra història.

Pel que fa a la temàtica dels textos ací publicats, el primer que destaca és la falta de referències als primers segles d'història de la ciutat, els d'època romanai visigòtica. No els conec suficientment bé per haverne escrit res fins al moment. En el camp de la divulgació, en tot cas, recomane el capítol introductori del llibre Clapir. El crit de la Història (Llibres de la Drassana, 2015), anomenat "Fundació, destrucció i resurrecció

de Valentia". Comence, per contra, a historiar el període de la ciutat que millor conec, el medieval, amb l'etapa andalusina en primer lloc, de la qual l'Horta és l'herència més notable, i posteriorment la cristiana, 143

Aptet

CI

en la qual em fixe en determinats personatges, com Constança de Hohenstaufen i Francesc de Vinatea, o espais urbans, com la Llonja, els Banys de l'Almirall, la jueria i la moreria, per mirar de mostrar algunes de

les característiques que expliquen el funcionament de la societat de l'època. A continuació, els capítols sobre l'època moderna van dels valors de l'humanisme renaixentista, encarnats ni més ni menys que per la tipògrafa Jerònima Galés, als de la Contrareforma catòlica, que tractaven de

dominar l'espai públic, tot i el rerefons d'extrema violència al qual es va arribar en la ciutat en determinats moments del període. (4) La primera, representada per bibliòfils com Vicent Salvà, creador d'una impressionant biblioteca privada al carrer de la Nau, indians filàntrops com Josep Rodrigo Botet, portador a la ciutat d'una de les col-leccions paleontològiques més importants del món, o patricis com Joan Baptista Romero i Marianna Conchés, que van crear els Jardins de Monforte i l'Asil de Sant Joan Baptista. La segona,

en canvi, queda plasmada en la demolició constant de monuments, des de muralles fins a palaus, convents,

carrers i tota classe d'edificis històrics, contra la qual cosa lluitaren especialment i alçaren la seua veu els que més coneixien i estimaven la ciutat: els valencianistes. Com Vicent Boix, Constantí Llombart, Teodor Llorente o tants altres.

(5) I tot això queda reflectit en els carrers de la ciutat i en la vida dels seus habitants. A través de la toponímia urbana i també dels seus edificis, els que es van fer i els que finalment no es van fer, com a testimoni d'una època i de la millor lliçó que ens dona la història: que el nostre futur, en part, està en

les nostres mans. En funció de les decisions que prengam, dels projectes als quals donem suport i de les accions que realitzem, podrem tindre una ciutat o una altra, una societat o una altra. Els models urbans i

socials no naixen del no-res. Els fan les persones i els col-lectius. I els que coneixem històricament la ciutat sabem que València no s'acaba mai. Però sabem, igualment, que eixe coneixement tampoc naix del no-res i que cal cultivar-lo i difondre'l constantment. Perquè així, tots plegats, podrem viure millor i estimar més

profundament la nostra ciutat. Eixe és, per damunt de qualsevol altre, l'objectiu fonamental d'este llibre. Vicent Baydal, 4València no s'acaba mai: Introducció, Vent de Cabylia, 29-8-2017. http:/ /vvvvvv.ventdcabylia.com/2017/08/valencia-no-sacaba-mai-introduccio. 76.htmi (text revisat)

A: Perquè conéixer és el pas previ a estimar. I per la meua faena i la meua vocació conec vs 1. moltes coses de la ciutat de València. M'apassiona provar de conéixer el funcionament de Dels)

les societats pretèrites. A través de la història, l'antropologia, la sociologia o la filologia. Em fascinen els processos socials al llarg del temps i, també, els mecanismes a través dels

quals podem arribar a conéixer-los i explicar-los.

vB 1

Pel que fa a l'època contemporània, amb l'arribada de la ll-lustració i la modernització ur-

:

bana, trobem el contrast entre la ciutat dels prodigis i la ciutat de la destrucció.

CJ

lés que "València no s'acaba mai" és un cant d'amor desbordat i amable. Un cant d'amor a la ciutat i a una manera alegre, oberta i optimista de viure-la. l així és com la visc i com vull viure-la. N'he viscut moltes altres durant molt de temps.

-D 1 Pel que fa a l'època antiga, amb l'arribada de la ll-lustració i la modernització urbana, trobem —

1 elcontrast entre la ciutat dels prodigis i la ciutat de la destrucció.

cE

Finalment,

el

segle

xx

és

el

segle

de

la

gran

expansió.

I

de

les

grans

esperances

primer.

Però

— 1

també de les grans lluites. Lluites terribles.

F

Finalment, el segle xx és el segle de la gran regressió. I de les grans persones. Però també

.

144

J

1. deles grans lluites. Lluites terribles.

UNITAT ó. ENS COMUNIQUEM

De tots ells beuen les històries ací recollides, millorades i en alguns casos reformulades

per complet, però també ho fan d'articles publicats en Levante-El Mercantil Valenciano i

sobretot en la revista Plaza i el diari Valencia Plaza, als quals vaig arribar de la mà de Carlos Aimeur i Eugenio Vihas.

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTIQUES Exercici 2. Llegiu el text seguent i ompliu els buits amb una o dos paraules. Per a omplir alguns buits és

important llegir la informació que hi ha entre parèntesis. El (0) és un exemple.

Plagi -Molt bé Vicent, si no passa res ens veurem el cap Carles penjà el

1

0

a Carlet. Adéu, adéu.

(telèfon que funciona a través d'ones de ràdio d'alta frequència). Pensà que,

per a ser exactes, havia premut el botó per interrompre la comunicació, que penjar-lo no l'havia penjat

enlloc. Allò de la telefonia mòbil havia deixat un seguit de frases que a hores d'ara eren poc precises: havien

passat a formar part dels elements fraseològics. 4ja hi som, amb les neures

2

(en plural: que té

relació amb la llengua i el llenguatge). Des que havia començat a preparar les oposicions no podia evitar

d'anar cantant temes allà on fora, tot i que feia tres anys que havia guanyat la plaça. Es proposà de pensar en altres coses.

Tot un personatge, Vicent Vendrell. Entestat com sempre a fer cinema 4poc comercials, com li agradava

de dir. 4Gens comercialx, era l'expressió exacta: una

3

(pèrdua econòmica molt gran): un au-

tèntic pou cec per on se li escolaven tots els estalvis de la mateixa manera que l'aigua se'n va per l'albelló

formant un tirabuixó vertiginós. El feia només per als amics i per a una colla de guillats que l'havien convertit en una mena d'autor de culte d'anar per casa. Encara que rendien culte no se sabia ben bé a què, que

és el que solen fer els a la fi jo

5

4

. 4Millor així, més elegant: no són guillats, són bohemis, que al capi

forme part.s Però vivia molt bé, aquell poca-solta, amb

6

guanys que

li reportaven els espots. La veritat és que li eixien brodats, ningú no els arredonia com ell, i a més tenien segell marca de la casa, amb aquells colors encaramel-lats, aquella lentitud,

7

música tan ben

inserida en el conjunt... Realment semblava que l'havien parit per fer allò, tot i que els inicis foren, com sol

passar, fruit de la casualitat. Una coneixença fortuita, una comanda volandera... De mica

8

mica començà a fer més publicitat. En un principi, sempre de productes sofisticats que li permeteren justificar —potser autojustificar— la seua presència en un món que poc abans havia blasmat: si bé la finalitat era espúria, el resultat final era inquestionablement estètic. Però una vegada convençut que allò era una

feina que

9

agradava més que anar cada dia

10

l'institut, anà ampliant el ven-

tall, fins que començà a acceptar encàrrecs per promoure les mercaderies més plebees i ordinàries que hom puga imaginar. Havia arribat a una doble vida en què aquestes ocupacions estrictament alimentàries 11

copaven la majoria del seu temps li permetien de fer el cinema que realment li agradava

sense cap preocupació crematística. Era el peatge a pagar, i, tot i els dubtes inicials, a hores d'ara ho feia gustós. 12

13

(possiblement)

a

Carles

li

hauria

convingut

un

altre

tipus

d'encàrrec,

més

(que dona un bon rendiment econòmic), perquè feia temps que tot eren vuits i nous i car-

tes que no lligaven. Qui sap si el guió d'una propaganda, tan ben pagats... Però Vicent solia diferenciar 145

Aptet

CI

de manera radical les col'laboracions cinematogràfiques, puntuals, esporàdiques i sempre mancades d'un pressupost com cal, del treball de cada dia en la faceta purament comercial. Per a cada cosa volia una companyia.

A Carles, el sou de l'institut li permetia viure amb una certa tranquillitat: era un ingrés periòdic i fix que li assegurava cobrir les necessitats bàsiques. Però ell en necessitava més. Sa mare sempre li deia que, com que era fadrí i no havia de mantenir cap boca més que la seua pròpia, no calia que anara sempre ballant de

coroneta, que amb el seu jornal —jornal, no canviaria mai la paraula genuina d'un context eminentment agrícola— no tenia el perquè d'anar amunt i avall fent coses per a altri. Però la contestació que li donà en el seu moment —avosté no sap ni els diners que tinc ni els que necessite per fer el que vullx—, el va

autoconvéncer de tal manera que a hores d'ara encara la defensava, al preu que fora. Realment, no sabia què volia fer, ni tan sols si volia fer alguna cosa especial, però el fet era que s'havia acostumat a un ritme de vida per al manteniment del qual els ingressos extraordinaris havien passat a ser imprescindibles. Els viatges, els llibres, la roba cara, menjar sempre fora de casa i sovint en bons restaurants, la col-lecció d'aparells electrònics d'última generació que li omplien els calaixos i les butxaques, després d'haver-li-les

buidat prèviament... En definitiva, tot aquell esnobisme, tot aquell sibaritisme de nou encuny —tot aquell 14

(acció o efecte de fer tornar burgés) alienant, hauria estat l'expressió que ell mateix hauria

usat anys enrere— costava un feix de bitllets. I feia temps que no

15

rascava ni un, de duro

caigut del cel.

Urbà Lozano (2008), fragment del relat 4Plagix (dins de Plagis, p. 17-19), Alzira: Bromera.

0

10

11 12 13 14 15

146

de setmana

4

UNITAT 6. ENS COMUNIQUEM

Exercici 3. D'acord amb la definició que es dona per a cada número, ompliu els espais buits del text se-

gúent. El (0) és un exemple.

Pensadors

S'ha celebrat un acte

0

dret vegetal. Conta la crònica que hi ha assistit una significativa

representació social: artistes, polítics,

l

2

1

, pintors, escriptors i pensadors. Quede seduit per

que concorre a l'acte. Tant, que deixe encetada la notícia que estic llegint i quede abstret

entre cabòries. Si ara mateix hagués de decidir a què dedicar-me, diria que a pensador. Quina elevada ocupació per a consagrar la vidal Em sembla un ofici, si es pot dir així, molt superior a qualsevol altre que se m'ocórrega en aquest moment.

Mai no havia reparat en aquesta qiiestió perquè sempre he relacionat el terme amb l'

3

de Ro-

din. Per això, pensador em semblava, simplement, un posat, la postura d'un model avorrit i enteranyinat.

l a aquest pensador de factura

4

només li atribuia un lleugeríssim rondineig mental. Si de

cas, una remotíssima cavil-lació sobre la necessitat de mantenir aquella musculatura hercúlia per tal de

guanyar-se la vida. Em pregunte si pensador deu ser un terme semblant a filòsof o intellectual. Per moments, tot em sona d'un estil semblant. Però, tot seguit, hi veig les diferències. Els filòsofs es deuen a la reflexió rigorosa, a fer

5

sobre les quiestions universals. Acostumen a desbrossar sendes perquè la ment camine

lliure, orienten el pensament a través de camins bondadosos fins a un caramull de virtuts. Imagine els

filòsofs com uns éssers vestits amb

6

de plecs rectes i venerables o abillats amb una ajustada

levita i un floc al voltant del coll endurit de la camisa.

Per altra banda, l'intellectual tira més a xerraire, a parlar

7

. És, potser, un títol polivalent

que tant aprofita per a teoritzar sobre el futbol o l'ecologisme. Fa l'efecte que l'intel-lectual s'embruta poc els dits amb tinta perquè tampoc disposa de massa temps per a descriure les seues teories, ja que l'intellectualisme és una condició que obliga i, per tant, comporta molts compromisos.

Ser pensador deu ser una altra cosa. Com una mena de treballador autònom del sector de l'erudició. A priori, em sembla una cosa més diligent i animada que les anteriors dedicacions. I, en què pensaran els pensadors2 —em pregunte. Jo mateix en tinc tot el dia el cap ple, de

vida desestimant-los, com si foren els

9

8

. M'he passat part de la

d'una flor deixats caure: uns per extravagants, altres

per primitius o inútils, uns altres per subversius. En tinc tants que, igual (sic), pense que m'hi hagués pogut dedicar, a pensar —dic— vertaderament, professionalment. Si almenys hagués sabut inventar paraules noves, trobar alguna congruència per inhòspita que fora o mantenir la lògica més enllà d'un quart d'hora. Qui sapl

Però, arribats a aquest punt, tinc

10

dels pensadors professionals, ho admet. Encara que em

fa l'efecte que jo només arribaria a compostador d'idees. Per això també reconec que, més d'una vegada, note la buidor mental i és en aquests moments quan em veig a mi mateix amb la mirada perduda, encorbat cap endavant, sostenint-me el mentó sobre el dors de la mà. Com l'estàtua de Rodin, que tan sols sembla aspirar a entendre un sospir, el bri d'una realitat que li és massa llunyana. Vist açò, conformem-nos a existir i en pau, senyors.

Pere Brincs, 4Pensadorsv, Vilavveb Ontinyent, 8-10-2017.

https://ontinyent.vilavveb.cat/noticies/pensadors/ (text revisat)

1

Persona que escriu poesies. (En plural).

147

Apte"

CI

2

Conjunt de persones que cooperen en un mateix equip.

3

Figura esculpida que representa una persona o un animal.

4

Que sembla originat per un cos de metall. (En femeníl.

)

Joc malabar.

6

Vestit llarg i ample.

7

Que coneix alguna cosa per haver-la sentida.

8

Idea, ocurrència. (En plural).

9

Peça, normalment acolorida, que forma part d'una flor.

10

Desig de tindre allò que té una altra persona.

Exercici 4. En les parelles d'oracions seguents heu de partir de la primera per a omplir els buits de la segona. No es pot copiar exactament igual el que hi ha en la primera oració. Si no cal posar-hi res, indiqueu-

ho amb Ó. El (0) és un exemple. 0. Vull que faces el que t'he dit immediatament.

Vull que faces el que t'he dit de seguida. 1. La casa on vivia l'havia heretada de l'àvia.

La casa

vivia l'havia heretada de l'àvia.

2. Estem preparant una festa d'aniversari per a sorprendre Josep. T'ho dic perquè tinc interés

que hi vingues.

3. Martí li va preguntar si volia que li comprara pa.

Sira li va dir que

comprara dos més.

4. L'han amenaçada amb el despatxament. L'han amenaçada

despatxar-la.

5. Xavier va estar tres mesos a Nova Yort. Des

que va tornar del viatge està més esquerp.

Oració jo La gals la ls DO

DE

UM REE

Es

Di

a

.

N

LS.

Correcció È Vd

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Trieu una de les dos opcions seguents i redacteu un text que tinga entre 200 i 220 paraules.

Opció A: Un amic ha de participar en una taula redona sobre el vostre poble i vos ha demanat que li envieu un correu electrònic amb la vostra opinió sobre com es troba actualment el poble. Vos ha indicat que li parleu de la qualitat de vida en general i en particular de: - el trànsit,

- els llocs d'aparcament, 148

UNITAT 6.

ENS COMUNIQUEM

- la neteja, - els servicis que hi ha - i els mitjans de transport.

Opció B: La revista Som internautes busca nous col-laboradors i per a optar al lloc hi heu de participar amb un article d'opinió sobre què ha suposat per a vosaltres internet. Podeu parlar de: - l'accés a informació, les xarxes socials,

el canvi pel que fa a les relacions socials, el canvi en el comerç...

Exercici 6. Redacteu un resum que tinga entre 170 i 190 paraules en el qual destaqueu les idees principals

del fragment citat de l'article seguent.

A què juguem amb els nostres fills2 A a penes un mes de la celebració de Nadal, les campanyes de promoció dels productes relacionats amb la celebració comencen a bombardejar la potencial audiència. Entre el públic, els xiquets són els més

influenciables i les seues preferències són determinants en un sector com el dels joguets. I per a saber com poden anar les tendències en les pròximes setmanes, l'Institut Tecnològic de Producte

Infantil i d'Oci (AIJU) ha presentat la seua Guia 2017-2018, la número 27, centrada en les tendències de joguets i el joc en família, l'única basada en estudis amb xiquets i famílies i que ha comptat amb el suport de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. La Guia, a més, va acompanyada d'un estudi que mostra com els jocs més destacats en família són els de

taula (65 96), aire lliure (55 96) i manualitats (52 96) que varien segons l'edat dels xiquets i la preocupació de les famílies, en el 77 96 de casos, per l'excessiu temps que els xiquets passen enfront de les pantalles. La investigació posa l'accent en com el joc és el mitjà a través del qual es pot fomentar una interacció

familiar sana i valuosa per a crear llaços d'unió entre els seus membres i en els beneficis d'aquesta, com ara la millora de la comunicació entre els membres de la llar, la fàcil expressió d'emocions, el reforç de vincles afectius o el desenvolupament de la confiança i l'autoestima. Així, i segons la investigació que s'ha realitzat a 600 famílies amb fills menors de 12 anys, el 74 96 de les famílies afirma que juga amb els seus fills tots o quasi tots els dies. I els més destacats segueixen sent els jocs de taula en el 65 96 dels casos, seguits per l'aire lliure, en el 55 96: les manualitats, en el 52 96: i les construccions, en el 25 96, depenent de l'edat

dels xiquets. El joc en família es comparteix principalment amb pares i mares en el 77 96 dels casos: amb els germans,

en el 64 96: i també amb els avis (30 96) i els cosins (33 96). La directora del Departament del Consumidor Infantil i Pedagogia d'ADU, María Costa, apunta dues questions bàsiques. "Primer, els xiquets haurien de jugar molt més del que ho fan, hem de donar-los temps per

a divertir-se. I, a més, hem de jugar amb ells, ja que adoptem una actitud totalment passiva. Els joguets no

poden ser un apalancaxiquets Ísicj. Hem de rebutjar el pensament que estem perdent el temps i comprendre que és un temps que hem guanyat per al futur del nostre fill o filla i de la nostra relació amb ells, perquè enforteix lligams", emfasitza la responsable d'AIJU. Costa també lamenta l'escassa consciència del que és

realment un joguet. "No es tracta sols de divertir-se, que n'és l'objectiu principal, sinó que amb els joguets aconseguim que els nens desenvolupen totes les facetes de la seua personalitat, la psicomotriu, la intel-lectual, l'emocional, la 145

Aptet

CI

creativa, la social...", expressa. En aquest sentit, AJU se suma a la reivindicació dels fabricants de joguets: desestacionalitzar-ne la compra."No sols juguem en Nadal", argumenta Costa. Tot i això, els fabricants es mostren optimistes i confien a mantindre la tendència a l'alça dels últims anys.

Tere Rodríguez, fragment de l'article A què juguem amb els nostres fills2v, Diari La Veu, 9-11-2017.

https:/ /yvvvvv.diarilaveu.com/noticia/77674/a-que-juguem-amb-els-nostres-fills (text revisat)

ÀREA D'EXPRESSIÓ Il INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Escolteu dos vegades el reportatge cSegles de cuina valencianax que trobareu si poseu en You-

Tube "Segles de cuina valenciana"o que podeu veure en la llista de reproducció d'Àrbena Aptet Proves C1. Després, trieu l'opció correcta per a cada pregunta o afirmació. 1. è Quin és l'ingredient principal dels panfígols2 a) Figues dolces. b) Figues seques. c) Figues tendres.

2. iAmb què es mescla la massa de figues dels panfígols2 a) Ametles, sucre, canyella, clau i anís.

b) Ametles, nous, sucre, canyella, clau i anís. c) Ametles, sucre, canyella, clau, anís i altres espècies.

3. Les palmeres que s'han plantat i que voregen les terres de cultiu són... a) americanes. b) africanes.

c) aràbigues. 4.

i Què usen els àrabs per a elaborar pastissos i dolços a) Dàtils. b) Panfígols. c) Plàtans.

5. é Què diu el rumor que aconseguien les faves plantades al costat de les arrels dels magraners a) Que el fruit fora més gros. b) Que el fruit fora més dolç. c) Que el fruit fora més tendre. 6. éQuins ingredients pot dur l'olleta2

a) Llegums, verdures, carn i embotit. b) Llegums, verdures, espècies i embotit. c) Llegums, verdures, arròs i embotit. 7. èQuins llegums pot dur l'olleta2 a) Faves, bajoques o cigrons.

b) Bajoques, cigrons o llentilles. c) Pésols, cigrons o llentilles.

150

UNITAT 6.

ENS COMUNIQUEM

8. éEn quina època es va popularitzar l'olla podrida2 a) Edat Mitjana i Edat Contemporània. b) Edat Mitjana i Antiguitat.

c) Edat Mitjana i Renaixement.

Exercici 8. Feu un monòleg sobre el tema proposat i trieu les idees que desitgeu i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema:

Els humans hem alterat l'atmosfera i hi ha aparegut el canvi climàtic. Fes-ne una exposició.

Idees: - Causes del canvi climàtic.

- Consequències del canvi climàtic. - Gasos amb efecte d'hivernacle. - Possibles solucions. Exercici 9. Diàleg. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar, al final podeu arribar a un acord amb l'altre aspirant. Persona A Sou el client d'un banc i hi aneu a demanar un préstec per a comprar-vos una casa. La casa

no és propietat del banc i hi presenteu documents per a optar al préstec. Idees:

- Presentació personal i de la situació. - Nòmina. - Avals. Persona B Sou l'empleat d'un banc i hi va un client per a demanar-vos un préstec que no li podeu donar.

La casa no és propietat del banc, però el banc té altres opcions perquè este client puga accedir a una vivenda.

Idees:

Les hipoteques són massa elevades. La nòmina és massa baixa. Els avals no són vàlids. El banc té cases amb opció de compra.

151

Ens cuidem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

—. Llegiu este article dedicat al mosquit tigre. En este extracte se n'han eliminat cinc fragments. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

EL MOSQUIT TIGRE

El mosquit tigre Aedes albopictus (comunament conegut com a mosquit tigre, originari d'Àsia) es localitza actualment en molts paisos de tot el món. (1).

Per a les poblacions poc exposades al mosquit tigre en el passat (com és el cas dels residents habitualsa la Comunitat Valenciana), la picada del mosquit sol produir molèsties notables, incloent-hi forta inflamació i coentor en el lloc de picada. (2)

El mosquit tigre sol picar durant el dia. Encara que el seu període d'activitat és molt variable segons les condicions climàtiques a la Comunitat Valenciana (3). El seu hàbitat més frequent és l'urbà i periurbà, vinculat a la retenció de xicotetes quantitats d'aigua en els espais domèstics

o contigus. Les femelles ponen les larves en les parets de recipients o xicotets espais amb aigua (per exemple, poals, abeuradors per a animals, cendrers, pitxers, plats davall dels tests, piscines, pous o basses). Les larves no són perceptibles a simple vista. Per a evitar la reproducció del mosquit es recomana cobrir, buidar o canviar ben sovint els recipients o reservoris d'aigua domèstics. La picada del mosquit tigre pot evitar-se amb els recursos habituals utilitzats per

a altres insectes (mosquiteres, locions, repel-lents). (4) les xarxes de sanejament, amb especial atenció als embornals, o els sistemes de reg, entre altres possibles focus de cria. El control del mosquit amb tractaments biocides en l'entorn urbà requereix la localització prèvia d'aquests focus i l'aplicació de tractaments locals en aquests seguint pautes establides. (5) Extracte del Document del Pla d'Acció de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública sobre malalties

transmeses per vectors a la Comunitat Valenciana amb especial referència al mosquit tigre i a la

malaltia per virus Ziha. (text revisat)

A l Aquests símptomes, previsiblement, aniran atenuant-se com més llarg

siga el temps de convivència amb el mosquit a la Comunitat. B l En definitiva, el mosquit tigre és una perillosa plaga que s'ha de controlar.

C j Els seguents mapes representen les dades disponibles sobre la seua distribució a Europa i a Espanya

153

Apte

CI

D l calesperarla major activitat del mosquit principalment entre els mesos de maig i novembre

E l En l'àmbit municipal cal vigilar els dipòsits menuts on s'acumula l'aigua (com els elements decoratius, estanys, etc.) F

l En aquest document la Conselleria presenta les característiques i les

accions que cal prendre contra el mosquit tigre.

G l Aquesta tasca ha de ser desenvolupada per professionals capacitats i amb els corresponents permisos per a l'ús i l'aplicació de productes biocides.

Què no has d'oblidar de la denotació ila connotacióe - La denotació s'identifica amb la definició d'un concepte que oferix el diccionari. Consistix en una

descripció dels elements que percebem, siguen formes i colors o persones i objectes. Naix pròpiament del significat escrit i no de les vivències personals.

- La connotació és el conjunt de significats associats a una paraula que són subjectius. Va més enllà

de l'aparença de les coses. Poden ser de caràcter cultural o personals. El significat connotatiu d'un

concepte resulta difícil de mesurar o definir. És l'origen de diversos recursos literaris com ara la metàfora. No naix de la definició, sinó de l'experiència pròpia.

4

x Trieu una de les dos opcions i redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. Opció A

Vos han dit que teniu un nivell alt de colesterol en la sang i que necessiteu canviar d'hàbits ali-

mentaris i fer activitats esportives. Voleu explicar quin serà el vostre comportament quotidià des d'ara. Tingueu en compte el punt de vista connotatiu i el denotatiu. Comentareu: o Heu començat a córrer pel jardí del riu Túria de la ciutat de València. o No esteu comprant menjar precuinat.

o Camineu cada dia amb una colla d'amics. o Heu deixat de beure cervesa i menjar aperitius entre setmana.

Opció B

Heu d'explicar que cal prendre mesures preventives contra les radiacions solars perquè són peri-

lloses. Comentareu, des del punt de vista connotatiu i denotatiu, que: o Són cada vegada més perilloses les radiacions solars.

o Cal posar-se productes per a evitar-ne els efectes nocius. o S'ha d'evitar una excessiva exposició al sol.

o Com han canviat els hàbits en la piscina i la platja.

154

UNITAT 7.

ENS CUIDEM

Recorda: el vocahbuian de ia salut aixarop O xarop

diúrètic

pegat / pilma

anàlisi (femení)

dosi

penicil-lina

batec

dragea

porga

cabestrell

drenatge

pressió arterial

cirurgià

embarassada / prenyada

psiquiatre-a

col-liri

embenar

recepta

col-lutori

ènema

sèrum

colleró

escaiolar / enguixar

tireta

comptagotes

infermer-a

unguent

cotompèl o cotó-en-pèl

llitera

urgències

Crossa

pediatre-a

xeringa

Personatges... i d'aci

Daniel Arnau, un músic internacional

La comarca, com s'ha esmentat en més d'una ocasió, està plena de músics que han sabut vincular el seu art a entitats i que, a més, han esdevingut personatges destacats i referencials de les seues

poblacions. En eixe cas es troba Daniel Arnau Tortonda (1887 — 1955). Un músic de banda que no es va conformar, com la seua família, a tocar sols a Estivella. Un dia va sentir inquietud pel cant i va dependre de mans del tenor Lamberto Alonso. Però tampoc va ser per a ell prou el cant i va decidir marxar

ben lluny. Es va embarcar en una companyia de sarsuela cap a Nova Yoric al voltant de la segona meitat de la dècada dels 10. L'any 1918 apareix en el llistat d'empadronats immigrants d'aquella

ciutat. Allí va fer classes particulars i sobretot va conéixer la precarietat fins que va formar part de l'orquestra de David Manafeu, celebritat de Broadvvay especialitzada en música havvaiana. D'aquell

moment li van nàixer nous desitjos i la idea de conéixer en directe Honolulu. Volia escoltar en directe la música havvaiana i sobretot la guitarra d'aquell país. Un temps en aquella terra li va fer conéixer no sols la llengua, sinó tota aquella cultura fins al punt d'enlluernar-lo. Va tornar aleshores a mitjan dècada dels vint fins als EUA. Hi formà una orquestra i va crear el nom artístic de "Deny Aloha o Danny Aloha". Va actuar a Nova Yort i va recórrer Chicago, Montreal, Buffalo, Rochester,

los Àngeles o San Francisco. Posteriorment va pegar el gran bot novament cap a Europa. A París va instal-lar-se amb la seua

guitarra. El 1925 presentà al cabaret "L'Our" el seu espectacle amb el nom artístic d'"El havvaià Aloha". L'any seguent va actuar a Delmonic i l'Elysée-Place. Va formar part d'aquells músics que difongueren l'art musical de Havvai. No va deixar d'actuar í es va vincular també a les músiques

sud-americanes de moda. Les seues gires per escenaris europeus anaren en augment. També va establir-se per un temps a Berlín. Va actuar a diversos hotels i teatres. A més, en este temps va començar a fer diverses gravacions. Els seus discs de 78 revolucions es registraren a: Alemanya, França, Txecoslovàquia, Itàlia, Espanya o fins i tot al Japó des de la fi de la dècada dels vint. Entre algunes de les seues músiques que passaren al món dels gramòfons destacaren: "Havvaian's

dreams", "Marqueta", "Ciribiribin" realitzades a França o "Caminito" i "VVenn du einmal dein Herz

155

Aptet

(

verschenhst" editades a Alemanya. Posteriorment, ja al principi dels anys 30, arribaren peces tan

populars com "la Paloma", "Marie-Marie", "Amapola" o "Trois heures du matin" gravades a Fran-

ça. Mentrimentres no va perdre el temps i a les terres germàniques va formar part d'aquelles primeres pel-licules de la productora UFA vinculades a temes havvaians. Va estar prop de Marlene Dietrich i va compartir escenes amb Lili Dinamita, muller d'Errol Fiynn. Tampoc va oblidar

Espanya. Des de 1928 va recórrer teatres i sales destacades. A més, va gravar diversos discos que ressonaven a les ràdios. La dècada dels trenta va ser el temps més exitós. La seua guitarra havvaiana va recórrer Nàpols, Mèxic, el Paric Lahe de Manhattan o l'Exposició Colonial de Vincennes l'any 1931. A la fi dels anys trenta encara continua residint a París. Tocà a la sala "Zig-zag" i registra dos discs amb un retrat seu acompanyat de la guitarra havvaiana. Des del principi dels anys quaranta les actuacions europees van ser menors. Va recórrer aleshores els escenaris de Barcelona i Madrid fonamentalment.

També va estar present a València.

En

esta etapa de la seua trajectòria va entrar en contacte amb Armando Sarro, qui seria el seu gran

deixeble. Va estar proposat novament per a dirigir la banda de música d'Estivella, la qual finalment no es va recuperar. No era la primera vegada que s'involucrava en els projectes bandístics del poble

ni l'única que se'n va desvincular, quan se n'anava a fer gires per Europa o Espanya. A poc a poc, se li apagaren els escenaris i els viatges. Cada vegada va passar més temps a Estivella i

aquell grandiós Arnau va perdre gran part dels seus recursos econòmics. Va fer classes particulars de música i la seua vida es va apagar. Finalment, un 2 de desembre de 1955, va morir tot sol a sa casa. Des d'aquell moment va continuar viu a la memòria de les generacions que el conegueren i el 1987 l'Ajuntament li va dedicar un carrer. L'any 2005 l'Associació Cultural Arrels del municipi

va celebrar el 50 aniversari del seu traspàs juntament amb la Unió Musical i el consistori. A hores

d'ara l'Escola de Música de la Banda porta el seu nom. També ha format part d'un disc antològic de músics de la generació francesa dels anys trenta realitzat el 2006 a França. L'any 2011 es va publicar un disc antològic al Regne Unit que arreplega una part destacada de la seua obra gràcies als esforços de Less Cool i del recentment desaparegut Cyril Lefebvre. Així que Daniel Arnau

continua viu i sobretot demostra que encara amb 125 anys de vida mereix el títol de "Personatge... i d'ací". Lluís Mesa, El Periódico de Aquí, 23.11.2012. (text revisat)

RoCorda: de os Diografies 1 els ci reculum vilde - La biografia és la història de la vida d'un personatge que destaca per la seua activitat pública o per una determinada importància social. Quan està escrita per la mateixa persona es diu "autobiografia. Sempre s'ha considerat com un gènere literari de prestigi. A diferència del curriculum vitae o

currículum, també tracta de les emocions i dels sentiments de la persona respecte a les experiències de la seua vida. - El curriculum és el conjunt de les dades personals i dels mèrits acadèmics i professionals d'una

persona que sol-licita un lloc de treball, una plaça, o l'obtenció d'un guardó, d'un premi. Actualment hi ha diversos formats per a presentar el currículum. En l'àmbit europeu el més utilitzat en estos moments és el conegut com Europass. L'estructura del currículum és la seguent: o

Informació personal:

1. Nom i cognoms.

156

UNITAT 7. ENS CUIDEM

2. Carrer, número, codi postal, ciutat i país.

3. Telèfons, fix i mòbil. 4. Adreça electrònica, pàgina vveb, nom de l'usuari de missatgeria instantània, sexe, data de

naixement i nacionalitat. 0)

Lloc de treball sol-licitat, funció, estudis requerits o objectiu professional.

9)

Experiència professional:

1. Professió i càrrecs exercits, amb la indicació dels períodes, 2. Sector d'activitat. 9)

Educació i formació:

1. Qualificació o títol obtingut, amb la indicació de la data o dates, 2. institució de formació, localitat o país,

3. matèries cursades i competències adquirides. o Competències personals:

1. Llengua materna,

2. altres idiomes (cal especificar-ne els nivells de comprensió oral, comprensió escrita, interacció oral, expressió oral i expressió escrita, amb el detall dels títols o certificats segons

el Marc europeu de referència per a les llengúes), 3. competències comunicatives (cal indicar com s'han adquirit i en quin context), 4. competències relacionades amb el treball (s'han d'indicar les competències professionals de l'entorn laboral que no es descriuen en altres seccions), 5. competència digital (autoavaluació dels nivells adquirits en: tractament de la informació, comunicació, creació de continguts, seguretat i resolució de problemes. Els nivells proposats són: usuari bàsic, usuari independent i usuari competent. Convé aportar, a més,

els certificats de la formació TIC), 6. altres competències no indicades en les seccions anteriors (cal especificar el context on

s'han adquirit): 7. permís de conduir. o informació addicional: publicacions, presentacions, projectes, conferències, seminaris, pre-

mis i distincions, pertinença a grups o associacions, referències, cites, cursos, certificats.

2.

Estructures lingúlstiques

-s Completeu els espais buits amb la preposició que corresponga.

Si cal, feu la contracció de la

preposició amb l'article que hi ha perquè el text siga correcte i adequat. Este bolet no és bo

1

menjar. Vull posar

2

relleu les meues opinions.

Tinc el compte del banc

3

descobert. Són uns mobles fets

Els vaguistes tenien por

5

les represàlies que prenguera la patronal. Esta botella fa

olor

6

salfumant. És un magnífic avió

7

reacció. Entorn

esta questió hi ha moltes coses a dir. No vàrem poder escapar des. Val més fer cas caminar

13

11

10

4

9

encàrrec.

8

el control dels guar-

consells que et donen els teus majors. De menut li agradava

quatre grapes. Sempre vas

el que hem vist abans. En comparació

12

14

pressa. Este vestit és diferent

el que tinc jo, este és massa

15/

Aptet

CI

dur. No podrem escapar

15

control de les policies. Hem de fer cas

16

consells de les persones amb experiència.

1

9

2

10

3

11

4

12

el

13

6

14

7

15

8

16

nn

—

Cada cas.

No sé menjar el

1

de l'ou sense pa. Se m'ha trencat la

retger me la podrà arreglar. Les

tota la vida s'ha posat una colate. Va botar una

3

4 6

9

mort. El

11

Va entrar un L

14

per a dormir. Amb la

5

va fer el batut de xo-

de la llar i es cremà la casa. La meua filla sols és

8

perque li feia mal la mà. El

7

va influir en el canvi d'estil en la pintura. 10

va executar la sentència de

de l'oliva no heu de tirar-lo a terra. En eixir al balcó d'aquell gratacel em 12

LV

13

dels colors feia que el quadre fora de gran bellesa.

és perillós per a les embarcacions. Dins de la

Necessitem una

16

ments. Em vaig

18

de Déu va

i no sé si el cor-

les va fer ma mare del pollastre que sobrà. Ma iaia

per a algunes coses. El moviment artístic d' Duia una

2

19

15

tenia les aspirines.

per a la llàntia. El focus de l'escenari m'

17

per mo-

de la gran desgràcia familiar per la qual estava passant. La Mare

un fill de nom Jesús. Aquell objecte era de

20

1. Massa esferoidal groga que hi ha en l'interior dels ous de les aus i dels rèptils:

2. Peça de metall o d'uns altres materials que servix per a unir els dos caps d'un cinyell consis-

tent en un marc travessat per un eix proveit d'una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l'altre cap, que queda subjecte per mitjà de la pua o pues: 3. Bola de carn o de peix picada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies:

4. Bossa de malla que es posa al cap per a retindre els cabells: 5. Aparell culinari que permet triturar i mesclar els aliments:

6. Partícula incandescent que es desprén d'un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament:

7. Que se servix de la mà o el peu esquerre en allò que la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret:

158

UNITAT 7.

ENS CUIDEM

Part d'una unitat militar que va davant de la resta. Moviment artístic o ideològic més avançat respecte a les idees o els gustos de l'època: Tira de teixit d'amplada variable utilitzada per a subjectar els apòsits en una ferida o per a lligar o embolicar un membre: 10. Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals: 11. Part interna llenyosa d'un fruit carnós:

12. Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap:

13. Acord de sons, colors, moviments agradables: 14. Roca arran d'aigua o a molt poca distància de la superfície de l'aigua: 15. Armariet o estoig amb medicaments, gases, etc. per a casos d'urgència:

16. Làmpada elèctrica formada per una espècie d'ampolla de vidre a l'interior de la qual hi ha un

filament metàl-lic, generalment de tungsté, que produix llum per incandescència en circular-

hi el corrent elèctric. 17. Reduir o impedir momentàniament l'ús de la vista: 18. Sentir compassió (per algú):

19. Donar existència dins si mateix (a un nou ser) per la fecundació: 20. Substància dura, blanca, iris:

Recorda de les preposicions... Les preposicions són elements que ens permeten unir un substantiu a una altra base lèxica de manera que este esdevé un complement de la base lèxica a la qual s'adjunta. S'estructuren en tres grans grups: simples (àtones

i tòniques), compostesi locucions prepositives.

Les preposicions simples àtones estan formades per una sola paraula (tret del grup per a) i no tenen tonicitat. No és genuí, en la nostra llengua, usar dos preposicions àtones seguides, són construccions que cal evitar ( "En lloc d'als teus amics, has de donar-ho als teus fills.

— Has de donar-ho als teus fills, en lloc

de donar-ho als teus amics). Entre les preposicions simples àtones més destacades cal enumerar: - La preposició a apareix: 1. En un complement de lloc: La casa està a la vora del riu. 2. En un complement de temps: Soparem a les nou.

. En les locucions adverbials de manera, temps i lloc: Actua a la babalà.

Sempre arribes a

deshora. En l'objecte indirecte: Telefones a Josep o a Marifé2 5. Excepcionalment, davant d'un objecte directe: Ha fet referència a vosaltres. Es miraven l'un a

l'altra. El critiquen molt, a Emili. Cal avisar (a) tots. (A) qui has vist2 Em va presentar la seua germana (a) la qual, però, jo ja coneixia. . En una sèrie de verbs com els que es mencionen a continuació, introduix el complement de rè-

gim verbal (CRV): accedir, acostumar-se, arriscar-se, atindre's, atrevir-se, avindre's, contribuir, decidir-se, dedicar-se, excitar-se, exposar-se, limitar-se, procedir. . Quan, als verbs i les locucions que acabem d'assenyalar i els que s'indiquen a continuació, els seguix un infinitiu en lloc d'un substantiu: aplicar-se, complaure's, confiar, consistir, convertir, 159

Aptet

Cl

creure. En canvi, utilitzarem la preposició en si als verbs indicats els seguix un grup nominal i no un infinitiu (Només penseu en els diners, però: Només penseu a fer diners). . Davant d'infinitius que funcionen com a complements d'un substantiu o del pronom res (Tinc molt a dir-vos i no: ... "que dir-vos). . Introduix el preu quan en este s'indica la unitat de venda (Van a tres-centes la dotzena). 10. Seguint l'adverbi com Significa "en qualitat de" (Com a expert, va donar la seua opinió). 11. Expressions que es construixen amb la preposició a o bé sense (Compra-ho a càrrec de la

presidència i no amb càrrec a la...: És a dir (i no: és dir). - La preposició en s'usa: 1. En circumstancials de lloc davant dels o indefinits: Busca-ho en un bon llibre. o demostratius: Pujarem en aquell terrat.

2. Amb verbs com ara tardar, pensar, vacil-lar, complaure's, consentir, tindre interés, ser cons-

tant... no seguits d'infinitiu: Només pensa en el joc. Tardà en la resolució. Té interés en la

resposta. Es complau en l'elecció. 3. Indica els períodes en què es du a terme l'acció del verb: en un moment, en un tres i no res,

ho rectificaràs en llegir-ho... Cal tindre en compte que: 1. Té certs usos figurats (No he trobat en ell l'ajuda esperada, Es va expressar en termes irònics).

2. Les dates que indiquen solament els anys es poden introduir també mitjançant la preposició en, encara que és més aconsellable fer-ho amb l'article c/ o amb el grup nominal : any: Vaig

nàixer en 1952 / Vaig nàixer el 1952 / Vaig nàixer l'any 1952. . Per a expressar el segle en què ha ocorregut un esdeveniment es pot utilitzar en el segle, però

també al segle.

Apareix en certes construccions, com ara: Tindre el compte en descobert (i no: "al descobert). Passar en net uns apunts (i no: "a net). Viure en l'estretor (i no: "amb molt d'estretor). Nàixer en bona estrella (i no: "amb bona estrella). Ara són en mar (millor que Ara són a la mar). Aviat arribaran en terra (millor que Aviat arribaran a terra). - La preposició amb indica companyia, contacte, instrument, mode, etc.: Ve amb uns amics.

Ho

tallarem amb un ganivet. Feu-ho amb paciència. També s'usa —en coincidència amb la preposició en— per a indicar els mitjans de locomoció, de transport: Hi vaig amb autobús, però en torne en tren. Convé, d'altra banda, no confondre l'ús de la preposició umb i el de la proposició cn. Atenció

a construccions com ara "Aniré en el teu germà, " Talla-ho en el ganivet, etc. Observeu la utilització

d'esta preposició en certes locucions: l amb molta honral (i no "a molta honra), Amb justícia, s'hauria d'haver revisat (i no: "en justícia...). La construcció acabar ch només és adequada en el sentit recte dels seus components: L'acte va acabar amb el cant de l'himne. L'edifici acaba amb una cúpula. No convé usar-la en el sentit de "posar fi": Em sembla que este xiquet m'acabarà la paciència

(i no: ... "acabarà amb la meua paciència). L'exèrcit va posar fi a la revolta (i no: ... "va acabar amb la revolta). Tampoc no és convenient utilitzar el castellanisme "poder amb, que cal substituir per uns altres girs genuins: El nostre candidat no va poder vèncer l'opositor (i no: ... "no va poder amb

l'opositor). La construcció fer-se amb significa 'tractar-se, tindre relació": Em faig amb tots els meus veins. Són dos famílies que es fan molt. Per contra, no és genuina quan el sentit és "aconseguir,

atrapar': Va eixir tan de pressa que no el van poder atrapar (i no: ... "que no es van poder fer amb 160

UNITAT /.

ENS CUIDEM

ell). La construcció "atrevir-se amb, no és valenciana. En la nostra llengua cal usar atrevir-se a to" (alguna cosa): No m'he atrevit mai a fer el camí de Sant Jaume. Observem, finalment, que el verb somiar és transitiu, i per tant no pot dur cap preposició: Qui té fam somia rotllos (i no: "amb rotllos). - La preposició de indica procedència, punt de partida, causa, origen. Davant d'un complement nominal indica matèria, origen, autor, espècie, contingut, etc: Vull un sac d'arròs. Assenyala la relació

de propietat, possessió o pertinença: Dona'm el jersei de Carles.

Cull pomes de la pomera. Va

amb alguns verbs com: parlar, saber, queixar-se, adonar-se, penedir-se, dubtar, oblidar-se, riure's, burlar-se, abstindre's, etc. per a introduir un complement: Parla de nosaltres. No sap res de música. Adona't del canvi. A més, cal saber que: 1. Forma part de la perifrasi d'obligació haver de 4 infinitiu: Hem de parlar, així que vosaltres heu de callar.

2. Apareix en certes construccions, com ara: avió de reacció (i no: "a reacció), caminar de quatre

grapes (ino: "a quatre grapes), cuina de gas (i no: "a gas), de pressa(ino: "a pressa), diferent del que... (i no: "al que...), embarcació de vela (i no: "a vela), en comparació del que... o amb

el que ... (i no: "al que... ), entorn d'una questió (i no: "entorn a), escapar del control (i no: tal control): fer cas dels consells (i no: "als consells), gust de cremat (i no: "a cremat), llanxa de vapor (i no: "a vapor), olla de pressió (i no: "a pressió), olor de (i no: "olor a), prendre una

cosa de broma (i no: "a broma): obrar de connivència amb... (i no: "amb connivència de...):

ràdio de piles (i no: "a piles), saber de ciència certa (i no: "a ciència certa), ser, de molt, el/la millor, més gran, etc. (i no: "amb molt...): soroll de buit (i no: "a buit), tela de quadres/flors... (ino: "a quadres /flors / ratlles...), tindre por de les represàlies (i no: "ales represàlies), traure profit de (i no: "traure profit a), vehicle de motor (i no: "a motor), vestit de ratlles (i no: "a ratlles).

3. Està en la construcció a base de quan indica el(s) componentís) d'una recepta: Faré una sopa a base d'api i peix. No és correcta quan significa "a força de, a còpia de': L'han convençut a força d'insistir-li (i no: "a base d'insistir-li). 4. La locució de cara a és correcta quan vol dir "amb vista a, pensant en" o "en direcció a".

5. S'ha de tindre en compte que: 1. La construcció de l'orde de no és genuina i cal substituir-la per altres com ara aproxima dament, si fa no fa, de vora, d'uns, etc.

2. La locució dins de no és adequada per a indicar que una acció es du a terme a la fi d'un

període de temps (Si presentes el document d'identitat, en una setmana et donaran el passaport, i no: "dins d'una setmana....). 3. La construcció d'immediat: és inexistent en la nostra llengua. En diem immediatament,

de seguida, tot seguit, etc. "De mal en pitjor: en valencià hem de dir com més va, pitjor. 4. L'estructura "de no 4 infinitiu no té el valor condicional.

- La preposició per indica la causa, el motiu, el mitjà i l'orde: Ho has fet per mi2 Per culpa teua l'he agafat dels cabells. Introduix els predicatius i els complements agents de la veu passiva: Ha estat redactat per tots els estudiants conjuntament. També indica un lloc que servix de pas: Ves per Xàtiva. Precedix un infinitiu quan este va darrere d'un verb d'acció voluntària: Ballem per divertirnos. En les designacions de temps, esta preposició introduix els mesos i determinades èpoques de l'any (Ens va visitar per l'abril). En canvi, no convé usar esta mateixa preposició per a introduir les

parts del dia, en les quals hem d'usar la preposició a (al matí i no, "pel matí). Pren part de diverses

construccions com ara: Amics per sempre (i no: "per a sempre), Anar pel camí de fer-se ric (i no: testar en camí de fer-se ric), Estudiar per mestre (i no: "per a mestre), Fer una cosa per força (i no: 161

Apte"

(Cl

tg la força), Per postres tenim plàtans i taronges (i no: "per a postres...), Un treball per encàrrec (i no: d'encàrrec).

La preposició per a indica finalitat, objecte o destinació: Ho he portat per a tots. Unes són per atui unes altres per a vendre. Precedix un infinitiu quan este va darrere d'un verb d'acció no voluntària: No val per a res. En les determinacions de lloc, indica la destinació (A mitja nit hi ha un vol per a Londres). Quan un infinitiu representa al mateix temps la causai la finalitat d'un altre verb principal,

si el verb principal és d'acció voluntària, s'ha d'introduir mitjançant la preposició per (He vingut per visitar-te). Observem, en canvi, l'ús de la preposició composta per a amb verbs que no són d'acció voluntària (Açò servix per a curar el constipat). Hi ha verbs que no són d'acció voluntària i, per tant, es construixen amb per a (caldre, convindre, existir, faltar, guanyar, haver-hi, mancar, necessitar,

perdre, ser necessari, ser, servir, tindre, etc.). La preposició fins a, o bé fins, introduix el terme que designa el lloc o el període de temps al qual algú O alguna cosa arriba, però sense ultrapassar-lo. Però en estes designacions temporals o espacials el grup fins aes reduix a fins davant d'alguns adverbis, els demostratius, la preposició peri la conjunció

que. Per tal de saber en estos casos quan hem d'usar fins O fins a, Cal tindre present quina seria

la frase sense la preposició fins. (Arribarem Ú dilluns que ve. No arribarem fins Ò dilluns que ve. Arribaran a la vesprada. No arribaran fins a la vesprada.). En els casos d'adverbis en què podem

posar o no la preposició a, podem, paral-lelament, usar fins o fins a: On vas / A on vasP Fins on vasP / Fins a on vas2 Les preposicions simples tòniques Sí que tenen tonicitat a l'hora d'emetre-les.

Ací les teniu en un

quadre: contra

Posa-ho contra la paret. Va contra les lleis.

devers

Havia d'anar devers Elx i vaig anar devers Elda.

entre

Ho farem entre tots, entre els dies 14 i 28.

envers

No m'agrada la vostra posició envers Ricard.

malgrat

Malgrat que ploga, jugarem el partit.

segons

Segons ell i segons tots, no ho hem aconseguit. Ho ha dit sense saber que estaves sense un cèntim.

sense o sens

Vens amb el cotxe o sense2 Sens dubte tens raó.

ultra

He de corregir-la, i ultra això, comentar-ho.

Vers

No para d'anar d'un costat vers l'altre.

Les preposicions compostes estan formades per més d'una paraula.

162

capa

Preferiu anar cap al camp o cap a la platja2

des de/que

Des d'ara ho veuré tot des d'un altre punt de vista.

fins a

Hem menjat fins a no poder més.

com a

Van proposar la prova com a alternativa.

UNITAT /.

ENS CUIDEM

Les preposicions compostes cap a, des de/que, fins a i com a. La preposició cap a té un valor bàsic

locatiu i assenyala destinació però sense arribar al punt final (Va cap a casa). Pot tindre un valor figurat

(Aquella actriu camina cap a l'èxit). També pot indicar aproximació temporal o quantitativa (Va arribar cap a les onze). En els usos locatius, esta preposició es reduix a cap davant d'algunes paraules començades

generalment per a. En concret, es reduix davant dels adverbis (aci. aqui, allí, allà), davant dels adverbis que indiquen direccionalitat com ara (arniunt. avall, avant, arrere, enllà, endins) i davant dels demostratius aquest, aqueix, aquell:

Ús de cap

Ús de cap a

Anàvem cap allà / allí.

Anàvem cap a la platja.

Veniíem cap ací.

Veniem cap al poble.

Anàvem cap amunt / avall.

Anàvem cap a dins.

Anàvem cap aquella casa.

Veníem cap a esta casa.

Les preposicions des dei fins a assenyalen, respectivament, el punt d'inici i d'acabament d'un moviment

O d'un període temporal, i molt sovint apareixen en correlació (Anàrem des de Londres fins a Oxford). D'una banda, la paraula des seguida de la preposició de forma la locució prepositiva ces de, i seguida de que, la locució conjuntiva des que. Pel que fa a la preposició fins a, cal tindre present els aspectes seguents:

Introduix el terme que designa el lloc o el període de temps al qual algú o alguna cosa arriba, però sense

ultrapassar-lo (Comptaré fins a vint). Però en estes designacions temporals el grup fins a es reduix a fins

davant d'alguns adverbis, els demostratius, la preposició peri la conjunció que (Tacompanyaré fins allà: Fins este diumenge no hi haurà fluid elèctric). Per tal de saber en estos casos quan hem d'usar fins o fins

3, Cal tindre present quina seria la frase sense la preposició fins. Amb un valor temporal, s'usa fins a amb substantius o sintagmes nominals que tenen un valor díctic o expressen una data precisa i també amb

oracions d'infinitiu (No tornarem fins a a la setmana que ve). Però s'usa fins amb adverbis amb valor dictic (ahir, demà, ara, enguany...), amb sintagmes preposicionals i amb oracions introduides per que o per fins (Fins demà). Com a adverbi equivalent a fins i tot O inclus també s'usa la forma fins (Hi érem tots, fins els més menuts). La preposició com a té dos valors:

1. El comparatiu per excel-lència amb la significació de 'com si fora', "a la manera de' (Es volien com

a bons germans). Però si el sintagma comparatiu va precedit d'un determinant, com ara l'article definit o l'indefinit, la preposició com a es reduix a com (Es volien com uns bons germans). 2. Amb valor predicatiu, cas en què la preposició composta com a Significa "en qualitat de, "en concepte de' (Va parlar com a president de l'entitat).

Les locucions prepositives Són uns aplecs de paraules que, tot i no ser autèntiques preposicions, actuen

com a tals. Ací en teniu les habituals: - Procedents d'adverbis:

abans de: arran de, després de, com a: com, dalt, damunt: darrere, davant, dessota, dins (o dintre), en tant que, enfora de, enfront de: enmig de: entorn de, fora de, lluny de: prop de, quant a, sobre, davall (o sota): vora... - Procedents de gerundis o de participis: durant, excepte: dret a, llevat de: mitjançant, no obstant 163

Aptet

Cl

això, salvant, tocant a: tret de.

- Conjunts de preposició 4 un altre element - preposició: a causa de: per causa de: a raó de, a favor de, a desgrat de: a despit de: a excepció de: a fi de: per

tal de: a força de, a còpia de: a partir de, a través de, al costat de: al peu de: per culpa de, en contra de, en lloc de: en comptes de, en virtut de, en vista de: per amor de: per esguard de ... Canvi i caiguda de preposicions

Hi ha una sèrie de verbs que porten un complement anomenat complement de règim verbal (CRV) que habitualment va introduit per una preposició (acostumar-se a, pensar en: saber de, amenaçar amb). Però si el complement de règim verbal està representat per un infinitiu, els complements que són introduits per

les preposicions en i amb es canvien, respectivament, en ai de (Només penseu a menjar-vos la mona de Pasqua: Ens va amenaçar d'expulsar-nos). Atenció a este canvi preposicional, atés que és causa de molts errors. Convé observar, per tant, que la preposició enno va mai davant d'infinitiu, excepte en el cas d'indicar

una circumstància temporal, substituible, en esta ocasió, per l'adverbi quan 4 verb (El vaig veure en pujar per l'escala: quan pujava per l'escala). Però si el complement de règim verbal és una oració introduida per la conjunció que, la preposició desapareix.

Observeu les tres possibilitats: Confie en el resultat de

l'examen / Confie a aprovar l'examen / Confie que aprovaré l'examen. Del que acabem d'indicar es deduix que no són gramaticalment acceptables els conjunts "a que, "en que, "de que. De vegades, la desaparició de la preposició davant de la conjunció que resulta molt forçada. Llavors s'aconsella introduir l'oració amb l'expressió el fet que O alguna altra que puga fer la frase més normal: L'error es deu al fet que no has sabut

buscar la solució (i no: "a que no has sabut).

CT : Ompliu els buits amb la grafia adequada (I, /-I):

NruconUs

Han comprat una parce. — a a la muntanya. Ha eixiti —— és de l'accident. La vostra paciència és i. imitada.

La co. ecció de segells tenia molt de va. or. No servix per a res, és una nu..— itat.

No saben si és una construcció i..— ícita.

La libè

Uu

a télesa — es molt de. —icades.

Ade. —aiCami— aes presenten si. enciosament. Al zoo. 'òÒgic hem vist els gori.— es.

—o Les ratlles para

e

es no es troben.

Recorda de les consonants taterals (I, IL, H, HI, 11) i nasals (m, n, nvli de l'us de les grafies... - La grafia l inicial apareix en la nostra llengua en poques paraules. Solen ser cultismes, és a dir, paraules que han estat preses del llatí en època tardana. La majoria de paraules amb inicial llatina han passat a ll, es comprén que hi haja una tendència a articular també amb inicial paraules que no la duen. Entre estes paraules convé recordar les seguents: laberint, labial, làmina, lectura, legal, límit, línia, litre, lògic, lògica, lunar...

164

UNITAT /.

ENS CUIDEM

- La grafia ll representa el so palatal lateral /A/, que pot aparéixer en qualsevol posició: lluc, palla, all. Observeu l'escriptura de les paraules seguents, totes amb //, però que poden ser confoses a causa de la interferència amb les castellanes corresponents: allegro, assolellat, cella, cristall, llegenda, porcellana, sentinella, xandall... - El digraf tl (o tll) apareix exclusivament en posició intervocàlica. La pronúncia que proposa l'AVL

és la geminada: (amélla), fbàllel, (búllal... tot i que també és admissible la simple: famélal, Ibàle), búlal... Convé indicar que en alguns parlars s'han palatalitzat les paraules que hem vist, de manera

que tenim doblets, del tipus: batle/batlle: espatla/espatlla, ametla/ametlla, etc. En paraules cultes, però, la pronúncia és Ídil: atlàntic ladlàntilci, atles fàdies), atleta ladlétal. - La ele geminada ll apareix exclusivament en posició intervocàlica. S'escriu amb

1. Les paraules començades pels prefixos seguents:

1. all- (al-legar, al-leluia, al-ludir)

2. col:l— (col-laborar, col-lecció, col-locar)

3. gal-l-- (gal-la, Gàl-lia, gal-licisme)

pbau

l-l- (il-luminar, ib-licità, il-lustre) mil-l— (mil-lenari, mil-lenni, mil-límetre)

sil-l— (síl-laba, sil-lepsi, síl-lid).

2. Les paraules acabades en:

1. —ella (aquarel-la, caravel-la, varicel-la). 2. —illa (axil-la, pupil-la, tranquil-la). 3. -—il-lar (axil-lar, capil-lar, vacil-lar). 4. —el-lar (apel-lar, cancel-lar, interpel:-lar).

5. —el-lir (excel-lir, expel-lir, repel-lir). 3. Hi ha un grup de paraules d'evolució culta que es relacionen semànticament amb mots d'evolu-

ció popular amb //: all (al-liaci), ampolla (ampul:-lós), aixella (axil-lar), cancell (cancel-lar), cabell (capil-lar), cervell (cerebel-lós), corall (coral-lí), cristall (cristal-lí), falla (fal-lible), flagell (flagel-lar), gallina (gal-linaci), llull (lul-lià), mall (mal-leable), mamella (mamil-lar), maixella (maxil-lar), metall (metàl:lic), moll (mol-lície), pell (pel-lícula). 4. Entre altres menys usades, les paraules seguents: apel-lació, cal-ligrafia, cèl-lula, circumval-la-

ció, el-lipse, excel-lent, flagel-lar, franel-la, hel-lènic, idil-li, imbecil-litat, instal-lar, intel-ligència, mal-leable, medul-la, metàl-lic, nul-la, paral-lel, ral-li, recol-lectar, sol-licitud, tranquil-litat, um-

bel-lífer, violoncel-lista, xinel-la... 5. Observeu, també, l'escriptura d'estos noms propis amb —-: Al-là, Avel-lí, Brussel-les, Compos-

tel-la, Marcel-lí, Priscil-la, Sal-lustí, Silla, Tertul-lià... 6. Atenció a l'escriptura de les paraules seguents, atés que, pel fet d'estar a final de paraula, no geminen la /, però sí que ho fan altres paraules de les famílies lèxiques respectives: Camil

(però: Camil-la), intranquil (però: intranquil-la), Maquiavel (però: maquiavèl-lic), mil (però: mil-lèsima), Marcel (però: Marcel-la), nul (però: anul-lar, nul-litat), protocol (però: proto-

col-lari), tranquil (però: tranquil-la). 7. Observeu, també, l'escriptura de les paraules seguents, cap s'escriu amb :-:, però molt sovint

són causa de confusió: aleatori, alegria, aliatge, alumini, balena, celebrar, colitis, elaborar, eliminar, miler, revelar, solucionar... - El grup t/lrepresenta, fonèticament, la repetició de la //, de tal manera que paraules com ara ametlla,

espatlla i rutlla es pronuncien faméAAal, fespàAMAal i IrúAAa), encara que en valencià tenim una altra 165

Aptet

CI

forma: ametla, espatla i rutla. En canvi, moltes altres com: bitllet, butlletí, butllofa, desenrotllar,

enrotllar, espitllar, espitllera, esquitllada, esquitllar-se, ratlla, ratllar, rotllo o rotllar cal pronunciarles amb una

només com fràAal, per exemple.

Finalment, observeu estos grups de paraules, els quals poden ser causa d'algun error: anul-lar: 'tornar nul, destruir € anular: "relatiu a l'anell", legat: "enviat, delegat" —S llegat: "allò que hom llega en testament', legítima: 'basada en el dret, en la legalitat" £€ llegítima: "part obligada d'herència', rebel-lar-se: 'faltar a l'obediència" 4 revelar: "mostrar allò que està amagat", vetlar: "no dormir" ES

velar: "cobrir amb un vel", vil-la: 'casa d'estiueig" € vila: "població". Les consonants nasals m, n i ny s'anomenen nasals perquè, en emetre-les, la part carnosa del pa-

ladar baixa, de manera que l'aire fluix lliurement a través del nas. Tenim tres consonats nasals: m, n, ny. Toti que la distinció sol ser molt clara, en alguns casos —sobretot en posició final de síl-laba—

poden haver-hi certes confusions. Convé, per tant, tindre presents les normes seguents: Escrivim m davant de

Excepcions

b: ambre, cambra, rambta...

Derivats de ben-: benparlat, benparlant

p: company, ampli, compra... Derivats de: tan—: tanmateix.

m: immaculat, emmalaltir...

gran-: granment.

en-: enmig.

Els mot formats amb els prefixos:

con-: conferència... en—: enfrontar...

f: simfonia, amfiteatre, triomf...

in—: infermer...

lles paraules: fanfàrria, fanfarró.

pc assumpció, redempció... pt:

assumpte,

compte,

exempt,

atemptat,

redemptor...

Escrivim n

Excepcions

Davant de consonant diferent de b, p, m, f:

comte, somrís, somrient, premsa, zumzejar,

tancar, rondalla, conte, concurs...

Samsó, somni...

Davant de v: invent, convit, canvi...

Els derivats de circum-: circumval-lar, circumval-lació... i les paraules tramvia i triumvirat.

En els acabaments de l'imperfet d'indicatiu

de la primera conjugació: cantava, jugava, menjava...

Atenció a l'escriptura de les paraules pneumàtic i mnemotècnic.

166

UNITAT 7.

ENS CUIDEM

- La grafia ny representa el so palatal /n/. Convé remarcar que ny es pronuncia sempre /p/ i, per tant, els nostres cognoms Alemany, Company, etc. no s'han de pronunciar "alemani, "compani..., ni grafiar-los fAlemafi..., "Compaf..., formes desproveides de qualsevol tradició tant valenciana

com castellana. Grafies com ara "Casafi (o Cassafi), Alemafti són castellanismes gràfics que no es corresponen tampoc amb la tradició d'escriptura de la llengua de Cervantes. Observeu com són els

topònims segúents: Peníscola i Cap Canaveral (USA). - Les nasals geminades dupliquen o allarguen lleugerament una mateixa consonant (la segona del digraf). Els digrafs nasals geminats són: mm

commutar, Immaculada, immoral, Gemma...

tm

atmosfera, setmana, sotmetre, arítmia, algoritme...

nn

len

Anna, perenne, innat, bienni...

cotna, ètnic, etnòleg, etnografia...

En valencià les paraules amb —tm— de caràcter patrimonial, com ara setmana, atmosfera, etc., no solen geminar-se. La pronúncia d'atmosfera recomanada per l'AVL és (admosféra), en canvi per a setmana pro-

posa Ísemànal amb una eme només. En el cas de cotna, l'AVL proposa ltónnal i per a la resta de paraules

amb tn proposa pronunciar-les com ètnic fédnil ). Fixeu-vos en estes paraules que molt habitualment usem de manera inadequada a causa de la interferència de les formes castellanes corresponents: 1. Compte: 'acció de calcular una quantitat". T'has equivocat en el compte: sobren 36 euros. En la

família lèxica de compte trobem: comptar, comptabilitzar, comptable, recompte, comptabilitat... i les expressions: tindre en compte, al comptat, en compte de, compte corrent bancari, etc. Tam-

bé trobem el grup —mp— en uns altres termes relacionats lèxicament: computar, computadora, còmput, etc. 2. Conte: 'rondalla, narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis.

Ma mare ens contava uns contes preciosos.

En esta mateixa família trobem: contar,

contalla, contarella, contista, etc.

3. Comte: 'títol nobiliari". És filla del comte de Carlet. En la mateixa família lèxica trobem paraules com ara: comtessa, comtat, comtal, vescomte, vescomtal, vescomtat, etc.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

-s, Busqueu en la llista de reproducció Apte- C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Monument de Chabàs als jardins del Real" i escolteu-lo dos vegades. Trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Quan va informar el diari de l'enderrocament accidental del monument a Chabàs2 1. El mes passat. 2. Per desembre de l'any passat.

3. Fa uns dies.

167

Aptet

CI

2. Es deia per equivocació que el monument estava dedicat 1. al músic Joaquín Rodrígo.

2. al músic Eduard López-Chavarri. 3. a l'investigador Josep Sanchis Sivera. 3. Roc Chabàs fou 1. el fundador de la historiografia valenciana moderna entre dos segles. 2. un gran investigador de Dénia.

3. membre de la Renaixença valenciana. 4. L'escultura la va pagar 1. Teodor Llorente.

2. una subscripció popular.

3. l'Ajuntament de la Ciutat de València. 5. Fou inaugurat el monument 1. el 1929. 2. al començament del segle XX. 3. el 1928. 6. El monument a Roc Chabàs 1. és irrecuperable. 2. té en la columna desperfectes superficials.

3. té el bust danyat. 7. L'Ajuntament 1. va restaurar el monument immediatament.

2. no l'ha restaurat perquè no té pressupost. 3. no s'ha pronunciat. 8. Roc Chabàs fou 1. un patrici generós. 2. un capellà que predicava molt bé.

3. un poeta la memòria del qual cal recuperar. -

d

-x

En la fàbrica on treballeu s'accidenta Pere.

Heu de contar a la vostra companya per un correu

electrònic: què ha passat, les cures que li han realitzat i l'atenció rebuda en l'hospital. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. Posteriorment, una vegada li relateu el que ha passat, heu d'argumentar a la vostra companya que

esteu en contra que hi haja treballadors i treballadores en les fàbriques sense contracte. Descripció de l'accident de Pere a la fàbrica

En la nostra fàbrica fem caixes de fusta per a les fruites. És un treball en cadena que necessita molta concentració. Fem moltes hores i a voltes estem excessivament cansats. No tots tenim un

contracte, ja que hi ha persones que ajuden de manera puntual algunes hores al dia. És el cas del meu amic Pere, qui, per amistat amb els caps de l'empresa, dona un colp de mà algunes voltes. Hui ha passat un accident desagradable. Hem actuat ràpidament per a evitar una desgràcia major

168

UNITAT 7. ENS CUIDEM

fins que ha arribat l'ambulància. La meua companya està de viatge i té molta relació amb Pere. Li hem enviat un correu electrònic per a explicar-li-ho. IDEES o Relateu com ha sigut l'accident.

o Qui li aplica les primeres cures fins que arriba a l'hospital2

o Què li han fet en l'hospital2

o Com es troba en este moment2

ARGUMENTACIÓ o Els treballadors i les treballadores sense contracte laboral no tenen cap dret.

o En cas d'accident laboral no poden posar cap tipus de reclamació a l'empresa. o El fet de no cotitzar els deixa sense cap tipus de pensió.

Recorda de l'argumentació que... - L'argumentació és un discurs que té com a objectiu l'expressió de l'opinió personal amb raons a fi

de convéncer l'interlocutor. - El text argumentatiu està compost de tres parts: introducció, fets i arguments, i conclusió. - Els tipus d'argumentació són estos: 1. L'argumentació es fonamenta en una cita a l'autoritat. 2 . l'argumentació es basa en el nombre de vegades que ocorre un mateix fet. 3 . l'argumentació partix d'un model inquestionable de conducta.

4. L'argumentació defén el benefici que pot produir l'aplicació del raonament

5. L'argumentació s'inicia amb un relat al-legòric introductori. 6 . L'interlocutor utilitza figures retòriques en la seua argumentació per a fixar l'atenció del receptor.

CTE DESESESCECSESECESCEA — Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra perso-

na. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

T'agrada molt fer esport. Al teu amic Xavi no li agrada gens ni miqueta. Heu de convéncer-lo que

l'activitat esportiva és sana i necessària. Idees: o L'esport t'ajuda a tindre un caràcter més bo.

o Les activitats esportives milloren la salut. o La pràctica esportiva ajuda a compartir i a Socialitzar-se. o Fer esport resulta econòmic.

169

Aptet

Ci

Situació comunicativa de la persona B

No t'agrada fer esport. Consideres que és una moda i no vols fer-ne cas. Has de convéncer el teu amic Vicent que no és imprescindible fer activitats esportives.

Idees: o Pots tindre bona salut sense practicar esport. o Et pots cuidar l'alimentació i no fer pràctiques esportives.

o No t'agrada seguir les modes i fer esport és una moda. o La pràctica de l'esport és cada vegada més cara.

4.

Literatura: les sèries

3 Llegiu el text i contesteu les preguntes.

'Vinter is coming': Les estacions en 'Joc de trons'

: 07/07/2017

Fernando Ballesteros El món de Joc de trons, o si em permeteu, Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de

novel-les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions es prolonguen uns quants anys

i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així2 Com ja us deveu imaginar, la Xarxa va plena d'explicacions molt variades que van des de glaciacions fins a hiverns nuclears,

passant per òrbites excèntriques o fenòmens com El Nifio... fins al punt que el mateix George R. R. Martin, en una entrevista per a Entertainment VVeellly, aclaria la causa de les estacions anòmales: és màgia.

D'acord, tal vegada les causes són màgiques, però sens dubte arrelen en fenòmens físics. Hi ha prou amb fixar-se en el que diuen les novel-les. L'arribada de l'hivern que estava ccomingn

era determinada pels savis de Ponent per mètodes astronòmics, mesurant la duració dels dies i l'altura del sol sobre l'horitzó. Quan aquests arribaven als seus valors mínims, sabien que havien assolit el solstici i que l'hivern començava. I això és purament una questió de geometria,

que implica que l'eix de rotació planetària en l'hemisferi nord (on té lloc la trama) ha d'estar apuntant en direcció diametralment oposada al sol. Si l'eix de rotació no canvia de direcció, al cap de mig any l'eix nord apuntarà cap al sol i

començarà l'estiu. Però ben bé podria ocórrer que l'eix no estiguera quiet sinó que girara com una baldufa, que de fet és el que fa l'eix de la Terra. Aquest moviment es diu precessió, i en el cas del nostre planeta fa un gir complet cada 25.800 anys. Comparat amb la duració d'un any,

a efectes pràctics és com si no girara, però què ocorreria si el moviment de precessió durara exactament un any2 Si estigueren sincronitzats el període orbital i el de precessió, l'eix nord

sempre apuntaria en direcció oposada al sol i tindríem un hivern de duració il-limitada (Figura 2). Però si no estigueren completament sincronitzats sinó que foren semblants, podríem

trobar-nos amb els hiverns d'uns quants anys de la saga: si el període de precessió durara un 596 més que un any, ja ens plantaríem en hiverns de cinc anys de duració.

Però què fa girar l'eix d'aquesta manera2 En el cas de les novel-les, segons sembla, és la màgia, però en el de la Terra, és la força gravitatòria del Sol i la Lluna, i el fet que la Terra

no siga completament esfèrica, sinó bombada en l'equador. Si fora encara més aplatada o

1/0

UNITAT 7.

ENS CUIDEM

asimètrica, és a dir, menys esfèrica, o si hi haguera una font gravitatòria pròxima de major intensitat, la precessió de l'eix terrestre seria més ràpida.

Això permet postular (per a exasperació de Martin) un model físic que explique les estacions anòmales. Al cap i a la fi, la màgia ho té més fàcil si la física ajuda. Per a començar, la distribució de continents en Cançó de gel i foc és diferent de la nostra. El gran continent d'Essos es

distribueix al llarg de l'equador, i això augmenta l'asimetria del planeta en la zona equatorial. D'altra banda, i si hi ha un altre cos, invisible però pròxim, que contribuisca amb una estirada

gravitatòria addicional2 I si l'estrella té en Òrbita al seu voltant un forat negre no molt massiu que periòdicament passa prou prop del planeta per forçar-ne la precessió2 Això explicaria

també per què les estacions no es poden predir i en cada ocasió tenen una duració diferent. També explicaria per què el món dels nostres herois té només una lluna, perquè és ben sabut

que va tenir-ne una altra que va eclosionar quan els dragons van arribar... O potser se la 4va engolirs el forat negre acompanyant en un pas particularment pròxim2 EO Mètode 2017 - 93. Els problemes del mil-lenni - Primavera 2017 1. En la saga de Joc de trons, les estacions es perllonguen molts anys

1. de manera que no podem predir-ne la durada. 2. a causa de les glaciacions i els hiverns nuclears. 3. per una característica de les sèries novel-lades. 2. L'inici de l'hivern era sabut pels savis de Ponent 1. mesurant la distància entre el Sol i la Terra.

2. mesurant l'altura del sol sobre l'horitzó i la llargària dels dies. 3. calculant la geometria i l'eix de rotació del sol. 3. Què passaria si el moviment de precessió i l'orbital de la Terra es produiren al mateix temps 1. Que l'hivern passaria a ser una estació sense límits. 2. Que l'eix nord apuntaria sempre cap al Sol. 3. Que a efectes pràctics la Terra no giraria. 4. L'escriptor de la novel:la Joc de trons explica la irregularitat de les estacions

1. per l'exasperació que li provoca la física. 2. perquè va concebre un món amb només una lluna.

3. per causes sobrenaturals o forces secretes, és a dir, per la màgia. 5. L'autor de l'article 1. critica que este tipus de novel-les no tinguen una base científica. 2. tracta d'explicar de manera científica les anomalies estacionals.

3. es fa moltes preguntes, però no en resol cap.

Què has de saber de les sèriese - Una sèrie de televisió (contextualment, sèrie) és una obra de ficció que es realitza per a ser emesa pel mitjà televisiu i que consta de diferents parts que es diuen episodis. Hi ha un nexe d'unió entre els episodis que pot ser una temàtica central, poden ser els personatges o pot ser una història. Si sols té un episodi, s'anomena telefilm i si en consta de dos o tres, minisèrie. 1/1

Aptet

CI

- Les sèries poden basar-se en guions originals, en alguna novel-la o en una història real. - Les sèries es dividixen en quatre tipus: o Capítols independents sense cap línia contínua i sols amb uns personatges fixos. o Hi ha una continuació de la història iniciada en el primer capítol i,

a més, en cada episodi

comencen i acaben relats paral-leis. A voltes tracta de l'evolució de la vida personal dels personatges.

o L'argument iniciat en el primer capítol continua en els altres i el fil argumental va seguit, de

manera que cal veure'ls tots per a arribar al final de la sèrie. o Els capítols són completament independents sense personatges fixos ni línia argumental.

- Els personatges solen repetir-se en els capítols, encara que alguns abandonen les sèries i se n'incorporen de nous.

- Els gèneres de les sèries són: aventura, ciència-ficció, comèdia, drama, dibuixos animats, telenovel-la, etc.

5.

Prova: model EQI

COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Llegiu el text seguent i escriviu davall de cada número la lletra del fragment que completaria

els buits del text. Heu de tindre en compte que només hi ha un fragment adequat i que sobren fragments. El buit (O) és un exemple.

Barbarismes i barbaritats La paraula bàrbar, provinent originàriament del grec búrbaros, té un origen onomatopeic. Els grecs encu-

nyaren burlescament esta veu per a referir-se als antics perses, que, quan parlaven, repetien frequentment la vocal a, (0). Si fa o no fa, com hui diríem bla-bla-bla per a evocar un discurs buit de contingut. I de la referència inicial al llenguatge, la paraula bar-bar passà a designar metonímicament els parlants d'eixe idioma inintelligible. Esta assimilació era del tot normal, i continua sent-ho actualment: la llengua i l'ètnia

solen anar travades en una mateixa paraula. Per extensió, la paraula bàrbar passà a designar els estrangers. Però no a tots els estrangers. Els estrangers rebien el nom de xénos. Els bàrbars eren només els que no parlaven grec ni llatí. O dit d'una altra manera més entenedora: els bàrbars eren aquells pobles agrupats en estructures tribals que mantenien costums primitius. (1): 4... moren e caen aquells barbres sens ley, e les sues ànimes visiten la casa de Plutón, escrivia en

referència als turcs Enyego d'Àvalos, l'autor de Curial e Giielfa —i ara ja podem dir-ho amb més seguretat gràcies a la laboriosa investigació d'Abel Soler—. Ni que siga com a apunt marginal en el fil discursiu d'este article, cal deixar constància que la forma barbre, tal com consta en el text citat, era, efectivament, la variant normal de l'antiguitat. La variant bàrbar és un cultisme recent.

I de bàrbar sorgí el terme barbarisme per a referir-se de manera genèrica a les paraules procedents d'altres

llengiies. (2). El barbarisme no és un estrangerisme qualsevol. És un estrangerisme que es vol denigrar. El barbarisme es percep com un element corruptor de la identitat lingúística. Fins a un moment determinat, les llengiúes s'havien mesclat sense cap aspiració de puritat. Milers d'arabismes s'incrustaren en la nostra llengua en una fecunda convivència lingúística. I exactament el mateix es pot dir dels altres pobles que, amb les seues llengúes respectives, els precediren en la dominació d'estes sofrides terres. Tots han deixat una empremta indeleble en la nostra llengua, que sovint resulta difícil de destriar. Però l'exaltació del

sentiment de comunitat fa que els altres es perceben com una amenaça. La barbàrie es perfila així com un concepte indefinit que engloba tots els que no són com nosaltres. Ells i nosaltres, els d'un grup i els de 172

UNITAT /.

ENS CUIDEM

l'altre, sovint ens erigim com dos grups cohesionats i confrontats entre si amb elements superestructurals compartits, com la religió, l'ètnia, la història, la cultura o la llengua...

Des d'estos pressupòsits ideològics de preservació de les pròpies essències identitàries, incloses les linguístiques, naturalment, s'han fet nombroses recopilacions de barbarismes per a intentar conjurar les amenaces contra la genuinitat del propi llenguatge. Un dels més antics és el Vocabulario de disparates,

extranjerismos, barbarismos y demds corruptelas, pedanterias y desatinos introducidos en la lengua castellana, de Francisco José Orellana, publicat amb el pseudònim d'Ana Oller a Manresa l'any 1871. El títol és ja tota una declaració de principis. Encara que està referit al castellà, molts dels barbarismes que registra són compartits amb la nostra llengua. (3). Per este motiu, pot resultar útil passejar la nostra mirada per este llibret, i el

fet que estiga referit al castellà, lluny de ser un inconvenient, pot aportar-nos un distanciament saludable

que ens permeta observar més objectivament alguns fets lingiístics sense excessives prevencions. Així, per exemple, respecte a la paraula marrón, diu Orellana que és efrancés puro: y traducido al espafiol se

llama color castafio, ó de castafia). I és cert. O almenys així ho era en aquell moment. La RAE no incorporaria

el sentit cromàtic de la paraula marrón fins a l'any 1950. Com aquell qui diu, l'altre dia. Però ja ningú se'n recorda. jQui gosaria dir ara que marrón (o marró, entre nosaltres) era un pervers gallicisme2

És també curiosa, des de la nostra perspectiva actual, la referència que fa del gènere de afueras: ccon permiso de V., son los afuerass. I és que, antigament, en castellà este adverbi substantivat era de gènere masculí, tal com nosaltres diem encara del nostre afores, intentant preservar d'eixa manera la presumpta

genuinitat del gènere masculí en valencià/català. Però la realitat és que la Real Academia Espafiola no acceptà el gènere femení per a este substantiu fins a 1899. I, tot siga dit, mig segle abans, concretament en un ban de Gandia firmat per l'alcalde Jaime Torres en 1846, ja es deia que den les afores de la ciutat immediates a les muralles no deixen fem-. El Diccionari català-valencià-balear, reproduint esta realitat, atribuix el doble gènere de masculí o femení al mot afores. (4). Pel que fa a la veu confortable, Orellana es queixava que ano tenemos en castellano esta dicción francesa de

pura raza3,. La RAE, però, més condescendent amb els estrangerismes, la incorporà al diccionari en 1927.

El Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra també l'incorporà des de la primera edició. No era un vulgar barbarisme sinó un refinat gallicisme.

És també molt curiosa l'anotació que fa en l'entrada despido. Segons Orellana, este mot era un ecatalanismo). I especifica concretament que 4Se ha usado impropiamente por despedidas. (5). Els nostres diccionaris de barbarismes el consideren un castellanisme. Si no fora que perquè la RAE l'acollí, seria un mot apàtrida.

Respecte a la paraula mistificación, indica que és un 4Galicismo progresista (...j) Los que la empleen en castellano sabràn quizà lo que quiere decir, pero lo dudos. Però es veu que els progressistes, insensibles a

la crítica, sabent o no el que volien dir, continuaren usant esta veu d'origen indubtablement francés, i la RAE finalment no tingué més remei que incorporar-la al diccionari en 1927, encara que, això sí, amb un asterisc, per a assenyalar el seu origen forà, fins que resignadament, en 1970, constatant que a pesar de les admonicions l'ús de mistificación no remetia, li atorgà plena naturalesa normativa.

(6). El concepte de barbarisme no és més que una manifestació de resistència als canvis lingúístics. Però els canvis es produixen inexorablement amb independència de la voluntat dels que no volen que la llengua canvie. A vegades, certament, les innovacions són capritxoses i dubtosament necessàries. Però jquè és necessari en llengua2 El concepte de necessitat des del punt de vista lingúístic és molt evanescent. Els parlants amollen el que creuen oportú en cada moment sense atendre etimologies ni ordenances acarto-

nades. La realitat és com és. I els professors de llengua haurien de fer l'esforç per situar-se davant d'esta realitat de veritats volàtils, que s'esfumen amb el temps. Potser és més útil orientar cautelosament els

1/3

Aptet

CI

alumnes a usar eficaçment el codi lingiístic en cada context, amb plena consciència que la llengua no és

com les matemàtiques. Dos i dos són quatre, i és difícil pensar que la suma d'estes dos magnituds demà puga donar un resultat diferent. Però les paraules, a diferència dels números, deambulen de boca en boca sense rumb fix. Al final, la realitat és que, si les innovacions linguístiques es consoliden, acaben assaltant les pàgines dels diccionaris. Així és com funciona el llenguatge. I no té sentit dedicar-se a llançar anatemes furibunds contra eel vulgo de alto y bajo copetex perquè fa un mal ús de la llengua, com feia don Francisco José Orellana. (7). Per decor —o si més no per estètica— ho hauríem de tindre ben present cada vegada que condemnem l'ús d'alguna paraula. Josep Lacreu, 4Barbarismes i barbaritatsx, Levante-EMV, 24-11-2017. Paràgrafs:

l A 1 i per això, imitant-los, repetien bar-bar en al-lusió al seu parlar B 1 Però, igual que passava en grec antic, no tots els estrangerismes són de la mateixa casta

c

La veritat és que la RAE no l'accepta en el seu diccionari fins a 1925

D I

Els errors de hui, si es fan persistents, són la norma de demà

E li Rastrejant els diccionaris de barbarismes, siguen de castellà o de valencià/català, es podrien reportar molts exemples de paraules que en algun moment han sigut considerades incorrectes i actualment estan plenament avalades pels diccionaris normatius F l Associata estos origens, el terme bàrbar naix ineludiblement amb fortes connotacions pe-

joratives, i aixi és com es difongué per tota la Romània

G i Els

—vestrangerismes

—la

—yprocedents

llengua de cultura

d'altres

dominant del

0llengúes,

moment—,

es

—Ò—especialment propaguen

del

francés

indistintament al

castellà i al valencià

H i Els errors de hui, Si no es fan persistents, són la norma de demà l

I

Els diccionaris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l'Institut d'Estudis Catalans, en

canvi, encara mantenen per a este substantiu exclusivament el gènere masculí, igual que es feia en castellà antic

Resposta:

coredó — Í V Exercici 2. Llegiu els fragments seguents sobre la conducció autònoma i relacioneu-los amb les frases de la graella. Cada fragment es pot triar més d'una volta, però cada frase correspon només a un text. La (0) és

un exemple.

/ A 1

Els vehicles autònoms són aquells que no necessiten una persona per a poder circular. http://val.levante-emv.com/extra-motor/2017/11/22/conduccion-autonoma-deparara-futuro/1645340.htmil

1/4

UNITAT /.

ENS CUIDEM

El conductor baixa del cotxe i el vehicle aparca amb l'ajuda de càmeres de vídeo i sensors, mitjançant una tecnologia activada per una aplicació de l'Smartphone. Aquest és el primer

pas de la conducció autònoma segons Audi, i del qual ja s'han fet pràctiques. http://blog.racc.cat/cotxe-i-moto/la-conduccio-autonoma-comenca-a-ser-una-realitat/

Com pot interaccionar un cotxe amb els seus ocupants2 Tot i que no s'ha confirmat oficialment, el NeuV serà capaç d'interpretar el to de les converses humanes, comprendre situacions de

trànsit estressants o analitzar el nostre estat d'ànim en funció del tipus de música que escoltem. https://motor.ara.cat/novetats/Honda-NeuV-sentiments

O1702029962.htmi2

'ga-2.228395741.1364070080.1511794159-1308261604.1499102167/

A banda de la responsabilitat civil i penal del vehicle, existeix la possibilitat que el programa que controla un vehicle autònom pugui ser piratejat i, arribats a casos extrems, fins i tot podríem passar a ser controlats remotament per un tercer. https://motor.ara.cat/opinio/Cotxes-autonoms-dilema-moral 0 1673832788.mmi2 —ga-2.109854689.1364070080.1511794159-1308261604.1499102167

Aquesta classificació va del nivell O (només avisos), amb nivells intermedis que incorporen

ajudes progressives (aparcament automàtic, control de carril, conducció automàtica en auto-

pistes, etc.), però en els quals cal sempre la supervisió humana, fins al nivell 5, que permet que els cotxes puguin circular en qualsevol circumstància sense cap conductor. https://vvvvvv.vilavveb.cat/noticies/els-cotxes-sense-conductor-ja-son-aqui/

Evitar accidents, facilitar la conducció a persones discapacitades o perdre menys temps al volant són alguns dels avantatges de la conducció autònoma, aquella en què el conductor només participa si així ho vol o si ho necessita. Fa poc era una utopia, però s'està convertint en realitat. http://blog.racc.cat/cotxe-i-moto/la-conduccio-autonoma-comenca-a-ser-una-realitat/

Si bé els beneficis globals són indubtables, també hi haurà col-lectius damnificats. Els taxistes en seran un dels principals. Companyies com ara Uber o Apple ja treballen en flotes de taxis

sense conductor. Els transportistes i els conductors d'autobusos també en resultaran afectats. https://vvvvvv.vilavveb.cat/noticies/els-cotxes-sense-conductor-ja-son-aqui/

Els resultats demostren que els espanyols enquestats se sentirien còmodes conduint un cot-

xe autònom: un de cada tres espanyols (el 31 96) reconeix que se sentirien còmodes si ells mateixos manejaren un d'estos vehicles, de manera que són els segons europeus, per darrere

dels serbis, més predisposats a fer-ho. A més, Espanya ocupa el quart lloc en el rànquing de paisos que presenten una major predisposició a l'hora de compartir la carretera amb vehicles autònoms. http://val.levante-emv.com/extra-motor/2017/11/22/ conduccion-autonoma-deparara-futuro/1645340.htmil (text revisat)

Pel que fa al futur, l'objectiu és millorar la tecnologia oferint conducció autònoma a les interseccions urbanes de cara al 2020 així com conducció totalment autònoma —sense mans al volant— l'any 2023. En qualsevol cas, la marca és conscient que aquest tipus de tecnolo-

gia sempre es veu limitada per la legislació vigent a cada país, de manera que es preveu anar aplicant les millores conforme les lleis es vagin adaptant a la nova realitat. https://motor.ara.cat/novetats/Nissan-conduccio-autonoma-2023 O 1891611081.htmil

1/5

Aptet

CI

—J 1

Així mateix, Google admet que el xoc no s'hauria produit si el seu sistema de control autònom

no hagués pres una decisió errònia que va fer que just abans de la col-lisió el cotxe esquivés diversos sacs de sorra de la calçada i després tornés a la via ocupada pel bus. http://vvvvvv.elperiodico.cat/ca/extra/20160301/cotxe-google-accident-autobus-4938971

: Ro

Un altre dels problemes que implicaria l'ús de vehicles autònoms, encara que costi imaginar-

/

ho, és la contaminació. Si fóssim en un vehicle autònom i no trobéssim lloc per aparcar, el cotxe ens deixaria al nostre destí i seguiria fent voltes. Aquest és el problema. El cotxe autònom pot acabar creant més problemes de contaminació que els actuals, si no és que es posa molta

obstinació i esforç a controlar que siguin elèctrics o híbrids. http://vvvvvv.regio7.cat/motor/2017/11/24/cap-conduccio-autonoma/446067.htmi

.

Le

..

4 nu

7

P.

.,

Mot

4n

..

pe,

DI

tv.

ay. et La 4 UN aa

A

er,

Cent .

Egea

Lo

Ta

QS

nu

É

"

,

Let

Et

.

.

and

ee

at,

o.

.

De

7

cla

Ve

h

4

,

0. No caldrà que l'ésser humà faça res. 1. La música els farà saber com ens sentim. 2. S'han de tindre en compte les lleis de cada país.

3. La conducció autònoma té molts avantatges. 4. Com més nivell, més autonomia. S. No està clar que els cotxes autònoms contaminen menys. 6. El fet que siga tecnològic implica uns riscos importants pel que fa a la segu-

retat que cal tindre en compte. 7. El cotxe aparcarà sol.

8. No és una proposta que ajude tots els conductors. 9. Els cotxes autònoms també tenen accidents. 10. Gràcies a una aplicació del mòbil no caldrà que el conductor aparque. 11. A Espanya hi ha una gran predisposició a l'arribada dels cotxes autònoms.

12. Els cotxes seran intel-ligents.

Exercici 3. Llegiu el text seguent i escriviu en la graella les paraules que en completen els buits. Només es

pot escriure una paraula en cada buit. El buit (O) és un exemple.

Expojove se centrarà en l'alimentació saludable Expojove, la fira d'oci

0

i juvenil que cada any organitza l'Ajuntament de València coincidint

amb Nadal, se celebrarà enguany en una gran cuina com a "escenari principal" i en espais de productes frescos —la granja, la muntanya, l'hort, el bosc i l'Albufera i el mar— com a "àrees complementàries" amb la finalitat de conscienciar els menors i les seues famílies en favor d'una alimentació saludable i sostenible. 1/6

UNITAT 7. ENS CUIDEM

El certamen, que se celebra un any més en les instal'lacions de Fira València

1

26 de desembre

al 4 de gener pròxims, es durà a terme esta vegada baix el lema 'nyaml', organitzat pel consistori a través

de la Regidoria de Cultura Festiva junt amb la institució firal i amb la col.laboració d'El Corte Inglés. La fira, per a la qual l'administració local ha destinat un

2

de 400.000 euros, ocuparà una

superfície de 12.000 metres quadrats i acollirà més de 15 tallers, un gran laberint i més de 15 espectacles

diaris en sis espais diferents. Així ho ha anunciat este dilluns el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, que ha presentat Expojove 2017-

2018 en roda de premsa acompanyat de dos dels animadors que participaran en el certamen. Tots ells han comparegut abillats amb capell de cuiner i

3

i proveits d'accessoris de cuina, atés el lema de la

fira i que s'ha triat la temàtica culinària coincidint amb la Capitalitat Mundial de l'Alimentació Sostenible que ostenta enguany València. "Volem sumar-nos d'esta manera als actes organitzats amb motiu de la Capitalitat Mundial de l'Alimentació que ostenta València enguany i vincular així els xiquets i xiquetes a l'alimentació saludable i sostenible i a hàbits d'este tipus", ha indicat Fuset,

4

ha destacat que l'objectiu d'Expojove és associar

estes conductes amb la diversió perquè calen en els més xicotets i a través d'ells en les seues famílies. En la 'gran cuina' que serà l'escenari principal del certamen estarà cada dia a les 14.00 hores el grup Pop Corn's de Maduixa Teatre, així com diferents comissions falleres que presentaran els seus playbact i el Mag YunRe, que serà qui clausurarà cada jornada a les 19.00 hores amb el seu espectacle de "grans il'lusions"

'Conjure'. A més, hi haurà, com en l'edició del passat any, un gran 'Qui és qui'

0)

mar

nm

(6

"dedicat a productes del

.

Així mateix, entre les deu instal-lacions participatives gegants previstes en la fira hi haurà un laberint gegant de 450 metres quadrats, un circuit d'aventura i un simulador 6D. Cada visitant podrà completar un

passaport, a manera de recepta amb aliments, que li permetrà obtindre premis.

Esta oferta es completarà amb la fira d'atraccions que hi ha també cada any en Expojove a càrrec de Fira València i amb els estands i activitats d'altres regidories, de departaments de la Generalitat, d'entitats 5

com el València CF, el Llevant UD i el València Basxet, i de la Comandància Militar de Va-

lència i Castelló amb unitats com la Unitat Militar d'Emergències (UME). Així, hi haurà quatre pavellons que acolliran, junt amb l'oferta general, la fira d'atraccions, les zones

d'esport i el pavelló de marques, entitats i institucions. Preguntat per la participació dels militars i per

les peticions de diferents entitats per a evitar la seua presència en certàmens infantils i juvenils, Pere Fuset ha destacat que hi participaran però, com han fet els últims anys, sense que hi haja presència d'armes.

Una fira sense armes "Les Forces Armades mostraran el seu vessant més humanitari i s'adequaran, atés el lema d'Expojove, als

servicis d'alimentació en les zones on intervenen", ha detallat el titular de Cultura Festiva. Igualment, ha comentat que s'ha demanat a Fira València, que també gestiona els llocs de

6

que s'instal'laran

en el certamen, l'"esforç" que en estos hi haja "una oferta de productes associats a l'alimentació sostenible i saludable". 93

466

"Hi haurà opcions veganes i més presència de verdures", ha dit.

Entre els participants estan l'IV AJ, la Diputació de València i altres regidories com les de Mobilitat Sostenible i l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Seguretat Ciutadana, amb Policia Local i Bombers, Esports, amb la Fundació Esportiva Municipal: Joventut, Medi ambient, Desenvolupament Urbà i Comerç. De la mateixa manera, es compta amb la presència de la Direcció General d'Infància de la Generalitat, la Conse-

lleria de Medi Ambient, la Junta Central Fallera de València, el Carpe Vitae, i l'Associació Espanyola Contra el Càncer. El cost de l'entrada general per a Expojove 2017-2018 serà de 5 euros i l'horari serà d'11.00 a 20.00 hores tots els dies excepte el 31 de desembre, que estarà obert de 10.00 a 14.00 hores i l'1 de gener, que ho estarà 1/7

Aptet

CI

de 16.00 a 21.00 hores, ha afegit l'edil, que ha apuntat que el pressupost de 2017-2018 és "similar" al de l'edició anterior.

Pere Fuset ha presentat també el

7

elaborat per a esta edició de la fira infantil i juvenil, elabo-

rat per Adrià Vidal, estudiant de l'Escola d'Art i Superior de Disseny (EASD) de València. "Per a nosaltres és important la imatge i una de les apostes estratègiques d'esta regidoria és recolzar-se en el gran treball dels dissenyadors, illustradors i cartellistes valencians per a impulsar cadascun dels grans esdeveniments de la ciutat", ha asseverat el regidor. La fira es promocionarà també en les xarxes socials.

Agència Efe, dExpojove se centrarà en l'alimentació saludables, Levante-EMV, 27-11-2017. http://val.levante-emv.com/valencia/2017/11/27/expojove-centrara-alimentacion-saludable/1647453.html

(text revisat)

0

infantil

v

COMPRENSIÓ ORAL Exercici 4. Escolteu dos voltes el fragment seguent d'una entrevista al pintor Arcadi Blasco i després escriviu en la graella l'opció correcta. Podeu trobar el fragment si poseu en YouTube "Arcadi Blasco (Mutxamel,

1928)" i cliqueu en el vídeo que dura 3 minuts i 16 segons, o en la llista de reproducció d'Àrbena ApteProves C1.

1. éQuè va aconseguir quan ja era un poc major2z

a) Unes ceres de colors. b) Uns papers de colors.

c) Uns llapis de colors. 2. Què feia amb els llapis de colors

a) Paisatgesi rius. b) Paisatges i ponts.

c) Paisatges i coses així. 3. La seua experiència en l'art respecte a la dels altres xiquets és...

a) distinta. b) igual. c) millor.

178

UNITAT /.

ENS CUIDEM

4. èCom es deia el professor que tenia

a) Vicente Blasco. b) Vicente Sellés. c) Vicente Cellers. 5. èQuina activitat de les que feien amb el professor el va colpir especialment2

a) Fer dibuixos de formes concretes que adornaven la classe. b) Fer dibuixos abstractes amb pintures de colors que adornaven la classe. c) Fer dibuixos abstractes amb retalls de colors que adornaven la classe. 6. éOn va estudiar a Alacant2

a) En els Escolapis. b) En els Franciscans.

c) En els Maristes. 7. Quan va anar a Madrid no tenia clar si estudiaria...

a) música o arts plàstiques. b) música o pintura.

c) música o estampació. 8. A Madrid va conéixer...

a) l'escultor Luis Mosquera. b) el pintor Luis Mosquera. c) el músic Luis Mosquera. 9. éQuin dia es podia visitar el Museu del Prado debades2

a) Dissabtes. b) Diumenges.

c) Dijous.

Resposta j

c

Correcció J V Exercici 5. Escolteu dos voltes la lectura d'un relat d'Eduard Màrquez i ordeneu la informació seguent se-

gons la seua aparició en el vídeo. Podeu veure el vídeo si poseu en YouTube "Escriptors TV: Eduard Màrquez"

o en la llista de reproducció d'Àrbena Apte Proves C1. a) Amb els ulls tancats deixa caure el dit damunt d'un nom. b) Envia un anònim a la dona de l'home del mostrari i l'home del mostrari se'n va de casa. c) Queda amb una dona pèl-roja amb qui passeja per llocs apartats o es tanca en un hotel.

d) Es tracta d'un home neutre que du un mostrari. e) Envia un anònim a l'home del mostrari perquè el veja eixir de l'hotel amb la dona pèl-roja. /) Li ha furtat el mostrari i l'home només ix per a comprar el diari, per a veure la dona pèl-roja o per a fer cua en les oficines de l'atur. 1/5

CI

Apte"

g) L'home del mostrari, mal afaitat, ha deixat caure el dit damunt d'una guia amb els ulls tancats. h) Mentres el seguix pren nota dels seus moviments.

I Resposta ga

Correcció — l V

EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 6. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 210 i 240 paraules.

Opció A: Vau guanyar un viatge en un concurs de Faceboot i en les bases del concurs vau acceptar fer una crítica de l'hotel on vos allotjaríeu en una pàgina d'Internet especialitzada en hotels i viatges. Heu tornat del viatge i n'heu de fer la crítica. En el vostre text podeu parlar de: - Les habitacions.

- Qualitat del menjar. - Tracte dels treballadors de l'hotel.

- Servicis que oferixen. - Activitats/llocs d'interés pròxims. Opció B: Heu rebut un correu electrònic del periòdic comarcal en què vos demanen que feu una notícia

sobre el succeit que va tindre lloc este cap de setmana en el vostre barri i que va fer que s'hi aplegaren molts veins i autoritats en el carrer. En la notícia podeu parlar de: - El que va passar. Quan i on va passar.

Qui hi va acudir (policia, ambulància...). Causes i consequències.

Exercici 7. Sou un empresari que necessita un treballador amb una formació específica. Escriviu un anunci

que tinga entre 140 i 160 paraules per a una revista especialitzada en el qual expliqueu el perfil de treballador que busqueu, la faena que oferiu, el jornal, l'horari...

EXPRESSIÓ ORAL Exercici 8. Monòleg. Vos han telefonat perquè participeu en un debat sobre la bellesa. Heu de donar la vostra opinió sobre la

bellesa i el tractament que se li dona en la societat. Idees: - Cànons de bellesa. Culte al cos. Productes de bellesa i interessos de la indústria.

Màrqueting. Publicitat.

180

UNITAT /.

ENS CUIDEM

Exercici 9. Diàleg.

Candidat A: Participeu en un debat sobre els xicotets comerços i les grans superfícies. Sou partidari de comprar en els xicotets comerços. Idees:

- L'atenció dels xicotets comerços és humanitzada. En el xicotet comerç hi ha un repartiment de riquesa. - El xicotet comerç està en el barri. - El xicotet comerç oferix productes singulars i tradicionals.

Candidat B: Participeu en un debat sobre els xicotets comerços i les grans superfícies. Sou partidari de comprar en les grans superfícies. Idees:

- Els horaris d'apertura són més amples. Els productes són més barats. Els comerços estan concentrats en un mateix lloc.

Oferixen productes per a tota la família, com ara cinema o restauració.

181

Fem cultura Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

El joc i la festa en les activitats d'animació

Al llarg del temps, el joc i la festa s'han convertit en components singulars i característics

de les activitats d'animació. Es pot considerar que ja formen part integrant de la trajectòria històrica de l'animació sociocultural en el nostre entorn territorial, fet que reforça la seua orientació metodològica, cosa que suposa, a més, la seua presència com un contingut rellevant de la formació de monitors i animadors. Des d'una perspectiva històrica, l'orientació del joc i la festa en les activitats d'animació ha variat d'unes èpoques a unes altres, i ha cobert tot un itinerari temporal, en consonància amb la mateixa evolució de l'animació sociocultural, (1) ETAPA DELS ANYS SEIXANTA-SETANTA

(2) (identificada, a França i Bèlgica, amb l'expressió loisir), que incideix en els moviments infantils i juvenils més expandits del nostre entorn (escoltisme, júniors, moviments d'esplai...) i també en l'orientació metodològica de les seues accions més singulars (colònies, campaments, centres de vacances, clubs d'esplai, tallers...), algunes emmarcades en allò que es tipificava, amb un cert èmfasi, com "activitats d'aire lliure", perquè se celebren en espais oberts, al camp i a la muntanya, de forma preferent. Cal destacar la nodrida traducció i, àdhuc, la difusió de publicacions provinents, sobretot, de

França, en concret per part d'editorials com Vilamala (col-leccions "100 ideas" i "Juegos dirigidos", a partir de l'editorial Fleurus) i Juan Gili (col-lecció Juegos", a partir de l'editorial

Les Presses d'Ile de France). Però també durant estos anys hi trobem la col-lecció "Esplai" de l'editorial Hogar del Libro, una aportació molt valuosa de l'Escola de l'Esplai de Barcelona, en

què es publiquen, entre altres continguts, una sèrie de materials illustrats al voltant dels jocs, cançons, danses, revetles i festes, amb títols com Ronda de cançons, El sac de danses, Vetllades amb grups d'infants, Capsa dejocs o Les festes popularsi l'infant, i on apareixen autors ben reconeguts com Toni Puig, Jaume Colomer i Eduard Delgado, referents històrics en els camps de l'educació del lleure i de l'animació sociocultural, respectivament. ETAPA DELS ANYS SETANTA-HUITANTA

En esta etapa, cobra més valor el món de la festa i els jocs populars, sota la influència dels

col-lectius culturals i ciutadans, preeminents durant l'etapa de la transició cap a la democràcia,

on es fan valdre les seues reivindicacions sobre la identitat cultural i la cultura popular, amb una recuperació gradual de les nostres arrels culturals, que es manifesten a través de les festes de carrer, les tradicions, els jocs populars, la literatura popular i, en definitiva, el costumari

183

Aptet

(Cl

de tot un poble. Tot això, provoca la proliferació de publicacions al voltant dels jocs populars i tradicionals i també sobre les festes, siga a través d'institucions com les universitats o els centres d'estudis comarcals, siga a través de produccions editorials concretes. (3), o la de Jocs populars, també de Josep Bataller, d'Edicions del Bullent, de l'any 1986. I de la vessant festiva, el llibre de l'editorial Graó Festa i Escola. Recursos per a les Festes Populars, de Jaume Colomer.

No obstant això, també continua la producció editorial al voltant de les activitats lúdiques i

festives, en què cal destacar l'editorial EDB/Edebé, amb les col-leccions "Tiempo Libre" i "Esplai", dignes hereves de la collecció "100 ideas" de l'editorial Vilamala, reeditada a mitjan

dels huitanta per l'editorial Hogar del Libro, que també va traure la col-lecció "Esplai", amb una variada producció de materials o de reedicions anteriors. (4) una publicació seriada per

cada període estacional, a l'estil de Les festes populars i l'infant, ja esmentada, adequada a cada estació de l'any. ... ETAPA ACTUAL

El camí cap a una societat del coneixement i la comunicació ha pogut determinar la reorientació de les activitats d'animació, sobretot de les activitats lúdiques, encara que es mantinguen prou vigents plantejaments de les etapes anteriors. Això sí, amb l'eclosió d'Internet i, per ex-

tensió, de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el joc i la festa en les activitats d'animació poden adoptar nous llenguatges i, segurament, altres interpretacions de la realitat

social i cultural. Pel que fa a la difusió del joc i de la festa, a través d'Internet hi trobem molts recursos que cal investigar i, sobretot, adoptar un mètode de recerca acurat. Moltes entitats vinculades a l'esplai i a l'animació publiquen, en els seus portals, materials i documents, a ma-

nera de repositori, que podem fer servir. (5) definit com un espai d'informació i recursos sobre

les festes populars, que inclou un calendari exhaustiu de les celebracions festives i, entre altres recursos, una mediateca.

Ricard Català Gorgues, Animació, núm. 28, pàgs. 1-2.

A 1 A més, cal fer menció de l'editorial Pleniluni, amb la col-lecció "Esplai",

de la qual es pot destacar la sèrie sobre reculls del folidlore, B 1 Hi ha diferents etapes en l'animació sociocultural. Estes són:

C 1 Eneste període, eljoci

la festa estan influenciats, en la seua organitza-

ció i aplicació, per la pedagogia del lleure de l'àrea francòfona D l que revisarem d'una forma diacrònica en el nostre context sociocultural.

E

l Com a mostra, es pot rescatar aquella publicació de 1979, Els jocs dels xiquets al País Valencià, de Josep Bataller, editada per la Universitat de València i amb pròleg de Manuel Sanchis Guarner que revisarem d'una forma diacrònica en el nostre context sociocultural

F 1 El context sociocultural actual no té res a veure amb el passat.

G l Només com a mostra, del món de la festa trobem el portal "Festes.org'",

184

UNITAT 8. FEM CULTURA

Què no has d'oblidar de la derivació2e - El procediment de derivació consistix a afegir a l'arrel o lexema un afix, és a dir, una partícula que

en modifica el significat i crea un mot derivat (alt, enaltir, altitud, altesa, altiu, altificar). Moltes vegades l'arrel coincidix amb una paraula, és el mot primitiu, però altres vegades l'arrel es correspon

amb una forma grega o llatina que també pot funcionar com un afix (cefalea, cefalitis, cefalització,

cefalòpode, encefalograma). - Les partícules o afixos els classifiquem segons la posició: així, quan van davant són prefixos, quan s'intercalen són infixos i quan van darrere són sufixos. També hem de tindre en compte els pseu-

doderivats o falsos derivats, els quals es formen a partir d'una arrel llatina diferent de la paraula primitiva valenciana.

Mot primitiu

Derivats

Pseudoderivat

cadira

cadiram, cadireta, cadiraire

càtedra

corb

corbesa, corbador, encorbar, encorbit

curvatura

llac

llacuna, llacós, llacor

lacustre

- Els prefixos canvien el significat de la paraula, però no la categoria gramatical. Observeu, per exem-

ple:

trist, trista

tristesa

tristament

entristir

adjectiu

substantiu

adverbi

verb

Segons el significat que aporten al mot, els podem classificar en: 1. Valor negatiu, oposat o contrari: a—, an—, anti—, contra—, des-, dis—, :in—, im—, il, ir—, no—. 2. Valor local o situacional: ante—, avant—, circum-, entre—, ex—, inter—, juxta—, euro—, extra—, Riper—, hipo—, infra—, intra—, para—, rere—, sobre—, sota—, sub—, Super—, supra—, tele—, ultra—.

Valor temporal: ex—, —neo, —pos—, post—, pre—.

4. Valor dimensional/quantitatiu: bes—, bi—, macro—, mega—, micro—, mini—, re— 5. Valor modal: ben—, co—, col—, com—, con—, mal—, pseudo—.

- Els sufixos també aporten un significat nou a la paraula. Se solen classificar en tres tipus diferents: 1. Sufixos lèxics, determinen el gènere i el nombre dels substantius i adjectius, i el temps, el

nombre, el mode i l'aspecte dels verbs. . Sufixos valoratius: 1. Augmentatius: —òs, —arro, —al, —Os. 2. Diminutius: —et, —o, —illa, —ell.

3. Sufixos pejoratius: —ot, —astre, —ÚS, —um, —ol. 4. superlatius: —issim, —èrrim.

Sufixos classificadors: 1. Professions, qualitats o ideologies: —à/ana, —aire, —ari/ària, —er/era, -ista, —or/ora. 2. Noms abstractes: —esa, —icia, —itat, —itud, —ud. 3. Gentilicis: —i/ina, —à/ana, —enc/enca, —eny/enya, —es/esa, —er/era, —ol/ola. 185

Aptet

4. Conjunt, col-lectiu o lloc: —ada, —all/alla, —am, —at, —atge, —eda, —menta. 5. Expressen relació o pertinença: —aci/àcia, —ari/ària, —esc/esca, —i/ia, —ià/iana, —iac/iaca, —ific/ífica, —ístic/ística. 6. Expressen accions: —egar, —ejar, —ificar, —ir, —itar, —itzar.

7. Expressen acció i efecte: —ada, —ança, —atge, —dissa, —era, —ment, —ori/òria.

- Els infixos se situen entre l'arrel i el sufix sense aportar valor semàntic, encara que poden aportar

una idea d'intensitat o d'insuficiència. Els infixos més habituals són: —al— —ol, —all—, —ell—, —ill—, —Oll—, —an—, —en—, —in— —on—, —ar—, —arr—, —er—, —QSS—, —isS—, —OSS—, —USS—, —at—, —et—, —ot—, —atx— —itx—, —itj—, —lj—, —eQg—, —iC—, —UC—, —iSC—, —IsqU—, —USC.

:s Heu de triar una d'estes dos opcions. Després heu de redactar un text que tinga entre 200 i 220

paraules. En les dos opcions heu d'usar dos paraules amb prefixos, dos paraules amb infixos i dos

paraules amb sufixos. Heu de tindre en compte el vocabulari que apareix seguidament. Opció A

Sou un actor que heu acabat els estudis de dramatúrgia. Teniu una prova per a un anunci publicitari. Heu de contar com ha sigut. Comenteu: 0)

Com vos heu preparat en els camerinos abans de fer la prova2

O

Quina ha sigut la prova2

0)

Què vos han dit els qui feien el càsting2

o Quina impressió en teniu2

Opció B

Heu anat a escoltar una sarsuela al Palau de les Arts de la ciutat de València. Contareu la impressió que vos ha causat l'actuació. Comenteu: o El tema de la sarsuela. O

L'actuació dels cantants.

O

L'actuació dels músics.

o Les emocions que heu sentit.

Recorda: el vocabulari de cultura i de les activitats artistiques abonament

186

doblatge

paper cuixé

amfiteatre

enquadrament

pel-lícula

aquarel:la

escorç

pinzell

arranjador

esquetx

sarsuela

assaig

estrena

seient

bastidor

gravar

sessió

bisellar

harmònica

tramoia

càmera

maquillatge

violoncel

càsting

micròfon

vodevil

diapasó

monòlit

xilòfon o xilofon

disfressa

muntatge

XOU

UNITAT 8. FEM CULTURA

ss VOS presentem una crítica cinematogràfica. A partir del que diu el crític heu de fer un resum de la

pel-lícula. Ha de tindre una extensió entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

Un negre amb un saxo

Un negre amb un saxo és l'adaptació cinematogràfica de la novel-la de Ferran Torrent, el prestigiós escriptor de novel:-la negra nascut a Sedaví (l'Horta). Aquesta pel-lícula va ser molt popular durant l'any 1990, ja que es va filmar en un moment d'auge del seu director, Francesc Bellmunt, que va tenir una llarga col-laboració amb l'esmentat escriptor valencià, autor d'obres amb uns grans èxits de vendes com L'illa de l'holandés, Societat limitada o Judici Final.

Ens presenta un recorregut apassionant pels llocs de prostitució més frequentats a València,

una ciutat que sembla que dona per a molt en aquests temes. El protagonista principal és Hèctor Barrera. Havia estat boxejador i posteriorment redactor de successos. En un moment de rauxa es decideix a emprendre aquest trajecte que el portarà a topar-se amb personatges ben peculiars com SandoRan, La Dama Blanca, Remigi l'Artillero... Malgrat que se li fa saber repetitivament que és arriscat endinsar-se en aquests ambients obscurs, Barrera, aquell que va ser la millor esquerra europea del pes vvèlter, es converteix en un investigador de primera que pretén arribar fins al final. No cal dir que necessita al-

gunes complicitats per tenir èxit, entre les quals hi ha la del Xino, el detectiu Butxana, i el Penjoll. Al bell mig de tot l'entramat de prostitutes i delinquents, ens trobem Sam, un xic de raça negra que l'únic que pretén és treure unes notes a un saxo desafinat i continuar sent ne-

gre. L'argument se'ns presenta ben simple: Hèctor Barrera està escrivint un article sobre la prostitució valenciana. Llavors un gerent d'un prostíbul, SandoXan, li ha interposat una querella per publicar-lo. Barrera s'apropa a la Dentetes, una prostituta que coneixia bé Sandolan

i li aconsella visitar l'Artillero, un exhibicionista i exsoci del Sando. En una comissaria de poli-

cia es trobà una dona la filla de la qual havia desaparegut, l'Angelina. Va acabar el reportatge sobre l'Artillero. Hèctor s'adreçà cap al Corral de La Pacheca, allí trobà Trilita, un amic seu, fotògraf de professió, i es dirigiren cap a Hollyvvood per a buscar contactes i acabar amb el Sando. S'adreçà a casa de l'Angelina i al portal es topà amb una amiga d'ella que es prostituia. Trucà al Xino, ja que volia investigar si s'estava traficant amb xiquetes. Ja a Hollyvvood perseguiren

la xarxa de prostitució infantil. La sorpresa va ser que els pares de l'Angelina no col-laboraven, ja que els havien comprat el silenci. Entre els intèrprets cal destacar la presència d'Ovidi Montllor, al costat d'Anna Duato, Anna

Barrachina, Boris Ruiz i Guillermo Montesinos. Emigdi Subirats, Cinema Clàssics. Blog col-lectiu de pel-lícules immortals 3-10-2008

ehttp://cinema-classics.blogspot.com.es/2008/10/un-negre-amb-un-saxo.htmlb-

Recorda del vocabulari formal... - La relació entre emissor i receptor és distant, el tema sol ser especialitzat i el context és seriós.

- Són formals els registres cientificotècnic, jurídic, administratiu, literari i estàndard. - En tots estos registres hem d'utilitzar un vocabulari allunyat de la informalitat de les converses col-loquials.

187

Aptet

2.

CI

Estructures lingúlstiques

-—: Completeu els espais buits amb algun d'estos adverbis de manera: bé, ben, així, alhora, ensems, millor, pitjor, com, corrents, debades, àdhuc, fins, almenys, gairebé, quasi, només, sols, tot. Envieu-ho

1

les plantes i

per correu. Nosaltres mateixos no ho hauríem fet 3

vigilava el dinar. Ho hem de fer tots

guirem. Ens ho hem passat

5 7

El xicot era

innocent.

11

de nit.

passejant.

Pregunta-li

Hi havia

10

12

tots. No vindrem

tres xiquets.

14 16

es diu.

. Regava

, O no ho aconse6

: no va servir per a res. Esta paraula s'escriu

Estava tan emocionat que

15

4

del tot. El segon encara va cantar

primer. Va treballar

9

2

que el 8

Treballava moltíssim,

Hi vam anar

li tremolava la veu.

13

Ja hi hem arribat

dimarts que ve.

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

— Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a cada cas. Posa a remulla la camisa blanca en

1

, Si vols llevar-li la grogor.

de taronja natural m'agrada. El professor escriu les solucions amb La

4

l'ha deixat sense defenses.

6

7

9

. A la seua falla li donaren un premi d'

. Ha sigut

11

5

molt afilades.

Els

8

i gràcia. En l'empresa

de l'accident de trànsit i ha declarat davant la policia.

Dec tindre febre, perquè de tant en tant em venen

del pare en un any.

L'

accidentalment el 16

14

15

. Els

. Va

13

l'herència

de la pistola i va causar la mort a l'amic. Eixe formatge està

, tira'l al fem. El ball dels

19

12

va fer que el cavall caminara més a pressa. Va prémer

seua joventut, és una persona molt 20

17

18

va inspirar el títol d'un vals. Malgrat la

. El cec va córrer la Volta a Peu acompanyat

d'aquella ciutat eren de baix consum.

1. Aigua que té en dissolució àicalis o sals alcalines:

188

en la pissarra.

eren majors que els ingressos. Cada nit li cantaven, al xiquet, una cançó de

10

d'un

3

2

han de creuar quan tinguen el semàfor en verd. Mon pare va tallar ahir la llenya

amb una

les

La lleona té les

El

UNITAT 8.

FEM CULIURA

2. Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.):

3. Tros d'argila terrosa usada per a escriure damunt d'una pissarra i per a altres objectes:

4. Terme genèric que s'aplica a tot procés morbós considerat des de la causa inicial fins a les últimes conseqúències:

5. Ungla aguda i corbada dels animals depredadors: 6. Persona que circula a peu:

7. Ferramenta de tall formada per una fulla plana de ferro proveida de tall en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que seguix el mateix pla de la fulla:

8. Esperit

d'invenció,

habilitat

per

a

salvar

dificultats,

per

a

resoldre

problemes:

9. Ús de diners en alguna cosa: 10. Llit de xiquet al qual es pot imprimir un moviment de balanceig de bres: 11. Persona que ha vist o sentit alguna cosa: 12. Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat d'un petament de

dents i una sensació intensa de fred, que pot ser produit pel fred, per una emoció, pel començament o augment de la febre, etc.:

13. Malgastar, dilapidar:

l

14. Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta en la part posterior de la bota de muntar i servix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar:

15. Xicoteta palanca, amb l'extrem lliure en forma d'arc, incorporada en la part de baix de la clau

de les armes de foc portàtils i que s'acciona amb el dit per a disparar:

:

l

16. Cobrir-se una cosa de fongs, de floridura: 17. Gènere d'aus palmípedes, excel-lents nadadores i voladores, molt elegants quan naden:

18. Dotat de cultura:

19. Xiquet que acompanya un cec per a guiar-lo: 20. Aparell destinat a la il'luminació d'una via pública consistent en una font de llum sobre un

pal vertical, o bé a la paret d'un edifici:

Recordeu dels caverbis... - l'adverbi perfila el significat del verb al qual s'ajunta, de manera que fa la mateixa funció respecte

del verb que la que fa l'adjectiu respecte del substantiu. A més del verb, un adverbi pot modificar també un adjectiu. A part dels adverbis pròpiament dits, tenim també uns altres aplecs que fan la mateixa funció. Es tracta de les anomenades locucions adverbials. Els adverbis poden ser de

diferent tipus: manera, temps, lloc, quantitat, direcció, afirmació o negació. - Alguns dels adverbis de manera més habituals són estos: aix, d'esta manera, alhora, al mateix

temps, almer,s, com a mínim, arran, gairebé tocant, c/7rc., de qualsevol manera, corrents, molt de pressa, mal//rvalament, de manera dolenta, norres, solament, sobretot, per damunt de tot, principalment, tan,tant, en tal grau. 189

Aptet

CI

Cal tindre en compte dels adverbis de manera que: o Els adverbis béi tant revestixen les formes íovi ton davant d'adjectius o adverbis: Treballa

bé. És un arbre ben gran. No estudies tant. No crec que siga tan espectacular. o L'adverbi com significa "de quina manera': Vés-hi com pugues, mentre que la locució com a vol

dir 'en qualitat de': Lluisa hi va ser invitada com a presidenta de la nostra associació. o L'adverbi malva situat exclusivament davant del verb, darrere d'este s'usa la forma malament:

Això està molt mal fet. Això ho has fet molt malament. o Observeu la diferència entre l'adverbi corrents, que significa "molt de pressa", i el gerundi del verb córrer: corrent: Vés-hi corrents, no et torbes, que tancaran. Hem estat corrent tot el matí. o No és convenient utilitzar l'expressió com a vot. La podem substituir per pel cap alto a tot

estirar. Tampoc no és adequat usar corn amb el valor d'aproximadament. Hi podem usar si fa no fa: Hi havia, si fa no fa, un centenar de manifestants (i no: com a molt). o Recordeu que els adverbis correctes són de peus,

co mpeus, plantat o bé l'expressió a peu dret.

La locució fde peu és una traducció de la corresponent castellana. o Pel que fa als adverbis acabats en - ment cal recordar que estos s'accentuen si també ho fan

els adjectius dels quals procedixen (càlidament, àmpliament, etc.). Quan es combinen dos o més adverbis en -:ne7:, 0 bé es mantenen invariables, o bé se suprimix l'acabament —n:en: del segon i dels seguents (Ens va atendre amablement i satisfactòriament. Ens va atendre amable-

ment i satisfactòria. Atenció a l'ús de construccions com "inclusive/exclusive, "de lo contrari, ten serio, "d'immediat, "(del per lliure, "junt a, "per últim..., que en els registres formals és convenient solucionar mitjançant adverbis en -ment: inclusivament, exclusivament, contràri-

ament, seriosament, immediatament, lliurement, juntament, últimament... Observeu, d'altra banda, que en valencià no tenim l'adverbi "paulatinament, que cal substituir per progressivament, a poc a poc, lentament, etc.

- Algunes locucions adverbials de manera Són: a bacs, a balquena, a contracor, a contrapel, a corre-

cuita, a doll, a dretes, a espentes, a estall, a fosques, a la babalà, a lloure, a manta, a peu, a posta, a recules, a repel, a redolons, a tort, al be, al capdavall, comptat i debatut, d'amagat, de bat a bat, de biaix, de bocaterrosa, de cap, de cara, de cor, de debò, de fit a fit, de gairell, de llampada, de mala gana, de nassos, de pressa, de retop, de retruc, de sobte, de sotamà, en dejú, en orri, en un no res,

fil per randa, més aviat, per damunt damunt, si fa no fa, tot d'una, xino-xano. Entre els adverbis i les locucions de temps més habituals tenim els seguents: abans, prioritat en el

temps, adés, temps immediatament passat o futur, aleshores, en aquell moment, alhora, al mateix

temps, anit, la nit immediata passada, ans, abans, aviat, d'acía poc de temps, hui/avui, el dia actual: d'hora, enjorn, dejorn, de matí, a una hora no avançada del dia, demà, el dia que seguix l'actual:

després, passat un temps, despús-ahir, el dia anterior a ahir: despús-demà / demà passat, el dia posterior a demà, encara, que continua tenint lloc, enguany, l'any actual, enjorn, a primera hora

del matí, d'ací a poc de temps, enllà, cap al futur, entretant, durant el temps en què passa una cosa, ja, no més tard d'un moment determinat, jamai, no mai, llavors, en aquell moment, mai, cap vegada, mentrestant, durant el temps en què passa una cosa, prest, d'ací a poc de temps, prompte,

d'ací a poc de temps, quan, en quin moment, en quina època, sempre, en tot, en qualsevol temps: sovint, frequentment, suara, ara mateix, ara fa poc, tantost, immediatament, tard, després d'haver

passat el temps oportú, tost, d'ací a poc de temps, tostemps, en tot o en qualsevol moment, tot seguit, immediatament després, tothora, en tot o en qualsevol moment.

190

UNITAT 8. FEM CULIURA

Heu de tindre en compte en els adverbis i locucions de temps que: o En oracions interrogatives i condicionals, l'adverbi mai significa "algunes vegades': Has visitat

mai Londres 2 Si mai vas a Londres, digues-m'ho. En frases negatives significa 'cap vegada': No

l'he vista mai ni mai la veuré.

o És convenient que s'observe que l'ús de les preposicions en algunes d'estes locucions adverbials de temps diferix d'altres llengúes: al matí (i no: "pel matí, in the morning...), etc. o També funcionen com a locucions adverbials de temps les formades amb el gerundi del verb

haveri el participi passat del verb que es conjuga: havent sopat, havent arribat. o Els dies de la setmana usats adverbialment, com que ens referim a l'immediatament anterior o

posterior, no han de dur article: Dilluns passat vaig anar al cinema. Cal que tinguem present, d'altra banda, que la utilització de l'article davant d'un dia de la setmana vol dir reiteració, frequència: El dissabte fan mercat al meu barri (és a dir, cada dissabte, no un de concret, sinó totsl. o La forma adequada és de tant en tant (i no "de quant en quant).

o Observeu que es diu de seguida (i no "en seguida). o Elcastellanisme "a primers de pot ser fàcilment evitable si hom té present l'existència d'estruc-

tures paral-leles en la nostra llengua: al començament de, a la primeria de, a l'inici de, tan aviat com, al principi de, a l'entrada de, etc. o Per a indicar el final d'un període podem valdre'ns d'expressions com ara: al final de, a la fi

de, a l'acabament de, a la darreria de, a les acaballes de, etc. o Fixeu-vos que per a assenyalar que un període no s'ha acabat podem usar la forma a mitjan

(invariable) o bé a mig (i flexió): Faig vacacions a mitjan octubre. A mitja setmana se'n va anar.

- Locucions adverbials de temps són: a deshora, a destemps, a hora horada, a la matinada, a po-

queta/boqueta nit, a la vesprada, a mitjan matí, a punta de dia, a trenc d'alba, al matí, hui en dia, de matí, de vegades, demà passat, tot seguit.

- Els adverbis de lloc d'ús més habitual són: aci/aquí, en este lloc: allà/allí, en aquell lloc: amunt, en direcció cap a dalt, aquí, prop d'aquell a qui es parla, arrere/enrere, en direcció oposada a davant: arreu, en totes parts, avall, en direcció cap a baix, baix/a baix, situat en un lloc oposat a datt,

dalt/a dalt, situat en un lloc contrari a baix: daltabaix, en direcció des de dalt d'una cosa fins a baix: damunt/al damunt, situat sobre una cosa que es troba més avall: darrere/al darrere, en una situació oposada a davant, davall, situat sota una cosa que es troba damunt, davant/al davant, situat a la part de la cara, o en aquella que s'avança, dessota, ala part de baix, devora, prop, al costat de: dins/a

dins, situat a l'interior, dintre /a dintre, situat a l'interior, ençà, en direcció cap ací: endarrere, en direcció contrària a què s'avança, endavant, en la direcció que s'avança: endins/endintre, en direcció cap a l'interior, enfora, en direcció cap a l'exterior, enlaire, a més o menys distància de terra: enllà, en direcció cap allà, enlloc, en cap banda, enrere, en direcció oposada a davant: entremig, al mig de, entre, fora, en direcció contrària a dins, lluny, a una distància considerable: on, a quin lloc, en

quin lloc, onsevulga/onsevulla, en qualsevol banda, a tot arreu: pertot, a tot arreu, arreu, per totes bandes, pertot arreu, per totes bandes, prop/a prop, a poca distància: sobre/a sobre, posat a la part

de damunt, sota/a sota, col-locat a la part de baix. Cal recordar dels adverbis de lloc que: o No existix l'adverbi "abaix.

o És més genuina la forma allà que la forma allí. 191

Ci

Apte"

o l'adverbi on pot anar precedit de certes preposicions, d'acord amb el sentit: On/a on vasP

D'on vensP2 Per on has entratP o Les úniques formes normatives són arrere, darrere, enrere, endarrere... (i no: "arrera, "enre-

ra...), i coherentment: rerecor, rerefons, rereguarda, reressaga, etc.

Les locucions adverbials de lloc són: a baix, a dalt, a dins, a la mitat, a la vora, al capdamunt, al capdavall, al voltant, als afores, cap a dins, cap a fora, cap ací, cap allà, de dalt a baix, pertot arreu.

Els principals adverbis de direcció són: amunt: cap a la part superior, arrere/enrere: cap a darrere, avall: cap a baix, avant: cap endavant, ençà: cap ací, endins: cap a l'interior, enfora: cap a l'exterior, enllà: cap allà.

Les locucions adverbials de direcció estan formades amb la preposició cap: cap a dins, cap afora, cap a l'esquerra, cap a la dreta, cap a on, cap ací, cap al costat, cap allà, cap allí, cap amunt, cap arrere, cap avall, cap avant.

Els adverbis i les locucions de quantitat més corrents són: a més d'això, i damunt, almenys, com a

mínim: amb escreix, més del necessari, aproximadament, quasi, de manera aproximada, bastant,

en quantitat regular, ben bé, molt bé, breument, amb brevetat, d'allò més, molt, en quantitat,

d'altra banda, a més de, a més a més: de més, en excés, de poc (o per poc), indica que ha faltat poc perquè passara una cosa, demés, encara, a més d'això, encara, indica que en un moment determinat una cosa continua passant o, amb negació, que en un moment determinat una cosa no ha passat,

endemés, a més: d'altra banda, altrament, força, en gran quantitat, gaire, molt, gairebé, faltant-hi poc: gens, un poc, una mica, gota, gens, massa, en grau excessiu, menys, més poc, no tant, més, en un grau més alt, mig, no del tot, molt, en grau considerable, només, solament, poc, en xicoteta quantitat: prou, en quantitat suficient, quant, en quina mesura, quasi, no ben bé però faltant poc, que, valor ponderatiu: qui-sap-lo, en alt grau, en gran nombre, solament, no més de, sols, solament,

tant/tan, en tal quantitat, tantost, per poc, tot seguit, tot, sencer, ultra mesura, excessivament, massa.

Cal tindre en compte dels adverbis de quantitat que:

o l'adverbi tant pren la forma tan davant d'adjectiu o adverbi: Corre tant com el que més. És tan alta com un pi. o Gaire és Sinònim de molt, però s'usa en lloc d'este en les oracions negatives, interrogatives,

condicionals i darrere de les paraules no i sense: Has treballat gaire2 Anit no estava gaire tranquil. Si és gaire tard, digues-m'ho. Ho va preguntar sense gaire vergonya. o Gairebè Significa "no completament, però faltant-hi poc'. Com a sinònim tenim c.iosi. o Convé no confondre l'adverbi 2c::s amb el pronom res. En primer lloc cal tindre present que

tant l'un com l'altre, en les oracions interrogatives i condicionals, signifiquen "alguna quantitat" (gens)i "alguna cosa' (res), respectivament: Tens gens de paP Si vols gens d'oli, me'n demanes. Tens res com açòP Si veus res semblant al mercat, ho compres. Tant el quantitatiu gens com el pronom res corresponen a una mateixa paraula castellana: 'nada'. Per esta raó de vegades es

comet l'error d'usar 'res' en lloc de 'gens'. Convé tindre en compte que gens és un quantificador que significa 'cap quantitat" (o "alguna quantitat" en oracions no negatives), mentre que res —Que és un pronom — significa 'cap cosa' (o alguna cosa' en oracions no negatives): El so-

fà que tens no m'agrada gens, és més, no m'agrada res del que tens al saló. Observeu, d'altra banda, que el contrari de qens és molt, mentre que el contrari de res és alguna cosa. L'adverbi qens, per tant, podria anar mentalment dins d'una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens, en canvi, res s'oposa a alguna cosa o a tot.

192

UNITAT 8. FEM CULTURA

- Locucions adverbials de quantitatsón: a més, a muntó, bona cosa, de valent, gens ni mica, no gens, pel cap alt, pel cap baix, poca cosa, si fa no fa. - A més de la forma adverbial s/, tenim altres adverbis i locucions adverbials d'afirmació: a més a més, àdhuc, així mateix, al cap i a l'últim, al cap i a la fi, al capdavall, ben mirat, ben segur, cert, comptat i

debatut, de debò, de veres, de veritat, demés, en definitiva, en efecte, en realitat, endemés, és clar, feti fet, fins, fins i tot, i tant, i tot, més aviat, no cal dir-ho, per descomptat, prou, segur que sí, sens dubte, també. Recordeu dels adverbis d'afirmació que: 0)

L'adverbi s: s'escriu amb accent per tal de diferenciar-lo de la conjunció condicional s:.. Si no dius que sí ara, no m'ho tornes a preguntar.

6)

Cal tindre present que en valencià no hi ha l'adverbi "ademés, sinó que cal usar-hi o més o a MES Q (ES,

0)

Observeu que darrere de l'adverbi sí —Quan no equival a tota una oració— s'ha de posar la conjunció que: Jo no, però ell sí que li ho va dir.

O

També funcionen com a adverbis d'afirmació alguns dels formats amb el sufix —ment: cer-

tament, efectivament, evidentment, igualment, inclusivament, indubtablement, justament, semblantment.

- Locucions adverbials d'afirmació són, entre altres: així mateix, això sí, ben segur, de debò, de fet,

de segur, de ver, de veres, de veritat, del cert, en efecte, fins i tot, i tal, i també, i tantl, just, no cal dir-hol, per descomptat, sens dubte...

- Al costat de l'adverbi de negació més habitual, el no, tenim altres adverbis i locucions adverbials de negació com ara: ni, no... tanmateix, tampoc...

Heu de tindre en compte dels adverbis de negació que: O

Quan la partícula no afecta tota una oració, es col-loca davant del verb o dels pronoms que el precedixen: No el vull ni veure. Si la negació no afecta tota l'oració sinó solament un dels seus membres, l'adverbi no va davant del membre afectat: Cal cridar només els no aprovats. Compareu: No he dit que vingues i He dit que no vingues.

A més de l'adverbi no, disposem també d'un conjunt de paraules negatives, com els quantifica-

dors ningú, cap, res, gens, en cap lloc o (enlloc), mai, en ma/ta/sa/la vida. Tots estos elements necessiten l'adverbi negatiu quan es posposen al verb, però es poden usar amb l'adverbi o sen-

se l'adverbi no quan s'anteposen al verb: No ha vingut ningú i Ningú (no) ha vingut, No ho he vist en ma vida i En ma vida (no) ho he vist, No m'ho ha dit mai i Mai (no) m'ho ha dit. El mateix ocorre amb l'adverbi tampoc o amb sintagmes coordinats amb la conjunció negativa ni: Jo no ho tinc tampoc i Jo tampoc: (no) ho tinc, No el teníem ni ella ni jo i Ni ella ni jo: (no) el teníem.

Les oracions introduides amb la preposició sense no han de dur la partícula no, atés que ja

comporta el valor negatiu: Aquell alcalde va fer el que va voler, sense que li ho impedira ningú (i no: "sense que ningú no li ho impedira).

Cal distingir, en el moment de l'escriptura, entre la conjunció adversativa sino i el conjunt format per la conjunció condicional si i l'adverbi de negació no: No confia en el pare, sinó en el fill. Si no vens tu, hi anirem nosaltres.

Atenció també a la diferència d'escriptura entre l'adverbi només i la funció d'adverbis de dubte, a més de la paraula potseri els adverbis en -ment: probablement i possiblement, algunes

locucions adverbials com les que hi ha tot seguit: la millor, per ventura, potser no, potser sí, qui et diu que, qui sap, si de cas, si molt convé, tal vegada, tal volta... 193

Aptet

CI

o Pot haver-hi coincidència de l'adverbi de negació no seguit de l'adverbi més: Només hi ha un

client a la botiga. Eren no més de deu compromissaris.

- Locucions adverbials de negació són: de cap manera, en absolut, i aral, no gens, no mai en ma vida...

- Entre els adverbis d'orde cal esmentar: abans, després, primer...

Destaquen les seguents locucions adverbials d'orde: abans de tot, abans que res, d'antuvi, darrerament, de bell antuvi, de bell començ, de primer, de primer antuvi, en primer lloc, més enllà, més

tard, seguint en situació/orde/rang, últimament...

sa Completeu adequadament les frases seguents amb la lletra h, si no en falta cap, poseu-hi 2: 1. Este. —ivern vindran molts. orfes de les ciutats d'——Oscai. —uelva. 2. Untru:—'à. adutun. osalsa urí.

3. EE. lInot. oblides de dir--— o tu mateix. 4. Elsco..——etsil.—'yorxata són típics dels pobles de l'——orta de València.

5. Elsubtra

end de la resta que vaig fer

a

—jr era negatiu.

6. L.—'orfeva posarl. —esqueral. am. 7. Els .—ousdel. —estruç són molt grans. 8.

—— anfetuna sub. —asta de dibuixos. —ològrafs.

9. Les caca..——ueres es crien en. —ivernacles. 10. L.—armonia del seu cant era meravellosa.

Recordeu de les consonants ròtiques i de la lletra h... - Hi ha dos sons vibrants: un de simple (cara) i un altre de múltiple (rata, mirra). - El so vibrant simple s'escriu ri pot anar en: 1. posició intervocàlica (cadira).

2. entre vocal i consonant (verd). 3. en posició final de paraula (calamar). - El so vibrant múltiple s'escriu rri pot anar en: 1. inici de paraula (ric) i després de consonant (enraona): 2. rr entre vocals: arrasar, Borriana, etc.

- Convé observar l'escriptura de les paraules seguents, atés que no s'hi sol pronunciar la primera de les grafies r: arbre, perdre, prendre, i derivats. El mateix ocorre amb les paraules diners, dimarts i

socors en les quals se solen emmudir les respectives r. Atenció també a l'escriptura i la pronúncia del mot altre i derivats: nosaltres, vosaltres, etc. - D'altra banda, la presència, o no, de la r crea doblets, acceptables en tots dos casos (tot i que el

valencià general preferix la primera opció de cada parella) del tipus: cartó/cartró, caragol/cargol,

carabassa/carbassa, desorde/desordre, murta/murtra, etc. - Atenció a les paraules orquestra i tresor. 194

UNITAT 8. FEM CULTURA

- Encara que vaja entre vocals, una sola res pronuncia com a vibrant múltiple si va després d'un pre-

fix acabat en vocal: anti—: antirepublicà, auto—: autoretrat, bi—: birectangle, contra—: contrarestar: extra—: extraradi, estéreo—: estereoradiant, toto—: fotoreceptor, greco—: grecoromà, infra—: infraroig, mono—: monorail, multi—: multiracial, veo—: neorealista, orto—: ortoròmbic, poli—: polirítmia,

post— postromàntic, pre— preromà, pseudo-: pseudoràbia, ràdio—: radioruta, semi—: semiregular, sobre—: sobresalt, supra—: suprarenal, teie—: telereunió, termo—: termoreceptor: tri—: triradiat, ultra—: ultraroig, vice—: vicerector...

- Un cas especial el constituix el prefix in—, el qual, en contacte amb una paraula començada per r—, es dissimila en /r—: irracional, irreal, irrebatible, irreconciliable, irrecuperable, irreductible, irreprotxable, etc.

- També escrivim r (i no: rr) en les paraules compostes del tipus gal-loromànic... - A més, heu de tindre en compte:

o Els valors del mot orde (o ordre) perquè quan és masculí (un orde/ordre) té diverses significacions, com ara :

1. 'Societat religiosa, militar, etc. Pertany a un orde de frares mendicants. 2. "Disposició regular d'objectes". El millor seria seguir un orde alfabètic dels autors.

3. Compendi de regles i lleis i sistema de regles i lleis d'una societat.

Mentre que quan és femení (una orde/ordre), vol dir manament, prescripció que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent": Aquelles van ser unes ordes massa severes. o Observeu també la diferència entre l'adjectiu peregrí, que significa "rar, poques vegades vist':

Una dona d'una bellesa peregrina: i el substantiu pelegrí, que vol dir "persona que fa un romi-

atge a algun santuari': Els pelegrins de les Useres. o La paraula borsa i família lèxica fan referència exclusivament als afers econòmics i de valors,

mentre que bossa és "un saquet per a guardar coses. o L'escriptura de les paraules prerrogativa, birrem i trirrem: i de la paraula bilirubina.

o L'escriptura de les seguents paraules poden ser objecte d'alguna confusió: àncora, aram, Al-

ger, Algèria, arrosser, borsa, brandir, brusa, cafetar, carabassa, corser, dosser, escorta, frare, furrier, guardó, palmerar, paper, perruca, perruquer, perruqueria, Petrer, pregària, prisar, quarter, quintar, quirat, reemborsar, roser, tarannà, temperància, temperat, temprar, timoner, tórtora, xamfrà, xurma... Com és natural, esta grafia es manté en les paraules de les

respectives famílies lèxiques: ancorar, ancorat, borsari, desemborsar, reemborsament, carabassó, carabasseta: escortar, papereria, papereta: aixamfranat.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

-s Busqueu en la llista de reproducció Aptet C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Fuster entre nosaltres" i escolteu-lo dos vegades. Posteriorment trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c):

1. Joan Fuster es dedica exclusivament 1. a la novel-la i l'assaig. 2. ala poesia.

3. té múltiples registres.

195

Aptet

CI

2. Fuster com a periodista

1. es dedica a escriure articles d'opinió. 2. fa editorials en periòdics valencians. 3. es guanya la vida fent articles en la premsa. 3. La filosofia que recomana Joan Fuster 1. prové dels clàssics grecs.

2. és volteriana o casolana del seny, com diu Ricard Blasco. 3. es basa en els autors de la Renaixença. 4. Els escrits ociosos de Joan Fuster

1. són una manera de sobreviure que té l'autor. 2. naixen per a ser llegits en actes públics. 3. Són els que més lligen els lectors i les lectores. 5. El Fuster irònic es caracteritza per

1. riure's de tot i de tots. 2. Ser antidogmàtic.

3. Ser antigdogmàtic i dubtar de tot. 6. Joan Fuster va morir

1. abans que Vicent Andrés Estellés. 2. eljuny de 1992.

3. enla segona mitat del segle passat. 7. L'ànalisi de l'obra de Joan Fuster suposa 1. un bon exercici intel-lectual. 2. un exercici de llibertat individual i de pensament. 3. una manera d'estudiar-lo.

8. Fuster, a més de tot, 1. fou descobridor de la memòria històrica.

2. Va Ser un gran lector.

3. fou dibuixant en la intimitat.

-a Una destacada troballa arqueològica del segle passat fou la de l'estàtua de bronze l'"Apol-lo de Pinedo". Penseu que sou un locutor de ràdio i heu de relatar en directe la notícia. Llegiu la introducció i de la notícia trieu-ne les idees que considereu, i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. El descobriment de l'Apol-io de Pinedo

El 1963 uns submarinistes trobaren en les aigues de Pinedo una estàtua de bronze. Li faltava la

cama dreta, la qual es va recuperar més tard. Sembla que està en el carregament d'un barco que

va naufragar. Representa un jove nuet semblant a un Apol:lo. Estilísticament es tracta d'una còpia romana de l'Apollo Delphinios de major valor que les conservades a Barcelona o Tiermes. Presenta una actitud d'indolència. El coll no vol aguantar tot el pes del cap i es venç cap al costat esquerre.

196

UNITAT 8. FEM CULIURA

Fa 1,45 m. Sembla que les seues parts es realitzaren de manera separada i que després es van

soldar. Esta datada en l'època imperial romana. Estaria destinada a un espai públic o religiós. IDEES o Relateu quan, on i qui trobà l'estàtua.

o Comenteu en quin estat es trobava en el moment del descobriment.

o Enumereu les característiques d'eixe element artístic. o Descriviu hipotèticament un lloc on es depositarà l'estàtua.

CI sa. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Vos agrada la pintura abstracta. Al vostre cosí Pep no li agrada gens ni miqueta. Heu de convéncerlo que l'art, independentment del seu estil, té molt de mèrit.

Idees: O

L'objectiu de la pintura és no deixar indiferent l'espectador.

0)

Cada època té un estil i una manera de pintar.

O

Els grans pintors abstractes saben també dibuixar amb gran realisme.

6)

Et pot agradar la pintura figurativa i alhora l'abstracta.

Situació comunicativa de la persona B

Vos agrada molt l'art però no enteneu la pintura abstracta. Considereu que no té el mateix mèrit. Heu de convéncer el vostre cosí Cento del que penseu. Idees: o Els grans pintors són aquells que reflectixen la realitat fidelment i la interpreten. o La pintura no sols és posar color, sinó dibuixar. o S'ha d'entendre un quadro sense que te l'expliquen.

o Cal respectar a qui li agrade la pintura abstracta encara que no s'entenga.

Recordeu de la interacció... - La interacció és qualsevol tipus d'activitat comunicativa realitzada per dos o més persones que

s'influixen l'un a l'altre en un intercanvi d'accions i reaccions verbals i no verbals.

Es diferencia

de l'ús lingúístic transaccional en què s'usa per a mantindre i desenrotllar una relació social. L'ús transaccional de la llengua està orientat a l'intercanvi d'idees i complementa l'interaccional. - Lainteracció ha sigut objecte d'estudi de la sociologia, de la lingúistica i de la psicologia educativa.

En la lingúística, els diferents tipus d'estudis es basen en la idea que parlar és interactuar. En una conversació, per exemple, els papers de parlant i oient s'intercanvien contínuament. - La conversació col-loquial és l'activitat comunicativa més representativa quant a mecanismes lin-

gúístics propis de la interacció. Així qualsevol conversació, reunió o trobada on utilitzem el llenguatge és un bon exemple de la interacció cara a cara.

197

Ci

Aptet

- La interacció també es pot produir a distància o diferida, entre un lector i el text que llig o qualsevol altre tipus de discurs oral, escrit o audiovisual.

En la interacció trobem els actes de parla que busquen una reacció de l'interlocutor, verbal o no. Estos actes s'anomenen iniciatius: les preguntes, les peticions, els manaments i les informacions. D'altra banda, els que es produixen com a reacció a un acte de parla anterior, Són els reactius: les respostes, els assentiments o els rebutjos.

Pel que fa a l'adquisició i aprenentatge de llengues, els corrents psicològics interaccionistes defenen que les estructures lingúístiques que posseix un parlant no són innates, sinó que resulten de la interacció entre un cert nivell de desenvolupament cognitiu i un determinat entorn lingúístic i

social. Així, en la didàctica de llengues, la interacció ha fet que l'aprenentatge lingúístic es plantege com un conjunt d'intercanvis comunicatius en què els interlocutors que participen queden implicats per les accions i reaccions que realitzen. S'ha posat de manifest que l'empatia, la cooperació i la reciprocitat entre els implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge constituixen tres postulats bàsics de l'enfocament interaccionista.

4.

Literatura: les peldicules Exercici literari A, Drs

Llegiu el text seguent dedicat al traspàs de Paul Nevvman i contesteu el més exactament possible a les preguntes que es realitzen posteriorment.

PAUL NEVVMAN (1925-2008)

Paul Nevvman no va morir ahir, perquè ens queden les seues pel-lícules. El seu cos va deixar de respirar, als 83 anys i envoltat de la seua família, a la seua casa de Connecticut, molt lluny del Hollyvrood en què va triomfar, però la seua ànima i el seu esperit indomable romandrà etern a

les pel-lícules, als vídeos, a les fotografies i als llibres de cinema que omplen les prestatgeries de les nostres cases. La seua pèrdua és terrible per al seté art, ja que el cinema no podrà comptar mai més amb una de les últimes i més grans estrelles masculines de l'etapa clàssica. Qui ens

queda, ara2, ens preguntàvem ahir. Potser només Robert Redford, amic seu i amb qui Paul Nevman va compartir pantalla en pel-lícules com El golpe i Dos hombres y un destino.

Nascut el 26 de gener de 1925 en un poblet d'Ohio molt proper a Cleveland, Paul Leonard Nevv-

man era el fill d'un botiguer jueu d'origen alemany i d'una catòlica d'origen hongarès. Nevyman, que de jove havia estat un brillant esportista, va prendre contacte amb el teatre als 17

anys, quan va actuar per primer cop en una versió de Robin Hood al seu institut. Però l'any 43 va allistar-se a la marina i durant la Segona Guerra Mundial va lluitar a la guerra del Pacífic, fent de metrallador d'un avió bombarder. Neveman hauria desitjat ser pilot, però els ulls més

blaus de la història del cinema, en realitat, patien de daltonisme. L'actor va caure ferit i per això en tornar a casa no va poder dedicar-se al futbol americà, motiu pel qual es va inscriure a la universitat de Yale i a l'acadèmia d'interpretació Actor's Studio. Després de diferents papers d'extra i d'aparèixer en algunes sèries de televisió com Suspense

(1949) o The vveb (1952), Paul Nevrman va provar sort en el cinema. La seua primera película va

ser El cúliz de plata (1954), de Victor Saville, de qui el mateix Nevvman va dir que va ser el pitjor

film de la dècada dels 50. El seu primer èxit internacional va ser Marcado por el odio (1956), de Robert Viise, en què l'actor va interpretar el boxejador Rochy Graziano. Van arribar altres pel-lícules, però només dos anys després es convertiria en tot un mite amb La gata sobre el tejado

198

UNITAT 8. FEM CULTURA

de zinc, al costat d'una altra immortal del cinema, Elizabeth Taylor. D'aquell mateix any 1958 també és El zurdo, un vvestern d'Arthurn Penn en què es desmitifica la figura de Billy el Nen, i la també memorable El largo y cúlido verano, del seu amic Martin Ritt, que com La gata... és una altra adaptació d'una obra de Tennessee VVilliams, i on va conèixer l'actriu Joanne VVoodvvard,

de qui va enamorar-se i amb qui va casar-se i tenir tres filles. Abans del 1958, Neveman havia estat casat amb Jachy VYitte, amb qui va tenir un fill (el malaguanyat Scott, mort per sobredosi

l'any 1978) i dues filles més. Durant la dècada dels seixanta, Nevvman va ser una de les cares més cotitzades de Hollyvrood,

en pel-lícules com Exodo (1960), El buscavidas (1961), Dulce pújaro de juventud (1962), El premio

(1963), Cuatro confesiones (1964), Lady L (1965), Cortina rasgada (1966), La leyenda del indomable (1967), Comando secreto (1968) i Dos hombres y un destino (1969). Durant la dècada segient encara va interpretar papers mítics, com El hombre de MacRinstosh (1973), El golpe (1973), El coloso en

llamas (1974) i El castafiazo (1977). Dins de l'etapa de plena maduresa, Nevvman va ser més car de veure a partir de la dècada dels vuitanta i dels noranta, tot i que va oferir papers memorables, com els d'El Bronx: Distrito Apache (1981), Harry e hijo (1984), El color del dinero (1986), El

escúndalo Blaze (1989), El gran salto (1994) i Al caer el sol (1998). Una de les seues últimes interpretacions va ser el gàngster veterà de Camino a la perdición (2002), l'extraordinària pel-lícula de Sam Mendes, mentre que el seu útlim treball a la gran pantalla va ser fa dos anys, quan va

ser la veu de Doc Hudson, un dels cotxes de la pel-lícula d'animació Cars (2006). En realitat, això era tot un homenatge, ja que l'altra passió de Paul Nevvman van ser les curses de cotxes.

L'actor s'havia afeccionat a l'automobilisme, esport al qual Neveman es va dedicar també com a pilot professional, després del rodatge de la pel-lícula 500 millas (1969), de James Goldstone.

Se n'ha anat un gran del cinema, que va estar nou vegades nominat a l'Òscar. Però també cal dir que l'Acadèmia de Hollyvrood no el va tractar gairebé bé fins l'any 1985, quan va rebre un

guardó de caràcter honorífic per la seua trajectòria. L'any segient va guanyar-ne un altre per

la seua interpretació al film El color del dinero, de Martin Scorsese, que en realitat és la sequela d'El buscavidas, ja que Paul Nevrman interpretava el mateix jugador de billar. Gustau Moreno Pérez, Cinema Clàssics, Blog col-lectiu de pel-licules immortals, 28.09.2008.

(text revisat) chttp://cinema-classics.blogspot.com.es/2008/09/paul-nevman-1925-2008.html1. Paul Nevvman es caracteritzava per ser un actor 1. que agradava molt al gran públic. 2. amb una ànima i esperit indomable.

3. destacat com Robert Redford. 2. Paul Nevvman era

1. d'una familia d'origen alemanyi txec. 2. fill d'un jueu alemany i una catòlica hongaresa. 3. americà.

3. Entre les seues professions, cal destacar les de 1. militar i esportista. 2. destacat esportista i soldat de la marina i amb el temps pilot. 3. mariner i botiguer com son pare.

199

Aptet

CI

4. Fou una de les cares més cotitzades de Hollyvvood

1. des dels anys cinquanta del segle XX. 2. enla dècada dels seixanta del segle passat.

3. des de finals dels anys quaranta del segle passat. 5. Fou especialment guardonat 1. des de 1985. 2. des de sempre, ja que va obtindre nou Òscars.

3. el 1987, ja que va obtindre un Òscar per la pel-lícula El color del dinero.

De È Nus de saber de les pellicules e

- La pel-lícula és considerada el "sèptim art" i es crea enregistrant imatges amb càmeres o creant imatges per a les quals s'utilitzen efectes especials o tècniques d'animació. Tradicionalment s'han

projectat en pantalles, encara que en l'actualitat poden reproduir-se en aparells informàtics o en el mitjà televisiu.

- El cine ha ajudat a donar una nova dimensió al teatre, amb el qual compartix moltes caracterís-

tiques. Es pot considerar una art escènica total dins de la qual es combina la música i l'art dramàtic. - La pel-lícula es compon d'imatges que es projecten en un conjunt de 24 per segon. La successió ràpida provoca il-lusió en l'espectador i l'efecte del moviment i de les trajectòries de la vida real.

- El cine és una forma d'art, una font de diversió popular. També suposa un mètode d'educació, cultura, propaganda o investigació científica. - Cal considerar entre els elements del cine la subtitulació i el doblatge. El llenguatge que s'hi empra ha de ser correcte i també acostat al registre que empren els personatges.

- Les pel-lícules es basen en uns guions que arrepleguen els diàlegs dels personatges i descriuen els espais i les situacions en les quals es troben els personatges. - Existixen uns personatges principals que participen de la major part dels diàlegs i uns altres secundaris que apareixen en escenes concretes.

5.

Prova: model JQCV

AREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 1. Hem eliminat cinc fragments de l'article seguent. Llegiu-lo i trieu dels fragments l'adequat a cada buit. Hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Un deliciós camí cap a la felicitat

Farà uns mesos vaig ser amfitrió de Francesco, un arquitecte de Bèrgam que va decidir passar un parell de setmanes a les valls de la muntanya valenciana. En una casa al peu de la serra de Mostalla. (1). Vaig

quedar sorprés, la seua resposta, de forma contundent, va ser l'esmorzaret. Curiós, pensí jo. Ni les roques de la Marina sota el Montgó, ni la majestuositat de la llotja, ni l'encant del

barranc de l'infern, ni la diversió etílica de la nostra nit. Francesco i la seua família havien quedat fascinats per la qualitat dels aliments i els plats que trobaren en la taula que, al mig d'un carrer de Pego, el bar Rafel 200

UNITAT 8. FEM CULTURA

oferia periòdicament i puntualment tots els dies. Em va confessar la seua fascinació per les anxovetes de Dénia que nadaven sobre un riu d'oli de la Mariola i vorejaven illes formades per saboroses tomaques. Pebreres i albergínies torrades, tocades per un tros d'all que, damunt una llesca de pa amb molla, li donen

força a unes costelletes de cabrits que pasturen per les nostres muntanyes valencianes. Tot això regat amb caldos blancs aromàtics i negres contundents que fan que la conversa iniciada per un glop de cassalla matinera acabe amb la seguretat d'un retorn pròxim al nostre plat. Això és felicitat. (2). No sé si el negoci del turisme funciona amb paràmetres de la Grècia clàssica, però de segur que esta sentència dels hedonistes pot servir per a generar algun claim cridaner als mercaders de l'oci. Si de cas, el que sí que ens ha servit és, a un grup de professionals valencians que ens dediquem des de distints àmbits a promoure la bondat del nostre territori, a generar un programa conjunt denominat Del Tros al Plat: El camí

més curt per arribar a la felicitat. València és una terra que ha proveit d'aliments preciosos al llarg de tota la seua història. Pot ser per la seua formació orogràfica que ha permés la generació de grans extensions de terra d'alluvió, rica en minerals i aigua, així com la seua condició climàtica ha facilitat l'expansió de productes amb una alta capacitat

nutricional. Situació que ha permés des de fa temps acollir monocultius (sucre, morera, raim, taronja,

arròs...) destinats principalment a la seua comercialització i que han alliberat, històricament, terres per

a poder produir espècies singulars provinents d'Àsia o d'Amèrica i que finalment han omplit el nostre rebost de tot tipus de productes. El gust, el temps i el coneixement han fet la resta perquè, hui, tot el nostre territori estiga farcit d'una riquíssima gastronomia que encisa el nostre visitant.

La cuina, des de fa temps i cada vegada més, és un dels principals reclams dels nostres visitants, deuríem cuidar-la, per tant, des de l'inici, des de la terra, posant en valor els productors i generant cadenes de valor que permeten generar riquesa entre tots els nostres ciutadans. (3). La participació d'empreses de distribució i serveis o de productes artesans. I, finalment, l'Agència

Valenciana de Turisme, la fundació Turismo Valencia i el Patronat Provincial de Turisme de València. El nom emprat en este ambiciós programa fa referència a la proximitat i a la necessària vinculació entre el

territori on es conrea el producte alimentari, base de la cuina valenciana (el tros), i el recull de coneixement que es posa en mans de les capacitats del cuiner (el plat). Per dur endavant el programa, a més de vincular al màxim nombre d'agents interessats i vincular-los en un projecte reivindicatiu del nostre grau d'excellència, hem dissenyat tres activitats complementàries. La primera té a veure amb la posada en valor davant el món de les capacitats dels nostres productes i les seues capacitats culinàries. Cinc intervencions de distinta tipologia s'han realitzat fins ara en la ciutat de València, en la plaça de l'Ajuntament i en la Marina de València. Allí, productors agraris i pescadors, comerciants i cuiners, s'han ajuntat amb creadors plàstics, musicals o teatrals i han generat un material

audiovisual farcit d'entrevistes, experiències i opinions. Estes activitats espectaculars han servit perquè tots els agents implicats en el programa puguen fer ús d'este material documental en totes les seues campanyes de promoció nacional i internacional. La Conselleria d'Agricultura fa servir la veu dels cuiners en les fires d'aliments i l'Agència Valenciana de Turisme fa servir la simbiosi dels productors amb la cuina per determinar l'excel'lència gastronòmica del nostre terri-

tori. Així, la presència de la nostra cuina excellent junt amb els nostres productes i productors d'aliments es presenten davant els mercats forasters i posen en valor el nostre territori, que a la fi és l'obligació de

les institucions que es dediquen a la promoció turística.

És una obvietat que els millors prescriptors de qualsevol producte són els seus consumidors. És per això que el programa té una part en la qual implica els habitants del territori, de manera que li aporta l'ordre necessari perquè puga generar la satisfacció desitjada. Són moltes les iniciatives gastronòmiques que estan

buscant el seu ressò mediàtic. (4). El programa busca unificar esforços i espigolar entre aquells recursos 201

Aptet

CI

gastronòmics que finalment poden esdevindre un producte de qualitat, que servisca perquè els ciutadans

el puguen gaudir i els visitants el puguen descobrir. El Tros al Plat és un programa que encara està creixent i (5). Les universitats o les acadèmies i escoles de cuina de València no fan més que reclamar un referent que done suport a la varietat i riquesa de la nostra cuina, vinculada als productes de la terra, que determinen el principal atractiu del nostre territori. Evarist Caselles, dUn deliciós camí cap a la felicitats, Valencia Plaza, 2-11-2017.

http://valenciaplaza.com/un-delicios-cami-cap-a-la-felicitat (text revisat) Fragments:

A 1 Lafelicitat, segons Epicuri, està en el fet de poder garantir els recursos mínims, que permeten poder gaudir de la companyia dels teus amics al voltant d'una tauta B j cada vegada són més els que entenen la necessitat de reclamar les bondats dels nostres productes gastronòmics

C l Enla major part d'estes, el principal reclam és precisament la creació del vincle entre la bondat del producte alimentari i el lloc on es produeix, per a buscar així la seua singularitat

Dl1

està basat en els productes gastronòmics de tot Espanya

OE l

noestà ben plantejat perquè no fa referència als nostres productes gastronòmics

F. l Amb eixe criteri hem creat este programa la Conselleria d'Agricultura i els sindicats agraris,

les cooperatives agràries valencianes i les confraries de pescadors, les plataformes de reivindicació agrària i les agrupacions de pesca i ramaderia valencianes. Mercavalència i les

regidories de comerç i agricultura de més de vint ciutats, els mercats municipals de set ciu-

tats, les associacions de promoció de la gastronomia on caben des de la prestigiosa Menjar i Viure fins a la més recent Associació de cuiners i cuineres de València, entre altres

G 1.

El dia de la seua marxa, li vaig demanar que em diguera quina havia estat la curiositat més

1

agradable de la seua estada amb nosaltres, quina experiència es guardava en la motxilla dels records

Resposta:

Paràgraf

P.d

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTIQUES Exercici 2. Llegiu el text seguent i ompliu els buits amb una o dos paraules. Per a omplir alguns buits és

important llegir la informació que hi ha entre parèntesis. El (O) és un exemple. II

La vida no em va

0

gens fàcil durant la infantesa, ni per a mi ni per als meus. Vivíem magra-

ment del poc que treia la mare tallant teles, component barnilles, papers i plomes per a armar ventalls, però sobretot de treballar per les cases. 202

1

dels diners que el pare guanyava com a matalafer,

UNITAT 8.

que eren ben minsos, no podíem fer-ne per espitllera. Per bé que, de tant

2 3

FEM CULTURA

(fer-li cas, prestar atenció), ja que no els véiem ni , l'oncle Tomàs, vidu i sense fills, ens ajudava sempre que

ho necessitàvem, que no era poques vegades. Regularment, la mare passava casa amb el que guanyava al casalot de Juan Pérez, baró exemplar en virtuts

i lletres, graduat en Teologia, i dels partidaris de pujar als altars mossén Francesc Jeroni Simó, prevere de Sant Andreu que, després d'una vida virtuosa, havia mort com a professava i no abandonà mai de la vida, ni

6

5

4

. Devoció que ella també

quan es publicaren les prohibicions de la Santa

contra el seu culte, fins al punt que sempre va dur cosida a la gira de la mànega dreta, ben

amagada, una imatge del sant Simó, que així era com la mare i molta gent del poble baix l'anomenaven. Recorde que a fi de

7

(fer més ferm) la meua fe

8

, O perquè em servís d'exemple,

em va dur moltes vegades a la processó que els simonistes celebraven els divendres per la volta dels Condemnats, en un recorregut que anava des del portal de Serrans fins a la forca del Mercat, passant pels carrers de Cavallers i Bosseria —per emular el camí del Calvari que havia fet Crist en pujar a la muntanya de la Calavera—, on acudia multitud de

9

(en plural: creient d'una religió). En gran part era

gent pobra, humil, i entre ells, nosaltres, però també n'hi assistia de poderosa, de qualitat,

10

(en femení: que té molts diners o béns) i principal, com ara jurats, canonges de la Seu i membres de la no-

blesa. Alguns dels quals arribaren en la seua devoció a actes desusats, que hom contava que la marquesa de Caracena, muller del virrei, sentint-se força malalta, havia posat el cap dins del bací on defecava el pare

Simó, a fi de mortificar-s'hi i trobar-hi salut, perquè la fe en ell era molt gran, o la dels prínceps Albert i Clara Eugènia, governadors de Flandes, els quals enviaren una llàntia d'argent llavorat, a la capella que al

tal Simó havien fet a l'església de Sant Andreu per honorar-lo. Veneració que incomodava 12

11

ordes monacals,

sobretot els dominics i també els

(membre de l'orde mendicant fundat per sant Francesc d'Assís), els quals feien i desfe-

ien el que volien a València, i no podien tolerar que el record de santedat d'un simple prevere pogués

captar tanta atenció dels creients. Que a hores d'ara, en què cap persona no em sent, arrecerat en el secret d'aquests mots que escric, puc dir que tot era, com passa en tantes coses del món, una questió de sous, de diners que se n'anaven a un lloc i no a altre, perquè hi ha frares que només miren les seues conveniències i per guanyar un ral vendrien, si molt convinguera, Crist i sa mare, encara que alguns hòmens d'església

diguessen, per emmascarar la seua avarícia, que la virtut del pare Simó era només una cillusió diabòlica-.

III

Com he dit abans, del carrer de Cabillers ens mudàrem a viure al carrer de les Amoroses, al costat de la confraria dels Guanters, que se n'entra cap a l'hort d'en Sendra, ben prop de la murada de l'antiga Pobla de les Fembres Pecadrius, un clos dins de la ciutat on habitaven, i encara hi habiten, les dones mundàries. A l'any de viure en aquella casa vingué al món el meu germà Dionís, però a les poques setmanes del part

la mare es va veure afectada per pèl de mamella, se li'n va anar la llet i hagué de donar pit a l'infant la dida Agnés, una dona d'Almenara, grassoneta, treballadora com la qui més i de bona pitrera. Tot i això,

la dida no tenia massa bona la llet i el meu germà es criava malaltús. Fins que un matí vingué Agnés a casa acompanyada d'una altra del seu menester, una almassorina seca, ossuda, llambrenca, però també de poderosa sinada, i de nom Quitèria, a dir a la mare si li semblava bé que aquella seua coneguda, que era de

tota confiança, la rellevàs d'alletar el meu germà. I fou aquesta segona dida qui causà la desunió de nostra família.

Quitèria Bello, que així deien a l'almassorina, era una dona d'upa, maliciosa, de no fiar-se'n gens, que sobre ser del llinatge d'Eva, sempre duia amagada entre la roba una fina dagueta biscaina. Estava amistançada amb un malfactor anomenat Pablo Suàrez, home guaixat, no massa alt, de cabells grisos i faccions anguloses, a

13

segons deien havien tret de morir a Granada, per les varetes, del mateix peu de la 203

Aptet

CI

forca. Sembla que aleshores havia llogat els seus serveis al comte de Carlet, i a d'altres senyors valencians,

per resoldre alguns afers secrets i molt dubtosos. Recorde haver-lo vist un dia pel mercat, amb una pistola

ficada entre el cinturó i la camisola, i una banyeta de cabra, plena de pólvora, penjada al coll, amb l'esguard altiu, ferotge. Vivien tots dos, Pablo i Quitèria, a l'hostal del Gamell, en companyia d'una llocada de gent violenta, jacarandina, avorrida de tots, sense temor de

14

Senyor ni de la justícia: els quals

campaven aleshores per tota la ciutat com si fossen els amos, que en aquells dies no hi havia a València qui els pogués trair, ni oficial que pogués escometrells. 15

Déu comptava les passes a la parella, i una nit, el tal Suàrez, després de renyir acarnissada-

ment amb un mariner montenegrí al bordellet de les Negres, per questió de dones, va desaparéixer sense deixar cap rastre.

Aleshores Quitèria, en quedar-se sense amic ni valedor, es proposà captivar el meu pare, que d'altra banda perdia l'oremus només de mirar-la, i aquest caigué ben aviat al parany en cos i ànima, talment com un tros

de quòniam. A les poques setmanes, la matinada d'un diumenge de Glòria, fugiren tots dos cap a Madrid. Encara que en passar uns mesos —com ens va contar un dels correus de l'Estafeta—, l'almassorina es deixà mon pare per un altre de més jove.

Josep Lozano (2003), fragment d'El mut de la campana (p. 33-36), Alzira: Bromera.

do

al

Laia SR

gre,

ranei

10 11 12

13 14

15

204

deli

men

Le

.

DE

RDA

Dreta

il

ie

RUA

3

SC

CN XI

E DEA

SNI:

Da

pes,

Ed

pat,

ges

i nè

deu

NEE

UA

ED

dan

rA

it

CaaSiÓ

UNITAT 8. FEM CULTURA

Exercici 3. D'acord amb la definició que es dona per a cada número, ompliu els espais buits del text se-

guent. El (O) és un exemple.

Des de la presó L'home no ho sap, però de vegades parla en veu alta dels seus

0

, de l'exèrcit d'enemics de

tantes i tantes coses que s'ha anant forjant al llarg de la vida. Perquè no n'accepta les maneres de dir o el color de la pell o la llengua o, senzillament, el seu projecte de futur. I amb el dit n'assenyala les diferències, els amenaça amb les deu plagues d'Egipte i pot arribar a condemnar-los a esborrar dels seus

1

les paraules, les de tinta sobre el full blanc, les que prenen forma de pentagramao les que es llancen al cel. Tapar una boca per encegar un

2

Està convençut que es mereixen la pitjor de les càrcers, aquella que apareix reforçada amb barrots d'acers i

3

de vergonya als canells. La cel-la lúgubre que s'arrapa al cos i a l'esperit com una mortalla

al cadàver. El pati de murs elevats que pretén tancar-se sobre la llum del sol i els sons de la vida i segrestar cada exhalació, cada inspiració i cada

4

del cor de qui hi passeja la seua condemna.

Ignora, però, que quan parla amb fúria d'allò que tant odia, ell també ho fa des de la presó. Des de la presó de la seua ignorància. La que l'acompanya pertot arreu: quan s'installa davant de la televisió i llança a la pantalla brams esguitats de

5

contra tot allò que li sacseja les arrels de les seues conviccions: al

carrer, mentre passeja les hores lànguides de vida conservada al buit, a la barra d'un bar, palpant periòdics

que ni tan sols obri: al cotxe, amb la ràdio incrustada en una única emissora de partits de

6

0

de tertúlies vociferants, cara a cara amb els fills, quan llança clams a favor de pàtries mòrbides o credos fossilitzats. Ell viu en una presó estancai

7

com un tanc de guerra, sense escletxes, ni matisos, ni titubejos.

El seu univers és un món de buits i de mancances. No sap res de res, però això no el fa callar. I passa la

vida opinant res de tot. O tot de res. O tot de tot. Quina importància té2

És ignorant perquè li falta paciència per escoltar, reflexionar i emfatitzar. Per això deixa que els altres elucubren en el seu nom.

8

, en la seua comoditat vital, ell sols atén consignes, igual que

l'animal que algun amo malintencionat ha

9

per obeir ordres humiliants a canvi d'una carícia

efímera.

L'home no ho sap però, de vegades, quan parla dels enemics, la muralla de la seua ignorància li retorna,

com un

10

mortífer, la seua veu enverinada. Solitària. Estèril. Maria Jesús Bolta, Des de la presóx, Levante-EMV, 11-11-2017.

0

Contrari a algú, que li té aversió o li vol fer mal. (En l enemics

v

plural). 1

Part carnosa i que es mou que limita l'obertura de la

boca. (En plural). 2

Planeta que habitem.

3

Tira de tela que es posa en el braç per dalt del colze i que s'usa com a distintiu. (En plural).

4

Colp que fa el cor contra el pit, o que fan les artèries

contra els teixits que les cobrixen. 205

Apte"

CI

5

Saliva abundant que cau de la boca. (En plurall.

6

Esport que practiquen dos equips amb onze jugadors i que consistix a introduir la pilota en la porteria contrària sense tocar-la amb els braços o les mans.

7

Fosc. (En femeníl.

8

Durant el temps en què passa una cosa.

9

Que s'ha instruit per a fer una activitat determinada.

10

Repetició d'un so que es produix per la reflexió d'ones sonores per un cos dur.

Exercici 4. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o c de les que vos indiquem més avall. Este i aquest

0

paraules que, no se sap exactament

la llengua, símbols de

2

1

, esdevenen símbols: símbols d'unitat de

, Símbols de formalitat. Però, en qualsevol disciplina científica —i es-

pecialment en filologia—, caldria assumir com a mesura profilàctica que tots els símbols, en major o menor

mesura, són falsos. Les paraules no són més que simples cadenes de fonemes que emeten els parlants per a comunicar alguna cosa, i totes tenen la seua història particular, forjada per avatars i

3

diver-

ses, però quan, en compte d'aprofundir en el coneixement de les paraules, per a poder usar-les adequadament, les transformem en símbols, sovint carregats de connotacions ideològiques, i els atribuim un valor

quasi sacre, en la pràctica les esclerotitzem. La rigidesa de plantejaments ens impedix que

4

utilitzar-les amb ductilitat i coherència en contextos comunicatius variats. Probablement, les formes este i aquest en l'actualitat són els grans tòtems del valencià. Per motius diversos,

que no és pertinent explicar ara, perquè ens obligaria a fer una digressió massa llarga, estes paraules han esdevingut símbols de confrontació. Amb tot, o precisament per això, val la pena repassar amb deteniment la història d'estes paraules amb dades i raonaments filològics per a intentar dissipar idees espúries basades en informacions poc o

5

contrastades.

La forma este prové de la paraula llatina iste (que significa 'el que està prop de tu'), i aquest, de eccum iste

(que ve a ser una cosa així com 'vet ací este'). Des de les primeres manifestacions escrites de la llengua, les formes est i aquest s'han usat amb relativa normalitat, i sovint alternant en el mateix text. Vegem, com a exemple illustratiu d'esta pràctica, estos dos fragments extrets del Llibre de la Cort del Justícia d'Alcoi, de l'any 1263: 4Demanat fo de temps e dix que a entorn d'est Avent que avem passatv i, alhora, que

restituesque XX sous de reals al dit Pere Figuera per messions e per destrics que à feyt en aquest pleyt-. Esta duplicitat formal també existix en altres llengúes. En castellà, per exemple, les formes este i aqueste

alternen de manera habitual en una determinada fase de la llengua, i de fet aqueste s'ha mantingut en el diccionari de la Real Academia Espafiola fins a l'edició de 1992, amb la indicació, això sí, que 4ya solo se usa en poesía. En italià coexistixen igualment les formes questo i esto en els diccionaris actuals. Fruit d'esta tradició, les formes est i aquest han estat permanentment en tots els diccionaris de la nostra llengua. Però la forma este, amb l'afegiment d'una —e epentètica a final de mot, durant molt de temps es va creure que era fruit de

6

del castellà. I encara n'hi ha molts que

7

. Però no és cert.

En realitat, es tracta d'un recurs espontani de la llengua per a facilitar-ne la pronunciació en determinats

contextos. És el mateix procés que es va seguir en la primera persona del present d'indicatiu dels verbs de 206

UNITAT 8. FEM CULTURA

la primera conjugació. Antigament, de fet, es deia jo protest

8

(com encara es diu actualment

a les illes Balears) i, a partir d'un moment determinat, en valencià es passà a dir jo proteste o jo protesto, segons les zones. Amb les formes est i este va ocórrer exactament igual. Sant Vicent Ferrer, en 1413, ja

utilitza la forma este: de no sabeu que si no fos de Déu, no poria fer este miraccle2,. La seqiiència eest miracclex és impronunciable. O bé s'havia d'emmudir la t final de est o bé s'havia d'afegir una vocal de

suport a fi de mot. La disjuntiva es

9

a través d'esta segona via, afegint una e a l'antiga forma

est, primer només en certs contextos, però gradualment esta nova variant ambe final (este) es generalitzà en tots els casos. En un procés

10

, les formes reforçades dels demostratius de primer i segon grau (aquest i

aqueix) començaren a decaure fins a desaparéixer totalment del valencià oral. Fou a finals del segle XIX, en el període literari anomenat Renaixença, que alguns autors recuperaren molts recursos de la llengua clàssica per a l'ús literari contemporani, entre altres questions els demostratius reforçats. Però esta recuperació no suposà de cap manera el bandejament dels demostratius simples en la literatura. Unes formesi altres

alternaven indistintament en el mateix text. Teodor Llorente, per exemple, com a màxim representant d'este moviment literari, en el conjunt de la seua obra poètica utilitza 117 vegades les formes reforçades

dels demostratius i 389 les formes simples. Estes mateixes pautes d'ús es mantenen durant la primera mitat del segle XX. A partir de la dècada dels seixanta, però, es va produir un canvi radical en la concepció de la llengua literària. Els models de referència passen a ser autors catalans, i això

11

que

s'impulsara aclaparadorament l'ús dels demostratius reforçats, així com moltes altres variants lèxiques estranyes en la història del valencià. Però la història de la llengua està plena de vaivens. La implantació del valencià en el sistema educatiu i la posada en marxa de la radiotelevisió valenciana suposà que, en part,

es recuperaren moltes formes tradicionals valencianes, entre altres els demostratius simples. La Generalitat i

12

administracions públiques, així com molts escriptors, també passaren a utilitzar-los

amb naturalitat. I tots els diccionaris —tant els valencians com els catalans—, de manera unànime, han incorporat les formes este i eixe.

Cal apuntar també, en relació precisament amb la forma eixe, que l'afegiment de la e epentètica al demostratiu de segon grau es produí prou més tard que en el de primer grau, este. No té, per tant, cap fonament lingúístic considerar que eixe és una forma genuina i este un castellanisme. Les coincidències amb el castellà són simplement això: coincidències, però no haurien de servir de base per a marcar les pautes d'ús

del valencià. Rebutjar la forma este perquè coincidix amb el castellà i usar eixe perquè, al ser diferent de la forma ese, no es percep com a castellanisme és simplement absurd. I passar a utilitzar sistemàticament les formes reforçades dels demostratius en un estàndard valencià és una solució dubtosa. Les formes reforçades de segon grau (aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes) són arcaismes a tot arreu. Un estàndard constituit per formes antigues és una contradicció

13

La questió fonamental que cal dirimir en estos moments és precisament el paper que es vol assignar al valencià en la societat actual. La literatura és important, sens dubte. Però el camí de la normalitat passa per assumir que la llengua ha de ser usada amb naturalitat en els usos interpersonals, en les botigues,

en les comunicacions de les administracions públiques, en els mitjans de comunicació, en l'escola. La llengua culta no pot quedar

14

en l'expressió literària, amb ressonàncies medievalitzants i

desvinculada de la resta d'usos formals. D'altra banda, la cohesió de la llengua no queda fragmentada per l'ús dels demostratius simples enfront

dels reforçats. Això és un prejuí derivat de la projecció simbòlica que els hem atribuit. Els demostratius són simplement una determinada categoria gramatical. Com els possessius o com els verbs. La unitat de la llengua no es trenca perquè en uns llocs s'utilitze meua i en uns altres meva. Tampoc passa res perquè en uns territoris es diga siga i en uns altres sigui. I no hauria de resultar tampoc cap problema que uns parlants usen este i uns altres aquest. Unes formes són tan dignes com les altres. No hi ha cap raó lingúística 207

Apte-

Cl

que justifique el relegament de les variants actuals dels demostratius a registres informals.

15

construir una llengua adaptada a les nostres necessitats globals, coherent i assumible pel conjunt de ciutadans que tenen voluntat d'utilitzar el valencià amb normalitat en qualsevol situació.

Josep Lacreu, 4Este i aquests (dins de Pren la paraula, p. 119), València: Àrbena.

vi 0

o1 .

u : A ps I Ú EEES Des

Hi ha

N'hi ha

N'hi han

perquè

per què

pel que

genuinitat

genuinitat

Ll 2 l — gennuinitat

l Qu

l 31

circunstàncies

circumstàncies

circumstancies

l 4L

puguim

poguem

puguem

gens

res

no res

la influencia s'ho pensen

l'influència se'l pensen

la influència se ho pense

a tot arreu

per totes parts

5 :

I6 7I

8 per totes bandes

9l

resolgué

resolvé

resolé

10

paral-lell

paralel

paral-lel

mM

feu

fiu

fou

mn

d'altres

altres

de altres

13.

in terminis

in términis

in termínis

l 14 l /

recluida

reclossa

reclosa

15 Ú

Hi ha que saber

Hem de saber l Tenim que saber

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Trieu una de les dos opcions seguents i redacteu un text que tinga entre 200 i 220 paraules.

Opció A: Heu caigut un bac perquè heu xafat els excrements d'un gos que hi havia en una vorera en el vostre poble. Escriviu una carta oberta a l'Ajuntament que penjareu en un blog.

Idees: L'estat general de la neteja del poble.

El problema dels excrements. Possibles multes a qui deixe excrements en terra.

Possibles solucions al problema. Una indemnització pels danys.

Opció B: Està a punt d'arribar el Blach Friday. Escriviu un article d'opinió en el qual expliqueu què és el Blach Friday i quina és la vostra opinió sobre la celebració d'un dia així.

208

UNITAT 8. FEM CULTURA

Idees: - èRealment fan bones ofertes2

- èConsumisme o compres necessàries - Recomanacions per a comprar en el Blach Friday.

Exercici 6. Redacteu un resum que tinga entre 170 i 190 paraules en el qual destaqueu les idees principals de l'article seguent.

24 hores treballant sense parar i una nova idea contra el canvi climàtic

247 ciutats de tot el món unides per un objectiu comú: buscar solucions contra el canvi climàtic de forma

collaborativa. És el Climathon, una iniciativa global amb acció local. Dins del marc general de trobar idees innovadores i emprenedores per a protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, cadascuna de les ciutats participants estableix el seu desafiament local. En el cas de València, que va acollir la trobada des de les deu del matí del divendres 27 fins a les deu del matí del dissabte 28 d'octubre, es va treballar en la identificació d'un model de negoci innovador per a la producció local descentralitzada d'energia renovable.

El Climathon està organitzat per la plataforma europea de lluita contra el canvi climàtic Climate-RIC. Es dona la coincidència que la seu d'aquesta organització a l'Estat espanyol es troba a València. A la ciutat, la trobada es va celebrar a Las Naves i hi van participar cinc equips. A banda de les persones que els

integraven, 35 en total, també hi havia dinamitzadors, coaches i un jurat, l'encarregat de decidir quina idea s'emportava el premi. Joaquín Mas, de l'IVACE: Manuel Alcàzar, de l'Institut d'Enginyeria Energètica de la UPV: Andrés Montesinos, de Som Energia, i l'ambientòleg Andreu Escrivà eren els encarregats de brindar unes píndoles "d'innovació" a les persones participants. Durant les 24 hores que va durar el Climathon va haver-hi temps per a conéixer-se i formar equips, analitzar la situació, identificar possibles solucions, convertir les idees en projectes, avaluar l'impacte social i

climàtic, definir l'equip, la missió i la visió i presentar els projectes definitius. Serveis comunitaris més eficients

La iniciativa guanyadora és 'Pon verde a tu vecino/a', que proposa la instal-lació de plaques fotovoltaiques que generen energia per a proveir els consums comunitaris, com ara la llum de l'escala o el consum de l'ascensor. A més, l'equip persegueix amb la seua proposta un canvi en els hàbits d'ús i consum, de manera que fa que passen de ser individuals a ser comunitaris. Com a exemple, proposen que hi haja un espai habilitat comú, proveit de l'energia autogenerada, on es puga rentar la roba en lloc de tenir una rentadora

a cada casa. Així doncs, la seua idea consisteix a generar serveis comunitaris "més eficients" emprant l'autoconsum d'energia renovable, descentralitzant l'energia de les llars i creant energia renovable per als espais comunitaris.

L'equip guanyador està format per María Angeles Roca, José Maines, María Martínez, Marine Fournier, Rafael Aparicio i Gisela Gómez. Un dels seus membres, Rafael Aparicio, explica que es va apuntar al Climathon perquè volia "contribuir a la millora en la lluita contra el canvi climàtic". Aparicio té estudis en enginyeria tècnica i filosofia i està especialitzat justament en canvi climàtic i economia circular. La seua inscripció, conta, va ser individual, en busca "d'un projecte en què poguera aportar la meua experiència".

Durant les 24 hores de feina —'no vaig notar son fins que vaig pujar al tren cap a casa", explica— el procés

va passar del "caos" ala "claredat". Això ho descriu Aparicio, que afegeix que al voltant de les 3 de la matinada el seu equip es va subdividir i, en parelles, "vam avançar moltíssim". Cap a les 4 la idea ja estava clara, però ales 6 calia apretar per a definir les dades més crítiques. "Fins segons abans d'exposar, la nostra

speaher estava assajant", diu. 209

Aptet

CI

L'origen del nom del projecte té una història curiosa, o "divertida", per a aquest membre del grup: "Pen-

sàvem en un consum collaboratiu i, com veiem en pel-lícules i sèries d'humor, en aquest país el veí no sempre és ben vist". Enmig d'aquesta conversa, algú va exclamar: "Però si ací el més usual és posar verd el vell".

Un niu d'idees

En guanyar el Climathon València han obtingut un premi de 1.000 euros, la presentació del seu projecte

al Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) i la mentorització per a poder formar part de l'espai col'laboratiu Col-lab de Las Naves, així com de l'acceleradora Climate RIC. Però, per a Aparicio, hi ha un

altre premi: "Aprendre, connectar amb gent i diversió". Per això, no dubta a tornar a participar-hi l'any vinent.

A banda d'aquest projecte, també es van presentar 'Green Blochs', que aposta per l'autoconsum i l'acompan: a les comunitats per a ser sostenibles, "Home BioGas', una solució per crear gas amb residus urbans, 'Green Balance', que proposa utilitzar les bateries dels cotxes elèctrics per emmagatzemar l'energia: i "Regene-

ración solar', que persegueix l'activació comunitària d'espais urbans infrautilitzats canviant el model de cultura energètica.

Íngrid Lafita, 424 hores treballant sense parar i una nova idea contra el canvi climàtic:, Diari La Veu, 12-11-2017.

https:/ /vvvvvv.diarilaveu.com/noticia/77470/guanyadora-climathon-valencia (text revisat)

ÀREA D'EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Escolteu dos vegades el reportatge Pilota valenciana. Guia per a despistatso i trieu l'opció

correcta per a cada pregunta o afirmació. Podeu veure el vídeo si poseu en YouTube "Pilota valenciana.

Guia per a despistats" o en la llista de reproducció d'Àrbena Apte: Proves C1. 1. éOn es va inventar la pilota

a) A Roma. b) En l'antiga Grècia.

c) A Egipte. 2. d Qui ens va dur la pilota als valencians a) La Cort de Jaume I. b) Els cavallers i la Cort de Jaume I. c) Els cavallers de Jaume I. 3. éQuins il-lustres valencians van ser fans de la pilota2 a) Sant Vicent Ferrer i Lluís Piles.

b) Sant Vicent Ferrer i Cabanilles. c) Sant Vicent Ferrer i Lluís Vives. 4. è Quins tipus de colps hi ha2

a) Volea, rebot, raspada. b) Volea, rebot, pilotada. c) Volea, rebot, badana.

210

UNITAT 8. FEM CULTURA

5. Les dos pilotes més representatives són...

a) badana i vaqueta. b) vadana i baqueta. c) vadana i vaqueta. 6. Els jugadors es protegixen les mans amb Tesamoll, cartes, planxetes metàl-liques i...

a) dedals. b) ditals. c) didals. 7. El rest i el dau són...

a) dos tipus de punts del joc. b) dos parts del trinquet.

c) dos parts de la partida. 8. èQuines són les dos modalitats de pilota més esteses

a) Llargues i raspall. b) Frontó i galotxetes.

c) Escala i corda i raspall.

Exercici 8. Feu un monòleg sobre el tema proposat i trieu les idees que desitgeu i, si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema:

Cada vegada hi ha més empreses i escoles en què s'utilitza uniforme. Expliqueu què en penseu, si hi esteu

d'acord o en contra i per què. Idees:

é És una moda7 é Elimina les desigualtats entre els estudiants o entre els empleats

i És més còmode per als pares2 Preu.

Exercici 9. Diàleg. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar, al final podeu arribar a un acord amb l'altre aspirant.

Persona A Esteu preparant el viatge de fi de curs i t'ha tocat organitzar-lo junt amb un altre company.

Heu de decidir-ne la destinació, el transport, el tipus de viatge, l'allotjament... Tu eres partidari de fer un viatge amb autobús fins a Itàlia i dormir en hostals i albergs. Vols, a

més, que siga un viatge cultural.

211

Aptet

CI

idees:

- És més econòmic. - A Itàlia hi ha molts monuments i llocs importants per a visitar. - L'autobús és còmode. - Pot ser una experiència molt enriquidora.

Persona B Esteu preparant el viatge de fi de curs i t'ha tocat organitzar-lo junt amb un altre company. Heu de decidir-ne la destinació, el transport, el tipus de viatge, l'allotjament... Tu eres partidari de fer un viatge amb avió fins a alguna destinació turística i dormir en un hotel amb tot inclòs. Idees:

- Necessiteu descansar i divertir-vos. - Està tot inclòs.

- L'avió és un mitjà de transport ràpid. - La destinació ha de ser de sol i platja.

212

rem negocis Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

—. Llegiu este article dedicat a l'economia valenciana. En este extracte s'han eliminat cinc fragments del text. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Tingueu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

La via valenciana cap a un nou model productiu

El model productiu valencià s'ha caracteritzat per la producció de béns i serveis de baix valor afegit (1). Aquesta aposta econòmica ha estat un factor clau en les greus consequències socials i econòmiques que hem patit al País Valencià com a conseqiiència de la crisi econòmica. Tradicionalment l'economia valenciana ha competit a base de preus baixos, aconseguits amb

mà d'obra poc qualificada i mal remunerada. De fet, aquest ha estat el paper "subsidiari" de les economies perifèriques d'Europa en el darrer terç del segle xx, abastir de mà d'obra barata les economies "centrals" del continent. (2) Ja molt abans de la recent crisi econòmica, algunes veus crítiques advertien del perill d'aquest model econòmic: els paisos emergents, sobretot la

Xina, anaven a fer impossible continuar competint a base de preus baixos, cosa que finalment veiem que ha passat.

Davant d'aquesta situació, els experts demanen un canvi de model productiu que faça la nos-

tra economia més productiva i competitiva. (3) més centrades en la generació de valor afegit en els productes i serveis que ofereixen, per tal d'obtenir un avantatge competitiu respecte dels altres territoris amb els quals competeix. Caldria trobar noves activitats econòmiques,

emergents, en les que poder posicionar-se respecte a altres territoris de manera avantatjosa. En aquest sentit, tot estaria per inventar, però podem imaginar exemples com les energies

renovables, la logística, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o les ciències biomèdiques.

Cal tenir en compte que eixe nou model productiu no implica necessàriament abandonar sectors tradicionals valencians i buscar-ne de nous. (4), perquè a partir del seu potencial i el seu "saber fer" acumulat des de fa molt de temps, puguen transformar-se en activitats econòmiques més productives. Això s'hauria d'aconseguir mitjançant millores en els processos de

producció i sobretot per una major aposta per la innovació (el que es coneix per R-1:d). Estem parlant de sectors com l'agroalimentari, el moble, el taulell, el tèxtil, el calcer, la construcció o el turisme.

Aquest canvi de model productiu es traduiria en millores en la competitivitat dels nostres béns i serveis, que es vendrien millor, donant peu a un creixement econòmic, una millora dels salaris dels treballadors i una millora de les condicions econòmiques i socials en general. La inversió continuada en la innovació necessària asseguraria en el futur anar sempre al davant

de la competència, assegurant llocs de treball i a més a més generant-ne de major qualificació,

213

Aptet

CI

i per tant millor remunerats. (5), a més d'impulsar formes de major participació dels treba-

lladors i la societat en les decisions econòmiques i en l'organització del treball, amb l'objectiu

final de crear més i distribuir millor la riquesa.

Raúl Burriel, 3 x 4 Info, 7.5.2017.

Per dir-ho d'una altra manera, hem estat "la Xina" d'Europa durant els anys 60, /0, 80...

Tot just el contrari, és del tot necessari impulsar un canvi en les activitats econòmiques tradicionals

(turisme de sol i platja, abús urbanístic, producció industrial de baix valor afegit...) Eixe és el futur del nou model productiu.

Es tractaria d'anar deixant darrere eixe model econòmic que busca competir a base de preus baixos i transitar cap a noves activitats econòmiques,

Així ha sigut tota la vida des dels nostres avantpassats.

En definitiva, un nou model econòmic ha de ser capaç de conjugar noves

i

activitats econòmiques i una revitalització de sectors tradicionals

QUÈ No has d'oblidar de la variació lingúisticae - Les variacions lingúuístiques són les formes que usa un mateix parlant en diferents contextos per a

construir el discurs. - Els factors que intervenen per a definir les variacions lingúuístiques són: oral/escrit: improvisació o preparació del discurs, personalització o despersonalització del discurs.

- Les variacions lingúistiques generen diferents registres.

Entre estos es poden enumerar els se-

guents: 9)

Registre estàndard: té un abast general i és el propi de l'administració o dels mitjans de comunicació. Està situat entre el registre col-loquial i el culte. Registre juridicoadministratiu: és creat per l'administració i compartix característiques pròpies

del registre estàndard i del cientificotècnic. Té un estil rígid amb paraules arcaiques. Registre col-loquial: és utilitzat de forma espontània per la major part dels parlants. Sol ser

oral i és el més creatiu lingúuísticament. Registre cientificotècnic: és el característic de l'àmbit científic. Presenta un gran nombre de paraules tècniques i de neologismes.

Registre literari: és el més creatiu i dona lloc a la novel-la, la poesia, les obres de teatre, l'assaig i el conte, entre d'altres. Compartix trets del registre col-loquial. Registre periodístic: és el propi dels mitjans de comunicació. Se sol fonamentar en el registre estàndard encara que presenta diversitat d'estils.

214

UNITAT 9.

FEM NEGOCIS

—. Heu de triar una d'estes dos opcions. Després redacteu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules.

S'ha de tindre en compte el vocabulari que apareix seguidament. Opció A

Acabeu de crear una assessoria fiscal. Heu d'escriure una carta a una empresa per a explicar-li

els vostres servicis financers i d'assessorament legal. Sigueu conscients que heu d'usar el registre estàndard. Comenteu:

o Expliqueu les activitats que feu amb els bancs relacionades amb les empreses. o Conteu els servicis jurídics de l'empresa. o Enumereu l'originalitat dels vostres servicis.

o Expliqueu el que cobreu per les vostres gestions.

Opció B

Una empresa de camises necessita un encarregat per a la seua botiga d'Alcoi. Heu d'escriure una

Carta per a adjuntar-la al currículum. Hi heu d'indicar els vostres coneixements en la venda de camises i com gestionarieu la botiga. Sigueu conscients que heu d'usar el registre estàndard. Comenteu: o Heu treballat en 5 botigues de camises de diferents localitats.

o Coneixeu el procés d'elaboració de camisesi els diferents teixits. o Voleu donar-li un tractament especial a l'aparador. o Penseu que cal introduir la venda electrònica i els mitjans informàtics.

Recorda: el vocabulari de les activitats comercials i transaccionals abaratir

canvi

màrqueting

abonament en compte

compravenda

meritar

albarà

compte bancari

préstec

aparador

creditor

proveidor

arrendament

descobert

recàrrec

aranzel

deute

rebut

arruinar

desnonar

reembossament

assegurança

emissió

risc

avançament

emprovar

saldo

bestreta

fallida

subhasta

bitllet

finançament

quitament

borsa

frau

termini

butxaca

justificant de recepció

usdefruit

comptabilitat

liquidesa/liquiditat

Xec

—. Vos presentem uns extractes de dos articles dedicats a Ernest Lluch. Un és un resum biogràfic i l'altre està dedicat al seu llibre La via valenciana. Heu d'explicar a un grup d'alumnes de batxillerat qui era i també la seua obra. Ha de tindre una extensió entre 170 i 190 paraules. En la introducció intenteu usar elements del registre col-loquial. Feu-ho després de llegir el text.

215

Aptet

CI

Ernest Lluch i Martin

"Ernest Lluch i Martín (1937-2000) fou un economista i polític català molt vinculat a Valèn-

cia, ja que va fer classes a la facultat d'Econòmiques de la Universitat de València. Va formar part del grup conegut com "els 10 d'Alaquàs", els membres del qual van ser detinguts en eixa població per la "Brigada Político-Social" el 1975. Se'ls van imputar tres anys de presó tot i que foren posteriorment indultats. Va ser ministre de Sanitat i Consum i posteriorment rector de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo. El 21 de novembre del 2000 fou assassinat per ETA."

"El 1976 Ernest Lluch es podia trobar ja en condicions d'aprofitar els resultats de les seues

recerques i les dels seus companys i deixebles. El resultat va ser La via valenciana. Aquesta obra va constituir la primera mise au point de la història econòmica valenciana des de la Il-lustració fins a la seua data de redacció. No es tracta, però, d'una història neutra, asèptica, professoral, sinó que hi trobem un permanent intent d'explicació i interpretació basat en les noves dades de

què disposava... Tenia —i té- a més, un agut caire polèmic, ja que La via valenciana s'oposava al model que Fuster havia construit en el seu llibre... Ernest Lluch, en canvi, o en contra, sostenia que hi ha hagut una base industrial a partir del segle xvin sense la qual no hauria estat possible

el procés de creixement de la indústria valenciana a partir dels anys seixanta. Per tant, calia afirmar la presència d'una burgesia que manava, que comptava amb un quadre de personatges tan actius com Camp, Ciril Amorós, Navarro Reverter, i, fins i tot, Teodor Llorente."

Josep Iborra, Lletres Valencianes, 5 (2001), pàgs. 81-82. (text revisat)

Recorda de les formes del reuistre collaquial que... - Es caracteritzen perquè són subjectives, connotatives, afectives i espontànies.

- Estes permeten determinades imprecisions que són substituides per l'entonació o el context. - Els recursos que usa són: metàfores, comparacions, frases fetes, onomatopeies, eufemismes i vulgarismes.

- En el registre col-loquial es troben els parlars de grup o l'argot amb unes característiques pròpies

amb la intenció que este no siga entés per les persones que es troben fora d'este grup.

de Estructures lingúistiques

Pregunta-ho a Vicent

1

sé si ha anat per Carme

Òscar. A la pizza, li poses pebrella 3

dir-los-ho. Porta'n de nous

corrent Muro

6

d'Onil.

10

Tenen molts diners

molt,

14

7

Podem anar pel camí fondo

12

4

ocasió, de

olie No recorde si venia de 9

la vicerectora2 No sabíem si el repudiava no ho sembla.

Plou,

13

per l'autopista. Vindrà

11

16

és de negocis.

l'honorava.

no fa fred. Treballem

no en traiem trellat. No m'examine de matemàtiques

química. El viatge no és de plaer

216

No sé si tindré temps,

orenga: No

de vells, dels que trobesi El transistor funciona amb

amb piles. Hi has posat vinagre

8

el director

Olivia. 5

2

15

de

UNITAT 9.

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

FEM NEGOCIS

—. Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a

cada cas. Vaig poder

trencat un

1

el ramat davall un cobert. El gat m'ha

3

de la cadena del rellotge. Sempre passe el

bates blaves. Hui d'aperitiu he tret els/les

ie)

En la prova de gimnàstica s'ha de botar el es diu, pròpiament, llobató.

10 13

sentador va

les cames. S'ha

4

incolor a les sa-

Al genet se li va trencar el 7

a la llarga.

El

Han derrocat la paret i tot és ple de

6

8 9

del llop .

El públic ha

la representació perquè no li ha agradat. És d'una família molt

els seus pares tenen molts diners. Has d' d'

2

12

Sol fou total. La presentació de l'himne del poble fou un gran musulmà tenia un gran

14

la seua trajectòria professional en aquell acte. L'

18

del curs acadèmic. Ara em

17

. El pre16

de

. El capità de l'exèrcit

d'esposes. Demà és la solemne sessió d' 20

I

la paret i pintar-la d'un altre color. Hem

a fer els deures cada dia. L'estat de salut del malalt es va 15

11

19

d'haver renyit amb ella.

1. Posar a cobert de la pluja: 2. Esgarrar lleugerament la pell amb les ungles o les urpes:

3. Anella d'una cadena: 4. Pasta utilitzada per a fer llustrós el calçat:

5. Gènere de mol-luscos caracteritzat per dos valves iguals que formen una closca en forma de COT:

6. Corretgeta o cordeta generalment fixada a un mànec amb què es colpegen els cavalls, els muls, etc. per fer-los caminar. També per similitud, una llonganissa llarga deixada assecar:

7. Aparell de gimnàstica semblant a un cavall per a fer exercicis de salt:

8. Cria de gos, llop, ós, lleó o la resta d'animals mamífers: 9. Conjunt de fragments de rajola, de pedra, etc. eventualment mesclats amb morter amb els quals s'omplin els buits que queden entre pedres grans quan s'arregia un marge, una paret, etc.:

217

(LI

Aptet

10. Fer un so agut o una sèrie de sons musicals expel-lint amb força l'aire amb els llavis contrets, O també amb l'ajuda dels dits:

11. Que posseix molts cabals, molts diners, molts béns: 12. Fer més clar:

13. Fer adquirir un costum, un hàbit:

.

l

14. Fer més greu una falta, una malaltia, un mal:

15. Donar amb paraules aprovació i aplaudiment (a algú o a alguna cosa): 16. Ocultació total o parcial d'un astre per la interposició d'un altre astre:

17. Fet considerat extraordinari o important en la vida d'una persona, d'una col-lectivitat social, de la humanitat:

18. Conjunt de les dones d'un musulmà polígam: 19. Acció o efecte d'obrir:

20. Saber greu haver fet o deixat de fer alguna cosa:

rs Recordeu de les conjuncions 1 altres carnectors... - Les conjuncions són paraules que servixen per a relacionar dos oracions —coordinades o subordinades— o bé dos elements coordinats dins d'una mateixa oració. Les conjuncions es dividixen en dos grans grups: conjuncions coordinants i conjuncions subordinants. Les cor,uncons coordinants

unixen dos oracions coordinades, és a dir, d'idèntica categoria, però també unixen dos termes igualment coordinats dins d'una mateixa oració. Les conjuncions subordinants, en canvi, enllacen una Oració subordinada amb l'oració principal en la qual s'inclou. Les conjuncions subordinants, per la seua part, poden ser: condicionals, concess. ves, comparatives, causals, te'eporc. si inci.

Les conjuncions coordinants poden ser: copulatives, distributives, disjuntives, adversatives, consecutives i continuatives. o Les conjuncions copulatives unixen bé siga dos oracions coordinades, bé dos elements d'idèn-

tica categoria dins d'una mateixa oració. Les conjuncions coordinades són : (per a les oracions afirmatives) i ni (per a les negatives). La conjunció i s'utilitza tradicionalment per a unir els dos cognoms. Convé tindre present que la conjunció i no es canvia per c quan la segona paraula comença per i. De vegades, la conjunció copulativa es reforça amb la paraula també, de manera que es crea la locució conjuntiva i també, locució que convé usar més que no el grup aixi com, el qual sol tindre un sentit distributiu, i de vegades modal: Van convocar els

alumnes i també els seus pares, millor que: Van convocar els alumnes així com els seus pares. o Les conjuncions distributives són una sèrie de locucions que indiquen l'alternança de les dos

Oracions o dels dos termes enllaçats. Les principals són: ara...

oro, ades... adés, entre.

4

Core que... fi que, ja... Ja, mig... mig, ni... ni no solament... sino ,tarvte), qui... qui, SIG... 8:90, ETL.. COM, etc.

o Les conjuncions disjuntives expressen una opció o una alternança entre els elements que uni-

xen. Estes són o, o bé, o si no, o sia. Convé observar que, de vegades, la conjunció o expressa

equivalència. Igual que hem dit per a la conjunció i, tampoc la conjunció o no es canvia en

. davant de paraula començada en u. No és elegant la utilització de la doble preposició :/o, com es fa massa sovint, i cal prescindir-ne sempre que no siga estrictament necessari. Quan la

conjunció va entre dos xifres no és convenient accentuar-la, tal com es fa de vegades, atés que tant l'escriptura a màquina com a ordinador permeten diferenciar clarament quan es tracta 218

UNITAT 9.

del guarisme 00

FEM NEGOCIS

de la conjunció c: Prenga 3 o 4 galetes amb cada píndola. Hi ha 304 alumnes

matriculats.

Les conjuncions adversatives expressen l'oposició o la contrarietat entre els elements que enllacen. Les principals conjuncions adversatives són: però, sino, ara, sense, tanmateix, ditra ment, emperò, nogensmenys, ans. La conjunció adversativa però és la més habitual i normal-

ment s'utilitza per a indicar una limitació, una oposició, una restricció, etc. Esta, col-locada

després d'un membre d'una oració, li atorga un valor concessiu. Eixa construcció és prou habitual en el nostre llenguatge literari. En alguns contextos, esta conjunció té valor intensiu,

Casos en què no és normatiu l'ús del grup "però que: Era una situació complicada, però molt complicada (i no: "però que molt complicada). Convé no confondre la conjunció sinó (una sola paraula aguda i amb accent) amb el conjunt si no: Si no t'interessa, no t'ho compres. Si no vens tu, jo tampoc no hi aniré. L'anglés, si no el parle bé, l'entenc. Les locucions castellanitzants

tde lo contrari o "del contrari són del tot inexistents en valencià. A més de les conjuncions que acabem de veure, també funcionen com a adversatives les locucions seguents: aix: : ton això no obstant. Esta locució pot prendre també la forma no obstant això. Recordeu que en

esta locució no és convenient prescindir del mot això, com de vegades hom fa: És complicat: això no obstant, caldrà intentar-ho (millor que: És complicat: no obstant, caldrà intentar-ho). Les conjuncions consecutives, anomenades també il-latives, introduixen una oració que constituix la consequència d'allò expressat en una altra oració. La conjunció consecutiva per an-

tonomàsia és doncs. També es pot usar la forma llatina ergo. Un ús erroni en què s'incorre molt sovint, sobretot en la llengua escrita, consistix en la utilització de la conjunció doncs amb valor de causa. Este ús inadequat naix del fet que en castellà la conjunció corresponent, pues, pot tindre, segons els contextos, valor consecutiu però també valor causal. Compareu: No

he ido a trabajar, pues me encontraba malx (causal), cDices que no quieres arroz, pues aquí

tienes dos tazasx (consecutiu). Com se sap que la utilització de pues constituix un barbarisme flagrant, es procedix a substituir qualsevol pues castellà per doncs, Sense tindre en compte si

es tracta d'un doncs concessiu (i ací la utilització és adequada) o si es tracta d'un doncs causal (i, lògicament, l'ús d'eixe doncs és erroni). Però la solució a este problema és ben senzill: atés

que en valencià la conjunció causal per antonomàsia és perquè, no hem de fer més que una xicoteta comprovació mental abans de dir o d'escriure un doncs dubtós. Si s'observa que en el context la paraula perquè va bé, esta és la conjunció que hem d'usari no doncs: Ho he mirat

en l'enciclopèdia, perquè no n'estava segur (i no: "doncs no n'estava segur). No vaig poder anar de viatge perquè no tenia prou dies de vacacions (i no: fdoncs no tenia). Anem, perquè

sembla que vol ploure (i no: "doncs sembla). Com es pot deduir de les oracions anteriors, quan es tracte d'un perquè causal, també es poden usar, com veurem, altres conjuncions causals: ja que, ates que, a causa de, etc. S'usen també com a conjuncions consecutives els adverbis habilitats seguents: aixíi conseguentment, Pel que fa a les locucions amb valor consecutiu,

n'assenyalem les més importants: aix: es que, en consequència, per consequent, per tant. En

el llenguatge oral sovint s'utilitza, en lloc de per tant, la variant calcada del castellà "per lo tant, que és inadmissible i que convé evitar. Les conjuncions continuatives indiquen continuitat, successió entre dos oracions o dos termes d'una oració, acumulació d'un terme a un altre, etc. Les conjuncions continuatives són encara, endemés, doncs, altrament i mes. Funcionen també com a conjuncions continuatives

els superlatius habilitats millori pitjor. A més dels elements mencionats, actuen com a conti-

nuatives les locucions seguents: o mes, a més a més (recordeu que el castellanisme "ademés no pertany a la nostra llengua), aix: mateix, d'altra banda, encara mes, i a sobre, i damunt, : tot.

219

Aptet

(CI

- Les conjuncions subordinants s'anomenen així perquè introduixen una clàusula que està subordina-

da a una oració principal. Com a conjuncions subordinants tenim: les completives, les condicionals, les concessives, les comparatives, les causals, les temporalsi les finals. o Les conjuncions completives constituixen el nexe d'enllaç de diversos tipus d'oracions subor-

dinades. Les oracions subordinades que fan la funció de subjecte del verb de l'oració principal

se solen introduir mitjançant el conjunt "el que, tal com sol fer la llengua castellana. Este ús, però, no és admés per la normativa: Que ho hagen dit ells no és suficient (i no: "el que ho). Que tu vingues no solucionarà el problema (i no: "el que tu), etc. Un error en el qual també se sol incórrer consistix, sobretot en la llengua escrita, en la supressió de la conjunció que, ja que

en castellà esta es pot ometre en certes locucions com ara: Confie que estigues bé (i no: "Con-

fie estigues bé). Tampoc no es pot ometre la conjunció que darrere de l'adverbi d'afirmació s/ en frases com ara: Jo no crec que vinguen demà, però ma mare sí que ho creu (i no: "sí ho

creu). o Les conjuncions condicionals introduixen una clàusula en la qual s'expressa una condició per-

què es faça allò indicat en l'oració principal. La conjunció condicional per excel-lència és si. També hi poden funcionar, però, altres elements com ara: mentre, en cas que, sones que, DOSCI SuS, S. do cos, Sols que, llevat que, tret que, segons... De vegades, la conjunció si va

seguida de la negació no i s'origina el conjunt s: no, que no pot ser confós amb la conjunció adversativa s::o. Compareu-ne els valors: Si no vas tu, hi aniré jo.

Va dir que si no volies,

que no hi anares, però: No t'esperava a tu, sinó al teu germà. Un error que algunes vegades

es comet consistix a utilitzar un calc de la construcció castellana "de haver 4 participi. Esta estructura és aliena a l'esperit de la nostra llengua i cal prescindir-ne: fD'haver-ho sabut, no hi hauria anat. La solució és ben senzilla: Si ho haguera sabut, no hi hauria anat. Tampoc no

és adequat, amb valor condicional, el grup com 4 subjuntiu: Si t'agafe, sabràs el que és bo (i

no: "Com t'agafe). Si no corres, perdràs el tren (i no: "Com no córregues). La construcció "a 4 infinitiu amb valor condicional no és genuina, i cal prescindir-ne: Si t'he de dir la veritat, em

deixes de pedra (i no: "A dir veritat). No són tampoc nostres les estructures "a no ser que, o ta no ser per, i convé no fer-ne ús: Si no hi ha un miracle, haurem de tancar (i no: "A no ser que haja). Finalment, assenyalem, entre altres de menys ús, les locucions seguents amb valor

condicional: cec vdco que, en (el) cas que, llevat que (convé evitar el castellanisme "a menys

que), vecve gue, "ones que, posat que (convé no utilitzar esta locució amb sentit causal, tal com sovint fa el castellà). l així, una frase causal com 4dPuesto que os habéis portado bien, Os llevaré al cinex, en la nostra llengua caldria traduir-la per: Atés, ja que, perquè, com que... vos heu portat bé, vos duré al cinema), sempre que, si de cas, si doncs no, sos que, tret que. Convé tindre present que les expressions "a ser possible i "a poder ser no són valencianes. Les

hem de substituir per altres, com ara: s: es possible, si pot ser, etc.: Si fora possible, voldria comprar-me una escultura de Miquel Navarro (i no: "A ser possible). Recordeu que l'expressió tg no ser que, pròpia de la llengua castellana, ha de ser substituida per altres genuines com si o és que, llevat que, tret que, etc.: Hi haurà vaga, si no és que els sindicats arriben a un acord (i no: "Hi haurà vaga, a no ser que). o Les conjuncions concessives, O més bé locucions conjuntives, introduixen clàusules que ex-

pressen oposició o objecció a allò establit en l'oració principal. Només hi ha una conjunció concessiva, i a més, molt poc usada: 20 cocrvent, que vol dir 'encara que, mal que'. Heus ací les locucions concessives més habituals: vc cuc, encara que, malgrat que, mal que, per mala ment que, per mes que, pet

Que, SN DO, LO

que.

o Les conjuncions comparatives expressen comparació respecte d'un fet indicat en l'oració principal. 220

La conjunció comparativa per excel-lència és com.

Com que molt sovint el verb de

UNITAT 9.

FEM NEGOCIS

l'oració comparativa és el mateix que el de l'oració principal, este se sol ometre de manera que, de fet, el resultat és una oració simple: Canta com canta un canari. En moltes ocasions, la conjunció comparativa es reforça amb altres adverbis, i forma correspondències com ara: tant... com, tal... com, mes... que, més del que, menys que, menys dei que, com més... mes,

com menys... menys, aixi com, etc.: Hi treballàrem tant com poguérem. Atenció a la construc-

ció seguent, diferent de la castellana corresponent: la paraula com es reforça algunes vegades amb la paraula més, de manera que entre les dos oracions s'establix com una mena de com-

paració: Com més en té, més en vol. No són, doncs, acceptables les construccions del tipus

"Quant més en té, més en vol. El conjunt com a s'utilitza amb el valor de en tant que, en qualitat de: Et parle com a delegat del grup, Com a treballador no en trobaràs de millor... Però el conjunt com a es reduix a com davant dels articles i els demostratius: El vaig tractar com l'infant que era. Em va tractar com un més de grup. Com a locucions comparatives, recordem, entre altres de menys ús, les seguents: com si, segons cor.

Les conjuncions causalsintroduixen una clàusula que indica la causa d'allò expressat en l'oració principal. La conjunció causal més habitual és perquè. Convé no confondre la conjunció causal —i final, com veurem— perquè (una paraula i accentuada) amb el conjunt per què (dos parau-

les) que s'utilitza en les oracions interrogatives, tant directes (Per què no vas vindreP) com indirectes (Volia saber per què no vas vindre). Un ús més esporàdic és el del conjunt per què

en casos en els quals pot ser substituit pels grups el qual, la qual, els quals, les quals: Esta és la causa per què he lluitat tant, és a dir: Esta és la causa per la qual he lluitat tant. També té valor

causal la conjunció que en certes oracions en què es formulen consells, admonicions, etc. Assenyalem, finalment, l'existència de les conjuncions causals cari puix, d'un ús molt restringit i més aviat literari: Treballeu el més que pugueu, car la recompensa serà vostra. Puix que ell ho

ha manat, caldrà fer-ho. Entre les locucions amb valor causal, recordem: atés que, com que

(reduir esta locució a com, seguint el castellà, no és normatiu: Com que no vols acompanyarme, hi aniré sol, i no: "Com no vols), ia que, per tal com, puix que, vist que. La locució posat que no és causal, sinó condicional, tal com s'ha assenyalat en este mateix tema. Tampoc no és causal l'expressió tota vegada, que Sí que és causal en castellà. Esta expressió en valencià és

sinònima de això no obstant o tanmateix. D'altra banda, convé tindre present que l'expressió tota vegada que és una locució temporal.

Recordeu, finalment, que la construcció "donat

que, calc de la castellana corresponent, no és normativa. Les conjuncions modals expressen la manera com es produix l'acció del verb principal. L'única conjunció modal és italic, tot i que també actuen una sèrie de locucions conjuntives com a conjuncions modals. Entre les nombroses locucions modals, recordem: aixi com, igual com, segons com, segons que, tai com, tan... com.

Les conjuncions locatives assenyalen el lloc on ocorre el fet indicat en l'oració principal. Actuen com a tals l'adverbi de lloc oni la construcció al/a on. Les conjuncions temporals indiquen el moment en què ocorre l'acció indicada en l'oració prin-

cipal. Les conjuncions temporals són quan, mentre (o mentres) i que. Com a locucions tem-

porals, recordem, entre altres, les seguents: abans que, aixi que, ara que, cada vegada que, d'ençà que, des que (recordeu que en valencià no tenim l'aplec "des de que), després que, fins que, mentre (o mentres) que, sempre que, tan aviat cam, tan prompte com, tota vegada que, tot seguit que. Amb este mateix valor tenim la construcció en 4 infinitiu: En arribar t'ho faré

saber. Les conjuncions finals assenyalen la finalitat o l'objectiu d'allò que s'indica en l'oració princi-

pal. La conjunció final per antonomàsia és perquè, però també hi actua la conjunció que. Cal tindre en compte que les causals duen el verb en indicatiu: T'han donat la prima perquè cor221

Aptet

CI

res molt bé, mentre que les clàusules finals el duen en subjuntiu: T'han donat la prima perquè córregues molt bé. La forma per a què S'usa en contextos formals quan significa "per a quina cosa, 'per a quina finalitat", etc.: Per a què servix esta màquina2 Em va preguntar per a què l'usava. En la llengua col-loquial també s'usa en les oracions finals, però no convé utilitzar-la

en contextos formals.

3 Completeu el text seguent amb les majúscules i minúscules adequades: Al principi del segle xx, la. —ilota mantenia la seua gran acceptació en la major part de les

— QOmarques. —alencianes i el nombre de..—rinquets continuava augmentant. També es va

consolidar durant este segle la pràctica de les diverses modalitats del. oc: així, a la

errania

es jugava majoritàriament a... largues, ala. —arina a perxa, ala. ——aforiala. —alld'—lbaida al. —aspall, al.

Oortaa. yalotxaia. —onòver començava a practicar-se el que passarien a ser

les. ——alotxetes, mentres que per tot el territori es practicava la modalitat d'.—scalai. —Oorda als. ——qnrinquets. El joc de la ..—ilota es mantenia molt viu als principals pobles i ciutats de la. —omunitat

——'alenciana, a pesar de la concurrència d'algunes circumstàncies adverses com la creixent implantació de nous esports com el. enis,la. —Oxa,l. —tletisme, el..—iclisme o el..——utbol, o el major pes de la ..— ilota basca en la. —ederació ..—

spanyola de. ilota, creada en els

anys quaranta. Així mateix, continuava sent considerat un element representatiu de la... —ultura

— Opular. —alenciana, tal com posen de manifest diverses obres literàries de l'època, com el

— Omanç —

a

artida de. —ilota, d'—ntoni. —alanca: la. —ovel-la. —aly. renta, de

OSsep. —arrachina, o l'obra de teatre..—— ela. —ateixa. —anc,d'.' —stanislau. —Iberola.

Recordeu de les majuscules 1 minúscules... - Com a norma general, s'escriuen en majúscula inicial els noms propis i també els noms comuns que tenen una funció distintiva o singularitzadora, és a dir, que funcionen com a nom propi o que formen part d'un nom propi.

- S'escriuen en minúscules, en canvi, els noms que tenen un valor genèric. - Una mateixa paraula pot tindre un valor o un altre segons el context. Per exemple, la paraula acadèmia té una funció singularitzadora en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ja que forma part del nom d'una institució, però funciona com a nom genèric en les diferents acadèmies de llengúes, ja

que acadèmies de llengues no és el nom de res. - Les majúscules tenen una funció demarcativa i una funció distintiva. o La funció demarcativa apareix quan usem la majúscula per a destacar la paraula que comença

una frase. Pot aparéixer: 1. A principi de paràgraf: Ací mana

ell.

2. Després d'un punt. Vam jugar a futbol. Després vam anar a berenar.

3. Després de signes d'interrogació o d'exclamació que marquen el final d'una frase: Qui ve2 Joan.

4. Després de punts suspensius que tanquen la frase: Hi havia cireres, melons, mandarines...

El millor, els alvocats.

222

UNITAT 9. FEM NEGOCIS

o La funció distintiva fa identificar els termes que són noms propis. Considerem noms propis:

1. Els de persona, divinitats, cognoms, dinasties, malnoms, renoms, pseudònims...: Andreu Vallés. Excepte alguns noms lexicalitzats com ara judes: Eres un judes. 2. Els d'animals i plantes singularitzats: la mona Xita.

3. Els d'objectes singularitzats i vehicles: l'Orient Express.

4. Les marques de productes i les denominacions oficials d'origen: el torró de Xixona. Excepte les denominacions genèriques com ara jeep. 5. Els noms d'institucions, entitats, organismes, empreses, establiments i òrgans de gestió: l'Hotel Principal. 6. Les festivitats i les celebracions populars: el Nou d'Octubre. 7. Els fets històrics singulars: la Setmana Tràgica. 8. Els planetes, constel-lacions i estreles (sol, lluna i terra van en minúscula en els contextos

que no són d'astronomia): l'Ossa Major. 9. Els monuments i edificis singulars: /a Sala dels Espills. 10. Els topònims, corònims i altres denominacions geopolítiques: el Comtat. A més, en cas

de topònims i corònims valencians o adaptats, l'article va en minúscula: el Caire.

Les

denominacions genèriques que puguen acompanyar el topònim també van en minúscula, excepte si formen part del mateix topònim: la plaça de l'Arc (però la Vall d'Albaida), el carrer Estret, el barri del Cabanyal, la serra de Mariola... En canvi, els topònims no valencianitzats porten la inicial en majúscula: Le Havre. 11. Les formes protocol-làries de tractament: el Molt Honorable President de la Generalitat. Ara bé, la designació dels càrrecs va en minúscula: la presidenta de les Corts, el degà de la Facultat d'Història.

12. Els plans d'estudi, assignaturesi titulacions: Tinc l'Ensenyança Secundària Obligatòria. 13. Els títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, obres cinematogràfiques i d'arts plàs-

tiques: /a Pietat. 14. Les lleis, els codis jurídics i altres disposicions legals: el Codi Penal. 15. Les entitats abstractes instituides oficialment, els impostos, etc.: l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. 16. Els noms de congressos, seminaris, certàmens...: l Congrés de Filologia de València.

3. Comprensió, expressió i interaccions orals

-3. Busqueu en la llista de reproducció Apted C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Martí de Viciana" i escolteu-lo dos vegades. Posteriorment trieu per a cada afirmació l'opció a) b) oc): 1. Rafael Martí de Viciana 1. va començar a estudiar Dret i nasqué a Borriana. 2. va nàixer prop de Borriana.

3. fou un burgés valencià. 2. Per a Rafael Martí de Viciana la guerra de la Germania fou important 1. ja que va ser un dels seus protagonistes. 2. perquè son pare morí a mans dels agermanats.

3. perquè el seu iaio hi intervingué com a repressor.

223

Aptet

CI

3. Entre les ocupacions de Rafael Martí de Viciana cal destacar les de 1. notari, síndic a les Corts i escrivà.

2. advocat i síndic a les Corts. 3. militar, síndic a les Corts i escrivà. 4. La seua obra li va costar de fer 1. 30 anys i la va lliurar a la impremta en valencià. 2. 4O anys i va traduir la història al castellà. 3. Molt de temps i es va publicar en castellà. 5. De la primera part del seu llibre

1. sols es conserva un únic exemplar que està a la biblioteca de la Universitat de València-

Estudi General. 2. no ha pervingut cap exemplar. 3. no se Sap res.

6. La segona part del seu llibre està dedicada 1. a la geografia valenciana. 2. ales famílies nobiliàries.

3. ales esglésies i ermites valencianes. 7. El tercer llibre recorre

1. la història d'un bon grapat de ciutats valencianes. 2. vint-i-quatre ciutats i viles reials.

3. esglésies i convents fundats pel rei. 8. Viciana és el cronista que mostra

1. més esperit geogràfic i musical. 2. més esperit geogràfic i l'únic que aporta plànols urbans. 3. la història valenciana de forma especial.

-x En l'època medieval un dels establiments públics més destacats eren els forns senyorials. Vosaltres sou un guia i heu d'explicar a un grup de turistes com era este tipus de construcció. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu: i, si voleu, afegiu-ne de pròpies creades per vosaltres. El forn vell de Petrés

El forn és una de les construccions tradicionals de totes les poblacions al llarg dels segles, i s'ha convertit, juntament amb els molins, en el centre de transformació i preparació del component bàsic de l'alimentació, el pa.

Les notícies més antigues sobre l'existència d'un forn a Petrés corresponen al començament del segle xvn, quan hi va haver l'expulsió dels moriscos i l'atorgament de la carta de poblament per als nous veins cristians que hi vingueren a ampliar les famílies que ja hi vivien. En aquest

document de 1614, el representant de la Batlia General del Regne com a administrador de la

baronia de Petrés en aquells anys per raó del plet que hi havia per la seua propietat, fixa que

224

UNITAT 9. FEM NEGOCIS

tots els nous veins havien d'anar a coure al pa al forn senyorial i pagar el dret acostumat fixat en els Furs de València. El seu funcionament habitual era per arrendament durant dos o tres anys a algun veí, o de vegades un forner foraster, el qual feia exclusivament el treball de coure el pa perquè eren les

dones les que portaven la seua farina i la pastaven en la sala que encara es conserva actualment. Enric Guinot-Sergi Selma, El patrimoni històric de Petrés, pàg. 48-49. (text revisat) IDEES

o Conteu des de quan existixen els forns.

o Dateu l'origen del forn de Petrés. o Enumereu quina llei organitzava l'ús dels forns medievals.

o Descriviu el funcionament dels forns senyorials.

-s Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra perso-

na. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Posteriorment poseu cinc titulars que posaríeu a la vostra intervenció en cas que projectàreu una presentació com a complement dels vostres arguments. Situació comunicativa de la persona A

Vos agrada comprar en el comerç local. Al vostre company de la universitat no li agrada. Heu de

convéncer-lo que les botigues de proximitat són millors per a comprar. Idees: o Les botigues del poble o del barri tenen un tracte més personal.

o Estan pròximes a casa i hi pots anar en qualsevol moment. o Tenen productes que a voltes no es troben en les grans superfícies. o La relació qualitat-preu en les botigues de proximitat és millor.

Titulars de la presentació: 1. El tracte personal. 2. La proximitat.

3. Els productes específics. 4. La bona relació qualitat-preu. Situació comunicativa de la persona B

Vos estimeu més comprar en les grans superfícies. Al vostre company de facultat Toni no li agrada

gens. Heu d'explicar-li els avantatges de comprar en els centres comercials. Idees: o En les grans superfícies trobeu qualsevol producte que necessiteu. o Les botigues grans fan molt bones ofertes.

o Els centres comercials disposen de grans aparcaments.

225

Aptet

CI

o Hi ha possibilitat de finançar les compres.

Titulars de la presentació: — . La varietat de productes.

2. Les ofertes setmanals.

3. L'avantatge dels aparcaments gratuits. 4.

El finançament de les compres.

Recordeu de la presentació... - La presentació té com a objectiu reforçar l'exposició d'un tema que es presenta en públic. - La presentació no pot superar el discurs, sinó que l'ha de complementar i ha d'estar directament

connectada amb este. - Alguns dels criteris de la presentació són estos: o Cal prioritzar la qualitat del contingut de la presentació a l'espectacularitat. o El contingut de la presentació ha de ser significatiu per a l'audiència i no sols per a qui fa la

presentació. o La presentació necessita una estructura clara definida pels titulars. o No s'ha d'abusar de les animacions ni de les transicions en les projeccions. o El text en les presentacions ha de ser mínim i clar. Ha de tindre un bon contrast amb el fons.

4.

Literatura: l'assaig Exercici literari

- Llig el text seguent.

Es tracta d'un fragment d'un assaig. Apunteu quines característiques fan

pensar que correspon a eixe gènere literari.

"La questió de la identitat i, en concret, de la identitat nacional és una questió complexa. La ciència política i altres ciències socials tenen problemes a l'hora de definir conceptes com "nació" o "identitat" i no és gens estrany trobar-nos amb diferents explicacions que assignen o remarquen atributs diferents depenent de l'enfocament teòric, filosòfic o ideològic de l'autor. Sobre la complexitat de la quiestió, els valencians —aquells que ho som d'una manera conscient-— n'estem sobradament assabentats. La identitat dels valencians és una matèria al voltant de la

qual s'ha reflexionat a bastament, sobretot des de les fileres d'allò que hom podria anomenar el "moviment valencianista", amb tota l'amplitud i la vaguetat que el terme pot comportar." Amadeu Mezquida, El valencianisme enfront d'Espanya, pàg. 13. (Text revisat).

Què has de saber de l'assaias - L'assaig és un gènere narratiu que està escrit en prosa però que no és un gènere de ficció. Es tracta

d'obres que normalment són breus i que tenen un caràcter clarament didàctic. L'autor hi exposa el seu pensament sobre un tema científic, filosòfic, històric, literari o polític. L'assaig s'aproxima a la reflexió filosòfica. 226

UNITAT 9. FEM NEGOCIS

- Els assajos tenen les característiques seguents: o Se centren en l'exposició i en l'argumentació. O

No hi ha la pretensió de ser exhaustiu ni especialitzat.

0)

Tenen voluntat literària.

O

A vegades hi ha una intenció moralitzadora.

0)

Poden tindre diferents formats: llibre, diàleg, article d'opinió...

- Hi ha diferents subgèneres dins de l'assaig: l'article, el dietari, el discurs, l'epístola, l'estudi, el tractat, el manifest, el fullet, el pamflet.

5.

Prova: model JQCV

ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Hem eliminat cinc fragments de l'article seguent. Llegiu-lo i trieu dels fragments l'adequat a cada buit. Hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Parlem valencià

El valencià és la llengua pròpia dels valencians. Per això, justament, porta el nostre gentilici, per això

l'anomenem valencià. El valencià és cosa nostra, patrimoni nostre. Un patrimoni entranyable, la llengua que ens vincula al nostre passat i que volem transmetre als nostres fills. (1), una riquesa que, a més, ens ajuda a identificar-nos com a poble, com un poble més dels que componen la història i el present d'Espanya i d'Europa: el poble valencià.

El valencià, per tant, té molt de valor per al nostre poble. Però sol passar que, per les coses que tenen valor, cal pagar un preu. Desgraciadament, el valencià també pot ser, i de fet és, un problema. Des de fa uns quants anys, les polèmiques sobre el nomi la identitat de la llengua dels valencians esgarren la nostra societat. La demagògia, el discurs irresponsable que busca la confrontació al voltant d'esta questió, s'ha

revelat com la pitjor arma de destrucció massiva dels vincles socials i identitaris que mantenen la cohesió del nostre poble. (2). Després de tants segles d'existència, el valencià corre un perill ben seriós de no superar el segle xxi, o de fer-ho en una situació terminal, i en consequència corre igual perill la mateixa existència del nostre poble.

Els problemes del valencià només podran trobar una solució viable i eficaç en acords entre valencians. Responsabilitat: esta és la paraula clau. La nostra responsabilitat com a ciutadans valencians és desactivar

d'una vegada per sempre eixa arma destructora que és el conflicte al voltant de la identitat i el nom de la llengua: (3). I és, també, responsabilitat nostra assegurar-nos que les pròximes generacions rebran de les nostres mans una llengua plena de vida i de dignitat.

La nostra responsabilitat ens exigix posar fi al conflicte, a la divisió, i apostar pel diàleg, per entendre'ns. Apostar, en definitiva, per l'acord. Apostar pel valencià, apostar pels valencians. (4). Les Corts Valencianes

van crear l'AVL i li van encarregar que es constituira en dl'ens de referència normativa del valencià, (5). Defendre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i donar-li suport en l'acompliment de la seua missió és complir també la nostra responsabilitat com a ciutadans, és mostrar la nostra lleialtat a les institucions

democràtiques que vehiculen el nostre autogovern i és apostar fermament per l'única manera civilitzada i possible de resoldre els conflictes socials: a través de l'acord. Lluís Bertomeu, 4dParlem valenciàx, Levante-EMV, 30-03-2012.

I tot això agreuja el que veritablement és el gran problema de la nostra llengua: el del seu

futur. 227

Apte"

Cl

cB 1

Per sort, des de fa uns quants anys tenim una institució que encarna l'acord en matèria lingúística entre els valencians: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

.C. 1. És per açò que les nostres investigacions s'han encaminat en esta direcció per buscar eines

od

iinstruments adequats i fiables per a una major efectivitat en les accions.

D

El valencià és, per al conjunt de la nostra societat, una riquesa cultural extraordinària (pocs

cl

pobles poden enorgullir-se d'una herència literària com la que ens han deixat escriptors valencians de totes les èpoques, escrivint en valencià),

IE1 1.

un conflicte que ens desestabilitza com a societat, que enterbolix la nostra democràcia, que posa en perill el futur de la nostra llengua pròpia.

FF. l Així, l'augment d'un espai per a una llengua implica la disminució dels espais de l'altra i serà -1.

O G l l

reflex d'una situació de substitució lingúística.

encomanant-li també cvetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat).

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTIQUES Exercici 2. Llegiu el text seguent i ompliu els buits amb una o dos paraules. Per a omplir alguns buits és important llegir la informació que hi ha entre parèntesis. El (0) és un exemple. Si penseu que no heu de

posar-hi res, marqueu-ho amb el símbol Ó.

El gran plat amb fideus

Des de Montpeller

0

(preposició que indica el terme on arriba alguna cosa sense sobrepassar-

lo) Alacant, el receptari dels fideus és tan important com ho són les discussions

1

(preposició

que significa tocant a, pel que fa a, en relació amb) l'origen d'aquesta pasta de diferents calibres. El filòleg

Joan Coromines dona fe que, en un document de 1429, ja s'escriu la paraula en català: edues lliures de fideuss. Des d'

tiva

3

2

(adverbi, sinònim de llavors), aquest ingredient ha estat objecte de la inven-

(de la cuina o que hi té relació) popular, capaç de generar plats tan gustosos com ara la

fideuà, que té a Gandia l'exponent màxim, amb concurs internacional de cuina

4

(participi del

verb incloure).

Els defensors de la fideuà asseguren que es va crear al Grau de Gandia. Diuen que va ser un pescador el primer a cuinar els fideus

5

(locució prepositiva que significa en substitució de) l'arròs tradi-

cional. La raó va ser, com és

6

gramínia a la barca.

(adverbi que significa d'una manera probable) sigui així, però el cert és

7

(tan/tant) frequent en la cuina de subsistència, la falta de la

que la història del plat es repeteix en altres ports de les nostres costes. Una vegada a terra ferma, la recepta es va consolidar als fogons familiars i als restaurants de Gandia que, als anys seixanta, van començar a

oferir aquest plat al turisme 228

8

(que comença a manifestar-se, a deixar sentir els seus efectes).

UNITAT 9.

Els pescadors, des de Vilanova fins a Múrcia, saben que cuinar pasta té

9

FEM NEGOCIS

(que dona superio-

ritat en qualsevol cosa o que representa una condició, una qualitat o una circumstància favorables) sobre

l'arròs. Si quan la cassola està al fogó, el ranxer ha de donar un cop de mà en les feines 11

pot fer si es tracta de fideus,

entre les dos oracions) no

el punt.

14

13

12

10

bord,

(conjunció adversativa que marca l'oposició

(preposició que significa respecte de) l'arròs, que es passa i perd

(locució adverbial, indica que un esdeveniment o un fet passa afegit a un altre),

els fideus absorbixen molt de caldo i això és bo quan es barreja amb una cullerada d'

15

(saisa

feta a base d'alls picats batuts amb oli i, generalment, també amb rovell d'ou). Dintre de l'adequació de la

pasta als fogons de la marineria, a Vilanova es va generar el pistonat, perquè els pistons, petits i buits per dins, queden sucosos plens de caldo.

Encara que sembli senzilla, la fideuà té secrets. Un, el tipus de peix que s'utilitza per al caldo. El millor, el de galeres i crancs. També arrosseguen discussió les verdures que s'han de fer servir, uns hi afegeixen

nyores, ho perfumen amb orenga i fins i tot hi donen un toc oriental amb una punta de gingebre, segons Josep Piera. Alguns especialistes fan la picada amb alls, julivert i unes gotes de suc de llimona. La deslliguen amb el fumet i la serveixen sobre els fideus, que no han de quedar secs. Miguel Sen, 4El gran plat amb fideusv, El Periódico, 31-08-2008. (Text revisat).

10 11 12

13

14

15

229

Aptet

CI

Exercici 3. D'acord amb la definició que es dona per a cada número, ompliu els espais buits del fragment

del relat seguent. El (0) és un exemple.

Este cap de setmana hem d'anar a la

0

perquè fan unes conferències ben interessants sobre

l'aprenentatge d'un idioma. De segur que hi participaran molts professors d'altres paisos. Allí

1

quines són les quatre habilitats lingúístiques d'una llengua (llegir, escoltar, parlar i escriure), per tal que els estudiants s'assabenten dels àmbits que cal treballar si volen adquirir una adequada competència comunicativa. Han recomanat que els assistents prenguen notes en un full, en una

ordinador. En finalitzar les conferències, hi ha un espai dedicat a la

3

2

o en un

amb el públic on es

podran comentar vivències personals o aportar noves propostes d'ensenyamenta l'aula. El

que conté tota la informació ja està disponible en el que teníem ahir sols era un

6

5

. La Sala té poques

a fi de poder seure tots. jEspere que no acabem en el tunitat d'estar i 10

9 un

del centre i en Internet. Per tant, el 7

8

4

, no sé com ens organitzarem

l Ningú vol perdre's esta gran opor-

idees amb professionals del mateix camp. A més, d'ací a una setmana ens 11

d'assistència que podrem

12

per una

13

opta-

tiva de la carrera. Com podeu veure, tot són avantatges si assistim a estes conferències. Així doncs, posem

fil a l

0

14

, que no podem faltar a este

15

Institució docent integrada per diferents centres, ano- l Universitat menats facultats o col-legis, segons els paisos on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.

1

Exposar alguna cosa, una matèria, un text, un autor

més o menys obscur, amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc., a fi de fer-la comprendre o donar-la a conéixer a algú. 2

Dispositiu electrònic a mig camí entre un ordinador

portàtil i un telèfon mòbil, en el qual es pot escriure a través d'una pantalla.

3

Acció o confluència mútua o recíproca.

4

Obra impresa d'un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. Prospecte.

5

Peça d'una casa situada a l'entrada i que dona accés a les peces interiors.

6

Escrit de primera intenció, esbós, destinat a ser copiat

després de fer-hi totes les esmenes, addicions í supressions que calguen. 7

Cadira de braços de dimensions superiors a les normals, generalment encoixinada i amb el respatller inclinat arrere.

8

230

En un edifici, una nau, etc., peça de pas llarga i estreta.

v

UNITAT 9.

9

Canviar mútuament, bescanviar.

10

Trametre.

11

Document expedit per un funcionari públic competent

FEM NEGOCIS

O per una persona autoritzada legalment que dona fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibretes d'actes, etc. 12

Donar validesa acadèmica en un país, una institució,

una facultat o una secció. 13

Cada matèria o cada grup de matèries que integren un programa que ha de ser ensenyat dins d'un període de temps determinat i que formen part d'un pla d'estudis.

14

Barreta de metall, d'os, de fusta, etc., que té un cap aca-

bat en puntai l'altre proveit d'un forat o ull per a passarhi un fil, un cordell, una veta, etc., que servix per a cosir,

brodar, teixir. 15

Esdeveniment públic.

Exercici 4. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o c de les que vos indiquem més avall.

'Prop de tu' o 'prop teu" El diari Levante-EMV' va iniciar el passat dia 1 de maig l'aventura de fer una versió en valencià de la seua

edició vveb. Les primeres mostres que

0

el periòdic, però —no podem ocultar-ho—, presen-

ten algunes deficiències. El repte és complex, i

dificultats

2

1

el diari puga anar superant a poc a poc les

s'enfronta. Desitgem, a més, que

3

perfilar el seu model de llengua

per a adequar-lo a les necessitats comunicatives de la societat valenciana actual i adaptar-se al tenor funcional que ha de presidir el llenguatge dels mitjans de comunicació. S'han llançat moltes crítiques contra el diari pels errors comesos en l'edició en valencià, i lamentablement moltes d'estes crítiques són incon-

testables. El diari faria bé de

4

nota, i mirar la manera de corregir els errors per a dignificar

així l'expressió en valencià, però altres vegades,

5

igualment, les crítiques són dubtoses. En

comentarem una d'este últim grup. Per a promocionar esta edició, el diari va utilitzar l'eslògan 4dAra més prop de tus, i des d'alguns fòrums s'ha questionat la genuinitat d'esta construcció sintàctica afirmant que s'hauria d'haver dit aprop teus. Abans d'entrar en disquisicions filològiques,

6

que els paradigmes de correcció lingúística va-

rien al llarg del temps. Tots els diccionaris incorporen constantment nous vocables que, pel simple fet 7

, es validen com a correctes.

8

, és correcte allò que cada institució amb com-

petència lingiística reconeguda oficialment determina que és correcte. Així de simple. I fins i tot així

d'arbitrari. Però és així a tot arreu: amb les obres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Academia Espafiola, de l'Académie Française... I, fetes estes consideracions prèvies, reprenem la questió: jés incorrecta la construcció 'prop de tu' o s'ha de dir necessàriament 'prop teu"2 O millor encara si reformulem la questió plantejada

9

un abast més general: els adverbis 'davant', 'darrere', 'prop', 'lluny', etc., quan expressen una referència 231

Aptet

CI

locativa

10

la posició d'una persona, jadmeten el pronom personal o reclamen el possessiu2

:Cal dir, en definitiva, "prop de mi' o prop meu'2 y'Lluny de tu' o lluny teu'2 ,'Davant d'ell" o davant seu'2 i Darrere de nosaltres' o 'darrere nostre'2

Per a procedir ordenadament, abans de formular cap juí taxatiu, cal constatar, en primer lloc, quina és la manera habitual d'expressar en valencià allò que ens suscita dubtes. La resposta, valga la redundància, no

admet dubtes: en valencià, actualment, es diu 'prop de mi', no 'prop meu'. És cert que no és suficient que es diga habitualment per a determinar concloentment que la construcció siga correcta, però tampoc s'ha

de menystindre com si

11

En segon lloc, convé indagar

una questió irrellevant. L'ús dels parlants importa, i molt. 12

tradició lingúística té el sintagma en questió. Si ho fem, tro-

barem que ja Ausiàs March manifestava la seua repulsa a la mort fent servir esta mateixa expressió: dl...) plaent pensar prop de tu no:s condonas, que Joan Roís de Corella també la utilitzava en les seues pregàries a Déu: 4Ni habitarà prop de Tu lo malignes, i que el rei Scariano proclamava la seua adhesió a Tirant lo Blanch fent servir també esta mateixa expressió: 4Yo desig viure e morir prop de tus. No sembla, per tant, que hi haja cap fonament per a considerar que la construcció adverbi 4 de : pronom personal' siga un calc

del castellà. És nostra, i des de ben antic. I, finalment, en esta recerca sobre la presumpta correcció o incorrecció d'una determinada construcció sintàctica, cal consultar el que en diuen les obres normatives. Bé, en realitat, açò és l'únic que haurien de

fer els usuaris normals que tenen dubtes lingúístics. Tot el que s'ha dit anteriorment ho haurien de fer, en tot cas, els filòlegs inquiets que es dediquen

13

. El cas és que, si es recorre a esta saludable

pràctica, l'usuari atribolat podrà constatar que en l'entrada 'prop' del Diccionari normatiu valencià' de l'AVL es pot llegir l'exemple 4Es posà prop de mis, i que en la 'Gramàtica valenciana bàsica', publicada

recentment, disponible també en internet, de manera explícita es diu que zen certes locucions adverbials o prepositives, els possessius poden usar-se en lloc dels pronoms personals tònics precedits de la preposicio

'de'"v.

14

, l'ús del pronom personal o del possessiu són simples opcions estilístiques que cada

autor, segons les pròpies preferències, pot fer servir amb absoluta llibertat. Però el més curiós de tot és que esta construcció sintàctica no és cap innovació de l'AVL. No ha estat condemnada mai per cap gramàtica. Ni per cap diccionari. Ni per ningú amb un mínim de solvència lingúística. I no és saludable per a una comunitat lingiística com la nostra, debilitada en l'ús de la llengua pròpia per tants avatars històrics, autoimposar-se restriccions expressives sense necessitat. L'efecte que

produix este tipus de

15

en molts parlants, fins i tot entre aquells que han parlat valencià tota

la vida, és que creuen que no saben parlar valencià. I això és letal per al valencià. Els parlants necessiten

confiança per a utilitzar la llengua. No enarborem prohibicions imaginàries.

Josep Lacreu (2017), d'Prop de tu' o 'Prop teu'x (dins de Pren la paraula, p. 135), València: Àrbena.

0

ha oferit

ha ofertat

ha ofert

l 1

confiem què

confiem en que

confiem que

2

amb què

amb que

en què

3

sapia

sàpia

sapiga

4/

prendre-hi

pendre'n

prendre'n

cal reconéixer-ho

cal reconéixer-lo

cal reconéixer-ne

cal fer notar

es té que fer notar

:5

l 6 hi ha que fer notar 232

UNITAT 9. FEM NEGOCIS

de registrar-ne

de enregistrar-los

de registrar-los

Al fii al cap

Al capdavall

Al cap d'avall

per a donar-li

per donar-la

per a donar-n'hi

amb relació en

en relació en

en relació amb

fòra

fora

fós

quina

què

que

a alliçonar als altres

alliçonar als altres

a alliçonar els altres

És a dir

És dir

Es a dir

condenes gratuites

1 condemnes gratuites l condemnes gratuites

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Vos presentem una notícia publicada en el periòdic local digital d'Algemesí. Tracta de la pro-

tecció dels menors respecte a les noves tecnologies. Heu de fer una síntesi de la notícia. Ha de tindre entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

Nova campanya de protecció de menors enfront de les noves tecnologies L'objectiu final és conscienciar dels perills que pot implicar un mal ús de les noves tecnologies i les xarxes socials

El Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV), organisme dependent de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC), llançarà una campanya destinada a protegir els menors enfront de l'ús de les noves tecnologies, coincidint amb el començament del curs escolar. Des d'ahir i fins a la fi de setembre, el CSIRT-CV publicarà diversos consells a través dels seus comptes

oficials de FacebooR i Tvvitter, amb el hashtag HinicioElCursoSeguro. Cal destacar que en aquests comptes el CSIRT-CV té prop de 5.500 seguidors. L'objectiu final és conscienciar, tant menors i joves com els seus pares, dels perills que pot implicar un mal ús de les noves tecnologies i les xarxes socials.

Durant aquesta campanya es tractaran aspectes com les noves formes de relacionar-se mitjançant l'ús de les xarxes socials, l'ús addictiu dels dispositius tecnològics i altres temes relacionats amb la seguretat i els

perills que pot comportar un mal ús de les noves tecnologies. Es posarà l'accent principalment en els coneguts com ciberdelictes, els delictes relacionats amb les xarxes

socials i les noves formes de comunicació. S'explicarà com detectar-los i com actuar enfront d'estos. El CSIRTS-CV llança anualment diverses campanyes a través de les seues xarxes socials, destinades a difondre consells genèrics com, en aquest cas, l'ús que fan els joves de les noves tecnologies. En concret, en Nadal i estiu es realitzen campanyes sobre temes centrats en l'ús d'aplicacions comunes, com són VrhatsApp o FacebooR, o sobre com protegir-se del "malvvare". Els temes d'aquestes campanyes

poden ser molt diversos i es poden consultar en el segiient enllaç: consultar-ho ací. A més, el CSIRT-CV disposa en el seu portal d'una oferta formativa de cursos i microcursos en línia que els ciutadans poden

realitzar a través de la plataforma SAPS de la Generalitat, que estan destinats tant a mostrar les diferents amenaces i perills presents en Internet, com les mesures que poden prendre els usuaris per a minimitzar aquests riscos. Fins avui, més de 35.000 ciutadans han rebut aquests cursos. (Nova campanya de protecció de menors enfront de les noves tecnologiesx, Algemesivveb, 12-9-2017. 233

Aptet

CI

ÀREA D'EXPRESSIÓ i INTERACCIÓ ORALS Exercici 6. Escolteu l'entrevista que van fer a Ivan Herrero Durà en el programa Ciència properax del

campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València.

Busqueu en Google la cadena de paraules

seguents: UPV la lluita contra el soroll Ivan Herrero Duràx, o escriviu en el navegador l'enllaç seguent:

https://.upv.es/rtv/radio/ciencia-propera/58310. Encara que l'àudio dura 11 minuts, l'entrevista amb la qual estan relacionades les questions acaba en el minut 4 i 24 segons.

Trieu per a cada afirmació l'opció a) bJ o c):

1. éQuin és el projecte que té Ivan per a l'AEE (Agència Espacial Europea)2

a) Es tracta d'un contracte entre l'AEE i la UV (Universitat de València). b) Es tracta d'un contracte entre l'AEE i la UPV (Universitat Politècnica de València).

c) Es tracta d'un conveni entre l'AEE i la UPV (Universitat Politècnica de València). 2. é Quins dos instituts d'investigació de la UPV col-laboraran en el projecte2

a) El lIUMPA (institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada) i l'IGIC (Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres). b) Només el lUMPA. c) Només l'IGIC. 3. La tesi d'Ivan consistirà en...

a) la investigació de dispositius que permeten disminuir de manera significativa el soroll generat durant les primeres fases de llançament.

b) la investigació de dispositius que no permeten disminuir de manera significativa el soroll generat durant les primeres fases de llançament.

C) la investigació de dispositius que permeten augmentar de manera significativa el soroll generat durant les primeres fases de llançament. 4. i Què és el primer que fan per a dur a terme el projecte2

a) Fan dos proves de concepte per saber com respon el sistema. b) Fan diverses proves per saber com respon el sistema. c) Fan una prova de concepte per saber com respon el sistema. 5. La finalitat és...

a) veure quins sistemes donen resultats més positius. b) veure quins sistemes donen resultats menys positius.

c) veure quins sistemes donen resultats positius. 6. dEn algun moment va pensar Ivan que treballaria per a l'AEEP

a) Sí.

b) No, encara que tenia una xicoteta esperança en la beca. c) Sí, estava segur que li donarien la beca. 7. El nostre protagonista recomana estudiar el grau de Ciències Ambientals i el màster en Acústica en el campus de Gandia2

a) No, considera que no val la pena. b) Sí. c) Ho recomana, però no absolutament.

234

UNITAT 9.

FEM NEGOCIS

8. Ivan diu que el campus de Gandia és...

a) acollidor, menut, hi ha un tracte personalitzat i professors adequats. b) no acollidor, menut, hi ha un tracte personalitzat i professors inadequats. c) acollidor, menut, hi ha un tracte personalitzat i professors bons.

Exercici 7. Feu un monòleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, Si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema: La dromomania.

Actualment hi ha molta gent que patix esta síndrome: no poder parar de viatjar. Es definix com una inclinació obsessiva patològica que fa que la gent es trasllade d'un lloc a un altre. Fa uns quants dies vau conéixer un xic que sempre estava recorrent ciutats i paisos i de seguida vau pensar

si possiblement patia esta malaltia. Idees: - Penseu que el xic que vau conéixer patix esta síndrome perquè sempre està planificant algun viatge, encara que hi vaja sol.

- No pot parar de viatjar perquè diu que li produix una agradable sensació de benestar molt bona per a la salut.

- Diu que és una manera de desconnectar dels problemes i de les preocupacions diàries. - Ell creu que és una conducta totalment normal, encara que vosaltres veieu clarament que no ho és. - Considereu que hi ha altres maneres d'oblidar-se un poc de la rutina del treball. - No heu tingut mai eixa necessitat contínua i excessiva de viatjar sense parar.

- L'aspecte econòmic és fonamental per a poder tindre eixa actitud. - Penseu que no té cura i que eixe xic canviarà el dia que li ocórrega una situació desagradable o perillosa en algun lloc o aeroport. Exercici 8. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra

persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga la proposta.

Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Persona A Teniu un familiar que vol iniciar els seus estudis en la Universitat de València, però no sap

si fer-ho de manera presencial o en línia. Aleshores, vosaltres li comenteu que la millor

opció que pot elegir és la segona, és a dir, en línia. Per tant, heu de contar-li els avantatges que té utilitzar esta metodologia i que vosaltres, sempre que heu pogut, heu estudiat així. Idees:

Podeu treballar i estudiar al mateix temps. Disposeu de més temps lliure, ja que no heu d'anar a classe per tal d'adquirir i

comprendre nous coneixements. Vos organitzeu les hores i el ritme de treball de la manera que millor vos vinga. 235

Aptet

Cl

- Teniu un professor que resol tots els dubtes que puguen sorgir-vos sobre qualsevol

aspecte de la matèria, del curs, etc. - Heu tingut una bona experiència amb este tipus d'ensenyament.

Persona B Teniu un familiar que vol iniciar els seus estudis en la Universitat de València, però no sap

si fer-ho de manera presencial o en línia. Aleshores, vosaltres li comenteu que la millor opció que pot elegir és la primera, és a dir, presencial. Per tant, heu de contar-li els avantatges que té utilitzar esta metodologia i que vosaltres, sempre que heu pogut, heu estudiat així. idees:

- És perfecte escoltar i aprendre els continguts de manera presencial. - Anar a classe és fonamental per tal de no perdre el ritme del curs i la progressió del temari. - Aclarir els dubtes en l'aula és una bona manera d'ajudar la resta d'estudiants, ja que el vostre dubte també el pot tindre un altre company.

- Practiqueu cada dia el que heu estudiat en classe a través dels deures que proposa el professor. - No hi ha cap problema de connexió a Internet, ja que cada dia teniu contacte amb el docent i els companys. Per tant, podeu parlar amb ells en qualsevol moment.

236

innovem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

Tres estudiants de la UPV guanyen un premi estatal amb una aplicació per a invidents

Jorge Fabregat, Javier Ferrando i Joaquín Montesinos, estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV), són els guanyadors de la cinquena edició del Hacht For Good global, dotada amb 5.000 euros de premi, als quals cal afegir els 1.000 que van obtenir prèviament després d'imposar-se en la fase local. (1). La seua proposta desenvolupa una aplicació pensa-

da per a millorar la mobilitat de les persones invidents, (2), tal com explica Javier Ferrando, estudiant d'Enginyeria Elèctrica.

Quant a l'origen del projecte, Jorge Fabregat, estudiant d'Enginyeria de Telecomunicació, comenta com van consensuar la idea guanyadora de la seguent manera: djavi volia desenvolupar alguna cosa relacionada amb un semàfor per a invidents amb tecnologia Bluetooth, que té l'inconvenient que obliga la persona usuària a sincronitzar a mà el telèfon en cada nou semàfor que troba. Joaquín va proposar llavors utilitzar les dades obertes que ofereix l'Ajuntament de València, (3) Per a obtenir l'estat dels semàfors en temps real, van recórrer a una placa Arduino, un microcontrolador de codi obert i baix cost, fàcil d'usar i molt flexible, pensat per-

què artistes, dissenyadors, principiants en informàtica i qualsevol persona interessada puguen crear objectes o entorns interactius. Aquesta iniciativa combina la informació oberta de l'Ajuntament de València sobre la ubicació dels semàfors i la posició GPS de l'usuari o usuària. Quatre guardons

(4) Ara bé, aquest projecte encara té recorregut, ja que el seu triomf en la categoria Thint Big, de la Fundació Telefònica, els permet continuar treballant-hi, perquè el guardó consisteix

en un cap de setmana formatiu en questions d'emprenedoria social: la possibilitat d'accedir a finançament de fins a 3.000 euros, i el suport personalitzat d'un mentor o mentora (personal voluntari empleat de la mateixa empresa de telefonia). 150 projectes de 1.500 participants

HacH For Good és una competició per a desenvolupar solucions digitals que milloren el món en què vivim. En aquesta, entusiastes de la tecnologia, la programació, el disseny i el món

social treballen en la resolució de reptes relacionats amb la innovació social (educació, sanitat, indústria, economia digital, inclusió o sostenibilitat ambiental). (5) Cal recordar també que ja en 2014 un equip de quatre estudiants, tres d'ells de la UPV, van

guanyar l'edició estatal de Hach for Good amb el projecte Shovv Leap, un traductor de llengua de signes a veu i viceversa. Diari La Veu, 27.03.2017.

237

Aptet

Ci

A l així que vàrem idear una manera d'unificar-ho tot i se'ns va ocórrer l'aplicació.

B l cés una aplicació mòbil que adverteix el vianant invident —amb una vibració o un xiulet— si pot passar o nox

C l Llum Verda no sols ha guanyat el premi absolut d'aquest concurs, sinó que aquest projecte també va aconseguir tres premis locals: el Geo-Open Data VLC, el Thinte Big i el primer lloc de la seu de València.

l

D i cens ha costat molt acabar-lox E 1 El seu projecte, Llum Verda, va guanyar davant els 150 projectes participants

j

en aquesta edició de 2017 F l Enresum, este és un gran projecte que canviarà la forma de vida de la ciutadania de València.

G l L'edició del 2017, que ha tingut 15 seus simultànies, ha reunit 1.500 hachers de 23 universitats espanyoles, que han presentat un total de 150 projectes.

RAE NO nas d'oblidar de la variació històncdae - Les varietats històriques són analitzades per la història de la llengua, que en fa un estudi diacrònic

sobre l'origen, l'evolució, la relació amb altres llengues, etc., i per la gramàtica històrica, la qual realitza un estudi més descriptiu de les característiques lingúístiques dels models de cada època.

- Junt amb les varietats històriques hem de considerar les varietats generacionals, és a dir, les diferències linguístiques dins d'una mateixa època on conviuen diferents generacions. Els jóvens solen desenrotllar argots molt rics i variables, les persones d'una franja d'edat mitjana solen parlar d'una manera més semblant als mitjans de comunicació i els més majors semblen sovint ancorats en una manera de parlar més antiga amb frases fetes i arcaismes que revelen la formació i la visió del món de temps enrere.

Les diferències entre el valencià de hui en dia i el del segle XV són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir en el segle XXI. Fins i tot si comparem la que escrivien al principi del segle xx amb

la que escrivim ara. La llengua evoluciona i s'adapta al moment, millor dit, els parlants adaptem la llengua a l'època en què vivim amb els referents socials i culturals que compartim.

Els canvis lingúuístics són molt notables, però els més fàcils d'identificar són probablement els de lèxic. Referint-nos pel que fa al lèxic trobaríem moltes diferències com ara: o Paraules antigues que hui han desaparegut: afiblall, bací, cappatró, cogitar, cuguçós, denans,

enantar, gaubança, jatsia, macip, òlim, pèleg, quisvol, renard, sebollir, ujar, veire. o Altres que han canviat o modificat el significat: viral. o Aparició de paraules noves: blíster, mòbil, robot, bioxip.

Les diverses varietats històriques marquen estadis successius de la història de la llengua. Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o vari-

etats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més jóvens.

238

UNITAT 10. INNOVEM

-—. Heu de triar una d'estes dos opcions. Després redactareu un text d'extensió entre 200 i 220 paraules. S'ha de tindre en compte el vocabulari que apareix seguidament. Opció A

Acabeu d'inventar una màquina que granissa l'orxata instantàniament. Heu de presentar el producte en una roda de premsa i necessiteu preparar-vos el vostre discurs. intenteu usar algun tipus d'afix. Comenteu: o Que sou una persona que es dedica a projectar invents.

o Expliqueu les característiques de l'orxata. o Conteu que la idea va sorgir quan la vostra filla vos va demanar un dia una orxata granissada

i no en teníeu. o Anuncieu quan es posarà a la venda, on i per quants diners es vendrà. Opció B

Heu d'explicar en una entrevista televisiva quin treball realitzàveu en la fàbrica de cotxes des de fa

SO anys fins que vos jubilàreu. Sigueu conscients que heu d'emprar la variació generacional d'una persona de la tercera edat. intenteu emprar algun tipus d'afix. Comenteu: o Que vàreu ser un dels treballadors fundadors d'aquella fàbrica. 0)

Que aleshores tot el treball era manual i no hi havia quasi màquines.

0)

Expliqueu com es van introduir màquines modernes en la fàbrica.

O

Finalment, conteu que vos feren un dinar d'homenatge quan vos jubilàreu i que en eixe

moment la fàbrica era molt moderna.

Recorda: el vocabulari de l'economia, la indústria, la ciència i ta tecnologia aminoàcid

escàner

Òptica

avanç

estrogen

ordinador

avaria

fàrmac

píxel

àtom

formatar

programari

biòpsia

fusió

sequenciació

bústia de veu

genètica

sobrenom

cèl-lula

grau

telefonia mòbil

cerca

icona

tauler de control

comandament

impressora

teclejar

connexió

informàtica

termòmetre

dissolvent

innovació

tesi

domòtica

maquinari

tòner

electrodomèstic

memòria flaix

Xassís

electrònica

missatgeria

xip

encaminador

nucleòtids

videojocs

239

Aptet

CI

es Vos presentem un extracte del dietari del capellà d'Alfons el Magnànim en el qual es relata la biografia d'este rei. Heu de fer-ne un resum. Ha de tindre una extensió entre 170 i 190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

4(Del rei don Alfonso, vituós). Lo vint-e-dos rei de Aragó hac nom don Alfonso, fill del rei en Ferrando e de la regina dona Urraca, lo qual fonc rei molt valent, vituós e valerós, lo qual ha fet actes de lluable memòria, dels quals avant parlarè tantum en suma e breu de alguns actes singulars de aquell. Aquest rei hac per muller la filla del rei don Enric de Castella, la qual havia nom Maria, e feren noces en la ciutat de València en l'any 1445 e començà a regnar en l'any 1416, en lo mes de abril, per la mort de son pare, rei don Ferrando. La qual dita reina fonc dotada de perfecció, de seny e de virtut molt honesta tot lo temps de la sua vida, tement de Déu e amant justícia e ministrar aquella. Aquesta dita senyora no hac criatura ne mai parí. Lo

dit rei e senyor don Alfonso regna quaranta-dos anys e dos mesos e vint-e-cinc dies, e visqué lo dit senyor rei seixanta-dos anys, e morí en la ciutat de Nàpols, en lo Castell Nou, dimarts, a 27 del mes de juny, una hora ans del dia, en l'any de 1458. E per cert, ben fon trestíssima e molt dolorosa la mort de tal príncep e senyor tan poderós, valent e valerós, estimat e temut per tot lo universal món. E la dita senyora reina dona Maria, muller sua, morí en la ciutat de València,

en lo Real, dilluns, a huit hores de nit, a quatre del mes de setembre, en lo dit any 1458 e lo

dit dijous aprés, a 7 del dit mes, fonc soterrada ab molt grandíssima honor en lo monestir de la Santíssima Trenitat, lo qual ella havia edificat e obrat e havia-hi mès monges de Santa Clara de la Observança...x

Vicent Josep Escartí (introducció, selecció i transcripció) Dietari del Capellà d'Alfons el Magnànim, Institució Alfons el Magnànim, 2001.

Recorda de la formació de èNoC que... - Les paraules que formen part d'una llengua estan en constant evolució. Algunes desapareixen de la llengua i d'altres s'hi incorporen amb la intenció de designar avanços i noves necessitats de la

realitat. - Hi ha tres mecanismes per a formar noves paraules: l'habilitació, la derivació i la composició. L'entrada

de noves paraules crea els neologismes. - L'habilitació fa que a una paraula se li assignen noves funcions sense que en canvie la forma. Normalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que implica, alhora, un canvi de significat. Per exemple, usem el verb berenar amb la funció de substantiu quan diem el berenar. - La derivació consistix en la creació d'una nova paraula a partir de la part més significativa d'una

altra paraula (radical, arrel, lexema) a la qual se li afigen afixos. Estos poden ser: sufixos (darrere de la paraula), prefixos (davant de la paraula) i infixos (entre un lexema i un sufix). Per exemple: avantpassat (prefix), carnisseria (sufix) o ferreter (infix). - La composició es crea a partir de dos paraules o més que tenen sentit propi i que en formen una

altra. Per exemple: celobert o terratrèmol. Cal tindre en compte l'existència dels pseudoderivats formats per paraules patrimonials que no han iniciat un procés d'evolució des de les formes inicials sinó directament del llatí. Per exemple, jove té un derivat (joventut) i un pseudoderivat (juvenih). - No sols hi ha mecanismes per a formar paraules, sinó també la necessitat d'inventar-ne de noves.

Es tracta dels neologismes, com per exemple rentaplats.

240

UNITAT 10. INNOVEM

2.

Estructures lingúlstiques

— Ompliu els buits de les oracions seguents amb una forma de relatiu adient: Regalaven un llibre a

l'ordinador

1

3

es fera soci. No em crec

Li van portar el rellotge 6

de ligraf a

5

vaig viure tants anys.

s'havia fet tanta publicitat.

No puc recordar el llibre

em parles. Tots ploraven, 10

7

9

al-ludixes. No conec el metge

em va posar molt trist. Donaven un bo-

s'apuntara al curs. He vist en la botiga el televisor

dir. No conec el futbolista

12

11

em parlares. Tot el públic va cridar,

va causar molta llàstima. Li van regalar el quadro 15

dius. He comprat

4

vaig llegir esta idea. No conec la xica

8

2

em vas aconsellar. Esta és la casa

em dius. Vaig anar al psicòleg,

14

9

2

10

3

11

4

12

sl

13

6

14

7

15

8

16

13

em

s'havia parlat tant. No escolte

16

1

em vas

em va donar molta tranquil-litat.

— Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a cada cas. Dins del

geres,

1

calia estar en silenci quasi tot el dia. Davant l'entrada de les tropes estran-

2

l'exèrcit. Ell mostra una actitud de

No m'agrada que m'

4

3

gran cap als seus companys.

perquè em fa vergonya. Tenien un

per a presentar els papers.

6

5

em dutxe. La sala no té la

perquè es realitze l'acte. Açò més que una lletra sembla un

8

7

el primer ministre per uns terroristes. Va

en ell. El llibre és molt

13

. Cal

El negoci va molt bé i tenen molts tat l'escultura. Té un 18

17

15

12

9 10

. Fou

la confiança que tenia

el moble per veure si cap a la casa.

. La meua

16

és que ell ha fur-

que es contagia de seguida. El president del govern va fer

la seua idea. Espereu-me una

sempre vaig amb una cistella de

14

necessària

. Se m'ha

comprar les creilles. Com que no vinguéreu a la vista, vàreu ser declarats en 11

de cinc dies

19

, de seguida arribe. A la muntanya

20

1. Edifici on viuen els monjos o les monges: 2. Fer mòbil o movible. Aplegar i posar en peu de guerra tropes o altres elements militars:

241

Aptet

Cl

. Sentiment pel qual es considera com a indigna d'estima, de ser tinguda en compte, una persona o una Cosa:

. Adreçar (a algú) lloances, demostracions d'afecte, de reverència, etc., per a afectar-lo d'una manera agradable:

yDonua

Terme o temps assenyalat per a alguna cosa: De cada dia, diari:

Allò que té de gran una cosa, grandor física: Traç imperfecte, com de lletres traçades sense habilitat: Perdre la memòria d'una cosa, no recordar-la:

10. Acte propi del rebel:

11. Raptar (una o més persones) tot exigint diners o altres condicions per al seu rescat:

12. Violar la fidelitat que es deu (a algú o a alguna cosa): 13. Que té molta vàlua: 14. Comparar una quantitat, una magnitud física, etc. amb una altra de la mateixa espècie que

es pren com a unitat o patró: 15. Allò que es guanya: 16.

Recel produit per una persona que, per determinades circumstàncies, es creu culpable d'un delicte:

17. Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordi-

nàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què se sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les cosquerelles

o pessigolles: 18. Emportar-se la victòria, la superioritat, l'avantatge, entre diferents coses concurrents, en

competència: 19.

Espai de temps d'alguna duració:

20. Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze amb la qual es fan

cadires, taules, butaques, etc.:

Recordeu dels pronoms relatius... - Per a entendre el concepte de pronom relatiu cal estudiar primer les anomenades oracions de relatiu. En esta classe d'oracions compostes, la partícula que, la més habitual, té una doble missió: d'una banda servix per a enllaçar l'oració subordinada amb la principal, però al mateix temps realitza una funció sintàctica dins de la clàusula que la conté. Per exemple, en una frase com ara:

La maleta que duia pesava molt, l'oració de relatiu és que duia i la forma c:.o no sols actua com a element de relació entre l'oració principal La maleta pesava molt, sinó que es referix a l'antecedent, és a dir, es referix a la maleta, i fa la funció de complement directe del verb dur. - Pel que fa a les oracions de relatiu hem de fer una doble distinció:

1. S'ha de distingir entre: 1. oracions relatives amb antecedent: quan el pronom relatiu es referix a un element ante-

rior explícit: Vaig comprar la camisa que m'agradava (que - la camisa), M'he dirigit a la primera persona que hi he vist (que - la persona). S'anomenen també oracions de relatiu

adjectives. 242

UNITAT 10.

INNOVEM

2. oracions relatives sense antecedent: Si el relatiu no té una correspondència explícita amb un element anterior es diu que hi ha una oració relativa sense antecedent: Vaig comprar el que em va agradar, M'he dirigit a qui he vist allí. S'anomenen també oracions de relatiu substantives. 2. S'ha de considerar:

1. Les oracions relatives especificatives es caracteritzen perquè determinen com és, qui és,

etc., l'antecedent (però no tota l'oració). Per exemple, és el cas de l'oració: Els treballadors que estaven en desacord, van fer vaga. En esta oració especificativa es diu que van fer vaga només els treballadors que estaven en desacord. 2. Les oracions relatives explicatives es definixen per una entonació característica que en

l'escriptura s'assenyala per mitjà de comes. L'oració Els treballadors, que estaven en desacord, van fer vaga és explicativa, atés que es tracta d'una informació que afecta tots els treballadors.

- Els relatius són els seguents: o Quatre d'invariables: el relatiu àton que, els relatius tònics quèi qui, i l'adverbial locatiu on.

Que. Es referix tant a persones com a coses. És l'anomenat relatiu àton: El jersei que duc me l'he fet jo: La xica que ha vingut és cosina meua. Qui. És un relatiu tònic i el seu antecedent és sempre una o diverses persones. Pot anar acompanyat d'una preposició: Pregunta a qui ho sàpia. El xic amb qui em trobares és veí meu. Què. Va acompanyat sempre d'una preposició i és un relatiu tònic l'antecedent del qual és sempre una o diverses coses. Convé recordar que

davant d'un relatiu tònic —siga què o qu no pot haver-hi mai un article: La casa en què visc és

llogada: i no: "La casa en la que visc. On. És l'anomenat relatiu adverbial. Fa de circumstancial de lloc i pot ser substituit per cn què o bé en el qual (i flexió): No he tornat a la ciutat on o en què o en la qual vaig nàixer, Eren unes botigues on o en què o en les quals tot era molt barat. o Un variable: el compost el qual (i flexió: la qual, els quals, les quals). Ocupen la mateixa

posició que el relatiu àton que en les clàusules explicatives i que els relatius tònics què, qui. Estos relatius, anomenats relatius compostos, són obligatoris amb preposicions fortes i amb locucions: Vull saber la raó per la qual ho has fet. La notícia de la qual m'has parlat em sembla inversemblant. Del qual, de la qual, dels quals, de les quals. Funcionen com a complement

del nom i van darrere del substantiu que complementen. És per això que mai no encapçalen l'oració de relatiu que introduixen. S'anomenen relatius possessius, i són els equivalents als

castellans cuyo, cuya, etc.: Este és l'edifici l'àtic del qual em vull comprar, Et presente l'amiga el pare de la qual és metge. o Elrelatiu neutre: la qual cosa(o cosa que). Es caracteritza perquè el seu antecedent és sempre

una oració. Pot anar amb o sense preposició: Vicent ja em parla, cosa que m'alegra molt: Em va regalar un Ipad, la qual cosa em va fer molta il-lusió. - El que, això que, açò que, allò que. Introduixen qualsevol proposició substantiva de relatiu. Subs-

tituixen coses. Segons la funció que fan en la proposició subordinada poden —igual que les introduides pel relatiu qui— anar amb preposició o sense: Això que dius no és cert, Amb allò que has dut en tindré prou.

- La utilització dels pronoms relatius comporta certes matisacions que cal tindre en compte: 1. La preceptiva gramatical ens assenyala que els grups el que, la que, els que, les que:

1. Són adequats en els registres formals quan equivalen als grups aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que O allò que.

243

Apte"

CI

Per exemple:

Fes-ho amb el color roig o amb

Tinc

el que i allò que

el que aquell que

tingues.

tu vols.

2. No són adequades si equivalen a ci quai(o ia qual cosa), la qual, els quals, les quals o a què O qui. En tal cas, el que cal fer és exactament això: reemplaçar-les per les construccions

esmentades o pel conjunt preposició t què o 4t qui. Així, és inadequada una oració com ara: "El llapis amb el que escric..., però, en canvi, són adequades: 1. El llapis amb el qual

escric..., o bé, 2: El llapis amb què escric... També és poc formal l'oració: "La bici amb la que anava..., però són formals: 1. La bici amb la qual anava..., o bé, 2. La bici amb què anava...

2. Tal com s'ha indicat, el valencià té una construcció ben característica per a formar l'anomenat

relatiu possessiu que el castellà fa mitjançant les formes cuyo, cuya, cuyos, cuyas. Es tracta de la perífrasi: el... del qual, estructura profusament utilitzada pels nostres millors escriptors,

tant clàssics com moderns. Vegem-ne uns exemples: Hem dinat en un restaurant l'amo del qual és molt amable, He comprat una novel-la l'autor de la qual és alacantí.

se. Puntueu les frases seguents:

PNuDonSUs

Han repartit díptics adhesius globusi llibrets El xic semblava a primera vista que era bona persona

Heu de parlar ara demà tal vegada siga ja tard Arribàrem cansats no obstant això encara poguérem menjar alguna cosa Tots donàrem la nostra opinió alumnes professorat i pares i mares Ella va dir no vull que em parles així En l'entrada hi havia de tot bolígrafs llibretes papers Va morir l'any 2005 no en 2004

El Valencia CF és una SA (societat anònima)

— o Qui ho ha dit

Recordeu dels signes de puntuació... - La coma representa una pausa breu en el text oral i una separació mínima en el text escrit. Té diversos usos:

1. Separa les oracions que formen una frase: Anit vam arribar, vam deixar les coses, vam sopar i ens vam gitar.

2. Separa les paraules o els sintagmes d'una mateixa categoria en una enumeració: Autobusos,

tramvies, troleibusos i metros són els mitjans més habituals de transports públics urbans. Hi van assistir els ministres, els directors generals i els secretaris.

3. S'escriu davant i darrere de les oracions de relatiu adjectives explicatives: Isabel, que viu a París, és una gran pintora. 244

UNITAT 10.

INNOVEM

S'escriu davant i darrere de les aposicions, les oracions intercalades i els incisos: Xàtiva, capital de la Costera, és una ciutat de gran valor monumental.

S'escriu davant i darrere de les conjuncions i les locucions conjuntives: Era, això no obstant, la més treballadora de totes.

S'usa abans de les conjuncions i les locucions conjuntives adversatives: No ha vingut, però ha telefonat. L'home, però, era l'amo de la finca. S'escriu davant i darrere dels complements desplaçats de lloc respecte de l'orde habitual de la frase: Llibres, és el que trobaràs allí. Un ordinador nou, va comprar ahir. . S'utilitza per a partir una oració i evitar el pleonasme: A la mare, dus-li més mocadors de seda.

. Mitjançant la coma es marca que ha estat elidit un verb: La sobrassada, boníssimal 10. S'escriu entre la població i la data en les fórmules que inicien o clouen els documents: Guar-

damar, 29 de maig de 1998. 11. Separa la data de promulgació de la resta del títol de textos com ara ordes, decrets, etc.: Decret

de 15 de juliol, pel qual s'autoritza... 12. Separa el nom del carrer del número de l'edifici en les adreces: Carrer dels Vilaragut, 67, 5t, 1a. 13. S'usa (amb alternança amb els dos punts) després de les fórmules de salutació i de comiat de

les cartes: Estimada senyora, Atentament,. Atenció: no s'escriu mai coma entre el subjecte i el verb d'una oració. - El punt coincidix amb el final d'una clàusula o d'una oració amb sentit complet. Indica una pausa important en el discurs. Heus-ne ací els usos més importants: 1. S'utilitza per a donar èmfasi a una oració que podria dur un punt i coma o dos punts: Em va

mirar fixament. En vaig tindre prou amb aquella mirada.

. Es col-loca en les abreviatures: av. (avinguda), a. de C. (abans de Crist), etc. (etcètera), pàg. (pàgina)...

3. S'escriu darrere dels números d'orde dels apartats: Vegeu l'apartat 5.3 de la llei... Es pot usar, en concurrència amb la barra o el guionet, per a separar el dia, el mes i l'any en les datacions abreujades: 23.02.1992: 25/05/2010, o bé: 14-02-2022. En les xifres separa els milers, els milions, etc.: 17.145.235. No s'usa el punt: 1. Al final dels títols o subtítols que encapçalen un text, dels rètols, dels avisos, etc.: Tancat per vacacions.

2. Després dels signes d'interrogació o admiració (que ja tenen un punt cadascun): Què

dius2 És magníficl 3. Darrere dels símbols o de les sigles: Am (quilòmetre).

4. Després de la data que encapçala o clou una carta, un text legal, etc.: Otos, 12 d'abril de(l) 2015.

- El punt i coma representa una pausa intermèdia entre el punt i la coma. Separa les clàusules d'un període si ja hi ha comes internes: Van vindre els pares, els fills i els tutors: també els mestres. Es col-loca davant de les conjuncions adversatives o concessives en les oracions que ja contenen

comes: Entenc les vostres queixes i les compartisc, això no obstant, no us puc respondre afirmativament. Separa els diversos apartats d'una enumeració si estos s'escriuen en paràgrafs independents: 245

Aptet

Les condicions són les seguents: a) haver presentat la sol-licitud: b) aprovar l'examen d'accés: c) pagar les taxes corresponents. S'utilitza entre frases que mantenen un lligam lògic: Va tindre una vida intensa, tota al servici del seu país. -

Els dos punts representen una pausa mitjana. S'usen:

1. Per a iniciar les enumeracions (Els Reis d'Orient són tres: Melcior, Gaspar i Baltasar). 2. Davant de les citacions textuals (Andrea va dir concretament: "No en vull saber res").

3. Davant d'una consequència, un exemple o una demostració (Heus ací el resultat: una munió

de textos mal endreçats). 4. Darrere de les fórmules d'alguns documents (Certifique:, demane:) i entre dos magnituds o

quantitats (36:4 - 9: en este ús sol alternar amb la barra inclinada: 36/4 - 9). També es fa servir en les escales dels mapes (Un mapa de la comarca a escala 1:150.000). Atenció: després de dos punts no es posa majúscula, tret del cas que la paraula la duga per raons

de la seua essència, com ara un nom propi, un topònim, etc. Els punts suspensius són tres punts, ni més ni menys. Assenyalen que una enumeració és incom-

pleta (Baralles de cartes, taulers de parxís, d'escacs... vam preparar tota mena de jocs). indiquen que resta en suspens el sentit de la frase (Encara que no sé si dir-li...). Marquen que la frase que

es reporta ja és començada ( Manuel va dir:

14

i no sé que fer"). Si s'ometen algunes paraules

d'una citació textual, es posen punts suspensius entre claudàtors (El ban ho deia ben clar: "Tots (...J hauran de pagar"). També s'usen per a evitar una paraula malsonant ('La p... respectuosa" és una obra de Jean Paul Sartre). Atenció: els punts suspensius no es col-loquen mai darrere de la paraula etc. o etcètera. El guionet s'utilitza per a unir dos paraules que prosòdicament o sintàcticament van juntes. Té

diversos usos: 1. En els mots compostos

1. S'empra per a unir les combinacions de verb 4 substantiu o substantiu 4 adjectiu si el primer element acaba en vocal i el segon comença per :—, s—, 4-— (les paraules xerès o Xeresa poden ser una bona ajuda mnemotècnica): busca-raons, penya-segat, para-sol, cara-xuclat. En este ús observeu topònims com ara: Coma-ruga, Mont-roig, Sant-romà,

Vila-real, Malva-rosa, Riba-roja, Vila-seca, etc. 2. També s'usa el guionet si algun dels elements del compost és un signe cardinal: nord-est,

sud-africà. 3. S'utilitza en aquells compostos els elements dels quals són repeticions expressives o onomatopeies, com ara: a corre-cuita, fer la viu-viu,

a mata-degolla, gara-gara, bub-bub,

gori-gori.

4. En els números escrits en lletres. Quan una xifra ha de ser escrita en lletres, s'usa el guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats de centenes i les centenes: la paraula

D-U-C (desenes-unitats, unitats (de centena)-centenes) pot servir de regla mnemotècnica. Atenció a l'escriptura de vint-i-un fins a vint-i-nou: dos guionets.

5. Amb el prefix no. S'usen amb l'adverbi no usat com a prefix al qual seguix un substantiu: la no-agressió, la no-violència, el no-res. 6. Amb els pronoms. Finalment, s'utilitzen també amb els conjunts formats per un verb i un

pronom enclític: menja-te-la, compra-li-la, conteu-nos-ho, busquem-lo.

- El guió és més llarg que el guionet. Molts ordinadors ja el duen inserit, en el cas contrari, s'usen

dos guionets seguits. S'utilitza: 246

UNITAT IO. INNOVEM

1. Per a introduir els parlaments d'un diàleg, o bé les preguntes i les respostes en una entrevista: —Vegem, Vvatson, reconega que açò l'ha deixat bocabadat —em va dir. —AiXí és.

2. També s'empren per a assenyalar els incisos i les explicacions del narrador. (En este ús poden ser substituits per parèntesis): Ell va dir —estic segur— que no hi havia anat mai.

Si l'incís va al final de la frase, només s'utilitza el guió inicial i s'acaba la frase amb un punt: Els elefants no solen tindre massa cries —potser una a dos per part. - El signe d'interrogació es pot col-locar només al final de la frase interrogativa. Si la frase interroga-

tiva ocupa més d'una línia del text, és convenient usar-lo també a l'inici de la interrogació, especialment si no comença amb un mot marcadament interrogatiu, com ara què, qui, on, com, etc.: En arribar davant de la policia, no se li va acudir dir que ell no era qui havia fet tot aquell desastre2 En

un text, un signe d'interrogació dins de parèntesis assenyala dubte per la informació que s'hi dona: Deien que era el millor golejador (2) i no ha marcat ni un gol en tota la temporada. - El signe d'admiració té un tractament idèntic al del signe d'interrogació, si bé en este cas s'hi expressa lingúísticament la sorpresa, la fascinació, l'estupor, etc. En un text, un signe d'admiració dins

de parèntesis indica l'estranyesa per la informació que s'hi oferix: Tot el dia plovent i els del temps van dir que faria un dia esplèndid (1). - Els parèntesis servixen per a afegir ailladament una paraula o una oració a manera d'explicació:

Aleshores, quan va arribar la neboda (sempre arribava a la mateixa hora), va demanar el berenar. També marquen incisos o informacions complementàries: Per a alguns, el decret 45 (de 1997) no té cap sentit. Un sol parèntesi marca una distribució que es fa en línies diferents: Els requisits són:

a) ser major d'edat, b) posseir el títol universitari corresponent. - Els claudàtors, en general, delimiten paraules, informacions o dades que estan molt allunyades del sentit del context en què s'escriuen. Tenen, entre altres, els usos seguents: 1. Delimiten dades, informacions o mots que ja es troben dins de parèntesis: Joan Fuster ho ha

apuntat (vegeu Nosaltres els valencians /especialment la pàgina 143)). 2. Determinen fragments opcionals o que falten en un text: El delegat del curs ha dit: "No tinc

cap dubte que (el castic) el va posar el professor de matemàtica". 3. En les citacions literals marca que s'ha omés part del text: El periòdic diu textualment: "La novel-la (...j ha estat un gran èxit".

- Les cometes servixen per a distingir una part del text respecte del text general. N'hi ha de tres

classes: les baixes o llatines (cax), les altes o angleses ("a") i les anomenades cometes simples o senzilles ('a'). Quan en una mateixa frase s'han d'utilitzar més d'una classe de cometes, s'usen en l'orde seguent: baixes, altes i simples. En els usos generals administratius, és preferible l'ús de les

cometes altes (" "), que són les que estan disponibles en tots els teclats d'ordinador, i si cal posar entre cometes alguna paraula o expressió dins d'un text que ja està entre cometes, es poden utilitzar les simples. Tot seguit va dir: cConsidere important que es tracte amb més profunditat l'apartat "Els

'telecos" i les empreses", per tal de poder arribar a enriquir les conclusionss. Les cometes s'usen en

els casos segúents: 1. En títols de conferències, comunicacions, ponències i discursos: El títol de la conferència serà

"Les noves tecnologies i el medi ambient". 2. En títols de capítols o parts d'un llibre: El capítol segon du com a títol "Questions de nomenclatura". 241

Aptet

CI

3. En títols d'articles en diaris i revistes: L'article "Tribus urbanes" fou publicat en El Temps. 4. En noms de col-leccions de llibres o altres obres: Està en la col-lecció "Papers de Sociolingúís14

tica".

5. Encitacions textuals: Segons Fuster, "La unitat col-loquial és qui sosté un idioma, no la llengua

escrita, i aquella és més dificil d'aconseguir". Els títols de cursos, projectes, beques, premis, etc., no s'han d'escriure entre cometes, sinó en redona.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

-, Busqueu en la llista de reproducció Apte- C1 del canal Àrbena en YouTube l'àudio "Joan Francesc Mira" i escolteu-lo dos vegades. Posteriorment trieu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Joan Francesc Mira

1. va viure sempre a Castelló.

2. Va nàixer a la comarca de l'Horta. 3. va nàixer a la ciutat de València l'any 1939. 2. Joan Francesc Mira és 1. historiador i filòleg.

2. antropòleg i professor de grec. 3. escriptor.

3. Este destacat personatge ha escrit la novel-la 1. Els treballs perduts. 2.

Crítica de la nació pura.

3. Tramvia a la Malva-rosa.

4. Un dels seus assajos més reconeguts és 1. El valencianismepolític. 2. Crítica de la nació pura. 3. De Impura Natione.

S. La Universitat de València — Estudi General 1. li va dedicar un acte.

2. li va lliurar la medalla de l'entitat.

3. el va nomenar vicerector. 6. En l'actualitat és acadèmic

1. de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. 2. de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 3. de la Academia Espafiola de la Lengua. 7. L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1. li va lliurar la medalla de l'entitat.

2. li va premiar l'obra Quatre questions d'amor. 3. li va dedicar un llibre.

248

UNITAT 10. INNOVEM

8. Entre els premis rebuts cal destacar 1. el Premio Nacional de Historia. 2. el Premio Nacional de la Crítica i el Premio Nacional de Traducción. 3. el premi Nadal.

—, Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, si voleu, afegiu-ne de pròpies creades per vosaltres. Homenatge a un gran empresari

Eres un gran empresari i et lliuren un premi per la teua trajectòria. En unes poques línies has

d'agrair i explicar el teu treball des que vas començar a tindre l'empresa. IDEES o Vas heretar una empresa de ton pare. o Vas modernitzar i ampliar l'empresa.

o Vas crear un bon ambient i bones condicions laborals per als treballadors i per a les treba-

lladores. o Hui tens una de les empreses més solvents del país.

-3 Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Posteriorment poseu

cinc titulars que posaríeu a la vostra intervenció en cas que projectàreu una presentació com a

complement dels vostres arguments. Situació comunicativa de la persona A

Esteu en contra que lleven llocs de treball i posen a canvi màquines per a fer les mateixes funcions. Sou un treballador acomiadat perquè han posat noves màquines en la fàbrica que fan la funció

que féieu. Has de convéncer la teua amiga Meritxell, que és investigadora, que no cal posar tantes màquines en les fàbriques.

idees: o Les fàbriques són per a ajudar els treballadors i les treballadores i no per a acomiadar-los.

o Cada vegada que s'acomiaden persones s'enfonsa una família. 0)

La teua vida va empitjorar en perdre el treball després de tants anys.

o Les màquines no s'han d'implantar perquè els empresaris guanyen desmesuradament.

Situació comunicativa de la persona B

Sou una investigadora de la universitat. Heu realitzat alguns invents. Heu de convéncer Lluís de la importància d'introduir noves màquines en els processos productius. Idees: o Les noves màquines fan avançar la societat.

249

Aptet

o El procés productiu sols progressa amb nous invents. o Els treballadors i les treballadores s'han de reciclar sempre perquè els treballs d'ara no són

per a tota la vida. o Cal que els assalariats tinguen una bona formació des del principi per a adaptar-se als nous

invents.

Xecordeu del resum... - Un bon resum és un text reduit respecte d'un altre. Es realitza perquè l'altre text és molt extens

i necessitem reduir-lo i fer-lo més accessible, per exemple. El resum és molt útil per a estudiar i preparar exàmens. Al mateix temps que redactem, organitzem les idees, destriem què és rellevant i què no, exercitem la capacitat de sintesi i en memoritzem el contingut. - Per a fer un bon resum hem de tindre en compte les recomanacions segúents: 1. La primera cosa que cal fer és llegir el text de manera comprensiva i identificar-ne les parts, especialment la introducció i la conclusió. 2. Com en qualsevol altre tipus de text, ens convindrà fer un bon esquema abans de començar a

redactar. Un bon esquema del text de què partim i un altre bon esquema per al resum. 3. Hem de redactar un text nou a partir del text d'origen. Ara bé, no hem d'afegir res que no estiga en este text.

4. Hem d'evitar les generalitats i els resums fets a trossos del text original.

5. És convenient començar amb una frase que continga el nucli del text i que ens guie durant tot el resum. Les idees han d'estar ben enllaçades, com en qualsevol altre text. 6. Hem de parlar com si en fórem l'autor. No hem d'utilitzar les frases: "el text diu" o "l'autor

diu". Això ens pot portar a un text complicat amb frases innecessàries, girs i expressions que en compliquen la comprensió. 7. Atenció amb els exemples. No podem triar perquè sí els que més ens agraden, ni els podem posar tots. Els podem agrupar en categories, Si és el cas. En altres casos, quan hi haja molts noms, xifres o taules, hi haurem d'establir una classificació.

8. Hem de fer un resum proporcional al text de què partim, si el text és molt llarg, el resum també ho serà. Si quan comencem a redactar el resum ens centrem en el prinicipi arribarem

a la mitat del text i ens hauran faltat aspectes importants. No podem deixar-nos cap part del text de partença.

9. Les parts dels dos textos han d'estar ben equilibrades. 10. Hem de buscar allò essencial i destriar-ho del que és accessori. Atenció a les idees i als arguments.

11. No podem usar les expressions pròpies de l'autor, però tampoc cal que en canviem excessivament ni el lèxic ni les construccions. Hem de ser fidels sense extralimitar-nos. 12. Una vegada escrit, com fem amb la resta de textos, revisarem l'ortografia i la puntuació. Encara

estem a temps de canviar alguna cosa.

250

UNITAT 10.

4.

INNOVEM

Literatura: el dietari Exercici literari

-3. Llig el text seguènt. Es tracta d'un dietari. Apunta quines característiques fan pensar que correspon a eixe gènere literari.

Hui és 24 de març del 2003. L'oratge és núvol i fa fred. He de pronunciar la conferència en la Universitat. Estic una miqueta nerviós perquè hi assistirà el rector. Crec que el tema el tinc

ben preparat. Anit estiguí fins a les quatre de la matinada corregint-lo. M'ha quedat molt bé. Confie que isca el sol i que puge la temperatura abans d'eixir de casa. A la vesprada faré la classe a l'institut. Intentaré explicar a l'alumnat l'experiència del matí. Hui és un gran dia.

Espere dir el mateix demà.

Què has de saber del dietariè - És un tipus de text on l'autor escriu les seues experiències i reflexions estructurades a partir de la data del dia. Tenen un ús privat encara que a voltes constituixen una publicació.

La temàtica dels dietaris és diversa: esborranys de memòries, temàtics, epistolars, etc.

Els textos poden: posar-se en tercera persona, estar adreçats a una segona persona figurativa o adoptar la primera persona. El dietari també pot ser literari i, per tant, fictici. Una forma actual de dietari són els blogs i apareixen en Internet.

5.

Prova: model JQCV

ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA Exercici 1. Llegiu este article sobre la celebració de la Primera Trobada d'Autores i Autors Europeus on es van intercanviar textos i experiències professionals. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada

buit (1-5). Teniu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Dramaturgs valencians intercanvien textos i experiències professionals amb autors d'Europa Del 14 al 17 de desembre, València va acollir la I Trobada d'Autores i Autors Europeus El Drac d'Europa. Unes jornades que van comptar amb la participació de l'italià Emanuele Aldrovandi, de l'ucrainès Dmitrij Gavvrisch i de l'andalusa Pilar G. Almansa. (1).També van participar en una taula redona amb autors locals

en què es dirimia si es pot viure d'escriure teatre.

Finalitzada aquesta primera edició, el seu coordinador, Javier Sahuquillo, ha reflexionat sobre el futur de l'encontre i sobre la "necessitat d'una major implicació per part de l'administració". Tant de bo, per al

coordinador el balanç "ha sigut molt positiu". "Hem aconseguit reunir autors internacionals amb professionals valencians, tant autors com actors i actrius. També ha sigut un èxit perquè s'ha aconseguit la col'laboració entre associacions. Això hauria de ser una norma, però és una raresa. (2). A més, s'ha aconseguit la collaboració de la Diputació de València i de l'Espai Rambleta, que hi han contribuit realitzant gratuitament la cessió d'espais. El públic i el privat

han conviscut amb gran èxit", ha indicat Javier Sahuquillo. "A més, el resultat de la trobada ha quedat plasmat en un llibre que Edicions 96 ha cuidat fins al màxim detall. El treball de Dolors Pedrós i el seu equip ha estat magnífic. El llibre es pot comprar a l'editorial i al febrer estarà disponible en llibreries. També realitzarem una presentació a la Fira del Llibre de València". 251

Aptet

CI

Pel que fa a l'assistència, ha declarat que "ha sigut acceptable per a una primera edició". 799

té

"M'agradaria

dir que ha sigut un èxit rotund, però no ha sigut així. La coincidència de quatre estrenes a València no ha

ajudat el públic, així com l'èxit de dues funcions que estaven en la seua segona setmana: Medul:la a La Rambleta i La Revelación a la Sala Russafa. No obstant això, el públic va anar augmentant gràcies al boca-orella i vam acabar el diumenge amb una assistència prou positiva. Ressalta l'absència total de representants de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, de la Diputació de València i de l'Ajuntament de València. Imagine que ells no es perdran una trobada internacional d'automoció", hi ha afegit.

A més, hi ha destacat el paper destacat (sic) que cobra el Drac d'Europa per a la dramatúrgia: (3). Els intercanvis sempre resulten (sicl un èxit. També la trobada del dia 15 va permetre als autors i autores valencians ser conscients del, encara llarg, recorregut de lluita que ens queda per aconseguir equiparar-nos a altres paisos com França. L'espai de diàleg "José Monleón" ens ha servit per a pensar-nos, escoltar-nos, cuidar-nos, compartir-nos, prendre consciència, deprimir-nos, riure'ns, però sobretot per a saber que no estem sols en aquest camí, i això ens fa més forts". El futur del Drac d'Europa

"M'agradaria que fos un projecte de continuitat. No sé si anual o bianual. Dependrà també del finançament de les institucions. Nosaltres no som sostenibles. (4). Creiem que ha de ser així, ja que el contribuent ja les

ha pagades mitjançant les subvencions que ens han concedit. També crec que hauríem de rebre subvencions nominatives que ajudaran a consolidar el projecte i a augmentar l'equip de gestió de la trobada, que ha estat molt reduit. De tota manera, Roberto García, director adjunt d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura, s'ha oferit a acollir les jornades en un dels seus espais, la qual cosa, sens dubte, és una gran notícia. Crec que la continuitat del projecte també depèn de l'augment de les sinergies que aconseguim crear. (5).

En aquest sentit i de cara a una propera edició, Javier Sahuquillo ha assegurat que els seus particulars desitjos serien: "portar més autors, m'agradaria que pogués durar més dies, m'agradaria que les institucions

assumiren de facto aquesta trobada, m'agradaria que la trobada pogués arribar a tots els professionals i atot el públic valencià, m'agradaria tindre una Radiotelevisió Pública Valenciana que es comprometés amb les

jornades, m'agradaria que una trobada d'autors tingués la mateixa importància que la Ford perquè incrementa el nostre patrimoni cultural, m'agradaria que es fes un tiratge de 10.000 exemplars i s'esgotaren. M'agradaria, en fi, poder tenir la mateixa energia i illusió, continuar amb el suport incansable, com he tingut, de l'Aveet i d'Europa Cultura Escènica per assumir-ne la coordinació de la segona edició". (Dramaturgs valencians intercanvien textos i experiències professionals amb autors d'Europan,

Valencia Plaza, 20-12-2017. (Text revisat).

A 1 La idea era recuperar en edicions assequibles (no en edicions crítiques per a especialistes) adreçades a un públic general, els clàssics valencians d'ahir i de sempre, medievals i més recents,

B

"Les jornades han significat un gran pas. Permetre que els nostres autors coneguen de primera mà el que es fa fora i que els autors de fora coneguen els textos dels nostres autors

és un èxit". SC 1. Una opció seria mirar cap a l'Associació d'Autores i Autors, els festivals urbans de València

4.1

ola Mostra d'Autors d'Alacant. També estic segur que Francesc Sanguino ens rep amb les portes obertes.

D 1. Els seus textos, traduits al valencià, van ser objecte de lectures dramatitzades.

252

UNITAT 10. INNOVEM

Gràcies al fet que l'Aveet i Europa Cultura escènica han unit les seues forces, s'ha pogut realitzar la trobada amb la qualitat desitjada.

Una aposta clara i ferma per la qualitat, per la literatura en valencià, Entre altres coses perquè totes les activitats que hem realitzat han sigut gratuites.

ÀREA D'ESTRUCTURES LINGUÍSTIQUES Exercici 2. Llegiu el text seguent i ompliu els espais buits amb una o més paraules perquè el text siga

correcte i adequat. Si penseu que no heu de posar-hi res, marqueu-ho amb el símbol Q. Alumnes de la UPV construiran una barraca eficient energèticament 0

guanyar un concurs europeu

El projecte Azalea UPV, que es presenta en públic aquest dijous, competirà en la

1

(seguent,

posterior) edició del certamen Solar Decathlon Europe.

"La petjada ecològica produida pels habitatges ha arribat al 50 96 de la contaminació global. Només la societat és capaç de revertir aquesta situació". D'aquesta manera ens rep la vveb d'Azalea UPV, el projecte proposat per la Universitat Politècnica de València per a caminar

2

(preposició que indica

direcció) un nou model de casa sostenible i ecològica.

Una trentena d'estudiants i titulats per la UPV formen Azalea, un equip multidisciplinari

3

(relatiu) hi ha arquitectes, enginyers i comunicadors, entre altres perfils. "Ha de ser una casa eficient

energèticament i per això

4

(és necessari, una paraula) enginyers. Però la casa també s'ha de

construir, amb els arquitectes. A més, cal comunicar i divulgar

5

s'està fent, amb gent especia-

lista en audiovisuals, màrqueting o xarxes socials", expliquen des d'Azalea. Alguns dels membres de l'equip

es van conéixer a MaRers UPV, una comunitat d'alumnes formada en 2013 per a "millorar l'experiència d'aprendre gràcies a la pràctica".

La cerca de suports i patrocinis els va dur a formalitzar un conveni amb l'empresa Leroy Merlin, que inclou una partida per a equipar un taller amb tots els materials i eines necessaris.

6

(locució adver-

bial), Azalea compta amb el suport institucional de la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de València,

l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de València, l'IVACE o l'Institut Tecnològic de l'Energia.

El gran secret: tradició i sostenibilitat

7 ferents, ara

conjunció concessiva) els perfils acadèmics i professionals dels membres d'Azalea són di8

(pronom) comparteix un objectiu: crear i construir una casa energèticament

sostenible, abastida únicament amb energia solar, en la nova edició del concurs Solar Decathlon Europe. El certamen, que enguany arriba a la quarta edició europea, se celebrarà a Hongria en juliol del 2019. El concurs dura un any i mig i va començar

9

Nadal, quan es va anunciar quins eren els equips

seleccionats a partir d'un avantprojecte. Des d'aleshores, la gent d'Azalea UPV està fent entregues cada mes. L'entrega final consistirà

10

(preposició) transportar fins a Hongria la seua casa, que

començaran a construir en abril al campus de la UPV. De moment han començat a construir uns pavellons 253

Apte"

CI

en un terreny cedit per la universitat,

11

(relatiu) aniran provant tots els materials, siste-

mes i tecnologies que plantegen integrar a la casa.

12

(locució adverbial) "estem en fase de

preproducció i tot el que hi ha es podrà veure aquest dijous", informen des d'Azalea. La Facultat de Belles Arts de la UPV acull hui, 1 de març, la presentació oficial del projecte. Ací és on es

desvelarà el secret guardat

13

(preposició) ara: Azalea durà la cultura i l'arquitectura valenci-

anes a la ciutat hongaresa d'Szentendre i

14

(pronom feble) farà amb una barraca "totalment

sostenible, moderna i respectuosa amb el medi ambient". L'objectiu dels membres d'Azalea és guanyar el concurs, però no volen limitar-se a això. "Volem transmetre la tradició valenciana a tot el món i fer-ho d'una forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient", afegeixen. I, sobretot, volen conscienciar

15

(preposició) la necessitat d'un canvi en els nos-

tres hàbits, començant per la llar que ens acull.

Íngrid Lafita, cAlumnes de la UPV construiran una barraca eficient energèticament per a guanyar un concurs europeu, Diari La Veu, 1-3-2018.

10 11 12

13 14

15

Exercici 3. Completeu els espais buits amb les paraules adequades, segons la definició que es dona per a

cada cas.

Primerament, cal tindre en compte que les rebaixes són de preus i no de

0

. Per això, tots els

articles que es posen a la venda han d'estar en condicions perfectes, no han de tindre cap 254

1

,

UNITAT IO.

i, a més, han de ser peces que es venien en les

2

en els mesos precedents. Per tant, no es

poden posar a la venda nous articles per a les rebaixes. A continuació, cal hem seleccionat porta l'

4

INNOVEM

3

que l'article que

completa amb la talla, la composició del teixit i les

5

del llavat. També hi han de figurar el preu original i el preu rebaixat, o bé el tant per cent de rebaixa que s'aplica a l'article. En cas que siguen les segones rebaixes, tots els preus han d'estar especificats. Sobretot a l'hora de comprar cal guardar els

8

6

, és important exigir-ne la

de compra per si fora oportú fer alguna

les botigues estan obligades a canviar els articles utilitzat. La possibilitat de d'

12

11

10

7 9

. Com a compradors, posterior. En principi,

que hem comprat, sempre que no s'hagen

és una de les opcions que s'han de tindre molt clares a l'hora

un producte, ja que hi ha botigues que també accepten canvis d'articles en bon estat si el

client s'ha

13

de talla o bé si simplement no li ha agradat com li va. També és necessari saber

que en època de rebaixes els crèdit si l'

15

14

han de tindre l'oportunitat de fer el pagament amb targeta de

en questió ho permet durant la resta de l'any. Finalment, hem de tindre present

que les rebaixes poden durar un

16

de dos mesos i un

17

vegada feta la llista de tot allò que necessitem i quan hàgem repassat els nostres 19

, serem aptes per a ser compradors

20

0

Manera de ser, bona o roin, d'una cosa.

1

imperfecció, defecte que disminuix el valor d'una cosa.

2

Establiment mercantil per a la venda directa a la menu-

d'una setmana. Una 18

com a

i responsables.

qualitat

VA

da. 3

Confirmar que (alguna cosa) és certa, exacta, que està

d'acord amb la realitat, verificar. 4

Tros de paper, de cartolina, etc., amb una indicació que

hom enganxa a un objecte per fer-ne conéixer la naturalesa, el preu, la destinació, etc. 5

Conjunt de les regles o recomanacions que es donen

per a fer alguna cosa, utilitzar un producte o instal-lar un aparell.

6

Aparell domèstic que funciona amb energia elèctrica. (En plurall.

7

Contracte accessori del principal que té per finalitat as-

segurar al creditor el compliment de l'obligació.

8

Butlleta que s'utilitza per a pagar un servici o per a fer qualsevol canvi en una botiga. (En plural).

9

Acció d'exigir un dret o de protestar.

10

Que tenen algun defecte o alguna imperfecció.

11

Acció de tornar una cosa a la persona que la posseja

primerament. ÍEn plurall.

255

Apte"

Cl

12

Aconseguir o obtindre la possessió d'alguna cosa.

13

Prendre una cosa per una altra.

14

Persona que habitualment fa les compres o se servix en un establiment obert al públic. (En plural).

15

Casa o local on hom exercix una activitat comercial, d'ensenyament, industrial, sanitària, etc.

16

Límit superior o extrem a què pot arribar una cosa.

17

Límit inferior o extrem a què pot arribar una cosa.

18

Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendixen a evitar-ne la violació. (En plural).

19

Que consumix. En plurall.

20

Que permet la regeneració dels recursos o del medi. (En plurall.

Exercici 4. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o c de les que vos indiquem més avall.

Els estrangerismes

Les llengies romàniques partixen d'un tronc comú, el llatí, que a poc a poc es va anar disgregant i donant lloc a la creació de noves llengúes. I això mateix es pot dir de les llengúes anglosaxones, les eslaves i tantes altres. Els grups humans han anat expandint-se al llarg del temps per nous territoris, a vegades mesclant-se amb els antics pobladors i altres vegades mantenint rígides barreres socials. Però, en tot cas, les llengies dels uns i dels altres han anat barrejant-se. Qualsevol idioma actual és un trencaclosques de paraules i estructures lingiístiques procedents d'una gran diversitat de sediments. La puresa lingúística és una quimera. En la vella Europa les invasions i formes diferents, és clar. Però,

1

0

han sigut constants. Abans i ara. Amb

, els desplaçaments de població, pel motiu que siga, formen

part de la nostra història. És quasi una senya d'identitat. I, particularment en el cas valencià, la nostra allargassada geografia, encarada a la mar, ha propiciat que siguem receptors tradicionals d'invasions marítimes i d'immigració de l'interior, cruilla entre el nord i el sud. I, ara, en un món globalitzat cada vegada més dominat per internet, les paraules creuen les fronteres sense ni tan sols alçar-nos de la cadira. Tampoc ens n'hem de fer creus. Passa en totes les llengúes. No en som cap excepció. Per a fer-nos una idea de fins a quin punt els estrangerismes s'han

2

en la nostra vida quotidiana i aprofitant

que acaba de començar l'estiu, temps propici per a les expansions ocioses, farem una breu passejada per les paraules

3

designem els locals de lleure.

Comencem pel bar, que probablement és una de les denominacions més genèriques. Esta paraula començà a usar-se a principis del segle xx, i es diu així perquè en l'anglés originari del qual prové, on bar significa 'barra', es consumien begudes en el mateix taulell. Els snacR-bars vingueren després, als anys huitanta, per a especificar que en eixos locals, a més de begudes alcohòliques, també se servien sàndvritxs i altres menjars ràpids.

El club apuntava a un local amb pretensions. De fet, en anglés el club era un local d'accés restringit als

socis. Però, per a nosaltres, quan importàrem la paraula, a començaments del segle passat, la utilitzàvem 256

UNITAT 10.

4

INNOVEM

per a designar uns locals on s'oferien espectacles musicals. Els nightclubs presentaven una

lleu variació en el tipus de divertimento que oferien: a més de l'horari nocturn, també

5

podien

trobar entreteniments més carnals. I, amb el propòsit de fer més explícit encara este atractiu addicional,

aparegueren els topless nightclubs. No cal traduir-ho. Tots ens hem familiaritzat amb el significat de la paraula topless en qualsevol de les nostres platges. Encara que,

6

, SÍ que cal explicar l'origen de la paraula pub, de significat més obscur per a una

part dels nostres conciutadans. Este tipus de local començà a generalitzar-se en els anys huitanta del segle passat per a designar uns establiments que oferien un ambient més íntim, gràcies a la disposició del mobiliari, la decoració o la música ambiental. L'origen de la paraula pub és un acurtament de l'expressió anglesa

public house, 'casa pública': estos locals es deien així perquè, a diferència dels clubs, qualsevol persona podia accedir-hi. No calia 8

7

d'anglicismes ens ve després d'haver incorporat prèviament al nostre vocabulari uns quants

italianismes en el mateix camp semàntic. La paraula cantina, per exemple, fou importada a través de les campanyes militars dutes a terme durant el segle XVII en referència als locals situats prop dels quarters

on es venien begudes i alguns comestibles per a reforçar l'alimentació dels desnodrits soldats. La veu

café va començar a usar-se a finals del XVIII per a designar el local on, a més de la infusió del mateix nom, se servien begudes alcohòliques. Posteriorment, per derivació, hem creat les paraules cafeteria i

cafetí per a anomenar uns locals de característiques poc diferenciades. Les variacions nominals moltes voltes responen a la necessitat de presentar una mateixa realitat revestida amb un pessic d'originalitat. 9

també, en esta relació de préstecs de l'italià, l'entranyable casino, importada a finals del

segle XIX, on els parroquians, a més de beure, s'entretenien jugant a cartes o altres jocs de taula. Ja més recentment, a finals del segle XX, l'italià també ens ha proporcionat paraules com pizzeria i trattoria, amb què es designen locals especialitzats en

10

tipus de menjars típics d'Itàlia.

No podem ometre tampoc en esta llista d'estrangerismes relacionats amb els locals d'oci alguns gal-licismes

més o menys arrelats. El més consolidat, sens dubte, és el restaurant, que des de començaments del segle

passat s'integrà en el nostre lèxic per a designar un local on es restauraven forces ingerint viandes (un altre gallicisme, per cert). Molt després, en la dècada dels huitanta, ens vingué el bufet, amb què s'anomena un tipus concret de restaurant on el menjar es disposa en taules a banda

11

els comensals vagen

agafant el que els vinga de gust. I més recentment encara ha aparegut la brasserie, una nova modalitat de local, a cavall entre la cerveseria i el pub, que oferix plats senzills en un ambient relaxat. Ahl, i els

bistrots, també coneguts com a bistrons o bistros, uns locals menuts i de decoració rústica on se servixen begudes i plats lleugers en un ambient informal. I, per molt que actualment haja caigut en desuetud, no podem deixar de mencionar la guingueta, que designava un tipus de local semblant a un quiosc (paraula

d'origen igualment francés) d'estructura provisional lligat a les fires. I el gloriós cabaret,

12

,

ja pràcticament desaparegut, on a més de menjar i beure s'oferien espectacles de música i balls picants amb senyoretes mig despullades. Els estrangerismes no són necessàriament vocables intrusos que deturpen la

13

immaculada

de les llengúes. Cal bandejar prejuís atàvics i reconéixer sense ambages que, en molts casos, els estrangerismes enriquixen considerablement les llengiúes receptores amb idees noves i matisos plens de subtilesa.

El problema per a una llengua no és l'assimilació d'estrangerismes. Al final, s'integren en el propi lèxic i es

14

els seus orígens presumptament infectes. El problema real és voler preservar malaltis-

sament la llengua de

15

contaminació. En formol, dissecada, intacta. Així és com s'aboca la

llengua irremissiblement a un ús restringit. I això sí que és, sens dubte, un símptoma molt preocupant de

falta de vitalitat.

Josep Lacreu (2017), 4Els estrangerismesx (dins de Pren la paraula, p. 145), València: Àrbena.

257

Apter

CI

et

a

l l 0l l

colonitzacions

1

al fi i al cap

Le

.

lt

at ia t

ed

DE

oa

aa

o

De

Le

ta UE

UI

4.

AA

col-lonitzacions al capi a

la fi

t

i

P

DE SC PN oct

te

LO

La

cua LL,

on

care

al capi al fi

insertat

inserit

inserit

l 3

amb què

en les que

amb les què

l4 l

sobre tot

sobretot

sobretots

ll 5 I

es podien trobar

s'hi podien trobar Il se'n podien trobar

potser

pot ser

potsser

7.

fer-t'hi soci

ser-hi soci

ser-ne soci

8

Tota esta allau

Tot este allau

Tot este alud

-9 j

Tenim que esmentar j) Deuríem esmentar

Hem d'esmentar

10

varios

diversos

varis

11

per què

perquè

per a què

12

per descomptat

per supost

per descontat

genuinitat

genuinitat

genuinitat

14

diluixen

diluixen

dil-luixen

l 15 l

qualssevol

qualsevol

consevol

13 l

Te

colonizacions

I2

6

EO

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA Exercici 5. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 200 i 220 paraules.

Opció A: Una amiga està reformant sa casa i necessita comprar uns quants mobles i articles de decoració. Vos telefona perquè l'acompanyeu a les botigues, però de seguida li comenteu que la millor opció és adquirir els productes per Internet.

Feu un escrit en què exposeu els motius pels quals considereu que comprar per Internet és la millor opció i com ha sigut la vostra experiència en esta nova modalitat de comprar. Comentareu:

És una manera molt còmoda i eficaç de comprar. Li dieu les pàgines on es poden comprar este tipus d'articles. També li conteu els diferents articles que pot adquirir en les pàgines. Li expliqueu els passos que ha de seguir. Fa molts anys que useu esta modalitat perquè no teníeu temps per anar a les botigues

a causa del treball. Vos ha anat sempre bé i recomaneu a tothom que la utilitze. Opció B: Una amiga està reformant sa casa i necessita comprar uns quants mobles i articles de decoració. Vos comenta que vol comprar-ho per Internet, però li dieu que la millor opció és anar

a les botigues. 258

UNITAT 10.

INNOVEM

Feu un escrit en què expliqueu les raons per les quals no vos agrada comprar per Internet. Comentareu:

- Perquè penseu que hi ha fraus i estafes en els productes. - Vau ser víctima d'un engany, ja que no vos van portar allò que havieu elegit.

- A l'hora de pagar també vau tindre problemes i conflictes.

- Com que els enganys són nombrosos, fins i tot hi ha pàgines en Internet que expliquen com saber si una pàgina en línia és fraudulenta o no.

- És molt més còmode anar a les botigues i adquirir els productes en un moment. - Els dependents i les dependentes et poden aconsellar i ajudar a decidir què és el que millor et va, tant si és roba com si són mobles o articles de decoració.

- Si vols fer algun canvi sempre serà més ràpid que per Internet. - Sempre hi ha més assortiment de tot que en Internet.

Exercici 6. Vos presentem un article sobre sant Valentí publicat en un blog que s'anomena Clàssics a la

romana. Tracta de l'origen de celebrar este dia. Heu de fer una síntesi de l'article. Ha de tindre entre 170:

190 paraules. Feu-ho després de llegir el text.

SANT VALENTÍ, L'ORIGEN Molts dels usuaris d'aquest bloc que Ísic/se'ls preguntés l'origen del dia de Sant Valentí, si hi hagués ocasió, respondrien que se celebra gràcies a la publicitat dels centres comercials, entre d'altres coses. Encara que,

si mirem enrere, podem descobrir que això no és així. Sant Valentí no és una simple celebració del món occidental.

Hem d'anar fins a l'any 270 d. de C. per veure el principi d'aquesta celebració tan famosa ara els nostres

dies (sicj. Aquella època era Claudi II qui governava i qui va prohibir als homes el fet de casar-se i tenir fills, per ser així més bons soldats i estar plenament dedicats a la que era la seva feina: parar atenció a la

guerra i els seus treballs. Quan se'n va fer ressò en Valentí, un sant cristià, va revelar-se i va començar a casar les parelles joves en secret, sota el ritual de l'Església. Quan l'emperedor Claudi se'n va assabentar, va ordenar que el portessin al palau. Va intentar convèncer Valentí perquè renunciés al cristianisme i servís l'Imperi i els déus romans. Si ho acceptava, seria perdonat i el convertiria en un dels seus aliats. Però, al contrari, Valentí no va renunciar a la seva religió i va aprofitar

l'ocasió per fer propaganda del cristianisme. En un principi, Claudi es va mostrar atret pel cristianisme, però l'exèrcit i el governador de Roma, Calpurni,

el van convèncer per treure's del cap aquesta idea. Parallelament, van estar organitzant una campanya contra el Valentí. Mentre, va ser empresonat i sancionat a una execució.

Esperant l'execució, Valentí esperava (sic) a la presó, on tenia un carceller, anomenat Asteri, que li va presentar la seva filla, Júlia, cega de naixement. Asteri pretenia que Valentí l'ensenyés a llegir, i retar-lo

perquè tornés la vista a la seva filla. Valentí va aconseguir les dues coses, i Asteri i la seva família van

convertir-se al cristianisme. Tot i així, Valentí no va poder salvar-se de la seva sentència. El 14 de febrer, l'emperador va manar que fos executat. Abans de morir, Valentí va escriure una carta a Júlia i va firmar-la "del teu Valentí". D'aquesta manera, es va iniciar la tradició d'escriure missatges aquest dia. Segons la llegenda, Júlia va plantar un ametller de flors vermelles al costat de la seva tomba. Avui, l'arbre d'ametlles és un símbol d'amor i amistat. Laia Fernàndez, eSant Valentí, l'origen-, Clàssics a la romana, 14-2-2013.

http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2013/02/sant-valenti-lorigen.htmi (text revisat)

259

Aptet

CI

ÀREA D'EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS Exercici 7. Escolteu l'entrevista que van fer a Sabrina Grau en el programa qCiència properax del campus

de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Busqueu en Google la cadena de paraules seguents: "UPV Ciència propera Sabrina Grau", o copieu en el navegador l'enllaç seguent:

http://vvvvvv.upv.es/rtv/radio/ciencia-propera/58487. En el minut 5 i 30 segons acaba l'entrevista. Trieu per a cada afirmació l'opció a), b) o c): 1. éQuines són les particularitats que tenen les agències de viatges en línia

a) La comunicació amb el client és a distància, la busca de reserves i disponibilitat no està automa-

titzada i un sol clic et separa de la competència. b) La comunicació amb el client és a distància, la busca de reserves i disponibilitat està automatitzada i uns pocs clics et separen de la competència.

c) La comunicació amb el client és a distància, la busca de reserves i disponibilitat està automatitzada i un sol clic et separa de la competència.

2. èCom mostren als clients el seu producte a) Treballen amb diferents proveidors i adquirixen el seu producte per integracions. b) Treballen amb diferents proveidors i adquirixen el seu producte per integracions XML. c) Treballen amb un proveidor i adquirixen el seu producte per integracions XML. 3. èCom acaba treballant en això Sabrina7

a) Volia accedir d'una manera ràpida al món laboral. Es va apuntar a l'oferta i va començar a fer-hi pràctiques.

b) Volia accedir al món laboral, per tant, es va apuntar a l'oferta per a fer-hi pràctiques. c) Volia accedir d'una manera ràpida al món laboral. Es va apuntar a l'oferta. 4. èQuin era el seu producte estrella2

a) Les costes. b) Les costes, però no tenien molta diversificació.

c) Les costes, ja que tenien molta diversificació. 5. éQuines aportacions va fer Sabrina a l'empresa7

a) Van començar a segmentar el producte segons el tipus de client que anara buscant-lo.

b) Cap. c) No van segmentar el producte, sinó que el van canviar. 6. é Quin volum de facturació i quines previsions tenen

a) L'any 2016 van tindre un volum de vendes de menys de 4 milions d'euros i l'any 2017 creuen que poden superar els 7 milions d'euros. b) L'any 2016 van tindre un volum de vendes de 4 milions d'euros i l'any 2017 creuen que poden arribar als 7 milions d'euros.

c) L'any 2016 van tindre un volum de vendes de més de 4 milions d'euros i l'any 2017 creuen que poden superar els 7 milions d'euros.

260

UNITAT 10. INNOVEM

7. èEste tipus de negoci anirà creixent a) No. b) Ala millor.

c) Creu que sí. 8. i Què es valora moltíssim en l'àmbit de la comercialització per Internet

a) La informació. b) L'atenció telefònica. c) Els preus.

Resposta ni . Cortecdó

Exercici 8. Feu un monòleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, Si voleu, afegiu-ne de pròpies. Tema:

LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Esteu estudiant en la Universitat de València i vos encarreguen fer una conferència sobre la contaminació acústica. Heu d'explicar què significa, en quins llocs se sol produir més i si coneixeu algun altre tipus de contaminació. Així doncs, decidiu informar-vos de tot allò relacionat amb este tema i dur a terme l'activitat. Idees:

És l'excés de so que altera les condicions normals de l'ambient en una determinada zona. - Sol aparéixer en les ciutats on hi ha més habitants i, per tant, més quantitat de trànsit que en els pobles. - Activitats humanes que poden provocar esta contaminació: indústries, locals d'oci, avions, transport, obres públiques, etc. - Cal respectar els decibels permesos en cada cas.

- Sonòmetre: aparell per a mesurar la intensitat dels sons. - Molts decibels poden provocar danys en la qualitat de vida de les persones: estrés, fatiga, alteraci-

Ons en la memòria, perdre audició, un continu xiulet en l'oida...

- És un tema actual que patixen molts veins i moltes veines cada dia. - Posen denúncies a fi d'acabar amb este problema. - Hi ha altres tipus de contaminacions, com per exemple: atmosfèrica, hídrica...

Exercici 9. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra

persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament,

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga la proposta.

Cal mostrar-se participatiu, com Si es tractara d'una conversa habitual. Persona A L'altre dia vau llegir en un periòdic una notícia que vos va cridar l'atenció. Tractava del tema del fet d'obrir o no els comerços els diumenges. Vos vau assabentar que hi havia

treballadors i treballadores que volien obrir i uns altres que no en volien. Per tant, esta situació genera un gran conflicte.

261

Apte"

CI

Pel que fa a la vostra opinió, considereu que els comerços han d'estar oberts els diumenges. Idees:

- Moltes persones no poden anar a comprar la resta de dies i elegixen els caps de setmana per tal de fer-ho. - Hi ha més afluència de gent, per tant, les empreses obtindran més guanys.

- De la mateixa manera que obrin abans de les vacances de Nadal, també poden obrir més diumenges.

- L'horari pot ser reduit, és a dir, fer menys hores. - La gent aprofitaria per a passar el dia en el centre comercial amb la família i, a més, comprar.

Persona B L'altre dia vau llegir en un periòdic una notícia que vos va cridar l'atenció. Tractava del

tema del fet d'obrir o no els comerços els diumenges. Vos vau assabentar que hi havia treballadors i treballadores que volien obrir i uns altres que no en volien. Per tant, esta situació genera un gran conflicte.

Pel que fa a la vostra opinió, considereu que els comerços han d'estar tancats els diumenges.

Idees:

- Molts treballadors i moltes treballadores no hi estan d'acord, ja que diuen que és un dia per a desconnectar de la faena. - Volen estar amb la familia, ja que expliquen que també hi tenen dret.

- És un dia per a tindre temps lliure. - Hi ha molts dies per a fer les compres i no necessàriament ha de ser eixe.

- Ja hi ha diumenges que obrin de manera obligatòria, com per exemple abans de Nadal.

262

Respirem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

—. Llegiu este extracte del decret pel qual es declara Bé d'Interés Cultural immaterial la processó

cívica del 9 d'Octubre. S'han eliminat cinc fragments del text. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Tingueu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a Cap buit.

DECRET 127/2016, de 7 d'octubre, del Consell, pel qual es declara

Bé d'Interés Cultural Immaterial la processó cívica del Nou d'Octubre a València.

PREÀMBUL L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic... DECRETE

Article 1. Objecte

Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la processó cívica del Nou d'Octubre a València. Article 2. Descripció del bé i valors

La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret. Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda La protecció de la processó cívica del Nou d'Octubre a València com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures seguents:

1. Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics. 2. Incorporar els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

3. Vetlar pel normal desenrotllament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural (1). Qualsevol canvi que excedisca el normal desenrotllament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de pa-

trimoni cultural, (2) Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu,

(3) La gestió de la processó cívica serà exercida per l'Ajuntament de València, el qual decidirà

sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.

263

Aptet

Ci

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Publicació i inscripció

Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, (4) i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Segona. Incidència pressupostària

L'aplicació i desplegament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, (5)

DISPOSICIÓ FINAL Única. Entrada en vigor Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 7 d'octubre de 2016 El president de la Generalitat, XIMO PUIG I FERRER

El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÀNEZ

així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.

perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegúuent modificació de la present declaració. Perquè esta decidisca. i la declaració s'inscriurà en el Butlletí de la Unió Europea

així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures

i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria. i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

QUÈ no hus d'oblidar de lu vanaco gseogràficae - Hi ha paraules sinònimes que s'utilitzen en un determinat lloc geogràfic de la llengua o en més d'un. Reben el nom de geosinònims o sinònims dialectals. La variació geogràfica també s'anomena variació dialectal.

- Els dialectes són el total de les modalitats d'una llengua que es parlen en un territori. El dialecte és la concreció de la llengua en una àrea del domini lingúístic. - Alguns exemples de geosinònims són: 264

UNITAT 11.

calcetí/ mitjó

rabosa/guineu

mesclar/barrejar

eixir/sortir

caragol/cargol

tocar/trucar

depòsit/dipòsit

espill/mirall

cementeri/cementiri

tomata/tomaca

palometa/papallona

fesol/mongeta

corder/anyell/xai

xicotet/petit

pitxer/gerro

mànega/màniga

dèsset/disset

gelat/fred

prompte/aviat

meló d'Alger/síndria

ensalada/amanida

vesprada/tarda

RESPIREM

Opció A Eres un mestre que ha d'explicar a l'alumnat els diferents fenòmens negatius que s'estan produint en el medi ambient. Intenta usar geosinònims que no siguen propis de la teua variació geogràfica. Comenta: o La contaminació dels cultius.

o L'efecte d'hivernacle. o Els efectes dels incendis. o Les possibilitats de protecció i regeneració del medi ambient: energies alternatives, econo-

mia ecològica, ecoturisme, estalvi d'aigua i d'energia, recollida selectiva, etc.

Opció B

Has d'explicar en la ràdio l'oratge que farà en un lloc determinat del territori valencià en els pròxims dies. Comenta: o Al principi de setmana s'esperen precipitacions.

o La situació del mar.

o La situació dels embassaments. o Les primeres nevades en les zones muntanyenques.

Recorda: el vocabulari del medi fisic i del clima abocador

aquífer

costera

aiguamoll

badia

deixalles

anticició

basca

embassament

arc de Sant Martí / arc iris

boira

escull

argila

cim

floc

atmosfera

clot

foia

abocament

congost

fossa tectònica 265

Apte"

CI

fòssil

monsònic

pressió atmosfèrica

gebre

nuvolat

reciclatge

glacera

paisatge

recollida selectiva

isòbara

paral-lei

residu

llamp

pedregada

ressò

mareny

penya-segat

sequera

massa d'aire

plana litoral

serralada

mola

pluja

sòcol

molsa

prat

ventada

Vos presentem una notícia referida a l'oratge que s'espera per a esta setmana. Heu de fer-ne un resum. L'extensió ha d'estar entre 170 i 190 paraules. Feu-lo després de llegir el text.

L'oratge de la setmana

Esta setmana l'oratge continuarà indicant que anem cap a l'estiu. Farà ponent2 Ara ho veiem: abans, vos recordeu què va passar el 14 de maig de 20152 Mireu la foto segúent. Fa dos anys vàrem registrar unes temperatures totalment extraordinàries per a ser un mes de maig. Ha sigut l'única vegada que s'han superat els 40 graus a València fora dels mesos de juliol i agost

(dades Aemet), això va ser el 14 de maig de 2015. Pot tornar a passar enguany2 Evidentment el 14 de maig ja no, però la resta de maig no ho sabem, encara que sí que tenim clar que esta setmana fins divendres tampoc passarà, perquè tindrem brises i, per tant, les màximes a la costa no superaran els 27 graus. Ara bé, aire càlid sí que en tindrem damunt de nosaltres. Mireu mapes de temperatura de l'aire a 1.500 metres dimarts i dijous. Ens abraçarà aire càlid

des del nord d'Àfrica, això farà que les temperatures en les zones de muntanyai de l'interior es mantinguen altes. Cap a la costa tindrem poca renovació de la massa d'aire, les brises frenaran la pujada de les màximes, però cada dia la humitat serà més alta i la basca augmentarà a mitjan setmana. On pujaran les temperatures màximes dilluns2 Busqueu color roig. Ací sense canvis

o baixen lleugerament. Plourà2 De moment, inici de setmana sense pluja i amb predomini del sol.

A partir de dijous arribarà un front des de ponent, que afavorirà el creixement dels núvols de vesprada i la formació d'alguna tempesta. Setmana estable amb predomini de sol i temperatures sense canvis destacables. Brises a partir del migdia, i poca renovació de la massa d'aire en superfície, això farà augmentar la humitat i la contaminació al llarg de la setmana. I el cap

de setmana que ve72 Tot apunta que en general serà estable. Dissabte sol i vent de ponent moderat, amb màximes al voltant o superiors als 30 graus a la costa. Diumenge sol i núvols alts, amb brises i màximes no tan altes com dissabte.

Joan Carles Fortea. AlgemesiV/eb, 15.05.2017. (text revisat)

Recorda de ia documentació administrativa que... - L'administració, amb l'objectiu de realitzar tots els assumptes que li són propis, usa un conjunt de documentació diferenciada que es diu administrativa. - Els documents administratius poden ser de tres tipus:

1. Dels usuaris i de les usuàries a l'administració (sol-licitud, recurs, reclamació, queixa, desistiment, petició, declaració, denúncia, carta). 2606

UNITAT 11.

RESPIREM

2. De l'administració als usuaris i a les usuàries (citació, edicte, invitació, notificació, ofici, rebut, saluda, resolució, anunci, ban, carta, certificat). 3. Documents interns de l'administració (ofici, informe, diligència, conveni, convocatòria, carta,

acta). - Algunes de les característiques de la documentació administrativa són: 1. Els protagonistes són els funcionaris, les funcionàries i les persones usuàries.

BGUN

El canal de comunicació és escrit.

S'utilitzen llenguatges tècnics relatius a l'assumpte que es tracta. La finalitat d'este tipus de documentació és diversa i està referida al compliment de deures i drets principalment.

S. Hi ha una fraseologia determinada i una terminologia específica que partix del model estàn-

dard de la llengua.

2.

Estructures lingúlstiques

-4 Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents. Esperem que els delegats 2

1

(CONCLOURE) la intervenció. l ara, qui voleu que vos

(ACLARIR) tot això2 Ara ja no

3

(REBRE) la revista a què estava subscrit,

em vaig donar de baixa. Ja vos he dit mil voltes que no vos

vos ho dic:

Le)

4

(BEURE) aigua, que fa clara la vista. Jo

6

jove al col-legi dels jesuites. Ningú no es pensava que el públic

tantes vegades el conferenciant. Rosa, no és menester que

No és normal que, tan fluix com és, vages

10

9

7

8

(MOURE) tantl Els metges

11

13

(DIR)2 I vosaltres, com vos

16

(INTERROMPRE)

(REFER) tot l'exercici.

(DIR) que els qui

(TOSSIR) s'han refredat, per tant, si jo 14

(ESTUDIAR) de

(PERTÀNYER) a un equip d'handbol. No et

jo Em dic Pere: i tu, com et quin carrer

(MOURE) d'ací. Ja

12

(TOSSIR) és probable que m'haja refredat. 15

(DIR)2 A

(VIURE) tu2

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

60

14

7

15

8

16

267

Aptet

i

quin

Completeu els espais buits amb les paraules adequades segons la definició que es dona per a cada cas.

Ell té unes monedes

1

pels romans. Es dedica a

2

3

per haver fet hui massa gimnàstica.

5

de l'hotel em dugué la carta a l'habitació. Estic

els monitors a la meua filla en el campament.

7

teu amic s'ha trencat la camai li l'han hagut d'

8

Major del gremi. Els humanistes tenien una gran 11

sobre el futur de la ciutat. Va

La truita de riu és més

13

4 6

. Li 10

12

de vitamines. Són tan pobres que

15

eixa plaça.

pel cas que han fet

9

el títol de Mestre

. Els representants polítics van la targeta en el caixer automàtic.

14

per a salvar-li

euros. Cada nit es pren una

17

16

de les coses elementals. Has d'

la roba quan arribes a casa. El govern ha

19

El

l'ordinador si vols que funcione. El

si li poses sal. Li van fer una

la vida. L'ordinador li ha costat mil i

gossos. Tinc un gran

L'any que ve

18

quatre terroristes. L

20

del

teu poble està tancat.

NBoRun

Imprimir (monedes, medalles, etc.) amb l'encuny:

Comunicar (a algú) destresa en algun art, treball, etc.: Estat de la persona que està cruixida: Adornar amb jardins:

Empleat jove d'un hotel o d'un restaurant que fa encàrrecs i gestions: No respondre, algú o alguna cosa, a allò que se n'esperava:

Connectar a la xarxa elèctrica (un aparell, una llum), encaixant les dos peces de l'endoll:

8. Aplicar o col-locar un embenat cobert d'algeps (a una part del cos) per a immobilitzar-la:

9. Concedir alguna cosa que es demana: 10. Coneixement just de les coses, sapiència:

11. Parlar dos o més persones mantenint opinions distintes sobre un determinat tema:

12. Fer

que

una

cosa

s'introduisca,

estiga

inclosa,

siga

continguda,

dins

una

altra:

13. Que té sabor, que és de sabor agradable:

14. Acció i efecte de sagnar, normalment a través d'una operació que consistix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang:

15. Fracció d'una quantitat que no és redona:

16. Preparat farmacèutic, sovint de forma esferoidal, constituit per un nucli, que és el comprimit, i un embolcall de sacarosa:

17. No tindre alguna cosa necessària, útil, convenient:

18. Posar tot llarg o pla allò que és plegat, enrotllat o contret: 19. Entregar per extradició: 20. Lloc destinat a matar el bestiar:

268

.

UNITAT 11.

RESPIREM

Recordeu dels verbs (i)... El verb expressa existència, estat, acció, procés o modificació del subjecte. Tenen dos components: 1. l'arrel o lexema, que és la part invariable i que conté el significat, i 2. els acabaments o morfemes, que són parts variables que indiquen persona, nombre, temps, aspecte i mode. Els verbs es

classifiquen en regulars i irregulars. Els verbs regulars no tenen cap variació —ni en el lexema ni en cap dels morfemes— respecte del verb considerat cmodel. Els verbs irregulars, en canvi, són els que presenten algunes alteracions, bé en el lexema, bé en

algun dels morfemes, respecte del model regular. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions d'acord amb els acabaments d'infinitiu. Són les seguents:

1. Primera conjugació (—ar: ballar). 2. Segona conjugació (—er (àtona): témer, —er (tònicci: voler, —re: viure, —r: fer).

3. Tercera conjugació (—ir: sentir, patir, tossir...). - Els verbs de la primera conjugació es caracteritzen, com ha estat indicat, perquè l'infinitiu acaba en —ar. La seua vocal temàtica és, doncs, la a. Cal tindre present que:

1. Pot variar la darrera consonant del lexema (arrel) segons la vocal amb què comence el mor-

fema (terminació): netejar — netegem (j davant a, o, u, però ya davant :, )). 2. Hem de col-locar una dièresi quan el lexema del verb acaba en —v. o —qu, la terminació co-

mença per e O i, i s'ha de marcar que la u es pronuncia: adequar — adequem, desaiguar — desaigúem. Només hi ha tres verbs irregulars en la 1a conjugació: dar, anar i estar.

- La vocal temàtica de la segona conjugació és la e. Hi pertanyen els verbs els infinitius dels quals acaben en —er (àtona): témer, créixer..., —er (tònica): voler, saber..., —:: viure, perdre... També

pertanyen a la segona conjugació els verbs fer, dir i dur. Cal tindre en compte que: 1. Alguns verbs d'esta conjugació presenten diferències ortogràfiques: tòrcer o véncer, per exem ple, alternen l'ús de ç davant a, o, u o en posició final (torçut, torça, vença, venç, etc.) amb l'ús de c davant e, i (vencies, venceré, torcem, torceria, etc.). 2. Uns altres verbs ensordixen un fonema oclusiu en posició final: rebre: rep: Cabre: cap: Saber:

saps, però: sabem, sabia, sabrà... 3. De vegades, l'única anomalia respecte dels models regulars rau en el participi: admetre: adLA

mes.

Dins del grup de verbs velaritzats:

1. Uns pocs verbs acaben en —er: córrer (córrec, corregueres). 2. Hi ha un bon grapat de verbs velaritzats que acaben en —dre: atendre (atenc, atengueres...): vendre (venc, vengueres...).

3. Són també velaritzats els verbs acabats en —ure: incloure (incloc, inclogueres...): riure (ric, rigueres...): beure (bec, begueres...), etc. - El morfema d'infinitiu de la tercera conjugació és —ir. Té dos models regulars: 1. L'anomenat pur, que seguix el model de sentir i sols uns pocs verbs presenten alguna irregularitat mínima. 209

Apte"

C1

2. l'incoatiu, que s'ajusta al model de partir. La major part de verbs de la 3a conjugació seguix

el model incoatiu. Entenem per verbs incoatius aquells que agafen l'increment —isc— —ixes (—

eixes), —ix (—eix), —ixen (—eixen) en la 2a, 3a i 6a persones del present d'indicatiu —i increments semblants en el present de subjuntiu i en l'imperatiu. Cal tindre en compte que: i. Enels verbs com fugir o llegir, s'ha de considerar amb quina vocal comença el morfema,

als efectes d'usar-hi la g o la j: fugir: fugim, fuja... , llegir: llegim, llija... 2. El verb pudir transforma la d en t quan es queda en posició final: Put, puts, put, però: pudia...

3. Una sèrie de verbs amb o en el lexema transformen esta o en u quan l'accent recau sobre esta: collir: cull, culla..., però: collim, collirem..., cosir: cus, cusa..., però: cosim, cosirem..., tossir: tus, tussa..., però: tossim, tossirem... 4. Un altre grup de verbs transforma la e del radical en i quan l'accent recau sobre el lexema: tenyir: tiny, tinya..., però: tenyim, tenyirem..., llegir: llig, llija..., però: llegim, llegirem..., vestir: vist, vista..., però: vestiran, vestirem...

5. El verb teixir elimina la e del lexema quan este porta l'accent: tix, tixa..., però la conserva quan l'accent recau sobre el morfema: teixim, teixirem...

Uns pocs verbs d'esta conjugació poden conjugar-se, però, seguint tots dos models. Són verbs

com: llegir (llig o llegisc), teixir (tix o teixisc), vestir (vist o vestisc), mentir (mentesc o mentisc), engolir (engul o engolisc), fregir (frig o fregisc), lluir (lluu o lluisc), acudir (acut o acudisc). En la tercera conjugació hi ha pocs verbs irregulars. Alguns ja els hem vist quan parlàvem dels

verbs velaritzats de la segona conjugació: dir, omplir, obrir, vindre o venir, tenir o tindre. Altres verbs irregulars de la 3a conjugació són: oir, eixir i lluir.

- El mode indicatiu comporta la idea de realitat d'alguna cosa que té existència objectiva. Cada temps té un objectiu:

1. El present d'indicatiu expressa accions coexistents amb l'acte de parla, s'utilitza també per a expressar conceptes intemporals: Tres i tres fan sis.

Primera

Segona conjugació

Tercera conjugació

conjugació

Incoativa

—e:

parle

:

tem

debat

—.

sent

—isC:

patisc

—eS:

parles

—S:

tems

debats

—S:

sents

—ixes (—eixes):

patixes

—Q:

parla

g:

tem

debat

—:

sent

—ix (—eix):

patix

—em:

Ò—temem

—y—debatem l —im:

—sentim

—im:

patim

patiu

—em:

— parlem

—CU

parleu

—eu

temeu

——q(debateu J -—iu:

sentiu

—iu:

—en:

parlen

—en:

temen

debaten l —en

senten

—ixen (—eixen):.—patixen

2. l'imperfet d'indicatiu fa referència al passat tot reforçant el seu aspecte duratiu: Plovia sovint.

De vegades, indica reiteració: Sols treballava i dormia. També s'usa en locucions de cortesia: Què volia vosté2

270

UNITAT II.

RESPIREM

Morfemes d'imperfet — model regular Primera conjugació

—QVa:

parlava

—ia:

temia

debatia

sentia

patia

—Qves:

parlaves

—jes:

temies

debaties

senties

paties

—aVa.

parlava

—ja:

temia

debatia

sentia

patia

—àvem: Ò parlàvem

—jem:

temíem

debatíem

sentíem

patíem

—àveu:

parlàveu

—jeu:

temieu

debatíeu

sentieu

patíeu

—aven:

parlaven

—jen:

temien

debatien

sentien

patien

3. El pretèrit perfet expressa accions acabades de manera absoluta. Tenim dos models de perfet amb el mateix valor i, per tant, absolutament intercanviables: el perfet simple i el perfet peri-

fràstic. El pretèrit perfet simple —que és la forma més clàssica— té un ús geogràficament més restringit, sobretot la primera persona. El pretèrit perfet perifràstic —d'abast geogràfic més ample— es forma amb un verb auxiliar més l'infinitiu del verb conjugat. El perifràstic, doncs, és la forma verbal més senzilla, ja que és idèntica per a tots els verbs. Morfemes del perfet perifràstic

vaig - infinitiu vas (o vares) 4 infinitiu

va t infinitiu

vam fo vàrem) 4 infinitiu vau (o vàreu) $ infinitiu van -" infinitiu Exemples:

vaig parlar

vaig témer

vaig debatre — vaig sentir

vaig patir

vaig anar

vas parlar

vas témer

vas debatre — vas sentir

vas patir

vas anar

va parlar

va témer

va debatre

va sentir

va patir

va anar

vam parlar

vam témer

vam debatre

—vam sentir

vam patir

vam anar

vau parlar

vau témer

vau debatre

—vau sentir

vau patir

vau anar

van parlar

van témer

van debatre

—van sentir

van patir

van anar

Morfemes del perfet simple Primera conjugació

Segona conjugació

Tercera conjugació

—Í:

parlí

—l:

temí

debatí

—Í:

sentí

partí

—ares:

parlares

—eres:

temeres

debateres

—ires:

sentires

partires

—Q:

parlà

—é:

temé

debaté

—Í:

sentí

partí

—àrem:

parlàrem

—Erem:

temérem

—debatérem

—irem:

sentirem

—partírem

—dreu:

parlàreu

—Ereu:

teméreu

—debatéreu

—ireu:

sentireu

partíreu

—aren:

parlaren

—eren:

temeren

—debateren

—iren:

sentiren

partiren

2n

Aptet

4. El futur simple expressa bàsicament accions venidores, tot i que algunes vegades té valor

imperatiu: No mataràs. També s'utilitza per a expressar dubte o probabilitat: Potser ella en tindrà més. El futur es forma sempre sobre l'infinitiu del verb, raó per la qual és un temps

que no presenta quasi problemes a l'hora de conjugar-lo. Únicament caldrà posar atenció als verbs de la 2a conjugació acabats en -re, verbs que en la formació del futur faran desaparéixer

la -c de l'infinitiu. infinitiu 4 é infinitiu 4. ds infinitiu £ à

infinitiu £ em infinitiu £t cu

infinitiu £ an Exemples:

parlaré

temeré

parlaràs

debatré

—esentiré

partiré

—Ò—temeràs —Ò debatràs

—sentiràs

parlarà

temerà

debatrà

parlarem

—vtemerem

9vdebatrem

parlareu

—Òò—dtemereu

parlaran

—Qtemeran

seré

cauré

veuré

—partiràs — seràs

cauràòs

veuràs

—sentirà

partirà

serà

caurà

veurà

sentirem

—9partirem

—serem

caurem

veurem

—debatreu

sentireu

—7partireu

—sereu

caureu

veureu

—ydebatran

sentiran

—ypartiran

——seran

cauran

veuran

5. El condicional simple expressa accions futures en relació al passat, que li servix de punt de

referència: Digué que vindria. És el temps més habitual per a expressar les oracions condicionals: Si vingueres, veuries el gat. De vegades indica cortesia: Voldria demanar-te un favor. La

formació del condicional és semblant a la del futur: infinitiu £ ja

infinitiu £ /es infinitiu 4 ia infinitiu £ em infinitiu 4 /eu infinitiu £ jen Exemples:

parlaria parlaries

parlaria

Òo temeria —dtemeries

Ò temeria

— debatria —vdebatries

— debatria

—sentiria

partiria

sentiries

—sentiria

seria

cauria

veuria

—partiries — series

cauries

veuries

partiria

seria

cauria

veuria

parlaríem

temeríem

debatríem sentiríem

—ypartiríem

—seríem

cauríem

veuríem

parlaríeu

vtemeríeu

—vdebatríeu

sentiríeu

—partiríeu

—seríeu

cauríeu

veuríeu

parlarien

vtemerien

vdebatrien

sentirien

—partirien

—serien

caurien

veurien

Els temps compostos —perfet, plusquamperfet, passat perifràstic, passat anterior, passat anterior

perifràstic, futur perfet, condicional perfet— tenen usos prou ben establits pels hàbits de parla, no

ens hi detindrem. Des del punt de vista estructural no presenten tampoc cap problema, perquè cada temps s'organitza amb la forma simple corresponent del verb tover —que hi actua d'auxiliar— i el participi del verb conjugat: he parlat, havies temut, hagué debatut, vam haver sentit, haureu

patit, haurien anat...

272

UNITAT 11.

RESPIREM

- El mode subjuntiu té un caràcter general d'irrealitat, mitjançant el subjuntiu expressem el dubte, el desig, la possibilitat, etc. En general, les formes de subjuntiu en necessiten una altra en indicatiu que els servix de suport referencial: No crec que hi vaja. Cada forma té una finalitat: 1. El present de subjuntiu expressa accions irreals o imaginàries que, en cas de ser reals, ex-

pressaríem en present o futur d'indicatiu. També s'utilitza per a construccions imperatives negatives o prohibicions. Observeu: orde z imperatiu: dus l'exercici. Prohibició — present de

subjuntiu: no dugues l'exercici.

Primera

Segona conjugació

l

Tercera conjugació

conjugació

Incoativa

—e:

parle

—Q:

tema

debata

—Q:

senta

—PS:

parles

—eS:

temes

—debates

—es:.—Sentes l —isques:

patisques

—e:

parle

—a:

tema

debata

—Q:

patísca

—em:

Òparlem l —em:

0otemem

9ydebatem l —im:

—sentim l —im:

patim

—eU:

parleu

—eU:

temeu

—ydebateu

—ju:

sentiu l —iu:

patiu

—en:

parlen

—en:

temen

debaten

—en:

senta

—isCQ:

—jsca:

— senten l —isquen:

patisca

patisquen

2. El pretèrit imperfet de subjuntiu expressa, dins de la modalitat d'irrealitat que envaix tot el

subjuntiu, accions passades, presents o futures, i en subratlla l'aspecte duratiu. Morfemes d'imperfet de subjuntiu Primera conjugació

Segona conjugació

Tercera conjugació

—Qra:

parlara

—era:

debatera

—ira:

sentira

—ares:

parlares

—eres:

debateres

—ires:

sentires

—ara:

parlara

—erd:

debatera

—ira:

sentira

—àrem:

parlàrem

—erem:

—debatérem

—irem:

sentirem

—àreu:.

—parlàreu

—éreu:.

—debatéreu

—ireu:

sentireu

—aren:

parlaren

—eren:

debateren

—iren:

sentiren

Les formes en —ra, —com les que hem presentat— són les més habituals al territori valencià: amb tot, també pot adoptar les formes amb —s—. En cas de presentar les formes amb —s—,

els verbs de la primera conjugació, a més, poden presentar tant la vocal temàtica a (cantàs), pròpia de la llengua antiga i dels parlars baleàrics, com la vocal temàtica e (cantés), majoritària

en els parlars valencians septentrionals i en la resta de l'àmbit lingúístic. Els temps compostos són el pretèrit perfet: haja vist, hages oit, haja comprat, hàgem anat, hàgeu

esperat, hagen trobat, i el pretèrit plusquamperfet: haguera vist, hagueres oit, haguera comprat, haguérem anat, haguéreu esperat, hagueren trobat. També hi ha l'opció amb les formes amb —s—:

hagués vist, haguesses Oit...

273

Aptet

CI

4 Busqueu les abreviatures, sigles o símbols de la llista seguent. Indiqueu si es tracta d'una abrevi-

atura, una sigla, un acrònim o un símbol. 1. a favor vostre

f/v

abreviatura

2. Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats

sigla

3 . advocat/ada 4.

atmosfera

símbol

5 . al nostre compte

6. ante meridiem (abans del migdia)

a. m.

7 . centilitre

8 . aproximadament 9 . Comissió Nacional del Mercat de Valors

10. Motorist - hotel

acrònim

Recordeu de les abreviacions... - Les abreviacions són una expressió genèrica per a referir-se a qualsevol classe de reducció en la representació gràfica d'una paraula. Les abreviacions més habituals són les abreviatures, els símbols i les sigles. Cal tindre present que les abreviacions s'han de reservar per a contextos molt especials,

com ara notes a peu de pàgina o quadros on s'haja de reduir necessàriament, per raons d'espai, la llargària normal de les paraules. Dins del text cal utilitzar les paraules sense abreujar. Les abreviatures són un tipus d'abreviacions per mitjà de les quals una paraula o grup de paraules es representa amb menys lletres de les que els corresponen. Formalment, les abreviatures es caracteritzen perquè acaben amb punt o amb barra (/). Però mai amb les dos coses alhora. c. Ample o

bé c/ Ample. La majoria d'abreviatures es poden escriure amb minúscula o amb majúscula, d'acord amb la grafia que corresponga a la paraula abreujada.

Vol.

lIl o bé vol. III. Les abreviatures de

tractament, però, s'escriuen sempre amb majúscula inicial: Sr. Llopis: ll.Ima. Sra. Les abreviatures poden tindre variació de gènere i nombre, d'acord amb la paraula que representen: Sr. Ros, però Sra. Ribes. Si es tracta de l'abreviatura d'un sintagma, s'han de deixar els mateixos blancs entre paraules que hi havia abans d'abreviar: per absència, p. a. director general, dir. gral. Les abrevia-

tures s'escriuen en redona, encara que la paraula sencera vaja escrita en cursiva: ante meridiam, a. m. L'abreviatura dels elements dels noms de persona es farà amb la lletra inicial seguida de punt: Terenci Moreno i Rubió (T. M. R.). També en el cas que el prenom o el cognom comencen amb un digraf: Josep Prades i Gimeno (J. P. G.), Juli Chamartín i Dolç (J. C. D.), Adolf Grinyó i Andreu (A. G.

A.), Trinitat Lluna i Casanova (T. L. C.). Quan es faça una relació de noms, cal procurar que estiguen tots abreviats o tots desplegats: J. M. Peris, M. Espuig o bé Josep Maria Peris, Maria Espuig. Les sigles són un tipus d'abreviació formada amb les inicials o més lletres de cada una de les paraules que conformen un enunciat o un sintagma. S'escriuen amb majúscula i sense punts ni espais entre les lletres. No tenen variació de nombre, de manera que cal evitar l'afegiment d'una s (amb apòstrof

o sense) amb què sovint se sol marcar el plural (Enguany han participat moltes ONG). Les sigles que es poden llegir com una paraula reben el nom d'acrònims: AMPA, IVA, IVAM, IBI, JOSC, MACA, OTAN, ONU, TAE, UEFA. 274

UNITAT 11.

RESPIREM

- Els simbols són un tipus d'abreviacions científiques o tècniques per mitjà dels quals amb una o més lletres es representa una paraula o un sintagma. Són de caràcter internacional, de manera que no

sempre hi ha una coincidència entre les lletres del símbol i la paraula representada. Au — or, Em — quilòmetre. Com a característiques formals dels símbols diferenciadores de les abreviatures, tenim

que els símbols poden escriure's amb majúscula, amb minúscula o amb una combinació d'ambdós tipus de lletra, però sempre amb la mateixa grafia, no porten mai punt final, i no tenen variació de nombre.

3.

Comprensió, expressió i interaccions orals

x Busqueu en la llista de reproducció Apte- C1 del canal d'Àrbena en YouTube l'àudio que du per títol "Manuel Sanchis Guarner" i escolteu-lo dos vegades. Posteriorment trieu per a cada afirmació

l'opció a) b) o c): 1. Manuel Sanchis Guarner va realitzar les seues investigacions 1. amb un enfocament molt seriós i únic. 2. amb diversitat d'enfocaments. 3. amb dos enfocaments diferents.

2. Va estudiar la literatura 1. occitana i basca.

2. deles illes i gallega. 3. popular i costumista. 3. Va estudiar els poetes valencians universitaris

1. al principi dels anys setanta del segle passat. 2. en els anys cinquanta del segle passat.

3. en el 1962. 4. En els anys cinquanta del segle passat va estudiar

1. els poetes universitaris valencians.

2. els poetes de les illes. 3. els poetes catalans. 5. Va tindre bona relació amb 1. Miguel Unamuno.

2. Llorenç Villalonga. 3. Constantí Llombart. 6. Va prologar un llibre de 1. José Sanchis Sivera. 2. Ferran Torrent.

3. Maria Beneito.

7. Gràcies a ell, 1. Enric Valor va escriure una novel:-la. 2. Enric Valor es va fer professor. 3. Enric Valor va escriure rondalles.

2/5

Apte"

CI

8. Quin llibre de Vicent Andrés Estellés va prologar2 1. Cant a Vicent.

2. El llibre de Meravelles. 3. Recomane tenebres.

—. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu, i, si voleu, afegiu-ne de pròpies creades per vosaltres.

Reclamació per la contaminació de les collites

Les fruites de la vostra horta, situades prop de la mar, estan contaminades perquè un vaixell d'un organisme públic ha fet un abocament tòxic en el mar. Voleu fer una reclamació a l'administració. IDEES

o El vaixell transportava productes contaminants de manera incontrolada. o Les autoritats sempre parlen sense donar explicacions ni justificar-se. O

La terra dels camps ha canviat de color i les fruites no han madurat.

0)

Demana una retribució.

—. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra persona. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Hi ha un projecte per a construir una via per al tren d'alta velocitat que passa per la marjal del teu

poble. Esta no està catalogada com a tal. Vos trobeu casualment pel carrer l'alcalde i manteniu una conversa amb ell. Li comenteu que no accepte el projecte. Idees: o En el poble hi ha una marjal de gran valor que l'ajuntament no vol protegir. o La construcció de la via acabarà amb la marijal. o Generarà un urbanisme accelerat en no catalogar-se la zona com a reserva ecològica. o L'ajuntament no pot callar.

Situació comunicativa de la persona B

Sou l'alcalde del poble. Vos trobeu una veina de nom Conxeta. Vos recrimina que no eviteu el pas per la marjal d'una via d'alta velocitat. L'heu de convéncer que serà positiu per al municipi. Idees: o L'ajuntament no pot decidir per on passa la via d'un tren. o La marjal no té gran valor ecològic.

o Eixa construcció potenciarà la contractació de treballadors i treballadores del poble. o Li agraix els suggeriments.

UNITAT ll.

RESPIREM

Recorceu de la reclamació...

- És un document administratiu mitjançant el qual una persona o un conjunt de persones expressa una protesta a una entitat pública o a un establiment comercial perquè li causa algun perjuíi n'exigix una reparació.

- És un document amb una estructura variable que té en compte el seguent: 1. Utilització d'un to respectuós. 2. Els fets reclamats s'han d'exposar de forma clara.

3. Cal usar la primera persona per part de l'emissor, i per al receptor si és una persona particular s'usarà el tractament de vosté o vós i si és un organisme s'usaran les formes impersonals. - L'estructura d'este document és:

1. Identificació del sol-licitant.

4.

NuDaUs

Exposició dels fets.

Nucli de la reclamació. Firma.

Datació. Organisme destinatari.

Repassem 1. Busqueu les abreviatures, sigles o símbols de la llista seguent. Indiqueu si es tracta d'una abreviatura, una sigla, un acrònim o un símbol. Batxillerat Hertz

Castellà Museu d'Art Contemporani d'Alacant

MACA

col-lecció Centre Européen pour la Recherche Nucléaire

(Centre Europeu per a la Investigació Nuclear)

coordinador/a Logaritme Dimecres

Banc Central Europeu el meu gir

abreviatura

esquerre/a Sindrome d'Immunodeficiència Adquirida (Acquired Inmune Deficiency Syndrome)

SIDA (o AIDS)

Fundació

211

el

Apte"

República Àrab Sahrauí Democràtica nord-est

Societat General d'Autors i Editors quilòmetre per hora il-lustració Decimetre

la seua factura metre per segon

mesos vista

Radio detecting and ranging Nombre

European Space Research Organization

(Organització Europea per a la Investigació Espacial) nota bene (observa bé) tant per mil Passatge

Confederació Hidrogràfica del Xúquer

(Confederación Hidrogràfica del Júcar)

CHJ

post scriptum (després de l'escrit) Ronda

frequència modulada sense data Símbol Gram

Telegrama

Vehicle

Jove Orquestra Simfònica de Castelló vist i plau V/att

VV

2. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents: 1. A quin carrer 2. Jo

(viure) tuP Jo

(estar) molt cansada. Per què no ens asseiem una estona i (descansar) una miqueta2

2/8

(viure) a la Plaça Major.

UNITAT ll.

3. Jo

(valdre) més del que

4. Els menuts encara ara

RESPIREM

(pesar)l, deia aquell ximplet.

(riure) molt amb les pel-lícules mudes.

5. Jo no

(pretendre) que deixes les teues manies: només

(voler) que

(meditar) un poc el que

6. Jo no

(dir).

(entendre) com

(ser) que tu

(tindre) tanta por. 7. Jo Cada dia

(fer) la migdiada, i dorm al voltant d'una hora.

8. Jo no

(conéixer) la por.

3. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

rXEaNDuoBn NhuEDo0rUBL

No sabia que

(retransmetre) la prova contrarellotge.

No sé si jo ho

(saber) fer tan bé com cal.

No vos

(riure) de tot, que està lleig.

No voleu que nosaltres

(obrir) les portes2

Para taula mentre jo et

(descosir) la vora dels pantalons.

Quan

(bullir) el caldo, hi aboques l'arròs.

Quan ens

(veure) una altra vegada, ja m'acabaràs de contar el cas.

Què he de fer perquè es

(convéncer) que sí que pot aprovar2

Qui no

(voler) pols que no vaja a l'era.

— o Segur que demà, a nosaltres, no ens

(admetre).

4. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

Si

(eixir) més, Sabries com de cara que està la vida.

Si fas com fas,

Sijo

(rebre) per tots els costats.

(saber) guisar tan bé com dius, faria el dinar cada dia.

Si voleu que es barrege millor la pasta,

Si volies que et Si vols que Si vols que el xiquet Totes les persones que jo

Tots nosaltres

nn o Tots vosaltres, ara per ara,

(remoure) bé la farina i la mantega.

(resoldre) el problema, haver-li-ho dit. (renàixer) la seua il-lusió, l'hauràs d'ajudar amb tot el lleu. (llegir), ensenya-l'hi. (conéixer) hi estan d'acord.

(admetre) que ens hem equivocat. (pertànyer) a la mateixa classe.

5. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

Nnasml

Vos he dit que no

Xiquetes, no vos

Xiquets, Vos he dit que no

Quan vols que tu i jo junts

(beure) tant de café.

(moure) d'ací, que ara torne.

(prendre) torn per a la carnisseria mentre jo vaig a la pescateria. (seure) en el banc, que l'acabem de pintar.

(escriure) les felicitacions de Nadal2 2179

Apte"

Cl

oN

10.

Sempre que l'encarregat ens

Sijo

(rebre) ens pregunta: 4Què voleu").

(poder) ajudar-te, ho faria ben a gust.

Quan

(morir) la gata, sé que la trobaré a faltar.

è Com voleu que el xiquet

(dormir) si feu tant d'enrenou2

Nosaltres no

(creure) que siga possible trobar allotjament.

6. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

NLBDmo0UMu MNLBc,oXSUÈ

Ara, quan es

(desfer) el gel, torna a connectar el frigorífic.

Tot això, jo ho

(voler) veure net ara mateixi

L'han convençut perquè

(fugir) del país i evite així que l'empresonen.

En esta època, sempre que vaig al camp

(collir) unes quantes fruites.

Digues a ta mare que no

(reprimir) tant els xiquets.

Caldrà que Sijo

(respondre) a tot el que ens pregunten. (haver) sabut que era tan susceptible, no hauria retret aquella història.

No trobaràs cap persona que

(fer) la paella com ell.

Ja sé que això que jo

(voler) que faces és una mica complex.

MES o Dona-li una dragea perquè no

(tossir) tant.

7. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

Tin cura, no siga cosa que ara tu

Era cert que el

(perdre) la medalla.

(complaure) que l'acompanyàrem al viatge.

Ens prenguérem un suc de tomaca mentre es

Ala fi acabarem

(coure) la verdura per al sopar.

(ser) bons companys.

Els jurats estan

(veure) ara el cas.

Ehl, vosaltresi

(estar) quietes.

Vegem, no

Déu

(respondre) tots vosaltres alhora.

(voler) que mon pare no

No sé per què vosaltres

(perdre) el tren.

(remoure) ara tantes coses passades.

— o Fes-me cas: val més que

(prevaldre) la veritat per damunt de tot.

8. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

280

NPLBoruE

Quan jo em pose a escoltar la ràdio, m' Lluís desitjava que nosaltres

És normal que els animals

(caldre) res, als iaios.

Es va passar la vida

Toni, si

(conéixer) els seus amics.

(pressentir) el perill a quilòmetres de distància.

No crec que els

Si tot

(adormir) com un tronc.

(deure) diners a tothom. (eixir) bé, agafaríem uns dies de descans. (córrer) més encara podries agafar el tren de la 1.

Buscarem un pis on tots nosaltres

(poder) trobar-nos bé.

UNITAT ll.

9. Jo dubte que els fantasmes s'

RESPIREM

(aparéixer) de nit.

10. Digues a tots els que

(saber) apreciar les coses de la vida que vinguen.

9. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents: 1. La posa nerviosa que el seu fill no 2. I ton pare, no et

(traure) bones notes. (donar) diners els diumenges2

3. Em faria feliç que vosaltres 4. Què

(creure) el que vos dic.

(beure) anit, xarop de maduixa o de llima2

5. He

(voler) ser el primer a felicitar-la.

6. L'assassinat va ser

(cometre) a sang freda.

7. Si vols que la truita t"

(eixir) ben esponjosa, cal batre els ous ben batuts.

8. Ja voldria que haguera 9. I tu, qui

(nàixer)l (ser), que parles amb tanta seguretat

10. No crec que

(ploure) durant tot el cap de setmana.

11. Estàvem farts que Àngel ens 12. Carmeijo

(descriure) una altra vegada l'accident. (creure) que encara no són les nou.

13. A mi, vosaltres, no em

(deure) res per la faena que vos he fet.

10. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents:

1. Convé que tu, enguany,

(reduir) les despeses.

2. Fa temps que els seus nets li 3. Com vols que 4

(dur) el dinar cada dia. (ocórrer) si això és un fet impensable2

(introduir) la vostra targeta al caixer.

5. Et passes els dies

(jaure) en esta màrfegal

11. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents: 1. Em fa la sensació que et passes la vida

2. Els delegats van estar 3. Si no fumares tant, 4. Vàreu dir que no

5. No hi ha ningú que

5.

(beure).

(recloure) tota la nit. (tossir) menys. (transigir) i ja veieu què heu fet.

(saber) la Bíblia de memòria.

Dubtes, vacil-lacions i errors hanituals Doneu les solucions adequades per a corregir les errades que presenten les expressions seguents:

a granel mirar per damunt de l'ombro

hui/avui per hui/avui insertar

281

Aptet

CI

i pico

paper de lija desde luego

al per menor por lo menos menys mal

nada menos

iójalal

iojol de par en par pagar el pato pel moment

pel qual (o per lo qual) per a que

per lo demés

per suposat/supost passar-ho pipa a la postre

6.

Literatura: el musical Exercici literari

-, Llegiu el seguent text. Es tracta d'un article dedicat a un musical valencià. Seguidament contesteu a les seguents preguntes.

El musical en valencià encara és possible La companyia Bambalina obri amb un Quasimodo cantant una nova via en la seua trajectòria de 30 anys

iPer què no es fan musicals, comèdies o melodrames en l'escena valenciana2 La resposta

sol ser que són cars, que cal apel-lar a un esforç de producció necessari, però no per la falta de públic o de ganes. Amb tot, Bambalina Practicable s'ha aventurat en plena crisi a contar

la història del Quasimodo de Victor Hugo a través de la música que un creador de jazz ha fet amb els textos de Jaume Policarpo, autor de l'adaptació de la gran novel:la francesa. No és la macroproducció d'Els miserables ni ho pretén ser, però ompli amb ritme, solvència i gràcia

l'escenari de la Sala Escalante de València, on estarà en el cartell durant dos mesos i mig. La selecció d'actors tenia una premissa: que l'elenc fora jove, explica Policarpo. 1 a partir d'ací, "gent que tinguera aptituds per a fer un musical, no tenen formació de cantants, la majoria, però canten bé i tenen oida". Darrere hi ha "una obra monumental", subratlla, "i has de

282

UNITAT ll.

RESPIREM

reduir-ne les 700 pàgines a seixanta". La qual cosa no ha impedit que s'ho haja "passat molt bé" i que haja tractat de "mantenir un nivell de llenguatge respectuós amb l'obra i amb l'autor en què t'inspires". De fet, el director de Bambalina ha intentat que l'expressió dramàtica siga tan important com la musical. Els cercles es tanquen. La mare d'Albert Sanz, Mamen Garcia, va participar en Les mans ne-

gres, de la companyia Pavana Teatre (2004), un dels pocs precedents dins del musical valencià, amb partitura de Joan Cerveró. La Pavana va coproduir amb, precisament, el Centre Teatral

Escalante un altre dels precedents del musical valencià, Escapa't amb mi, monstre (1990), amb èxit tant en valencià com en castellà. Una de les actrius d'aquesta comèdia era Maria José Peris, la protagonista de The virgo de Visanteta, musical history (1992), en què també apareixia Mamen Garcia i que va ser el pioner dels musicals valencians, si exceptuem L'home de cotó en pèl, en realitat una òpera rocR dels setanta amb què sorprengué tothom el grup de Pep Llopis. Tenint

en compte que alguns dels èxits més destacats de la Pavana, de Teatre Micalet (Ballant ballant) i d'Albena (Besos, que continua en escena) han estat musicals, no és desgabellat pensar que El geperut de Notre-Dame esdevinga un dels espectacles teatrals més populars de Bambalina. El temps ho dirà: de moment, fins Nadal en l'Escalante. Juan Manuel Jàtiva, El País, 18.10.2012. (text revisat) 1. Per què no es fan musicals valencians

1. Perquè són cars. 2. Perquè no interessen.

3. Perquè no hi ha actors. 2. Quines premisses havien de tindre els actors2 1. Tindre molta experiència.

2. Ser jóvens i amb aptituds de cantants. 3. Bons cantants.

3. El pioner dels musicals valencians va ser: 1. Arrozi

Tartana.

2. The virgo de Visanteta, musical history.

3. El Shovv de Joan Monleón. 4. Quina companyia realitza el musical

1. Teatre l'Andana. 2. Bambalina. 3. Pavana Teatre.

Què has de saber del musicale - Un musical és una obra de teatre en la qual es combinen la música, la cançó, el ball i els diàlegs.

- Està compost per un llibret, les lletres i la música. El llibret tracta de la història i de la part parlada del musical. Les lletres i la música es referixen a la banda sonora. - L'equip creatiu està format pel director, el director musical i el coreògraf. També en formen part els especialistes en l'escenografia, el vestuari, l'attrezzo i la il-luminació. 283

Aptet

(.i

- No està establida la duració del musical encara que sol durar d'una hora i mitja a tres. Solen tindre dos actes amb un intermedi de deu a vint minuts.

- Es pot construir a partir de quatre o sis tonades principals que són repetides en l'espectacle. En alguns casos són cançons que no tenen relació musical directa. El diàleg apareix entre els números musicals.

- El musical manté molta relació amb l'òpera i se sol diferenciar en què el diàleg és major que en esta.

284

Ens organitzem Il.

Comprensió, expressió i interacció escrites

—, Llegiu este article. En este extracte s'han eliminat cinc fragments. Trieu dels fragments A-G el que millor s'adequa a cada buit (1-5). Tingueu en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a Cap buit.

El diccionari assalta el futur L'Acadèmia llança la nova versió digital del DNV i el Portal terminològic valencià -

L'actualització en paper es presentarà a l'últim trimestre de l'any

4No deixa de ser curiós que ens disposem a presentar la nova versió digital del Diccionari

normatiu valencià (DNV) quan encara no s'ha fet una presentació formal de l'obra en si ni de la seua primera versió digital, deia ahir l'acadèmic Rafael Alemany, durant la presentació de dos de les eines amb què l'AVL pretén superar noves fronteres (1). Per al primer objectiu es llança l'actualització de la versió vveb del DNV, per al segon ix a la llum el Portal terminològic valencià, (2) que, malgrat ser d'ús comú, encara han de romandre un

temps extramurs abans d'entrar a formar part d'un diccionari. En la presentació, junt amb el president Ramon Ferrer i els acadèmics Josep Lluís Doménech i Josep Lacreu, Alemany tirava d'ironia per a fer memòria: dEl DNV es va aprovar pel Ple de l'AVL el 2014. El Consell de

la Generalitat d'aquell moment i alguns membres conspicus del partit que li donava suport posaren el crit en el cel quan s'assabentaren que, en el flamant diccionari elaborat per l'AVL, les accepcions lingiístiques dels termes 'valencià' i 'català' descrivien una mateixa realitat conceptuals. Allò va paralitzar fins hui la presentació del diccionari en paper, però no va evitar que es pre-

sentara la seua versió digital. (3) i del mèrit d'un interés tal per l'obra no s'ha d'atribuir només a l'actuació de les màximes autoritats valencianes en aquells dies atziacs, sinó a l'innegable morbo que suscitava en tutti quanti "antiunitaristes, unitaristes i tercerviistes" verificar per se

l'extensió i els límits de la presència de mots sense tradició normativa fins.al moment que s'hi incorporaven:, afegia sorneguer Alemany. En qualsevol cas, el DNV ha sumat adeptes fins al

dia de hui, quan pren forma la seua evolució digital i li naix una nova extremitat. El Portal terminològic. L'objectiu és incorporar eaquells vocables o expressions que, atesa la

seua gran especialització tècnica o científica, no són propis d'un diccionari general, i també aquelles veus que encara no estan suficientment consolidades en l'ús i que, per això, reclamen

un procés d'estudi més pausat abans d'introduir-se en el Diccionari normatiu valenciàx, explicava l'acadèmic Doménech. D'aquesta manera, Porterval (acrònim utilitzat per a la nova eina) complementarà el diccionari. De fet, quan un usuari busque un terme en el DNV, una pestanya li permetrà accedir a les seues múltiples accepcions més enllà de les normatives. També afegirà traduccions al castellà, anglés i francés d'eixos vocables i acceptarà recerques de termes estrangers comunament usats "cas de coach, per exemple, apuntava Lacreu" i exposarà la seua traducció al valencià.

285

Aptet

CI

Actualització del DNV. En estos dos anys des que es va publicar a la xarxa el diccionari normatiu, els acadèmics apunten que s'han rebut 2.500 suggeriments externs, dels quals n'han

prosperat més d'un miler. Les noves funcionalitats d'esta nova versió pretenen fer més fàcil la tasca dels qui busquen una paraula, així com afavorir la interacció amb els propis usuaris. Les novetats en este sentit són diverses: (4). A més, el diccionari permetrà, a partir d'ara, compartir amb un simple clic qualsevol terme en les xarxes socials. En definitiva, l'eina que es presentava ahir al Monestir de Sant Miquel dels Reis pretén

ser una plataforma per a posar dl'usuari (del valencià) a l'altura d'un parlant d'anglés o d'alemanyo, (5).

Alex Zahinos, Levante-EMV, 28.05.2016. (text revisat)

A l una plataforma que arreplega 17.000 entrades entre vocables científics

que desbordarien un diccionari general i neologismes B l i arribar fins a Mèxic el més ràpidament possible

C 1 tant de proximitat amb els usuaris com en l'assumpció de nous termes D Il Des d'aleshores, el diccionari ha sumat quasi nou milions de visites E l cDe segur que agradarà molto, ha afirmat el president de l'AVL. F Il perquè csitua la llengua entre les més importantsx, afirmava el president de l'AVL

G 1 des dela possibilitat de trobar locucions en el buscador del diccionari, així com la presentació de totes les modificacions semàntiques que ha patit un terme concret

Què no has d'oblidar de la variació tuncionalèe - La variació funcional està determinada per la funció que té el discurs en cada tipus de situació i està

referida a un mateix individu.

- Els principals elements que diferencien les varietats funcionals són: escrit/oral, discurs preparat/discurs improvisat, relacions impersonalitzades/relacions personalitzades. - Les variacions funcionals generen diferents registres: registre periodístic, registre literari, registre cientificotècnic, registre col-loquial, registre juridicoadministratiu, registre estàndard.

x Heu de triar una d'estes dos opcions. Després heu de redactar un text d'extensió entre 200 i 220

paraules. S'ha de tindre en compte el vocabulari que apareix més endavant. Opció A

Heu de publicar una carta al director en un diari en la qual heu de condemnar el terrorisme. Comenteu: o El terrorisme és irracional.

o La democràcia permet la convivència pacífica.

286

UNITAT 12. ENS ORGANITZEM

o Els atemptats generen més odi i no posen fi als problemes. o Cal controlar la venda d'armes incontrolades per a evitar atemptats.

Opció B

Vos presenteu com a candidata a alcaldessa de la vostra població. Heu de dir les realitats que faríeu possible en el municipi. Comenteu: o L'enjardinament dels solars.

o Evitar que hi haja pisos deshabitats. o Ajudes socials.

o Construcció de vies ciclistes.

Recorda: el vocabulari de l'entorn socioculturali politic acomiadament

encariment

secessionisme

apoliticisme

esquerrà

seguretat social

armistici

estat d'emergència

separatisme

atur

feixisme

setge

benestar

frau electoral

sionisme

burocràcia

govern

sobrecàrrega de treball

compromissari

impugnar

sobirania

consolat

independència

successió

corts

inseguretat ciutadana

superpotència

colpisme

llibertari, llibertària

tecnocràcia

demagògia

llei orgànica

teocràcia

delinquència

manifestació

terrorisme

dependència

manipulació

trànsfuga

demagògia

minusvalidesa

utopia

desnonament

misèria

unionisme

dretà

paisos

vaga

dissolució

pragmatisme

vot

drogoaddicció

racisme

xenofòbia

-4 Vos presentem este article dedicat a les campanyes de foment del valencià. Després de llegir-lo heu de fer-ne un resum. Ha de tindre una extensió entre 170 i 190 paraules.

Continent i contingut

Quan parlem del símbol lingúístic sempre fem referència al continent (el significant) i el

contingut (el significat) i a la relació arbitrària entre els dos. Així, és completament atzarós que una combinació de lletres i sons signifiquen una cosa en una llengua determinada i són

ben suggeridors els casos de confusió en què un mateix continent pot tindre més d'un significat i a l'inrevés. Quan la coincidència és en la forma escrita parlem d'homonímia i quan és la pronúncia la coincident és el cas de l'homofonia. Paraules homònimes n'hi ha moltes, i en els diccionaris apareixen en entrades diferents com ara "deu" (el numeral i el verb "deure") i

"déu" (la divinitat). Molt sovint el context ens permet entendre quin significat té en cada oca-

287

Aptet

CI

sió i algun element de l'ortografia —com ara l'accent diacrític— ha ajudat (almenys en teoria)

a resoldre el conflicte. Quan la coincidència apareix en com sona, parlem d'homòfons, és el cas de "massa" i "maça", i després estan aquelles formes que apareixen quan afegim l'humor i som capaços de jugar amb les paraules, és el cas dels homònims paràsits com en l'expressió "Per l'amor d'Andreu".

Quan allò que els iguala és el significat parlem de sinònims. És un terreny esvarós perquè el sentit mai és idèntic, sempre hi afegim algun valor: un matís "posar/ficar", un grau

d'especialització "introduir/injectar", una referència geogràfica "clòtxina /musclo" o un altre valor extralingúístic "servei/servici". Com veiem, la llengua és rica en matisos i flexible en les formes. Quan dissenyem una campanya de foment del valencià ens esforcem perquè el contingut (les

paraules que volem promoure) i el continent sí que vagen de la mà. Així, els valors que té la nostra llengua: senyal d'identitat, culta, moderna, útil i rica en matisos, intentem que apareguen també en el continent i apostem per dissenys de qualitat fets per professionals valencians

o formats ací, impressions i produccions fetes, sempre que podem, en empreses del nostre territori i, el que és més important de tot, treballem perquè siguen útils per als parlants. Som una

administració pública i les accions del foment del valencià estan disponibles per a descàrrega

gratuita en el nostre lloc vveb: evvvvvv.dival.es/normalització:. Tot el que creem ho fem des del convenciment que la norma és una convenció que necessita l'acceptació del màxim nombre de parlants, però ara el que cal és emprar-la en tots els àmbits. Perquè tota la riquesa lèxica de

què disposem se n'anirà en orris si no la usem. Immaculada Cerdà, Levante-EMV, 25.07.2017. (text revisat)

Xocada de la terminologia que... - L'estudi dels termes és realitzat per la terminologia. Són les paraules que s'empren en contextos específics. El seu objectiu és analitzar com els termes tècnics naixen i les interrelacions que establixen

amb la cultura. - Les seues principals funcions són:

a) Anàlisi de conceptes usats en un àmbit d'activitat. b) Relació dels termes i els conceptes. c) Identificació, en alguns casos, dels termes en diferents llengues. d) Creació de bases de dades.

e) Gestió de bases de dades. f) Creació de nous termes.

- Hi ha dos tipus de terminologia:

1. Terminologia sistemàtica: s'ocupa de tots els termes d'un camp específic. 2. Terminologia ad hoc: s'encarrega solament d'un terme o d'un nombre limitat de termes.

288

UNITAT 12.

2.

ENS ORGANITZEM

Estructures lingulstiques

— Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents.

Observeu que es tracta sempre de formes no personals. a) Em sembla que t'has

1

(estrényer) massa el cinturó.

b) Com és que ara estàs

2

(dissoldre) el vernís

c) En estes eleccions, s'ha

3

(abstindre's) de votar molta gent.

d) És molt estrany que, tan jove, ja li estiguen

4

(caure) els cabells.

e) Estic

5

(córrer) tot el matí.

f) Estic

6

(traure) els comptes, però no acabe mai.

g) Glòria va passar tota la nit 8

7

(traduir).

h) Has vist el programa que han i) Hem

10

9

(emetre) per Canal Via"

(recórrer) contra la sentència.

j) l en tan poc de temps s'ha R) Ja has

(traduir) el text del conveni, però ara ja està

12

11

(fondre) la neu2

(moldre) les ametles per al pastís2

I) Ja no pots matricular-te: el període d'inscripció ha

13

(concloure) este matí

mateix.

m) Jo he

14

(pertànyer) tota la vida al mateix equip.

n) La gallina nova ha

15

(pondre) dos ous tot just fer-se de dia.

o) l'acomiadament de l'entrenador no ha estat ben

1

9

2

10

3

11

4

12

5

13

6

14

7

15

8

16

16

(rebre) pels aficionats.

Ir -— Completeu els espais buits amb les paraules adequades segons la definició que es dona per a cada cas.

Ell té uns amics

1

gòtica està situada en el

.

Li dugué al llit el desdejuni en una

3

provocar un gran pànic. Abaixa el

de la ciutat. 5

L'arribada de

2

4

.

L'església

a la costa va

perquè no ens entre el sol. No menges amb

289

Aptet

Cl

tanta

6 8

, menja sols el que necessites.

L'any 2022 no sé si és

és un dels animals marins més grans.

10

Cal

en el poble un any. Hem de buscar un

ens va donar un cleta van

12 13

9

11

.

al nou horari.

La

Volem

a la teua malaltia. El sergent

perquè ens deixaren passar els guàrdies. Un cotxe i una motoci-

frontalment en l'encreuament de l'avinguda. Em fa

de nit al carrer. En la botiga tenen roba per als ció va ser un èxit. En un any s'ha quedat

15 17

. La

20

14

16

. Els sogres

eixir

de la gradua-

18

massa i després no vol menjar de tot a casa. El camió pot carregar moltes produir un gran

7

la meua filla 19

. Els va

veure aquell accident.

1. Natural o pertanyent a la Xina: 2. Plat gran, molt planer, amb vores de poca alçària, que servix per a portar gots, tasses, etc., O per a presentar alguna cosa: 3. Barri exterior situat als afores d'una població:

4. Terme genèric que s'aplica als selacis, especialment als de la grandària mitjana o gran:

5. Tela que, mantinguda estesa a certa distància de terra, servix per a fer ombra i protegir de la pluja:

No a

Apetit desordenat de menjar i beure: Any que té 366 dies: Terme que s'aplica a qualsevol dels cetacis: Adquirir un costum, un hàbit:

10. Quedar-se, no anar-se'n d'un lloc: 11. Qualsevol mitjà, element, substància, producte, etc., destinat a curar o a alleujar un estat patològic: 12. Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera: 13. Topar dos cossos: 14. Peresa:

15. Xiquet de bolquers:

16. Acte exterior o sèrie d'actes prescrits per llei o costum, en celebració d'una solemnitat:

17. Que ha perdut els cabells totalment o parcialment:

18. Tractar algú

(especialment

un

infant)

amb excessiva consideració o consentiment:

19. Unitat de pes equivalent a 1.000 quilograms:

20. Por

causada

per

la

imminència

d'un

perill

gros,

d'una

desgràcia

sobtada:

Recordeu dels verns II)... - El mode imperatiu és el que s'utilitza per a formular manaments o órdens. Este mode no té la primera persona del singular.

El subjecte va sempre darrere del verb en imperatiu. En general,

l'imperatiu es forma de la manera seguent: 290

UNITAT 12. ENS ORGANITZEM

la 2a persona correspon a la 3a del present d'indicatiu,

la 3a persona correspon a la 3a del present de subjuntiu, la 4a persona correspon a la 4a del present de subjuntiu.

la 5a persona correspon a la 5a del present d'indicatiu.

Primera conjugació

Segona conjugació

Tercera conjugació Pura

incoativa

—Q: parla

g: tem

debat

—Q.: sent

—ix (—eix): patix

—e: parle

a: tema

debata

—Q: senta

—isCa: patisca

—em: parlem

—em: temem

—debatem

—im: sentim

—im: patim

—Ou: parleu

—eu: temeu

debateu

—ju: sentiu

—iu: patiu

—en: parlen

—en: temen

debaten

—en: senten

—isquen: patisquen

Quan volem expressar una orde, un manament, ens valem del mode imperatiu. Així, sense cap mena de problemes, diem: Vine acíl Parleu més fort. Enceneu el foc. Quan es tracta de frases

imperatives negatives, és a dir, de prohibicions, el temps que cal usar-hi és el present de subjuntiu: No vingues acíl No parleu tan fort. No encengueu el foc. Observeu que es tracta del mateix model que s'usa en castellà: ven (imperatiu), no vengas (subjuntiu). Atenció, però, perquè sovint, a causa de la influència castellana —que també les considera inadmissibles—, les oracions que expressen prohibició es fan en infinitiu: No fumar: Xiquetes: callar, en compte d'utilitzar el present de subjuntiu: No fumeu. Xiquetes: calleu. Les formes no personals del verb no estan adscrites a cap de les sis persones gramaticals. En tenim

tres: l'infinitiu, el gerundii el participi. 1. L'infinitiu és el nom del verb i, per tant, té valor de substantiu, tot i que conserve caracte-

rístiques pròpies del verb. De fet, molts infinitius han arribat a una substantivació total: el sopar, el saber, el deure, el menjar, el plaer. Contràriament al substantiu, però, l'infinitiu no du mai l'article anteposat: Menjar és indispensable per a sobreviure (infinitiu) (i no El menjar és indispensable.), en canvi: El menjar cada dia està més car (substantiu). El valor verbal de l'infinitiu s'evidencia en la capacitat que té de rebre diversos sintagmes com a expansió: Vindran a demanar audiència, S'entestaven a buscar la causa. 2. El gerundi funciona generalment com un adverbi de manera o bé com un adjectiu. Expressa:

1. Una acció amb coincidència temporal amb la del verb principal, al qual complementa

adverbialment (Repassant l'exercici, vaig veure un error) . 2. Una acció causal immediatament anterior (Preguntant-ho a tots, l'ha localitzat) .

3. Una acció durativa (Duen dos hores decidint-ho). No s'ha d'usar, per tant, el gerundi per a indicar una acció que és la consequència de l'expressada pel verb principal. Per a saber si és adequada la utilització del gerundi en una oració, podem invertir l'orde de la frase. Si les dos frases tenen sentit, el gerundi està ben utilitzat (Estudiant, m'agrada escoltar música, M'agrada escoltar música estudiant). En canvi, si l'oració invertida

no té sentit (Van anar a les rebaixes, comprant moltes coses: Comprant moltes coses van anar 291

Aptet

CI

a les rebaixes) és perquè el gerundi és inadequat, ja que indica consequència de l'acció expressada pel verb principal. En este cas, simplement haurem de fer dos oracions coordinades enllaçades amb la conjunció i (Van anar a les rebaixes i van comprar moltes coses). Sempre se sol dir que no hi ha cap regla sense excepció (excepcions, justament, que confirmen la regla

en questió). Ací teniu, però, una regla que no té excepcions, cap ni una: no hi ha ni un sol gerundi acabat en "guent o en "quent (Absoldre: absolent i no "absolguent: beure: bevent i

no "beguent, conéixer: coneixenti no "coneguent, confondre: confonent i no "confonguent, córrer: correnti no "correguent). 3. El participi té tres funcions: 1) Unit a l'auxiliar haver forma els temps compostos del verb, en els quals es constituix

com a lexema: Ha vingut quan te n'havies anat. 2) Constituix el lexema de la conjugació passiva, tant en els temps simples com en els compostos: Encara que l'article fou redactat per Lluc, ha estat aprovat per l'assemblea. 3) Quan no té funció de verb, es convertix en un veritable adjectiu que qualifica el nom: Carles és un home atrevit, estimat i respectat per tots. Com a adjectiu que és, el participi presenta morfemes de gènere i nombre i concorda: 1. Amb el substantiu que acompanya: Vestit planxat: roba planxada. Encontre desitjat:

cites desitjades. 2. Amb el subjecte gramatical en una oració passiva: El pis ha estat venut. Els xalets

han estat venuts. La casa ha estat venuda. Les finques han estat venudes. Si el complement directe està representat per un pronom feble (el, la, l, els, es, en, n'), en bon valencià, el participi ha de concordar amb el pronom en questió: M'han deixat la novel:la i ja l'he llegida: M'han deixat el llibre i ja l'he llegit, M'han deixat les cartes i ja les he llegides:

M'han deixat els poemes i ja els he llegits, M'han deixat alguns periòdics i ja n'he llegits els més actuals: M'han deixat moltes revistes i n'he llegides tres. - Les perifrasis verbals consistixen en l'actuació conjunta de dos verbs —amb o sense preposició nexual—. El primer, la forma conjugada, ha perdut la seua significació. Atenent la forma verbal no

personal utilitzada, és a dir, el lexema, hi ha perífrasis verbals d'infinitiu, de gerundi i de participi. 1. Perifrasis d'infinitiu: s'empren en les perifrasis seguents:

1. Perfet perifràstic: expressa el passat d'una acció acabada i és equivalent al pretèrit perfet simple: anar t infinitiu: vaig entrar, vas menjar, va vindre, vam negociar, vau cridar, van usar... 2. Amb valor incoatiu, d'immediatesa, que marquen el començament —tot seguit— d'una

acció: anar a t infinitiu: Anava a dir-t'ho ara mateix. començar a 4 infinitiu: Llavors començava a ploure. 3. Amb valor obligatori: haver de - infinitiu: Has de fer-ho prompte.

caldre 4 infinitiu: Cal negociar-ho abans. 4. Amb valor reiteratiu:

tornar a 4 infinitiu: Tornaren a contractar-la. 5. Amb valor aproximatiu: vindre a 4 infinitiu: Ve a ser com el meu.

6. Amb valor d'intencionalitat: voler - infinitiu: Volem acabar aviat. 292

UNITAT 12.

ENS ORGANITZEM

7. Amb valor de probabilitat: deure - infinitiu: Deuen ser les cinc i mitja. 2. Perifrasis de gerundi: s'usen en les perífrasis seguents: 1. Amb valor duratiu: trobar-se 4 gerundi: És troba dormint. estar 4 gerundi: Està dutxant-se.

passar 4 gerundi: Et passes la vida menjant. 2. Amb valor reiteratiu: anar Y gerundi: Anem tirant.

3. Perifrasis de participi: Són totes les formes compostes del verb, i també la veu passiva. A més a més, hi ha d'altres perífrasis de participi que solen indicar consequència, com ara tindre participi: Tens acabat el jersei2, quedar 4 participi: Tot ha quedat aclarit.

- Per a expressar l'obligació, és a dir, la necessitat de fer una cosa, disposem d'un sistema absolu-

tament determinat i senzill. Pot ocórrer que esta obligació referida pel verb faça referència a un subjecte conegut: obligació personal, o bé a un subjecte desconegut, indeterminat: obligació impersonal.

1. L'obligació personal, s'assenyala mitjançant la perífrasi haver de - infinitiu (Has d'anar al metge, He de contestar els correus electrònics). Atenció, doncs, a les construccions "tens que anar, tdeus anar, que no són genuines en la nostra llengua. 2. Per a expressar l'obligació de caràcter general, és a dir, impersonal, solem fer ús de la perifrasi caldre - infinitiu (Cal visitar l'exposició: Caldrà revisar-ho bé.) Atenció a les formes col-loquials "hi ha que visitar, "hi havia que revisar, que no són adequades en un estàndard formal.

-4. Acíteniu un fragment de la xarrada de Vicent Baydatl a TEDxCiutatVellaDeValencia, la podeu buscar

en la plataforma YouTube i escoltar-la. Són 17 minuts, però només n'hem seleccionat dos. Ara bé, hem eliminat tots els marcadors i connectors textuals perquè els poseu vosaltres.

Els valencians, des de quan són valencians2

(9:15) éCom aquella barreja de catalans i aragonesos van acabar sentint-se valencians2 1

per una questió molt senzilla, per una questió politicojurídica d'autogestió i au-

togovern del propi territori. Com per exemple segles després passaria amb els americans o amb els australians respecte dels britànics.

2

, Sabem que Jaume l en un primer moment

va ordenar que el Regne de València tinguera unes lleis pròpies, els Furs de València, i també un organisme d'autogovern propi, les Corts Valencianes, al qual havien d'anar totes les institucions del Regne.

3

, els nobles, que procedien majoritàriament d'Aragó, no van acceptar

eixa decisió. 4

, ells no volien els Furs de València perquè preferien aplicar en els seus dominis

els Furs d'Aragó, que els eren més beneficiosos al seu propi poder.

5

, tampoc van

acceptar les Corts Valencianes com un organisme legítim de govern i les van intentar boicotejar. (10:08) Durant molt de temps,

6

, de 1238 a 1330, pràcticament un segle, van trobar

esta situació. Ací podeu vore en groc els llocs on s'aplicaven els Furs d'Aragó.

7

veieu,

de València en amunt era pràcticament la mitat del Regne.

293

Apte"

CI

8

, era un conflicte civil de primera magnitud.

9

va fer que durant

eixe mateix període, de 1238 a 1330, no trobem en cap moment el gentilici col-lectiu valencià per a parlar de tots els habitants del Regne.

10

, COM encara no hi havia un subjecte

col-lectiu unificat i consolidat, a una persona de Vinaròs o una d'Alcoi no se li deia valencià, sinó que empraven circumloquis, com per exemple, habitant del Regne de València o regnicola, que era una expressió que s'emprava molt.

Vicent Baydal, TEDxCiutatVellaDeValencia chttps://vvvvvv.youtube.com/vvatch Pv-SS9hY-osAcvys

1

6

2

7

3

8

4

9

5

10

Recordeu de l'entonació

ia comunicació verbal...

No només és important què diem, sinó com ho diem, com pronunciem les paraules, quina entonació donem, amb quin èmfasi, quines pauses fem. Amb l'entonació podem expressar sentiments, intentar influir

en l'oient, utilitzar la ironia o el sarcasme.

Podríem dir que l'entonació és la música del nostre discurs

oral: que, a més, revela la intenció comunicativa de l'emissor i dota les paraules d'un significat complet. Si

descuidem l'entonació, estarem dificultant la comprensió del missatge. L'entonació exercix, entre d'altres, les funcions seguents:

1. Contribuix a transmetre el missatge de forma més efectiva. És a dir, quina reacció vol provocar el parlant en l'oient. No és el mateix que vullga que l'oient faça una cosa, que estiga buscant una informació o que busque la confirmació d'una informació. 2. Manté l'interés de l'oient. Un discurs que marque bé les interrogacions, les exclamacions o simple-

ment que expresse bé els sentiments, farà que l'oient estiga més atent i pendent del que se li està dient.

3. Ajuda a persuadir l'audiència si acompanyem el que diem amb entonacions que revelen sentiments i actituds. Si volem manifestar un malestar i adoptem un to d'enuig, de segur que els nostres oients entendran la nostra indignació.

4. Fa que el discurs siga més dinàmic i menys avorrit o mecànic.

Vos suggerim veure el vídeo de Teresa Baró que trobareu en YouTube si el busqueu pel títol: Les cinc claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal o en l'enllaç seguent: ehttps://vvvvvv.youtube.com/vvatch Pvspa9MjpipJYM:.

294

UNITAT 12.

ENS ORGANITZEM

3. Comprensió, expressió i interaccions orals

pic La 7 -—. Busqueu en la llista de reproducció Apte4 C1 del canal Àrbena en YouTube l'àudio "Vicent Blasco Ibànez" i escolteu-lo dos vegades. Marqueu per a cada afirmació l'opció a) b) o c): 1. Vicent Blasco Ibàfiez va morir 1. un dia abans de complir els 61 anys. 2. a Menton.

3. un dia abans de complir els 61 anys a Menton (França). 2. Va iniciar-se en la política 1. amb un discurs contra el rei.

2. amb un llibre de defensa del federalisme. 3. amb un sonet contra els reis.

3. Vicent Blasco Ibànez era 1. escriptor, periodista, actor i polític.

2. escriptor, periodista i polític. 3. escriptori polític. 4. Enla seua joventut va estar influenciat per 1. Teodor Llorente. 2. Constantí Llombart i Teodor Llorente.

3. Constantí Llombart. 5. Va col-laborar en l'Almanac de Lo Rat Penat

1. ala fi del segle XIX. 2. el 1883 i 1885.

3. el 1884 i 1885. 6. Va fundar el diari El Pueblo

1. a València l'any 1895. 2. l'any 1894.

3. el 1901. 7. La novel-la Arroz y tartana

1. està influenciada pel surrealisme. 2. pertany al romanticisme.

3. té la influència del naturalisme. 8. Començà a publicar la novel:la Arroz y tartana 1. per fascicles. 2. en el diari El Pueblo.

3. quan estava en la presó.

295

Aptet

CI

—. Llegiu la introducció i trieu les idees que considereu: i, si voleu, afegiu-ne de pròpies creades per

vosaltres. Informe d'una denúncia per soroll

La tècnica de medi ambient d'un ajuntament ha de fer un informe relatiu al soroll que feia per la música del local dels clavaris de Sant Joaquim el 26 de juliol de 2017 i que va denunciar la

comunitat de propietaris del carrer del Silenci, 2. Redacteu l'informe a partir de les idees seguents. IDEES o El 29 de juliol de 2017 la comunitat de propietaris del carrer del Silenci, 2, presenta una

denúncia per excés de soroll a les 5:45 hores del matí del 26 de juliol de 2017. o La causa és l'alt nivell de decibels i que estos s'han produit fora de l'horari autoritzat en el

seu local (carrer del Silenci, 2), on solen fer balls. o Tenen com a justificant la prova realitzada per un sonòmetre.

o Va provocar un atac d'ansietat a una veina de 90 anys de la comunitat de propietaris.

—. Feu un diàleg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra perso-

na. Un assumirà la situació comunicativa de la persona A i

l'altre la de la persona B. Primerament

llegiu la introducció del tema i les idees que cal defensar tot respectant el paper que vos atorga

la proposta. Cal ser participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual. Situació comunicativa de la persona A

Vos agrada l'Òpera. Sovint n'escolteu. Heu quedat amb Joan per a dinar i parleu de les vostres preferències musicals. A ell no li agrada l'òpera i heu d'explicar-li que és una música molt agradable. Idees: o En l'Òpera sols participen cantants amb una gran formació i actituds. o Les òperes tenen argument i es poden entendre llegint el llibret que es repartix. O

A molta gent no li agrada perquè no la coneix.

0)

El convides a anar un dia a escoltar una òpera.

Situació comunicativa de la persona B

Sou un amant de la música rocR. Heu quedat a dinar amb Lluís. Parleu de música. A ell no li agrada la música roch. L'heu de convéncer que val la pena escoltar-ne.

idees: o Els músics de roci tenen estudis musicals. o Les lletres comuniquen valors universals.

o El rocR és la música dels segles XX-XXI i cada centúria té la seua música. o El convides a un concert de rocé.

296

UNITAT 12.

ENS ORGANITZEM

Recordeu de l'informe... - L'informe és un text expositiu i argumentatiu que permet adreçar unes dades a un destinatari. Un informe ha de ser útil, eficaç, comprensible i ha d'estar ben presentat. Per a aconseguir-ho neces-

sitarem una estructura ordenada, claredat expositiva, redacció eficaç i brevetat. - Els informes es poden classificar, segons els destinataris o la temàtica, en: 1.

Tècnic: el destinatari és una altra persona tècnica en la matèria d'informe i per això s'hi utilitzen molts tecnicismes que no cal explicar. El destinatari de l'informe ha de ser capaç

d'interpretar amb facilitat determinades informacions o dades que s'aporten en el document. Administratiu: el destinatari és l'administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte

de la situació descrita, la qual estarà elaborada per una persona tècnica. De fet, és un informe tècnic en el qual s'ha d'exposar el problema o la situació concreta i les possibles solucions. Acadèmic: este informe s'elabora quan finalitza un projecte d'investigació en l'àmbit universitari. La finalitat és valorar els resultats d'una beca, d'un projecte o d'un experiment. Divulgatiu: és el que es dirigix a un públic ampli i heterogeni. Els destinataris no tenen per

què conéixer els tecnicismes que hi apareixen, així que s'han d'evitar o s'han d'explicar. La finalitat és divulgativa, per la qual cosa no han de contindre dades complexes ni supèrflues que es desvien de l'objecte de l'informe.

- Segons les característiques textuals dels informes, els podem classificar en: 1. Expositiu: no necessita ni conclusions, ni interpretació, ni avaluació, es limita a oferir una

explicació de manera descriptiva sobre uns fets passats. . Analític: exposa, analitza i interpreta uns fets passats o previstos, aporta conclusions o recomanacions, i defensa la postura o solució adoptada.

Persuasiu: presenta una anàlisi detallada de la situació o problema i pretén convéncer el destinatari perquè prenga una decisió en la línia del que s'exposa en el text. - L'estructura de l'informe és la seguent: índex, introducció, cos de l'informe, conclusions i annexos. 1. La introducció ha de ser una guia per a facilitar la lectura de l'informe, és a dir, ha d'aportar la informació bàsica que presente la situació objecte d'informe i que facilite al lector la comprensió de la resta del document.

. El cos de l'informe és la part on es detallen, definixen, analitzen, raonen i valoren els aspectes que formen part de l'informe. En esta podem incloure diagrames o taules que il-lustren el que estem explicant. Una bona manera de tancar eixe apartat és recordar les idees fonamentals que després serviran per a les recomanacions o propostes. 3. En les conclusions detallarem les recomanacions, les propostes o el pla d'acció proposat. 4. Al final de l'informe podem afegir annexos, abans ja haurem decidit quines taules o diagra-

mes creiem que han d'anar en el cos de l'informe i quines en els annexos. Alguns informes poden portar un sumari que es posa al principi. El sumari s'ha d'elaborar al final i

és un resum informatiu que aglutina els elements essencials de l'informe. El sumari ha d'incloure: el títol de l'informe i la data, el tema, la finalitat, l'àmbit, els criteris utilitzats, els resultats i les recomanacions, el caràcter de confidencialitat i, Si és el cas, el codi o número de referència. - Per a elaborar un informe, el primer que cal fer és plantejar-se quina és la finalitat de l'informe, el problema o tema a tractar i qui n'és el destinatari. Això permet adaptar-se a la situació i elaborar un text idoni. A continuació, s'arreplega la informació necessària, les idees o fets que tinguen 297

Aptet

Ci

relació amb el tema de l'informe. Es pot ajudar amb diagrames d'idees. Una vegada recollida i seleccionada la informació, cal ordenar-la segons el criteri que s'adopte. Un tipus d'ordenació pot ser la cronològica si l'informe es basa en uns fets, però se'n poden utilitzar altres com la rellevància o la comparació entre els pros i els contres. Finalment, seguint l'estructura triada, es disposarà a la redacció de l'informe amb un llenguatge clar que s'adeqie al registre i a la situació enunciativa. El resultat ha de ser un text rigorós, però clar, impersonal i objectiu, i el més exacte que puga ser.

i,

Repassem 1. Totes estes oracions contenen un error que cal que esmeneu. Feu-ho en el vostre quadern.

1. Mira, mira, la fallera major està ara encenguent la falla. 2. He passat mitja vida tinguent el mateix problema.

3. Coneguent-lo com el conec, no crec que s'atrevisca a queixar-se. 4. Hem estat correguent tot el mati per la platja.

5. T'ho estic diguent des que et vas matricular: estudial 2. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents.

Observeu que es tracta sempre de formes no personals.

1. Has vist com ha

(riure) Elionor2

2. Què et passa, que t'estàs

(moure) tota la nit2

3. Saps què ha

(ocórrer) este mati2

4. Sembla que han

(interrompre) l'emissió durant dos hores.

5. Sembla que la malaltia s'ha

(estendre) per tot el poble.

6. T'estem

(dir) sempre el mateixi

7. La necessitat ens ha

(constrényer) a vendre unes terres.

8. Guaita el carrer i mira si està

(ploure).

9. La comarca ha

(romandre) despoblada molts anys.

10. Jeroni sempre ha

(ser) el meu millor amic.

3. Torneu a fer el mateix. Observeu que es tracta també de formes no personals.

1. No hi ha dubte que has

(cometre) una falta greu.

2. S'ha passat tot el cap de setmana

3. Ja han 4. Hem

5. Durant molts anys he

(beure) i ara li fa mal el ventre.

(transcórrer) tres mesos i encara no en sabem res. (rebre) el triomfador amb tota l'alegria.

(viure) a Manises.

6. Al meu cosí Ignasi, l'han 7. Heu

(bullir) ja el marisc

8. Has

(remetre) el paquet2

9. Diuen que han 10. Com és que estàs

298

(excloure) per manca d'alçada.

(descobrir) un remei contra la malaltia. (fondre) l'estàtua2

UNITAT 12.

ENS ORGANITZEM

4. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents. Observeu que es tracta sempre de formes no personals. 1. He

NLEuoBn

(vendre) la collita de taronja a ull, no a pes.

Estem

(atendre) la botiga fa més d'un mes.

Nosaltres hem

(combatre) en moltes guerres.

Ha

(nàixer) ja el fill del teu cosí2

Quan vaig arribar, Joan Pere encara estava

(córrer).

(dur) esta corbata, com no vols que et miren tots2

Heu

(vendre) tot el peix que havíeu

(pescar)

(poder) com puc, no deixaré de comprar-me el cotxe nou.

Em sembla que hem

(batre) tots els rècords.

— o S'ha passat una hora

(dir) que ell ja ho sabia.

5. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents.

Observeu que es tracta sempre de formes no personals. 1. A causa de la pluja, s'ha

NLÈoaBu

(interrompre) el partit de futbol.

És un cérvol ben

(proveir) de banyes.

Xica, com és que sempre vas tan Han

(distraure) pel carrer

(traure) el cap per la finestra just quan jo hi passava.

En lloc de dir cs'ha trencats, també es pot dir cs'ha Mira com ha

(rompre).

(créixer) esta carabasseral

T'han

(incloure) en la llista d'admesos

No hauria pensat mai que Carme s'haguera

(recloure) en un convent.

Després d'analitzar el problema, hem

MES o En esta vida he

(concloure) que no tenies raó. (conéixer) molta gent igual.

6. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents. Observeu que es tracta sempre de formes no personals. 1. Han

LBNaonuE

Han

(restrényer) les visites a la cova d'Altamira. (ometre) un bon tros de pel-lícula.

El castell va ser

(defendre) per l'armada.

T'has assabentat que ja han

(emetre) el programa que volies veure

Em fa la sensació que t'estàs

El salvavides ja ha Tota la nit m'ha Han Basili ha

(creure) massa cosesi

(socórrer) tres banyistes. (coure) l'esquena del sol que vaig prendre ahir. (traure) la llista dels aptes fa un moment. (compondre) una simfonia.

299

Apte"

Cl

7. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents.

Observeu que es tracta sempre de formes no personals. 1. Filla meua, sempre estàs 2.

(perdre) les clausi

El meu treball ha

(meréixer) el primer premi.

3 . Han

(refondre) les campanes velles.

4. Aquella desgràcia ens va deixar molt

(abatre).

5 . Diuen que esta idea va ser

(concebre) pel físic en un moment d'inspiració.

Le) . M'has

(interrompre) massa vegades, este matí.

/ . Has

(créixer) tant que, quan t'he vist, no t'he

(re-

conéixer). 8. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents. Observeu que es tracta sempre de formes no personals. 1.

Has

LBAoNnuE

Quant de temps fa que ha

—o

(esprémer) ja les taronges2

(aparéixer) este medicament2

En la Roma clàssica molts polítics estaven

la tu, ja t'han

(corrompre).

(oferir) el treball que esperaves2

Esta corda està tota

(retòrcer) i es trencarà de seguida.

Els científics fa anys que han

(establir) una solució al problema.

El meu fill ja ha

(aprendre) a sumar portant-ne.

Em vaig sentir

(corprendre) quan vaig saber la notícia.

Fixa-t'hi bé: la làmina s'ha

He

(desprendre) del cartó.

(percebre) el senyal quan me l'has fet.

9. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases segúents.

Observeu que es tracta sempre de formes no personals.

PNLBoISUÈ

Hem

(empényer) el cotxe costera amunt: ha estat pesadíssim.

Passa el dia en una parada del mercat

(vendre) fruites i verdures.

-lo (conéixer) com el conec, no crec que accepte la proposta. Este café no m'agrada perquè és Esta vegada, l'equip ha

(rebullir). (meréixer) guanyar la copa.

Ara estem

(tindre) molts problemes.

Ara estem

(viure) a la platja.

Ara mateix em sembla que està

(eixir) el sol.

10. Completeu les frases seguents omplint el buit amb la forma d'imperatiu que hi corresponga. 1. No vos tireu a la piscina de cap,

2. No begueu tanta llimonada,

3. No faces bullir la llet,

300

-vos-hi de peus. aigua. l'aigua per al café.

UNITAT 12.

àDonÈa

No cregueu el que vos diu Joan,

ENS ORGANITZEM

les paraules de Pura.

No seguem en estos seients,

en aquells altres.

No remogueu les taules amb tant de soroll,

No cogueu tant la carn,

-les més suaument.

-la menys, que conserve més vitamines.

No vages a la plaça,

al carrer Major.

No digues estes paraules,

-ne unes altres més agradables.

10. No ho tragueu tot dels calaixos,

només el que us faça falta.

11. No prengueu tantes llaminadures,

més fruita.

12. No tingueu tanta pressa,

més paciència.

13. No vos rigueu amb tanta força,

-vOs més discretament.

11. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis en els buits de les frases seguents. 1. Xiquetes, pugeu a l'autobús totes les que 2. Si no vols que ens

(poder). (adormir) conta'ns alguna història divertida.

. És menester que en el vostre llibre s'

(adequar) el llenguatge al públic

infantil.

òvNoaÈu

Dona-li un got d'aigua perquè s'

Cal que

(engolir) la píndola.

(espessir) el púding amb farina si vols que t'isca bo.

Quan el veig vindre de cara a mi, jo

(fugir) com el dimoni de la creu.

Folrarem les parets amb suro perquè es Com vols que ens

(reduir) el soroll de la música. (beure) esta poció7

Quan vam anar a Londres, els anglesos

(conduir) per l'esquerra i no ens

hi aclaríem.

10. Vosaltres,

(tindre) cura, i no

(encendre) foc al

bosc.

Dubtes, vacil-lacions 1 errors habituals Doneu les solucions més adequades per als usos formals de la llengua de les construccions seguents: matèria prima números primos entre si

de prompte propi

quan abans

quan el/la quan menys

quant abans millor

què tal2 301

Apte

CI

de quita i pon estar al quite

de cabo a rabo a rajatabla al rape

a rebuig a reganyadents de repent en serio

sin embargo

de sopeton per supost

en el supuesto per supuesto

al tantol a tope

tot el contrari donar al traste ViS a ViS

hasta la vista

no tindre volta de full/fulla ad XOITO

ó.

Literatura: l'òpera Exercici literari

-x Ajudant-vos de l'italià completeu el seguent fragment del llibret de La traviata en valencià. Podeu

trobar este fragment d'uns tres minuts si poseu en el buscador de YouTube: la traviata brindisi.

Una vegada complet el podeu representar entre tots, un que faça d'Alfredo, una de Violeta i la resta de cor. ALFREDO

ALFREDO

Libiam nè lieti calici

Beguem alegres dels calzes

Che la bellezza infiora,

que la bellesa resplendix,

E la fuggevol ora

i el moment fugisser

S'inebri a voluttà.

s'embriague al nostre gust.

Libiam nè dolci fremiti Che suscita l'amore,

302

1

amb el dolç estremiment

que suscita l'amor,

UNITAT 12.

Poichè quell'occhio al core

ja que eixos ulls al cor

(Indicando Violetta)

(assenyalant Violetta)

Onnipotente va.

van omnipotents.

2

Libiamo, amor fra i calici

entre els

Piú caldi baci avrà.

tindrà besos més càlids.

TUTTI

TOTS

Libiamo, amor fra i calici

4

Piú caldi baci avrà.

5

4

VIOLETTA

VIOLETTA

(S'alza)

(s'alça)

Tra voi saprò dividere

Entre vosaltres compartiré

Il tempo mio giocondo,

el meu moment d'alegria.

Tutto è follia nel mondo

Tot el que no és plaer

Ciò che non è piacer.

en el món és bogeria. 6

, fugaç i ràpid

È il gaudio dell'amore:

és el gaudi de

7

È un fior che nasce e muore,

És una

Nè piú si può goder.

i no es pot gaudir més.

Godiam, fugace e rapido

9

Godiam c'invita un fervido

8

que naix i mor,

, ens convida una veu

Accento lusinghier.

calorosa i afalagadora.

TUTTI

TOTS

10

Godiam la tazza e il cantico

, la beguda, els càntics

La notte abbella e il riso:

i el riure adornen la nit:

In questo paradiso

que en este paradís

Ne scopra il nuovo di.

se'ns mostre el nou dia.

VIOLETTA

VIOLETTA

(Ad Alfredo)

(a Alfredo)

La vita è nel tripudio.

La vida només és

ALFREDO

ALFREDO

(A Violetta)

(a Violetta)

Quando non s'ami ancora.

Quan encara no s'estima.

VIOLETTA

VIOLETTA

(Ad Alfredo)

(a Alfredo)

Nol dite a chi l'ignora.

No ho digueu a qui ho ignora.

ALFREDO

ALFREDO

(A Violetta)

(a Violetta)

È il mio destin cosi.

Així és el meu destí.

TUTTI

TOTS

Godiam la tazza e il cantico

12

La notte abbella e il riso:

13

In questo paradiso

14

Ne scopra il nuovo di.

15

ENS ORGANITZEM

11

.

(S'ode musica dal'altra sala)

(se sent música de l'altra sala)

Che è ciò2

Què és això2

303

Aptet

CI

VIOLETTA

VIOLETTA

Non gradireste ora le danze2

No voleu ballar ara2

TUTTI

TOTS

Oh, il gentil pensierl tutti accettiamo.

Oh, bona ideal Tots acceptem.

VIOLETTA

VIOLETTA

Usciamo dunque.

Doncs eixim.

(S'avviano alla porta di mezzo,

(s'acosten a la porta del mig, però Violetta

ma Violetta è colta da subito pallore)

empal-lidix de sobte)

Ohimèl

Ai de mil

Què has de saper de l'operaè La paraula òccra prové de l'italià opera, paraula que servix per a designar una obra musical. Este

gènere musical i teatral va nàixer a Itàlia a la fi del segle XVI i al començament del XVII. L'òpera combina la representació d'un text dramàtic cantat acompanyat de la música d'una orquestra en directe. Es pot considerar un gènere musical tradicional que barreja instruments i veus a la

perfecció, sense deixar de banda l'estètica i l'escenografia artística. L'òpera unix recitatius, àries i s'organitza en duets, tercets, etc. A part dels cantants, moltes òperes incorporen un cor que acompanya els cantants solistes o bé canten de forma independent.

Tota Òpera té com a finalitat ser representada, de manera que el compositor ha de tindre molt clares les divisions de la seua obra i el fil narratiu que lliga cada part amb l'anterior i la seguent.

L'òpera va ser en un inici un entreteniment burgés, dedicat i oferit només a les classes més altes de

la societat. Hui en dia, en canvi, s'obri a tot tipus de públic i busca captar seguidors per a no perdre la tradició. La majoria dels llibrets d'Òpera estan en italià, però també n'hi ha en alemany i francés, alguns en anglés. En valencià tenim el llibret de l'òpera Maror, text de Xavier Casp.

304

VR

j JUNTA

i QUALIFICADORA

l DE CONEIXEMENTS i

DE VALENCIA

Ri

ciled

l

VP

.

L

i

El llibre que teniu en les mans es correspon amb

les tasques d' ig complet basat en els continguts i els objèctius del de

coneixements de valencià. A més, incorpora elaborades tenint en compte els diversos : models que hi ha en estos moments i que es preveu que en el futur seran generals. Els diferents exercicis plantejats han d'ajudar-vos a les

: proves de les escoles oficials d'idiomes, —, de les universitats valèncianes, ——,oles de la Junta

Qualificadora de Coneixements de Valencià, — .